35-Conversions i inscripcions emporitanes

Segons el llibre de l'administració de l'Obra del temple, l'any 1417 es bategen a l'església de Sta. Maria de Castelló cent jueus dels dos sexes. (AI·Iegoria de l'Església i la Sinagoga a la ciwat d'Estrasburg).

La ja esmentada pressió de Benet Xlii damunt les comunitats hebrees genera un moviment d'odi indeturable . L'any 1401 el rei Martí escriu a Francesc de Caramany i als cònsols i consellers de Castelló reconvenint-los per la seva actitud passiva en els aldarulls que hi ha hagut i comminant-los a defensar la comunitat jueva.

En aquests moments. l'Aljama ja és en plena decadència econòmica i demogràfica, i com ja s'ha dit no cal arribar a la data del decret d'expulsió perquè es produeixin importants moviments de conversió. Carles Rahola esmenta que el 1 8 de febrer del 14 1 7 -segons nota del llibre de l'administració de l'Obra del temple- a l'església de Santa Maria de Castelló es bategen més d'un centenar de jueus dels dos sexes, de la qual cosa s'infereix la importància que havia assolit la comunitat hebrea.

Altres, en canvi, no abjuren de llurs creences o bé es converteixen per tal de salvar la vida i les propietats. Malgrat tot, són perseguits per la Inquisició i sovint condemnats. Eufemià Fort i Cogul parla de tres difunts de Castelló condemnats en un acte de fe celebrat el desembre de 1495 a la ciutat de Girona. En aquest acte són condemnats per heretges fugitius dinou persones: nou homes i deu dones. tots de Castelló, i òbviament se'ls confisquen tots els seus béns.

L'expulsió i la natural absorció dels conversos -ja amb noms cristians- per part de la població cristiana de Castelló fa que difícilment es pugui parlar de restes d'importància que permetin reconstruir el batec dels jueus de la vila. Miquel Pujol i Canelles esmenta l'existència de dos fossars, probablement successius. El primer es trobaria en uns terrenys prop de l'església de Santa Maria. i

el segon és documentat a l'indret conegut amb el nom d'Aspres. D'aquests fossars, només n'han restat vuit làpides funeràries en mans de museus i particulars.

L'any 1 941 • en fer-se obres al "Portal de la Gallarda", a la casa propietat de Carles Fages de Climent, es trobà una làpida amb inscripció hebraica. És de pedra, d'un metre d'alt per quaranta centímetres d'ample, bé que es va esprimatxant fins assolir la forma trapezoïdal. La lletra és del segle XIV i es refereix a David Rabí de Cotlliure.

Una altra resta epigràfica fou trobada per Miquel Oliva al claustre de l'antic convent de Mercedaris de Castelló. El bloc servia de muntant a un finestral. i és un fragment de pedra calcària que duu una inscripció hebraica que es pot atribuir al segle XIV. Segons Josep M. Millàs la inscripció diu: MEstela sepulcral del jove .. . romangui en la seva sort a la fi del dies·. Una altra làpida trobada a Castelló es refereix a Ruben Aninay mort en aquesta vila l'any 1 343.

Els vells carrers de Castelló d'Empúries, com el de la Presó, són escenari l'any 1401 d'uns greus aldarulls contra els j ueus de la vila.

«Les aljames sien nostre tresor ... »

El 5 de desembre del 140 I el rei Martí reconvé als consellers de Castelló d'Empúries per la seva actitud passiva en els aldarulls produïts a la vila contra els jueus i els ordena que en el futur procurin defensar i guardar l'aljama (*):

"Lo Rey.

Pròmens: Entès havem que alcunes commocions són fetes e.s fan contra l'aljama dels juheus d'aquexa vila e som molt meravellats, si ver és, que vosaltres, ensems ab lo lochtinent de procurador general, qui d'açò ha càrrech, no.y hajats mes remey. o, si no.us hi sentits per bastants, car no.ns en havet certificat ab correu cuytat de nit e de dia. E com, així com sabets bé, les aljames de nostra senyoria sien nostre tresor e nós hajam sobirà voler que aquelles sien conservades a preservades de tot perillós sinistre, manam-vos, tan expressament com podem que, encontinent, tots altres afers a part posats, entenats, ensemps ab lo dit regent la procuració, ab aquella diligència que.s pertany, en conservar e defendre l'aljama dels dits juheus e en altre manera la hajats en singular recomendació. E guardats-vos que per culpa o negligència vostra la dita aljama no incórrega algun dampnós perill, car certificam-vos que, si.u fa, nós nos en tomarem sobre vosaltres e vostres béns.

Dada en lo loch d'Altura, sota nostre segell secret, a V dies de deembre del any MCCCCI. Rex Martinus"'.

(*)CODINA PUJOL, M.a Dolors: "Documents sobre l'aljama de

Castelló d'Empúries. 1385· 1409".

Exemplar mecanografiat, pp. 6-7.