AndNews Nº 6: Ladislau Baró

només periodisme

e•

me • m é s p iodis erio per

periodisme • m s é és •m

Andorra · núm. 6 · Juliol 2016 · Preu: 2 €

AndNews

més period ism me • dis

LADISLAU BARÓ «No ens cal una normativa particular, diferenciada i gairebé excèntrica per ser competitius »

EN L’ULL DE MIRA

Esportistes de tot el món, professionals i aficionats sol·liciten Andorra per comprar substàncies dopants

RECUPERACIÓ ECONÒMICA Els comerços encaren l’estiu amb optimisme després d’una primavera catastròfica i un hivern mediocre

ENGEGA A DUES VELOCITATS Els usuaris del Pla constaten que els avantatges lligats a la compra del cotxe elèctric tarden a arribar

Veniu a descobrir el món de la nàutica Cursos

de navegació

*Patró de Costa *Patró d’Altura

Apursntcau’rsto!s

Prope Setembre 6 201 i octubre mació infor Demana

c/ de l’Alzinaret, 7 - Baixos • AD500 Andorra la Vella • Telf +376 869 125 • cna@andorra.ad

• per només iodisme

• me

És notícia

6 8

editorial En portada

Andorra no vol ser un subministrador de substàncies dopants

12

dossier

20

actualitat

22

entrevista

26

finances

30

empresa

32

consum

36

societat

40

cultura

42

esports

46

sortim

L’estiu s’anuncia bo per al comerç que no acaba de remuntar

8 12

El Govern es querella contra Banca Privada d’Andorra

Ladislau Baró

Tot sobre la declaració de l’IRPF

ECM i el compromís amb el medi ambient

Dificultats per beneficiar dels avantatges de l’Engega

L’atur baixa a nivells de fa sis anys

Patrimoni refarà el campanar d’Ordino

Esportistes andorrans als jocs de Rio

Concerts, òpera i teatre omplen les nits d’ estiu s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

3 ·

AndNews

flash

e•

Sumari

4

e • només periodi dism sm

AndNews no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

• només perio dis isme iod

President: Josep Segura Directora general: Nelly Dedea Redacció: Glòria Gurdó Col·laboradors: Joan López, Bru Noya , Rosa Alberch Fotografia portada: Jordi Pujol Fotografia: Jordi Pujol, Josep Segura, Nelly Dedea i Mari Carmen Grau Publicitat: Josep Segura, Nelly Dedea, Enric Suárez (director comercial per Espanya).

Disseny: Fanny Brial Impressió: Impremta Solber Dipòsit legal: AND.63-2016 NRT: F-218559-M

disme • només p erio er sp

AndNews Edita: Dona Secret Carrer de les Escoles, 2. 5.1.

AD600 Sant Julià de Lòria.

Principat d’Andorra.

Telèfon: +376 844 846 Comercial: +376 647 081 Redacció : +376 325 767 e-mail: donasecret@andorra.ad, comercial: donasecretcomercial@andorra.ad ww.facebook.com/donasecret

periodisme • no mé més no

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

20 26 32

Flash

EL TOUR FA VIBRAR EL PAÍS La visita del Tour de detall del pas dels corredors. També s’hi van bolcar amb diferents França, del 10 al 12 de actuacions els establiments hotelers i de restauració, així com els juliol, va tornar a con- comuns de les parròquies d’Ordino i Escaldes-Engordany. El país vertir Andorra en l’es- va tornar a demostrar una gran capacitat per acollir una caravana cenari d’una gran cita formada per 4.500 persones. L’ocupació hotelera va ser del 90% esportiva internacional, a les parròquies centrals i del 70% en el global del país. En el vesla tercera amb més di- sant esportiu, el primer dels tres dies de Tour va tenir com a profusió del món després tagonista el ciclista holandès Tom Dumoulin, vencedor de l’etapa dels Jocs Olímpics i els reina dels Pirineus. El corredor del Team Giant-Alpecin marxava Mundials de futbol. Era la cinquena ocasió que la ronda gal·la pas- en un grup d’una vintena d’escapats que van separar-se del gran sava per Andorra (anteriorment ho havia fet els anys 1964, 1993, grup a l’inici de la jornada i en l’ascensió a Arcalís va donar el cop 1997 i 2009) i l’aposta d’Andorra Turisme no podia ser més ambi- definitiu. El final d’etapa va ser èpic, amb els corredors compleciosa: l’arribada de la novena etapa, després de 55 quilòmetres tant els darrers quilòmetres enmig d’una forta calamarsada. L’etaal país amb les ascensions a la Comella, Beixalís i el final a Arcalís, pa va tenir una audiència mitjana de 5,2 milions d’espectadors a una jornada de descans i una tercer dia al país amb la sortida de França, amb un pic de 6,8 milions, amb un 42% de quota de panla desena etapa des d’Escaldes i l’ascensió al port d’Envalira, punt talla. La jornada de descans també va ser notícia, amb la roda de més alt de la cursa amb 2.408 metres. Van ser milers els aficionats premsa entre llàgrimes del resident català Joaquim ‘Purito’ Rodríque dies abans ja es van instal·lar amb les seves caravanes als re- guez, que va escollir Andorra per anunciar que després d’acabar volts de la carretera que condueix a Arcalís, per no perdre cap la temporada posarà punt final a la seva carrera esportiva.

ELS GERMANS CIERCO INCULPATS EN EL CAS BPA La batlle Canòlic Mingorance ha admès a tràmit la querella criminal presentada pel Govern contra exdirectius de BPA i ha citat a declarar en qualitat d’inculpats els accionistes majoritaris de l’entitat, els germans Higini i Ramon Cierco, tal com també sol·licitava la querella. Els Cierco hauran de comparèixer els propers 27 i 28 de juliol, i les fonts consultades asseguren que la convocatòria s’ha fet amb tanta rapidesa perquè la batlle té la intenció d’acabar la darrera ronda de declaracions aquest juliol, de manera que podria

tancar la causa entre l’agost i el setembre. Fonts pròximes a la representació legal del Govern afirmen que la decisió de presentar la querella contra 11 exdirectius i no contra la totalitat dels imputats (26) no és injustificada ni té per objectiu discriminar, tal com han assegurat els afectats, sinó que la querella es dirigeix contra les persones que el Govern considera que són les principals responsables del cas, ja que hi ha «diferents graus de participació».

SURT A CONCURS EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC EL FALGUERÓ El sector El Falgueró, ubicat a Escaldes-Engordany, començarà a convertir-se en un complex urbà multifuncional de referència en un període aproximat d’uns tres o quatre anys. Les societats ATRI SA I ENCAIX SA van presentar la convocatòria del concurs d’arquitectura per generar el masterplan de la zona ubicada entre l’Hospital i el col·legi Sant Ermengol, que consta de sis parcel·les amb una superfície total de 7.667 metres quadrats i una edificabilitat de 54.217 metres quadrats. El director general de Reig Capital Group, Gilles Dregi, va explicar que l’objectiu és combinar una part residencial i hotelera de luxe, i una altra part d’innovació tecnològica i sanitària. Tot i que el concurs és internacional, es prioritzarà el lideratge dels projectes per part d’equips professionals andorrans, ja que «són els qui coneixen la cultura, la tradició i el terreny», però aconsellen l’associació amb professionals de fora que tinguin experiència.

urbà destaquen la creació d’una línia arquitectònica, estètica i funcional pròpia, la integració en l’entorn urbà i paisatgístic i la consideració de criteris de sostenibilitat ambiental. Ja es poden presentar les sol·licituds de participació durant un període de dos mesos, i a mitjans de setembre s’escolliran sis equips finalistes. Els elegits tindran un període d’entre vuit i deu setmanes per presentar les idees i a mitjans de novembre s’analitzaran i s’escollirà el guanyador.

La presidenta del grup empresarial Reig Capital Group, Maria Reig, va insistir en aconseguir projectes moderns però reals, pensats perquè la gent els pugui habitar còmodament, ja que «moltes vegades es prima l’estètica i no es pensa en les persones».

Entre els criteris genèrics per al desenvolupament del complex e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

4 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Flash

SABOYA REFERMA A BRUSSEL·LES EL COMPROMÍS DE NEGOCIACIÓ L’ambaixadora de França a Andorra, Ginette de Matha va rebre les autoritats andorranes el passat 15 de juliol per condemnar l’atemptat perpetrat a Niça el dia abans −Festa Nacional francesa−, que va deixar un balanç provisional de 84 morts. De Matha va esgrimir que es tracta d’un acte «inqualificable» i va explicar l’estat d’excepció s’allarga tres mesos més al país veí, després de decretar-se tres dies de dol. «És el preu que hem de pagar per garantir la seguretat» va argumentar el cap de Govern, Toni Martí, que va lamentar «una gran injustícia», recordant que França «ha estat colpejada cinc vegades en menys d’un any». Martí va afegir que era una obligació «ser avui aquí, ja que França sap que sempre tindrà un amic en el poble andorrà» ii va afegir que, malgrat sigui dur dir-ho, cal lluitar contra aquesta situació amb els valors republicans, «a través de la fraternitat, la justícia i de la gran unitat». L’acte va comptar amb la representació de totes les institucions i de les formacions polítiques, els líders dels quals també van rebutjar públicament l’atac.

ANDORRA DÓNA SUPORT UNÀNIME A UN PAÍS AMIC L’ambaixadora de França a Andorra, Ginette de Matha va rebre les autoritats andorranes el passat 15 de juliol per condemnar l’atemptat perpetrat a Niça el dia abans −Festa Nacional francesa−, que va deixar un balanç provisional de 84 morts. De Matha va esgrimir que es tracta d’un acte «inqualificable» i va explicar l’estat d’excepció s’allarga tres mesos més al país veí, després de decretar-se tres dies de dol. «És el preu que hem de pagar per garantir la seguretat» va argumentar el cap de Govern, Toni Martí, que va lamentar «una gran injustícia», recordant que França «ha estat colpejada cinc vegades en menys d’un any». Martí va afegir que era una obligació «ser avui aquí, ja que França sap que sempre tindrà un amic en el poble andorrà» ii va afegir que, malgrat sigui dur dir-ho, cal lluitar contra aquesta situació amb els valors republicans, «a través de la fraternitat, la justícia i de la gran unitat». L’acte va comptar amb la representació de totes les institucions i de les formacions polítiques, els líders dels quals també van rebutjar públicament l’atac.

L’IPC BAIXA UN 0,9% AL JUNY L’índex de preus al consum del juny va tenir una variació anual negativa del 0,9%, segons les dades facilitades pel Departament d’Estadística. Aquestes xifres constaten també que la variació mensual va registrar un creixement del 0,1%. A nivell mensual, baixen els preus dels sectors de l’hoteleria, la restauració, els béns i serveis, l’esbarjo, el vestit i el calçat. En canvi, els sectors de l’alimentació, dels mobles, de la salut i de l’educació no pateixen canvis. Malgrat la tendència general decreixent, els sectors de

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

5 ·

l’habitatge i dels transports pugen. A nivell anual, els preus despunten en els sectors de l’habitatge i del transport, mentre que els sectors de l’esbarjo, el vestit i calçat, els béns i serveis diversos, l’alimentació, els mobles, la restauració i l’hosteleria baixen.

Només l’ensenyament i la salut es mantenen estables. Les dades també mostren que la inflació subjacent que no té en compte les variacions de preu dels productes estacionals i volàtils, com són els aliments frescos i els productes energètics, creix un 0,3%.

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Editorial

POC CONSUM, MENYS COMPRES

L

es dades facilitades pel Departament d’Estadística mostren que l’índex de preus al consum (IPC) del juny va tenir una variació anual negativa del 0,9%, al qual cal afegir els índexs també negatius del maig (−0,9%) i de l’abril (−0,7%).

Al llarg de tota la primavera Estadística constata una baixada dels preus en els sectors de l’hoteleria, la restauració, els béns i serveis, l’esbarjo, el vestit i el calçat. Unes dades que ratifiquen els comerciants que qualifiquen −sobretot en el sector de la moda−, l’hivern de mediocre i la primavera de catastròfica. Una situació que es repeteix a nivell anual.

I és que l’economia a Espanya i França no acaba de remuntar i l’economia local, íntimament lligada a les veïnes, en pateix les conseqüències. I si a això hi afegim els atemptats terroristes que assoten la nostra amiga França que

viu en Estat d’urgència des de fa mesos, i altres consideracions menys dramàtiques però també nefastes per als comerciants, tenim el resultat que tenim.

Tot plegat demostra, una vegada més, que Andorra no pot viure aïllada i de fet, no viu de l’aïllament, sinó tot al contrari. Viu de l’interès que li porta l’entorn i de les relacions que hi manté i reforça.

Sigui com sigui, els comerciants també expliquen que les vendes van començar a baixar la tardor de l’any passat, com també va passar a Catalunya, i que no han remuntat fins al juny gràcies a la campanya de rebaixes i a l’arribada del bon temps.

De fet, la meteorologia ha tingut un paper predominant en els mals resultats del sector de la moda. La bonança de la tardor i el fred primaveral han retardat l’interès dels consumidors per renovar l’armari.

I després no ens enganyem, el consum és cada vegada més responsable, i de manera molt àmplia els consumidors −almenys els europeus− no només miren la butxaca, sinó que també miren de no malbaratar. Avui, tendeixen a comprar el que realment necessiten i la venda compulsiva, fàcil de provocar amb una oferta atractiva d’articles i preus, és anecdòtica.

D’aquí la necessitat de convertir el shopping en un esdeveniment, un espectacle, i potser així el consumidor experimenta altra vegada el desig irresistible de gastar. No serà fàcil. Però també és cert que si les coses van bé per al comerç, l’economia andorrana es comporta millor.

GEOLOGIA, GEOTÈCNIA I ENGINYERIA DEL SUBSÒL REALITZACIÓ DE PROJECTES I DIRECCIÓ D’OBRA CIVIL ESTUDIS GEOLÒGICS I GEOTÈCNICS ESTUDIS DE RISCOS GEOLÒGICS ESTUDIS HIDRÀULICS AUSCULTACIONS I MONITORITZACIÓ DEL TERRENY CARTOGRAFIA I SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA ESTUDIS MEDIAMBIENTALS I AVALUACIONS D’IMPACTE AMBIENTAL ELABORACIÓ I ASSISTÈNCIA TÈCNICA EN PLANS D’EMERGÈNCIA DE PROTECCIÓ CIVIL

C/ Maria Pla núm. 33, Escala C, 3er-2a · Andorra la Vella AD500 Tel. 00 376 800 250 · Fax 00 376 863 923 e-mail euroconsult@euroconsult.ad · www.euroconsult.ad

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

6 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Ap

ir ar t

€ 9 9 ’ 2

de

5

Foto:Andnews

COP DUR AL COMERÇ DE SUBSTÀNCIES DOPANTS

En portada

EL JUDICI D’UNA FARMACÈUTICA D’ENCAMP DEIXA CLAR QUE ANDORRA ÉS UN SUBMINISTRADOR DE PRIMER ORDRE SOL·LICITAT PER CENTENARS D’ESPORTISTES Text: Bru Noya

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

8 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

En portada

L

a carrera del ciclista Xavier Tondo va ser la de la mala sort.

El 2007 mentre entrenava se li va creuar un isard, el va fer caure de la bicicleta i es va lesionar. Després van ser un còlic nefrític, una infecció d’orella i una pneumònia. L’any 2011 va morir quan va quedar atrapat entre el cotxe i la porta automàtica d’un edifici d’apartaments de la urbanització de Pradollano, a Sierra Nevada (Granada), on s’estava entrenant. Sempre es desplaçava amb bicicleta però aquell dia va decidir ferho amb cotxe. Va tenir molta mala sort però també era un home amb caràcter, valent. Així, no va dubtar a denunciar que li havien ofert comprar substàncies dopants a través de Facebook.

Va ser l’inici de l’anomenada operació Cursa (febrer del 2011) que va tenir continuïtat uns mesos més tard.

Els Mossos d’Esquadra, en una operació conjunta amb la Guàrdia Civil i la Policia andorrana, van imputar una farmacèutica d’Encamp, sospitosa d’haver distribuït substàncies dopants a esportistes professionals. Els clients feien els encàrrecs a la web de la farmàcia, i els medicaments es portaven personalment fins a la Seu d’Urgell i Jaca (Osca), des d’on s’enviaven per correu.

En un any es va comptabilitzar 536 enviaments a més de 60 esportistes,

entre els quals hi havia 42 ciclistes, 11 atletes, i vuit triatletes i duatletes, la majoria d’ells professionals i federats.

Es van detenir set persones i se’n van imputar sis més: la farmacèutica andorrana, el seu marit i una germana, i tres persones vinculades a un magatzem a Barcelona. Des del primer moment, els investigadors van tenir clar que una de les fonts d’adquisició de les substàncies era una farmàcia d’Andorra.

En un posterior registre de l’establiment, la policia va analitzar el contingut del disc dur de l’ordinador i hi va trobar una amplia relació dels enviaments dels productes als esportistes. La policia els va poder identificar a través de les dades bancàries que ells mateixos donaven per poder fer la compra de productes com EPO, anabolitzants, comprimits i injectables, a més de medicaments prohibits i altament nocius per a la salut, com el Solcoseryl, fabricat a Viena (Àustria), que es ven a més de 70 euros la caixa d’ampolletes i és, en realitat, un extracte desproteïnitzat de sang de vedella.

Té un risc molt alt per a la salut perquè pot col·lapsar el sistema circulatori − en fer més espessa la sang− i provocar un xoc anafilàctic.

En l’actualitat es manté la tendència al consum, per part de ciclistes amateurs del Solcoseryl, conegut po-

L’escorcoll dels Mossos d’Esquadra al domicili de Jama Aden. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

9 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

En un any es va comptabilitzar 536 enviaments a més de 60 esportistes, entre els quals hi havia 42 ciclistes, 11 atletes, i vuit triatletes i duatletes, la majoria d’ells federats pularment com «gas bus» que s’administra per via endovenosa. També s’haurien subministrat Testex, Winstrol, Pantestone, Andriol que és un producte amb testosterona, i Actovegin −l’EPO dels pobres−, que ajuda a l’oxigenació de la sang i incrementa l’obtenció d’energia mitjançant la glucosa. Arrel d’aquest cas, jutjat el passat mes de maig al Tribunal de Corts, s’ha pogut saber que, des de l’any 2010, els serveis d’inspecció del ministeri de Salut han instruït cinc expedients sancionadors a farmàcies del país per no complir les condicions de venda d’anabolitzants.

FACILITADORS DE SUBSTÀNCIES PERILLOSES Però el que també ha deixat clar el judici és que Andorra és un destacat subministrador de substàncies dopants. La defensa de la farmacèutica processada va explicar, durant la vis-

En portada

Amb el mateix esperit, el Protocol és el primer instrument de dret públic internacional que reconeix la capacitat de l’AMA per dur a terme controls fora de la seva competència. Aquesta signatura no evita que Andorra deixi d’estar en el punt de mira i que acabi sent esquitxada per casos que es produeixen en altres països, especialment Espanya.

El passat mes de juny es va fer una àmplia operació contra el dopatge internacional a Sabadell. El botí obtingut pels Mossos d’Esquadra va consistir en diferents dosis d’EPO per ser administrades als atletes, 60 xeringues, capses d’anabolitzants i diversos medicaments prohibits a Espanya.

La policia catalana va practicar dues detencions i va interrogar un atleta.

L’operació es va produir en un hotel ubicat a la carretera de Barcelona de Sabadell, lloc on es concentren habitualment destacats atletes africans des de fa quatre anys.

Una de les habitacions registrades va ser la de Jama Aden, entrenador de diversos atletes com l’etíop Genzebe Dibaba, campiona mundial i plusmarquista mundial de 1.500 m, gran favorita per a l’or olímpic, l’agost vinent a Rio de Janeiro (Brasil). Aden és un dels tècnics més prestigiosos del panorama atlètic internacional. Segons fonts properes a la investigació, el fet que els atletes resideixin a Sabadell no és fruit de la casualitat. És a prop de l’aeroport de Barcelona, del Centre Nacional d’Entrenament en Alçada de Font-Romeu (França) i de les farmàcies d’Andorra. L’operació s’ha batejat amb el nom de Rial, per la moneda de Qatar. I és que Aden té un contracte amb la Federació d’aquest país.

UNA PRÀCTICA ESTESA En mig d’acusacions i sospites que assenyalen Andorra com un supermercat de productes de dopatge, neix l’Agència Andorrana Antidopatge (AGAD) que dirigeix Natàlia Font. En la seva primera entrevista al Diari d’Andorra (el passat 15 de juny) reconeixia que el dopatge és una pràctica molt estesa i no només en l’esport d’elit sinó també entre l’esport amateur, i afirmava que «és possible comprar substàncies dopants aquí i a Espanya».

Se li gira feina perquè tot està per fer. Li caldrà la sort que no va tenir el ciclista Xavier Tondo durant la seva carrera i molta valentia perquè Andorra deixi d’estar en la llista negra de països facilitadors d’aquestes substàncies perilloses i il·lícites.

L’entrenador Jama Aden. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

10 ·

e•

La defensa, per la seva part, va posar en dubte que la justícia andorrana tingui la potestat de jutjar uns fets que considera consumats a Espanya. No és l’únic cas que s’ha vist als tribunals del nostre país relacionat amb la venda o el tràfic de substàncies anabolitzants.

Així, el març del 2014 va ser jutjat un jove que havia estat controlat amb substàncies anabolitzants a la duana.

Aquest cop, però, era una importació en un país abocat, com s’ha explicat, a l’exportació. Havia anat a buscar el material a Montferrer per a un amic i el ministeri fiscal li va demanar una pena d’un any de presó condicional i 300 euros de multa. La defensa, però, volia l’absolució ja que va posar de relleu que els anabolitzants eren per al propi consum de l’amic i que el jove que va ser controlat no era conscient que estava cometent un delicte, tal com ho demostra el fet que portés el paquet al seient del copilot, sense amagar-lo.

SUSPESOS PER L’AMA A tot això, a finals de l’any passat, l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) va suspendre Andorra en matèria de lluita contra el dopatge. I el Govern es va haver de posar les piles per poder signar el passat mes d’abril l’adhesió al conveni que preveu garantir els controls antidopatge i reforçar l’aplicació de la convenció. El Protocol també garanteix el reconeixement dels controls de dopatge realitzats en esportistes procedents dels altres estats membres.

e • només periodi dism sm

ta, que en el sumari del cas hi apareixien moltes més farmàcies a banda de la d’Encamp. La fiscalia va atribuir a la farmacèutica la tasca d’entrega «directa i indirecta» de medicaments que poden causar «múltiples efectes adversos» sense ni tan sols exigir la recepta mèdica obligatòria, i de vendre productes que únicament són per a ús hospitalari. També, segons el fiscal, el marit i auxiliar farmacèutic seria el «director comercial» de la plataforma de l’establiment en què s’anunciava la venda de productes restringits tant pel Codi Mundial Antidopatge com pels diversos reglaments nacionals.

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

FF RR EE II XX EE SS sIsI Fu ste r i a - E b e n i ste r i a - D e co ra c i ó

MAMPARES D’OFICINA

CUINES I MOBLES A MIDA

Abans Després

REPARACIÓ DE TOT TIPUS DE PARQUET

PORTES DE TOT TIPUS

PARQUET FLOTANT I MASSÍS

C/ Castellà de Sucarà, 5 · Tel.: +376 860 898 · Fax +376 862 991 • AD500 ANDORRA LA VELLA · Principat d’Andorra E-mail: fusteriafreixes@andorra.ad · wwwfusteriafreixes.com

Fotos: ANA/Andnews

ELS COMERCIANTS SÓN UNÀNIMS EL TOUR ÉS UN BON RECLAM PER ANDORRA PERÒ EN L’IMMEDIAT NO APORTA RES AL PRIMER SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA, CALDRÀ ESPERAR PER VEURE SI LA INVERSIÓ DEL GOVERN PAGA AMB EL TEMPS

E

Text: Glòria Gurdó

l Tour de França va passar per Andorra amb un etapa espectacular, tot s’ha de dir. A l’organització pràcticament impecable, l’etapa andorrana de la prova ciclista per excel·lència, va atraure centenars d’aficionats residents i estrangers que van encoratjar els participants al llarg de tot el recorregut. Però, la presència de tanta gent no es va notar gaire gens a la caixa de les botigues i centres comercials.

El vicepresident de l’Associació de comerciants de Riberaygua, Antoni Miralles, és taxatiu: «el client del Tour de França no fa despesa al nostre sector. No és un client de compres.

Amb tot, penso que donar a conèixer el país a través de la publicitat i la promoció inherents a un esdeveniment d’aquesta envergadura és molt positiu per a Andorra». e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

12 ·

e • només periodi dism sm

L’ACTIVITAT COMERCIAL REPRÈN, PERÒ NO SOBRE RODES

Dossier

AndNews · núm. 6 ·

El mateix opina la presidenta de l’Associació de Comerciants de Carlemany, Susanna Venable, quan argumenta que «el Tour és més una operació enfocada a promoure la imatge exterior d’Andorra. Pot tenir una repercussió a mitjà i a llarg termini però no té una repercussió directa sobre el comerç». I afegeix que «potser els sectors que ho hauran notat més seran els de la restauració i de l’hoteleria, però no ens enganyem el client del Tour no és un client de compres».

No obstant això, Venable defensa que «sempre és positiu que es parli d’Andorra, sobretot en el marc d’un esdeveniment tan mediàtic com aquest» però també matisa que «el que no podem avaluar és si el gran esforç d’inversió que requereix val la pena. És difícil de quantificar».

Juliol 2016

Dossier

«Sempre és positiu que es parli d’Andorra, sobretot en el marc d’un esdeveniment tan mediàtic com aquest»

MENYS VENDES DE TABAC I ALCOHOLS Altres subsectors que pateixen són el del tabac i els alcohols en clar retrocés des de fa mesos, per no dir anys. «El tabac és un tema que porta el seu ritme» −diu Miralles− «de la mateixa manera que l’alcohol, les vendes van minvant perquè cada vegada més, la gent aposta per hàbits de vida més sans».

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

14 ·

•

SUSANNA VENABLE

Venable aprofundeix una mica més i explica que «vam tancar l’any passat justet, ja que després d’un mes d’octubre molt bo, va arribar una davallada molt important al novembre, a Catalunya també, que ens va destarotar els comptes d’explotació de tot l’any». A tot això també s’afegeix la pèrdua de clients sobretot russos que «com ja és sabut s’ha acabat de confirmar», conclou Venable.

s periodism nomé e

En quant al termòmetre del sector, Miralles afirma que «l’estiu comença amb bones perspectives després d’una primavera decebedora, sobretot els mesos d’abril i maig en que es va facturar entre el 5% i el 10% menys que l’any passat».

I confirma que «la represa va arribar al

Venable confirma els mals resultats de la temporada d’hivern i afirma que «la primavera ha estat dolenta. Abril i maig han estat catastròfics i finalment, s’ha animat una miqueta». La presidenta de l’Associació de comerciants de Carlemany, matisa però, que «en el sector de la moda la climatologia ens afecta moltíssim i aquest any no ha estat bona, perquè tant l’estiu com l’hivern han trigat molt en arribar». I lamenta que «el comerç encara està immers en una època molt difícil» per això també subratlla que «tot el que pugui ajudar a reactivar-lo és benvingut».

e•

La implicació dels comerciants «també ha estat bona amb animacions al carrer, aquest és el camí que cal continuar, invertir en la bona imatge del país», defensa Miralles que felicita les iniciatives com ara la formació que es va donar als comerciants i personal del sector per confegir els aparadors, «i costumitzar-los amb motiu de l’arribada del Tour, així com totes les accions d’animació dirigides a crear un pol d’atracció al voltant de l’esdeveniment». I conclou que «cal continuar per aquesta via, reunir més comerciants perquè s’afegeixin a la promoció de la pròpia imatge i del comerç com un tot».

juny» amb l’arribada del bon temps però no només la climatologia va ajudar a recuperar les vendes. Miralles afegeix que «les rebaixes ens van permetre recuperar les pèrdues i el comportament del comerç s’està mantenint força bé». I conclou que «les xifres del juny superen les de l’any passat i ens permeten recuperar la davallada de l’abril i maig».

e • només periodi dism sm

En canvi, Miralles, confia en el retorn de la inversió. «El ressò que pot tenir en el comerç no és immediat però és una inversió a mig i llarg termini que pot tenir un molt bon retorn» argumenta i afegeix que «aquest any l’organització ha superat la d’anys anteriors i ha implicat tot el país».

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

ANTONI MIRALLES «El client del Tour de França no fa despesa al nostre sector. No és un client de compres» El vicepresident de l’Associació de Riberaygua insisteix: «la preocupació és tenir una bona forma física i per tant, aquests productes no entren en la cistella de molts clients». I afegeix que «les polítiques restrictives o de prevenció dels Governs també estan donant els seus fruits».

En quant als resultats, Miralles explica que «les vendes han baixat un 15% més en relació a l’any passat» i adverteix que «fins ara recuperàvem una mica la davallada del consum amb la pujada de preus. Però, ja fa dos anys i mig, que el preu no es toca i per tant, la davallada es nota més. La quantitat de tabac venut va a menys».

En quant a la pèrdua de diferencial de preu en els productes agrícoles en relació als supermercats veïns de la Seu d’Urgell, creu que «si fem comptes no ens cal anar a la Seu», tot i que admet que alguns productes d’alimentació poden ser més barats que a Andorra. Miralles creu que de cara a la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea «cal buscar un equilibri que ens permeti ser atractius». Aprofundir en l’acord d’Unió Duanera per facilitar els intercanvis comercials sense aranzels i permetre a Andorra exportar més fàcilment.

Dossier

Per això, el ministeri de Turisme es proposa posicionar el comerç a partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa de la situació actual. El Pla estratègic del comerç proposarà accions a curt, mig i llarg termini una vegada tancada la fase de diagnosi, de la qual s’extreu que Andorra és un destí de compres, ja que és el prin•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

15 ·

s periodism nomé e

LLOGUERS ASTRONÒMICS Un altre dels problemes més preocupants que tenen els petits comerciants és el preu del lloguer, sobretot als grans eixos comercials. «Se’ns continua exigint lloguers tant o més elevats que els que s’aplicaven en les millors èpoques comercials del país i això ens fa perdre diferencial de preu», lamenta Venable. I argumenta que «ningú no s’adona que la conjuntura no és la mateixa, ni som Barcelona o París per exigir segons quins preus». La presidenta de l’Associació de Carlemany conclou que el comerç autòcton, sobretot el petit, desapareixerà. «Al

e•

No obstant això, es mostra prudent a l’hora de valorar la incidència de qualsevol canvi, perquè «no oblidem que avui la majoria de clients no vol gastar. El client compta i molt, perquè la marxa de l’economia no és bona, és una situació global».

POSAR ORDRE Si la Cambra de Comerç Indústria i Serveis (CCIS) va apuntar que en el darrer tram del 2015 el comerç havia mostrat els primers signes d’estabilització per primera vegada des del 2003, la realitat torna a allunyar-se de les prediccions, tal com va ratificar el PIB de l’any passat amb un creixement negatiu del 0,9%. Els comerciants es mostraven molt preocupats per la debilitat de la demanda en un context molt poc favorable, tant a Andorra com als països veïns, per la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies i unes expectatives econòmiques encara dèbils i incertes. El sector comercial és una peça clau de l’economia nacional que pesa el 14,2% del PIB, malgrat que en els últims anys hagi patit els efectes de la crisi.

e • només periodi dism sm

«Donar a conèixer el país a través de la publicitat i la promoció inherents a un esdeveniment d’aquesta envergadura és bo»

final els eixos comercials aniran perdent l’ànima, només hi quedaran franquícies estrangeres i el petit comerç o els comerços de tota la vida aniran desapareixent, perquè no podran fer front a les càrregues».

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

cipal motiu de visita. Per això, la voluntat és continuar mantenint el diferencial de preu.

A aquesta fortalesa cal sumar-hi la concentració en continu de comerços que cobreixen tot tipus de segments; l’especialització sobretot en els sectors d’esport, moto i farmàcia; els centres comercials, els grans magatzems i les grans botigues que ofereixen atractius; les botigues amb molt d’estoc i també, el comerç transfronterer. A més, la imatge d’Andorra s’associa a les compres i l’alta seguretat ciutadana. Però, la diagnosi també destaca la falta de marques de referència, la barreja de comerços a bon preu i de comerços de luxe, la manca d’espais de lleure, la mala imatge d’algunes botigues, la baixa professionalitat del personal, la sensació d’oferta permanent i la gran profusió d’associacions comercials.

«Però, el que no podem avaluar és si el gran esforç d’inversió que requereix val la pena. És difícil de quantificar».

EL RETORN DE L’OBERTURA ECONÒMICA NO FA LA UNANIMITAT ENTRE ELS ACTORS COMERCIALS I EMPRESARIALS SI NO ÉS PER DESITJAR QUE S’AGILITI I ARRIBIN EMPRESES QUE APORTIN RIQUESA REAL AL PAÍS

L

a inversió estrangera no acaba d’arribar o almenys això és el que opinen molts comerciants i empresaris. Alguns fins i tot afirmen que la inversió que arriba no aporta cap nova activitat sinó que ve a sumar-se a sectors molt explotats, com ara el comerç, la restauració o l’hoteleria. A banda, d’un petit nucli en el sector de la salut, la creació de noves empreses no ha acabat amb l’atur tot i que baixi significativament aquest any.

productes. Crec en la industrialització del país en algun sector concret, com ara el de les noves tecnologies. Per la mida d’Andorra i les seves característiques ens aniria bé una petita indústria no contaminant i d’alt valor afegit, però el problema que tenim són les comunicacions». I constata que «els aeroports més propers estan a tres hores de camí. Per tant, cal promoure altres avantatges. Viure i treballar a Andorra no és el mateix i cal que la gent ho sàpiga».

Una evidència que subratlla la presidenta de l’Associació de comerciants de Carlemany, Susanna Venable, «malauradament hi ha moltes empreses que s’estableixen però no fan res més», argumenta. I afegeix que «no es nota un increment en la demanda de treballadors. L’atur continua sent d’actualitat». Venable insisteix que «ens agradaria que la inversió estrangera generés nous llocs de treball i contractés la gent d’Andorra. Al carrer notar l’obertura a la inversió estrangera, és complicat».

El vicepresident de Riberaygua, creu que «és necessari un esforç més gran per informar els inversors i fer-los l’establiment més fàcil». I lamenta que «de moment, ho fan molt difícil, no han explicat bé el camí per invertir i establir-se a Andorra. Quan veus que a Estats Units pots muntar una empresa en 48 hores i que aquí necessites sis mesos, alguna cosa no va bé».

Per al vicepresident de l’Associació de comerciants de Riberaygua, Antoni Miralles, el fet que la inversió pugui ser més competencial que productiva, es deu només al fet que «és el començament». I matisa que «sempre dic que la competència és bona.

Ara bé, potser hi ha alguns sectors suficientment coberts». Miralles desitja «més inversió en fabricació de e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

16 ·

e • només periodi dism sm

UNA INVERSIÓ QUE NO LLUEIX

Zoom

AndNews · núm. 6 ·

En opinió de Miralles els empresaris topen amb traves administratives i processos molt llargs que «els descoratgen». I afegeix, a tall d’exemple que «per obrir un compte al banc necessiten els permisos de Govern, i com que els permisos s’estan gestionant no poden ni començar a preparar l’operativa del negoci que volen obrir al més aviat possible». El comerciant lamenta que «sovint, les demores es converteixen en pèrdues, sense haver començat a treballar».

Juliol 2016

www.campingresort-mediterrani.com

Zoom Tot plegat fa pensar a Miralles que «l’establiment d’inversió estrangera és un procés que no està ben lligat. I sobretot falta informació, cal explicar bé com es fa l’arribada al país i preparar-ne la comprensió, sobretot de la legalitat andorrana, que en alguns àmbits difereix molt dels altres països del nostre entorn».

LA NEGOCIACIÓ DE L’ACORD AMB LA UNIÓ EUROPEA S’OBRE A LA CIUTADANIA Polítics, empresaris i sindicats van celebrar la primera reunió conjunta el passat 14 de juliol per abordar la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Els diferents representants dels sectors econòmics i socials es van felicitar de la iniciativa del cap de Govern, Toni Martí, per mantenir-los informats. A més, Martí els va emplaçar a una propera reunió el 13 de setembre per seguir avançant en els diferents aspectes de l’acord.

La comunicació «és una assignatura pendent, és molt difícil que un inversor s’estableixi en un país atípic, si no ho fa de la mà d’algú. Per això, molta gent que ho ha intentat se n’ha anat abans de començar, en topar amb la quantitat de traves que s’ha trobat», conclou.

A la sortida de la reunió, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va argumentar que després de tots els esforços que està fent el país i el seu teixit empresarial per adaptar-se a la normativa europea, «ara no tindrem por per demanar tot el que pugui beneficiar el seu creixement, sempre que siguin coses coherents, sostenibles i legítimes». Altimir va recordar tots els esforços que han fet les empreses en els darrers anys per adaptar-se a les exigències europees en temes com el marc fiscal o l’intercanvi d’informació, i va reiterar que «les nostres aportacions aniran encaminades a veure les oportunitats de l’acord perquè puguem tornar a tenir creixement».

UN IMPACTE A LLARG TERMINI En canvi, l’opinió del president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, és una mica més optimista.

«Per començar, com a mínim el nombre de persones sense ocupació ha baixat», argumenta. I afegeix que «les coses van arribant de mica en mica, tots voldríem que l’obertura econòmica tingués més èxit i estic convençut que el tindrà, però tampoc no es pot esperar veure’n l’impacte en quatre o cinc anys sinó a 10 anys vista». Altimir recorda que «portem quatre anys d’obertura, encara en falten uns quants per poder-ne avaluar el resultat».

El secretari general d’Unió Sindical d’Andorra (UsdA), Gabriel Ubach, també va celebrar el canvi d’actuació del Govern a l’hora d’implicar els sindicats i va precisar que «els treballadors demanem que la negociació amb la Unió Europea també tracti de temes socials i laborals, a més dels econòmics». No obstant el canvi de rumb del Govern, Ubach va lamentar «la manca d’assessorament al país, ja que els únics que ens han donat suport són la Confederació Europea Sindical amb qui posarem tot l’esforç per defensar els interessos dels treballadors».

En quant als grups polítics, tal com estava previst, només hi van ser presents els representants de Demòcrates per Andorra (DA) i del Partit Socialdemòcrata (PS). El president suplent del grup parlamentari demòcrata, Miquel Aleix, va lamentar l’absència dels altres dos grups i va advertir que «aquí és on veritablement es juga el nostre futur». Aleix es va comprometre a seguir treballant amb la mateixa voluntat, tot confiant que la resta de forces polítiques s’acabin incorporant.

Amb tot, coincideix amb Miralles en la manca de comunicació. «El que potser falta és comunicar més, tot i que Actua fa la seva feina però tampoc interfereix en el camp dels assessors professionals que hi ha al país», matisa. I explica que «una empresa trigui més a instal·lar-se també depèn de la qualitat dels serveis d’assessorament que se li presten, però també cal considerar altre paràmetres». Així, «al bon assessorament que evitarà retards innecessaris per manca de documentació per exemple, també cal afegir que al món hi ha pirates i cal evitar que se’ns colin», defensa.

El president del grup parlamentari mixt, Pere López, no va voler valorar la sortida de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) del pacte d’Estat per la negociació i va reiterar que «volem estar prop del Govern en aquest tema». També va destacar la implicació dels agents econòmics i socials fent al·lusió a la necessitat de diàleg, ja que «quan el diàleg arriba i es toquen temes concrets, les incerteses es van esvaint».

El cap de Govern, va anunciar «un canvi de ritme, més transparent, transversal i participatiu» en la negociació. I va demanar a SDP que «s’ho repensi i no faci política en temes d’Estat». De la mateixa manera, també va adreçar un missatge als Liberals d’Andorra perquè participin activament en aquestes taules de reunió i puguin escoltar tots els agents.

Martí confia que tant els liberals com els progressistes «s’adonin que és positiu per ells mateixos estar-hi presents per poder defensar les seves pròpies idees, en lloc de manifestar el seu pensament amb l’absència». I es va comprometre a escoltar-los.

Per últim, reconeix que «no sabria dir si la inversió que s’ha instal·lat és més competencial que productiva, però no crec que ningú vulgui venir a obrir un negoci que ja estigui saturat en el mercat andorrà». I conclou que «no obstant això, alguna es pot haver implantat, però crec que el 90% de la inversió estrangera no està interessada en això, sinó que busca obrir nous horitzons d’activitat».

Amb tot, el cap de Govern va matisar que «cal demanar coses raonables dins el marc europeu i que defensin les nostres particularitats». I va garantir que «escoltarem tots els agents per treballar de manera més transparent».

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

18 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

PRIMERA EMPRESA ANDORRANA DE SEGURETAT ELÈCTRICA Sipce, és la primera empresa andorrana líder al mercat d’alta tecnologia, d’electrònica de potència, Sipce es una empresa independent que comercialitza equips elèctrics d’alimentació ininterrompuda (SAI / UPS), d’alta seguretat elèctrica del grup Socomec-Sicon UPS, de 300va fins a 4.800Kva. Garantint així una energia sense: baixades de tensió, sense talls, sense paràsits, sense sobretensions.

Socomec Sicon UPS és una societat líder en el mercat mundial dels sistemes elèctrics d’alimentació ininterrompuda, amb una experiència de més de 50 anys en el sector mundial i més de 20 anys en el mercat del Principat d’Andorra

- Sipce també distribueix equips de mesura i eficiència energètica (bateries condensadors, filtres harmònics...) de la marca Circutor, com tot el sistema de control energètic. Aixi com la recarrega de vehicles elèctrics.

Des de la seva fundació a 1973, a CIRCUTOR S.A. ha centrat la seva activitat en el disseny, fabricació i comercialització d’equips de protecció elèctrica industrial, mesura i control de l’energia, i compensació de l’energia reactiva, amb gran esperit innovador i sempre en estreta col·laboració amb els seus clients.

Oferim: - Subministrament dels productes.

- Un servei post-venda en tots els productes.

- Assessorament tècnic als seus clients.

- Possibilitat de efectuar un contracte de manteniment una vegada finalitzat el període de garantia, segons les necessitats de cada client.

- Reparació i manteniment de tot tipus de sai’s i de qualsevol marca.

Í T NO

E CI

S

WiBeee.

Un expert en eficiència sempre amb tu.

Wibeee és un nou concepte d’analitzador de consums energètics, monofàsic o trifàsic amb una connexió sense fil via Wi-Fi, que t’ajudarà a controlar i reduir el teu consum elèctric. El seu revolucionari disseny fa que la seva instal·lació sigui molt senzilla, començant ràpidament a adquirir dades elèctriques, amb la finalitat de facilitar-te la presa de decisions a l’hora d’entendre com usesl’energia elèctrica.

Gràcies a la seva aplicació gratuïta WIBEEE APP, podràs visualitzar còmodament totes les dades mitjançant el teu smartphone o tablet. A més a més, des de la seva plataforma web gratuïta podràs realitzar una anàlisi detallada, de forma ràpida i visual, de totes les dades registrades. Per fi un dispositiu amb personalitat, Wibeee mostra tot el que abans no podíem veure.

Per a més informació: http://wibeee.circutor.com

Tel. (+376)822030 · Fax (+376) 862011 · e-mail: sipce@sipce.ad Antic Carrer Major, 17 · AD500 Andorra la Vella · Principat d’Andorra

Foto: ANA

L’advocat Manuel Pujadas en roda de premsa.

BPA VA PERDRE CORRESPONSALS PER NO FER CAS A BANCS INTERNACIONALS

Actualitat

LES ACTES DEL COMITÈ DE PREVENCIÓ DE BLANQUEIG DE BANCA PRIVADA D’ANDORRA INCLOSES A LA CAUSA JUDICIAL EVIDENCIEN QUE JP MORGAN, CITYBANK, UBS, DEUTSCHE BANK, SOCIÉTÉ GÉNÉRALE I BANCO POPULAR VAN DETECTAR OPERACIONS «POC ORTODOXES» e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

20 ·

e • només periodi dism sm

Text: Andnews

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

L’

Actualitat

advocat del Govern en el marc de la querella criminal presentada contra diversos directius de l’entitat imputats en la causa, Manel Pujadas, constata que arran dels advertiments expressats per la plaça financera internacional i als quals Banca Privada d’Andorra (BPA) va fer cas omís, alguns bancs van deixar d’operar-hi a partir del 2013.

Deutsche Bank, Société Générale o Banco Popular, havien retret en reiterades ocasions a BPA que algunes de les seves operacions «poc ortodoxes» no permetien saber la procedència dels diners. Per això i tal com ja recollia la nota acusadora del Fincen −l’organisme de lluita contra el blanqueig del Tresor nord-americà−, alguns d’aquests bancs van deixar de ser corresponsals de l’entitat.

Aquest és un dels arguments que ha motivat el Govern per personar-se com a acusació particular en la causa, i més tenint en compte que BPA no va informar ni a la UIFAND ni a l’INAF sobre aquestes queixes. La querella també explica que el 2009, BPA va rebre un advertiment de l’Oficina de control d’Actius Estrangers d’Estats Units (OFAC), entitat supervisora lligada al Departament del Tresor nord-americà.

Pujadas va insistir que BPA no tan sols no va canviar d’operativa −no va ser fins al 2013 que va deixar de treballar amb cases de canvi sud-americanes−, sinó que tampoc va informar ni a la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAND) ni a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) sobre els advertiments rebuts.

La querella que el Govern va presentar a mitjans de juliol contra l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel i 11 directius més de la cúpula de l’entitat, retreu als suposats responsables de la crisi, de posar en risc els diners dels estalviadors així com el funcionament de l’entitat, la plaça financera local, les institucions polítiques i l’interès general.

Pujadas defensa que l’Executiu «no podia estar simplement rebent bufetades de la família Cierco», i que un cop resolt el problema amb la posada en funcionament de Vall Banc, ha decidit emprendre accions contra ells.

Aquests advertiments estan recollits en les actes del comitè de prevenció de blanqueig, i en una d’elles, del 2009, els responsables de BPA reconeixen que «el risc que estem assumint és real i molt elevat».

Pujadas afegeix que la querella denuncia un delicte de blanqueig de fons agreujats, ja que es tracta d’un cas on conflueixen els aspectes d’habitualitat, grup organitzat, i implicació d’una entitat bancària. També argumenta que el problema principal no recau en les operacions de compensacions que es feien fora d’Andorra, sinó pel fet que l’operativa del banc estava muntada sobre centenars de milions de diners

Un dels arguments principals de la querella és que, a diferència del que sostenen els accionistes majoritaris de l’entitat, BPA ja va fer rebre advertiments sobre activitats dubtoses per part d’entitats bancàries internacionals des de l’any 2007, i fins i tot per l’Oficina de control d’Actius Estrangers d’Estats Units (OFAC), l’any 2009. Pujadas va explicar que aquests avisos estaven relacionats amb suposats tractes amb cases de canvi sud-americanes, i relacions amb l’entorn de Gao Ping, Petrolis de Veneçuela i amb el cas Petrov.

Aquests bancs, entre els quals hi havia JP Morgan, Citybank, UBS, e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

21 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

El 2009, BPA va rebre un advertiment de l’Oficina de control d’Actius Estrangers d’Estats Units, entitat supervisora lligada al Tresor nord-americà. en efectiu, cosa que genera un problema de traçabilitat.

ELS CIERCO CRIDATS A COMPARÈIXER La batlle Canòlic Mingorance que a mitjans de juliol va admetre a tràmit la querella criminal presentada pel Govern contra els exdirectius de BPA, també va citar a declarar en qualitat d’inculpats els accionistes majoritaris de l’entitat, els germans Higini i Ramon Cierco, donant així satisfacció a la petició feta pel Govern.

I és que la querella presentada pel Govern demana a la batlle que interrogui els germans Cierco, ja que no ho han estat, malgrat ser els socis majoritaris de l’entitat i membres del comitè d’auditoria i control del banc. Pujadas que va reconèixer no disposar de prou elements per inculpar-los, va defensar la petició en considerar que cal aclarir «si podien no saber el que estava passant», i demanava a la batlle que els processés si es demostrava que hi tenien alguna responsabilitat.

LADISLAU BARÓ

Entrevista

«L’acord amb la UE és una exigència de la internacionalització» EL PRESIDENT DE LA MAJORIA PARLAMENTÀRIA DE DEMÒCRATES PER ANDORRA (DA), LADISLAU BARÓ, DEFENSA L’OBERTURA AL MÓN PRESERVANT LA MIDA I L’ECONOMIA DEL PAÍS, PERÒ SENSE PARTICULARISMES EXCÈNTRICS Text: Glòria Gurdó

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

22 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Entrevista oficials i bon govern que regularà l’accés a la informació no només per part dels parlamentaris sinó també de la ciutadania, cosa que ha estat molt en boca dels consellers generals sobretot els de l’oposició. Ja tenen un primer document. De fet, els consellers del grup liberal havien posat sobre la taula un document sobre secrets oficials, i el què hem fet és ampliar una mica l’abast de tot plegat. L’altre tema és el codi de relacions laborals −que fa molt temps que se’n parla− amb una regulació específica per al dret de vaga, i algunes modificacions del règim vigent. També treballarem per regular les incompatibilitats entre càrrecs polítics i ocupacions privades.

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

23 ·

s periodism nomé e

–Quines propostes tenen sobre la taula?

Tenim els ulls molt posats en una proposició de llei de transparència, secrets

e•

-Com prepara el grup de la majoria la rentrée legislativa per aquesta tardor?

La rentrée es prepara intensament, passant full al primer any de legislatura que ha estat molt marcat per l’afer de Banca Privada d’Andorra (BPA), tot i que també s’ha fet feina legislativa. I des del punt de vista del grup parlamentari, el primer és continuar assegurant l’estabilitat de la legislatura i presentar proposicions de llei amb la voluntat que siguin compartides amb la resta de grups parlamentaris.

–Aquestes modificacions del codi de relacions laborals aniran encaminades a reduir les indemnitzacions per acomiadament com passa als països veïns?

No em vull avançar en això perquè hi ha un equip dins del grup que hi està treballant. Hi pot haver algun aspecte que vagi en aquest sentit, però també n’hi haurà d’altres que aniran en el sentit d’assegurar més la feina i els drets dels treballadors.

Estem en la fase, abans de presentar-ho als altres grups parlamentaris i a les forces econòmiques i socials, d’intentar oferir una certa quantificació del que representaran aquestes mesures, ja que tenen un cost per als actors privats però també per a la Seguretat Social. Per tant, cal filar molt prim des d’aquest punt de vista. Aquestes són les iniciatives del grup parlamentari amb més calat polític, tot i que n’hi ha més. També esperem que tiri endavant la Llei de pressupost perquè és un símptoma d’estabilitat i normalitat política. e • només periodi dism sm

Foto: G.G

−Perquè regular el dret de vaga?

El dret de vaga és un dret fonamental que es pot exercir i pot ser invocat davant dels Tribunals en el cas de vulneració. La vaga, tradicionalment, ha sonat com a tema tabú. No obstant això, és un dret reconegut per la Constitució que té una transcendència normativa. Són més importants altres aspectes que pugui contenir el codi de relacions laborals. És bo que la llei que el reguli.

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

TREBALL «L’altre tema que abordarem a la tardor és el codi de relacions laborals amb una regulació específica del dret de vaga, i algunes modificacions del règim vigent» −I la nova Llei de la CASS que també s’anuncia?

Ens agradaria abordar el tema de les cotitzacions dels autònoms perquè pensem que tenen un impacte molt negatiu per les empreses familiars, molt petites o unipersonals. També en el tema de la reforma sanitària ens agradaria −amb la preocupació de tenir una bona sanitat però sostenible− que el diàleg entre el SAAS i la CASS sigui més intens i puguin arribar a funcionar en termes de sistema, i també racionalitzar la despesa de la CASS. Són dues potes i ho volem fer parlant amb tots els grups parlamentaris. Ja veurem si s’assolirà un pacte d’Estat perquè un tema com el de la viabilitat de la CASS sempre tindrà un component restrictiu −no de retallades− i potser a última hora no assolirem tot el consens. En tot cas, ho posarem sobre la taula com el tema dels autònoms, perquè rebaixar les cotitzacions dels autònoms també tindrà un impacte sobre els ingressos de la CASS. –Encara queda alguna sessió abans de les vacances, quines lleis s’hi debatran?

El proper 28 de juliol, molt probablement el Consell General aprovarà el conveni d’intercanvi d’informació fiscal automàtic de l’OCDE que anirà vinculat a la llei d’intercanvi d’informació que s’aprovarà a la tardor i que serà un dels temes legislatius importants, més enllà de l’activitat parlamentària, ja que ens porta a un nou paradigma de sistema financer més evolucionat, dialogant amb l’entorn i més cooperador. Però això, no vol dir que no hagi de ser competitiu.

Entrevista

−L’acord d’associació amb la Unió Europea és irrenunciable? És un dels reptes als quals ha de fer front Andorra. És una de les exigències de la internacionalització i de la cooperació.

Al marge d’aquest camí pensem que Andorra té una viabilitat molt limitada o discutible. Val la pena fer aquest esforç així com el que ve donat per l’Acord Monetari o pels acords d’intercanvi d’informació a demanda que s’ha anat implementat des de la legislatura Bartumeu. És un procés, fa anys que Andorra està avançant en aquesta línia amb un cert consens de totes les forces polítiques. Des del punt de vista programàtic o ideològic, pensem que és millor el diàleg i la cooperació amb els veïns i

–Precisament s’ha parlat molt de preservar l’Acord Duaner en la negociació de l’acord amb la UE, però en canvi, també es pot extingir de manera unilateral?

Tampoc no hauria de ser així si no firméssim l’acord d’associació, però és una opció que té la UE per més que hi hagi pocs precedents en aquest àmbit.

Crec que l’acord d’associació no només periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

24 ·

•

–Un volum de feina important, no només per al Govern sinó també per al legislador?

Bé, l’Acord Monetari és molt exigent perquè comporta tot un calendari d’implementació de normes d’un calat tècnic molt important, amb la qual cosa des d’aquest punt de vista, el ministeri de Finances i el Govern tenen molta feina.

D’alguna manera ens dóna una idea del que representarà l’acord d’associació perquè quan es ratifiqui, aquesta exigència tècnica a l’hora d’integrar i adaptar la normativa europea en matèria de mercat únic continuarà sent present.

–Criteris homologables, no?

Sí, que puguin ser identificats. No n’hi ha prou que tu els proclamis homologables, dient que aquí fem les coses ben fetes i ningú ens ha d’ensenyar res −potser és veritat−, però aquests criteris de diàleg i cooperació han de ser identificables pels altres, perquè si el teu interlocutor no els reconeix no et serviran de res. Això és una de les coses bones que té l’acord d’associació. El fet que t’hagis de fer teva una sèrie de paràmetres normatius del mercat interior europeu fa que tinguis un plec de lleis fàcilment recognoscible. Sí que les pots fer aproximades i amb els països veïns és relativament més senzill, però amb països més allunyats a vegades costa identificar-les.

Per tant, una de les virtuts de l’acord d’associació −de la qual se’n parla poc−, és que farà identificable la voluntat de cooperar i ser transparents. Això no ens ha de fer perdre de vista que no hem de caure en una homogeneïtat total.

Aquest acord també ha de recollir el que sovint anomenem especificitats, que no són altra cosa que la mida d’Andorra i la seva pròpia economia que han de pesar i entenc que Europa està en disposició de tenir-ho en compte.

s periodism nomé e

–El sistema financer, supeditat a les regles de joc d’Europa per l’Acord Monetari, haurà de ser igualment cada dia més cooperador?

Des de la legislatura de Jaume Bartumeu que s’està integrant una sèrie de directives que van en aquest sentit.

e•

«Ens agradaria abordar el tema de les cotitzacions dels autònoms perquè pensem que tenen un impacte molt negatiu per les empreses familiars, molt petites o unipersonals»

–En canvi hi ha molta gent que defensa no moure’s perquè ja estem bé com estem?

El problema és que potser no sempre podrem estar tan bé com ara. Crec que els països i les societats que se saben adaptar als canvis tenen molta més capacitat de supervivència que els països que es tanquen en si mateixos. El cas BPA posa de relleu, de manera molt clara, que cal tenir una normativa al dia en totes les matèries i cal fer-la complir, perquè en un món molt interrelacionat pots tenir algun ensurt si no segueixes uns criteris de diàleg i cooperació.

e • només periodi dism sm

CASS

amb el món, que no pas tancar-se.

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

s’hauria de signar perquè pensem que si no ho fem ens podem quedar sense Acord Duaner −hipòtesi que potser no es produiria−, sinó perquè té altres avantatges com el que em referia. No el veig incompatible amb mantenir la substància de l’Acord Duaner, però no la integritat total com demana el grup liberal, com si l’Acord Duaner fos un tòtem que cal venerar des de la primera lletra a l’última.

–Què té de bo l’acord duaner?

Planteja una sèrie de possibilitats i de realitats, perquè ha estat molt desenvolupat, dins de l’economia andorrana que cal mantenir. I és una de les anomenades línies vermelles, un dels esquemes que el Govern ha posat damunt la taula des de l’inici de les negociacions.

Per tant, els dubtes liberals en aquest sentit no els entenc gaire. −No s’hauria d’ampliar l’Acord Duaner a tots els capítols de mercaderies per intentar tenir millor preu en alimentació o en productes agrícoles i obrir possibilitats a l’exportació?

Cal explorar tot això i mantenir l’Acord Duaner en tot allò que és beneficiós per a Andorra. Per això dic que no cal veure’l com una cosa immodificable, sinó que per certs sectors podria ser bo que recollís possibilitats de desenvolupar-lo. −Altra cosa que preocupa la ciutadania és l’arribada d’inversió estrangera productiva que doni feina a la gent, cosa que no acaba d’arribar, les lleis estan

OBERTURA ECONÒMICA «Tot el sistema normatiu hauria de ser més ajustat, hi hauria d’haver més coordinació entre les lleis d’immigració, fiscals i d’obertura perquè donaria més certesa als que han d’invertir»

Entrevista

ACORD D’ASSOCIACIÓ «Andorra al marge d’aquest camí té una viabilitat molt limitada o discutible.

Sempre és millor el diàleg i la cooperació amb els veïns i amb el món que no pas retraure’s en nosaltres mateixos» prou desenvolupades? Tenim un marc legal prou transparent?

Ja en l’anterior legislatura teníem molta esperança en el discurs de ressituar la competitivitat d’Andorra amb unes pautes d’homologació i de creixement de l’economia, i ho basàvem en l’obertura econòmica. Des de l’àmbit normatiu i legal, crec que s’ha fet la feina però pot haver-hi coses a millorar, segurament a l’hora d’agilitar tràmits. Però no crec que sigui l’element determinant per explicar la lentitud a l’hora de produir-se l’obertura. Potser sí que tot el sistema normatiu hauria de ser més ajustat, hi hauria d’haver més coordinació entre les lleis d’immigració, fiscals i d’obertura econòmica perquè donaria més certesa als que han d’invertir. Ara bé, hi pot haver més factors com ara la crisi econòmica dels últims anys. Es veuen moviments per implantar-se alguns amb èxit, altres no tant. Cal fer autocrítica i afinar el diagnòstic, perquè l’obertura econòmica no s’està produint al ritme que desitjàvem. I cal reaccionar.

Ara bé, hi ha l’altra dimensió que és el soroll exterior en els mitjans de comunicació que ha tingut un component molt cridaner i fins i tot, negatiu i distorsionat. És evident que la llibertat de premsa és un dret de màxima rellevància, però tot plegat pot haver incidit a l’hora d’interessar l’inversor. Si vols invertir en un país i en reps una imatge molt distorsionada, això et pot distreure. Per tant, també podria ser un factor més per explicar la lentitud de l’obertura, malauradament. −La reacció de la majoria per resoldre l’afer BPA va ser legislar a partir d’una de les directives de l’Acord Monetari que s’havia d’implementar d’aquí a uns anys?

L’Acord Monetari preveia l’aplicació d’aquesta norma de resolució d’entitats bancàries el 2018 o el 2019. És el que dèiem abans, aquesta Europa que per alguns sembla que hagi de ser la mare de tots els mals i tots els problemes, també és capaç de proporcionar instruments normatius que permeten solucionar una crisi de la magnitud a la que vam fer front. Aquesta normativa que és relativament nova a Europa té el seu origen en les crisis bancàries que es van patir.

I l’afer BPA ha estat un dels primers casos en el que s’ha aplicat amb èxit. Crec que Andorra es pot felicitar d’haver fet de prova pilot d’una norma que prové de l’entorn europeu. Per tant, se’n pot

−El desplegament mediàtic de l’afer BPA tampoc no deu ajudar gaire els inversors a decidir-se per Andorra? És cert. L’afer BPA es pot analitzar de diferents maneres. Hi ha dues grans qüestions, l’impacte que produeix la nota del Fincen sobre un banc en concret i sobre el sistema financer, i la solució que les institucions andorranes hi aporten. Entenc que el procés encara no s’ha acabat però s’ha anat resolent de manera prou clara, valenta i satisfactòria, i la comunitat internacional així ho ha rebut. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

25 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

extreure que Andorra està capacitada per moure’s en una dinàmica normativa complexa com és l’europea i a la vegada, està capacitada per ser competitiva a Europa. No ens cal tenir una normativa particular, especifica, diferenciada i gairebé excèntrica per poder ser competitius. Sinó tot el contrari, amb una normativa homologable i identificable podem competir amb tota solvència. −Quin ambient es respira aquesta legislatura?

Totes les legislatures tenen el seu què.

No n’hi ha cap de pacifica, i les relacions entre forces parlamentàries sempre són complicades, sobretot entre majoria i oposició. Les relacions entre el Consell i el Govern també ho són, fins i tot amb el grup de la majoria. Són coses que formen part de la dinàmica política. A més, aquest primer any s’ha endurit per l’afer BPA. Crec que el repte era difícil i que s’està solucionant bé. Hi ha hagut algun moment, sobretot els primers mesos, amb un risc real per Andorra. Dit això, fa molts anys que faig política i em començo a plantejar un distanciament. No per la complexitat dels problemes que finalment són reptes pel polític i t’esperonen a avançar, sinó per tota aquesta distorsió mediàtica. Quan veus que van atacant la feina amb quatre exabruptes que fins que no han estat provats, no es desmenteixen, desgasta.

Foto:ANA/Andnews

IRPF, ANY I

Finances

ESTEM JA DINS DE LA PRIMERA CAMPANYA DE DECLARACIÓ DE L’IRPF A ANDORRA I ÉS EL MOMENT OPORTÚ PER DONAR-HI UN REPÀS AL SEU FUNCIONAMENT Text: Ramon Chese • Director de Fiscalitat d’Andbank

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

26 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Finances

Si esteu en algun d’aquests supòsits inicialment podríeu concloure que no cal avançar més. A vegades però, cal tenir en compte que no sempre el més «fàcil» és el més eficient i potser val la pena seguir avançant.

Al llarg de l’any potser heu suportat retencions sobre el treball

Comencem l’anàlisi per la base de l’estalvi, que aparentment sembla més fàcil. Integren la base de l’estalvi la suma de les rendes positives i negatives del capital, és a dir, rendiments de dipòsits, renta fixa (bons), renda variable (accions) i de determinats productes d’assegurança-estalvi i els guanys i pèrdues patrimonials fruit de les variacions en el valor del patrimoni d’una persona ocorregudes en l’exercici. D’aquestes rendes es poden deduir determinades despeses lligades a l’obtenció de dites rendes.

Ara bé, no totes les rendes del capital i els guanys i pèrdues patrimonials són objecte de tributació i és aquí on rau la complexitat per determinar la base de l’estalvi i on recau també un de les principals trets característics de l’IRPF andorrà en relació al vigent en altres països del periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

27 ·

•

No obstant el gran àmbit d’aplicació de l’impost, la Llei de l’IRPF en un afany de simplificar les obligacions formals dels obligats tributaris disposa que no cal presentar la declaració de l’impost si només s’han obtingut rendes del treball sotmeses a retenció a Andorra, i/o rendes de capital mobiliari sotmeses a retenció a Andorra, i/o rendes exemptes, i/o rendes de capital immobiliari quan juntament amb les rendes del treball no superin els 24.000 euros anuals de rendiments íntegres.

s periodism nomé e

És a dir, poden quedar dins de l’àmbit de l’IRPF les rendes obtingudes arreu del món, si bé en aplicació del mecanisme per a evitar la doble imposició internacional les rendes d’origen no andorrà, a la pràctica, no queden gravades per l’IRPF si en el seu país d’origen ja han suportat un impost similar, una «retenció» igual o superior al que haurien de pagar a Andorra.

LA LIQUIDACIÓ L’IRPF classifica les rendes en dues categories segons la seva naturalesa: les rendes del treball, les rendes de capital immobiliari i les rendes d’activitats econòmiques que formen la categoria de base general, i les rendes del capital mobiliari i guanys i pèrdues patrimonials que integren la categoria de base de l’estalvi. La base general i la base de l’estalvi són dos compartiments separats i impermeables que tenen les seves pròpies regles de funcionament, malgrat que el tipus de tributació sigui en ambdós casos del 10%.

e•

Com el seu nom indica l’IRPF és un impost directe i personal que grava la renda obtinguda per les persones físiques residents fiscals en territori andorrà independentment del territori de procedència de la renda en l’any natural.

i/o sobre els vostres rendiments del capital mobiliari i aquestes poden haver estat excessives si, per exemple, no teníeu correctament informada la vostra situació personal i familiar a l’Administració Tributària o si, havent rebut rendiments de capital mobiliari inferiors a 3.000 euros anuals, no heu presentat a la vostra entitat bancaria el model 345 per exonerar-vos de la retenció.

Així, doncs, si encara teniu curiositat, seguidament veurem com és liquida l’IRPF.

e • només periodi dism sm

E

stem ja dins de la primera campanya de declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) a Andorra, iniciada el passat 1 d’abril 2016. La campanya acabarà el proper 30 de setembre i ara és el moment oportú per repassar el seu funcionament per poder afrontar el nou impost amb seguretat.

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Al llarg de l’any potser heu suportat retencions sobre el treball i/o sobre els vostres rendiments del capital mobiliari i aquestes poden haver estat excessives nostre entorn, com ara l’espanyol en el qual s’ha inspirat.

Així, queden fora de l’àmbit de l’IRPF, entre d’altres, els dividends pagats per societats andorranes i els organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, els rendiments procedents del deute públic emès pel Principat d’Andorra, la majoria dels guanys i pèrdues derivats de la venda d’accions de societats o de participacions en organismes d’inversió col·lectiva i els derivats de la venda d’immobles ubicats en territori andorrà o fora del territori andorrà, quan se n’hagi ostentat la propietat durant al menys 10 anys.

Fixada per agregació la base de l’estalvi, n’hi ha prou en reduir-la en un màxim de 3.000 euros de mínim personal per tenir calculada la base de liquidació de l’estalvi, sobre la que s’aplicarà el tipus del 10% per a determinar la quota a tributació en relació a la mateixa.

Pel que fa a la base general, és el resultat de sumar, com ja s’ha avançat, les rendes netes positives i negatives del treball −les obtingudes fruit d’una relació laboral−, del capital immobiliari −les procedents del lloguer i altres ingressos derivats de l’explotació d’immobles− i de les activitats econòmiques que són les obtingudes pels empresaris i professionals que operen directament i no per mitjà d’una societat. Les rendes per integrar són les netes, és a dir, els ingressos minorats per les despeses (cotitzacions CASS, 3% sobre els ingressos del treball, despeses

Finances

De la suma de les quotes de tributació positives general i de l’estalvi es deduirà la bonificació per obtenció de rendes del treball, activitats econòmiques i capital mobiliari fins a un màxim de 800 euros, tant si s’apliquen deduccions per evitar la doble imposició, interna i internacional, com si s’apliquen deduccions relacionades amb els possibles rendiments d’activitats econòmiques per a determinar la quota de liquidació.

PROGRAMA D’AJUDA Finalment, de la quota de liquidació es deduiran els pagaments a compte i les retencions ingressades a l’Ad-

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

28 ·

s periodism nomé e

Fixada la base de liquidació general s’aplicarà el tipus del 10% per

Ja quasi hem acabat!

e•

MÉS BONIFICACIONS D’aquesta suma de rendes netes − si són positives− per determinar la base de liquidació general la Llei permet deduir el mínim personal de 24.000 euros anuals per contribuent que pot incrementar-se fins a 40.00 euros anuals, en els supòsits de cònjuges no treballadors, i el mínim familiar de 750 euros per fill o ascendent dependent (1.250 euros en el supòsit de discapacitats) i, si s’escau, les despeses per adquisició de l’habitatge habitual fins a un màxim de 1.000 euros; les aportacions a plans de pensions amb un topall de 5.000 euros o el 30% dels rendiments del treball i d’activitats econòmiques i l’import de les pensions compensatòries o anualitats per aliments.

Ara bé, la base de liquidació no pot ser en cap cas negativa com a conseqüència de l’aplicació d’aquestes deduccions.

a determinar la quota de tributació en relació a la mateixa. Cal tenir en compte que la base general i la base de l’estalvi són compartiments separats i que si una d’elles és negativa no és pot compensar amb l’altra si aquesta és positiva, sinó que només es pot compensar amb bases de la seva naturalesa positives dels 10 períodes següents.

e • només periodi dism sm

lligades als lloguers i a les activitats econòmiques).

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

ministració Tributària, no les ingressades a l’estranger, de cara a trobar l’import a ingressar o a retornar per part de l’Administració. Uf! Per declarar haurem d’emplenar el model 300 i els annexes corresponents. Al respecte, el programa d’ajuda ANDREA (www.impostos.ad) ens donarà un cop de mà en tots els càlculs i en emplenar el model. Ànims!, segur que l’Any II serà més fàcil.

No totes les rendes del capital i els guanys i pèrdues patrimonials són objecte de tributació i és aquí on rau la complexitat per determinar la base de l’estalvi

Targeta 1, 2, 3 %

La nostra targeta et retorna fins al

3%

de les teves compres nacionals*

*La nova targeta d’Andbank t’ofereix descomptes de l’1,2 i 3% (1% alimentació, 2% restauració i 3% benzineres a Andorra: Estacions Artal, Cepsa i Elf ). Màxim mensual de 10 euros.

Emissió i renovació de la targeta gratuïtes. La concessió del límit de crèdit superior a l’estàndard està subjecte a estudi previ. El reembossament d’aquests descomptes està subjecte a l’IRPF. La present campanya va dirigida als residents al Principat d’Andorra en general i no està dissenyada per a cap col·lectiu específic. Permanència mínima de 18 mesos.

Per a més informació, consulti a qualsevol oficina d’Andbank.

Empresa Josep Majoral Obiols, director d’Enginyeria CM.

ENGINYERIA CM,

L’APOSTA PER L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I EL RESPECTE PEL MEDI AMBIENT AQUESTA EMPRESA INNOVADORA OFEREIX SERVEIS A MIDA DEL CLIENT A PARTIR D’UNA ESTRUCTURA MOLT ÀGIL QUE PERMET RESPONDRE A QUALSEVOL NECESSITAT I A LA IMPLEMENTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES www.enginyeria-ecm.com +376 814 983 / +376 325 422

El treball d’ECM constitueix «un model exportable per la manera com fem les coses al Principat i per la bona influència que tenim tant de la enginyeria francesa com de l’espanyola», argumenta Majoral.

ECM ha treballat en projectes de renom com el de l’arquitecte Jean Nouvel a Ordino, La Querola, i també està col·laborant en la rehabilitació del Museu de la Ràdio, l’edifici catalogat per Patrimoni Cultural, a Encamp. A més, ha realitzat diferents projectes en hotels i guarderies, entre altres, fora d’Andorra.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA La implicació d’ECM en les energies renovables i l’estalvi energètic és indiscutible. Així al seu programa de càlcul d’eficiència energètica afegeix una llarga experiència en el sector. Un avantatge remarcable per a les necessitats dels nostres temps en què es requereix la «normalització» dels edificis en termes d’estalvi d’energia. periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

30 ·

•

El rigor i la qualitat són objectius irrenunciables en tots els treballs i serveis

«El programa Renova és molt positiu perquè, per una banda, reactiva l’economia, i per una altra banda, subvenciona fins al 30% les reformes, cosa que engresca els propietaris a fer les obres necessàries», explica Majoral. I afegeix que l’aposta per les renovables se centra actualment en «l’aerotèrmia i en segon pla la geotèrmia, la fotovoltaica i la solar tèrmica».

s periodism nomé e

El que diferencia ECM és una estructura molt àgil amb la qual cosa «podem tenir un tracte directe amb el client, de manera molt personalitzada, per ajustar-nos al màxim a les seves premisses o necessitats», explica Majoral. I afegeix que «la nostra metodologia passa per adaptar els procediments i les tecnologies buscant la implicació a partir del rigor tècnic i oferint uns estàndards molt alts de qualitat».

En aquest sentit, Majoral explica que «el medi ambient ens preocupa perquè hem d’assegurar el benestar futur. Per això, des d’ECM estem obrint mercat en l’àmbit de les energies renovables i l’estalvi energètic».

e•

Els serveis que ofereix ECM van des de projectes de tots tipus fins a la direcció i revisió d’obres i projectes de legalització en edificis que per normativa ho requereixen. Tota aquesta cartera de serveis va dirigida principalment a clients potencials com ara arquitectes i altres professionals industrials, però també als particulars que volen fer estudis i projectes en l’àmbit dels treballs i les instal·lacions d’enginyeria.

Per això són molts els projectes centrats en obres de reformes d’edificis. Algunes són integrals, però la majoria són reformes que s’integren en el pla Renova engegat pel Govern que permet renovar el parc immobiliari andorrà, fer-lo més eficient des de l’àmbit energètic i sobretot, reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

e • només periodi dism sm

E

nginyeria CM (ECM) és una empresa innovadora i creativa que amb una experiència dilatada ha desenvolupat projectes industrials, estructures, ponts i camins, així com projectes d’urbanitzacions dins i fora del Principat.

El director d’ECM, Josep Majoral Obiols, insisteix en la vocació de servei de l’empresa que per la seva estructura «ens permet atendre al màxim les necessitats del client.

que ofereix ECM. De fet, ECM és sòcia d’una altra empresa francesa guardonada per haver desenvolupat un programa de càlcul aplicat a l’eficiència energètica a la regió del Migdia Pirineus. Aquesta empresa té un departament propi de recerca i innovació que contínuament treballa per posar a punt noves aplicacions que incideixin en la preservació del medi ambient.

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

EL MODEL DE TREBALL El model de treball d’ECM passa per una anàlisi acurada de l’immoble recollint totes les dades necessàries per poder fer, a posteriori, un estudi de viabilitat tècnica i econòmica quant a la implementació d’energies renovables i la millora de l’eficiència energètica de l’edifici en qüestió. Després, es dissenya el pla de viabilitat basat principalment en un comparatiu d’energies i costos a implementar, així com la possibilitat tècnica per realitzar els treballs. Aquest estudi permet seleccionar molt acuradament les mesures que cal aplicar per la millora global de l’edifici des d’un punt de vista energètic i mediambiental. Per fer aquests treballs, ECM empra les tecnologies més avançades que ofereix el mercat.

ECM

Enginyeria civil, estructures i instal·lacions L’ÚS D’ENERGIES RENOVABLES ÉS UNA DE LES NOSTRES ESPECIALITATS

ELECTRICITAT LAMPISTERIA CLIMATITZACIÓ

ENERGIES ENGINYERIA RENOVABLES CIVIL

Avda. Verge de Canòlich, 124 - 1er 1a AD600 Sant Julià de Lòria - PRINCIPAT D’ANDORRA tel. +376 814 983 · Mòbil +376 325 422 ecm.enginyeria@andorra.ad · www.enginyeria-ecm.com

PROJECTES D’URBANITZACIÓ

INSTAL·LACIÓ GRATUÏTA DEL PUNT DE CÀRREGA DOMÈSTIC

CÀRREGA GRATUÏTA A LA VIA PÚBLICA

APARCAMENT A LA VIA PÚBLICA GRATUÏT DURANT 2 HORES

MATRÍCULA PERSONALITZADA DE 5 DÍGITS GRATUÏTA

CIRCULACIÓ PERMESA PEL CARRIL BUS

PEATGE DEL TÚNEL D’ENVALIRA GRATUÏT

EXEMPCIÓ DE LA TAXA DE TINENÇA DE VEHICLES

DENUCIEN QUE LA LLETRA PETITA CONTRADEIXI UN DELS PUNTS FORTS DE LA CAMPANYA: LA INSTAL·LACIÓ GRATUÏTA DEL PUNT DE CÀRREGA DOMÈSTIC QUE NOMÉS REP UNA SUBVENCIÓ DEL 15% SI PRÈVIAMENT SE’N APROVA LA SOL·LICITUD Text: Glòria Gurdó

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

32 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Foto: ANA/Andnews

AJUT ECONÒMIC A LA COMPRA

e • només periodi dism sm

ALGUNS BENEFICIARIS ACUSEN EL PLA ENGEGA DE POC TRANSPARENT

Consum

Finalment, però, la bona notícia és que des que vam començar a rebre queixes i a esbrinar el problema, el Govern hi ha posat mà i actualment, totes les companyies de subministrament elèctric proporcionen l’endoll gratuïtament als beneficiaris del pla Engega. A més, tots els endolls que ja hi ha instal·lats també seran gratuïts.

En canvi, per a la resta de persones que no disposen de la subvenció, el preu de l’endoll continua sent el mateix. O sigui que el que diu la pàgina web del Govern no és vàlid en aquest cas. I en tots els casos, l’usuari de cotxe elèctric que vulgui instal·lar el punt de càrrega a casa ha de sufragar el cost de la connexió des del seu comptador

MÉS INCIDÈNCIES Els usuaris també s’han queixat de l’anunciada gratuïtat del túnel d’Envalira que no va fer-se efectiva de seguida, de la mateixa manera que la gratuïtat de l’aparcament en zona blava.

Sembla, que a poc a poc, aquests problemes s’han resolt.

Altres punts febles de la campanya són els punts de càrrega públics que de moment no disposen d’una targeta universal, tot i que des de les companyies s’està treballant en aquest sentit.

La targeta universal permetrà a l’usuari que s’ha acollit a l’Engega, carregar el cotxe a qualsevol punt de càrrega −de qualsevol companyia− gratuïtament aquest any. Però, és d’esperar que els que no s’hi han acollit rebran un tracte diferent com passa amb el comptador.

Una vegada més, la campanya anuncia un avantatge que no existeix del tot. «Per a l’any 2016, la càrrega a la via pública és gratuïta. Cal una targeta periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

33 ·

•

Mentrestant, els primers beneficiaris de l’Engega abonats a Cable-Mútua de Sant Julià de Lòria o de Nord-Andorrà a la Massana i Ordino, van haver de satisfer 250 euros o fer un abonament de cinc euros mensuals per cinc anys a banda de pagar la instal·lació de l’electricista, cosa que també fan els clients de FEDA, que això sí, van rebre l’endoll gratis des del primer dia.

D’altra banda, els llogaters o els propietaris de pisos han de demanar permís a la propietat o a la comunitat de veïns, per poder instal·lar el punt de càrrega a l’edifici que habiten; tècnicament es pot fer i a la pràctica no suposa cap inconvenient major segons informen les companyies, perquè la factura de la llum va sempre a càrrec de la persona que ho sol·licita.

s periodism nomé e

Més encara, si la campanya diu que la companyia elèctrica del lloc de residència facilitarà l’endoll a l’usuari, no va ser fins dues setmanes després d’haver esgotat el Pla −a partir del passat dilluns 18 de juliol− que totes les companyies es van posar d’acord.

No obstant això, segons el Govern, l’usuari té la possibilitat de demanar un ajut al programa Renova −normalment destinat a la rehabilitació d’edificis− que li suposarà un descompte del 15% en la factura total de la connexió. No queda gens clar si tots els beneficiaris de l’Engega i altres usuaris del cotxe elèctric podran acollir-se al descompte, partint de la base que el Renova va destinat a propietaris que volen rehabilitar cases o immobles per fer-los energèticament més eficients.

e•

De fet, amb una visita a la pàgina web del Govern n’hi ha prou per adonar-se que la campanya indueix a l’error, perquè assenyala amb un gran logotip aquest avantatge, però si ens prenem la pena de clicar sobre la pestanya situada a la seva dreta ens adonem que no és del tot així.

fins a l’endoll, cosa que requereix la intervenció d’un instal·lador elèctric que ha d’emetre el butlletí de la instal·lació de baixa tensió per presentar-lo a Seguretat Industrial.

e • només periodi dism sm

M

olts beneficiaris del Pla Engega, iniciat l’abril passat i esgotat a començaments de juliol, s’han trobat amb la sorpresa que havien de pagar la instal·lació del punt de càrrega domèstic i és que com passa sovint, van retenir els punts forts de la campanya −i aquest n’era un− i no van pensar en llegir res més.

Consum

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

(tipus comandament) per desbloquejar el porticó d’endolls. Aquesta targeta s’ha de passar a recollir a l’oficina de FEDA, presentant la resolució de Govern d’atorgament de l’ajut del programa Engega o la carta groga del vehicle. Aquesta targeta és recarregable i de moment és gratuïta (tant el suport com el contingut)». I afegeix que per a les mútues −companyies subministradores− «és el mateix que per als punts de càrrega de FEDA, però la targeta s’ha de recollir a les oficines de les mútues. La targeta de FEDA també serveix per als carregadors de les mútues».

De moment, la targeta de FEDA no serveix per als carregadors de les mútues, sinó que cada companyia té la seva pròpia targeta i cal recollir-la a la companyia que pertoca, prèvia presentació de la documentació. Les targetes, però, també estan a la venda.

En quant als turistes, les companyies elèctriques expliquen que alguns hotels i estacions d’esquí els proporcionen el punt de càrrega, ja que el desplegament a la via pública és encara molt insuficient. De moment, FEDA té tres punts de càrrega a la vall central, i la Massana i Sant Julià de Lòria en tenen un, respectivament. Amb tot, sobre el paper, la idea del Govern és arribar a desplegar una xarxa de carregadors ràpids i accelerats a tot el país.

INFRAESTRUCTURA És d’esperar que en els propers anys, el Govern desplegarà un veritable programa per desenvolupar una infraestructura que convenci el ciutadà que la utilització del vehicle elèctric és realment fàcil i econòmica. I és que a primer cop d’ull, tot són inconvenients. El vehicle és més car, té una autonomia limitada i per tant, sempre hi ha la por de quedar-se aturat.

Els països més avançats en l’ús del cotxe elèctric també van ser els primers en prendre la iniciativa i els països que van a la cua s’estan posant les piles.

Actualment, el Govern català també posa en marxa un Pla d’acció per al desplegament d’infraestructura

Consum

El balanç de la convocatòria satisfà el Govern i un cop tancada, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va •

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

34 ·

s periodism nomé e

Val a dir que a Catalunya, només quatre de cada mil vehicles matriculats són elèctrics, segons les dades del 2015. Aquesta proporció queda molt lluny de la dels països més avançats en el desplegament del cotxe elèctric com ara Noruega, on un de cada quatre vehicles és elèctric, o Holanda on la relació és d’un per cada 10.

En quant als ajuts, la mitjana pel vehicle 100% elèctric s’ha situat a l’entorn 10.080 euros, cosa que representa un estalvi del 33,7%, mentre que pel vehicle híbrid −molt més car− s’ha situat en 9.000 euros, o sigui que representa un estalvi de poc més del 20%. Les motos elèctriques s’han beneficiat d’un estalvi del 26% pel preu mig de 6.920 euros i una ajuda de 1.790 euros.

e•

El desplegament del pla també va dirigit als punts de càrrega semiràpida i ultraràpida que generalment s’instal·len a les gasolineres.

Ara per ara, Catalunya només disposa de 40 punts i el 2019 vol arribar als 400.

SUBVENCIONATS 155 VEHICLES Sigui com sigui, a Andorra el Pla Engega 2016 ha tingut èxit, s’ha esgotat i ha subvencionat la compra de 155 vehicles, dels quals 71 són 100% elèctrics i han sortit a un preu mig de 29.900 euros i 84 més, són híbrids a un preu mig de 44.400 euros. La demanda s’ha concentrat en els turismes (132 ajudes) mentre que la demanda de vehicles industrials (21 furgonetes) i motocicletes (2), ha quedat molt per sota.

e • només periodi dism sm

dels vehicles elèctrics per facilitar-ne la càrrega a casa, amb una dotació de 5,8 milions d’euros per al període 2016-2019 i una inversió induïda del sector privat de 8,7 milions més.

L’actuació més rellevant es farà en el punts de càrrega de vuit hores, que passaran de 4.000 endolls domèstics a 25.000 a finals del 2019.

Aquestes instal·lacions disposaran d’una subvenció del 50%.

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

destacar que «hi havia un objectiu ambiciós per portar a Andorra a ser un país líder en matriculació de vehicles elèctrics», i es va felicitar de l’acollida de la convocatòria perquè «ha posicionat Andorra com a país capdavanter en l’àmbit».

Amb tot, i referint-se al percentatge de quota de mercat de Noruega, Cinca va assegurar que «encara hi ha un llarg recorregut». De fet, si a l’any es matriculen 2.500 vehicles, els 115 matriculats aquest aboquen un percentatge del 4,6%, o que 46 vehicles de cada mil són elèctrics.

Cinca va recordar que la previsió per aquest any és assolir una quota del 5,8%, per la qual cosa va assegurar que de cara al futur se seguirà ampliant les zones de punt de càrrega.

Paral·lelament, el Pla Engega també ha resolt 29 sol·licituds per desballestament, condició obligatòria per a l’obtenció de l’ajut en la compra de vehicles 100% elèctrics, mentre que era opcional per la compra de vehicles híbrids.

m e b i r r A arreu a tot TRACTE PERSONALIZAT

TLI - Transports Logístics Internacionals S.L. Avda. Carlemany nº 67 3º 2ª AD700 Escaldes-Engordany - Principat d’Andorra Telèfon: +376 - 860 011

Fotos:ANA

EL PROJECTE DE MILLORA DEL SERVEI VOL FACILITAR LA INSERCIÓ LABORAL CONNECTANT AMB EL TEIXIT EMPRESARIAL I AMB ELS DEMANDANTS DE FEINA, I SERÀ EFECTIU UNA VEGADA S’HAGI APROVAT EL NOU CODI DE RELACIONS LABORALS

E

Text: Andnews

l ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior vol millorar el Servei d’Ocupació i canviar-ne el funcionament per facilitar la inserció laboral connectant el teixit empresarial amb els demandants de feina. La iniciativa no serà efectiva però, fins que s’aprovi el nou Codi de Relacions laborals, com a molt tard a començaments de l’any que ve. A partir del 2017, el perfil del Servei d’Ocupació canviarà de perfil per respondre a les necessitats dels treballadors i dels empresaris, i fomentar l’ocupació de persones que es troben en situació de recerca de treball o de millora de feina.

d’una nova Llei en matèria d’ocupació i en un nou desenvolupament organitzacional que farà que el Servei passi d’un perfil gestor a un perfil tècnic consultor». Això permetrà dissenyar itineraris d’orientació laboral personalitzats. A més, la reforma del Servei d’Ocupació també vol incidir en la millora de les eines de comunicació, formació i capacitació dels equips de treball, que faran possible una orientació més especialitzada tant a les persones que busquen feina com a les empreses que ofereixen llocs de treball.

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, argumenta el canvi explicant que «fins ara es treballava des de la urgència per oferir mecanismes a persones en situació de desocupació, que eren molt nombroses» però, en un futur immediat «es donarà una atenció més individualitzada, tant als desocupats com a les empreses que ofereixen un lloc de treball».

El Pla Estratègic 2016-2019 en matèria d’ocupació modifica els programes del sector privat, als quals es reserva l’accés a les persones que presenten dificultats d’inserció al mercat laboral, però en redueix el termini d’inscripció prèvia dels destinataris i augmenta la subvenció a les empreses que en són beneficiàries, així com la periodicitat dels pagaments per fomentar que més persones s’hi acullin. En total, el ministeri destinarà 2.762.000 euros a programes d’ocupació.

Espot detalla que el projecte de millora del Servei d’Ocupació, «es concreta en l’elaboració

En el sector privat les subvencions totals poden arribar fins als 3.750 euros per al programa

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

36 ·

e • només periodi dism sm

OCUPACIÓ CANVIARÀ DE PERFIL PER REDUIR L’ATUR

Societat

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

PORTAND

DEA

Portes de garatge seccionals / de fusta / automàtiques

per a ús informatiu i publicitari

HOME AUTOMATION

BARRERES VEHICULARS

SISTEMA DE VIDEO PORTER

MOTOR PORTA SECCIONAL

Automatismes per a empreses i particulars

RIERA

PANTALLES LED

ANGEL MIR

Portes automàtiques d’Andorra

MANUSA

Nous perfils per a portes de seguretat autoblocants. Ideal per al tancament de l’habitatge. Substitueix la persiana tradicional afegint gran blindatge i afavorint l’estètica de la façana, ja que es pot lacar igual que la resta de la fusteria de l’alumini.

Ctra. General, 2, ed. La Bartra, bloc E, local 4 - AD200 ENCAMP (Principat d’Andorra) portand@andorra.ad - Tel. +376 80 44 82 - Fax. +376 88 19 10

Societat de foment de la contractació indefinida; fins a 5.100 euros per al programa de foment de l’ocupació i la formació; fins a 2.400 euros per al programa de foment de l’ocupació en zones geogràfiques allunyades, i fins a 6.000 euros per al programa de foment de la contractació i la formació pràctica en el si de l’empresa dels joves actius de 16 a 20 anys.

Tot plegat, reflecteix la voluntat del ministeri per adaptar els programes a la realitat i inscriure’ls als nous objectius de les polítiques d’ocupació del 2016 que passen per implantar progressivament el sistema personalitzat d’orientació laboral destinat a persones inscrites al Servei d’Ocupació, i facilitar particularment l’accés al treball de les persones amb dificultat d’inserció en el mercat laboral.

Finalment, el cinquè programa destinat a millorar l’ocupació en el sector públic, incloent-hi col·lectius de persones amb dificultats d’inserció al mercat laboral, requerirà presentar l’oferta de treball i el projecte que vol desenvolupar l’oferent d’ocupació. En aquest cas, també s’inclouen com a oferents de treball les entitats sense afany de lucre que fan treballs per a la inserció social i laboral de les persones.

és la implicació i la coresponsabilitat social del teixit empresarial (orientat a les empreses). El tercer objectiu contempla el foment de la participació conjunta d’administracions i agents econòmics i socials (orientat a la participació del sector públic i els agents socials). Cadascun d’aquests objectius té diverses finalitats i es concreta en accions concretes per períodes bianuals, com ara la inscripció de les persones amb discapacitat al Servei d’Ocupació de forma normalitzada, la creació d’una xarxa d’empreses responsables o l’establiment d’un model d’inserció i de treball amb suport.

Cal tenir en compte finalment que es preveu un seguiment periòdic de l’acompliment de l’estratègia a través d’indicadors i d’informes anuals al Conadis, i també es crea una comissió tècnica de seguiment que valorarà els itineraris d’inserció laboral, farà el seguiment dels casos i activarà els recursos necessaris.

Actualment, hi ha registrades 578 persones amb discapacitat en edat laboral (l’1% de la població). Aquest nombre sumat a les 3.168 persones que tenen reconeguda una invalidesa per la CASS (4,1%), augmenta fins

INSERCIÓ DE PERSONES AMB LIMITACIONS Espot també exposa que l’estratègia per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat, obeeix a un procés participatiu i, per tant, parteix del text presentat al Consell Nacional de la Discapacitat (Conadis), i incorpora les aportacions fetes els darrers mesos per les associacions de persones amb discapacitat. Aquesta estratègia, que arrenca després d’un estudi del marc legal i un recull estadístic i sociològic, desemboca en tres objectius marc que s’assoliran amb la posada en marxa de 42 mesures operatives i accions més concretes.

El primer objectiu és la promoció de l’accés i la permanència al mercat de treball millorant la integració laboral de qualitat (orientat a les persones amb discapacitat). El segon objectiu e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

38 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

a 3.746 (4,7% de la població) les persones que es podran beneficiar del programa.

MENYS ATURATS El passat juny la xifra global d’aturats va tornar a disminuir. El nombre de persones inscrites al Servei d’Ocupació era de 541, la xifra més baixa dels darrers sis anys registrada al mes de juny. A més el nombre total d’assalariats del passat d’abril va ser de 37.157 persones, cosa que suposa una variació positiva del 0,9% respecte al mateix mes de l’any anterior.

Tanmateix es tracta de la xifra més important dels darrers 4 anys, tot i que encara és inferior a la registrada a l’abril del 2011. La mitjana d’assalariats durant els darrers dotze mesos és de 36.115, amb una variació positiva de l’1,5% respecte al mateix període anterior. Per sectors d’activitat, presenten un augment les activitats sanitàries i veterinàries, i serveis socials (+6,3%), educació (+5,0%) i activitats immobiliàries i serveis empresarials (+4,3%), mentre que presenten una variació negativa els sectors de l’Administració pública i la Seguretat Social (−2,1%), les llars que ocupen personal domèstic (−1,7%) i l’agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (−0,8%).

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

39 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Foto: Andnews Text: Andnews

això sí, els mateixos materials per tal que el resultat final sigui el més similar possible a l’actual.

L’arquitecte de Patrimoni Cultural, Joan Bellera, explica que l’obra que ara s’ha licitat, es començarà cap al 15 de setembre i que està previst que s’allargui durant uns 3 mesos per tal que pugui quedar enllestida abans del Nadal.

Tot i que no es podrà mantenir la coberta actual del campanar, Bellera argumenta que tenien sospites que no es tracta de la coberta original del segle XVIII, quan es va construir l’església. Així, van enviar mostres al Museu d’Art i Ciència de Milà, que ha conclòs que es tracta d’una reconstrucció posterior, de principis o •

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

40 ·

s periodism nomé e

a coberta del campanar de l’església parroquial d’Ordino té l’estructura compromesa i haurà de ser retirada i reconstruïda. Malgrat que la intenció era poder mantenir el màxim d’elements i restaurar-los, finalment tant els tècnics de Patrimoni Cultural com un estudi extern han determinat que la situació és irreversible i que s’haurà de refer de nou, utilitzant,

e•

L

LA INTERVENCIÓ AL TEMPLE PARROQUIAL ÉS LA MÉS RELLEVANT EN MATÈRIA DE MONUMENTS DELS DARRERS ANYS, SOBRETOT PER LA DIFICULTAT DE REFER L’ESTRUCTURA QUE DATA DEL SEGLE XIX

e • només periodi dism sm

LA COBERTA DEL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA D’ORDINO ES REFARÀ A LA TARDOR

Cultura

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Cultura mitjans del segle XIX. Amb tot, Bellera lamenta que no es pugui conservar una estructura que igualment tenia una antiguitat important. L’arquitecte també lamenta que no s’hagin pogut fer tasques de manteniment de l’estructura, per la seva dificultat d’accés, cosa que ha portat a aquesta situació irreversible.

De fet, Bellera recorda que fa més de 10 anys que el Comú d’Ordino alerta del mal estat de la coberta i reclama solucions. L’estudi de diagnòstic ha tingut un cost d’uns 10.000 euros, mentre que les obres ascendiran entre 40.000 i 50.000 euros.

Aquesta intervenció se suma a la que recentment s’ha fet al campanar de l’església de Sant Julià de Lòria, on s’han fet operacions de manteniment de la coberta. També està previst que l’any vinent es consolidi el campanar de Santa Eulàlia d’Encamp. Tot i això, la intervenció de l’església d’Ordino és la més rellevant en matèria de monuments dels darrers anys, sobretot per la dificultat que comporta haver de refer l’estructura respectant l’actual.

ROMÀNIC I BARROC L’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, situada al nucli antic del poble, és una construcció d’origen medieval però que va ser remodelada al llarg dels segles XVII i XIX. Al seu interior guarda una talla romànica de la Mare de Déu, de fusta policromada de finals del segle xi i començaments del segle XII. Aquesta imatge de la Verge és una de les més petites del Principat amb només 44 centímetres d’alçada.

També conserva cinc retaules d’època barroca (segles XVII i XVIII), dedicats als patrons de l’església. Totes les reixes de l’església daten dels segles XVII i XIX i provenen de les fargues d’Ordino, propietat de les famílies influents de l’època, com la Casa Rossell i la Casa d’Areny-Plandolit.

A l’exterior de Sant Corneli i Sant Cebrià, a la mateixa plaça, hi ha un comunidor de dimensions reduïdes que s’utilitzava per a les cerimònies de protecció contra les tempestes. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

41 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

Esports

SOMNIS OLÍMPICS A RIO PER A QUALSEVOL ESPORTISTA, PROFESSIONAL O AMATEUR, NO HI HA RES COMPARABLE A UNS JOCS OLÍMPICS. ELS REPRESENTANTS ANDORRANS A RIO DE JANEIRO ES PREPAREN PER VIURE UNA CITA INOBLIDABLE Text: Joan López

C

ada quatre anys, el món de l’esport es paralitza durant els 16 dies dels Jocs Olímpics.

La treva militar que acompanyava els Jocs de la Grècia antiga s’ha substituït per les audiències televisives milionaries en l’esdeveniment que mobilitza més esportistes, països i mitjans de comunicació. Andorra hi ha estat present de manera ininterrompuda des de 1976, un any després de la fundació del Comitè Olímpic Andorrà (COA). Per a la propera edició, del 5 al 21 d’agost a la ciutat brasilera de Rio de

Janeiro, comptarà amb quatre representants confirmats i una cinquena candidata que, en el moment de tancar aquesta edició, resta pendent de la decisió definitiva del COA . Són amateurs, compaginen l’esport amb els estudis o la feina, i han rebut una wild card o invitació de les respectives federacions internacionals. Amb l’única excepció de Pol Moya, han disposat d’una beca de Solidaritat Olímpica per preparar els Jocs. Seran lluny de les medalles, però viuen la participació olímpica com un somni i també com un premi a moltes hores d’esforç.

POL ARIAS, nedador

Pol Arias farà 20 anys durant els Jocs i debuta, gràcies a una wild card en natació. «La meva primera participació en uns Jocs és senzillament un somni fet realitat. És el fruit de 8 anys fora de casa, a Font-Romeu, entrenant i patint.

Representar el meu país en uns Jocs és per a mi un orgull. L’objectiu a Rio és fer-ho el millor possible a la meva prova, però sobretot gaudir d’aquesta festa de l’esport». Arias tenia la mínima exigida pel Comitè Olímpic Andorrà en dues proves, 1.500 i 400 metres lliures, però el nombre de places disponibles l’obligarà a participar en la de 400. «La meva preparació ha estat molt complicada i per això no puc esperar a fer el resultat desitjat. Quan la federació em va dir que havia fet la mínima en 1.500, vaig pensar que faria aquesta prova. Però el nivell internacional és molt elevat i el meu temps no em permetia entrar per rànquing. Llavors la federació, juntament amb el COA, em van dir que nedaria

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

42 ·

el 100 metres lliures. Aquest canvi va ser molt dur, perquè el 100 i el 1.500 són dues proves molt diferents. Durant 2 mesos he treballat la velocitat, que se’m dóna molt malament. Ha estat complicat, però començava a donar els seus fruits i a veure millores. I ara fa uns dies la federació em va dir que finalment hauria de nedar els 400 metres lliures a Rio. En aquestes condicions, només puc dir que intentaré fer el màxim», explica Arias, que ha completat els estudis d’STAPS a Font-Romeu i el curs vinent iniciarà un màster a Saint-Étienne per ser professor d’educació física. «És normal que els esportistes andorrans vagin als Jocs amb invitació. Som un país on només hi ha un esport que està a dalt de tot, l’esquí. Les altres federacions pateixen de manca de recursos i això fa que el dia a dia d’entrenaments, de competicions i de possibles estades, sigui molt complicat.

Andorra no pot esperar a tenir un campió olímpic o un finalista olímpic. Tot i així, el COA ha posat unes mínimes per poder aspirar a aquestes invitacions. Això vol dir que no tothom pot obtenir-les», recorda.

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

43 ·

ESTHER BARRUGUÉS, tiradora

És la darrera sensació de l’esport andorrà i el més jove dels representants a Rio. Només té 19 anys i competirà a la prova dels 800 metres. Fill dels atletes Joan Ramon Moya i Maria Betriu, compagina l’atletisme amb els estudis d’Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona. Fa pocs dies es va proclamar campió de Catalunya absolut amb una millor marca personal d’1 minut 48 segons i 75 centèsimes, i als Europeus absoluts d’Amsterdam es va quedar a mig segon de la classificació per a les semifinals. «Participar als Jocs suposa complir un somni, no només pel fet d’anar-hi sinó per fer-ho acompanyat del meu pare, que és un dels meus entrenadors. Des de ben petit jo el veia anar-se’n als Jocs com a entrenador de Toni Bernadó i sempre somiava en poder anarhi algun dia amb ell i viure aquesta experiència junts», explica el jove atleta del CAVA. «El meu objectiu és fer un bon paper i sobretot agafar experiència per al futur. Actualment no estic al nivell de la gran majoria dels participants, però espero poder ser-hi d’aquí a uns anys», diu Moya, que com la resta dels andorrans participarà amb una invitació. «Com més habitants i recursos té un país, més possibilitats hi ha de fer mínimes o medalles. Nosaltres som un país molt petit i en el cas de l’atletisme no tenim ni les instal·lacions ni els ajuts suficients com per poder dedicar-nos al 100%. Això tampoc ajuda a fer aquestes mínimes o treure atletes d’alt nivell, però fem tot el que podem i tenim uns quants joves que en uns anys crec que podrem lluitar per aconseguir-ho». En tot just dos anys, des que va canviar l’hoquei patins pel tartan i les sabatilles de claus, la progressió de les seves marques ha estat meteòrica. «El salt gran l’he fet aquest any, que he aconseguir rebaixar en 4 segons la meva marca i he quedat campió de Catalunya absolut. Mai pensava que podria arribar a quedar campió de Catalunya, com ho havien sigut els meus pares», diu.

Moya serà l’únic representant de l’atletisme andorrà a Rio. Cada país disposa d’un mínim de dues wild cards en atletisme i natació, una masculina i una femenina, per garantir la universalitat dels Jocs, però aquestes invitacions no són un xec en blanc. Bona prova és el cas de l’atleta Clàudia Guri, que després de protagonitzar una gran temporada d’hivern va fer la marca demanada pel COA al Campionat del Mediterrani sub-23 en salt d’alçada (1,79 metres), però no ha superat el tall de la Federació Internacional d’Atletisme al rànquing fet entre totes les aspirants, en una prova amb menys places per invitació.

e • només periodi dism sm

POL MOYA, atleta

Esports

AndNews · núm. 6 ·

La primera esportista del país que va aconseguir el bitllet per a Rio va ser la tiradora de precisió Esther Barrugués, de 36 anys, que competirà amb una invitació en la modalitat de carrabina d’aire comprimit de 10 metres. «Ho visc amb la màxima il·lusió, ganes, forces, serenitat, recolzada per molta gent... ho estic gaudint moltíssim, és un camí preciós. És la competició més gran a la qual podré aspirar mai i l’objectiu és fer un marca bona i aprendre què són uns Jocs Olímpics», explica la tiradora. Nascuda a Barcelona i rellotgera de professió, ha disputat cinc Jocs dels Petits Estats amb Andorra, amb un bronze a Liechtenstein 2011.

Als Jocs Europeus de Bakú de l’any passat va ser 38a.

Tot i la seva condició amateur, la preparació és molt exigent. «Fa dos anys i mig que vaig començar amb el preparador físic, ja que abans ho feia pel meu compte, i una mica menys amb el preparador tècnic amb qui havia coincidit a la selecció espanyola, i a temporades amb la psicòloga. M’aixeco a les 5 del matí, sis dies a la setmana, per entrenar dues hores de tècnica, entre 45 minuts i 1 hora i tres quarts de físic, i després fer les 8 hores de jornada laboral», explica. «Per Andorra els Jocs suposen que els esportistes que ara són nens vegin que amb esforç i sacrifici els somnis es fan realitat.

Si no et costen, no els valores. Crec que falta recolzament de les empreses del país per donar les màximes facilitats als esportistes per preparar-se, i també que aquí falta molt l’anomenada cultura de l’esforç. La gent s’espanta quan dic que porto 21 anys tirant i seran els meus primers Jocs. A Espanya tiradors meravellosos amb rècords i campionats d’Espanya, i bones posicions internacionals, no accediran mai a uns Jocs», assenyala.

Juilol 2016

LAURA SALLÉS, judoka

Esports

L’única esportista que a Rio repetirà participació en uns Jocs Olímpics, si la invitació que ha rebut de la Federació Internacional rep la confirmació definitiva del COA, és Mònica Ramírez, que es va estrenar a Londres 2012. Quatre anys després, amb 22 d’edat, la nedadora escaldenca espera repetir, a la prova dels 100 metres lliures. «Quan vaig acabar els Jocs de Londres veia els de Rio molt lluny i no m’esperava pas arribar-hi. Durant aquests dos últims anys m’han servit com a motivació per seguir entrenant. Si s’acaba confirmant la wild card, és una gran satisfacció personal. L’objectiu és ferho el millor possible, tenir millors sensacions dins l’aigua que a Londres i fer la millor marca, però sobretot gaudir de la competició i de l’experiència. Pel que fa a la preparació, aquest any hem tinguts molts entrebancs, ja que hem estat sense piscina olímpica durant 9 mesos i la temporada no està sortint del tot bé. Tampoc hem pogut fer estades fora del país per motius econòmics», assenyala Ramírez, que compagina l’esport amb els estudis d’Infermeria a la Universitat d’Andorra. «Personalment crec que per als esportistes del país els Jocs són com un premi. És una manera també de fer conèixer Andorra al món. Per a nosaltres és un orgull poder representar el nostre país. Encara que no tinguem un nivell olímpic, el nostre sacrifici està present. A tots ens agradaria participar-hi amb una mínima olímpica, però de moment no tenim el nivell ni els mitjans suficients per poder arribar-hi, si més no en natació», conclou.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

44 ·

e • només periodi dism sm

MÒNICA RAMÍREZ, nedadora

TM

AndNews · núm. 6 ·

Juliol 2016

La judoka Laura Sallés, de 30 anys, viurà el debut olímpic d’una manera molt especial. I és que ara en fa quatre es va quedar amb la mel als llavis, quan ja li havien comunicat que tenia la wild card per anar a Londres i la va perdre a última hora per la classificació olímpica del seu entrenador i amic, Dani Garcia. Sallés, que des de fa gairebé una dècada viu i s’entrena a València, compagina el judo amb els estudis de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya. «Ho visc amb molta il·lusió, fa anys que em preparo per aquest moment i ara estic a l’esprint final per arribar i donar el millor de mi. Suposa un objectiu i un somni assolits, la recompensa de tots aquests anys de dedicació», explica des de València. «El meu objectiu és acabar de gaudir d’aquest camí i donar el 200 per cent de mi, que la meva família, que estarà allà al meu costat, i jo ens sentim orgullosos. Anar a guanyar, sigui qui sigui qui tingui al davant», diu. «Penso que l’esport andorrà ha crescut molt, però encara és jove i necessita suport i determinació, crec que els esportistes que ens hi dediquem a l’alt nivell donem exemple i motivació perquè la generació següent vulgui superar-nos. Avui alguns de nosaltres encara necessitem una invitació per participar als Jocs, i està bé perquè és una recompensa a un esforç i una dedicació molt grans, però també espero que amb els anys siguin més els esportistes que aconsegueixin la mínima per participar-hi sense necessitat d’invitació, com va fer el meu company i entrenador Dani Garcia a Londres 2012. Aleshores l’esport andorrà haurà fet un pas més en la seva evolució.

Penso que estem en el bon camí, i que amb la cooperació de tots, federacions, Govern i el COA, anirem ampliant horitzons», assegura.

Esports

DEL 9È LLOC D’EMILI PÉREZ, A LES 5 MARATONS DE TONI BERNADÓ Els esquiadors Lluís Molné i Francesc Viladomat van ser els primers andorrans en disputar uns Jocs Olímpics, l’any 1952 a Cortina d’Ampezzo, però la inexistència d’un comitè olímpic nacional els va fer participar per Espanya. El debut olímpic sota bandera andorrana no va arribar fins el 1976 amb els Jocs d’hivern d’Innsbruck (Ton Naudi, Antoni Crespo, Carles Font, Xavier Areny i Esteve Tomàs) i els d’estiu a Montreal (Jean-Claude Montané, Esteve Dolsa i Joan Tomàs). Fins avui, un total de 60 esportistes del país han participat en uns Jocs.

maratons olímpiques i les ha acabat totes cinc (Atlanta 96, Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012). En el cas de Tomàs, 36 anys separen la primera participació olímpica de l’última (Montreal 76, Moscou 80, Los Àngeles 84, Sydney 2000 i Londres 2012). Als Jocs d’hivern, tres esportistes lideren la llista amb quatre participacions olímpiques cadascú: Gerard Escoda (Calgary 88, Albertville 92, Lillehammer 94 i Nagano 98), Vicky Grau i Víctor Gómez (Albertville 92, Lillehammer 94, Nagano 98 i Salt Lake City 2002).

Amb 15 anys, l’atleta Cristina Llovera es va convertir a Londres 2012 en l’olímpica més jove d’Andorra. També tenia 15 anys la nedadora Meritxell Sabaté quan va debutar en uns Jocs, a Atlanta 96. Pel que fa als Jocs d’hivern, l’esquiador Carles Font té el rècord de precocitat, amb 16 anys acabats de fer a Innsbruck 1976. El tirador Joan Tomàs, que va competir a Londres amb 61 anys, ha estat fins ara el participant andorrà més veterà.

Entre els noms propis, Emili Pérez va assolir el resultat més important l’any 1988 a Seül (Corea del Sud), amb un novè lloc a la prova de ciclisme en ruta, a una sola plaça del diploma olímpic reservat als vuit millors, i amb el mateix temps que la medalla de bronze. També es va quedar molt a prop del diploma olímpic el judoka Dani Garcia, que a Londres 2012 va superar el paraguaià Azevedo en el primer combat i va caure en la lluita per passar als quarts de final contra el seu amic Sugoi Uriarte.

Dos esportistes comparteixen el rècord de participacions olímpiques, l’atleta Toni Bernadó i el tirador Joan Tomàs. En el cas de Bernadó, és l’únic atleta del món que ha fet cinc

ELS PRIMERS JOCS A SUD-AMÈRICA I L’ALERTA PEL VIRUS ZIKA Els Jocs de la 31a Olimpíada se celebraran a Rio de Janeiro del 5 al 21 d’agost. A falta de les llistes definitives, hi participaran uns 10.500 atletes de 206 països, en un total de 306 proves de 42 modalitats. La competició es repartirà en 4 zones: Barra da Tijuca -on es troba la vila olímpica-, Deodoro, Maracanà i Copacabana. L’alerta per l’amenaça del virus Zika, que es transmet per la picada d’un mosquit, ha estat objecte de polèmica i un grup de 170 científics van recomanar en una carta oberta a l’Organització Mundial de la Salut i el Comitè Olímpic Internacional l’ajornament o canvi de seu dels Jocs, pel risc d’un contagi massiu. L’OMS i el COI no hi van accedir, tot i la preocupació mostrada per alguns esportistes tan coneguts com el jugador de bàsquet Pau Gasol o la tennista Serena Williams. L’OMS sí que recomana que les dones embarassades no viatgin als territoris afectats pel virus i aconsella els turistes que vagin a Rio que evitin les àrees urbanes més pobres i superpoblades, sense aigua potable o sanejament bàsic. I també que practiquin sexe de manera segura, ja que s’han detectat casos de transmissió del virus per via sexual. Del 7 al 18 de setembre es disputaran al mateix escenari els Jocs Paralímpics, en què Andorra no tindrà cap representant.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

45 ·

AndNews · núm. 6 ·

Juilol 2016

Sortim

MÚSICA SEYDIY NDIAYE

El cantautor senegalès conegut també com Galis ha estat vocalista de diversos grups d’estils diferents i ha acabat apostant pel vessant més poètic fent música d’autor. Canta en la seva llengua natal −wolof−, les lletres d’un cèlebre poeta senegalès contemporani i també escriu les seves pròpies cançons, que parlen d’educació, societat i cultura africana. Cançó social amb què s’autodenomina «la veu dels sense veu».

Dissabte, 23 de juliol al Museu Casa Rull de Sispony, la Massana, a partir de les 21 hores.

formació de trio, amb Dante Falótico a la bateria, en un concert de soul, jazz, funky, pop i bossa nova per oferir versions de cançons d’artistes tan coneguts com Eva Cassidy, Sam Smith, Etta james, Aretha Franklin, Otis Redding, Adele, Amy Winehouse, Bill Withers, Tom Jobim, Ray Charles, Joss Stone i James Brown, entre d’altres.

Dijous, 4 d’agost a l’Andorra Park Hotel, les Canals 24, Andorra la Vella, a les 21.15 hores.

QUARTET PER L’ART I MARIDATGE

Les Nits d’estiu a Encamp proposen un tribut al mític grup suec de música pop, ABBA. Björn & Benny, Agnetha & Anni-Frid van formar el grup el 1969 i van conèixer l’èxit internacional el 6 d’abril del 1974 en guanyar el XIX Festival d’Eurovisió amb la cançó Waterloo. Tribut ABBA és un acurat treball amb música i veus en directe que recreen les millors cançons de la formació.

Dijous, 28 de juliol a la plaça dels Arinsols d’Encamp, a les 22 hores.

El quartet format pels membres de l’ONCA David Olmedo i Josep Martínez Reinos als violins, Josep Bracero a la viola i Gaëtane Duynalaeger al violoncel oferirà el concert Ibèrics amb denominació d’origen a l’església de la Cortinada amb degustació d’embotits ibèrics inclosa.

Dimecres, 10 d’agost a l’església de Sant Martí de la Cortinada, Ordino, a les 21 hores.

Reserva prèvia obligatòria al (+376) 878 173

LÍDIA PUJOL

NITS D’ESTIU A ENCAMP

TRIBUT ABBA

En el marc del 15è Campus universitari de la llengua catalana, concert gratuït de la cantant catalana Lídia Pujol 13 maneres de cantar les 40 a la plaça del Prat del Riu de Canillo. Si amenacés pluja, el concert es faria a la sala d’actes del Palau de Gel. Dilluns, 1 d’agost a la plaça del Prat del Riu de Canillo, a les 22 hores.

REVIU EL CAPVESPRE A LA MASSANA DANIEL CROSS

Daniel Cros és fill d’artistes −mare pintora i pare fotògraf− i comença la seva carrera musical el 1982 com a cantant i guitarrista de la banda de pop-rock Brighton’64. amb la qual actua a diverses sales de Barcelona. Des de llavors no ha parat d’oferir concerts i editar treballs discogràfics que l’han portat de gira per tot el món. En aquesta ocasió, ens presenta el seu nou treball No más canciones tristes, que inclou deu noves cançons pròpies i dues versions que transpiren una sonoritat propera al folklore sud-americà a ritme de bolero, de ranxera o de bossa nova, i que es combina amb temes propers al folk-rock amb un so més aviat acústic, com per ser compartits al voltant d’un foc de camp, envoltat d’amics.

Dijous, 4 d’agost a la plaça del Quart de la Massana, a les 20 hores.

VIBRAND EN CLAU DE SOUL

Dins del cicle Dry & Live Music als Jardins del Park Hotel, Vibrand actuarà en

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

46 ·

AndNews · núm. 6 ·

TRIBUT A ELVIS PRESLEY

Fantàstica banda que ofereix un espectacle amb què repassa tota la trajectòria musical de l’Elvis, dels anys 50 fins als 70, amb un ampli repertori que inclou els seus principals èxits.

Dijous, 11 d’agost a la plaça dels Arínsols d’Encamp, a les 22 hores.

MUSEU DEL TABAC VISITES NOCTURNES I CONCERT D’ÀRIES D’ÒPERA

El Museu del Tabac ofereix visites nocturnes gratuïtes amb sistema multimèdia a l’antiga fàbrica Reig i visites lliures a l’exposició temporal Déus d’Egipte, que també s’amenitzaran amb un concert d’àries d’òpera interpretat pel quartet de corda Ensemble Ad Libitum que repassarà obres tan populars com Carmen, La flauta màgica, Cavalleria rusticana o La Bohème, entre d’altres.

Dijous, 18 d’agost a partir de les 21 h al Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria. Reserva prèvia obligatòria al (+376) 741 545

Juliol 2016

Sortim

de sortida situat a 1.267 m d’alçada, fins a l’arribada, ubicada al cim de la carretera dels Cortals, a 2.087 m d’alçada.

FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS RAQUEL ANDUEZA I JESÚS FERNÁNDEZ

La soprano i l’intèrpret de tiorba proposen D’amore e tormenti, un recorregut per àries, cantates i canzonettas del primer barroc italià del segle XVII. Diumenge, 14 d’agost al Museu Areny-Plandolit d’Ordino, a les 20 hores.

LA RITIRATA

La formació de La Ritirata oferirà Quartets de corda de Boccherini, Haydn i Arriaga a l’Antiga Fàbrica de Paraires i Teixidors. Un concert amb instruments de l’època amb especial atenció a la interpretació històrica dels quartets de corda del moment en què van ser escrites les obres.

Dijous, 25 d’agost a l’Antiga Fàbrica de Paraires i Teixidors, d’Escaldes-Engordany, a les 21.30 hores.

Informació i reserva d’entrades a: www.femap.cat/programacio/entrades

ESPORTS

Diumenge tindrà lloc la marxa cicloturista sobre el recorregut dissenyat pel mateix Purito, que segueix el traçat de l’onzena etapa de l’edició 2015 de la Vuelta. Com en l’anterior cursa, aquesta es disputarà en tres distàncies diferents per encabir el màxim nombre d’afeccionats de tot nivell. La sortida serà a Sant Julià de Lòria i l’arribada, als Cortals d’Encamp.

Dissabte 13 a Encamp i diumenge 14 d’agost, sortida des de la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria.

EXPOSICIONS ART CAMP

ANDORRA OUTDOOR GAMES 2016

La 2a edició dels Andorra Outdoor Games ja té dates, els dies 23 i 24 de juliol del 2016. En aquesta ocasió, al llarg del cap de setmana es disputaran tres proves: la Triatló, la Pic Negre Trail en dues distàncies i la Challenge MTB amb dos circuits de quilometratge i dificultat diferents.

Dissabte 23 i diumenge 24 de juliol a Naturlàndia, Sant Julià de Lòria i a Encamp.

SPARTAN RACE

La millor carrera d’obstacles del món se celebrarà aquest any a l’estació d’esquí Granvalira, sector Grau Roig.

Dissabte 30 i diumenge 31 de juliol a Encamp.

TORNEIG D’ESCACS

Torneig suís de 9 rondes amb partides de 5 minuts. Hi haurà un límit d’inscripcions de 100 jugadors. El preu de la inscripció és de 5 € per a tots els jugadors participants i s’acceptaran inscripcions fins al dijous 4 d’agost a granprixandorra@gmail.com. El total dels premis ascendeix a 1.525 euros.

Dissabte, 6 d’agost a la sala Àgora de la Casa Pairal d’Andorra la Vella. Carrer Prat de la Creu, plaça Lídia Armengol a les 10 hores.

LA PURITO

La marxa cicloturista promoguda pel ciclista català Joaquim Rodríguez, la Purito Andorra 2016 − Gran Premi Andbank, amplia dates i activitat amb una cronoescalada, que es farà dissabte 13 d’agost al matí. Els afeccionats més competitius tenen un nou desafiament per superar els 9,7 km que hi ha des d’Encamp, punt

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

47 ·

AndNews · núm. 6 ·

Cada edició de l’Art Camp Colors per al Planeta s’organitza una exposició que recull les obres de l’edició anterior per donar-les a conèixer als artistes de l’edició actual el dia de la inauguració.

Mentre dura l’Art Camp l’exposició la pot visitar tothom que vulgui al vestíbul de la Llacuna.

Fins el 28 de juliol al Centre Cultural La Llacuna d’Andorra la Vella. Carrer Mossèn Cinto Verdaguer 4/6.

PICASSO

Aquest estiu el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) ofereix un viatge per l’univers femení de Pablo Picasso amb l’exposició Seducció i lluita. Picasso (Màlaga, Espanya, 1881 – Mougins, França, 1973) és un dels artistes més creatius del segle XX. Va ser inventor de formes, innovador de tècniques i creador d’estils, a més d’un geni polifacètic que representa l’art contemporani, tot i haver-se convertit en un clàssic. El seu talent immens es desplega al CAEE a través d’una de les seves grans passions: les dones. Una passió que es plasma en les seves obres, que relaten l’estat i l’evolució de les relacions que va mantenir amb el gènere femení. Les dones inspiren els gravats i les ceràmiques que formen l’exposició. Un recorregut pels traços bàsics dels rostres que formen la suite Carmen, els tons ocres de les litografies de l’època rosa, la insolència de les obres de colors vius com la Nana, o els gravats carregats d’erotisme del final de la seva vida.

Fins el 24 de setembre al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany.

Juliol 2016

NOU TOYOTA RAV4

NO ÉS NECESSARI ENDOLLAR-LO, ES CARREGA SOL FUNCIONANT ESCOLTEU EL SILENCI, UNA CONDUCCIÓ HÍBRIDA ZEN

ECONOMIES DE MANTENIMENT I D’UTILIZACIÓ + -

10 ANYS DE TRANQUIL·LITAT GARANTITS DE BATERIA

COMPORTAMENT CIUTADÀ I RESPONSABLE HÍBRID Benzina + Elèctric Potència 197 cv Transmissió 4 rodes motrius

Canvi de marxes CVT de variació contínua Emissions de CO2 115 g/km 117 g/km Consum (cicle mixte) 4,9 L/100 km 5,0 L/100 km Capacitat de remolc (1) 800 kg 1 650 kg

TOYOTA MOTORS ANDORRA

Av. Fiter i Rossell 4 · AD700 ESCALDES-ENGORDANY · Principat d’Andorra · Tf. (+376) 814481 · Fax (+376) 828527

Concessionari oficial de les marques

TOYOTA – LEXUS – SUBARU - KAWASAKI – KYMCO - RIEJU – VECTRIX