11 La convivència amb els cristians

32 Q uina és la relació dels jueus amb els cristians gironins? Enric Claudi Girbal, després de consultar a fons els arxius, arriba a una · conclusió molt pessimista: segons ell, la història dels jueus a Girona és la història de les seves persecucions. Jaume Marquès, en canvi, molts anys més tard, sosté que, fora de comptades escaramusses, els tractes entre jueus i cristians són constants, les relacions cordials, la convivència pacífica i protegida per les lleis i les autoritats. La llista de vuit o nou assalts al Call al llarg de sis segles de coexistència també autoritza a pensar en una constant de bona convivència, només alterada de tant en tant per ramalades fanàtiques. I també cal distingir, a través del temps, períodes de tensió i d'enfrontament que alternen una i altra vegada amb èpoques de tolerància. Amb tot, com diu Teresa Alsina, cal no oblidar que els jueus de tota l'àrea mediterrània viuen en una clara situació de subordinació política i de desigualtat social. El jueu no és considerat un ciutadà, i no és tampoc lliure, sinó que és propietat del rei . Li és negada tota participació oberta en el poder i, de fet, li són regulats tots els passos. Altra cosa és que la duresa de les reglamentacions es correspongui sempre amb la realitat, generalment més relaxada que les normes oficials.

Un signe clar de la marginació jueva és el de l'hàbit obligatori. imposat a començament del segle Xlii. Tot i que els hebreus rebutgen aquesta mesura discriminatòria i intenten desobeir sistemàticament les ord(es rebudes, s'estableix l'ús de la rotllana de mig pam, o rodella de color groc i vermell que els homes han de dur sobre el pit i les dones al front, si bé aquestes la poden substituir per dues cintes. El seu ús és obligatori dintre la ciutat, excepte per als qui són al servei del Rei. Segons els Costums de Tortosa, els jueus han de cobrir tot altre vestit amb una capa rodona i tancada, amb caputxa, de roba llisa, i no poden dur anells ni pedres precioses. Són, doncs, éssers marcats, obligats a identificar-se i a exhibir públicament el signe de la seva marginació.

A Girona, sembla que cristians i jueus conviuen amb tranquil·litat fins al segle Xl. Així ho fan pensar les interferències constants entre els habitatges d'eclesiàstics i de jueus, els abundosos contractes entre uns i altres i els intercanvis culturals entre el capítol de la Catedral i l'Aljama. Fins a aquesta època, doncs, el Call no és encara un espai tancat. I la prohibició que hom fa a les dones cristianes d'entrar-hi, així com a les jueves d'anar a les cases cristianes, no pot pas impedir les relacions i fins les unions freqüents. Més endavant, quan augmenta la rivalitat, el Call es va aïllant progressivament fins a esdevenir, en alguns moments, un veritable ghetto.

Durant el segle XIV i el començament del XV, abunden, curiosament, les accions dels Jurats de Girona a favor dels jueus i del Call. L'any 1330 publiquen un ban

L'hàbit reglamentari i la rodella són dos signes clars de la marginació dels jueus, i obeeixen al designi de diferenciar-los de la comunitat cristiana. (Mural del reracor de la Catedral de Tarragona. Segle XIV}.

prohibint de danyar els hebreus amb pedra, pal, ferro i d'altres objectes, sota pena de cent sous barcelonesos. L'any 1335 els Jurats es queixen al rei de les exaccions que sofreixen els jueus, reduïts per aquest motiu a la pobresa, i denuncien l'actitud dels cobradors de l'impost, que han arribat a empresonar els insolvents en el recinte del Call. L'any 1411 s'adrecen al conseller de la reina i li preguen que s'interessi per la destruïda jueria, en la qual, des de l'assalt de 1391 , només hi resten uns quants hebreus que viuen miserablement. L'any 1414, en un memorial als síndics sobre alguns encàrrecs que han de resoldre a la Cort, els Jurats fan una dramàtica descripció de la pobresa de l'Aljama i demanen al rei que els deixi viure com en altre temps, "perquè són del tot insuportables les càrregues que pesen sobre ells, i és necessari que es tingui ben entès que la disminució i despoblació de l'Aljama seria la disminució i despoblació de la ciutat".

De fet, no se sap mai quines intencions o quins interessos s'amaguen sota aquestes actituds protectores. Sovint sembla que, amb l'excusa de protegir-los, els Jurats reprimeixen els habitants del Call. Així, el ban de 1418, sota el pretext de possibles atacs per part dels cristians, exigeix que el Dijous i el Divendres Sant els jueus tinguin tancades les portes i que no treguin el cap a les finestres. Aquesta estranya· barreja de protecció i vexació és constant en l'actuació dels Jurats. L'any 1409, quan fra Vicent Ferrer visita Girona i pronuncia el seu famós sermó davant de milers de persones des de l'escala del convent dels dominics, els habitants del Call que el volen escoltar són menats a l'esplanada per l'agutzil i, amb el pretext d'estalviar-los qualsevol violència, són mantinguts allà dins un tancat de fusta, com si es tractés d'un ramat de xais.