24 Eis hebreus de la Bisbal

població hebrea, de manera que sovint se'ls acusa d'exigir uns interessos abusius i fins i tot s'arriba a una denúncia formal davant el senyor de la vila. Legalment era estatuït per les Constitucions de Catalunya que no es podia fer un préstec a un interès superior al vint per cent anual, ni a interès compost, prohibició que molt sovint no respecten els jueus bisbalencs i molts d'altres de les

Els jueus s'estableixen a la vila de la Bisbal com a mínim ja a la primera meitat del segle Xlii, i inicialment procedeixen en la seva majoria del barri jueu de Girona. Ocupen un petit sector prop del Castell, de la qual cosa encara en fa ressò la toponímia del segle XIX quan s'esmenta la "Torre dels Jueus", el carrer dels jueus i el carrer del Call; aquest darrer, l'únic que subsisteix a hores d'ara. S'hi accedeix des del carrer de Sant Jaume mitjançant un pas porxat; és estret, de trajecte tortuós i arquitectònicament el més interessant de tot l'Empordà. La primera referència del Call és de l'any 1285, quan és saquejat amb motiu de la invasió de Felip l'Ardit de França, i la població cristiana obliga els jueus a signar escriptures per les quals aquests es comprometen a deslliurar-los de tots els deutes.

L'exercici de l'activitat prestamista esperona l'animadversió contra la

L'antiga Torre dels Jueus de la Bisbal, coneguda popularment com a Torre de Can Masbernat, era situada al capdavall del carreró del Call i fou enderrocada el 1916, amb motiu d'un remodelatge del sector.

contrades gironines. Prova ·d'això és un document del bisbe Pere de Rocabertí de data 13 d'abril de 1323 en el qual -actuant com a senyor de la Bisbal- els deslliura de l'acusació d'haver fet préstecs exigint un interès superior al vint per cent, bé que en tot moment sembla implícit que així ho han fet durant molt temps.

Un article de Christian Guilleré basat en el Liber Judeorum de l'aljama de la Bisbal, que abraça des del mes de febrer del 1325 fins al juliol del mateix any, dóna nova llum entorn de l'activitat econòmica de la comunitat israelita. En aquest lapse es fan ni més ni menys que 227 préstecs, molts dels quals no respecten la legislació de l'època. Així se sap que la comunitat de la Bisbal compta amb divuit prestadors, amb

El carrer del Call de la Bisbal, al qual s'accedeix des del carrer de Sant Jaume, és estret, de trajecte tortuós i arquitectònicament el més interessant de tot l'Empordà. una activitat més important -que la propera aljama de Torroella. Naturalment, un terç de la clientela és de la mateixa vila, i la resta s'estén per més de quaranta localitats del seu entorn.

Aquesta activitat és controlada per un petit nombre d'individus, generalment lligats per estrets graus de parentiu: els Deuslocrega presten uns 5000 sous en setanta-un préstecs distints, la qual cosa significa prop d'un terç de l'activitat creditícia global. I això que, a més, es practica el préstec amb penyora o altres modalitats.

El Call de la Bisbal perd tota la seva població durant el regnat de Joan 11, segurament per la dificultat de sobreviure en un temps molt difícil per a ells donada la intolerància i el fanatisme que s'apodera de la població cristiana, i van a raure a indrets més tranquils o bé a Calls més importants i de més pes demogràfic.

Sovintegen els autors que situen una important població de vagabunds i dones de mala vida a l'antic Call a partir de la segona meitat del segle XV quan ja és totalment orfe d'hebreus, bé que cap n'aporta proves documentals que ho confirmi.