28 Jueus a Vilademuls

A Vilademuls es conserva la Torre des Call, construcció militar dels segles . XVi XVI.

La notícia més reculada de l'existència d ·una comunitat jueva al territori de l'actual municipi de Vilademuls és del segle IX, i fa referència a un grup de vint-i-cinc famílies que conreen la terra en un indret anomenat NCoscolr, situat entre els pobles de Vilademuls, Sant Marçal de Ouarentelles, Galliners i Vilamarí. Aquesta colònia subsisteix sota la protecció dels comtes de Besalú fins que cap a l'any 888 el comte Deia els estableix a Girona prop de l'actual plaça dels Apòstols, en unes cases fins aleshores propietat d ·eclesiàstics. Encara actualment perviu prop de Vilamarí un veïnat de masies esparses que duu el nom de Juïgues. Allí, ben bé al costat de l'antic Mas Güell, hi ha les restes d'una antiquíssima església dedicada a Sant Pere i gue caldria salvar urgentment de la progressiva destrucció a la qual es troba sotmesa. Aquest veïnat i la petit a . esglesiola conserven encara la memòria d'aquella explotació que acollí durant anys una comunitat de jueus agricultors.

Aquesta notícia va ser recollida per Bofarull a la seva obra Los condes de Barcelona vindicados, procedent d'una còpia d'uns documents de Ripoll actualment desapareguts, i és considerada falsa - o almenys

Al costat de l'església de Vilafreser hi ha una làpida amb inscripcions hebraiques del segle XVIII que serveix com a llinda de la porta d 'entrada a una cort de Can Ramon.

no provada fefaentment- per molts estudiosos del judaisme. En aquest sentit, cal tenir ben present les consideracions que ja hem presentat al capítol primer.

Ben a prop de Juïgues, concretament al poble de Vilafreser, es conserva una làpida amb inscripcions hebraiques datable del segle XVIII. Serveix com a llinda de la porta d'entrada a una mena de cort situada dins la casa coneguda com a Can Ramon.

Duu la inscripció "Joseph Puig 1 7 50", i al damunt unes lletres en caràcters hebreus que diuen "A ve Maria". Per Jaume Riera i Sans sabem que sovintegen les làpides que duen inscripcions amb caràcters hebreus datables del segle XVIII - com és el cas d'Amer i Sant Feliu de Pallerols- i ·que això pot obeir a una afecció a l'estudi de la parla i l'escriptura dels jueus per part dels propietaris de les cases.

Encara perviu prop de Vi/amarí un veïnat de masies esparses que duu el nom de Juïgues. El mas Güell presideix aquest indret on, al segle IX. va habitar-hi la comunitat hebrea més antiga de totes les que es coneixen a les terres gironines.