25-Jueus a Torroella de Montgrí

La primera notícia de l'existència de jueus a Torroella no deixa d'ésser curiosa. Una disposició de Jaume 11 de la darreria de l'any 1321 dóna llicència a Astruc Mercader per tal que pugui tenir dues dones segons la seva llei.

Si bé no és una comunitat important quant a pes demogràfic -unes deu o dotze famílies, el 1320-, la seva activitat prestamista s'estén per tota la rodalia. Christian Guilleré documenta que de l'abril de l'any 1325 fins al mateix mes del 1326 els jueus de Torroella realitzen un total de 1 7 4 préstecs a cristians de la mateixa vila i de tretze pobles de la rodalia. En aquest sentit destaca el poble d'Ullà, que rep un total de vint-i-cinc préstecs.

En síntesi, són dotze prestadors que mouen poc més de 10.000 sous barcelonesos al llarg de l'any, i d'entre els quals cal destacar la família Bonjudà -i senyaladament, un dels seus integrants, Jucef Bonjudàque realitza prop de la meitat dels préstecs, tant en nombre com en valor econòmic. A diferència del que passa amb els jueus de la Bisbal, la documentació dels préstecs de Torroella sembla estar d'acord amb la legislació d'aleshores: el capital apareix clarament dissociat de l'interès, la durada no depassa generalment el termini d'un any, i la taxa d'interès és del vint per cent.

Aquesta florent activitat és interrompuda bruscament pels estralls de la pesta del 1348, que colpeix fortament la vila i acaba quasi totalment amb la reduïda comunitat hebrea. Així, l'any 1388 la reina Violant els concedeix l'entitat jurídica de l'aljama, bé que els seus efectes teòricament beneficiosos no es deixaran sentir per la negativa incidència de la pesta del 1391 damunt la comunitat jueva torroellenca . Ni tan sols

En èpoques de pau la vida quolidiana als Calls no diferia gaire de la resta de la ciutat.

en resta cap mena d'empremta a la toponímia o al nomenclàtor de carrers, la qual cosa fa difícil assajar-ne la seva localització. Pere Blasi recull una tradició oral que situa el barri jueu amb la Sinagoga a l'indret que actualment ocupa el carrer de Sant Genís, darrera l'església, localització que concorda perfectament amb les referències documentals relatives als jueus torroellencs de la primera meitat del segle XIV.

Carrer de Sant Genís, antigament habitat per jueus.

«És permés tenir dues esposes ensems ... >>

A Ja darreria de l'any 1321, el rei Jaume 11 dóna llicència a un jueu de Torroella de Montgrí per a tenir dues esposes alhora:

"Nós Jaume per Ja gràcia de Déu rei d'Aragó, etc. Considerant que els jueus tenen una llei segons Ja qual els és permès tenir dues esposes a l'ensems, atenent el prec d'Astruc Mercader jueu de Torroella de Montgrí, concedim i donem llicència que segons Ja teva llei, vivint Ja Regina ara muller teva, puguis casar-te amb una altra i habitar i tractar ja amb les dues, ja amb una de les dues, segons Ja teva llei, ordenant al procurador reial nostre de Torroella de Montgrí, batlle de Ja mateixa vila i demés oficials nostres, que obeint aquesta nostra concessió i llicència, no actuïn contra tu en qualsevol cosa. És testimoni del que havem ordenat que fos feta la present, afermada amb nostre segell penjant. Donada a Tarragona a 23 de desembre de l'any del Senyor 1321 ". (*)

(*) Cfr. BLASI i MARANGES, Pere:

Els jueus de Torroella. El llibre de la Festa Major, 1968.