Bàsquet

UNITAT DIDÀCTICA 2: BÀSQUET

EDUCACIÓ FÍSICA 2N ESO CURS 2010-11 NOM ALUMNE:__________________________ GRUP:____

EDUCACIÓ FÍSICA 2n ESO UNITAT DIDÀCTICA 2: EL BÀSQUET 1.- BREU HISTÒRIA DEL BÀSQUET: El bàsquet actual va néixer a Springfield a l’estat de Massachuessetts (E.E.U.U), on el director de l’escola cristiana (Y.M.C.A Young Men Christian Association), veia com els alumnes rebutjaven les monòtones classes de gimnàstica sueca i perdien el gust per l’educació física, ja que els llargs i freds hiverns impedien la pràctica dels esports a l’aire lliure. Al veure això va cridar al professor d’educació física de l’escola JAMES NAISMITH i li va demanar que inventés un joc col·lectiu que els nens poguessin practicar en el gimnàs. El desembre 1891, neix el joc concebut per poder desenvolupar-lo dintre dels gimnasos i que consistia en fer passar una pilota dintre un cèrcol.

La història diu que una nit va inventar els cinc principis del bàsquet, que encara avui són els més fonamentals.

- Primer principi: La pilota serà esfèrica, gran i lleugera. Es jugarà amb les mans.

- Segon principi: Qualsevol jugador podrà situar-se en el lloc que més li agradi dintre del terreny de joc, i cap reglamentació impedirà que rebi la pilota en tot moment.

- Tercer principi: Està prohibit córrer amb la pilota a les mans.

- Quart principi: Els equips jugaran junts sobre el terreny de joc, però està prohibit qualsevol contacte entre els jugadors.

- Cinquè principi: La cistella estarà situada en una posició enlairada, la seva disposició serà horitzontal i de dimensions reduïdes. Tot plegat accentua els aspectes relacionats amb l’habilitat més que amb la força.

El primer partit professional es jugà a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional. El 1946 neix la NBA. La FIBA es funda el 1932. Els soldats nordamericans que combateren en la Primera Guerra Mundial l'exportaren a Europa l'any 1936 i va ser ja admès com a esport olímpic.

A Catalunya el bàsquet s'accepta que va ser introduït el 1922 pel pare Eusebi Millan, coneixedor d'aquest esport arrel de la seva estada a Cuba, en formar els primers equips infantils al col·legi Escoles Pies de Sant Antoni de Barcelona, a partir dels quals, l'any 1922, es forma el primer club de bàsquet català, el Laietà BBC.

2.- CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS QUE DEFINEIXEN EL JOC. 2.1.- DIMENSIONS DEL TERRENY DE JOC El terreny de joc serà de superfície plana, rectangular i dura lliure d’obstacles, de 28 m. de llarg i 15 m. d’amplada. L’alçada del pavelló ha d’ésser com a mínim de 7 m. d’alçada. El cercle central té un radi de 1.80 m.

L’àrea del la zona de tres punts, està situada a 6’75 m., on el centre és la línia perpendicular al centre de la cistella.

2.2.- L’OBJECTIU DEL JOC. El bàsquet es juga entre dos equips, composats cada un de cinc jugadors. L’objectiu de cada equip és introduir la pilota en la cistella de l’equip contrari, i evitar que l’altre equip obtingui possessió de pilota o de marcar cistella. La pilota la podem passar, tirar, palmejar, rodolar o botar en qualsevol direcció.

2.3.- REGLAMENTACIÓ PRINCIPAL. La durada és de quatre parts de 10 minuts cada una a rellotge parat, amb un descans entre el segon i el tercer quart de 10 minuts. A la NBA els quarts són de 12 minuts. Cada equip disposa durant cada quart de la possibilitat de demanar 2 temps morts o parades de joc de un minut de duració. En el cas d'acabar el partit en empat es jugarà una prorroga de 5 minuts i així successivament fins que guanyi un dels dos equips.

L’inici del joc s’efectua mitjançant un salt entre dos jugadors d’equips contraris en el cercle central del camp. L'àrbitre llança la pilota cap a dalt des del centre del cercle i els dos jugadors salten verticalment per intentar desviar-la, sense agafar-la, cap algun company del seu equip.

L'equip presentat al partit està format per 12 jugadors/es com a màxim. Cinc formaran el quintet inicial i els altres 7 seran els suplents. L'entrenador podrà canviar als jugadors tantes vegades com desitgi aprofitant les interrupcions del joc.

Per progressar amb la pilota controlada, ha de fer-se obligatòriament mitjançant bots successius.

Totes les violacions de reglament són penalitzades amb la pèrdua de pilota per part de l’equip infractor.

Les passes: després d'haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar més de

dos passes, encara que tampoc se'n permet donar dos i quedar-se estàtic; s'ha de deixar anar la pilota immediatament. També es poden realitzar passes de sortida, que solen ser freqüents en alguns jugadors, consisteix a donar un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de començar a botar la pilota.

Els dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llençar però no tornar a botar-la. Tampoc pot saltar amb la pilota agafada amb les mans i tornar a caure amb la pilota agafada sense haver-la passat ni llençat.

Treure de banda o fons: s'ha de treure abans de 5 segons; si no, la pilota passarà a possessió de l'equip defensor en el mateix punt en el qual es comet la infracció.

Els contactes antireglamentaris entre adversaris es penalitzen amb falta personal (quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge), en el transcurs del partit se’n poden fer un màxim de 5, en aquest cas el jugador és expulsat.

La falta antiesportiva consisteix a posar en perill el físic de l'adversari i la falta tècnica és quan un jugador o un membre de la banqueta té un comportament impropi en un partit de bàsquet.

La falta desqualificant és una falta personal o tècnica que comporta l'expulsió del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet; dues faltes antiesportives també equivalen a una falta desqualificant.

Bonus: si un equip comet cinc faltes defensives en un període, a partir d'aquest moment totes les faltes personals defensives durant aquest període seran castigades amb dos tirs de de la línia de tirs lliures de la zona de l'equip infractor (situada a 4'60 m de la cistella i a 5'30 a la NBA).

Cada tir lliure aconseguit val un punt. També s'efectuaran dos tirs lliures sempre que un jugador rep una falta mentre es troba en acció de tir i després de les faltes tècniques, antiesportives i desqualificants. Quan el jugador rep una falta durant una jugada en la qual assoleix encistellar, es dóna per vàlida la cistella i se li concedeix un tir lliure. Quan el jugador rep una falta en intentar llançar des de la zona de 3 punts, se li concediran tres tirs lliures.

Peus: la pilota no pot tocar els peus, si ho fa la possessió de la pilota passa a ser de l'equip contrari.

Regla dels 24 segons: cada equip disposa per fer cistella de 24 segons, si no ha tirat a cistella abans d’aquest temps perd la pilota.

Regla dels 8 segons: quan un equip està en possessió de la pilota en el camp propi, ha de passar obligatòriament a jugar-lo en camp contrari en el temps màxim de 8 segons.

Regla dels 5 segons: el temps màxim per treure de banda, o tenir la possessió de la pilota sense botar, estant estretament marcat.

Regla dels 3 segons: cap jugador de l’equip que ataca pot estar més de 3 segons consecutius a la zona restringida contrària, mentre el seu equip tingui control de la pilota.

Regla del camp enrere: quan un equip té control de la pilota en la pista del camp de l’equip contrari, no pot tornar-lo a la pista pròpia.

3.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES. 3.1.- LA POSICIÓ BÀSICA. Es una posició per estar còmode al camp, en atac ens serveix per estar sempre alerta per poder rebre la pilota i en defensa una posició ràpida i còmode per poder seguir a l’atacant, variant la posició en funció de les accions que realitzi.

PEUS: Separats a una distància aproximada a la de les espatlles.

TALONS: Lleugerament aixecats.

CAMES: Semi flexionades. El pes del cos repartit igualment sobre els 2 peus.

MALUCS: El centre de gravetat baix. Posició còmode.

TRONC: Lleugerament inclinat cap endavant.

BRAÇOS: Paral·lels a les cuixes, per entrar en moviment en qualsevol moment.

3.2.- LA SUBJECCIÓ DE LA PILOTA: És bàsica per poder desenvolupar els altres fonaments del bàsquet correctament : passar, botar, llançar...

La pilota s’agafa amb els dits.

MANS: Que el palmell de la mà quedi buit. En forma d’embut.

DITS: Oberts per tenir més superfície de contacte. Els dits són els que determinaran la direcció de la pilota.

Hi ha dues formes d’agafar la pilota : A.- Simètrica, on els dits grossos de les mans es miren.

B.- Forma de T, posant una mà en front i l’altre lateral (per fer el llançament).

3.3.- EL PEU DE PIVOT. És la possibilitat que té un jugador de desplaçar un peu en diverses direccions, mantenint l’altre peu (que anomenarem peu de pivot) en contacte al terra.

El peu de pivot és l’eix de gir, concretament, la punta del peu és el suport principal.

Si faig parada d’un temps, puc escollir el peu de pivot.

Si faig parada de dos temps, el peu pivot ha de ser el més endarrerit. En moviments naturals, sempre serà el peu que primer recolzo al terra.

Un cop he escollit el peu pivot no el puc canviar.

3.4.- EL BOT. El bot és l’element tècnic que ens permet desplaçar-nos per la pista amb la pilota. El bot determina el joc. Originàriament en el bàsquet no existia el bot, però es van trobar que hi havia poques possibilitats de desplaçament i es va introduir com a tal.

El bot ha d’ésser enèrgic (fort i ràpid) perquè la pilota estigui el menor temps possible sense contacte amb la mà.

La pilota no ha de sobrepassar la cintura del jugador.

El moviment prové del colze i amb el canell l’acompanyen en l’ascens i en el descens.

El bot es fa amb els dits i no amb el palmell de la mà. La mà no pica la pilota.

La mà ha de contactar amb la pilota per l’hemisferi superior (nord), depenent de la direcció que se li vulgui donar (sinó, dobles).

Es bota amb la mà més allunyada del defensor per protegir la pilota.

NO ES MIRA LA PILOTA. Tenim dos tipus de bot: BOT DE PROTECCIÓ: És el tipus de bot que s’utilitza quan tenim un defensor aprop i en joc estàtic.

BOT DE VELOCITAT O D’AVANÇ: S’utilitza per avançar ràpidament quan no tenim cap defensor a prop. Ex: El contraatac.

3.5.- LA PASSADA. La passada és l’element que configura el bàsquet com a joc col·lectiu, ja que aquest és el que interrelaciona els components de l’equip. Aquest és fonamental per desenvolupar un joc ric i creatiu. A més de ser el mètode més ràpid per avançar cap al nostre objectiu.

L’elecció d’un tipus de passada o un altre depen de: - La meva posició.

- De la posició del company que ha de rebre.

- Dels possibles opositors.

- La distància que ens separi.

- A més és necessari una precisió en la trajectòria aèria de la pilota.

Com podem veure sempre que parlem de passada, fem referència al que executa la passada i el receptor el que té possibilitat de rebre la pilota (passada/recepció).

La passada té unes característiques concretes: - Ha de ser segura.

- Ha de ser tensa i forta (però no violenta).

- Totes les passades són controlades amb les puntes dels dits. Mai controlar-la amb els palmells.

- L’acció dels canells és essencial.

Si parlem de la RECEPCIÓ de la passada, hem de dir que és la predisposició que té l’atacant sense pilota a rebre-la. És molt important el concepte d’anticipació : no s’ha d’esperar mai la pilota, l’hem d’anar a buscar.

De passades n’hi ha de diferents TIPUS, seguidament les anomenem : - Passada de PIT: Es realitza amb dues mans, des del pit faig una extensió total de braços i canell. Els tous dels dits empenyen la pilota durant el moviment d’extensió.

- Passada PICADA: És la mateixa tècnica que la passada de pit, quedant els braços orientats cap el punt on botarà la pilota.

- Passada de PIVOT (per sobre el cap): La pilota està agafada amb les dues mans, els colzes en un pla avançat respecte la pilota, per facilitar la impulsió de la passada.

- Passada de BEISBOL: Es puja la pilota amb dues mans per sobre el cap. El peu contrari al braç executor està avançat, quedant el pes del cos a la cama endarrerida. Després les dues mans avancen juntes fins el pla frontal. En aquest moment la mà de protecció deixa d’acompanyar la pilota i s’estén el braç executor i la cama del mateix cantó.

3.6.- EL LLANÇAMENT : Consisteix en tirar la pilota a cistella. És el fonament en que culminen tots els altres (passades, bot, penetracions...tots són mitjans per buscar un fi). És l’objectiu final de l’atac en bàsquet, fer cistella.

Anem a definir les CARÁCTERÍSTIQUES de les passades: - Suau: La velocitat de la pilota a l’aire no ha de ser molt gran.

- Efecte: La pilota al tirar-la dóna voltes cap endarrere. Aquí és molt important l’execució del llançament amb els dits i el cop de canell final (la mà ha de quedar penjant).

- Alçada: La trajectòria de la pilota ha de ser una paràbola d’alçada mitja, de manera que l’angle de caiguda sigui suficient perquè la pilota entri al cèrcol. Si la paràbola és baixa, l’angle de caiguda és petit i la pilota no entra. Si la paràbola és molt alta perdem precisió. L’angle ideal de sortida és de 45º.

El llançament és un encadenament d’extensió de cames, colzes i dits.

Com hem d’agafar la pilota?

- Mà dreta (dominant): La pilota descansa sobre els dits i està col·locada a davant, dalt i a la dreta del cap. Pilota, colze i espatlla en un mateix pla. Canell en hiperextensió i el colze flexionat a 90º.

- Mà esquerra (no dominant : Subjecte la pilota pel cantó esquerra. El contacte és amb els dits, que miren cap dalt. Per sota la pilota hem de veure la cistella.

Quants tipus de llançament hi ha?

Podem parlar de fins a 10 tipus de llançaments, però els que són més adients per practicar a la iniciació són: - ENTRADA A CISTELLA: Aquest tipus de llançament l’utilitzarem quan portem una cursa (velocitat) prèvia al llançament (penetració, contraatac...).

S’efectua el més aprop possible al cèrcol. La cama exterior és la primera que es recolza. El llançament s’efectua amb la mà més allunyada del defensor.

- TIR LLIURE (ESTÀTIC): És un tir estàtic que s’utilitza pel llançament de personals. Els peus orientats cap al cèrcol. Cames lleugerament flexionades, armat del braç fet. Extensió simultània dels genolls i el braç executor. La mà esquerra acompanya la pilota durant tot el moviment, deixant la pilota en el moment anterior al llançament. La mà dreta fa el llançament, el canell i els dits queden penjant determinant la direcció de la pilota.

- TIR EN SUSPENSIÓ (SALT): Es realitza quan un jugador tira a cistella amb un salt. El punt més important, no és l’alçada d’aquest salt sinó la seva velocitat. Cal tenir uns nivells de força elevats per poder realitzar de manera correcte aquest llançament.

3.7.- LES CARACTERÍSTIQUES DELS JUGADORS EN LES SEVES POSICIONS. • • • • •

1-BASE: És l'encarregat de dirigir el partit (les jugades, les posicions, els moviments, etc).

Està situat davant de la línia de 6'75, i des d'ella maneja tot el joc.

2-ESCORTA: Són els tiradors, solen ser més alt que el base i també és qui més passades ha de rebre. Solen ser un jugador de contacte amb altres jugadors, ja que juga per fora de la línia de 6'75m.

3-ALERS: També són els tiradors, però aquest també poden jugar per dins. Aquests solen ser més alts i forts que l'escorta.

4-ALER-PIVOT: Normalment són una mica més baixets que els pivots. En diferència del pivot, aquests poden jugar per l'exterior.

5-PIVOT: Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir. Estan situats un a cada costat de l'ampolla, gairebé sota la cistella.

3.8.- GESTIONS TÈCNIQUES BÀSIQUES. •

LA DEFENSA: ◦ POSICIÓ BÀSICA: Ja explicada en un apartat anterior. ◦ ANTICIPACIÓ: Es un moviment que es basa en interceptar la passada que un jugador contrari ha fet, per tal de sortir ràpidament al contraatac, o sortir des de darrera, d'una forma ordenada.

•

SISTEMES DEFENSIUS: ◦ DEFENSA INDIVIDUAL: En una defensa individual, cada jugador defensa a un atacant, hi ha d'estar en tot moment amb ell per evitar que li passin la pilota o bé pugui fer alguna jugada. Només el pot deixar quan li pren la pilota i els papers s'intercanvien. ◦ DEFENSA EN ZONA: Cada jugador/a, té un tros del camp per a defensar, i ha d'evitar que entrin o passin els contraris. És una de les defenses més bones que hi ha, perquè hi col·laboren més d'un jugador i costa més que un contrari penetri en el camp contrari.

Hi ha molts tipus de defensa en zona: ▪ 2-1-2: Un sistema força ofensiu, amb dos jugadors avançats.

▪ 2-3: Sistema mig defensiu, deixant 3 homes a sota i amb 2 mig avançats.

▪ 1-2-2: Un sistema molt defensiu, només deixant un jugador davant i 4 darrera.

▪ 3-2: Sistema clarament ofensiu, perquè posa 3 jugadors davant i 2 darrera.

▪ 1-3-1: Sistema neutra, amb un home avançat i un endarrerit. ◦ DEFENSA MIXTA: Tracta que un jugador fa només defensa individual i els altres jugadors fan defensa en zona en forma de quadrat. La intenció que té és dificultar la recepció de la pilota al jugador marcat individualment.