12 Les dificultats de relació

se'ls obliga a abandonar l'hàbit cristià que han anat adoptant i a tornar a vestir "llur hàbit judaic" o, si duen un altre abrigall, "han de portar una roda de drap vermell a la part de davant en lloc ben visible". Per tal com, malgrat la prohibició, els jueus lloguen botigues en diversos indrets ciutadans, una ordinació de 19 de novembre del mateix any 1445 els · foragita dels punts més destacats del recinte urbà, i

En un moment donat, sembla que les relacions entre els Jurats i els habitants del Call han canviat de signe. A partir de 1420 proliferen les actuacions més directament repressives, que comencen amb un intent frustrat de separar els conversos dels jueus vells. L'any 1432 els Jurats tornen a insistir, tot al·legant que, si els conversos conviuen amb els jueus vells, retornen a llurs antigues creences, i aprofiten per demanar oficialment que sigui tancat el portal del Call. Les ordinacions de 19 d'abril de 1442 prohibeixen als cristians, vells i nous, l'admissió de jueus a les seves cases i qualsevol tracte amb ells, i ordenen que els habitants del Call, ara ja d'una manera sistemàtica, tanquin totes les portes i finestres que donen a carrers de la ciutat. El 28 d'abril de 1445 es reiteren aquestes ordres i es prohibeix, a més, que els cristians lloguin als jueus cases, botigues o taules als carrers del voltant del Call. El 18 de juny del mateix any, "vist que els jueus no caben dins lo Ca/f' , se 'ls autoritza per poder viure fora, però

Després d'una època de bones relacions entre cristians i j ueus, l'augment de les rivalitats va tancant progressivament el Call fins a convertir-/o en un ghetto.

Prohibit tocar el menjar

Les ordinacions dels Jurats gironins, promulgades pel Mostassaf, revelen clarament la marginació dels jueus, amb normes com la que els prohibeix de tocar el peix a les parades públiques i determina que, si toquen una peça, vénen obligats a comprar-la.

Una ordinació de 1475 conté aquesta disposició (*):

"Los honorables jurats de la ciutat de Gerona, en virtut de privilegis reyals, ordonen que negun revenedó ni revenedora ni altres persones de la dita ciutat no gosen ne presumesquen vendre ni fer vendre bunyols, rasquetes, casquets, bescuytelles, torradells ni semblants coses de menjar fetes per mans de jueus ni de juhies, sots pena de cinch sous e de perdre les dites coses a cascun e per cascuna vegada".

U na altra ordinació equipara els jueus a les

sobretot de la plaça de les Cols, H que és de les pus insignes places e llocs de la ciutat e on habiten e estan dels pus assenyalats menestrals" . El 4 de setembre de 1448 s'eixampla el Call, per insuficient, amb el carrer de la Ruca, però tapiant-lo pels dos extrems. Una ordinació de 29 d'abril de l'any següent confirma la incomunicació i ratifica el tancament de l'únic portal d'entrada, mesura definitiva que els Jurats no havien gosat aplicar fins ara per por d'enfrontar-se amb el poder reial. En efecte, els jueus fan arribar la seva queixa a la reina, i els Jurats intenten justificar-se amb l'excusa que els jueus vells volen pervertir els cristians novells, que els prostitutes amb disposicions com aquestes: "Que d'ací avant algun jueu ne juhia ne fembra pública no gosi ni presumesca palpar ne tocar pans alguns, coques o Iiures, sis vol sien de fletxa o de forners o d'altres persones, tro hagen comprats e pagats los pans o pa liures o coques que comprar volran. E açó pena de .x. sous a cascun jueu o juhia e fembra pública e per cascuna vegada que serà fet tot lo contrari ( ... ) Item que ningun jueu o juhia o fembra pública no gosi ni presumesca palpar ne tocar tro que comprat o pagat ho haurà alguna de les coses ací anomenades, çó és alguna carn quis vene escorxada, ne formatges freschs, ne peix fresc ne salat, ne nenguna fruyta verda, ne pances, figues seques, dàtils ni pinyons ni brotons, cols ne espinachs".

(*) BATLLE i PRATS, Lluís:

Ordenaciones relativas a los judíos gerundenses. Homenatge a J.M.

Millàs i Val/icrosa, Barcelona I (1954). '

fan descansar el dissabte i treballar el diumenge, que els fan menjar carn els dies de dejuni i cometre, entre altres excessos, M algunes coses nefandíssimes, les quals per honestedat aquí no recitem".

Però la reina no s'està de raons i intervé amb energia fins que la porta del Call es torna a obrir per ordre seva.