Segons el llibre de l'administració de l'Obra del temple, l'any 1417 es bategen a l'església de Sta. Maria de Castelló cent jueus dels dos sexes. (AI·Iegoria de l'Església i la Sinagoga a la ciwat d'Estrasburg).
86
a ja esmentada pressió de Benet Xlii damunt les comunitats hebrees genera un moviment d'odi indeturable . L' any 1401 el rei Martí escriu a Francesc de Caramany i als cònsols i consellers de Castelló reconvenint-los per la seva actitud passiva en els aldarulls que hi ha hagut i comminant-los a defensar la comunitat jueva.
L
En aquests moments. l'Aljama ja és en plena decadència econòmica i demogràfica, i com ja s'ha dit no cal arribar a la data del decret d'expulsió perquè es produeixin importants moviments de conversió.
Carles Rahola esmenta que el 1 8 de febrer del 14 17 -segons nota del llibre de l'administració de l'Obra del temple- a l'església de Santa Maria de Castelló es bategen més d'un centenar de jueus dels dos sexes, de la qual cosa s'infereix la importància que havia assolit la comunitat hebrea. Altres, en canvi, no abjuren de llurs creences o bé es converteixen per tal de salvar la vida i les propietats. Malgrat tot, són perseguits per la Inquisició i sovint condemnats. Eufemià Fort i Cogul parla de tres difunts de Castelló condemnats en un acte de fe celebrat el
desembre de 1495 a la ciutat de Girona. En aquest acte són condemnats per heretges fugitius dinou persones: nou homes i deu dones. tots de Castelló, i òbviament se'ls confisquen tots els seus béns. L'expulsió i la natural absorció dels conversos -ja amb noms cristians- per part de la població cristiana de Castelló fa que difícilment es pugui parlar de restes d'importància que permetin reconstruir el batec dels jueus de la vila. Miquel Pujol i Canelles esmenta l'existència de dos fossars, probablement successius. El primer es trobaria en uns terrenys prop de l'església de Santa Maria. i
