13-Una certa normalitat

quants cristians entren despreocupadament al Call i, reunits amb uns quants jueus, entre ells un rabí, munten tres timbes, en una de les quals un menestral gironí s'hi juga tot el diner que porta, més la daga, el ganivet i una mula. També per aquesta època els Jurats posen el crit al cel perquè "un jueu jagué amb una jove cristiana" perquè " una· dona cristiana de bona condició va cometre fets reprensibles a casa d'un jueu· i, encara, perquè "les esclaves cristianes, en entrar a cases d 'hebreus per treure aigua, es presten als impúdics desitjos dels jueus" Amb aquests escarafalls els Jurats volen justificar altra vegada les mesures repressives que intenten, però l'any 1453 la

Aquesta hostilitat creixent dels Jurats no pot pas impedir la normalitat de relacions entre el Call i la ciutat. Documents d'aquesta època, ressenyats per Lluís Batlle i Prats, presenten els jueus en un ambient de tranquil·litat i de placidesa, com a persones que prenen part activa en festes familiars dels gironins o que van als encants per comprar-hi de tot, des de matalassos, mantes, llençols i vestits fins a estris de cuina . Les relacions arriben a ser tan normals que fan possibles episodis veritablement pintorescos. Aixf, un Dijous Sant, mentre a la catedral se celebren els oficis del dia, uns

L'any 1448 el Call de Girona, insuficient, s 'eixampla amb el carrer de la R uca, que coincideix amb el segon tram de la pujada que mena a la font de la Mare de Déu de la Pera.

reina els escriu i els reitera que corregir els abusos dels jueus és cosa pròpia d'ella. Amb tot, els Jurats no cedeixen en les seves pretensions. Obtenen el beneplàcit reial per a l'ordre de tancament de finestres, perquè diuen que els jueus que hi treien el cap feien mofa dels enterraments i de les processons cristianes. L'any 1456, prohibeixen que els cristians tinguin jueus com a hostes, i l'any 1486 renoven el seu rigor i ordenen H que sota pena de cent sous es compel·leixi els jueus de la present ciutat, tant homes com dones, que no gosin anar per la ciutat ni pels seus burgs sinó amb llurs hàbits judaics, això és, mantells o gramalles i capiró o rodella ... ".

Sembla, però, que en aquests darrers temps les normes restrictives són cada vegada més oficials que reals, perquè consta que són molts els cristians que ja viuen a dins del Call, mentre que els jueus, amb hàbit o sense, es mouen lliurement per la ciutat.

L'hostilitat creixent dels Jurats gironins no acaba d'impedir 37 mai una certa normalitat de relacions entre el

Call i la ciutat, convivència que es manifesta sobretot en les relacions comercials.