22 Eis jueus a la Cerdanya

Perpinyà hostatja el Call més important econòmicament i de més densitat de població de tot el Rosselló. amb una influència que irradia fins els petits nuclis de la Cerdanya i del Ripollès. A la foto. una bíblia hebrea de Perpinyà, datada del

1299.

Les primeres referències als jueus de la comarca de la Cerdanya daten de la segona meitat del segle Xlii, i no pas per casualitat, puix que coincideixen amb una època de greus dificultats per a les comunitats hebrees de l'altra banda del Pirineu, fins al punt que molts jueus fugen de les persecucions i s'instal·len a les comarques de Girona. Així comencen a prendre cos els calls de Camprodon, i sobretot de Puigcerdà, bé que aquest darrer pertany a la "col·lecta" o districte fiscal dependent de l'aljama de Perpinyà i que abraça les terres del Rosselló, la Cerdanya i el Conflent. Aquest àmbit geogràfic és perfectament consolidat, fins al pLint que els reis concedeixen sovintejats privilegis en concret als jueus d'aquestes terres. Així Jaume I els atorga un guiatge general per comerciejar i negociar per totes les viles, pobles i llogarrets d'aquest districte, i endemés els dóna altres privilegis referits sobretot a la consuetudinària pràctica dels préstecs i als plets que sovint provoquen.

A Perpinyà, els jueus s' hi estableixen a començament del segle· Xlii, i en la seva majoria procedeixen de les viles de Castelló d'Empúries, Girona, Narbona, Besiers i Montpeller. Formen comunitat a partir de l'any 1273 i la seva potència econòmica és recolzada pels privilegis reials, sobretot en època de Jaume 1: el 1269 concedeix als jueus de Perpinyà, Puigcerdà i Conflent el privilegi que les qüestions hagudes amb cristians no puguin sentenciar-se si abans no són provades per ambdós, cristià i jueu. Contràriament, quan l'any 1493 el rei Ferran recupera els Comtats del Rosselló i de la Cerdanya, la primera decisió que pren, de Perpinyà estant, és la d'expulsar tots els jueus habitants d'aquelles terres.

Pel que fa als jueus de Puigcerdà, se' ls troba datats per primer cop l'any 1260 amb motiu d'unes operacions de préstec a diversos establiments monàstics del Rosselló. Compten amb un Call perfectament delimitat, amb una Sinagoga i cementiri propis, i geogràficament provenen de Cotlliure, Perpinyà, Elna i el Llenguadoc,

·d'on fugen per tal d'escapar de les mesures restrictives que es posen a les activitats prestamistes, i generalment cerquen refugi a les terres de domini senyorial.

El Call amb la Sinagoga és situat on actualment hi ha el cinema i les escoles, al nord de l'antiga església de Sta. Maria, en direcció al Castell. Quan els jueus són expulsats el 1492, el rei cedeix el Call als frares amb un cert cens, i l'antiga Sinagoga es converteix en el refetor del convent franciscà.

Econòmicament es guanyen la vida fent préstecs. Per un estudi de M . Delcor del Líber judeorum de l'Arxiu Municipal de Puigcerdà dels anys 1284-1287, sabem que els préstecs són fets a cristians, majoritàriament de les comarques de la Cerdanya i del Capcir, si bé sovint també fan préstecs al Monestir de Ripoll.

No hi ha cap constància d'aldarulls o avalots contra el Call de Puigcerdà, el que fa pensar en una relació pacífica, bé que guardant les distàncies. L'any 1302 se'ls recorda que han de dur la "capa judaica" com a distintiu que els diferenciï i singularitzi de la població cristiana, i el 1391 el governador del Castell de Llívia acull els jueus dins els murs per impedir que s'atempti contra la seva vida.

En el capítol de les curiositats cal incloure l'acta notarial que el 9 de juliol del 1289 fa el jueu Isaac, que promet sota pena de 250 sous barcelonesos que de Pasqua endavant, i pel temps de dos anys, no jugarà a cap mena de joc de daus en tota la terra de la Cerdanya. Aquesta decisió la pren pel fet que el seu soci, cansat de la seva dèria pel joc, que arribava a extrems increïbles, amenaça amb trencar la societat que havien format.

Els jueus de Puigcerdà compten amb call, sinagoga i cementiri propis, i la seva activitat econòmica es veu afavorida pels privilegis reials dictats pel rei Jaume I.