21 De Cadaqués a Sant Feliu de Guíxols

Els principals assentaments jueus a les comarques de Girona, els trobem a la franja prelitoral i a l'interior, bé que tampoc no defugen -encara que sigui en casos molt comptats- d'instal·lar-se en alguna vila marinera. Del seu nombre en depèn, no tan sols el rastre documental i material que han pogut deixar, sinó fins i tot la possibilitat de constituir-se en un espai físic concret i dotar-se d'una organització jurídica-administrativa pròpia.

Així sabem que a Palamós, tot i no haver-hi documentada la presència de jueus, aquests exerceixen una influència indubtable si més no d'una manera indirecta. L'any 1279, Astruc Ravaia, acabalat jueu i conseller del rei Pere el Gran, concedeix als palamosins la Carta Pobla per la qual es converteix en Port Reial: d'aquesta manera, els que s'hi volen establir gaudeixen de certs privilegis, llibertats i franquícies .

El febrer de l'any 1421 , la reina fa saber que alguns Ncristians novells N -és a dir, conversos- es disposen a transportar des del port de Palamós a fora del país cinc caixons Nplens de llibres judaics N i commina el batlle de la vila per tal que ho impedeixi.

De l'existència de jueus a Cadaqués, en canvi , només n'han restat algunes referències de caire costumista, i a hores d'ara encara manca un suport documental clar i precís. Podem reportar que actualment existeix el Ncarrer des Calr, que serveix per denominar un curt pas porxat que després d'una forta i estreta pujada en línia recta acaba a tocar el carrer de Bellaire.

Paral·lelament, alguns autors, com Josep Rahola, ens parlen d'un nucli de famílies jueves a Cadaqués al llarg dels segles Xlii-XIV basant-se en el contingut d'unes ordinacions reials que en realitat sembla que foren fetes per a tot el comtat d'Empúries i no específicament per a la vila de Cadaqués.

Altres, com Frederic Rahola, il·lustren l'empremta jueva de Cadaqués al ·ludint un vell costum, ara ja perdut, segons . el qual, antigament, quan mataven un pollastre o una gallina, escampaven la sang de l'animal en un plat ple de cendra, cerimònia transmesa de pares a fills. Segurament ignoraven la significació religiosa jueva d'aquest ritu.

Més imaginativa és, sens dubte, l'opinió de Jaume Miravitlles pel que fa als jueus de Cadaqués, publicada a "Tribuna Israelita" de l;any 1 954 i que acaba amb aquesta agosarada conclusió: NColón hubiera sido, así, un judío catalfm, residente en la costa catalana de la zona de Cadaqués, cuyos padres o abuelos hubieran vivido cerca de Figueres, en Vilacolum o Vilajuïga·.

També a Sant Feliu de Guíxols la comunitat israelita ha deixat el seu record : prop de la plaça de l'Ajuntament hi ha el carrer del Call i la travessia del mateix nom, que esdevé l'indret ocupat pels jueus en els segles Xlii, XIV i

CALLE

CElL.... CALL

El carrer des Call de Cadaqués és un curt pas porxat costerut que arriba fins al carrer de Bel/aire. Prop de l'actual plaça de l'Aj untament de Sant Feliu de Guíxols hi ha el carrer i la travessia del Call, que esdevenen l'indret d'hàbitat jueu en els segles XIII, XIV i XV.

XV. El carrer del Call, tot just començat , s'obre en un acusat revolt per després seguir en línia recta, la qual cosa fa que sense accedir-hi plenament sigui molt difícil de veure'n l'interior. Aquesta ziga-zaga al començament del carrer sembla ser una característica típica dels antics calls, envoltats arreu per carrers habitats per població cristiana. En els Manuals d'A cords de la vila ganxona hi ha algunes referències documentals interessants que ens ha donat a conèixer el seu arxiver, Àngel Jiménez, i que assenyalen l'ocupació professional d'alguns jueus de començament del segle XV. Usualment exerceixen professions liberals, singularment les de metge i d'apotecari: d'ençà del 1401 el Senat Municipal de Sant Feliu nomena un Hfísicn o metge que és quasi sempre jueu.

Fins i tot s'ha trobat inserit al Manual d'Acords dels anys 1 403-1 409 un manuscrit en pergamí de quatre pàgines escrit en hebreu, amb diversos paràgrafs del Pentateuc. Això fa que la datació d'aquest document se situï pels volts dels segles Xlii-XIV.