AndNews Nº 3: Josep Pintat

•

per només iodisme • me

disme • només p erio er sp

periodisme • no mé més o n

AndNews

Andorra · núm. 3 · Març 2016 · Preu: 2 €

• només perio dis isme iod

JOSEP PINTAT

«Si s’apugen els impostos, el model d’inversió estrangera se’n va en orris» VALLBANC PODRÀ OPERAR AMB LLIBERTAT El Fincen diu que no pesa cap sospita sobre la nova entitat i avala l’actuació del Govern per liquidar la BPA

ELS IMPAGATS DE LA CASS AUGMENTEN CADA ANY

Des del 2009, la Seguretat Social acumula 17 milions de deute per cotitzacions no satisfetes, una mitjana de gairebé 2,5 milions per any

ESQUÍ FORAPISTA

La tendència més jove dels esports de neu ha crescut de manera meteòrica els darrers anys i les estacions no s’han volgut quedar enrere

Taller de Joieria

Disseny i creaciĂł de joies Tu la somies, nosaltres la fem realitat

C/ Verge del Pilar 5 (Edif. Plaza), 4rt, despatx 8 AD500 Andorra la Vella, Principat d’Andorra Tel: +376 827001 | Fax: +376 827002 | E-mail: jsproca@gmail.com

www.gaudiajoiers.com venda de diamants, perles i pedres precioses

• per només iodisme

• me

AndNews

4 flash

Ha estat notícia

6 editorial

La confiança dels Estats Units

8

8 en portada

Cap a un turisme de muntanya més diversificat

13

13 dossier

Impagats a la CASS i fons de garantia salarial

20 24

26 entrevista Josep Pintat

24 actualitat

28

28 actualitat

La banca resisteix a la crisi de l’afer de la BPA

30

30 reportatge

Estats Units cobra més de 190.000 milions en multes als bancs

34

34 economia

Menys aturats però sous més baixos

36

salut

38

38 benestar

40

40 cultura

34

Els beneficis de la cirurgia plàstica Entrevista al cirurgià Agustín Granado La casa Vicens o el debut de Gaudí

42

42 esports

44

44 sortim

Andorra ja és un referent del freeride Concerts i teatre són les cites d’aquest mes

46

46 llibres

Novetats en català, castellà i francès

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

3 ·

6 8

L’horitzó de Vallbanc es perfila sense núvols

e•

Sumari

4 6

e • només periodi dism sm

AndNews no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

• només perio dis isme iod

President: Josep Segura Directora general: Nelly Dedea Redacció: Glòria Gurdó Col·laboradors: Joan López, Rosa Alberch Fotografia portada: Jordi Pujol Fotografia: Jordi Pujol, Josep Segura, Nelly Dedea i Mari Carmen Grau Publicitat: Josep Segura, Nelly Dedea, Enric Suárez (director comercial per Espanya).

Disseny: Fanny Brial Impressió: Impremta Solber Dipòsit legal: AND.63-2016 NRT: F-218559-M

disme • només p erio er sp

AndNews Edita: Dona Secret Carrer de les Escoles, 2. 5.1.

AD600 Sant Julià de Lòria.

Principat d’Andorra.

Telèfon: +376 844 846 Comercial: +376 647 081 Redacció : +376 325 767 e-mail: donasecret@andorra.ad, comercial: donasecretcomercial@andorra.ad ww.facebook.com/donasecret

periodisme • no mé més no

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

38 42

Flash

GRANDVALIRA TANCA AMB ÈXIT LA SEGONA COPA DEL MÓN Els dies 27 i 28 de febrer la pista Àliga de Grandvalira-el Tarter va ser l’esceliana Federica Brignone, per davant de la nord-americana Laurenne Ross nari de la segona Copa del Món d’esquí alpí femenina de la història a Ani l’austríaca Tamara Tippler. A la combinada es va imposar la canadenca dorra. Les condicions meteorològiques adverses, amb 50 centímetres de Marie-Michèle Gagnon, per davant de la suïssa Wendy Holdener i la franneu nova al llarg del cap de setmana, van posar a prova la capacitat de l’orcesa Anne-Sophie Barthet. Pel que fa a les representants andorranes, Mireia ganització durant les dues jornades i van obligar a endarrerir els horaris de Gutiérrez va ser 32a a la combinada, mentre que les joves Sissi Hinterreitner les curses, però el supergegant i la combinada alpina es van poder celebrar (56a al supergegant i 38a a la combinada) i Sara Raméntol (59a al supergefinalment amb un gran ambient i en una pista en condicions perfectes, que gant) van completar un debut prometedor a la Copa del Món. va rebre els elogis de les esquiadores. Hi van participar 74 esquiadores de Després d’organitzar durant els últims anys quatre proves de Copa 20 països. Entre les xifres destacades, 280 voluntaris van col·laborar amb d’Europa, dues finals de Copa d’Europa i dues Copes del Món femenines, l’organització, 190 dels quals a pista. Segons Grandvalira, unes 10.000 perGrandvalira ja ha iniciat el compte enrere per al proper gran repte, les finals sones entre els dos dies van seguir la competició a pista. Es van acreditar de la Copa del Món de l’any 2019, que portaran els millors esquiadors i es192 periodistes. 15 cadenes de televisió van oferir les curses en directe i 35 quiadores en totes les disciplines. més van fer-ho en diferit.

Foto: AndNews

En el vessant esportiu, el cap de setmana va estar marcat per la caiguda de Lindsey Vonn al supergegant de dissabte i l’èpica victòria de l’esquiadora nord-americana l’endemà a la mànega de supergegant de la combinada, que la va permetre recuperar el lideratge a la general de la Copa del Món.

Pocs dies després, però, es va conèixer que la lesió al genoll que havia patit Vonn a la pista Àliga era més greu i l’obligava a posar punt final a la temporada. Tampoc va ser un bon cap de setmana per a la seva gran rival, la suïssa Lara Gut, que només va poder ser 16a dissabte i no va poder acabar la combinada de diumenge. La victòria al supergegant va ser per a la ita-

Foto: AndNews

EL GOVERN IMPULSA L’AGÈNCIA DE QUALITAT DE L’ENSENYAMENT SUPERIOR Amb l’objectiu de consolidar l’ensenyament superior i donar una oferta El Govern veu la mesura com un pas necessari per seguir consolidant de qualitat equiparable a la d’Europa, el Govern ha decidit modificar l’es- l’ensenyament superior del país que té una gran dependència de l’ensentructura de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior (AQUA) yament superior dels països veïns. Amb tot, l’oferta domèstica és cada que passa a ser una institució de dret públic. Fins ara l’AQUA depenia vegada més àmplia i consolidada i per això, requereix paràmetres de orgànica i econòmicament del Ministreri d’Educació i Ensenyament qualitat que l’equiparin a qualsevol altre sistema de l’entorn geopolític.

Superior, cosa que li restava independència per assolir els seus objectius L’objectiu final és que Andorra pugui ser un referent i rebi estudiants en i feia que no fos homologable a la majoria d’agències existents a Europa. algunes especialitats.

PASSAPORTS MÉS ÀGILS El Govern posa en marxa una modificació de la numeració del passaport blemes en els controls fronterers de diversos països quan el passaport és un per facilitar als titulars el pas pels controls fronterers a nivell internacional. duplicat de l’original perdut o robat, ja que conserva la mateixa numeració De moment, però el passaport andorrà conservarà la numeració actual, que l’original. Amb tot, caldrà una nova modificació del passaport per incoramb set dígits i un número d’identificació fix per a cada persona fins a la porar el sistema SAC (Suplemental Acces Control), que introdueix nous seva renovació. En els casos de renovació o duplicat passarà a tenir vuit dí- elements de seguretat al xip, per adaptar-se als estàndards de la normativa gits, corresponents al número d’identificació personal seguit de dos dígits i OACI. Els passaports de tercera generació s’emetran a partir del gener del precedit dels zeros que calguin per completar el nombre de vuit dígits. Les 2017, i entre d’altres novetats inclouran una pàgina de dades personals en particularitats de la numeració del passaport andorrà pot comportar pro- policarbonat i foto en color per protegir de la falsificació.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

4 ·

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

ENTRA EN VIGOR EL CDI ENTRE ANDORRA I LUXEMBURG El Conveni de no doble imposició (CDI) que Andorra i Luxemburg van signar el 2 de juny del 2014 va entrar en vigor el 7 de març passat. Així, l’acord destinat a evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscal és el tercer en entrar en vigor, després del CDI amb França vigent des de l’1 de juliol de l’any passat i del CDI amb Espanya vigent des del 26 de febrer passat. El Govern de Luxemburg va comunicar a l’Ambaixada andorrana la recepció de la notificació sobre la finalització dels tràmits legislatius per a l’entrada en vigor del Conveni. Així, tal com disposa l’acord, l’entrada en vigor del text té efecte el mateix dia de la recepció de la notificació. El Conveni té 29 articles i reprèn en gran part les disposicions contingudes en el model de l’OCDE, i alhora inclou modificacions aportades per les dues parts contractants, Andorra i Luxemburg. El Govern recorda que els CDI són una peça fonamental per a la diversificació de l’economia andorrana, l’atracció de capital estranger i la internacionalització de les empreses del país, alhora que representen un aval a la reforma fiscal.

Foto: AndNews

Flash

Foto: SFG

ESTATS UNITS NO VAN AVISAR SOBRE LA NOTA DEL FINCEN El subsecretari adjunt del Departament d’Estat dels Estats Units, com una advertència respecte a una possible acció contra la BPA. En Conrad Tribble, acompanyat del cònsol general dels Estats Units, paral·lel, el dignatari nord-americà també va reiterar que van actuar Marcos Mandojana, van visitar oficialment el país el passat 11 de contra la BPA pel convenciment que dins l’entitat els directius havien febrer. Tribble va entrevistar-se amb el cap de Govern, Toni Martí, estructurat un sistema de blanqueig de capitals. Finalment, Tribble el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, i també amb la comis- va comunicar que des del seu país consideren el cas de la BPA resolt, sió d’afers exteriors del Consell General. Durant aquestes trobades, gràcies a l’actuació del Govern, i que si no hagués estat així la segona i sobretot en la que va respondre a les preguntes dels consellers ge- valoració del FinCEN del passat febrer, hagués estat molt diferent. nerals, Tribble va deixar clar que els Estats Units avisessin en cap cas Per tot plegat, Washington entén que les relacions entre els dos païel Govern andorrà que tenien la intenció de fer una nota, a través del sos recuperen la normalitat. D’altra banda, el ministre portaveu, Jordi FinCEN, contra la Banca Privada d’Andorra, exposant que era una Cinca, dóna per tancat el debat sobre si existia un lligam entre la nota entitat sospitosa de blanqueig de capitals. Segons va informar el Dia- verbal que van fer els Estats Units l’agost del 2014 demanant millores ri d’Andorra, Tribble va ser molt taxatiu al respecte i va afirmar que en la lluita contra el blanqueig de diners i la nota del FinCEN contra l’Executiu no podia tenir indicis previs del que anava a passar a partir la BPA del març del 2015. Cinca valora amb satisfacció les declaradel 10 de març del 2015. També va voler especificar que la carta en- cions de les autoritats nord-americanes que ratifiquen el que el Goviada l’any 2014 pels Estats Units no es podia considerar en cap cas vern sempre havia afirmat.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

5 ·

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Editorial

ANDORRA RECUPERA LA CONFIANÇA D’ESTATS UNITS I ALGUNA COSA MÉS

E

operar –ja no existeix–, i donant suport a Vallbanc, insistint en que el nou banc està lliure de tota sospita i pot començar a operar als mercats quan vulgui. Per tot plegat, Washington entén que les relacions entre els dos països recuperen la normalitat.

Tribble va comunicar a les autoritats andorranes que els Estats Units consideren el cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA) resolt, gràcies a l’actuació del Govern. I que les coses serien molt diferents si no s’hagués intervingut l’entitat per procedir a la liquidació, després de crear un nou banc, net de tota sospita.

De fet, com va deixar clar Tribble, la nota no avisava el Govern d’una suposada intenció d’anar contra la BPA ni cap altra entitat i per tant, ningú no podia tenir indicis previs del que passaria el 10 de març del 2015.

l subsecretari adjunt del Departament d’Estat dels Estats Units, Conrad Tribble, i el cònsol general dels Estats Units, Marcos Mandojana, han visitat oficialment Andorra per restablir l’amistat i la confiança que sempre havien protagonitzat les relacions entre el petit país dels Pirineus i el gegant americà, però també –encara que no fos el primer objectiu– per recuperar la confiança del mercat financer internacional. I és que Andorra ha fet bé els deures.

Una intervenció també avalada en la segona nota del FinCEN que aixeca l’embargament a la BPA en considerar que l’entitat ja no pot

La nota trista de la visita, és que Tribble va haver de respondre a alguna pregunta dels consellers generals que dóna una imatge ben petita d’Andorra.

La pregunta del milió d’euros per als consellers i de zero centaus per als mandataris nord-americans, va ser sobre la nota verbal que van enviar els Estats Units al Govern d’Andorra l’agost del 2014. Si la nota demanava millores en la lluita contra el blanqueig de diner a la plaça financera andorrana, alguns s’esforcen en veure-hi una premonició, o fins i tot, una mena d’acusació encoberta amb l’objectiu final d’anar tots contra la BPA!

Insistint en que la carta enviada l’any 2014 pels Estats Units no es podia considerar en cap cas com una advertència respecte a una possible acció contra la BPA, va concloure que si es va actuar contra la BPA, va ser pel convenciment que els directius de l’entitat havien estructurat un sistema de blanqueig de capitals. A vegades les coses no són tan enrevessades com semblen o com se’ns vol fer creure! I Andorra es mereix alguna cosa més.

Especialitat en tapes Tel.: +376 828 533 · C/ de la Unió, 13 · AD700 · Escaldes-Engordany · Principat d’Andorra e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

6 ·

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Fotos: AndNews

En portada

CONGRÉS DE TURISME DE MUNTANYA

ANDORRA AFRONTA ELS NOUS REPTES PER ARRIBAR ALS 9 MILIONS DE VISITANTS LES NOVES TENDÈNCIES DEL MERCAT RESPONEN A UN ESTIL DE VIDA SALUDABLE I OBLIGUEN LES DESTINACIONS A ADAPTAR-SE A LA DEMANDA DIVERSIFICANT ELS PRODUCTES

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

8 ·

e • només periodi dism sm

Text: Bru Noya

O

ferir experiències noves i de qualitat als turistes però sense fer malbé els recursos naturals, la desestacionalització, l’impacte del canvi climàtic i el de comportament dels turistes. Aquests són els grans reptes que afronta el turisme de muntanya.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

En portada

És un creixement anual del 4%, un punt per sobre de les previsions que ha fixat l’OMT a nivell de tot el món. La meta, segons el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp és «assumible», sobretot si es té en compte que del 2011 al 2014 es va arribar als 7,9 milions. Com s’assoliran els 9 milions? El ministre creu que caldrà millorar l’oferta turística i anar a buscar el visitant amb poder adquisitiu. «Tenim turisme de classe mitjana, no low cost», explica.

A banda de gestionar l’ampli pressupost del qual es disposa, també es continuarà organitzant esdeveniments esportius amb ressò mundial, com el Tour, la Vuelta o la Copa del Món d’esquí alpí. El topall és de portar quatre grans competicions l’any tenint en compte que l’any 2015 es van invertir en aquest apartat 4,3 milions d’euros, quantitat que multiplica per cinc la del 2011 (800.000 euros).

Així mateix, cal destinar una partida a comunicar amb els mercats potencials i una altra a comercialitzar, amb la qual cosa aviat s’ha trobat destí pel pressupost de 16 milions. Per atraure turistes, a banda de l’esquí, Andorra ha apostat pel cicloturisme i el senderisme.

CICLOTURISME Ja fa temps que les estacions d’esquí exploten la pràctica de la BTT i, en paral·lel, el país va fent passos per convertir-se en una destinació de referència del cicloturisme tot i que s’està lluny encara de les xifres de llocs com ara les illes Balears. Des de l’estiu passat es disposa de dos itineraris nous: el coll de la Gallina, a Sant Julià de Lòria, i la collada de Beixalís, entre Encamp i la Massana que serveixen, entre d’altres, com a escenari de proves cicloturístiques com la Volta als Ports o la Purito Andorra. A la primera edició d’aquesta cursa, celebrada el 9 d’agost del 2015, s’hi van inscriure més de 500 ciclistes i, entre ells, Miguel Indurain (guanyador del Tour durant cinc anys consecutius).

Durant el novè Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya celebrat a Sant Julià de Lòria es va fer palès que aquesta activitat té un important futur i que ha de créixer, però tenint molt clar com ho ha de fer.

L’esquí seguirà sent la principal motivació de viatge dels amants de la muntanya, no obstant les noves tendències del mercat, amb consumidors que practiquen un estil de vida saludable i actiu, obliguen a les destinacions a adaptar-se a la demanda, diversificant els productes i atraient nous nínxols de mercat.

Andorra, país de muntanya, és, segons el secretari general de l’Organització Mundial de Turisme (OMT), Talib Rifai «un gran exemple de l’evolució del sector». Un exemple, però, que esmerça molts mitjans econòmics, humans i de promoció. L’objectiu és que a l’any 2020 visitin el país uns 9 milions de turistes l’any. Una xifra que suposaria un augment del 12% en excursionistes, d’un 21% en turistes, i d’un 33% en pernoctacions. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

9 ·

L’increment de cicloturistes ha fet que molts hotels --gairebé una trentena-- s’hagin especialitzat per acollir aquest tipus d’usuaris. El Principat és una autèntica destinació ciclista si, a més, tenint en compte que almenys 20 esportistes professionals d’equips com l’Orica, el Katusha o el Movistar que han triat el país com a lloc de residència i, alguns, pengen vídeos a les xarxes socials dels seus entrenaments pujant a Arcalís o al Coll de la Botella. El Govern ja ha anunciat que té per objectiu que totes les carreteres principals acabin disposant d’un carril bici, una acció que pot fer més fàcil i segura la circulació dels ciclistes quan baixin dels ports de muntanya i es disposin a pedalar per les carreteres en què hi ha més trànsit. També es creu que el país té potencial per créixer encara molt més en aquest àmbit, com en el del senderisme.

SENDERISME Durant el Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya, el director de producte i nous projectes d’Andorra Turisme, Enric Torres va subratllar que hi ha una xarxa de refugis que permet fer la volta al país i la necessitat de posar de relleu la vall del

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

En portada

Sota l’immens paraigua de la marca Andorra, com a segell de prestigi i com a exemple per altres regions de muntanya, l’objectiu és que el país sigui una destinació cinc estrelles Madriu-Perafita-Claror, declarat Paisatge Cultural l del Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2004.

El senderisme, és una de les activitats de lleure amb més història en el terreny de la muntanya. Malgrat això, va arribar a ser etiquetat com avorrit i antiquat, i va perdre el seu atractiu entre les noves generacions. Ara, el boom de les activitats a l’aire lliure relacionades amb el medi natural, l’ha tornat a posar de moda entre els turistes que busquen un estil de vida actiu i saludable.

Per donar resposta a aquesta demanda, Francesc Camp opina que «cal deixar de fer grans construccions en alta muntanya i donar a conèixer els racons més verges». Els comuns s’afanyen en conservar els camins i en obrir-ne de nous. El de Sant Julià de Lòria, amfitrió del Congrés, va organitzar el mes de juny del 2015 el Tomb Lauredià, una caminada popular amb tres recorreguts diferents.

Perquè no tot han de ser esdeveniments mediàtics ja que, des d’Andorra Turisme, es té la certesa que no serveix de res portar una gran competició si després no es pot oferir al turista el que ha vist per televisió.

Fotos: CEsteve

Sota l’immens paraigua de la marca Andorra, en el seu posicionament com a segell de prestigi i com a exemple per altres regions de muntanya de la resta del món, l’objectiu, en paraules de Camp, és que el país pugui ser considerat com una destinació cinc estrelles; en primer lloc, per la seva oferta d’esquí i de turisme esportiu, i com a indret de vacances d’estiu amb les activitats d’aventura i de compres.

El ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, amb el director executiu de l’Organització Mundial del Turisme, Marcio Favilla,la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín i el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Vila.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

10 ·

PRODUCTES I CANVI CLIMÀTIC La celebració d’aquest Congrés, que acollirà la parròquia d’Escaldes-Engordany el 2018, ha servit per reflexionar i per aportar idees. Un dels ponents, Willy Fux, consultor de LHM Conseil, va assegurar que la clau per incrementar el nombre de visitants és tenir en compte els diferents segments de mercat, ja que hi ha turistes que busquen

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Fotos: SFGA

En portada

El ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, va tancar la 9a edició Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya celebrat a Sant Julià de Lòria, sota el lema Mountainlikers

emocions fortes i d’altres que prefereixen passejar i disposar de tots els serveis i infraestructures per no haver de fer esforços.

L’altre objectiu és el d’aconseguir que vinguin més visitants però mantenint unes instal·lacions sostenibles i sense fer malbé els recursos naturals i tenint molt present que l’impacte del canvi climàtic farà que tingui més protagonisme el turisme d’estiu.

També es va parlar, i molt, de potenciar les aplicacions i plataformes per a dispositius mòbils, ja que està demostrat que al voltant del 70% de les consultes sobre viatges i rutes de muntanya s’efectuen des d’aquests aparells. En aquest sentit, Francesc Camp va explicar durant la seva compareixença a la Comissió Legislativa d’Economia del Consell General que es pretén utilitzar cada cop més els mitjans de comunicació online, perquè es consideren més efectius i tenen un menor cost econòmic que els tradicionals, «segmentant molt bé el mercat», va afegir.

L’altre objectiu és aconseguir que vinguin més visitants però mantenint unes instal·lacions sostenibles i sense fer malbé els recursos naturals e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

12 ·

Segons el secretari general de l’OMT, Taleb Rifai, les coses s’estan fent bé. Almenys això és el que va afirmar quan va entregar al cap de Govern, Antoni Martí, la 82a Carta Oberta sobre els viatges i el turisme. Rifai va felicitar a Andorra per la seva estratègia turística dirigida a la diversificació de l’oferta en àrees com el turisme de natura, el turisme de neu o el turisme esportiu. Martí, va manifestar que el text de la carta s’ajusta perfectament a la realitat andorrana. «El turisme» –va especificar Martí– «representa un dels principals motors de l’economia del país, és un exemple indiscutible de cohesió social i respecta els principis de sostenibilitat per la seva convivència amb la natura que ens compromet amb la cura del medi ambient».

DIVISIÓ D’OPINIONS Però no tot són flors i violes. Els consellers de l’oposició van demanar, durant la Comissió Legislativa d’Economia, propostes per augmentar la qualitat del turisme i, conseqüentment, el nombre de visitants. En aquest sentit, un dels principals debats va ser el dels preus dels allotjaments i la possibilitat de delimitar-los, fet que el ministre de Turisme i Comerç considera «molt complicat perquè el preu va lligat a l’estacionalitat».

Tampoc veuen factible arribar als nou milions de visitants. Al carrer hi ha queixes per les cues de trànsit, per la baixa qualitat d’alguns comerços i per la repercussió del Cirque du Soleil.

Com en tots els àmbits sempre hi ha opinions a favor i en contra però hi ha una realitat: segons l’OMT a l’any 2020 tindrem més de 1.800 milions de persones viatjant pel món. I d’aquestes, 9 milions vindran a Andorra?

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Foto: AndNews

Dossier

ELS IMPAGATS A LA CASS JA SUMEN 17 MILIONS DE CONFIRMAR-SE EL DEUTE EN COTITZACIONS PENDENTS, AQUEST S’HAURÀ INCREMENTAT EN MÉS DE 2,2 MILIONS D’EUROS

S

El problema que AndNews va detectar el gener passat, molts empresaris es limiten a satisfer la part de la cotització que correspon al treballador en virtut d’una mala interpretació de la Llei del 2008, també podria estar a l’origen d’aquest increment espectacular.

Cal recordar que dels 15 milions d’euros pendents fins al 2014, 7,067 milions es troben en execució administrativa i corresponen a impagats generats des del 2003 fins el 2014, i 4,470 milions més, corresponen a fallides decretades per la Batllia entre els anys 2001 i 2014.

Segons la memòria de la CASS del 2014, la resta –més de 3,5 milions d’euros– «és de dubtós cobrament, en tractament pel servei d’inspecció i control administratiu amb notificació de deute i compromisos en curs o bé amb dossier de tramitació per la via jurídica». I tant el 88% del deute per cotitzacions tramitat a la batllia com el 82% del deute per fallida, és atribuïble als sis últims exercicis, del 2009 al 2014, precisament quan entra en vigor la Llei del 2008 que insisteix en l’obligació de l’empresari de cotitzar la part de l’assalariat per proporcionar-li cobertura sanitària, sense derogar però, l’obligació de pagar tota la cotització, com possiblement entès malament algú. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

13 ·

e•

La CASS no ha ratificat, a partir del compromís contret el 2005, el 75% del codi europeu de Seguretat Social que li donaria un nivell homologable

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

i la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va tancar l’exercici 2014 amb més de 15 milions d’euros de deute en concepte de cotitzacions pendents de cobrament, el deute va pujar a 17,309 milions –fins al 30 de setembre de l’any passat– segons l’execució pressupostària del tercer trimestre que l’entitat publica a la seva pàgina web.

De confirmar-se el deute per cotitzacions pendents, aquest s’haurà incrementat en més de 2,2 milions d’euros en un any.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Dossier

Lluís Samper, reclama un fons de garantia salarial per fer front a les cotitzacions pendents dels treballadors en casos de fallida o de morositat Si en sis anys la suma s’eleva a 15 milions, els 2,2 milions de l’any passat entren en la mitjana anual, que se situa al voltant de 2,5 milions d’impagats en concepte de cotitzacions. Una xifra gens menyspreable pels treballadors que corren el risc de veure les seves pensions injustament retallades.

Davant de la paradoxa, d’una banda cal cotitzar més perquè els fons de vellesa tenen una data de caducitat si han de complir amb els compromisos contrets i de l’altra, el legislador no dota la CASS de mecanismes eficients per cobrar les cotitzacions, el representant dels jubilats al Consell d’Administració de la Seguretat Social, Lluís Samper, opina que «hauríem de ser tots solidaris per poder establir un fons de garantia salarial com a tot arreu».

I matisa que «tenim un fons per garantir la carta verda o per cobrir els danys causats per persones que no tenen assegurats els vehicles, o sigui tenim un fons de garantia per cobrir danys materials però no tenim un fons per cobrir el treball de les persones».

FALLIDES I MOROSOS En quant al fet que algunes empreses facin l’estruç, Samper explica que «sempre hi hauran empreses que faran fallida i empreses moroses; el que cal esbrinar és si aquestes morositats i aquestes fallides, són o no fraudulentes, que també ho poden ser». I afegeix que «caldria canviar la Llei de manera que establís que els deutes que tenen els empresaris amb la CASS són preferents i executables immediatament. Em sembla que en aquest moment no és així».

ria de proveir destinant-li un percentatge de la cotització de tots que podria ser del 0,5% o de l’1% o el que tècnicament s’estableixi».

RISCOS PER COBRIR El representant dels jubilats al Consell d’Administració de la CASS, denuncia que «a Andorra encara tenim molts riscos per cobrir, aquest n’és un, però també hi ha el de la dependència d’aquelles persones que pateixen Alzeimer o qualsevol altra malaltia limitadora i això té un cost molt alt per les famílies». I argumenta «en canvi, una persona dependent té la mateixa pensió que una altra que no ho és».

A les mancances que ja té Andorra se suma la retallada de drets que es perfila a l’horitzó d’una Europa fins ara defensora de l’estat del benestar i de la qualitat de vida. Samper lamenta que «arreu s’està perdent drets. És al que es va en aquest moment, a la precarietat total. A la devaluació de les prestacions que tenim i dels salaris». I afegeix que tampoc està clar que hi hagi una alternativa. «Estaria d’acord en contractar assegurances privades si fossin segures però tampoc no ho són, només cal veure les conseqüències de la darrera crisi financera mundial i el nombre de víctimes que ha deixat darrera seu que han perdut els estalvis o els plans de jubilació de tota una vida».

La precarietat ja és a Andorra, «hi ha empreses que estan contractant, rebaixant l’horari i el sou al personal en plantilla, però si nominalment fan menys hores resulta que efectivament en fan més. I ho han d’acceptar si volen treballar».

TERMINIS DILATATS Els terminis que es donen a l’empresari per anar pagant les cotitzacions pendents són molt amplis i hi ha casos d’empresaris que van pagant però en l’extracte de punts del treballador les aportacions no són correlatives. És el cas d’una empresa que fa més d’un any i mig que arrossega el deute i va pagant les cotitzacions a poc a poc, però curiosament els empleats no tenen cobertes les cotitzacions més antigues, sinó que aquestes van saltant

Val a dir que descobrir la situació d’indefensió dels treballadors, a començaments de l’any passat, els representants dels treballadors al Consell d’Administració de la CASS, David Fernández i Mireia Ramos, van reclamar el que havia d’haver estat el comportament d’una institució de protecció social com és la Seguretat Social: informar els assegurats. La proposta es va posar en marxa el juny del 2015 amb l’enviament de les primeres comunicacions a empresaris i treballadors. Fernández i Ramos es van adonar que des de l’aprovació de la llei 2008 que garanteix la cobertura sanitària als treballadors amb la seva part de cotització, moltes empreses no pagaven la totalitat de la cotització i els treballadors no sumaven punts de vellesa. I com que el treballador anava al metge i cobrava la prestació, ja no s’adonava que l’empresari no pagava.

En opinió de Samper «informar els treballadors està bé, però hem d’anar més lluny de la mera informació, i crear el fons de garantia que s’hau•

s periodism nomé e e•

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

14 ·

periodisme • no més més no

Foto: ANA

Una vegada posat en funcionament el procés d’informació, alguns empresaris es van posar al dia, mentre que d’altres van rebre molt malament la notícia. Segons els representants dels treballadors es van regularitzar moltes cotitzacions i potser per això, el forat del 2015 és una mica menys elevat que el dels anys anteriors –2,2 milions en lloc de 2,5.

La façana de la Caixa Andorrana de Seguretat Social

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Dossier

en el full, ara sí ara no, amb el perill d’arribar a la prescripció del deute al cap de cinc anys –tret de que hi hagi un reconeixement que allargaria la prescripció fins a 30 anys.

Samper ironitza: «es compleix allò que diuen els pagesos ja pots xiular si el ruc no ho vol veure», i afegeix que «els processos haurien de ser més expeditius i més àgils». No obstant això, també matisa que «moltes vegades la responsabilitat no recau en la CASS o en el Consell d’Administració de la CASS, sinó en el legislador». I recorda que els funcionaris de la CASS respecten el principi de legalitat, però alhora lamenta que «la CASS podria tenir una actitud més oberta de cara a l’assegurat, seguint el principi que els estaments públics apliquen sempre la interpretació de la llei més favorable a l’administrat, i això ens falta a Andorra».

En el supòsit de que els empresaris no acabin de pagar la cotització als treballadors i aquest es vegin finalment amb una pensió retallada sense haver fer mèrits per tenir-la, «el Govern els ajudarà amb una part no contributiva si no arriben al salari mínim, però resulta que amb 975 euros, tampoc no es pot viure a Andorra. És el pacte de la misèria», conclou Samper.

SEGURETAT SOCIAL HOMOLOGADA Samper també lamenta que no s’hagi ratificat, a partir del compromís contret el 2005, el 75% del codi europeu de Seguretat Social que «és un codi de mínims de l’any 1964 amb alguna modificació posterior, però que en tot cas, és un codi de referència internacional». Dels beneficis de signar el conveni, destaca que «tindríem un nivell de seguretat social homologable al del nostre entorn, que en aquest moment no tenim».

De la mateixa manera, recorda que «la carta social europea tampoc no es va acabar de ratificar, alguns punts es van deixar en suspens, com ara el reagrupament familiar, perquè el país ho requeria, però n’hi ha d’altres que no tant».

Sigui com sigui, insisteix que «en el marc de la Seguretat Social estem participant en organismes internacionals i paguem les quotes corresponents, però no anem ni a les reunions ni seguim els seus postulats.

Aleshores estem malbaratant recursos i fins i tot, perdent el tren dels drets en la matèria».

PENSIONS INSUFICIENTS «Si les pensions són baixes analitzem perquè són baixes», exposa Lluís Samper i argumenta que «la pensió mínima és de 576 euros però també cotitzem la meitat del que es cotitza a Espanya o França. Molta gent està en contra de que s’augmentin les cotitzacions. Estem en una societat excessivament egoista».

I recorda que la pensió mínima ja hi és perquè qualsevol persona que cobri menys de 975 euros mensuals i visqui sola pot anar als serveis socials i li donaran el complement no contributiu fins a aquesta quantitat. «Això molta gent no ho sap i caldria ferne la màxima difusió». Actualment, hi ha unes 1.900 persones que en gaudeixen. Amb tot, Samper també reconeix que «si després de treballar molts anys algú es troba sense pensió o amb una pensió retallada, no perquè no hagi volgut cotitzar sinó perquè ha topat amb una sèrie d’empresaris morosos, es veu amb l’obligació de demanar el complement, i no és just».

I insisteix que «d’això es queixa la gent, alguns fins i tot es resisteixen a demanar el complement perquè consideren que és anar a demanar caritat. No considero que sigui així, perquè no és una caritat sinó un dret. També hi ha gent que no la necessita i la demana, per això avui es vigila molt més a qui se l’hi dóna».

Samper creu que la voluntat política generalitzada és privatitzar les pensions. «Diuen que no hi ha diners però si que n’hi ha per a les pensions privades que també desgraven en la declaració de la renta, és un contrasentit», lamenta. I afegeix que «el problema és que segons les estadístiques poques persones jubilades poden viure de la pensió, en canvi l’esperança de vida va molt més enllà de l’edat de jubilació i això és un problema greu».

El representant dels jubilats al Consell d’Administració de la CASS conclou que «no estem fent les coses bé. Per mi les pensions són sostenibles perquè si no fos així, haurien estat tan insostenibles el 1968 quan es van crear. Fins i tot, el 1968 encara eren més insostenibles que avui, perquè es basen en un sistema piramidal, que és agafar els diners dels que treballen per pagar els que ja han deixat de treballar».

Manifestació dels sindicats francesos demanant pensions dignes a Paris

Foto: Octave Honorin

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

16 ·

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Dossier

El Fons de Reserva té més de 56 milions bloquejats a la BPA ENTRE ELS ACTIUS NO HI HA CAP ACTIU NI PRODUCTE FINANCER QUE COMPORTI UNA EXPOSICIÓ DIRECTA ALS FONS PROPIS DEL BANC INTERVINGUT Text: AndNews

E

n l’informe de resultats financers del tercer trimestre de l’any passat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) també explica que a 30 de setembre de 2015 la part del Fons de Reserva dipositada a la Banca Privada d’Andorra (BPA) ascendeix a 56,6 milions d’euros (5,3% del patrimoni total del fons).

La major part d’aquest import, 45,2 milions d’euros està invertit en actius financers internacionals i sense exposició al balanç de la BPA. Es tracta d’obligacions, accions i fons d’inversió de tercers. La resta, 11,4 milions d’euros estan en efectiu als comptes corrents de l’entitat.

La CASS també puntualitza que entre els actius del fons dipositats a la BPA «no hi ha cap actiu ni producte financer que comporti una exposició directa als fons propis de l’entitat bancària en vies de resolució i posterior liquidació». I afegeix que «la cartera no té ni accions ni accions preferents de l’entitat, ni tampoc té cap fons d’inversió gestionat per la BPA o producte estructurat que pogués ser susceptible de tenir participacions en els fons propis de la BPA». L’entitat pública també explica que malgrat la impossibilitat de gestionar els actius del Fons de Reserva dipositats, la BPA ha seguit informant mensualment sobre l’evolució de la cartera.

A més, la CASS també assegura que «el Fons de Reserva ha mantingut les tasques de seguiment i control dels actius, així com reunions amb els gestors de la cartera i amb els administradors de l’entitat». I conclou que «en aquest període, la cartera s’ha mantingut dins els paràmetres previstos pel mandat».

Com la resta de clients de la BPA, els nous responsables del Fons de Reserva i la CASS estan a l’espera de les decisions de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries

(AREB) respecte el futur de l’entitat. I la CASS afirma que «entretant es fa un seguiment de la situació que permeti, si s’escau, emprendre les actuacions necessàries en defensa dels interessos del Fons de Vellesa».

La BPA era una de les entitats amb què treballava el Fons de Reserva destinat a cobrir les necessitats futures de la branca jubilació de la CASS. A partir del 10 de març de 2015, la BPA va ser intervinguda com a conseqüència de l’actuació de l’autoritat nord-americana Fincen. Per a la CASS com per a la resta de clients del banc, la situació va derivar en un bloqueig dels comptes, restriccions de disponibilitat d’efectiu, i en la impossibilitat d’operar en els mercats financers i gestionar els actius, cosa que també va afectar els fons que hi tenia dipositats el Fons de Reserva de la CASS. 113 MILIONS GESTIONATS PELS BANCS El patrimoni del Fons de Reserva és de 1.070,9 milions d’euros. El fons s’inverteix a través dels mercats financers internacionals. La cartera està formada sobretot per actius monetaris i actius directes que cotitzen en mercats reglamentats.

Els actius monetaris suposen el 14,4% del patrimoni del Fons de Reserva. Es tracta d’instruments financers a curt termini com dipòsits a termini, comptes corrents, papers comercials o fons monetaris. La renda fixa representa el 62,5% del patrimoni del fons i està formada per bons i obligacions, tant d’emissors sobirans com corporatius.

Foto: ANA

Dels 154,7 milions d’euros d’actius monetaris, 112,6 milions d’euros integren carteres gestionades per les entitats financeres. Els 42,1 milions d’euros restants són excedents de la branca jubilació no gestionats per les entitats, els quals estan invertits en actius a curt termini; fons d’inversió monetaris (35,6 milions d’euros) i deute públic d’Andorra (6,5 milions d’euros). L’any passat el Fons de Reserva va rebre 32,26 milions d’euros d’excedents de la branca jubilació.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

17 ·

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Dossier

La Cass vol donar millor servei als assegurats LA SEGURETAT SOCIAL CREARÀ LA FIGURA DEL MEDIADOR PER RESOLDRE ELS CONFLICTES QUE PUGUIN SORGIR AMB ELS AFILIATS PEL TRACTE REBUT I ESTÀ PREPARANT UN NOU CIRCUIT DE COMUNICACIÓ MÉS EFICIENT

múltiple, serà baix i la feina dels empleats és complicada, però això no és excusa».

D’altra banda, l’informe del Raonador del Ciutadà també recull 23 queixes més que són casos particulars per decisions de la CASS en què l’assegurat no està conforme amb altes mèdiques o pensions d’invalidesa.

Text: Glòria Gurdó

Foto: GG

Rascagneres va explicar que fa anys la CASS perdia el 50% de les demandes que els assegurats portaven a la Ballia per aquests motius mentre que avui aquest percentatge ha baixat fins al 20%.

I va insistir també en el control més exhaustiu de les baixes mèdiques per evitar disfuncions.

Jean-Michel Rascagneres i Joaquima Sol en roda de premsa

L

a Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) vol donar millor servei als afiliats després de registrar nombroses queixes dels usuaris pel tracte rebut a l’hora de fer algun tràmit o de requerir informació addicional per un cas concret.

Segons es desprèn de l’informe del Raonador del Ciutadà de l’any passat, les queixes van dirigides sobretot al servei d’atenció al públic, però també a altres departaments de la CASS com el d’inspecció mèdica o d’inspecció general.

A resultes de l’informe, el president de la CASS, Jean Michel Rascagneres va anunciar –ara fa poc més d’una setmana– que la Seguretat Social es dotarà de la figura del mediador per facilitar la tramitació de les queixes i millorar la relació amb els afiliats de la CASS. Rascagneres va admetre que és «inadmissible que no es tracti bé als assegurats» i va avançar que el Consell d’Administració ja ha avisat als treballadors de l’entitat de protecció pública sobre la importància de donar el millor tracte possible a l’usuari.

Així, a més del mediador, la CASS ja ha engegat programes de formació perquè els treballadors tractin millor als afiliats però sobretot «perquè puguin donar tota la informació que se’ls demana».

No obstant això, Rascagneres va insistir en el gran nombre de consultes i tràmits que passen cada dia pel servei d’atenció al públic i va precisar que l’any passat es van atendre 119.076 persones –prop de 500 al dia, amb puntes de 900. I va concloure que «el percentatge de queixes de les quals encara no tenim un número concret perquè és una queixa

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

18 ·

AndNews · núm. 3 ·

CONNECTADA AMB IMMIGRACIÓ La directora de la CASS, Joaquima Sol, també va explicar que s’està preparant un nou circuit de comunicació amb l’afiliat i que a partir d’ara, «ja no s’envien cartes en què es denega una prestació si l’assegurat té la cotització al dia». I és que s’ha donat algun cas en que una prestació sanitària s’ha negat a l’afiliat o als seus beneficiaris, mentre un o altre renovaven el permís de residència. En casos com aquest, Rascagneres va mantenir que per afiliar-se a la Seguretat Social i demanar prestacions la llei exigeix tenir l’autorització de treball i residència vigent, però «en realitat les prestacions es paguen i s’avisa a la persona que renovi el permís de residència», en virtut que des de l’any passat, la CASS ja té accés al fitxer d’Immigració.

PRESUMPTE FRAU DE LA BPA La directora de la CASS també va anunciar que «la CASS s’ha personat en la causa contra la BPA pel presumpte frau en el pagament de les cotitzacions. Sol va explicar que el novembre passat la CASS havia rebut un xec de 500.000 euros per regularitzar cotitzacions corresponents als últims cinc anys d’alguns treballadors de l’entitat bancària avui intervinguda, i ho va posar en coneixement de la Batllia que va incoar un sumari per presumpte frau. Seguidament la CASS es «va personar en la causa per obtenir informació».

Rascagneres va argumentar que no fer-ho seria del tot «indigne».

Març 2016

NOU TOYOTA RAV4

NO ÉS NECESSARI ENDOLLAR-LO, ES CARREGA SOL FUNCIONANT ESCOLTEU EL SILENCI, UNA CONDUCCIÓ HÍBRIDA ZEN

ECONOMIES DE MANTENIMENT I D’UTILIZACIÓ + -

10 ANYS DE TRANQUIL·LITAT GARANTITS DE BATERIA

COMPORTAMENT CIUTADÀ I RESPONSABLE HÍBRID Benzina + Elèctric Potència 197 cv Transmissió 4 rodes motrius

Canvi de marxes CVT de variació contínua Emissions de CO2 115 g/km 117 g/km Consum (cicle mixte) 4,9 L/100 km 5,0 L/100 km Capacitat de remolc (1) 800 kg 1 650 kg

TOYOTA MOTORS ANDORRA

Av. Fiter i Rossell 4 · AD700 ESCALDES-ENGORDANY · Principat d’Andorra · Tf. (+376) 814481 · Fax (+376) 828527

Concessionari oficial de les marques

TOYOTA – LEXUS – SUBARU - KAWASAKI – KYMCO - RIEJU – VECTRIX

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e•

20 ·

e • només periodi dism sm

Fotos: Jordi Pujol

«Se’ns està dient que l’economia no funciona»

e• iodism només pe per rio

JOSEP PINTAT

Entrevista

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Entrevista

EL PRESIDENT DEL GRUP PARLAMENTARI LIBERAL ES MOSTRA MOLT CRÍTIC AMB ELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT I LAMENTA L’AUGMENT DEL DÈFICIT I LA MANCA DE PREVISIÓ PARTINT DE REPTES REALS COM ARA PAGAR LA FACTURA SANITÀRIA, FER FRONT A LES TRANSFERÈNCIES ALS COMUNS O INTEGRAR EL CANVI DE MODEL ECONÒMIC Text: Glòria Gurdó

–Perquè el grup parlamentari de Liberals d’Andorra va votar contra la llei marc dels pressupostos generals?

La Llei de Sostenibilitat de les Finances Públiques, Pressupostària i Fiscal, més coneguda com la Regla d’or, té per objectiu que les finances públiques siguin sostenibles. Per tant, és un canvi de concepte molt important. Si les finances públiques han de ser sostenibles el que no es pot fer és un maquillatge per fer-hi encabir coses que no suporta. La llei vol una previsió, en aquest cas a quatre anys vista, partint d’una sèrie d’hipòtesis. Per això, cal analitzar bé la situació econòmica actual i els nivells de recaptació i despesa que tenim, però també cal avançar-se a l’evolució que tindran aquests factors i establir els límits que no es podran ultrapassar.

–Perquè la llei marc recull els pressupostos de quatre anys?

Perquè el que es pretén és que s’actuï amb criteris de sostenibilitat per definir si les voluntats polítiques d’un mandat tenen o no cabuda en el pressupost. Per fer això el Govern parteix d’una sèrie d’hipòtesis sobre la base del Producte interior brut (PIB) mundial i de l’eurozona, lleugerament revisats a la baixa, tenint en compte la vulnerabilitat del país. Cosa que és inadmissible, perquè partim d’una situació no gens brillant.

–Quina és la situació del país?

Si parlem de sanitat és deficitària, si parlem de l’afer de la BPA té una repercussió com també la tindrà la delimitació de les transferències i competències dels comuns, entre d’altres. Per tant, seria lògic esperar una voluntat política en tots aquests temes ja coneguts. Si apugem la cotització a la CASS en un 2%, això no és una mesura de contenció és un encariment.

En contrapartida, també ens hauríem de comprometre a rebaixar la despesa en un 3% o un 4%. El que no es pot fer és partir del PIB de l’eurozona o del PIB mundial, encara que sigui a la baixa, i esperar a veure què passa.

–Partir del PIB de l’eurozona, revisat a la baixa, no és lògic en quant a la dependència d’Andorra dels països veïns?

El que es posa en evidència, tot i fent aquests ajustaments, és que si el PIB acumulat al cap d’aquests quatre anys creix fins al 6,5% o el 7%, la recaptació d’impostos directes –Impost de Societats (IS) o l’Impost sobre la renda de les persones e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

21 ·

AndNews · núm. 3 ·

físiques (IRPF)– s’estanca, i passa de 61 milions a 64 milions el 2019. Com pot ser que preveien aquest creixement de l’economia, només es preveu recaptar 3 milions d’euros més en impostos?

–La recaptació fiscal no quadra amb el suposat creixement econòmic?

Se’ns està dient que l’economia no funciona. Perquè si les previsions són que d’aquí al 2019 hi haurà més activitat econòmica gràcies a la inversió estrangera, també és lògic esperar que la recaptació fiscal serà més elevada. Caldria esperar més recaptació en concepte d’IS o d’IRPF. De la mateixa manera, si els treballadors cobressin més també hi hauria més recaptació d’IRPF. En canvi, la recaptació global no creix. La recaptació prevista no correspon a un creixement de l’economia, i més quan s’està anunciant que hi ha 1.349 obertures de nous negocis i 141 milions d’euros en inversió estrangera.

–I la recaptació d’impostos indirectes?

El mateix Govern diu que tant el sector tabaquer com el bancari aniran a la baixa i en canvi, preveu la mateixa recaptació d’impostos per a tots dos sectors al llarg dels propers quatre anys.

–Si els ingressos del tabac es mantenen és que s’apujaran els impostos?

La gent és sensible a l’impacte nociu del tabac i cada dia fuma menys. El volum de visitants atrets per la compra d’aquest producte ha baixat molt i és probable que les vendes es mantinguin a la baixa. Per tant, si el Govern preveu els mateixos ingressos fiscals en aquest capítol és que DEUTE PÚBLIC preveu un augment dels impostos, tant directes com indirectes sinó, no s’explica.

Això pot escurçar el diferencial fiscal amb els països de l’entorn i acabar de condemnar el sector. Són incògnites que haurien d’estar reflectides en el marc pressupostari. I una d’elles és quina serà la pressió fiscal que podrem suportar.

«El Govern opta pel dèficit augmentant l’endeutament de l’Estat fins a 1.053 milions d’euros, sense sumar-hi els comuns»

–Però tot i l’endeutament, el Govern complirà amb la Regla d’or. És igual que compleixi amb la Regla d’or d’aquí al 2019. El Març 2016

Entrevista

que passa és que s’arribarà a 1.053 milions d’endeutament amb un pressupost deficitari, i això vol dir que no hi ha capacitat de retornar el deute.

L’única cosa que té el Govern és la capacitat de finançar-lo. I aquesta capacitat es pot veure reduïda per factors externs com ara la qualificació del sector bancari que Standard & Poors manté prop dels bons brossa o més encara, per un possible augment dels tipus d’interès que avui se situen prop del 0%.

Si els tipus d’interès entren en una espiral de creixement perquè la conjuntura econòmica acompanya, el Govern no podrà finançar el dèficit sense endeutar-se més.

–Aleshores anem a la fallida?

No. S’apujaran els impostos i si s’apugen els impostos, el model d’inversió estrangera sobre la base d’una fiscalitat baixa se’n va en orris. I quin problema hi ha aquí? Doncs que si avui es comença a veure una mica la llum perquè les economies veïnes van millor, ens continuem sustentant en els pilars tradicionals de l’economia com són el sector tabaquer i el sector financer que aniran a la baixa. D’altra banda, el model d’inversió estrangera no acaba de funcionar perquè l’economia tampoc creix com és d’esperar segons la recaptació d’impostos directes prevista. Aleshores tot i tenir en compte el creixement del PIB previst –si és negatiu encara serà pitjor–, no s’està complint amb res. L’única cosa que es fa és un simple exercici de càlcul per fer quadrar els números. El Govern no parteix de la realitat, ni planteja grans reptes com la reforma sanitària o la reforma de la llei de competències i transferències dels comuns.

–La majoria de DA ja hauria d’haver solucionat les urgències que té el país?

En el tema dels comuns, tot i tenir una majoria qualificada per poder canviar la Llei de transferències i competències, només es va arribar a un acord institucional que és paper mullat. Pot recollir voluntats polítiques però res més. Hem d’esperar que es tornin a congelar les transferències quatre anys més, sense modificar la llei ni establir el rol que tindran els comuns? Com ajustarem tot això i com aconseguirem tenir una administració eficient?

–La pregunta enfadosa és si podrem continuar mantenint el model d’Estat actual amb vuit administracions per a 72.000 habitants?

El que sempre hem plantejat des del partit Liberal, i jo mateix quan era cònsol de Sant Julià de Lòria, és l’encaix de l’Estat. És difícil reformar la Constitució per això, és important avaluar els recursos de què disposem i saber què volem. Però no fem això estigmatitzant els comuns que s’han mogut

en base a la legislació i que tenen uns compromisos contrets que no es poden obviar, sobretot quan la mateix administració central els ha anat passant moltes funcions i serveis perquè són la institució més propera a la ciutadania. Crec que cal centrar el debat de les transferències i les competències a l’entorn d’una taula on també hi hagi el Consell General, que és qui, al cap i a la fi, modificarà la legislació.

–De tota manera la nova llei de transferències i competències requerirà una majoria qualificada per ser aprovada. És cert, però també vull recordar que venim d’una majoria qualificada que no ho ha fet. Per mi la solució està en abordar el problema plegats amb objectivitat, coneixent els recursos de què disposem i els serveis que es poden

ACTIVITAT

COMUNS

EUROPA

«La recaptació fiscal prevista no respon a les previsions de creixement de l’economia, perquè s’estanca»

«Cal centrar el debat de les transferències i competències en una taula on també hi hagi el Consell General»

«No estem en contra de l’acord i col·laborarem en la negociació, però sense obeir a una veu de mando i ordeno»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

22 ·

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Entrevista

Espanya també han fet els seus números i potser tots aquests muntatges artificials no agradaran, cosa que només pot fer que la situació esdevingui encara més complexa. Cal encarar la realitat que tenim i preveure en el marc pressupostari tots aquests paràmetres que poden afectar la solvència de l’Estat, la seva capacitat d’endeutament i de finançament. Ens agradaria un marc pressupostari que partís d’uns estudis econòmics i macroeconòmics aprofundits i no explicats en un quart de foli. I sobretot que tinguessin en compte les especificitats d’Andorra amb els problemes que té i com s’hi pot fer front.

prestar. El que no pot fer el Govern és desvirtuar, congelar les transferències i fer després una sèrie d’inversions en algunes parròquies que compensen la congelació. No podem continuar sense solucionar els problemes que se’ns plantegen, alguns dels quals també se’ls han fet sols començant per la clínica Marquès, aquí ningú hi ha intervingut. La polèmica la crea el mateix Govern que vol incentivar la inversió estrangera, dient que ara pot venir o no pot venir un inversor. Com pot ser això?

–Algunes inversions en l’àmbit sanitari estan esperant l’homologació del nostre hospital per instal·lar-se a Andorra, ara sembla que també falta legislació? És evident que si vols atreure segons quin tipus d’inversió has de preparar bé el terreny i tenir-ho tot a punt per fer-la possible i evitar la polèmica que ha sorgit que ens fa fer el ridícul i dóna una imatge molt poc seriosa del país.

–Vostè també va dir al Consell General que una de les repercussions de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal és la creació de societats per alleugerir la declaració dels no residents?

No exactament, el que pretenia era enviar un altre missatge. Estem a les portes de l’intercanvi automàtic d’informació que entrarà en vigor el 2018 amb dades del 2017. I aquí hi ha una sèrie de gent que va confiar en aquest país i que avui es troba atrapada.

–Però això ja era sabut no?

Si però les solucions també s’han de trobar. Si la solució és que fins a 250.000 euros no s’entra en aquest intercanvi automàtic d’informació, també hem pogut constatar a partir de dades de la hisenda espanyola que s’ha creat un munt de societats i això vol dir que ens estan observant. A e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

23 ·

–Hi ha partides en el pressupost que són realment incoherents?

El que volem són pressupostos que com a mínim siguin equilibrats i que no es malmeti la competitivitat del país augmentant la fiscalitat.

Per això calen criteris d’optimització i racionalització de la despesa. Saber quines són les prioritats dels serveis de l’Administració, incentivar la iniciativa privada i posar menys dificultats a la inversió estrangera.

Això és el que ens hagués agradat veure en el marc pressupostari. I si és cert que l’increment de la despesa de l’Administració també genera un increment del PIB, a partir de certs nivells el que fa és destruir el PIB, incrementant la pressió fiscal. Plantegem una inversió que pot ajudar molt a sectors com el de la construcció però de manera clara i ordenada. No cal destinar un milió ara i un milió i mig en plurianuals a l’heliport si encara no sabem si es farà. El mateix passa amb el nou edifici d’Andorra Telecom que representa una inversió de 31 milions d’euros.

Si vols un centre d’esdeveniments com aquest, al qual destines un milió d’euros el primer any i vuit milions d’euros més en plurianuals, has de saber què s’hi farà. No pots dir que no ho saps. Cal estudiar si es podrà autofinançar i quin retorn tindrà per a l’economia del país.

–Es van sumar al pacte d’Estat per negociar amb Europa però l’han signat, perquè?

Estem d’acord amb el pacte d’Estat, però vam demanar una sèrie d’estudis sobre l’impacte econòmic que pot tenir l’acord amb Europa. Aquests estudis o no ens han estat proporcionats o no ens han satisfet, i vam demanar un termini més ampli per poder-ho avaluar. Un pacte d’Estat s’ha de fer sobre el consens i el fet que el grup Liberal no l’hagi signat no és cap èxit.

No obstant això, el grup Liberal serà molt actiu en aquest tema, tant si és signatari o no del pacte. I no anirà forçant res més, sinó que dirà les coses pel seu nom. Resulta que venim d’una majoria de 22 consellers i amb unes negociacions engegades.

–El pacte és necessari perquè ja no hi ha una majoria de 22 consellers?

Si es tracta d’anar a Europa amb una sola veu, com a mínim que ens donin tota la informació, en lloc de dir-nos que si a finals de gener no heu signat, signarem nosaltres. Això no vol dir que ens girarem d’esquena al tema, sinó que hi farem les nostres aportacions i que hi donarem suport pel bé del país. Se’ns diu que és molt difícil saber quin impacte tindrà l’acord, quan és indispensable per plantejar objectius i estratègies. Tampoc no veiem que el Govern tingui un posicionament clar en un dels capítols de la negociació com és la lliure circulació de les persones, amb la desaparició o no de les fronteres. Entenc que anar de cara a Europa és l’objectiu per donar un marc jurídic i una estabilitat al projecte d’inversió estrangera, però això també comportarà una pèrdua de sobirania, uns avantatges i uns inconvenients.

No estem en contra d’Europa i col·laborarem en la negociació, però sense obeir a la veu de mando i ordeno.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Foto: SFGA

Actualitat

VALL BANC PODRÀ OPERAR AMB NORMALITAT

L’AVAL DEL FINCEN AL ‘BANC BO’ DESPRÉS DE LA DESACTIVACIÓ DE LA BPA OBRE LES PORTES A LA NOVA ENTITAT PER TROBAR CORRESPONSALS SENSE L’OMBRA D’UNA SOSPITA

T

Avui, el Fincen entén que «la BPA no es reactivarà com a institució financera operativa de cap manera, tret per facilitar la finalització del procés de resolució de l’afer», explícita en el seu comunicat, i afegeix que l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) «en coordinació amb altres autoritats andorranes, ultimarà la liquidació de la BPA després de la resolució dels processos judicials a Andorra i altres jurisdiccions». Com que la BPA ja no és activa ni es tornarà a reactivar, el Fincen afirma que «ja no està concernida pel blanqueig». I conclou que «per aquest motiu el Fincen retira la nota de sospita sobre la BPA i la presa de mesures especials, publicades el 15 de març del 2015».

A més, el Fincen justifica la retirada de l’embargament a la BPA explicant que «Vall Banc és propietat íntegra de l’AREB, està registrat a l’Institut Nacional de Finances (INAF) i supervisat per les autoritats de supervisió bancària andorrana». I insisteix que «Vall Banc no ha contractat els gestors de la BPA d’alt nivell que es descriuen en el comunicat del Fincen». De la mateixa manera, reitera que «qualsevol altra persona que hagi estat o es pugui identificar com a persona relacionada amb els problemes descrits en el comunicat del Fincen no serà contractada per Vall Banc». s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

24 ·

e•

L’agència nord-americana avala les actuacions de les autoritats andorranes

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

ot i que en el moment de redactar aquest article encara no s’ha subhastat l’entitat creada arran de la liquidació de BPA –que serà efectiva un cop s’hagi resolt les causes judicials obertes–, un nou horitzó net de núvols es dibuixa per a Vall Banc. I és que el Financial Crimes Enforcement Network (Fincen) del Tresor d’Estats-Units va aixecar, el passat 26 de febrer, la petició d’aplicar a Banca Privada d’Andorra (BPA) la secció 311 del Patriot Act, avalant les actuacions de les autoritats andorranes per resoldre la sospita de blanqueig que preocupava l’organisme nord-americà de control i lluita contra el finançament il·lícit del crim organitzat i del terrorisme.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Foto: AndNews

Actualitat

L’organisme de control nord-americà avala el pla de resolució del Govern explicant que «tant els actius com els passius, i els clients «bons» de la BPA van a ser transferits a un banc pont (...) i la BPA es mantindrà sota el control de l’AREB». Per això, considera que «la BPA ja no constitueix un perill de blanqueig de diner il·lícit a través del sistema financer d’Estats Units», i insisteix que «les mesures adoptades per les autoritats andorranes protegeixen suficientment el sistema financer nord-americà del risc de blanqueig prèviament associat a la BPA».

LA PLAÇA FINANCERA REFORÇADA El ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar en roda de premsa que l’anunci del Fincen reforça de manera inqüestionable la plaça financera andorrana i avala les accions conduïdes al llarg de gairebé un any, «amb l’objectiu de protegir els interessos dels clients i dels empleats de la BPA, així com de salvaguardar el sistema financer andorrà de qualsevol risc sistèmic». I es va felicitar que el Fincen també afirmi que «cap mesura especial sota la secció 311 no s’aplicarà a les operacions financeres de Vall Banc o al traspàs dels actius bons de BPA a Vall Banc o a l’AREB».

Una notícia que esvaeix dubtes en quant a l’operativa del «banc bo» sobre el qual no pesarà l’ombra de la BPA, confirma el comunicat del Fincen. A més, el fet que el Fincen deixi clar que cap mesura especial de la secció 311 del Patriot Act no serà aplicable a les operacions financeres de Vall Banc ni al traspàs d’actius, passius i clients legítims de la BPA a Vall Banc evidencia que «el procés de segregació dels últims mesos és el correcte». e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

25 ·

Per últim, Cinca també va manifestar que el Govern és «sensible a la preocupació dels afectats per una situació i uns treballs que han estat feixucs, però necessaris». I és que la nota del Fincen també enumera tots els passos seguits per les autoritats andorranes i posa especial èmfasi en l’aprovació de la llei de resolució d’entitats bancàries l’abril de l’any passat.

El Fincen entén que la BPA no es reactivarà com a institució financera operativa de cap manera LA SOSPITA El 10 de març de l’any passat, el Fincen va emetre una primera nota en què qualificava la BPA de preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals, cosa que va desencadenar una crisi de reputació (o de confiança de cara a la resta d’operadors del sistema financer nord-americà i per extensió, internacional) en un dels cinc bancs de la plaça financera andorrana. L’INAF va fer una intervenció preventiva de l’entitat l’11 de març però veient la reacció immediata dels corresponsals, l’endemà va acordar la suspensió provisional de la cúpula de l’entitat, nomenant tres administradors.

El 13 de març del 2015, el Fincen alerta el Registre Federal que sospita la BPA de blanquejar diner procedent d’activitats delictives i demana l’aplicació de la cinquena mesura especial del Patriot Act. L’adopció de la mesu-

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Foto: AndNews

Actualitat

ra prohibiria a les institucions financeres d’establir, mantenir, administrar o facilitar la gestió a Estats Units de qualsevol compte corresponsal en nom de la BPA.

clients presumptament il·lícits, 100 expedients «combinen tots els factors de major risc de blanqueig (AML)», com ara coincidències amb llistes negres, operativa sospitosa o vinculació a causes judicials.

A banda de l’embargament, també va demanar a les entitats financeres establertes en sòl nord-americà actuar «amb la deguda diligència per detectar tots aquells comptes corresponsals estrangers que poguessin estar dissenyats per protegir el processament de transaccions que involucraven la BPA».

A més, altres 1.242 clients que representen un volum de negoci addicional de 708 milions d’euros, també estan qualificats de no aptes per passar a Vall Banc. La raó és que no aporten documentació que justifiqui la seva operativa, que «bé pel volum o pel nombre de transaccions resulta especialment significativa», explica l’AREB. No obstant això, si en un futur presentessin la documentació, podrien revelar-se com a aptes.

La pressió per a la plaça financera andorrana era insostenible i el 2 d’abril el Consell General va aprovar la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries amb la creació de l’AREB per iniciar el procés de resolució i posterior liquidació de

L’AREB ultimarà la liquidació de la BPA després de la resolució dels processos judicials la BPA. Un procés que consisteix en una acurada anàlisi dels actius, passius i clients de la BPA i en la segregació dels actius, passius i clients legítims cap a Vall Banc, entitat creada per l’AREB a tal efecte.

MIL MILIONS D’EUROS IL·LÍCITS PricewaterhouseCoopers (PwC), auditor que analitza l’operativa de la BPA, conclou que 923 clients són presumptament sospitosos de blanqueig de capitals. El volum d’aquesta cartera correspon a 1.000 milions d’euros en volum de negoci (inversió creditícia, dipòsits i actius sota gestió fora de balanç), o el 19% del volum total de negoci de l’entitat. D’aquests e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

26 ·

PwC va iniciar l’anàlisi el 24 de març del 2015, definint la data de tall per la preparació de l’informe el 29 de gener del 2016 i tancant el document presentat a l’AREB el passat 29 de febrer. Dels beneficis de tot el procés, l’AREB destaca que Vall Banc disposa «d’un dels sistemes més avançats de client intelligence» per detectar el risc de blanqueig, cosa que garanteix a la nova entitat una operativa emmarcada en els més estrictes estàndards internacionals en la matèria.

EL CAS SINALOA De moment, l’anàlisi de PwC permet posar en coneixement de les autoritats competents trames sospitoses de blanqueig no identificades i no processades judicialment, però recollides en la nota del Fincen del 10 de març del 2015. Una d’elles seria el cas de blanqueig associat al cartel de Sinaloa (Mèxic), actualment sota secret de sumari, i del qual els accionistes majoritaris de BPA asseguren no tenir-ne cap coneixement.

A més, l’AREB també està adoptant les mesures necessàries per identificar els possibles «indicis delictius vinculats a l’actuació de la direcció general i dels administradors de BPA, entre ells els principals accionistes de l’entitat».

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Fotos: AndNews

Finances

EL SECTOR BANCARI SOBREVIU A LA CRISI DE LA BPA

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

28 ·

e • només periodi dism sm

Text: AndNews

L’

Associació de Bancs Andorrans (ABA) va presentar a finals de febrer els resultats provisionals de l’exercici del 2015. Els grups bancaris andorrans –Andbank, Crèdit Andorrà, MoraBanc i BancSabadell d’Andorra– tanquen l’any amb un augment dels recursos gestionats del 2,3%, arribant als 44.982 milions d’euros.

Cosa que indica que la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA) no ha afectat negativament la plaça financera andorrana, ja que els resultats demostren «la solidesa i el nivell de confiança dels clients», va explicar Puigcercós. Així, els dipòsits de clients de les quatre entitats

ELS RESULTATS DEL 2015 SÓN POSITIUS I LES PERSPECTIVES MILLOREN SEGONS L’ÚLTIMA QUALIFICACIÓ DE FITCH RATINGS

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Finances

se situen en 11.178 milions d’euros, un 3,5% més que l’any 2014, i la inversió creditícia en 6.408 milions, amb un augment de l’1,1%, en la línia de la previsió de creixement de l’economia andorrana segons l’agència Standard & Poor’s.

De la mateixa manera, el marge ordinari de les quatre entitats augmenta un 5,7%, arribant als 643 milions d’euros. No obstant això, el benefici es retalla un 8% i passa de 183,2 a 168,5 milions d’euros. La directora de l’ABA atribueix el retrocés al context internacional de baixos tipus d’interès, i per les despeses derivades de l’adaptació a les noves normatives en matèria de solvència, transparència i blanqueig de capitals i la normativa derivada de l’Acord Monetari, així com per les despeses de l’expansió internacional de les entitats, que actualment tenen presència en una quinzena de països d’Europa i Amèrica.

Puigcercós també destaca que la banca andorrana continua millorant les ràtios de solvència i liquiditat, «una de les principals característiques de la plaça». Així, la ràtio de solvència se situa en un 21,85%, i la ràtio de liquiditat en el 71,17%. A més, pel que fa a la rendibilitat, l’exercici tanca amb uns beneficis nets sobre els fons propis del 10,91%, per sobre de la mitjana europea que és del 8% i de l’espanyola, que se situa en el 5%. Per això, la valoració de l’ABA és positiva tot i el procés d’intervenció i resolució de BPA, i el mal comportament dels mercats financers.

QUALIFICACIONS L’agència de qualificació internacional Fitch Ratings va anunciar a començaments de mes que manté la qualificació d’Andorra en BBB i perspectiva estable, destacant la solidesa de la plaça financera i l’impacte limitat de la crisi de la BPA sobre la resta de bancs. D’aquesta manera, confirma la qualificació d’Andorra que ja va determinar al setembre de l’any passat, quan va avaluar per primera vegada el deute sobirà, mantenint-la en BBB i perspectiva estable. Fitch qua-

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

29 ·

lifica el nivell d’endeutament d’Andorra –situat al voltant del 40% del producte interior brut (PIB)– de moderat i destaca la política de consolidació fiscal del Govern que millora el balanç pressupostari amb l’augment relatiu dels ingressos públics respecte del PIB, que passen del 26% el 2009 al 33,8% el 2015. No obstant això, apunta l’excessiva dependència dels sectors financer i turístic com els punts febles de cara als riscos de futur.

L’agència insisteix en la necessitat de continuar amb el procés de reformes financeres, amb la implementació dels estàndards de Basilea III i la necessitat de tenir un prestador d’última instància (lender of last resort), del qual la plaça financera encara no disposa.

Cal insistir en que la qualificació és posterior a la decisió del Fincen de retirar l’embargament sobre la BPA –en considerar que ja no té raó de ser perquè l’entitat està en vies de liquidació– i alhora, avalar la creació de Vall Banc i les accions del Govern per resoldre l’afer.

Pocs dies abans, però, quan encara no es tenien notícies de l’agència governamental nord-americana, Standard&Poor’s va anunciar que mantenia el ràting d’Andorra en BBB-/A-3 i perspectiva negativa com ja va fer el setembre i el juny de l’any passat. Els avaluadors van considerar que s’havien fet progressos en la resolució de la crisi, però que encara no hi havia un desenllaç definitiu.

Amb tot, també va afirmar que «no hem vist cap signe que indiqui que la crisi hagi desestabilitzat el sistema financer d’Andorra» i afegia que «el Govern i els reguladors han fet un progrés substancial protegint el sistema financer dels riscos relacionats amb la BPA».

L’agència de qualificació també va destacar que l’AREB posés en marxa un procés competitiu per a la venda de Vall Banc i el fet que vuit entitats –locals i internacionals- s’hi hagin interessat. Els avaluadors advertien de la urgència d’establir «una xarxa de corresponsals bancaris per a Vall Banc».

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Reportatge

ESTATS UNITS O L’ULL VIGILANT DE L’ÀGUILA EN ELS ÚLTIMS ANYS SÓN MOLTS ELS BANCS AMERICANS I EUROPEUS QUE HAN ESTAT CONDEMNATS A PAGAR MULTES MILIONÀRIES ALS ESTATS UNITS. ÉS MÉS, MOLTS D’ELLS HAN PREFERIT DECLARAR-SE CULPABLES I PAGAR ABANS DE PERDRE EL SEU LLOC EN LA PRIMERA PLAÇA FINANCERA DEL MÓN.

Així, en fer-se pública la nota acusadora del Fincen contra la BPA, no podia estranyar a ningú que molts ciutadans es preocupessin de les conseqüències que podria tenir per al país que s’imposés a l’entitat una multa multimilionària.

Només cal fer un repàs a les quantitats més astronòmiques en dòlars.

Text: AndNews

D

urant la guerra freda Washington va fer-se amb un arsenal legislatiu de sancions econòmiques per a països i persones desiga«donant suport al terrorisme». Un arsenal que després de l’11 de setembre del 2001 s’acaba d’armar amb el Patriot Act. En virtut de tot plegat, són molts els bancs americans i europeus que han estat condemnats els últims anys a pagar multes milionàries. És més, molts d’ells han preferit declarar-se culpables i pagar abans de perdre l’operativitat en el primer mercat financer del món.

A més, en el cas d’alguns bancs europeus les transaccions incriminades per la Justícia nord-americana eren legals a Europa i es van fer fora del sòl nord-americà. Però, com que van ser fetes en dòlars, els Estats Units poden perseguir jurídicament els bancs o empreses implicades i fer prevaldre el seu dret.

Això és així perquè tota transacció feta en dòlars ha de ser compensada en sòl nord-americà i passar per una cambra de compensació que en valida la regularitat, cosa que es posa en dubte en el cas d’operacions sospitoses. Sigui com sigui, des del 2008 els bancs de tot el món han desemborsat 190.000 milions de dòlars per pagar les sancions imposades pels reguladors financers. Una quantitat que també té molt a veure amb la crisi que va provocar el sector financer americà amb la venda de productes tòxics com les hipoteques d’alt risc (subprime). e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

30 ·

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

BANK OF AMERICA: 87.000 MILIONS EN SIS ANYS L’any passat, Bank of America va pagar 17.000 milions de dòlars –la multa més gran fins ara imposada– per cloure una llarga investigació civil sobre hipoteques dubtoses. A més, el segon banc dels Estats Units acumula multes i acords des del 2009 que sumen 87 mil milions.

JP MORGAN: 33.500 MILIONS PER HIPOTEQUES D’ALT RISC El banc d’inversió americà va trobar un terreny d’entesa a finals del 2013 amb la Justícia nord-americana per resoldre una sèrie d’hipoteques d’alt risc i va pagar 13.000 milions de

Reportatge

dòlars, 4.000 milions perquè s’abandonés el cas, 4.000 milions per compensar els consumidors perjudicats i 5.000 milions més en concepte de multes. Però això no és tot. JP Morgan hauria pagat més de mil milions de dòlars pel cas de la «balena de Londres» arran de la seva «conducta temerària». En total l’any passat, ja acumulava multes per 33.500 milions de dòlars.

CITIGROUP: 14.500 MILIONS PER HIPOTEQUES D’ALT RISC En nou anys, des del començament de la crisi, l’entitat americana ha pagat 14.500 milions de dòlars en multes per haver comercialitzat hipoteques d’alt risc.

BNP PARIBAS : 8.900 MILIONS PER NO RESPECTAR EMBARGAMENTS Un tribunal de Manhattan (Nova York) va condemnar la banca francesa a pagar una multa de 8.900 milions de dòlars en virtut de l’acord que l’entitat va signar amb els reguladors el juliol del 2014. BNP Paribas va declarar-se culpable per evitar mals majors i conservar la seva llicència bancària a Nova York. Entre el 2004 i el 2012, BNP Paribas va facilitar transferències dineràries als Estats Units de clients sudanesos (6.400 milions de dòlars), cubans (1.700 milions) i iranians (650 milions de dollars). La multa de 8.900 milions correspon als imports transferits a més de les despeses del procés que pugen a 143 milions de dòlars. A més, l’any passat la banca francesa va rebre una altra multa de 80 milions de dòlars per haver facilitat –amb coneixement de causa– el frau en les subvencions públiques dels Estats Units. L’afer remunta als anys 1998–2005 i afecta els fons que el ministeri de l’agricultura nord-americà (USDA) destina a les societats americanes exportadores.

DEUTSCHE BANK: 4.100 MILIONS PER PRODUCTES TÒXICS Els escàndols a Alemanya van costar al primer banc del país 1,6 milions d’euros el 2012. A això s’afegeix l’import de la multa de 1,4 milions d’euros que va satisfer el Deutsche Bank per tancar la querella interposada per l’agència federal nord-americana que afectava el finançament hipotecari d’habitatges. La suma de totes dues sancions equival a 4.100 milions de

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

31 ·

dòlars. A més, l’any passat, els Estats Units li van reclamar 200 milions de dòlars per no respectar l’embargament a Rússia.

CRÉDIT SUISSE: 2.600 MILIONS PER EVASIÓ FISCAL Suïssa no és una excepció. El banc suís va acordar pagar una multa de gairebé 2.600 milions de dòlars després de reconèixer a la Justícia nord-americana que havia incitat els clients nord-americans a evadir impostos.

HOUSEHOLD INTERNACIONAL : 2.400 MILIONS PER HIPOTEQUES D’ALT RISC Una filial nord-americana de la banca britànica HSBC, Household International, especialitzada en el crèdit immobiliari de risc va ser condemnada el 2013 a pagar més de 2.400 milions de dòlars en danys i prejudicis per haver enganyat 11.000 demandants entre el 1997 i el 2002.

HSBC: 1.900 MILIONS PER BLANQUEIG DE DINER IL·LÍCIT El 2012 HSBC va pagar 1.900 milions de dòlars per posar fi a les acusacions de les autoritats nord-americanes –entre elles el Tresor, el Fincen i el fiscal de Manhattan–, per blanqueig de capitals. HSBC estava acusada de complicitat en el blanqueig de diner procedent dels cartels de droga i d’altres activitats presumptament delictives. També va ser acusada pel Senat nord-americà de transferir fons d’origen dubtós fora de Mèxic, d’Iran, de les illes Caiman, d’Aràbia Saudita i de Síria. El banc, que havia estat corresponsal de la BPA, es va excusar públicament.

UBS: 1.700 MILIONS PER MANIPULAR EL LIBOR El banc suís va pagar fins a l’agost del 2013 4,6 milions de dòlars per posar fi a la demanda d’una cinquantena d’Estats nord-americans que l’acusen de permetre als empleats no qualificats acceptar la compra o venda d’ordres de valors financers. A això s’afegeixen 120 milions per tancar una demanda dels inversors en productes estructurats de Lehman Brothers, i 50 milions més per posar fi a les acusacions de falsedat d’inversors afectats per crèdits hipotecaris. Però, sobretot, el banc va pagar 1.500 milions a les autoritats nord-americanes per haver manipulat la taxa interbancària Libor.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Fiscalitat

EUROPA APROVA L’ACORD D’INFORMACIÓ FISCAL AMB ANDORRA Fotos: Vincent Kessler/UE

ENTRARÀ EN VIGOR EL 2018 AMB EFECTES SOBRE L’EXERCICI FISCAL ANTERIOR Text: Andnews

E

l Parlament europeu va aprovar el passat 9 de març l’acord entre Andorra i la Unió Europea (UE) d’intercanvi d’informació fiscal sobre els comptes dels residents respectius. El suport es va concretar en 647 vots a favor, 29 en contra i 21 abstencions. L’acord entre Andorra i la UE es va signar el passat 12 de febrer i entrarà en vigor el 2018 amb la informació recollida des de l’1 de gener del 2017. Mentrestant es portarà al Consell General perquè sigui aprovat pel parlament andorrà.

La informació que s’intercanviarà en virtut de l’acord inclou ingressos –com interessos i dividends–, els saldos en comptes i els ingressos derivats de la venda d’actius financers, segons un comunicat del Parlament europeu. La intenció és que les autoritats fiscals de les dues parts puguin identificar de forma correcta i inequívoca els contribuents; administrar i fer complir les seves respectives legislacions tributàries en situacions transfrontereres; i avaluar les probabilitats d’evasió fiscal per evitar investigacions ulteriors innecessàries.

La ratificació de l’acord va ser molt ràpida ja que el ministre de Finances, Jordi Cinca va signar el document a Brussel·les a mitjans de febrer passat, juntament amb el ministre de Finances dels Països Baixos i president del Consell de la Unió Europea, Jeroen Dijsselbloem, i el comissari europeu d’Economia i Finances, Fiscalitat i Duanes, Pierre Moscovici.

El Govern va informar que l’acord modifica l’anterior signat el 2004 en matèria de fiscalitat de l’estalvi introduint l’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal. D’aquesta manera s’adapta a les noves legislacions comunitàries en matèria de fiscalitat de l’estalvi en forma de pagament d’interessos.

El nou acord té en compte els avanços fets en el marc de la UE i de l’OCDE en relació amb l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal.

L’intercanvi automàtic s’aplicarà entre tots els Estats membres i els estats tercers entre sí i de manera recíproca.

A partir d’aquest acord, i un cop l’hagin ratificat totes les parts, els estats membres de la UE i Andorra intercanviaran la informació sobre els actius financers i el saldo dels comptes, en línia amb els nous estàndards globals per a l’intercanvi automàtic d’informació amb la normativa internacional de l’OCDE i del G20. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

32 ·

L’acord amb la UE sobre intercanvi automàtic d’informació també ha estat firmat per Suïssa el 27 de maig del 2015, Liechtenstein el 28 d’octubre de 2015 i San Marino, el 8 de desembre del 2015. Liechtenstein i San Marino són països early adopters, on l’intercanvi serà efectiu a partir de l’any que ve, mentre que a Mònaco, Suïssa i Andorra ho serà a partir del 2018.

Durant l’acte de signatura de l’acord, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va destacar els esforços que ha fet Andorra per la creació del nou marc fiscal, els convenis per evitar la doble imposició, i la voluntat de cooperació amb la UE en relació a la transparència financera.

Una cooperació més àmplia des de l’entrada en vigor de l’Acord monetari el 2012 i la incorporació a la legislació andorrana d’actes legislatius europeus en banca i finances i en el camp de la prevenció del blanqueig de diner. A més, Cinca va recordar que Andorra està compromesa en la negociació de l’acord d’associació per accedir al mercat interior de la UE. El ministre de Finances dels Països Baixos i president del Consell de la UE, Jeroen Dijsselbloem, i el comissari europeu d’Economia i Finances, Fiscalitat i Duanes, Pierre Moscovici, van destacar la importància de l’acord per reforçar la lluita de la UE i de la comunitat internacional contra el frau fiscal i es va felicitar que Andorra participi en el compromís. Moscovici va insistir en que la UE fa aquest pas decisiu en partenariat amb Andorra, país amic que sempre ha manifestat una forta voluntat política per anar en aquest sentit. Per últim va destacar que aquest acord reforça la cooperació i la confiança entre la UE i Andorra, en particular de cara a l’objectiu ambiciós d’assolir un acord d’associació.

COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT EUROPEU Posteriorment, la secretària d’Estat de Relacions Internacionals Financeres, Clàudia Cornella, va comparèixer el passat 16 de febrer a la reunió que va mantenir la Comissió Especial TAXE 2 del Parlament Europeu a Brussel·les. Andorra va ser-hi convidada amb l’objectiu d’explicar el desplegament del seu sistema fiscal i els recents desenvolupaments en l’àmbit de la UE i l’OCDE en l’intercanvi d’informació automàtica i l’Erosió de bases imposables i el trasllat de beneficis a altres jurisdiccions (BEPS).

En la seva intervenció la secretaria d’Estat va explicar els avenços que ha fet Andorra al llarg dels últims anys cap a la transparència i l’homologació internacional en el marc regulador fiscal. Cornella va insistir en que l’obertura econòmica i la posada en pràctica d’un model comparable i compatible ha cristal·litzat amb la signatura dels diferents convenis bilaterals i multilaterals per modernitzar i fer més atractiva la realitat econòmica del país.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

El Consell General aprova el pressupost LA MAJORIA DEMÒCRATA DÓNA LLUM VERD ALS COMPTES PER AL 2016 I REBUTJA LES 19 ESMENES PRESENTADES PELS GRUPS D’OPOSICIÓ

E

n el debat pressupostari del passat 10 de febrer, l’oposició a la majoria de Demòcrates per Andorra (DA), de Liberals d’Andorra (Ld’A), Socialdemòcrates (PS) i Socialdemòcrates progressistes (SPD) va reiterar els arguments que ja havia esgrimit en el debat de la Llei marc pressupostària per rebutjar els pressupostos de l’Estat.

L’argument més reiterat és que els comptes «no s’ajusten a la realitat del país». En canvi, el Govern i la majoria que li dóna suport defensen que «els comptes garanteixen l’evolució econòmica, el compliment de la regla d’or i la resolució de l’afer BPA».

Tot i el vot contrari als pressupostos, els cinc consellers del grup mixt (PS i SPD) van votar per mantenir la congelació de les transferències als comuns, per coherència amb l’acord assolit tret del comú de Sant Julià, i a l’espera de la reforma de la Llei de competències i transferències. L’oposició va tornar a mostrar preocupació per la utilització dels dividends de les societats públiques, Andorra Telecom i FEDA. El president del grup mixt, Pere López (PS), va insistir en la contradicció que suposa el fet que d’una banda s’utilitzin els diners de les societats públiques i de l’altra FEDA, segons l’exercici del 2014, tingui un deute de 20 milions d’euros i l’encàrrec de fer unes inversions en energies renovables que necessiten l’entrada de capital. López va argumentar el mateix per Andorra Telecom assegurant que en dos anys la situació econòmica de l’operador nacional s’ha reduït en 40 milions i es reduirà encara més per la desaparició del roaming. També va insinuar que Andorra Telecom no podrà augmentar les tarifes que ja són excessivament elevades en relació als països veïns. El vicepresident del grup mixt, Víctor Naudi (SDP), també rebutjar «traspassar actius de les parapúbliques al Govern», tot i que va avalar la participació a la fundació Actua Tech, ja que «si han contret uns compromisos i cal complir-los».

Les reserves d’esmena dels consellers del grup mixt tampoc no van rebre el suport dels liberals, que es van abstenir pel que fa als dividends de FEDA, però van avalar el traspàs de beneficis d’Andorra Telecom. Tot i que no els agrada que «s’utilitzi els dividends per quadrar els comptes públics», el liberal Carles Naudi va reconèixer que «a curt termini ha de ser així». e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

33 ·

Fotos: CG/Eduard Comellas

Actualitat

DA tampoc no va acceptar les esmenes del grup mixt per retallar les despeses de funcionament del fons de jubilació que ascendeixen a gairebé 7 milions d’euros, ni la partida del SAAS per incrementar les pensions no contributives.

També va rebutjar les reserves d’esmena de Ld’A sobre la viabilitat dels projectes estrella del Govern: el recinte multifuncional, l’heliport i l’edifici The Cloud, al marge del projecte de les fonts de colors. El liberal Ferran Costa va advertir que es tracta de propostes que «no són prioritàries ni ens les podem permetre».

RÈPLICA DEMÒCRATA La consellera demòcrata, Meritxell Mateu, va retreure a Ld’A que no hagués acceptat una transacció per reduir en tres milions la partida de The Cloud en el treball de comissió. A més, aprofitant la reserva d’esmena del grup sobre l’aixecament de la retallada salarial als sous de més de 3.000 euros dels funcionaris, però no dels càrrecs polítics, Mateu va anunciar que DA està treballant en una proposició de llei de transparència i bon govern, que inclourà la remuneració dels càrrecs públics.

En quant al debat sobre els operadors universals nacionals, FEDA i Andorra Telecom, Mateu va recordar que es recorre als beneficis de les societats públiques i que no es toquen les reserves que són suficients per no comprometre el futur. Un argument reiterat pels ministres de Finances, Jordi Cinca, i d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, que van defensar la situació econòmica de FEDA i d’Andorra Telecom.

Cinca va recordar que FEDA no té la necessitat d’endeutar-se perquè les inversions que ha de fer són a llarg termini i s’han de preveure a llarg termini. I va avançar, tot i que la liquidació dels pressupostos de l’any passat encara no està tancada, que FEDA disposa d’una tresoreria de 16 milions d’euros mentre que l’endeutament se situa en 13. L’operador també té inversions financeres de 5,5 milions i 6 milions de deutors.

Alcobé va admetre que el 2015 «no va ser un any brillant quant a incidències a Andorra Telecom», i va matisar que «Andorra Telecom no malmet un sol euro en detriment del servei als usuaris», destacant la tendència a la baixa de les tarifes i l’ampliació de serveis.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Fotos: ANA

Economia

El ministre Xavier Espot i la secretària d’Estat d’Interior, Eva Descàrrega

EL SALARI MIG CAU UN 13% EN UN ANY EL NOMBRE D’ATURATS INSCRITS AL SERVEI D’OCUPACIÓ CAU UN 22,5% EL FEBRER PERÒ ELS SALARIS ESTAGNEN Text: AndNews

T

ot i que la contractació de personal va augmentar en arrencar la temporada d’hivern, el desembre del 2015 registra un augment del nombre d’assalariats del 7,1%, la massa salarial del mateix mes baixa i se situa en 96,27 milions d’euros, cosa que representa un 11% menys que al mateix període de l’any anterior. I de la mateixa manera, el salari mitjà retrocedeix un 13%, passant de 2.855 euros el 2014 a 2.438 euros, el 2015.

La xifra global d’assalariats registrada al desembre és un 2,3% superior a la del mateix mes de l’any anterior, situant-se en 38.751 persones davant les 37.878 del desembre del 2014.

Els sectors d’activitat que registren més demanda són els d’activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials (7,1%), altres activitats socials i serveis personals, amb un (6,6%), educació (4,7%), i agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (4,2%). En canvi, presenten variacions negatives els sectors de transports i comunicacions (–1,8%), producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua (–1,1%), administració pública i seguretat social (–1%) i comerç al detall, llevat de vehicles de motor (–0,8%).

La mitjana d’assalariats per tot l’any és de 35.928 persones, amb una variació positiva de l’1,7% respecte al 2014. Els sectors que incrementen les contractacions són el sistema financer (7,1%), activitats immobiliàries i serveis empresarials (5,1%) i activitats sanitàries i veterinàries, i serveis socials (5,0%). A l’altra costat de la balança, els sectors que perden més llocs de treball són producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua (–2,5%) comerç al detall, llevat de vehicles de motor (–1,4%) i personal domèstic (–1,4%). e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

34 ·

MENYS ATUR No obstant això, la dada positiva del febrer passat, és que el nombre d’aturats inscrits al Servei d’Ocupació cau un 22,5% i se situa en 478 persones, 139 menys que al mateix mes del 2015. Dada de la que es va felicitar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, en presentar els indicadors positius de l’atur que registren la 33a millora seguida des del 2010. A més, el nombre de persones beneficiàries de la prestació per desocupació involuntària és de 50, o sigui un 12,3% menys que en el mateix període anterior.

De la mateixa manera, també creix el nombre de llocs de treball oferts, passant de 304 el febrer del 2014 a 434 aquest any, cosa que significa un 43% més d’ofertes, malgrat l’estacionalitat turística del país. Val a dir que al gener hi havia 531 llocs de treball, nombre que va baixar sensiblement al febrer (–12,3%).

CONTRACTACIONS TRAMITADES El nombre de contractacions tramitades pel Servei d’Ocupació al febrer és de 31 però cap respon als programes de formació professional, el programa de treball temporal o el programa FOCUS per als joves. No obstant això, en el marc del programa de treball temporal per ocupar els aturats, 63 persones contractades pel Govern i 14 persones més contractades pels comuns i empreses estatals continuen treballant.

En quant al nombre de persones que busquen feina per millorar els seus ingressos és de 128, cosa que representa una variació mensual de –12,3% i una variació respecte al mes de febrer de l’any passat de –10,5%.

MÉS DE 40 ANYS El gruix dels aturats se situa en el tram d’edat que va dels 40 als 59 anys amb 226 inscrits al Servei d’Ocupació. Segueixen les persones de 26 a 39 anys amb 107 inscrits, i les de més de 60 anys amb 77 inscrits més. Molt més lluny queden els joves de 18 a 25 anys (56) i els menors (12). En quant al gènere els homes (284 inscrits) se situen per davant de les dones (194).

I per nacionalitats, els andorrans i els residents espanyols de llarga durada són els col·lectius que registren el nombre d’aturats més important amb 158 inscrits, respectivament, al Servei d’Ocupació.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Benestar

Avui es pot rejovenir els pacients, aplicar empelts o trasplantaments de cuir cabellut, corregir mames, reduir els teixits adiposos o esborrar cicatrius i arrugues Fotos: AndNews

L’APARENÇA I LES RELACIONS HUMANES Està clar que els homes i les dones viuen en societat i amb el món que els envolta, i és en aquesta interacció que la part psicològica exerceix una notable influència en el conjunt de les relacions socials. Així, els trets característics de l’aparença física poden generar una sèrie de trastorns psicològics, bé per la no adaptació de l’individu al seu grup de relacions o per sentir-se rebutjat per la resta de les persones, la qual cosa suscita una depressió en l’autoestima.

EN EL PASSAT LA CIRURGIA PLÀSTICA ES VEIA AMB UNA ÒPTICA QUE DESDIBUIXAVA ELS OBJECTIUS QUE PERSEGUEIX Text: Andnews

A

partir de la Primera Guerra Mundial la cirurgia plàstica comença a definir-se com a especialitat quirúrgica i als anys 1960 i 1970 arriba a la seva edat d’or que perdura fins avui gràcies al perfeccionament de les tècniques i la incorporació de noves.

El boom de la cirurgia plàstica cal associar-lo al fet que l’aparença juga un paper important en les relacions humanes i fins i tot, se l’associa a l’èxit professional i social. En el passat, la cirurgia plàstica s’examinava amb una òptica que desdibuixava el sentit essencial dels objectius que persegueix. Hi ha qui afirma que no té cap finalitat curativa i fins i tot, que surt del camp de la medicina per entrar en el de la vanitat i la il·lusió, quant en realitat ha procurat a moltes persones la possibilitat d’integrar-se a l’entorn i en ocasions, de poder viure amb normalitat.

La cirurgia plàstica és l’especialitat quirúrgica que tracta de la reconstrucció funcional i estètica dels teixits. Si aquesta especialitat va començar tímidament manipulant la pell, avui abasta totes les regions de l’organisme i és l’especialitat quirúrgica més extensa amb un munt d’altres especialitzacions com la cirurgia estètica, la cirurgia reconstructiva, la cirurgia de la mà i del membre superior, la cirurgia cranial i facial o la cirurgia de la pell en casos de grans cremats, entre d’altres. Per tant, la cirurgia plàstica no és una especialitat de menor importància. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

36 ·

En afectar la seva esfera psicològica, l’ésser humà pot arribar a patir un desequilibri en la seva salut i recórrer als serveis mèdics amb l’objectiu de fer les correccions anatòmiques pertinents, cosa que afavorirà la seva autoestima i l’ajudarà a restablir una relació harmònica amb el seu entorn social.

Evidentment, tot això està subjecte als trets característics de la personalitat, ja que no tots els éssers humans recorren a cirurgies plàstiques en col·locar en primer pla altres elements com certes habilitats físiques o psíquiques.

No obstant això, la cirurgia plàstica té una funció social absolutament definida. En moltes ocasions, una lesió a la cara, una cicatriu o un nas deforme produeixen al pacient seriosos traumatismes psicològics que li impedeixen desenvolupar una vida normal i feliç. Algú ha dit que la lletjor pot esdevenir una malaltia psíquica.

Gràcies a la cirurgia plàstica avui es poden corregir molts defectes corporals, rejovenir físicament els pacients, aplicar empelts o trasplantaments de cuir cabellut per corregir calvícies, corregir mames, reduir els teixits adiposos o esborrar cicatrius i arrugues.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Fotos: Clínica Granado-Tiagonce

Benestar

AGUSTÍN GRANADO «El turisme sanitari té un gran futur a Andorra»

E

l doctor Agustín Granado Tiagonce ja està treballant actualL’EMINENT CIRURGIÀ PLÀSTIC ESPANYOL, AGUSTÍN ment a Andorra però la seva GRANADO VOL OBRIR UNA CLÍNICA A ANDORRA QUE ES intenció és crear una sucursal de la seva clínica de Madrid al CONVERTEIXI EN UN POL D’ATRACCIÓ Principat, tot i que encara no té data d’obertura.

Text: Mari Carmen Grau És doctor cum laude especialitzat en cirurgia general i cirurgia plàstica, estètica i reparadora i, des del 2008, dirigeix la clínica de cirurgia plàstica i estètica que porta el seu nom a la capital espanyola. És professor en diferents universitats, autor de diverses publicacions en revistes d’abast internacional i és ponent en nombrosos cursos i congressos que es fan arreu del món. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

38 ·

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Benestar

–Com va sorgir la idea d’instal·lar-se a Andorra?

Doncs ja fa molt temps que tenia la idea de conjugar dues activitats que em fascinen: la cirurgia plàstica i l’esquí. Fa més de 20 anys que vinc a esquiar regularment a Andorra, i per això coneixia perfectament les possibilitats dels país. Però també era conscient de les dificultats per instal·lar-s’hi. Farà prop de dos anys, un amic em va dir que les coses començaven a canviar i vaig decidir-me a iniciar els tràmits laboriosos per a l’acreditació, que van durar uns quants mesos.

–Però ja hi consulta?

Sí, des del mes de setembre de 2015 vaig començar a visitar pacients al

«Tinc la intenció d’arribar a un acord amb la CASS per a crear una unitat de reconstrucció i tractament integral de la patologia mamària» Centre Mèdic Quirúrgic d’Escaldes, on actualment passo consulta, i el mes de novembre vaig realitzar la meva primera intervenció a l’hospital.

Actualment, exerceixo la meva activitat una setmana al mes, però disposo de la col·laboració de diversos cirurgians del centre.

–Quin és el tractament estrella de la seva clínica?

En la meva clínica de Madrid som especialistes en cirurgies de rejoveniment i de l’esquelet facial, cirurgia mamaria i de remodelació del contorn corporal, amb especial atenció al tractament de les seqüeles dels embarassos. Realitzem qualsevol tipus d’intervenció de cirurgia plàstica, estètica i reparadora, a més de tractaments d’estètica com infiltracions d’emplenament, vitamines, botox, radiofreqüència, entre d’altres. Lògicament, tots aquests tractaments estan disponibles en les nostres instal·lacions d’Ando-

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

39 ·

rra. Actualment, hem començat a treballar amb un sistema de simulació d’augment mamari en 3D a través del qual la pacient, amb unes ulleres especials, podrà veure el resultat que obtindrà; aquest sistema també l’implementarem a Andorra. A més, tinc la intenció d’arribar a un acord amb la CASS per arribar a crear una unitat de reconstrucció i fins i tot de tractament integral de la patologia mamària.

–La cirurgia estètica segueix tenint més clients femenins que masculins?

Tot i que el percentatge d’intervencions en dones segueix sent molt més elevat que en els homes, en aquests últims anys s’està constatant un increment de clients masculins.

–Realment aquesta cirurgia està reservada a persones amb gran potencial econòmic?

Avui en dia, les intervencions de cirurgia estètica, s’han democratitzat, el tema econòmic ja no és una limitació, perquè els tractaments són més assequibles i amb possibilitat de finançament, un tema que també facilitem aquí a Andorra.

–Com veu el futur del turisme sanitari a Andorra?

Estic convençut que té un gran futur, que s’anirà desenvolupant en els propers anys i que farà que es creïn moltes oportunitats de negoci.

–I quines expectatives té per la seva clínica?

Doncs que no ens quedem enrere i que es vagin creant diverses unitats per cobrir totes les necessitats que puguin sorgir arran de la cirurgia i medicina estètica.

–Espera clients del país o sobretot turistes?

La nostra idea és atendre tant pacients del país com turistes que vinguin d’Espanya i França i, fonamentalment, explorar el mercat del turisme sanitari, que té realment un gran potencial per les característiques que presenta el país.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Foto: Pol Viladoms

Cultura

CASA VICENS, ON TOT COMENÇA UNA SICAV DE MORABANC DIRIGEIX LA RESTAURACIÓ I EL PROJECTE MUSEOLÒGIC DE LA PRIMERA CASA DE GAUDÍ, QUE OBRIRÀ LES PORTES AL PÚBLIC EL 2017

M

Estem davant la primera casa que va dissenyar Gaudí entre (1983–1989). «És la primera casa que dissenya, un geni que només té set monuments considerats UNESCO a la ciutat de Barcelona», argumenta Mora, afegint que «no crec que hi hagi gaires ciutats que es puguin vincular directament a un arquitecte d’aquesta manera tant especial. Hi ha molts estudis que consideren aquesta casa el primer monument del modernisme, no només a Catalunya sinó també a Europa».

Estem en una casa que no té les dimensions d’altres monuments de Gaudí però que té unes característiques que la fan una petita joia tant a l’interior com a l’exterior, i amb uns e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

40 ·

e • només periodi dism sm

Text: Rosa Alberch

ercedes Mora, directora executiva del projecte museológic de Casa Vicens s’emociona quan diu «a casa Vicens és on tot comença». I és que ser part responsable de la recuperació de l’òpera prima de Gaudí no és per menys, tenint en compte que la UNESCO ha distingit set monuments a Barcelona que són obra del geni modernista: la façana de la nativitat i la cripta de la Sagrada Família, la casa Batlló, la casa Milà, el palau i el parc Güell, i la cripta de la colònia Güell. Ara, Amura Capital, SICAV de MoraBanc, capitaneja la restauració i el projecte museístic de la casa Vicens, que vol obrir al públic a principis de l’any que ve.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Cultura

La investigació que ajudarà a completar la visita ha permès descobrir la figura del pintor Francesc Torrescasana un deixeble de Martí Alsina al qual Vicens li tenia una certa admiració. De fet, el moble de la sala noble es va fer expressament per les pintures de l’artista.

com aquest». Mora puntualitza que «es treballa amb molt respecte cap al barri en col·laboració amb les institucions i sota els estàndards de la UNESCO».

La casa es va idear com a habitatge unifamiliar. La família Vicens la va ocupar durant pocs anys. Després va passar a mans d’una altra família que va encarregar-ne una ampliació per cobrir noves necessitats. «El projecte l’agafa un dels seus deixebles, Jean Baptista Serra Martínez qui aconsegueix el premi de l’ajuntament de Barcelona per la construcció», recorda Mora.

Així, la visita de la casa museu inclourà la terrassa, l’antic safareig, les habitacions, la tribuna que antigament era oberta al jardí i la planta baixa amb la sala noble i el fumador, una de les estances més riques de la casa. La part de l’ampliació es farà servir com a espai de serveis per a exposicions, botiga, venda d’entrades i altres serveis.

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

41 ·

•

EL MUSEU Actualment, ja s’han netejat les estances de la casa i Mora explica que «tenim gent treballant en investigació per fer un projecte museològic que marqui com ha de ser la visita». Jordi Falgàs i Marta Antuñano estan al capdavant del projecte museològic, la visita en detall i el posicionament de la casa. I és que Casa Vicens integrarà la ruta Gaudí.

«Formo part del Consell Gaudí representat per directors artístics i executius d’altres monuments que ja estan en explotació» explica Mora, i afegeix que «les institucions estan molt interessades perquè a més de la ruta modernista, hi hagi un intercanvi d’experiències i bones pràctiques, un intercanvi d’opinions per donar pes, i visions diferents del que significa treballar amb monuments

LA FIGURA DEL PINTOR FRANCESC TORRESCASANA

s periodism nomé e

El barri de Gràcia encara era un poble que no formava part de la ciutat de Barcelona. «Aquí troba un jardí preciós on abundava la flor de clavellina i el margalló», precisa Mora. I matisa que «suposem que altres motius es veuen projectats a la casa i és una manera de construir una obra d’art perfectament integrada a la natura, de la mateixa manera que el Capritx de Comillas, a Cantàbria, que per les formes i la decoració són cosines germanes». Mora avança que «el nostre objectiu serà tornar la casa al projecte original i reproduir el jardí que Gaudí hi va trobar en el moment d’acceptar l’obra».

El fumador és una de les estances més curioses de la casa. És una petita habitació on els homes fumaven cigars i on Gaudí va fer els primers assajos de mocàrabs amb un tipus de cartó patentat pel barceloní Hermenegildo Miralles que permetia fer-ne rajoles i estructures poc pesades, i que ara també permetrà fer la restauració amb el mínim d’intervenció.

Alhora es valorarà la possibilitat de retornar el color original a l’estança, que va ser tapada amb una capa daurada anys més tard.

e•

La raó per la qual Manuel Vicens encarrega la casa a Gaudí no està clara. Gaudí devia tenir trenta anys quan va acceptar el projecte. Acabava de sortir de la Universitat i encara no tenia gaire clars els elements decoratius que utilitzaria. Segons la documentació trobada quan entra en matèria a Casa Vicens topa amb una exuberant natura mediterrània.

EL FUMADOR, L’ESTANÇA MÉS EMBLEMÀTICA

e • només periodi dism sm

trets diferencials de la primera època d’un Gaudí «més preocupat per explotar i fer evolucionar el seu coneixement arquitectònic de manera naturalista, i en aquesta casa es veu de manera especial», explica Mora. I conclou que «volem ensenyar que aquesta casa és l’inici de Gaudí i de la seva evolució com a arquitecte. Hi ha coses que ell fa servir aquí que expliquen l’evolució en altres monuments, en canvi n’hi ha d’altres que ja no es veuran més».

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Foto: Anna Salvador

Esports

Dani Fornell, el millor ambaixador del freeride a Arcalís

TERRITORI FORAPISTA ANDORRA ÉS L’ESCENARI DE COMPETICIONS MUNDIALS DE PRIMER NIVELL

L’ESQUIADOR DANI FORNELL ÉS EL PIONER I PEP NAUDI ÉS EL FLAMANT CAMPIÓ DEL MÓN JÚNIOR EN SURF

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

42 ·

e • només periodi dism sm

Text: Joan López

L’

esquí i el surf forapista viuen una època daurada a Andorra. La tendència més jove dels esports de neu ha crescut de manera meteòrica els darrers anys i les estacions no s’han volgut quedar enrere. El gener passat, el sector d’Arcalís de Vallnord va formar part per segon any consecutiu del Freeride World Tour, un circuit integrat per només cinc proves a tot el món. Amb pocs dies de diferència, Grandvalira va ser l’escenari de dues proves més de primer nivell: el Mundial júnior de freeride, que va organitzar per segon any consecutiu i que va coronar l’andorrà Pep Naudi com a nou campió en la modalitat de surf, i la Skiers Cup, o batalla de continents entre els millors riders d’Europa i Amèrica. El freeride s’ha convertit també en una gran eina de promoció de les muntanyes del país i Andorra Turisme hi aposta fort amb el patrocini de les tres proves, que tenen una gran difusió gràcies a la retransmissió per internet.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Esports

Els webs de les estacions també tenen marcats als seus mapes espais recomanats.

Vallnord disposa de 21 zones i 130 itineraris (www.vallnord.com), bona part dels quals a Arcalís, considerat per molts com la Meca del freeride als Pirineus. El lloc web de Grandvalira també inclou un mapa amb els espais més adients per al forapista, la major part a les zones de Grau Roig, el Tarter i la vall d’Incles (www.grandvalira. com).

«Andorra té l’avantatge de l’accessibilitat a les muntanyes», diu Dani Fornell.

«La majoria d’itineraris et permeten en un màxim de quatre hores fer baixades llargues i en bones condicions. Arcalís, sense cap dubte, és el sector que ofereix més facilitats per arribar a indrets amb més desnivell en temps mínim. Si parlem de desplaçaments llargs, tota la vall d’Incles està repleta de possibilitats amb molts refugis com el del Juclar. I llocs com Sorteny, Rialp, Angonella són clàssics que no es poden deixar perdre». Paraula de rider.

Dani i Rupert Fornell el 2015. Dani Fornell va ser el pioner

ció d’esquí que no procuri promocionar el freeride d’alguna manera. Els pròxims anys farem evolucionar aquest esport cap a la professionalització», assegura l’esquiador.

Sense el paraigua d’una federació i amb les úniques ajudes econòmiques dels espònsors, Fornell ha hagut de treballar de valent per arribar a l’elit. L’any 2013 es va convertir en l’únic rider de la península en disputar el Freeride World Tour amb els 30 millors esquiadors forapista del món. Era el premi a molts anys de treball i una gran temporada 2012, en què va aconseguir una de les fites més destacades de la seva carrera amb un triomf al Bigmountain Hochfügen d’Àustria, una prova de quatre estrelles del circuit Freeride World Qualifier. L’any del debut al Freeride World Tour va protagonitzar baixades espectaculars i va obtenir un 12è lloc a l’estació austríaca de Fieberbrunn, però no va ser suficient per mantenir-se entre els millors. L’any 2015 va tornar al FWQ, però va demostrar el seu gran nivell amb un 12è lloc a la prova d’Arcalís de l’FWT, que va disputar amb una invitació després d’un any en blanc s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

43 ·

e•

DANI FORNELL, FIGURA CLAU Si El Dorado ha estat decisiu per situar Andorra en el mapa del freeride, l’esquiador Dani Fornell es pot considerar la figura que més ha ajudat a popularitzar-lo a casa nostra. «Penso que aquesta explosió del forapista ha estat una conseqüència lògica de diversos factors: l’evolució del material, l’augment de gent que practica l’esquí o el surf amb inquietud per descobrir noves modalitats, el fet que sigui un esport senzill amb uns mínims coneixements en pista i l’espectacularitat del mateix. Tot plegat explica l’auge que vivim i seguirem vivint els propers anys. O això espero», diu.

«Evidenentment, la indústria hi té a veure en aquesta moda, hi ha moltes marques al darrere. Per altra banda és una tendència que agrada, plena de valors saludables i atractius com l’autonomia, responsabilitat, solidaritat, llibertat, respecte al medi ambient, o l’adrenalina», assenyala. Fornell ha viscut aquesta evolució en primera persona. «Quan jo vaig començar a l’Esquí Club d’Andorra, el forapista era una activitat que feies quan no es podia entrenar en pista.

Era l’alternativa, per dir-ho d’alguna manera. Ningú contemplava aquesta activitat com un esport altament definit i reglat. Esquiàvem amb el material de pista. A mitjan dels 90 les marques van començar a treure material més adaptat i van sortir noves tècniques. El 2000 arriba l’esclat i des de fa uns anys s’ha estabilitzat. Ara no hi ha cap esta-

39 ITINERARIS PER GAUDIR Andorra Turisme no només aposta pel freeride amb el patrocini de proves internacionals de primer nivell, com el Freeride World Tour, el Campionat del món júnior o l’Skiers Cup. Al web www.visitandorra.com trobem indicats fins a 39 itineraris perquè els visitants practiquin esquí o surf forapista.

e • només periodi dism sm

Aquest creixement no ha estat casual i hem de buscar els origens vint anys enrere, quan Arcalís va obrir l’any 1994 la primera àrea de freeride dels Pirineus, els Feixans.

L’any 2006 hi arribava El Dorado, la competició creada l’any 1998 per Joan Masferrer, que anteriorment havia passat per les estacions catalanes de Vall de Núria, Espot, Tavascan i Boí-Taüll. En poc temps la cita es va consolidar com la més important del sud d’Europa i va passar de dues a quatre estrelles en el circuit Freeride World Qualifier (FWQ). Ja al 2015, coincidint amb els 18 anys de la prova, Andorra i Arcalís pujaven el darrer esglaó i passaven a formar part del Freeride World Tour (FWT), al costat d’escenaris mítics com Chamonix (França), Fieberbrunn (Àustria), Alaska (Els Estats Units) i Verbier (Suïssa).

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Esports

SEGURETAT OBLIGADA Moltes de les àrees forapista poden presentar risc d’allaus, gel i altres perills. Extremar la v seguretat és imprescindible per practicar aquesta modalitat amb garanties. Entre les mesures que s’han de prendre cal consultar la meteorologia, l’estat de la neu, escollir una zona forapista adient al nivell de cadascú, utilitzar casc i portar l’ARVA (Appareil de Recherche de Victimes d´Avalanches), un dispositiu que permet localitzar víctimes d’allaus a partir de l’emissió d’un senyal a una freqüència concreta, una pala i una sonda. És recomanable anar sempre acompanyat, si pot ser amb un monitor especialitzat o un guia. També és molt útil descarregar al mòbil l’aplicació Alpify, que connecta amb el servei d’emergències 112/911 més proper, a través de la ubicació de la víctima.

I per als que es volen iniciar en l’esquí o el surf forapista, el més aconsellable és la formació. Grandvalira compta amb una escola associada al Freeride World Tour. També Vallnord disposa d’una escola per donar a conèixer el forapista dins del camp de neu. Una altra iniciativa en aquest àmbit són els Freeride Fornell Camps (FFC).

«Tots els adolescents surten forapista avui dia i la majoria de vegades van sols. Amb aquests camps, el que volem és ensenyar a com fer-ho minimitzant el risc perquè sigui una pràctica segura i divertida», diu el seu promotor, Dani Fornell.

Foto: Andorra Difusió

Per a un major coneixement de les allaus una eina força interessant és el web de l’Espai de Neus i Allaus (EDNA): www.iea.ad/

edna. Hi trobarem un espai de divulgació promogut per l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya, el Grup de Rescat en Muntanya del Cos de Bombers i el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra de l’Institut d’Estudis Andorrans, en l’àmbit de la neu, les allaus i la seguretat en la muntanya.

Pep Naudi és el flamant campió del món júnior en surf

a causa del greu accident que havia patit mentre participava en un rodatge publicitari.

Després de molts anys amb Fornell com a gairebé únic referent i escasses excepcions com la surfista Mònica Font, ha sorgit una lleva força prometedora de joves esquiadors i surfistes que asseguren el relleu. Al capdavant s’hi troba Pep Naudi, de només 16 anys, que el gener passat es va proclamar campió del món júnior de surf de neu a Grandvalira. En esquí destaquen Guim Campeny –sisè i primer europeu al Mundial júnior 2016- i Tomi Moreno. Tots tres participen enguany al Freeride World Tour Junior. «Penso que són nois amb molt bona tècnica, amb moltes ganes de e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

44 ·

créixer i guanyar-se un lloc en aquest esport. A poc a poc estem aconseguint que Andorra sigui un referent de freeride. Però no és fàcil saber quin camí s’ha de seguir. Amb l’objectiu de guiar i ajudar joves promeses hem creat amb el meu soci Marc Gàlvez i altres col·laboradors el Neveski Team, que presentarem properament», assenyala.

La passió per explorar i recórrer nous territoris de neu verge amb uns esquís o una taula de surf ha esclatat a les nostres muntanyes i tot apunta que continuarà creixent. Al costat d’una oferta de primer nivell als camps de neu, Andorra és també un territori excepcional per fer-se addicte al forapista.

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Sortim

MÚSICA

TEATRE

THE GRAMOPHONE ALLSTARS BIG BAND El grup, ampliat ara fins al format de big band, explora i reescriu el camí recorregut dècades enrere pels músics de l’illa caribenya en descobrir els èxits del soul, el funk i el rhythm-and-blues. Aquestes són les matèries primeres del projecte Jazzmaica amb temes clàssics de Stevie Wonder, Sam Cooke i Ray Charles que prenen una nova dimensió gràcies als arranjaments sorprenents en clau jamaicana. Tot un repte musical que amb quinze músics sonant alhora eleva a la màxima potència l’energia i l’explosibilitat d’unes cançons que van néixer amb l’objectiu de fer ballar.

Entrada: 15 € Dissabte 9 d’abril a les 21 hores, a l’Auditori Nacional d’Ordino

MOLIERATUS Jean - Baptiste Poquelin, anomenat Molière, és l’autor de teatre més il·lustre de la literatura francesa. S’ha dit que la seva obra representa l’assoliment més perfecte de la comèdia. Les seves grans comèdies, com Don Joan o El misantrop, constitueixen una anàlisi subtil de la psicologia individual i col·lectiva. Queda, però, la vida de l’home. Ens empeny a constatar que en sabem ben poc. L’espectacle se situa precisament entre l’home i la seva obra. El 6 de febrer de 1673, mentre es preparava per pujar a l’escenari a interpretar la quarta representació que seria la seva última obra, El malalt imaginari, Molière sap que està molt malalt. Molieratus permet reviure aquests últims moments d’un artista que ha viscut, més que cap altre, el seu ofici d’actor i escriptor fins a l’últim sospir. L’espectacle s’inscriu en la Saison Culturelle de l’Ambaixada de França a Andorra.

Dilluns 28 de març a les 21 hores, a Les Fontetes de la Massana.

LANDRY RIBA PROJECT Landry Riba viu en un d’aquells paratges que només es poden trobar a les altes valls dels Pirineus... a Andorra, a gairebé 1.900 metres d’altura, on els boscos de pins comencen a mostrar-se tímids i deixen pas a les pastures alpines que es cobreixen de neu durant els llargs mesos d’hivern i d’una gran varietat de colors i d’olors florals amb l’arribada de l’estiu.

Sense cap mena de dubte, són aquests espais muntanyencs els que l’han portat a explorar la fusió entre el baix elèctric, les cordes clàssiques, els enregistraments de sons naturals i l’aportació dels sons més electrònics; i deixa enrere l’univers del rock i del jazz. Els primers mesos del2014 els va dedicar a enregistrar nou peces incloses al primer disc, autoeditat, They Were Trapped In The Dream of a dog,, per al quel va comptar amb l’ajuda de Birgir Jón Birgisson, productor habitual del grup islandès Sigur Rós.

Aquesta aventura va continuar el 2015 amb la publicació del seu segon disc, Tales From Behind The Mirror.

Els directes de Landry Riba solen anar acompanyats de projeccions visuals, vídeos o fotografies, de l’artista andorrana Natàlia Montané, per envoltar la música d’una dimensió addicional. Els formats utilitzats han estat força variats, i el baix, els sons electrònics i els enregistraments naturals comparteixen escenari amb un o diversos instruments de corda i piano. Entrada: 8 € Divendres 29 d’abril a les 21 hores, a l’Auditori Nacional d’Ordino TEMPORADA DE MÚSICA I DANSA ORQUESTRA DE CADAQUÉS D’origen mediterrani però amb una clara visió cosmopolita, l’Orquestra de Cadaqués arriba a la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella per oferir una de les composicions més universals de la música clàssica: el Rèquiem de Mozart. Venda d’entrades a www.morabanc.ad/entrades Divendres, 25 de març, a les 21. 30 hores al Centre de Congressos d’Andorra la Vella

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

46 ·

FRANÇOIS MOREL, LA FIN DU MONDE EST POUR DIMANCHE Dramaturg i home de ràdio, columnista satíric i tendre, François Morel compta els dies abans de la fi del món i imagina un espectacle el pas del temps i la recerca de la felicitat. Hi surten inevitablement qüestions com la decadència, els amors impossibles i altres temes deliciosos. Morel reuneix a l’escenari les seves cròniques escrites per a la ràdio i les interpreta a través de múltiples personatges que comparteixen moments al voltant d’un element clau: l’humor. Espectacle de la Saison Culturelle de l’Ambaixada de França a Andorra.

Dimarts, 12 d’abril a les 21 hores al Centre Cultural i de Congressos Lauredià a Sant Julià PER UN SÍ O PER UN NO Tenim dret a estar en desacord amb els amics? Una discussió pot trencar una amistat? Per un sí o per un no tracta de dos vells amics que, a partir d’una conversa anodina, entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables. L’espectacle parla de l’amistat i com les frases que diem o les que no diem poden condicionar les nostres relacions. Un espectacle que convida l’espectador a implicar-se activament per un dels dos personatges. Un dels èxits històrics de la cartellera barcelonina del final dels 80, estrenada al Teatre Poliorama per Flotats i Puigcorbé, i que ara ens arriba de la mà de dos altres grans figures del teatre català, Manuel Barceló i Lluís Soler. Espectacle inscrit en la 48a Temporada de Teatre d’Andorra.

Dijous, 14 d’abril a les 21.30 hores al Teatre Comunal d’Andorra la Vella

AndNews · núm. 3 ·

Març 2016

Treballem per fer més fàcils els moments més difícils...

POMPES FÚNEBRES

DE LES VALLS .Incineracions (Concessió oficial) .Trasllats internacionals .Repatriaments .Venda i col.locació de làpides .Servei de floristeria nacional i internacional .Gestió integral de tràmits per defunció Tel.: + 376 866 632 . 807 180 Fax: +376 866 832 E-mail: pfvalls@andorra.ad C/ dels Escalls, 9 - Baixos • AD700 Escaldes-Engordany

Consum mitjà 3,9-6,3 (l/100 km) i emissions de CO2 102-144 (g/km).

Nou Classe E. Descobreix-lo a Automòbils Pyrénées.

Intel·ligència al servei de les emocions. És hora de pensar menys i de sentir més. Relaxa't i permet que el nou Classe E faci la feina per tu. Amb un disseny sublim, aquesta berlina intel·ligent equipada de sèrie amb els últims avenços tecnològics t'acostarà a un nivell superior de seguretat i esportivitat.

Deixa't portar pel nou Mercedes Classe E i descobreix una nova escala d'emocions al volant.