32
uina és la relació dels jueus amb els cristians gironins? Enric Claudi Girbal, després de consultar a fons els arxius, arriba a una · conclusió molt pessimista: segons ell, la història dels jueus a Girona és la història de les seves persecucions. Jaume Marquès, en canvi, molts anys més tard, sosté que, fora de comptades escaramusses, els tractes entre jueus i cristians són constants, les relacions cordials, la convivència pacífica i protegida per les lleis i les autoritats . La llista de vuit o nou assalts al Call al llarg de sis segles de coexistència també autoritza a pensar en una constant de bona convivència, només
Q
alterada de tant en tant per ramalades fanàtiques. I també cal distingir, a través del temps, períodes de tensió i d'enfrontament que alternen una i altra vegada amb èpoques de tolerància. Amb tot, com diu Teresa Alsina, cal no oblidar que els jueus de tota l'àrea mediterrània viuen en una clara situació de subordinació política i de desigualtat social. El jueu no és considerat un ciutadà, i no és tampoc lliure, sinó que és propietat del rei . Li és negada tota participació oberta en el poder i, de fet, li són regulats tots els passos. Altra cosa és que la duresa de les reglamentacions es correspongui sempre amb la realitat, generalment més relaxada que les normes oficials . Un signe clar de la marginació jueva és el de l'hàbit obligatori. imposat a començament del segle Xlii. Tot i que els hebreus rebutgen aquesta mesura discriminatòria i intenten desobeir sistemàticament les ord(es rebudes, s'estableix l'ús de la rotllana de mig pam, o rodella de color groc i vermell que els homes han de dur sobre el pit i les dones al front, si bé aquestes la poden substituir per dues cintes. El seu ús és obligatori dintre la ciutat, excepte per als qui són
al servei del Rei. Segons els Costums de Tortosa, els jueus han de cobrir tot altre vestit amb una capa rodona i tancada, amb caputxa, de roba llisa, i no poden dur anells ni pedres precioses. Són , doncs, éssers marcats, obligats a identificar-se i a exhibir públicament el signe de la seva marginació . A Girona, sembla que cristians i jueus conviuen amb tranquil·litat fins al segle Xl. Així ho fan pensar les interferències constants entre els habitatges d'eclesiàstics i de jueus, els abundosos contractes entre uns i altres i els intercanvis culturals entre el capítol de la Catedral i l'Aljama. Fins a aquesta època, doncs, el Call no és encara un espai tancat. I la prohibició que hom fa a les dones cristianes d'entrar-hi, així com a les jueves d'anar a les cases cristianes, no pot pas impedir les relacions i fins les unions freqüents. Més endavant, quan augmenta la rivalitat, el Call es va aïllant progressivament fins a esdevenir, en alguns moments, un veritable ghetto. Durant el segle XIV i el començament del XV, abunden, curiosament, les accions dels Jurats de Girona a favor dels jueus i del Call. L'any 1330 publiquen un ban
