14-Eis assalts al Call

38 L a convivència entre cristians i jueus es veu alterada a Girona per dramàtiques intermitències. De tant en tant, l'animadversió latent en determinats grups i ambients esclata en assalts al Call i en atacs contra els seus habitants i contra llurs béns, cases, terres i sepultures. Hi ha notícies, gairebé totes documentades, d'assalts en els anys 1276, 1278, 1285, 1331, 1348, 1391 , 1413, 1416, 1418 i 1456.

Quins són els motius concrets que provoquen aquests atacs? Almenys s'hi poden endevinar, a l'arrel d'aquestes accions, tres tipus .d'incentius: tot primer, l'enveja que generen el jueus, no sols pels seus ben discutibles privilegis, sinó per la potència econòmica que sovint assoleixen com a conseqüència de llur especialització en el afers financers. Segonament, la revenja que exerciten alguns ciutadans burlats pels jueus prestamistes o la possibilitat que entreveuen de liquidar antics deutes pendents per mitjà d'un violent ajustament de comptes. Finalment, i ·potser per damunt de tot, el fanatisme exaltat dels clergues, que són sovint els instigadors i fins els protagonistes directes de molts dels aldarulls. Així, el Divendres Sant d'un any que no es pot concretar -possiblement el 1276- i trobant-se a Girona el rei Jaume I. els clergues, a toc de campana, envesteixen els jueus del Call a mà armada. L'any 1278, el rei Pere 11 ha d'amonestar el bisbe de Girona Pere de Castellnou per la reiteració d'aquells fets ocorreguts en presència del seu pare: Nem meravella que s 'hagin pogut repetir tals excessos, i sembla que vós, en lloc de castigar-los, vàreu donar vostre consentiment... " . En aquesta ocasió, Ndes del campanar de l'església i cases dels clergues es tiraren pedres a la jueria i, no contents amb això, talaren llurs horts i vinyes i destruïren llurs sepultures". L'any 1285, el mateix rei Pere 11 es veu obligat a defensar personalment els jueus: els almogàvers concentrats a Girona per defensar la ciutat de la invasió de Felip l'Ardit de França entren al Call i roben i saquegen fins que el rei en persona arriba a la jueria dalt del seu cavall i escomet els revoltats amb la seva maça de guerra.

Els dies de Setmana Santa són especialment perillosos per als jueus, perquè en els sermons s'acusa els hebreus de la crucifixió de Jesús, i el zel fanàtic dels predicadors excita els fidels, ja predisposats a l'atac per altres raons, o mancats del degut discerniment i propensos, per tant, a desfogar-se amb els anomenats deïcides. A partir del segle Xlii s'implanta a Catalunya el costum de Nmatar jueus" a la sortida dels oficis de Setmana Santa, fórmula simbòlica que en alguns casos pot esdevenir real i que, degudament atenuada però no menys significativa, arriba fins a ben entrat el segle XX com un ritual de cops, sorolls i llums apagats que corona la litúrgia de l'anomenat Ofici de Tenebres.

Especialment il·lustratiu d'aquest clima creat per la Setmana Santa és l'assalt al Call de Girona de 1331 • documentat per Josep M . Millàs i Lluís Batlle. El Dijous i el Divendres Sants, clergues joves i servents laics de la clerecia es concentren davant la Catedral i. després d'apedregar el Call, ataquen els seus murs, cremen la porta d'entrada i causen danys als seus habitants. Amonestats pel batlle de Girona, Bernat de Bas, l'amenacen directament amb pedres i espases.

En l'assalt de 1348, no comprovat documentalment

L 'escriptor Miquel de Palol va escriure un drama, encara inèdit, titulat Jueus, l'acció del qual transcorre al barri hebreu de Girona. però esmentat des de sempre pels historiadors, els assaltants van encara més enllà: després de destrossar cases i horts, desenterren cadàvers de jueus i els cremen davant d'uns quants habitants del Call que després són assassinats i llançats a la foguera. Aquests fets són ja una premonició de l'avalot de 1 3 91 , mereixedor d ·un capítol a part.

El 10 d'agost de 1416 apareixen al pla de Girona uns quatre-cents homes armats, amb el propòsit d'envair i saquejar la jueria. Les mesures preses pels Jurats sembla que poden evitar el desastre. però en altres :ocasions els governants de la ciutat semblen adoptar una actitud d'obscura complicitat. És el cas del 16 d'abril de 1418: en el moment de passar arran del Call la processó en honor d'un cardenal llegat del papa Martí V, vingut a Girona des de Roma, alguns assistents a la comitiva, eclesiàstics i seglars, arremeten inopinadament contra la sinagoga, trenquen les portes, entren, estripen els llibres rituals i destrossen tot el que troben. Aquesta acció té per objecte inhabilitar de fet la sinagoga, ja tancada en virtut de la butlla papal de 1415, i poder-la convertir en església cristiana. Els Jurats, que ja l'any anterior han fet al rei aquesta mateixa petició sense èxit, són presents a l'accidentada processó, però asseguren que no s'adonen del que passa a la sinagoga perquè en aquell moment ja han arribat a la catedral. Aquesta excusa, segons Julian de Chia, es revela totalment falsa si es pensa que els Jurats tancaven la comitiva i que malament podien haver arribat al seu terme final quan alguns dels que els precedien feien impunement llurs destrosses, i menys encara sense assabentar-se de l'aldarull que devien provocar.

Encara a últims d'abril de 1456, segons explica el mateix Chia, es produeix un últim i vergonyós atac. Tres familiars del bisbe Bernat de Pau entren al Call armats de cap a peus, amb casc, cuirassa, escut i espasa, i penetren a la casa del jueu Benvenist, malalt, ajegut sobre un bagul en què possiblement guarda els diners. Els assaltants l'amenacen de mort amb les espases desembeinades i, com que aquest s'escapoleix a una altra habitació, maltracten sense contemplacions les tres dones que conviuen amb ell: la muller, la sogra i la cunyada.