32-La minsa col·lectivitat jueva olotina

Segons Manuel Grau i Montserrat, la comunitat hebrea d'Olot és molt limitada quant a nombre, de tal manera que es poden circumscriure a només cinc les famílies que en diferents moments resideixen a la capital de la Garrotxa on han acudit per tal d'estar més a prop dels seus interessos i controlar així amb més eficàcia els seus negocis.

Això explica que a Olot no hi hagi ni Call, ni Sinagoga, i molt menys cementiri propi. L'única resta que es conserva actualment és un fragment d'una llosa amb una inscripció hebraica que servia com a ara d'altar a la capella del fossar d'Olot.

La lletra és dels segles Xlii-XIV, i pel seu contingut fa pensar en una làpida commemorativa en remembrança de la construcció d'una Sinagoga, probablement a la ciutat francesa de Besiers.

Pels treballs de l'esmentat Manuel Grau se sap que la família Zarc prové de Besalú i són documentats a Olot des de l'any 1328 al 1368; es dediquen a l'activitat prestamista. Família de gran mobilitat, se 'ls pot trobar també a Castelló d'Empúries, Puigcerdà, i novament a Castelló, on un d'ells, Astruc Zarc, apareix l'any 1417 convertit al cristianisme, segurament a conseqüència de la Butlla de Benet Xlii.

Altres famílies són els Biona, prestamistes residents a Olot una desena d'anys a mitjan

Aquest fragment d'una llosa amb una inscripció hebraica es conserva al Museu parroquial de l'església de Sant Esteve d 'Olot.

segle XIV, el també prestamista Astruc Maimó, els Rabestenys, que hi viuen del 1330 al 1334, i finalment una jueva, Goion, que només apareix esmentada una vegada, l'any 1349.

En síntesi, es tracta d'uns pocs jueus que viuen conjunturalment a Olot per raó de la seva activitat prestamista, tot i que no arriben ni tan sols a · monopolitzar aquest tipus de negoci, si tenim en compte que molt sovint els cristians olotins fan recurs a préstecs de jueus bisuldunencs. De la · resta de la Garrotxa, només hi ha rastre dels jueus, altrament quasi insignificant en nombre, al poble de Castellfollit de la Roca.

La comunitat d'Olot és formada per uns pocs jueus que viuen conjuntura/ment a la vila per raó de la seva activitat prestamista.