17-Eis conversos

44 A Girona es constata un segon esclat de conversions a partir de 14 1 5, després de dictada la butlla del Papa Luna, i hom les atribueix al zel d'un seglar, Francesc de Segurioles, síndic de la ciutat a les Corts Catalanes. Quan els Jurats, l'any 1417, demanen a la reina Maria autorització per convertir en capella cristiana la sinagoga tapiada com a conseqüència de la butlla papal, ho justifiquen dient que #molts en nombre e dels millors juheus d 'aquesta ciutat són, per gràcia de Déu, a la sancta fe catholica convertits, los quals estan en llurs alberchs qui han dins lo Call juych de dita ciutat mesclats ab los juheus no convertits w. Aquest mateix any 14 1 7 es produeix la conversió d'un prohom, lucef Astruc Benet, en circumstàncies singulars. Aquest jueu conspicu renuncia a la seva religió per tal de salvar de la pena de mort un cristià que ha assassinat un seu germà de raça. En efecte, Guillem Serratós, de Franciac, ha estat condemnat a la darrera pena, acusat d'haver mort un jueu de Caldes, Vidal Petit, i la seva esposa Margalis. Quan el sentenciat és al peu de la forca, lucef avança entre els que han anat a presenciar l'execució i, davant de l'astorament general. prega al governador general de Catalunya, present a l'acte, que alliberi el reu a canvi de convertir-se ell mateix al cristianisme. De moment, el governador s'hi nega, però lucef insisteix i, després de la intervenció del bisbe i dels Jurats, suspèn la sentència. El mateix dia, aquest jueu que, segons els Jurats, és udels millors e pus assenyalats de l'Aljama de Girona w, és batejat solemnement al monestir de Santa Clara. L'abadessa de les Clarisses i el bisbe de Girona, . Dalmau de Mur, li fan de padrins, i li posen els noms de Dalmau i Benet.

L'any 1423 és batejat amb els noms de Guillem Bernat el fill del rabí Bonastruc Desmestre, un dels pocs rabins catalans que no va abjurar davant del Papa Luna durant la famosa controvèrsia de 1413. Pare i fill viuen junts després del fet sense modificar la relació familiar.

L'any 1431 es converteix el tresorer del Fons per a Beneficència de Girona, i el rei Alfons V decideix que continuï ocupant el seu càrrec i repartint els diners als pobres, cristians i jueus. Justifica la seva decisió en el fet que la majoria dels jueus s'han convertit al cristianisme.

L'any 1453 es converteix un altre jueu notable, lucef Astruc Sabarra, i és batejat a la catedral en presència dels Jurats i altres personalitats. A partir d'ara es diu Joan Narcís Sarriera, apadrinat segurament per algun membre d'aquesta cèlebre família gironina. Però, segons Sobrequés, es tracta d'una conversió deguda a motius de comoditat o conveniència econòmica, perquè la casa del convers, al carrer de la Força, es manté com un dels quatre o cinc focus de judaisme més actius de Catalunya.

Quan, entre 1461 i 1468, la reina Joana Enríquez es refugia a la Força Vella amb el seu fill Ferran, futur rei

Les violències exercides pels cristians provoquen conversions massives de jueus, tot i que en molts casos aquests es mantenen secretament fidels a les antigues creences. Catòlic, són moltes les fammes converses de Girona que lluiten a favor de la Corona. Vicens i Vives troba entre aquests defensors Bernat d'Ala i la seva muller, els Falcó, els Mercader i els Vidal Sampsó. D'aquests últims, segons diu Núria Coll, el paraire Joan Vidal Sampsó és recompensat pels seus serveis a la Casa Reial durant el setge, i el seu fill és el que descobreix una mina que els assetjadors han perforat prop de la porta del Call i per la qual haurien pogut entrar i apoderar-se de la reina i de l'infant. Un quart de segle més tard , Vidal i el seu fill i llurs respectives fammes han de fugir de la Inquisició, sostinguda implacablement pel nou rei Ferran, i llurs béns, confiscats, són venuts el 13 de setembre de 1491 als encants públics de Girona.

Una sort semblant pateix el convers gironí Llorenç Badós, que l'any 1462, en ple setge de la fortalesa gironina, és nomenat metge de la casa del príncep Ferran. Més tard és designat protofísic i s'incorpora efectivament al seguici reial, té cura del rei Ferran durant llargues malalties i rep d'ell tota mena de mercès. Però la seva dona, Joana Badossa, és condemnada pel tribunal de la Inquisició de Barcelona l'any 1488, i cremada després d'haver estat escanyada pel botxí. El 1 O d ·agost de 1 503, és condemnat per la Inquisició el mateix Llorenç Badós. És la seva onomàstica, sant Llorenç, dia fatídic en la història dels hebreus catalans.