de tretze pobles de la rodalia. En aquest sentit destaca el poble d 'Ullà, que rep un total de vint-i-cinc préstecs.
66
a primera notícia de l'existència de jueus a Torroella no deixa d 'ésser curiosa. Una disposició de Jaume 11 de la darreria de l'any 1321 dóna llicència a Astruc Mercader per tal que pugui tenir dues dones segons la seva llei.
L
Si bé no és una comunitat important quant a pes demogràfic -unes deu o dotze famílies, el 1320-, la seva activitat prestamista s'estén per tota la rodalia. Christian Guilleré documenta que de l'abril de l'any 1325 fins al mateix mes del 1326 els jueus de Torroella realitzen un total de 1 7 4 préstecs a cristians de la mateixa vila i
En síntesi, són dotze prestadors que mouen poc més de 10.000 sous barcelonesos al llarg de l'any, i d'entre els quals cal destacar la família Bonjudà -i senyaladament, un dels seus integrants, Jucef Bonjudàque realitza prop de la meitat dels préstecs, tant en nombre com en valor econòmic. A diferència del que passa amb els jueus de la Bisbal, la documentació dels préstecs de Torroella sembla estar d'acord amb la legislació d'aleshores: el capital apareix clarament dissociat de l'interès, la durada no depassa generalment el termini d'un any, i la taxa d'interès és del vint per cent. Aquesta florent activitat és interrompuda bruscament pels estralls de la pesta del 1348, que colpeix fortament la vila i acaba quasi totalment amb la reduïda comunitat hebrea. Així, l'any 1388 la reina Violant els concedeix l'entitat jurídica de l'aljama, bé que els seus efectes teòricament beneficiosos no es deixaran sentir per la negativa incidència de la pesta del 1391 damunt la comunitat jueva torroellenca . Ni tan sols
En èpoques de pau la vida quolidiana als Calls no diferia gaire de la resta de la ciutat.
en resta cap mena d'empremta a la toponímia o al nomenclàtor de carrers, la qual cosa fa difícil assajar-ne la seva localització. Pere Blasi recull una tradició oral que situa el barri jueu amb la Sinagoga a l'indret que actualment ocupa el carrer de Sant Genís, darrera l'església, localització que concorda perfectament amb les referències documentals relatives als jueus torroellencs de la primera meitat del segle XIV.
