jueus de la vila de Castelló per tal que canviïn la vestimenta, sense aconseguir-ho. Tot i així, es continua obligant-los a vestir de manera que se'ls pugui identificar amb facilitat: el 1402, s'insisteix que han de dur el senyal o cotrum igualment que els de Barcelona i Girona, sota pena de cinc-cents sous de multa per als infractors.
82
a vila de Castelló d'Empúries és al llarg de l'Edat Mitjana un important centre econòmic que ultrapassa l'antic recinte emmurallat i s'estén arreu, mitjançant carrers i places porxades on viu una puixant població d'artesans i comerciants. Com a cap de comtat. té un pes demogràfic notable i un actiu comerç que s'exemplifica en la institució del Consolat de Mar des del segle XIV.
L
Els jueus de Castelló d'Empúries depenen del Comte, sota la custòdia del qual estan llurs cases i fins i tot llurs vestits; així es constata quan l'any 1325 el Bisbe de Girona requereix els
Malgrat tot, la secular i beneficiosa submissió de la comunitat hebrea al Comte d'Empúries és trencada l'any 1385 quan després d 'una llarga guerra el rei Pere s' empara del Comtat i
l'incorpora al patrimoni reial, de manera que es converteix alhora en senyor de la comunitat hebrea. Al cap d'un mes, el rei ja els concedeix els primers privilegis: autoritza l'Aljama a posar impostos sobre el pa, el vi, la carn i altres productes, i a la primeria del 1386 accedeix a la petició de l'Aljama de confirmar i respectar els privilegis, llibertats, El nom del carrer dels jueus existent encara a Castelló d'Empúries evoca una de les m és importants comunitats hebrees sota j urisdicció senyorial.
