manera indirecta. L'any 1279, Astruc Ravaia, acabalat jueu i conseller del rei Pere el Gran, concedeix als palamosins la Carta Pobla per la qual es converteix en Port Reial: d'aquesta manera, els que s'hi volen establir gaudeixen de certs privilegis, llibertats i franquícies .
56
El febrer de l'any 1421 , la reina fa saber que alguns Ncristians novells N-és a dir, conversos- es disposen a transportar des del port de Palamós a fora del país cinc caixons Nplens de llibres judaics Ni commina el batlle de la vila per tal que ho impedeixi. ls principals assentaments jueus a les comarques de Girona, els trobem a la franja prelitoral i a l'interior, bé que tampoc no defugen -encara que sigui en casos molt comptats- d'instal·lar-se en alguna vila marinera. Del seu nombre en depèn, no tan sols el rastre documental i material que han pogut deixar, sinó fins i tot la possibilitat de constituir-se en un espai físic concret i dotar-se d'una organització jurídica-administrativa pròpia.
De l'existència de jueus a Cadaqués, en canvi , només n'han restat algunes referències de caire costumista, i a hores d'ara encara manca un suport documental clar i precís. Podem reportar que actualment existeix el Ncarrer des Calr, que serveix per denominar un curt pas porxat que després d'una forta i estreta pujada en línia recta acaba a tocar el carrer de Bellaire.
Així sabem que a Palamós, tot i no haver-hi documentada la presència de jueus, aquests exerceixen una influència indubtable si més no d'una
Paral·lelament, alguns autors, com Josep Rahola, ens parlen d'un nucli de famílies jueves a Cadaqués al llarg dels segles Xlii-XIV basant-se en el
E
contingut d 'unes ordinacions reials que en realitat sembla que foren fetes per a tot el comtat d'Empúries i no específicament per a la vila de Cadaqués . Altres, com Frederic Rahola, il·lustren l'empremta jueva de Cadaqués al ·ludint un vell costum, ara ja perdut, segons . el qual, antigament, quan mataven un pollastre o una gallina, escampaven la sang de l'animal en un plat ple de cendra, cerimònia transmesa de pares a fills. Segurament ignoraven la significació religiosa jueva d'aquest ritu. Més imaginativa és, sens dubte, l'opinió de Jaume Miravitlles pel que fa als jueus de Cadaqués, publicada a "Tribuna Israelita" de l;any 1 954 i que acaba amb aquesta agosarada conclusió: NColón hubiera sido, así, un judío catalfm, residente en la costa catalana de la zona de Cadaqués, cuyos padres o abuelos hubieran vivido cerca de Figueres, en Vilacolum o Vilajuïga·. També a Sant Feliu de Guíxols la comunitat israelita ha deixat el seu record : prop de la plaça de l'Ajuntament hi ha el carrer del Call i la travessia del mateix nom, que esdevé l'indret ocupat pels jueus en els segles Xlii, XIV i
