amb ells, i ordenen que els habitants del Call, ara ja d 'una manera sistemàtica, tanquin totes les portes i finestres que donen a carrers de la ciutat. El 28 d'abril de 1445 es reiteren aquestes ordres i es prohibeix, a més, que els cristians lloguin als jueus cases, botigues o taules als carrers del voltant del Call. El 18 de juny del mateix any, "vist que els jueus no caben dins lo Ca/f' , se 'ls autoritza per poder viure fora, però
34
n un moment donat, sembla que les relacions entre els Jurats i els habitants del Call han canviat de signe. A partir de 1420 proliferen les actuacions més directament repressives, que comencen amb un intent frustrat de separar els conversos dels jueus vells. L'any 1432 els Jurats tornen a insistir, tot al·legant que, si els conversos conviuen amb els jueus vells, retornen a llurs antigues creences, i aprofiten per demanar oficialment que sigui tancat el portal del Call. Les ordinacions de 19 d'abril de 1442 prohibeixen als cristians, vells i nous, l'admissió de jueus a les seves cases i qualsevol tracte
E
Després d'una època de bones relacions entre cristians i j ueus, l'augment de les rivalitats va tancant progressivament el Call fins a convertir-/o en un ghetto.
se'ls obliga a abandonar l'hàbit cristià que han anat adoptant i a tornar a vestir "llur hàbit judaic" o, si duen un altre abrigall, "han de portar una roda de drap vermell a la part de davant en lloc ben visible". Per tal com, malgrat la prohibició, els jueus lloguen botigues en diversos indrets ciutadans, una ordinació de 19 de novembre del mateix any 1445 els · foragita dels punts més destacats del recinte urbà, i
