Contràriament al que passa a la majoria de Calls, la comunitat hebrea de Peralada viu en un carrer ample i ple de sol, que al capdavall de la baixada mena vers els camps de conre11.
70
l'Alt Empordà es localitzen una sèrie de comunitats hebrees que tenen -llevat del cas de Castelló d'Empúries- el comú denominador del seu escàs potencial demogràfic i el seu important arrelament en la toponímia.
A
Seguint les petges de la toponímia i amb les naturals reserves, cal considerar la versemblança de l'existència d'establiments jueus. o tal vegada de fets remarcables lligats a ells, als indrets de Matajudaica, i sobretot Vilajuïga. Aquest darrer prové del llatí "vi lla judaica"; l'any 982 és citat documentalment com a vil/a judaica in M
comitatu Petralense" i aquesta denominació de vila jueva perviu en els papers dels arxius fins al segle XIV. Al segle XVI, el topònim se· ns presenta força evolucionat i ja apareix sota la forma actual de Vilajuïga. Amb tot, a hores d'ara ens manquen proves documentals que donin llum a aquesta hipòtesi fonamentada en la toponímia. A hores d'ara, a Vilajuïga hi ha una església pre-romànica d 'una notable antiguitat que hom coneix amb la denominació de Mia Sinagoga" , en al-lusió a una tradició conservada oralment
que situa en aquest punt un lloc de culte dels hebreus. A d'altres indrets, en canvi, ha quedat referència documental dels jueus, bé que molt sumàriament. És el cas de les viles empordaneses de Sant Llorenç de la Muga, Bàscara i Peralada. D'aquesta darrera vila encara es conserva el topònim Call en un carrer prop del Castell, i al llarg dels segles Xli, Xlii i XIV es presenta com una comunitat molt puixant. L'actual carrer del Call fa pujada des de la plaça del Pont cap al sector del Castell, amb un marcat revolt, i és vorejat a banda i banda per boniques cases de pedra. Contràriament al que
