16-Les conversions

Després del daltabaix de 13 91 , augmenta sobtadament el nombre de conversions. Enric Claudi Girbal n'ha fet l'estadística amb resultats reveladors. Entre 1378 i 1390, les conversions registrades a Girona són de l'ordre d'una per any. A partir de 1392, es recupera el ritme inicial. Però només en els mesos de setembre a desembre de 1391 figuren convertides a Girona 70 persones, moltes vegades en grups de famnies senceres. Es tracta de baptismes demanats en moments decisius com a única fórmula de supervivència.

A partir de la dispersió dels j ueus, el carrer de la Força queda buit i, segons l'expressió de Josep Pla, es converteix en "la mòmia d ' una època passada ".

El carrer de la Força

En el seu llibre Girona, Josep Pla parla així del carrer de la Força, com de l'escenari habitat i després abandonat pels jueus (*):

" La Força és la mòmia d' una època passada.

Amb una mica d' imaginació és possible de veure com era aquest antic i febrosenc call judaic, es pot reproduir una cara del políedre medieval: l'espessor de les criatures pàHides entre les escorrialles del carrer; els israelites amb el rínxol sobre l'orella, el nas moll, la roba negra irisada de greix, estintolats a l'ombra de les parets, xiuxiuejant sota els portals; els petits oficis reclosos en la tenebra dels racons; les dones grasses de mirada groga i esllanguida; les flors trèmules i picants de quinze anys; els joves distrets i badocs somniant el paradís; darrera les obertures, el dissabte, el canelobre de set brocs i sobre la taula el tall de pa ... Els calls de Li oma, de Salònica, d'Esmima, poden ésser, amb molt menys caràcter, una transposició de la Força passada.

Amb la dispersió dels jueus, aquest carrer quedà net i mort. En el curs del seu procés de pansiment, degué passar per un instant de silenci àlgid i encisat; a la Força, com en alguns altres carrers del conjunt monumental, no hi degué quedar gairebé ningú. El frenètic formigueig hebraic fou substituït per una desmaiada quietud eclesiàstica. La Força quedà com submergida, aclaparada per la pressió de les campanades de la catedral".

(*) Cfr. PLJ!(, Girona. Un llibre de records. Barcelona, Edicions

Destino, 1952.

El Museu de Sant Pere de Galligants conserva sepulcres jueus trobats a Montjuïc. Aquestes conversions provocades creen situacions difícils. Si els jueus miren els conversos com uns renegats. els cristians també els contemplen amb recel. Es dicten disposicions que els obliguen a viure separats, i es produeixen episodis tan punyents com el del neòfit Guillem Vilaritg, el qual, per mitjà de procurador, requereix la seva dona, Tolrana, encara confinada a la Gironella, sobre la conveniència de convertir-se i cohabitar amb ell. T olrana, en presència de jueus i de cristians, manifesta que ni vol cohabitar amb el seu marit i encara menys fer-se cristiana, ja que mai ni per cap motiu vol deixar de ser jueva. De fet, aquestes conversions de conveniència no . impedeixen que part dels conversos es mantinguin secretament fidels a les antigues creences i tornin , d'amagat, a les pràctiques ancestrals. Són els anomenants judaïtzants. que seran perseguits per heretges amb més rigor que els mateixos jueus ortodoxos. Amb tot, alguns dels batejats s'infiltren en els organismes oficials i eclesiàstics i arriben a ocupar càrrecs importants i a entroncar amb famnies nobles, gràcies a la superioritat de la seva preparació intel·lectual.