27-Eis petits calls de l'Alt Empordà

Contràriament al que passa a la majoria de Calls, la comunitat hebrea de Peralada viu en un carrer ample i ple de sol, que al capdavall de la baixada mena vers els camps de conre11.

Al'Alt Empordà es localitzen una sèrie de comunitats hebrees que tenen -llevat del cas de Castelló d'Empúries- el comú denominador del seu escàs potencial demogràfic i el seu important arrelament en la toponímia.

Seguint les petges de la toponímia i amb les naturals reserves, cal considerar la versemblança de l'existència d'establiments jueus. o tal vegada de fets remarcables lligats a ells, als indrets de Matajudaica, i sobretot Vilajuïga. Aquest darrer prové del llatí "vi lla judaica"; l'any 982 és citat documentalment com a M vil/a judaica in comitatu Petralense" i aquesta denominació de vila jueva perviu en els papers dels arxius fins al segle XIV.

Al segle XVI, el topònim se· ns presenta força evolucionat i ja apareix sota la forma actual de Vilajuïga. Amb tot, a hores d'ara ens manquen proves documentals que donin llum a aquesta hipòtesi fonamentada en la toponímia.

A hores d'ara, a Vilajuïga hi ha una església pre-romànica d'una notable antiguitat que hom coneix amb la denominació de Mia Sinagoga", en al-lusió a una tradició conservada oralment que situa en aquest punt un lloc de culte dels hebreus. A d'altres indrets, en canvi, ha quedat referència documental dels jueus, bé que molt sumàriament. És el cas de les viles empordaneses de Sant Llorenç de la Muga, Bàscara i Peralada. D'aquesta darrera vila encara es conserva el topònim Call en un carrer prop del Castell, i al llarg dels segles Xli, Xlii i XIV es presenta com una comunitat molt puixant. L'actual carrer del Call fa pujada des de la plaça del Pont cap al sector del Castell, amb un marcat revolt, i és vorejat a banda i banda per boniques cases de pedra. Contràriament al que

passa a la majoria dels Calls, és una via ampla i plena de sol, i al capdavall acaba prop d'un pas porxat que mena vers els camps de conreu.

L'any 1391 , data dels terribles assalts als Calls d'arreu de la península, a Peralada, viúen unes 1 5 famnies jueves. Tot i així, r empenta que el rei dóna a la creació del Call de Figueres a partir de la segona meitat del segle Xlii va en detriment del de Peralada, fins al punt que alguns jueus de la vila se'n van a Figueres atrets per uns privilegis força beneficiosos. Darrera d'aquesta mesura hi ha l'interès del rei a detreure el potencial demogràfic i econòmic dels jueus de les viles de Peralada i Castelló, que són de domini senyorial, i guanyar-se'l per Figueres, que és sota la seva jurisdicció i on pot treure'n beneficis econòmics per a les finances de la Corona.

Finalment, a Vilanant, vila situada a uns vuit quilòmetres de Figueres, es trobà a la finca propietat de l'historiador Eduard Rodeja i Galter un petit fragment de rajol amb llegendes de caràcter hebreu. La lletra és hebraica, de caràcter cursiva, finament traçada, i es pot datar entorn dels segles Xlii-XIV.

Millàs i Vallicrosa la transcriu i constata una relació de noms . dels patriarques i reis més famosos de la Bíblia, com ara Abraham, Isaac, Moisès, Aaró, Salomó i Jacob. És de l'opinió que N se trata de listas, a modo de /etanías, de representativos personajes bíblicos, bajo cuya advocación se pondría el poseedor del /adri/lo", i que tenia una finalitat religiosa popular protectora, mitjançant r advocació dels noms d'aquests sants barons.

Com ja hem dit, també consta la instal·lació d'un petit grup jueu a Bàscara al llarg del segle XIV -concretament tres famnies dedicades al préstec i al comerç-, i a Sant Llorenç de la Muga, poble que va tenir Call propi almenys en els segles XIV i XV .

El carrer del Call de Peralada manté encara viu el record d'aquella puixant comunitat que a la darreria del segle XI V és integrada per unes quinze famílies.