20 Un repartiment desigual

LI assentament de les comunitats jueves a les comarques de Girona és desigual, i en general va lligat a r atracció que exerceixen damunt aquestes col·lectivitats les viles amb elevat pes demogràfic i puixança econòmica (mercats actius i artesanat nombrós). També cal tenir en compte que la seva localització geogràfica té a veure amb la seva submissió a una jurisdicció - reial o de senyor-, les quals entren en competència oferint-los diversos avantatges de caire ' fiscal i econòmic.

La instal-lació d'una comunitat hebrea - ultra revifar l'activitat comercial- es tradueix en diner comptant per al rei o per al comte, segons sota quina jurisdicció es trobin, la qual cosa comporta una certa rivalitat, i que ambdós poders assagin d'atreure'ls amb la promesa de disminucions d'impostos i de concessions de privilegis i franquícies diverses. Valgui l'exemple de l'establiment dels jueus a Figueres, vila reial, que es fonamenta en el lliurament d'uns privilegis que atreuen jueus de les comunitats veïnes de Peralada i de Castelló d'Empúries, que són de jurisdicció senyorial. Així hom aconsegueix de treure potencial demogràfic, i per tant econòmic, de les comunitats senyorials en benefici de les reials .

A les comarques de Girona hi ha una clara preponderància de les aljames lligades al rei, que són generalment les més potents: Girona, Besalú, la Bisbal, Banyoles, Torroella, Figueres i Puigcerdà, enfront de les pertanyents a jurisdicció de comtes, que es circumscriuen bàsicament als casos de Castelló d'Empúries -la segona en importància de les contrades gironines- i la vila de Peralada.

Aquestes viles compten amb calls -generalment un carrer del qual encara actualment en . resta el nom i un traçat singular-, amb l'aljama com a forma de govern, i amb una població jueva que influeix en la vida comercial gràcies a la dedicació al tràfic mercantil i a l'emprèstit de diners.

Juntament amb aquests nuclis jueus d'una certa entitat, hi ha, escampats arreu, petits col·lectius que usualment no assoleixen, donat el seu escàs nombre, constituir-se jurídicament, ni un espai físic específic. Es el cas , entre d'altres, de les viles de Verges, Palau-sator, Bàscara, Castellfollit, Ripoll, Peratallada, Pals, Caldes de Malavella, Sant Llorenç de la Muga, Camprodon, Hostalric, Monells i Olot. Entre les aljames perfectament organitzades i aquests indrets de poblament jueu molt escàs, hi ha uns pocs pobles que, sense arribar a constituir-se jurídicament, aconsegueixen en canvi de definir un espai físic amb personalitat pròpia: en general es tracta de carrers on vivien un grup més o menys nombrós de fammes jueves.

D'algunes d'aquestes comunitats, n'ha restat força documentació -sobretot de les sotmeses a la· jurisdicció reial- mentre que d'altres se'ns fan presents pel fet d'hostatjar personatges

Església pre-romànica de Vilaj uïga que popularment es coneix amb la denominació de La Sinagoga, en af.lusió a una tradició oral que situa en aquest edifici un lloc de culte hebreu.

singulars o d'haver-hi succeït fets poc usuals. Pot ser el cas de la vila de Peratallada -un jueu de la qual és jutjat per haver ultratjat públicament la puresa de la Verge Maria- o el del llogarret de Caulès, on s'esdevé un assassinat que ens ha pervingut ben reflectit documentalment. Sabem que l'any 141 6 Guillem de Serratós. de Franciac, juntament amb d'altra gent, mata un jueu de Caulès, del municipi de Caldes. anomenat Vidal Petit, i la seva muller Margalis, ambdós pertanyents a la petita comunitat jueva de la vila . Serratós és condemnat a l'última pena, i en el darrer moment és salvat per la intercessió del jueu gironí lucef Astruc Benet, el qual, com ja s'ha dit, es converteix al cristianisme a canvi que se li perdoni la vida.

Pel que fa a l'organització de les col·lectivitats hebrees, les distintes aljames són independents les unes de les altres, bé que les més populoses i puixants exerceixen llur influència sobre les comunitats properes més menudes que no poden obtenir l'estatut jurídic d'aljama. Així s'agrupen, encara que només amb finalitat fiscal, en les anomenades col·lectes o "cullites" que adopten el nom de l'aljama més important de la contrada. La vila cap de col·lecta té cura del repartiment de les diverses contribucions imposades pel rei, així com de la seva recapta.

A les comarques gironines, fins l'any 1342 només hi ha una col·lecta, la de Girona, si bé en aquesta data, Besalú, esdevinguda molt puixant, aconsegueix de separar-se'n i de crear la seva pròpia. El més curiós, però, és que Girona continua comptant en la seva circumscripció fiscal amb nuclis jueus tan allunyats com els d'Olot, Camprodon i Banyoles, altrament molt relacionats amb la vila bisuldunenca.

La participació de les comunitats integrades en la col·lecta gironina pel que fa a la tasca de cobrament i repartiment dels impostos reials no sembla pas ésser massa important. L'abril del 1391 el rei atorga un privilegi que regula l'administració de l'aljama de Girona i de la seva col-lecta, i institueix que el govern d'aquesta ha de constar de vint-i-tres membres -21 de Girona i 2 de la col·lecta-. En el primer any, la representació de la col·lecta recau en un jueu figuerenc i en un de la Bisbal; el segon any, en un de Peratallada i en un altre de Figueres, i el tercer exercici, en un de Banyoles .

Bé que sembla que aquest privilegi no arriba a aplicar-se per influència de l'avalot del 1391 , té el seu interès perquè reflecteix el caràcter purament fiscal de les col·lectes.