33-Castelló de vila comtal a vila reial

82 L a vila de Castelló d'Empúries és al llarg l'Edat Mitjana un de important centre econòmic que ultrapassa l'antic recinte emmurallat i s'estén arreu, mitjançant carrers i places porxades on viu una puixant població d'artesans i comerciants. Com a cap de comtat. té un pes demogràfic notable i un actiu comerç que s'exemplifica en la institució del Consolat de Mar des del segle XIV.

Els jueus de Castelló d'Empúries depenen del Comte, sota la custòdia del qual estan llurs cases i fins i tot llurs vestits; així es constata quan l'any 1325 el Bisbe de Girona requereix els jueus de la vila de Castelló per tal que canviïn la vestimenta, sense aconseguir-ho. Tot i així, es continua obligant-los a vestir de manera que se'ls pugui identificar amb facilitat: el 1402, s'insisteix que han de dur el senyal o cotrum igualment que els de Barcelona i Girona, sota pena de cinc-cents sous de multa per als infractors.

Malgrat tot, la secular i beneficiosa submissió de la comunitat hebrea al Comte d'Empúries és trencada l'any 1385 quan després d'una llarga guerra el rei Pere s'empara del Comtat i l'incorpora al patrimoni reial, de manera que es converteix alhora en senyor de la comunitat hebrea. Al cap d'un mes, el rei ja els concedeix els primers privilegis: autoritza l'Aljama a posar impostos sobre el pa, el vi, la carn i altres productes, i a la primeria del 1386 accedeix a la petició de l'Aljama de confirmar i respectar els privilegis, llibertats,

El nom del carrer dels jueus existent encara a Castelló d'Empúries evoca una de les m és importants comunitats hebrees sota j urisdicció senyorial.

El Call de Castelló es troba a l'interior d'una vila que al llarg de l'Edat Mitjana és un important centre econòmic, amb una puixant població d'artesans i comerciants.

franquícies, immunitats; usos i costums que els havien concedit anteriorment els comtes.

Per un estudi de Dolors Codina sabem que el gener de 1387, a precs del Pontífex i d'alguns amics del Comte desposseït i desterrat, el rei Pere retorna a Joan d' Empúries la propietat del seu patrimoni, tot i que el mateix any el nou monarca Joan I li instrueix un nou ·procés. L'any 1401, en extingir-se la dinastia de la Casa d'Empúries, el Comtat i la comunitat hebrea tornen altra vegada a la Corona, la qual al·lega tenir-hi dret: Mia dita vila de Castelló la qual e tot lo Comtat se pertany a nos per raó de vincle e da/tres drets quey havem ... w. El nou senyor, el rei Martí, segueix tothora una política fluctuant pel que fa a les disposicions relatives als jueus: per una banda intenta garantir la riquesa de l'Aljama, de la qual cosa en treu un benefici innegable, però per l'altra constata que la vila és en decadència i és pressionat insistentment perquè freni l'usura dels préstecs als cristians.

Encara tornarà a canviar de mans la jurisdicció del Comtat i de la comunitat hebrea: pel setembre de l'any 1409 la ciutat de Barcelona pren possessió del Comtat d'Empúries, desvinculat del rei Martí, com a garantia de la quantitat de 10.000 florins d'or que la ciut at ha prestat al monarca per tal que pugui subvenir a les despeses de la guerra de Sardenya. En constituir una comunitat a part, el canvi de senyoriu requereix una cerimònia particular, en la qual es declara els jueus lliures dels juraments d'homenatge i fidelitat prestat s al monarca, i se'ls confirma , en nom de la ciutat de Barcelona, que els seran respectats tots els privilegis, immunitats i bons usos atorgats pels seus anteriors senyors.

Malgrat la seva significació, aquest és el darrer acte d'importància que té com a protagonista la comunitat hebrea de Castelló, ja que en el primer decenni del segle XV s'assisteix a una forta davallada, de la qual ja no es recupera .