38
a convivència entre cristians i jueus es veu alterada a Girona per dramàtiques intermitències. De tant en tant, l'animadversió latent en determinats grups i ambients esclata en assalts al Call i en atacs contra els seus habitants i contra llurs béns, cases, terres i sepultures. Hi ha notícies, gairebé totes documentades, d'assalts en els anys 1276, 1278, 1285, 1331, 1348, 1391 , 1413, 1416, 1418 i 1456.
L
Quins són els motius concrets que provoquen aquests atacs? Almenys s'hi poden endevinar, a l'arrel d'aquestes accions, tres tipus .d'incentius: tot primer,
l'enveja que generen el jueus, no sols pels seus ben discutibles privilegis, sinó per la potència econòmica que sovint assoleixen com a conseqüència de llur especialització en el afers financers. Segonament, la revenja que exerciten alguns ciutadans burlats pels jueus prestamistes o la possibilitat que entreveuen de liquidar antics deutes pendents per mitjà d'un violent ajustament de comptes. Finalment, i ·p otser per damunt de tot, el fanatisme exaltat dels clergues, que són sovint els instigadors i fins els protagonistes directes de molts dels aldarulls. Així, el Divendres Sant d 'un any que no es pot concretar -possiblement el 1276- i trobant-se a Girona el rei Jaume I. els clergues, a toc de campana, envesteixen els jueus del Call a mà armada. L'any 1278, el rei Pere 11 ha d'amonestar el bisbe de Girona Pere de Castellnou per la reiteració d'aquells fets ocorreguts en presència del seu pare: Nem meravella que s 'hagin pogut repetir tals excessos, i sembla que vós, en lloc de castigar-los, vàreu donar vostre consentiment... ". En aquesta ocasió, Ndes del campanar de l'església i cases dels clergues es tiraren pedres a la jueria i, no contents amb això, talaren
llurs horts i vinyes i destruïren llurs sepultures". L'any 1285, el mateix rei Pere 11 es veu obligat a defensar personalment els jueus: els almogàvers concentrats a Girona per defensar la ciutat de la invasió de Felip l'Ardit de França entren al Call i roben i saquegen fins que el rei en persona arriba a la jueria dalt del seu cavall i escomet els revoltats amb la seva maça de guerra. Els dies de Setmana Santa són especialment perillosos per als jueus, perquè en els sermons s'acusa els hebreus de la crucifixió de Jesús, i el zel fanàtic dels predicadors excita els fidels, ja predisposats a l'atac per altres raons, o mancats del degut discerniment i propensos, per tant, a desfogar-se amb els anomenats deïcides. A partir del segle Xlii s'implanta a Catalunya el costum de Nmatar jueus " a la sortida dels oficis de Setmana Santa, fórmula simbòlica que en alguns casos pot esdevenir real i que, degudament atenuada però no menys significativa, arriba fins a ben entrat el segle XX com un ritual de cops, sorolls i llums apagats que corona la litúrgia de l'anomenat Ofici de Tenebres.
