Dona Secret Nº108: Dia de la Dona (Març 2024)

Andorra · Núm. 108

Març 2024

Preu: 2 €

“Sons” Museu THYSSEN PDPAOLA

Conferència Adwill

Gseries

Komanem

Conferència CROW

Festival de Guitarres

Salvador Sobral

Finals de la Copa del món d’esquí 31è aniversari de la Constitució

ENTREVISTES

Montserrat RONCHERA

Maria SUÁREZ

Jonaina SALVADOR

Marta COMPTE

Teresa FERREIRA

Carmen LÓPEZ

Agustina GRANDVALLET

Natàlia GALLEGO

Rebeca ROGER

Dina VIEIRA

Elena MILLÁN

EMPLENA LA TEVA PELL EN 1 SETMANA*!

CLÍNICAMENT TESTAT, EL SÈRUM OH LA PLUMP HIDRATA INTENSAMENT, PROPORCIONA LLUMINOSITAT I REDUEIX LES ARRUGUES.

EL FALGUERÓ – VALLEY VIEW

Promoció de 55 habitatges · Pisos d’un, dos, tres, quatre i sis dormitoris · Des de 72m²

Places d’aparcament i trasters opcionals · Preu a consultar

LVuit relats

La Marta Compte, psicòloga; la Teresa Ferreira, comissària major de la policia d’Andorra; la Natàlia Gallego, geòloga, atleta i també presidenta de la Federació Motociclista d’Andorra; l’Agustina Grandvallet, presidenta d’AMIDA; la Carmen López, propietària de la botiga Bespoke Closet; la Montserrat Ronchera, secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones; la Jonaina Salvador, soprano i directora d’Andorra Lírica i de la Temporada d’Òpera d’Andorra; i la Maria Suárez, directora de Banca País d’Andbank.

Vuit dones amb trajectòries molt divergents però amb factors en comú tan rellevants com ara el compromís i la passió per les seves feines. Vuit dones pioneres en els seus camps, que conserven innates la força, l’entrega i la il·lusió amb què van

començar. Hem parlat amb totes elles i ens fan partícips dels seus inicis, del que les va motivar a emprendre cadascuna en un sector, de les dificultats que han trobat i superat al llarg del camí, dels seus plans de futur i de les experiències acumulades fins el dia d’avui.

En homenatge al mes de març, el mes de les dones, us apropem el relat de vuit dones empoderades que han sabut fer de la seva passió, la seva professió. Que animen a les seves congèneres a deixar enrere complexos i pors, a fer els passos necessaris per trobar allò que les omple i satisfà, a preservar i eixamplar el camí que van obrir les seves predecessores. Tothom neix amb un talent que s’ha de descobrir i polir. Cap somni és impossible si es persegueix amb perseverança.

Entrevista: Melània Vinyals, Noelia Farias · Localització : Grand Plaza Hotel · Fotos: Antonio Miralles i Reinaldo Márquez.

Perruqueria: Salón Toro Centre Júlia: Victor Toro, Meritxell Lorente, Olena Vahina, Analía Ortega, Rayan Adrián.

Salón Toro Centre Onyx: Jennifer Martins · Maquillatge: Nyx Andorra: Debby Costa i Fanny García · Perfumería Júlia: Luca Pires i Alejandra Pareja. Breakfast: Sauleda Pastissers Centre Júlia

Elegance is an attitude

Mikaela Shiffrin

Andorra

MARTA COMPTE

«La consciència és un símptoma de salut»

La Marta Compte té la immensa sort de llevar-se cada matí amb ganes de treballar! Psicòloga vocacional amb un llarg bagatge a les espatlles, ens explica que ja de ben petita va descobrir que tenia ull clínic per analitzar els comportaments dels altres, i que espontàniament trobava la manera d’alleujarne les angoixes. Mare de dos fills, va decidir fer el pas d’assalariada a autònoma l’any 1998, considerant-ho una via òptima per conciliar vides laboral i professional. L’apassiona l’esquí, continuar aprenent cada dia, i contribuir a la pau interior de les persones del seu voltant, tant dins com fora de la consulta.

Per Melània Vinyals Marsol.

Esdevenir psicòloga va ser sempre la seva vocació o les circumstàncies la van portar?

Sempre he tingut interès per la conducta humana; ja de petita em fixava en característiques que em sobtaven i intentava descobrir el perquè de determinades actituds. Tenia una intuïció especial per detalls concrets, em formulava les meves pròpies explicacions i teories… i moltes vegades encertava. També recordo que, ja de ben joveneta, agafava la premsa i llegia les entrevistes, eren l’apartat que més m’interessava, saber per què aquest deia això o allò, perquè aquest altre es comportava d’aquesta manera o d’aquella altra… Estic molt contenta d’haver convertit el que més m’agrada en la meva professió.

“M’agrada el contacte amb la gent i considero que el treball en equip és més enriquidor que l’individual”

(la meva sòcia). Estava molt bé a l’ITAP, però vaig veure que combinar maternitat i una feina d’assalariada és complicat; amb els fills poden sorgir moltes eventualitats que requereixen més flexibilitat horària per part dels pares. Aleshores, li vaig proposar a la Meritxell de muntar un despatx, perquè jo no volia treballar sola, m’agrada el contacte amb la gent i considero que el treball en equip és més enriquidor que l’individual. Ens donem suport i ens ajudem, ens preguntem i resolem dubtes, fem pinya… El treball en equip és molt més interessant i fructífer. I això, ens vam associar l’any 1998 i fins avui continuem treballant juntes.

Parla d’una època en què anar al psicòleg estava molt estigmatitzat.

Vostè treballa pel seu compte, és cert? Suposo que això ajuda a la conciliació, i atorga una llibertat clau a l’hora de sentir-se realitzada.

Sí, treballo pel meu compte des de l’any 1998, després de tenir el meu primer fill. Abans era assalariada d’un centre de psicologia anomenat ITAP, on també hi havia la Meritxell Camp

Sí, molt. Hi havia molts prejudicis i un sentiment com de vergonya o de culpa ho embolcallava tot. Per exemple, quan treballava a l’ITAP, els pacients entraven a la sala d’espera per la porta principal, però sortien per una altra d’adjacent, per no coincidir amb la resta de persones que visitaven la consulta, perquè ningú sabés que anaven al psicòleg.

De fet, no fa gaire que s’ha trencat el tabú de demanar ajuda en aquest sentit, m’equivoco? Quins factors creu que han motivat aquest canvi de mentalitat?

La COVID en va ser un de molt important: va treure a la superfície problemes que la gent anava arrossegant. El fet de no poder sortir de casa va posar en relleu problemes de parella, problemes laborals, problemes personals, addiccions… L’obsessió per les xarxes socials es va incrementar durant aquella època, cosa que no va ajudar gens. Viure una pandèmia que ens va privar de llibertat i que va aconseguir paralitzar el món, va representar un impacte per a tothom. La COVID es va acarnissar especialment amb els sectors infantil i juvenil: res estava adaptat, en aquell moment, per a fer les classes online; es va perdre el contacte humà; la vida social va experimentar una recessió sense precedents.

I al gremi hi ha més psicòlegs o psicòlogues?

Moltes més dones; filogenèticament, sempre hem estat les “cuidadores”. Ja, a la prehistòria, quan els homes anaven a

“La COVID va treure a la superfície problemes que la gent anava arrossegant”

caçar, les dones es quedaven cuidant als infants; aquest patró, tot i que adaptant-se a les necessitats de cada època, s’ha anat repetint. Potser tenim més facilitat que els homes per entendre les emocions, el llenguatge no verbal… no sé si això determina a l’hora d’escollir la carrera, però la realitat és que a la meva facultat érem un 95% de noies. En canvi, hi ha més psiquiatres homes.

Algun cop ha estat blanc d’algun comentari masclista dins la seva professió o dins del col·lectiu de la salut? Algun cop han menyspreat les seves capacitats pel simple fet de ser dona?

I fora de la feina, conduint moltes vegades sents el comentari “dona havia de ser” com a explicació d’alguna maniobra o d’algun incident a la carretera; també, sobretot d’adolescent, he hagut d’aguantar judicis sobre el vestuari o la meva manera de relacionar-me amb els nois…

I en l’àmbit laboral, no sé si va ser específicament perquè era dona, potser pel fet de ser psicòloga; en una reunió al Ministeri de Sanitat vaig fer una intervenció sobre el patiment psicològic de les persones, i un cap d’urgències em va menysprear públicament, dient que ell salvava vides i jo m’ocupava de banalitats.

És cert que, quan el problema físic arriba a certs nivells, s’ha de córrer i que, en canvi, d’un atac d’ansietat no et moriràs. Depenent de la gravetat, notaràs que et mors, però no et moriràs. Això no impedeix que el patiment mental sigui insuportable, i no s’atura. Si no s’hi posa remei, la víctima d’aquestes angoixes pot acabar posant fi a la seva vida; algú que se suïcida no és que vulgui morir sinó que no vol viure, no pas havent de compartir els dies amb un calvari mental. I intentar solucionar aquestes qüestions, intentar que ningú arribi a aquests extrems de desesperació, no és en absolut una banalitat.

Quins són els motius més repetits pels quals la visiten?

No tinc una estadística feta, però jo diria que pel que més ve la gent és per problemes laborals. La feina és el nostre mèto-

de de subsistència; quedar-te sense parella pot portar a patir molt, però no tens per què passar necessitat econòmica. En canvi, quedant-te sense feina, sí, i no és tan fàcil trobar-ne una altra, recomençar, buscar una nova font d’ingressos… Quan hi ha problemes a la feina, molta gent no es planteja deixar-la per aquesta raó, i això va generant malestar, angoixa i molt perjudici per a la salut. L’estadística de treballadors que reben assistència farmacològica (ansiolítics, antidepressius…) per combatre l’estrès laboral és aclaparadora.

jectiu de la teràpia és que cada dia ens necessitin menys.

Una altra de les reticències a acudir al psicòleg és que fer teràpia significa enfrontar-se a un mateix, despullar-se davant d’un mirall que no ens mostra els “defectes” físics, sinó els mentals, i això fa por.

“Quan un s’adona que alguna cosa no va bé, cal acudir al psicòleg”

També hi ha afluència de persones que intenten sortir de dinàmiques tòxiques, ja sigui amb la parella, amb la família, amb amics… i darrerament estem tractant molts pacients que necessiten superar un trauma. No em refereixo només a víctimes d’agressions, accidents… sinó a pacients que durant molt temps han normalitzat conductes del tot anormals com ara la falta d’afecte, els menyspreus durant la infància o en qualsevol període. Això té conseqüències en el desenvolupament del cervell, un òrgan que assimila les coses tal com les aprèn; qui normalitza conductes inadequades és molt probable que les repeteixi, cosa que s’ha d’evitar.

Qui visita més el psicòleg? Els homes o les dones? Parlant de sexe, són les dones les qui més ens visiten. No tant perquè estiguin més o menys pressionades, o perquè pateixin més o menys, sinó perquè encara hi ha la tendència a creure que els homes no poden mostrar debilitat, i acudir al psicòleg encara es veu com un signe de debilitat. S’està avançant en aquest sentit, ara hi ha molts homes que venen sense por, però la diferència entre sexes encara és palpable.

Quan recomana visitar el psicòleg?

Potser costa més identificar els signes de dolor mental que els de dolor físic… Però quan un s’adona que alguna cosa no va bé, igual com anem al metge quan ens notem una fiblada a algun punt del cos, cal acudir al psicòleg. La consciència és un símptoma de salut. I el primer pas per sortir d’aquest malestar és reconèixer-lo.

Una de les barreres de resistència per venir a consulta amb la qual ens hem trobat, és que molta gent pensa que compartir el problema amb amics o familiars és el mateix que explicar-lo a un psicòleg, i no és així. Primer, perquè el cercle íntim de cadascú no pot ser objectiu i, segon, perquè no compta amb els coneixements necessaris per proporcionar, rigorosament, les eines de què abans parlàvem. Hi ha vegades en què la ment necessita ajuda de professionals. Els amics poden acompanyar, escoltar, ajudar a distreure el pacient, i és molt important aquesta xarxa i no sentir-se sol… però no han estudiat el cervell i la conducta humana tant com els psicòlegs que, precisament per això, podem elaborar diagnòstics i tractaments acurats i específics. La feina del psicòleg va molt més enllà d’escoltar i, de fet, l’ob-

Podria citar alguna dona que li hagi servit de referent?

Em ve al cap la Jane Goodall, una pionera de l’etologia (l’estudi del comportament animal i, per tant, cosí germà de la psicologia, l’estudi del comportament humà) que ens ha deixat aportacions molt valuoses; la considero una avançada a l’època, i és admirable que la seva tasca tingués com a objectiu aprendre dels ximpanzés en comptes de domesticar-los. I, per descomptat, la meva mare, que ens va deixar ara fa un mes. Va ser una dona molt lluitadora, moderna i oberta de ment. Es va quedar vídua amb quatre fills i sempre ens va animar perquè assolíssim els nostres somnis, acompanyant-nos en el camí escollit per cadascú. Recordo que va ser de les poques que em va donar suport quan vaig anunciar que estudiaria psicologia, una carrera de la qual, aleshores, no s’esperava massa recorregut, i mira ara! Tinc la sort de no poder-me ni imaginar què és passar vuit hores al dia fent una feina que no t’agrada. La meva mare ens va donar molta llibertat perquè confiava plenament en nosaltres. Ara ja no la tinc físicament, però el seu llegat el conservaré sempre. •

TERESA FERREIRA DE JESUS

«No hi ha res més enriquidor que treballar al servei de la ciutadania»

La Teresa Ferreira de Jesus és comissària major del Cos de Policia d’Andorra, la graduació més alta ostentada per una dona avui dia. Llicenciada en Dret per la Université de Toulouse, va entrar al cos l’any 1995 com a sots-cap de la divisió de Seguretat Ciutadana. Al llarg de gairebé tres dècades i amb una trajectòria sempre ascendent i brillant, ha acumulat un munt de mèrits i reconeixements: tangibles, com ara la Medalla d’Honor per la seva qualitat professional i humana, guardó amb què la va distingir la policia francesa; i sobretot els invisibles als ulls, com l’orgull i la satisfacció d’haver escollit una professió que li permet dedicar-se a les persones, contribuir amb la justícia i vetllar per la tranquil·litat de la població.

Per Melània Vinyals Marsol

Esdevenir policia havia estat sempre la seva vocació o les circumstàncies la hi van portar?

Doncs la veritat és que la vocació em va arribar després. Quan era petita, volia ser historiadora, la Història era la meva passió; paral·lelament, sempre he estat una fervent defensora dels nens, de les persones vulnerables i dels animals... sempre he tingut aquest sentit de la justícia. Així que, quan em va tocar escollir carrera, era lògic decantar-me per una via que em permetés posar en pràctica aquestes aptituds, dedicar-hi tots els meus esforços i convertir-les en un ofici. Aquella via, aleshores, va ser el dret, que vaig estudiar a l’Université de Toulouse; però els advocats han d’aprendre a defensar tant víctimes com criminals, i jo no em veia aplicant aquest segon vessant. Aleshores, vaig descobrir un màster en Dret Comunitari que em va cridar l’atenció. Eren els anys 90, context en què Espanya i Portugal feia poc que pertanyien a la Unió Europea; se’n parlava molt, d’això, i vaig pensar que em podria encaminar cap a les institucions europees.

“Sempre he estat una fervent defensora dels nens, les persones vulnerables i els animals”

Mentre estava completant aquest màster, em vaig assabentar que el director de la Policia en aquell moment, el senyor Antoni Aleix, buscava futurs comissaris entre els estudiants graduats en dret. Em va interessar la proposta i vaig anar a veure’ls, a ell i al que avui en dia és el fiscal general, el senyor Xavier Sopena. El cas és que em van enfocar la carrera d’una manera molt atractiva i, amb 24 anys que tenia aleshores, em vaig presentar a l’edicte; em van seleccionar i vaig iniciar la formació de dos anys per ser comissària a l’École Nationale Supérieure de la Police de Lió. Allà vaig veure clar que volia dedicar-m’hi; allà vaig trobar la vocació. Per fi podia complementar les teories jurídiques amb els meus valors i la necessitat de protegir a qui més ho necessita.

Quina proporció de dones hi havia al cos quan vostè va entrar-hi?

Si actualment som un 10% (d’un total de 256 policies) quan jo hi vaig entrar devíem ser un 5%.

És, francament, una representació femenina molt exigua. De fet, sol associar-se la menció de la policia amb presència masculina, no és freqüent trobar-hi dones... Recorda algun comportament masclista o algun moment en què la seva vàlua es va veure qüestionada per raó de sexe?

No. Fa 29 anys que pertanyo al Cos de Policia, i hi he treballat sempre molt a gust. Tant jo com les meves companyes que ja eren membres de la institució quan vaig entrar-hi hem obert camí pel fet de ser pioneres en lluir aquest uniforme. I no, mai m’he sentit ni menystinguda ni discriminada pels meus col·legues. La responsabilitat dels meus càrrecs mai ha estat inferior a la dels homes.

No nego que potser, quan em vaig incorporar, la presència d’una noia jove i acabada de sortir de la facultat generés certa expectativa. S’ha de tenir en compte que en jurar el càrrec vaig esdevenir directament sots-cap de la divisió de Seguretat Ciutadana, cosa que implicava estar al capdavant de grups majoritàriament d’homes i tots amb més experiència que jo. També he de dir que, tot i que em vaig incorporar ja amb un grau, el que sempre he desitjat és aprendre; escoltar als qui fa més anys que treballen sobre el terreny, seguir els seus consells i considerar les seves opinions... Em van ajudar moltíssim, em van integrar des del primer moment. Em vaig incorporar amb molta modèstia, amb la voluntat de seguir l’exemple dels companys i de millorar cada dia. I crec que aquesta actitud m’ha ajudat a mantenir-me tants anys al càrrec.

Algú amb una graduació alta com la seva (comissària major) sol fer més feina de despatx?

Depèn. A mi m’agrada molt treballar sobre el terreny, i encara ho faig, i, per tant, estar amb el meu equip.

De tots és sabut que la feina de la policia és molt exigent, mentalment i físicament; no en va les estadístiques confirmen que és la professió amb més desgast psicològic. Quina és la situació més dura a la que ha hagut de fer front?

“Em vaig incorporar amb la voluntat de seguir l’exemple dels companys i de millorar cada dia”

El que més em costa de pair són els casos en què les víctimes són menors. Un dels que més em va marcar va ser un infanticidi. Quan es va cometre, jo estava de guàrdia i a punt de donar a llum a la meva primera filla (que ja té 23 anys, en tinc una altra de 20). És terrible que un infant sigui el blanc d’un acte de violència; aquell succés va ser difícil de superar, i que passés quan jo mateixa estava a punt de ser mare no va facilitar la gestió del moment.

I creu que aquests moments tan durs queden compensats pel conjunt de la seva feina?

Sí. I ho tornaria a fer tot, sense cap mena de dubte, tornaria a escollir ser policia.

És capaç de desconnectar? Perquè amb uns horaris poc convencionals i unes experiències tan intenses, ha de ser complicat no barrejar vides personals i domèstiques...

Crec que desconnectar, quan s’ocupa un càrrec de responsabilitat, és difícil en qualsevol feina. És inevitable pensar de tant en tant en coses de feina durant els dies de descans, crec que ens passa a tots. Si parlem de la conciliació, aquí juga un paper important la família. Jo he tingut la sort de casar-me amb algú que m’ha fet costat des del principi; ens vam conèixer estudiant i el seu suport ha estat constant en cada moment de la meva trajectòria. I, en relació amb els horaris, sempre he procurat combinar-m’ho. De totes maneres, he preguntat a les meves filles si mai han sentit que no he estat prou present, i em diuen que no, que s’han sentit molt acompanyades i molt estimades. Han comprès i acceptat sempre la meva feina.

En altres llocs, doncs, la imatge de la policia no és bona. Aquest sentiment ant policial no ha arrelat a Andorra?

i fem campanyes de prevenció a les carreteres. Aquesta feina, la preventiva, és importantíssima, perquè té com a objectiu evitar la “repressiva”.

Voldria citar algun referent femení que l’ajudi, que la motivi, que li serveixi d’inspiració?

“Encoratjo les dones a formar part del Cos de Policia. Són molt necessàries”

No. Clar que no és agradable haver de controlar o detenir, però són accions que es duen a terme per la tranquil·litat de la població. La gent d’Andorra ho entén i és molt col·laboradora. La seguretat és un valor molt preuat per tothom i ningú el vol perdre.

En tot cas, més enllà del vessant repressiu, entre les missions més importants de la Policia estan la preventiva i l’educativa. Per exemple, fem xerrades a les escoles sobre els riscos del ciberassetjament, sobre les conseqüències del bullying, sobre els perills de les drogues i altres situacions de risc. A més, col·laborem amb altres institucions, participem en taules de treball transversals de diversos àmbits

La meva mare. Una dona treballadora i bona persona que sempre m’ha donat suport en tot, sempre m’ha animat en cada decisió que he pres. Ha estat al meu costat durant tota la meva trajectòria professional, m’ha ajudat amb les nenes i ha estat un pilar cabdal que m’ha fet més fàcil assolir cada objectiu que m’he proposat. També el meu pare, que des de petita, sempre em va empènyer a ser una dona independent i autònoma. I ja parlant d’alguna dona cèlebre, et diria Teresa de Calcuta, un gran exemple que va consagrar la seva vida a cuidar persones immerses en un alt grau de marginació social. Com a icona del feminisme, admiro a l’escriptora del segle XVIII Olympe de Gouges, l’autora de “Les Droits de la Femme et de la Citoyenne”, un dels primers manifests a favor de l’empoderament de les dones, de les pioneres en proclamar que la dona neix lliure i que ha vingut al món amb els mateixos drets, deures i oportunitats que l’home. I també Coco Chanel; sí, m’agrada la moda, però ho dic també perquè va ser algú que va contribuir molt a la causa feminista, demostrant que les dones som capaces d’arribar on desitgem sense dependre de cap home.

Creu que a les dones encara ens queda camí per recórrer fins a assolir la igualtat?

Sí, encara falta feina per fer. És important inculcar als infants, tant a casa com a l’escola, els principis d’igualtat; han de saber que no hi ha tasques específiques de cada sexe, que quan, per exemple, un home col·labora amb qüestions domèstiques, no està “ajudant” la dona, sinó ocupant-se de l’espai que també utilitza i comparteix. També s’ha d’intentar que el jovent mantingui tot allò que les seves predecessores han aconseguit. Això no pot oblidar-se, s’ha de preservar i avançar en el camí iniciat per aquestes dones cap a les mateixes oportunitats i condicions.

Com animaria les noies a lluir l’uniforme?

Els diria que no hi ha res més enriquidor que treballar al servei de la ciutadania i vetllar per la seva protecció i seguretat. No té preu el fet d’haver pogut ajudar algú que no necessitava. I, a les dones que ja formen part del cos, les animo a presentar-se a les places de rang superior que van sortint; cal més presència i representació femenina a totes les unitats perquè hi ha situacions que ho requereixen. Així que encoratjo les dones a formar part del Cos de Policia. Són molt necessàries.

Quina és la situació de la seguretat d’Andorra respecte de la dels països veïns? Estem millor, pitjor, igual?

Clarament millor. Andorra sempre surt als rànquings dels països més segurs del món i, a més comptem amb un factor molt important i valuós, que és la col·laboració ciutadana. La gent és molt propera a la policia, a les enquestes acostumem a ser una de les institucions més valorades.•

«Gas endavant i amb el somriure!»

La Natàlia Gallego fa sis anys que presideix la Federació Motociclista d’Andorra (FMA) un mèrit excepcional si es té en compte que parlem d’un món majoritàriament masculí. Amb la seva rialla característica, ens fa partícips de les actituds i gestions clau que ha sabut aplicar i que l’han consolidat com a presidenta de la FMA, i ens comparteix un pessic de la seva empatia, força de voluntat i resiliència implacables.

Per Melània Vinyals Marsol.

El 8 de març és el dia designat per reivindicar els drets de les dones. Què li agradaria reivindicar, a vostè?

No em considero gens una persona feminista, però sí que penso que s’hauria de valorar sempre les persones per les seves qualitats i aptituds, ja siguin homes, dones, o com es considerin. No estic a favor de la paritat però sí de tenir a les persones que estan capacitades per a cada tasca, siguin del gènere que siguin. Dit això, sí que crec amb l’exemple de moltes dones que ens hem atrevit a endinsar-nos en mons molt o del tot masculins, o en llocs de feina on no hi havia lloc per a nosaltres, algunes tan capaces o potser més que els homes segons en quines posicions, i des d’aquí animo a les que potser no gosen que facin aquest pas. En molts casos no és gens fàcil, però definitivament, cada vegada és més possible.

“Crec amb l’exemple de moltes dones que ens hem atrevit a endinsarnos en mons molt o del tot masculins”

neu, fa molts anys. Quan va aparèixer la figura del comissari de medi ambient dins les competicions motociclistes arreu del món, la Federació Motociclista d’Andorra (FMA) em va venir a buscar per tenir formacions acadèmiques no només de geòloga, sinó també a nivell de sostenibilitat, i perquè també coneixia el món de les motos. Cada cop em vaig anar involucrant més dins la Federació, sent de gran ajuda no només en termes de motociclisme sostenible, sinó també a nivell organitzatiu de competicions i esdeveniments motociclistes, fins a organitzar l’Assemblea General i la Gala de la FIM (Federació Internacional de Motociclisme) a Andorra els anys 2017 i 2018, cosa que va significar un gran repte organitzatiu per a mi. En aquella època vaig esdevenir Presidenta de la Federació d’Andorra, i actualment em trobo a la meitat del meu segon mandat.

Vostè és geòloga, aleshores d’on li ve la passió pel motor?

Com acaba en aquest univers?

Sóc investigadora en el món dels riscos naturals. El món de les motos el conec des de petita per haver-lo viscut a casa, amb pares totalment motoristes, i també per haver-ne practicat a nivell personal i també en alguna competició de motos de

Em fa l’efecte que al món del motociclisme hi impera la presència masculina. Quina proporció de dones motoristes hi ha?

El món de les motos és totalment masculí a la base. Amb el pas dels anys s’hi han anat involucrant dones, i cada dia som més nombroses, ja sigui com a pilots, com a gestores de mo-

toclubs i federacions, dins les Juntes Directives, com a voluntàries, dins dels equips de competició, etc. Els percentatges de presència femenina en tots aquests àmbits encara són baixos, però avui en dia ja està plenament consolidada. Sí que recordo alguna dona pilot de trial que competia en categoria masculina fa molts anys, però actualment hi ha categoria femenina

en gairebé totes les competicions motociclistes i disciplines que conformen el nostre esport.

I als cursos de trial per a infants que organitza, també es veu aquesta diferència? Andorra va tenir equip femení en aquesta disciplina; ja no, però creu que pot tornar a ressorgir?

Sí que encara hi ha menys nenes que nens en els nostres cursos d’iniciació al trial amb motos elèctriques, que ja són un referent a Andorra per iniciar-se al nostre esport sense haver de comprar moto inicialment, però també és cert que en aquesta franja d’edat és on tenim menys diferència entre nens i nenes, moltes venen a provar-ho!

Tots els grups d’entrenament que hem tingut han anat variant naturalment al llarg dels anys, ja sigui per estudis, per falta de recursos econòmics i/o patrocinadors, etc. L’equip femení de trial del Moto Club Pirineu va ser molt actiu i competitiu als seus inicis, en qualsevol moment es podria tornar a activar amb les joves trialeres del país que van puntant, de mica en mica.

La seva progressió a la FMA ha estat espectacular! A quines aptituds atribueix el fet d’haver arribat a presidenta? Quines virtuts l’han dut fins a dalt de tot?

Diria que principalment la meva capacitat de gestió i gran aptitud per organitzar competicions i esdeveniments motociclistes importants, i ser capaç de gestionar mil temes diferents a la vegada. M’agrada tenir les coses endreçades i ben fetes. També m’ha ajudat molt el fet de parlar diverses llengües, virtut essencial en totes les reunions i assemblees de la Federació Internacional de Motociclisme. I potser també la meva empatia, el fet d’intentar posar-me sempre a la pell de tots els involucrats, ja siguin els propis pilots, els seus familiars, motoclubs, entitats patrocinadores i col·laboradores, autoritats públiques, etc. És impossible que tothom estigui content, sempre hi ha gent que es queixa per tot o no està mai satisfeta amb el que té, però sempre intento que la majoria ho estiguin, sempre en benefici del motociclisme.

Recorda algun moment desagradable, on la seva vàlua es va posar en dubte, o algun episodi fora de lloc per part de companys o superiors, ambdues per raó de sexe?

En podria citar molts, sobretot durant el meu primer any com a presidenta de la FMA, on es va qüestionar moltíssim si seria capaç de dirigir una federació motociclista pel fet de ser dona. Recordo perfectament les paraules d’un altre president de federació motociclista, sorprès, dient en veu alta davant de més gent del nostre entorn: “ostres, si la nena entén de motos...”.

“A Andorra destaques ràpidament si fas les coses bé, no només esportivament parlant sinó en tots els àmbits possibles”

Després de sis anys de mandat encara hi ha gent d’aquest món a qui li segueix no agradant gens ni mica que dirigeixi la Federació. També es va qüestionar la meva posició quan vaig ser mare, ara ja fa tres anys...

Ha implementat algun canvi a la manera de fer de la FMA? Des de canviar el concepte de celebració de la Nit de la Moto a l’actual Gala FMA, fins a deixar de fer les reunions de Junta Directiva al bar (riures)! Seriosament, diria que bàsicament he volgut endreçar les coses, ja que som una Federació que ha crescut moltíssim i hem de gestionar moltes activitats, competicions, gestions, etc. Mirem de tenir, per exemple, les bases de dades al dia, tots els reglaments i procediments per escrit, acabem de publicar els nous Estatuts de la FMA, i des de fa pocs mesos ens hem organitzat en comissions de treball: gestores (jurídica, de finances i de comunicació), esportives (trial, enduro/motocròs/neu, velocitat) i no esportives (turisme, seguretat vial, sostenibilitat, etc.).

I com han estat rebuts, aquests canvis?

Els canvis costen sovint de ser acceptats, i encara més de ser reconeguts, i necessiten de fet el seu temps d’adaptació per part de tots. Però si al final el canvi és per a millor i funciona, a la gent no li toca res més que acceptar-ho. I si no ha funcionat el canvi proposat, doncs toca retrocedir i buscar-ne un de millor. La vida és així, superació d’obstacle rere obstacle! Però com sempre dic jo, gas endavant i amb el somriure!

Quins avantatges té Andorra respecte d’altres llocs que la converteixen en una referència per a molts professionals d’aquest esport?

En els meus temps d’atleta, ràpidament vaig aconseguir diversos rècords d’Andorra en la meva modalitat (800 metres) i vaig poder participar en diversos Campionats del Món. Si hagués sigut atleta espanyola, potser m’hauria quedat a la trentena posició ranking nacional i no hauria pogut ni somiar amb un Mundial. En el cas del motociclisme, és cert que som molt poques dones en aquest esport al país, però a la vegada també destaques ràpidament si fas les coses bé. I penso que això no només passa amb les motos o altres esports, sinó en tots els àmbits possibles (a nivell professional, polític, social, cultural, etc.).

S’ha plantejat un Centre d’Alt Rendiment per pilots a Andorra, tal com tenen a altres països?

Un Centre d’Alt Rendiment pròpiament per a les motos no, però de fet ja està ben avançat el Centre de Tecnificació Esportiva d’Ordino, i diversos dels nostres pilots han estat becats pel Govern d’Andorra i l’estan utilitzant tot el que poden. Però sí que seguim lluitant des de fa ja molts anys per aconseguir el tema de l’esport-estudi a nivell de motociclisme, igual que ja fa anys que existeix la modalitat d’esquí-estudi. Una gran problemàtica per a nosaltres és que els nostres pilots no aconsegueixen compaginar els seus estudis amb els intensos calendaris de competicions i entrenaments per aconseguir arribar a un alt nivell. A alguns fins i tot se’ls acusa d’absentisme escolar, i aquesta situació ens farà acabar de perdre els pocs pilots tecnificats que estan competint ja a nivells internacionals importants.

Com podem fomentar la confiança i l’empoderament entre les dones, especialment entre les més joves?

Donant-los-hi les eines necessàries per sentir-se segures, fortes i plenament capacitades per qualsevol lloc, tasca o posició, i sobretot mostrant l’exemple d’altres dones posicionades i empoderades, sense amagar els obstacles que han hagut de superar ni les dificultats o injustícies que segueixen afrontant.

Quina dona ha estat el seu referent, la seva inspiració?

Com no podia ser una altra en el món del motociclisme, sense pensar-m’ho ni un segon: la pilot Laia Sanz, campiona del Món de Trial i d’Enduro i amb 14 increïbles Dakars a l’esquena. Quan parlava abans de pilots de moto femenines que competien als inicis dins les categories masculines perquè no n’hi havia de femenina, pensava en ella. La recordo competint al Mundial de Trial d’Andorra súper jove, sola enmig de tots els pilots masculins, i fent-ho molt i molt bé. Sempre lluitant pels seus somnis, sempre donant-ho tot en el món de la gasolina, ja sigui en motos o en cotxes, un món a la base tan i tan masculí. Ella s’hi ha fet el seu lloc, superant obstacles rere obstacles, i d’altres l’han seguit al pas dels anys. Ja no és estrany veure dones motociclistes, pilots, motxilleres en el cas del trial, mecàniques, directores de cursa, directores de comissions esportives internacionals, gestores de motoclubs i federacions... Com diu la Laia Sanz, i així ha titulat un dels seus llibres, “qui té la voluntat té la força”. Una gran referent per mi, i per moltíssimes altres dones, i també homes, n’estic convençuda.

Amb quins arguments animaria les dones a provar el trial?

El trial és una disciplina motociclista que precisa de concentració, habilitat, equilibri, estratègia, visualització i control. També hi ha companyonia tant en entrenament en grup com en moments de competició. I evidentment adrenalina, superació, satisfacció... Animo a tothom a provar aquest esport, ja siguin homes com dones, és un esport que s’adapta a tots els gèneres i que té molta història al nostre país.

«Reivindico els drets de les persones amb diversitat funcional»

Des de fa 15 anys, l'Agustina Grandvallet, presidenta d'AMIDA (Associació de persones amb diversitat funcional d’Andorra) vetlla pel benestar i els drets de les persones amb diversitat funcional. Després d'enfrontar-se a una lesió medul·lar, que la va obligar a portar cadira de rodes, Grandvallet ha centrat la seva carrera en la lluita per generar més sensibilització envers el col·lectiu de persones amb diversitat funcional, així com la seva inclusió a la societat andorrana.

Per Noelia Farias

El 8 de març és una data per reivindicar els drets de les dones. Què li agradaria a vostè reivindicar?

M’agradaria reivindicar els drets de les persones amb discapacitat, sobretot, el de les dones amb discapacitat cognitiva, que són les més discriminades.

“Ens agradaria que la llei d'accessibilitat que encara no s’ha aprovat, fos una realitat”

Per aquelles persones que no sàpiguen qui és l’Agustina Grandvallet, com es presentaria vostè?

Soc una dona que, fins que vaig fer 30 anys, tenia una vida com qualsevol persona, però que a causa d’una lesió medul·lar va haver d’aprendre a viure d’una altra manera. Em vaig quedar tetraplègica, tot i que, gràcies a la rehabilitació que vaig fer a l’Institut Guttmann, vaig arribar a caminar amb un bastó, a poquet a poquet. Ara tinc 58 anys i tot i que porto cadira de rodes, a casa meva també utilitzo un caminador.

Vostè presideix AMIDA (Associació de persones amb diversitat funcional a Andorra), que abans es deia Associació de Minusvàlids i Discapacitats d’Andorra, però va canviar per tal d’evitar qualsevol definició pe-

jorativa. Què inclou la diversitat funcional i com es podria definir?

La diversitat funcional abasta totes les disfuncionalitats, des de física o motora, la sensorial, persones amb problemes visuals i auditius, inclosa la intel·lectual i orgànica. El terme diversitat funcional deixa enrere conceptes com disminuït i minusvàlid perquè són pejoratius. Quan parlem de diversitat funcional parlem de persones amb capacitats diferents, és a dir, la diversitat funcional té un enfocament més inclusiu i fa referència a aquella condició que fa que una persona tingui dificultats per desenvolupar tasques quotidianes, que a la resta d’individus no li suposen una dificultat.

Per què creu que encara costa tant normalitzar la diversitat funcional?

Que la gent no digui minusvàlid ni disminuït va costar moltíssim, per tant, incorporar el termini diversitat funcional encara costa més. Així i tot, la societat està canviant. A poc a poc, i cada vegada més, es van deixant enrere aquests terminis que són molt pejoratius, però queda molta feina de conscienciació. Per sort, a Andorra no som un col·lectiu molt gran i les nostres demandes són escoltades.

Creu que hi ha un discurs molt hipòcrita a la societat, perquè sembla que integra la diversitat funcional, però la realitat i els fets diuen tot el contrari... Sí, és clar que sí. Et puc explicar una anècdota. Un exmandatari d’Andorra va ser convidat per assistir a una conferència sobre discapacitat, a la Sala Prat del Roure d’Escaldes-Engordany. El senyor va arribar allà, va estar parlant amb tothom i el supercotxe amb què va venir a l’acte, el va aparcar en la plaça per a persones amb mobilitat reduïda. D’aquestes històries, n’hi ha moltes. Casos d’incivisme n’hi ha a tot arreu. Molta gent fa servir la plaça per a persones amb mobilitat reduïda, el lavabo adaptat o fins i tot falsifica les targetes d’aparcament per a les persones amb mobilitat reduïda per a poder aparcar.

Si una dona avui dia ho té difícil per accedir a segons quins àmbits, una dona amb diversitat funcional, ho té encara pitjor?

Crec que les dones amb diversitat funcional ho tenim molt difícil. Així i tot, em sento molt afortunada perquè sempre vaig comptar amb el suport incondicional del meu marit. Pensa que la majoria de les dones que passen per una situació semblant a la meva, acaben amb la seva relació de parella. Tinc la sort de tenir al meu costat un home que sempre m’ha fet suport, que m’ha valorat i que m’ha ajudat a sortir de casa empoderada, sense por al que pugui venir ni al que em puguin dir.

podia hormonar, el metge volia un embaràs per la via natural. Vam contemplar l’opció d’adoptar, però amb la meva condició també va ser complicat. Va ser un somni que es va trencar i a vegades, tot i que ara estàs bé, penses en la maternitat. Però, abans les coses es feien d’una altra manera. Crec que ara la situació seria molt diferent. Si en aquell moment, hagués tingut diners, segurament hauria llogat un ventre, sense importar-me el que pogués dir la gent.

L’associació celebra el seu 35è aniversari i vostè fa més d’una dècada que es troba al capdavant presidint l’entitat...

“M’he trobat amb moltes dificultats, sobretot, quan volia ser mare”

Alguna vegada vostè s’ha sentit menyspreada pel fet de portar una cadira de rodes?

Sí, moltes vegades! Alguns m’han dit: pobreta! Fins i tot, persones que són de l’àmbit sociosanitari, que estan formades i preparades per a tractar persones amb malalties o amb alguna discapacitat. Fa uns dies em van dir pobreta! I jo vaig dir, per què? Què tinc? Jo em trobo normal, com qualsevol persona, però amb cadires de rodes.

Se li ha negat l’accés un lloc de treball per la seva condició?

No a un lloc de treball no, perquè mai he anat a demanar feina. Pensa que abans de tenir el problema medul·lar, em dedicava a canviar la imatge de les persones, era estilista professional. La meva imatge era molt diferent de l’actual, mai baixava dels talons, però no em penedeixo, ara també gaudeixo molt del que faig.

Considera que ha tingut les mateixes oportunitats que la resta o s’ha trobat amb moltes barreres?

Sí, m’he trobat amb moltes dificultats, sobretot, quan volia ser mare perquè m’ho van posar una mica difícil. Els metges em deien que amb la meva condició m’ho havia de pensar si podia o no ser mare. Vaig estar intentant, però no aconseguia quedar embarassada. Fins que vaig trobar un metge a l’Institut Guttmann que em va detectar un mioma, el motiu pel qual no podia quedar embarassada. Em vaig sotmetre a una operació molt complicada i em van reconstruir tot l’úter. En aquell moment tenia 35 anys i per la meva situació, no em

Sí, porto 14 anys com a presidenta de l’associació. Vaig començar a treballar amb AMIDA, just quan començava a evolucionar amb la meva rehabilitació. Vaig pensar que podia ajudar a altres persones que estiguessin travessant la mateixa situació que jo. Vaig trucar a l’associació, en el moment que hi havia l'Antoni Roger, que va ser el president i fundador, però abans de fer l’entrevista amb ell per entrar a la junta, em van informar que va morir. Aleshores, ningú volia agafar la presidència i jo vaig acceptar. Alguns em van dir que no sabia on em ficava i que no seria capaç de tirar l’associació endavant, però ja porto 14 anys aquí. Em van donar el premi Antoni Roger per la defensa de les persones amb discapacitat i també el premi ‘Amb veu de Dona’, de la Cadena Ser.

Ha tingut o té alguna dona com a referent, alguna dona que l’hagi inspirat?

He conegut moltes dones lluitadores que han defensat, per exemple, la discapacitat, com l'Angelina Mas, aquí a Andorra. També puc dir-te la meva mare que em va ajudar sempre, en un moment molt dur per mi. La meva mare per mi és un referent, és una dona molt lluitadora i treballadora. Ella es va quedar vídua molt jove, per tant, es va haver de fer molt valenta per poder tirar endavant.

Vostè presidint AMIDA ha pogut viure des de dins alguns canvis. Ha millorat molt Andorra en els últims anys en matèria d’inclusió...

S’ha avançat molt en els darrers anys, però el que es fa a Andorra no és inclusió, sinó integració. S’ha de diferenciar entre integració, inclusió i segregació. Inclusió és quan jo puc estar amb tu treballant amb els suports necessaris i no a través de cap entitat sinó de manera ordinària com tothom ja que tots formem part de la mateixa comunitat. Per exemple, l’escola de Meritxell fa integració, no inclusió. La persona amb inclusió decideix on va, com va i amb qui va. En canvi, quan dirigeixes a una persona cap allà perquè creus que allà estarà bé, això és integració. I quan parlem de segregació fem referència a l’exclusió d’una persona que queda apartada de tot. Les paraules són molt importants, però això ho aprens quan surts a fora. Quan estàs al capdavant d'una entitat és molt importat estar formada.

Per tant, va per bon camí Andorra? Sí, perquè quan surts fora i compares t’adones que no anem

tan malament. A Andorra ens agradaria que les coses fossin més ràpides, però també tenim moltes persones amb sensibilitat que treballen per garantir els nostres drets. He de dir que el senyor Xavier Espot i la senyora Ester Fenoll ens van ajudar moltíssim quan van començar. Ens agradaria que la llei d'accessibilitat que encara no s’ha aprovat, sigui una realitat. Personalment, crec que si fixessin multes com ha de ser, t’asseguro que qualsevol persona que vulgui aparcar en la plaça per a persones amb mobilitat reduïda, ho farà una o dues vegades, però a la tercera s’ho pensarà.

“L'assistent personal és molt important per la inclusió”

A banda de la llei d’accessibilitat, una de les principals reclamacions d’AMIDA va ser la figura de l’assistent personal...

L'assistent personal en alguns casos és molt important per la inclusió. Si nosaltres volem que es respecti la convenció pels drets de les persones amb discapacitat s’ha d’incorporar la figura de l’assistent personal. És una persona que ha d’estar formada i que ens donarà el suport que necessitem, quan nosaltres estiguem impossibilitats per fer alguna cosa.

Es parla molt de trencar amb el sostre de cristall, també de l’escletxa salarial que existeix i de les dificultats de les do-

nes per conciliar vida laboral i personal. Considera

que queda molt camí per recórrer en aquest sentit?

A la dona amb discapacitat se li ha de donar les mateixes oportunitats que té qualsevol altra dona. Si, per exemple, una persona amb discapacitat no es vol quedar a casa seva mirant la tele i vol treballar i no es vol dedicar exclusivament a tenir cura dels fills, els estats pertinents li han de donar el suport perquè pugui desenvolupar-se com qualsevol altra persona. I quan parlo de persona amb discapacitat, estic parlant de dones amb discapacitat, que possiblement li falten braços o que són cegues.

Com creu que podem fomentar la confiança i l’empoderament entre les dones, sobretot entre les noves generacions?

No fa gaire que em va trucar una noia perquè volia parlar amb mi. Em va dir: necessito explicar-te coses perquè m'han trencat l'ànima. Crec que per poder afrontar qualsevol situació com aquesta hem de tenir les eines necessàries per saber com actuar, fer-nos fortes i empoderar-nos. No perquè anem amb cadira de rodes no podrem arribar lluny, al contrari, com més formades estiguem, millor serà per a nosaltres.

CARMEN LÓPEZ

“La moda és un art”

Al bell mig d’Andorra la Vella hi trobem Bespoke Closet, un racó que farà les delícies dels amants de l’estil, on es poden trobar peces adients per a cada ocasió, convertint-lo en un espai confiable d’elegància i saber estar. La seva propietària, la Carmen López, ens endinsa una mica més al fantàstic món de la moda, explicant-nos què la va impulsar a submergirse al món dels patrons i les costures, oferint-nos un tast del complex i, a vegades, incomprès univers del qual, qui més qui menys, tothom n’està al corrent.

Per Melània Vinyals

on li ve la passió per la moda?

Quan era petita, la meva tieta treballava a la botiga Now amb el Ventura Riberaygua, una botiga emblemàtica i molt bonica. Era innovadora en molts sentits, però un dels detalls que segur que tothom d’aquella època conserva a la memòria és l’aparador que tenia: en realitat eren dos aparadors, que pujaven i baixaven com un ascensor i s’anaven intercanviant.

“El gust per la moda se’m va manifestar molt precoçment, gairebé amb l’ús de raó”

Jo, a vegades acompanyava la meva tieta i jugava per allà... Ja des d’aleshores vaig començar a fixar-me en com feien els retocs, en com cosien, en els detalls de les peces, i aquest món va començar a apassionar-me. Ja de més gran, com moltes nenes, no podia evitar aturar-me davant dels aparadors d’establiments com ara Coco, Toga, Marrecs... Re-

cordo especialment unes ballarines de color corall que la meva mare em va comprar al Marrecs... Així que ja ho veus, el gust per la moda se’m va manifestar molt precoçment, gairebé amb l’ús de raó, i és una gran sort haver-m’hi pogut dedicar professionalment.

He llegit a la pàgina web de la seva botiga, Bespoke Closet, que l’edició de 2005 de Vogue USA va significar un abans i un després per a vostè. Em podria ampliar aquesta informació?

Era l’època en què estava a punt d’obrir la botiga i tenia molt clar que volia marques que no es trobessin a Andorra; la revista del setembre de Vogue USA sempre inclou una secció anomenada “September Issue” on totes les cases aprofiten per anunciar-se. Em va inspirar moltíssim aquella edició, em vaig

“De més gran, com moltes nenes, no podia evitar aturarme davant dels aparadors d’establiments com Coco”

adonar que a Andorra faltava molt per fer en aquest sentit i vaig comprar roba d’algunes d’aquelles firmes.

Qui hi havia a la portada?

Sarah Jessica Parker.

Quina és la situació de la moda a Andorra?

Hi ha gent molt elegant, que segueix molt les tendències i que ho fa molt bé. També penso que l’oferta de moda hauria de ser més variada, pel meu gust hi ha massa franquícia.

Com es podria augmentar aquesta oferta?

Aquí tenim botigues molt emblemàtiques, que porten un munt d’anys funcionant i que tothom coneix. Per exemple, el Coco i el Marrecs que comentàvem abans, Gallery, al Pyrenées també hi ha corners de cases conegudes... Aquestes que he mencionat ofereixen marques de luxe, el que hi ha a Bespoke Closet és gamma mitjana, i com la meva, encara hi ha alguna botiga d’aquest estil, una mica romàntiques, podríem dir... però és cert que trobo a faltar més varietat de roba de luxe, i també cal remarcar que pels homes falta oferta. En el meu sector encara queda terreny per explotar.

Quin és l’esdeveniment de moda més important on ha assistit?

M’agradava molt viatjar a Nova York durant les setmanes de la moda; no anava a les desfilades però sí a les fires, i és una experiència fantàstica, és un espectacle a l’aire lliure. També he anat a molts showrooms.

Quin estil prefereix a l’hora de comprar?

El nom de la botiga “Bespoke Closet”, significa “Un armari fet a mida”; la idea que tenia en obrir la botiga és oferir peces per a cada situació. Tenim roba es-

portiva, roba pel dia a dia, roba pensada per celebracions especials... Toco una mica tot el ventall, i des d’un preu de gamma mitjana. La gamma alta requeria una inversió massa forta, i per fer low cost ja hi ha altres establiments.

Quins dissenyadors i/o editors de moda admira?

“A Andorra hi ha gent molt elegant, que segueix molt les tendències i que ho fa molt bé”

M’encanta Tom Ford, Chanel, Lagerfeld, Dior, Carolina Herrera, Rachel Zoe (marca que teníem a la botiga). Nosaltres ara treballem molt amb Pinko i Tara Jarmon.

Els oficis de sastre i modista estan condemnats a mort? Per sort, no. Hi ha gent que s’ho pot permetre i que ho valora. La moda és un art. Si t’hi fixes, a les botigues de luxe hi acostuma a haver cua per entrar, i tot i que en aquests establiments no hi fan alta costura, els sastres i les modistes també són claus en aquest tipus de prêt-à-porter que, al cap i a la fi, acaba sent el que sustenta les grans firmes.

Encara avui, ser dona emprenedora és difícil i molt sacrificat. Vostè ha tingut algun referent femení que l’ha inspirat i motivat per crear el seu propi negoci?

Vaig tenir la sort de conèixer la Trini del Coco, que va significar un gran exemple per mi i una demostració de què es va avançant, perquè les dones cada vegada fem més coses i fem realitat més somnis, que crec que no s’han de deixar de perseguir mai.

S’ha trobat amb alguna dificultat a l’hora d’emprendre?

En aquest sentit, em considero molt afortunada. Vaig decidir obrir la botiga en un moment en què, per circumstàncies de la vida, vaig tenir sort; vaig trobar un local que em podia permetre, les peces de Bespoke Closet van agradar, i no puc citar cap dificultat remarcable a l’hora d’emprendre, fet pel qual estic molt agraïda. També m’enorgulleix que tanta gent hagi cregut en mi, que hagin confiat en Bespoke Closet malgrat la seva modèstia; quan dic “modèstia” em refereixo al fet que no és una botiga de roba de luxe, ni especialitzada en una gran marca concreta com passa amb les que trobem al Passeig de Gràcia de Barcelona o a Serrano de Madrid, etcètera. És una botiga que va començar oferint marques poc conegudes i que, de mica en mica, han anat despuntant, igual que el meu establiment.

És veritat o mite que en el món de la moda “manem” les dones?

No cal ser dona per triomfar en la moda, si bé és cert que les estadístiques afirmen que comprem més roba que els homes, que triguem més a vestir-nos perquè potser ens hi mirem més a l’hora de combinar, o perquè som més primmirades i perfeccionistes en aquest sentit... però la història ens ha deixat grandíssims dissenyadors masculins i, per sort, encara en tenim.

Per què creu que sovint es titlla als amants de la moda de superficials?

Perquè no coneixen el món; darrere de cada peça hi ha moltíssima feina, molt d’esforç, i la moda és una explicació de la societat mateixa, dels canvis implícits en cada època, és un reflex de l’evolució de les persones en tots els altres camps de la quotidianitat. Quelcom amb un significat tan gran no pot ser superficial.

«Hem de transformar el pensament androcèntric, la cultura patriarcal i el futur de les dones, treballant dia a dia»

Com a representant de l’Institut Andorrà de les Dones, Montserrat Ronchera reivindica la igualtat efectiva d'oportunitats i condicions entre homes i dones a la societat andorrana. En sintonia amb el compliment de la llei 6/2022, Ronchera comparteix els desafiaments i projectes actuals de l’IAD, posant èmfasi a la implementació d'accions transversals i la construcció de sinergies amb altres organitzacions. La secretària general de l’entitat, també aborda temes rellevants com ara la implementació del Pla d'Igualtat i la representació equilibrada, tot en un moment social que albira un incipient canvi cap a la igualtat de gènere.

Per Noelia Farias

E

l 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Què li agradaria reivindicar a vostè en aquesta data?

Com a dona i com a secretària general de l’Institut de les Dones a Andorra reivindico la igualtat real d’oportunitats entre homes i dones en la nostra societat.

Treballa des de fa un any al capdavant de l’Institut de les Dones, com a secretària general. Com li va arribar aquesta oportunitat?

“Com a dona i com a secretària general de l’Institut de les Dones a Andorra reivindico la igualtat real d’oportunitats entre homes i dones en la nostra societat”

Va ser una proposta que em va arribar a través del Cap de Govern. Em va explicar que es crearia l’Institut de les Dones en compliment de la llei 6/2022 i em va demanar si estava interessada en iniciar el projecte. Honestament, no m’esperava que me'l poguessin proposar. Vaig estar pràcticament un mes donant-li voltes abans de respondre, perquè no n’estava segura. En aquell moment, pensava que potser faria falta una persona més jove amb un perfil diferent per tirar-ho endavant, però em van donar els arguments que em van acabar

de convèncer i vaig acabar dient que sí. Es va valorar la meva experiència i el coneixement que tinc de les institucions del país, així com la meva trajectòria en la defensa dels drets de les dones.

A nivell pressupostari, avui dia, l'Institut de les Dones depèn del Govern d’Andorra. Afecta d'alguna manera la seva autonomia?

Tal com marca la llei, l'Institut de les Dones és una entitat autònoma, independent, però que igual que altres institucions, depèn dels pressupostos de l'Estat. Manifesto sempre que tenim molt pocs recursos econòmics i també molt pocs recursos humans, som dues per al dia a dia. Tota la feina es fa optimitzant i racionalitzant els recursos, des d’una perspectiva de l’estalvi i la racionalització de la despesa. He de dir que no treballo sola, que hi ha la Comissió executiva, i un grup de persones externes, motivades i implicades en el tema de la igualtat, que participen i aporten sempre que poden. La Comissió executiva està integrada per la Secretària general, i per quatre persones més, de les quals una persona és designada pel Consell General, Pilar Armengol; una persona pel Go-

vern, que és Maitena Manciet; una persona a proposta dels set comuns d’Andorra, Esther Font; i una persona, de torn rotatori, designada per les organitzacions feministes autoritzades a exercir les seves activitats a Andorra. He de destacar que tots són càrrecs que no estan remunerats, que això també sempre són qüestions que surten. Són dones que aporten molt, que treballen molt i no cobren per fer-ho. Des de l’inici treballem de forma totalment independent i sense ingerències tal i com s’ha pogut apreciar públicament.

Fins al moment, des de la seva posada en marxa, quina valoració podria fer del seu funcionament i en quins aspectes s’està treballant?

El compliment de la llei 6/2022 ens marca tota una sèrie d’objectius a complir, molts dels quals ja estan en marxa. És una feina realment molt vasta. Però és clar, Andorra és un petit país i llavors hem d’actuar de manera transversal, ajustant-nos als recursos i al personal que tenim. Actualment, per exemple, continuem treballant en la base de dades de dones referents i expertes, tal com marca la llei. Estem fent el seguiment de tot el que surt publicat als mitjans de comunicació mirant que no sigui ni discriminatori ni sexista. A més, estem treballant amb el Carnet Jove i àrees d’educació, fent accions conjuntes, i estem signant tota una sèrie de convenis i col·laboracions amb diferents entitats. És a dir, estem creant una xarxa, amb la qual podrem arribar a tenir suport des de diferents sectors per a tractar qüestions d’àmbits molt variats, que afecten la dona. En fi, estem intervenint en moltíssims projectes. El que passa és que també són pocs els que surten a la llum. Anem avançant d’acord amb les nostres possibilitats i fins on ens deixen. Però és una feina de llarga durada, de llarg recorregut. Hi ha molts projectes que estan sobre la taula. Hi ha moltes línies d'acció que ens marca el nostre pla estratègic, que està penjat a la web, per si alguna persona hi està interessada, en les que estem treballant. Esperem aconseguir resultats de forma progressiva. Nosaltres, tant com a Institut i Comissió executiva, som poc teòriques i més pragmàtiques, ens interessa poder assolit els objectius i tenir resultats.

Un dels punts de la llei que causa més enrenou és l’obligatorietat del Pla d’Igualtat. S’aplica en tots els casos, independentment de la dimensió de l’empresa?

No. La llei obliga totes les empreses de més de 50 treballadors a tenir un Pla d’Igualtat. Si tenen menys de 50 treballadors no estan obligats a tenir-lo. Així i tot, la llei estableix que totes les empreses, sigui una microempresa o molt gran, tinguin un protocol de mesures preventives i d’abordatge de les conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe.

Quan la llei parla de representació equilibrada fa referència a tenir 50% de dones i homes dins d’una empresa? No. La representació equilibrada tal i com indica la definició de l’article 12 de la llei implica un rang del 40-60% i tendir al 50%. És a dir, es pot tenir un 40% d'homes o de dones, o viceversa, un 60% d'homes o de

dones. S’entén per representació equilibrada de dones i homes aquella situació en què cap sexe supera el 60% del conjunt de persones, que integren el grup en qüestió, ni és inferior al 40%. Així i tot, la llei no obliga, sinó que recomana. El problema és que hi ha molts sectors que estan o molt feminitzats o molt masculinitzats i que segurament en algun moment s’haurà d’aplicar un sistema de quotes per equilibrar-ho, però això ja es veurà. En tot cas, seguint la recomanació de la llei, s'hauria de buscar aconseguir una proporció de 40-60% per assegurar una representació més equitativa.

Per què creu que és tan difícil incorporar la perspectiva de gènere, no només dins d'una empresa o d'organismes públics, sinó també en l’àmbit social?

La cultura patriarcal és un problema estructural que ve des de fa tants segles, que ha anat creant un pòsit dins de la mentalitat de tots, tant d’homes com de dones, i molta reticència. Fins i tot, des del punt de vista històric i científic, totes les explicacions que sempre s'han donat, s'han fet des d'una perspectiva androcèntrica. L'home sempre ha estat el centre i el subjecte d'interès, deixant la dona invisible. Per això, crec que hem de transformar aquest pensament, aquesta cultura patriarcal i el futur de les dones, treballant dia a dia. Tot i que és una mica feina de formiga, hem de continuar batallant tant des de les associacions, de la Secretaria d'Estat d’Igualtat i de l’Institut Andorrà de les Dones. A més a més, hi ha un procés individual, independentment d'estar o no en una entitat com aquesta. S’ha de tenir el convenciment que hem de treballar per la igualtat, perquè dones i homes som iguals. Hem de reconstruir i reformar aquells pensaments que ens han inculcat i que són limitadors per a les dones.

Vostè s’ha declarat feminista públicament des de fa molts anys. Alguna vegada ha rebut algun improperi com ara ‘feminazi’ per ser activista?

Sí que he rebut molts insults, però crec molt sovint la gent fa valoracions i opina des del desconeixement. De fet, la paraula ‘feminazi’ va ser creada per un assessor de Donald Trump. És un concepte molt recent, que s'està utilitzant sense saber ni d'on ve, ni a què fa referència. Si no saps això i utilitzes la paraula per insultar algú, tampoc té massa sentit, no? El que passa que a Andorra, en ser una societat petita, quan surts als mitjans de comunicació, acabes veient molts anònims i molta gent que opina gratuïtament sobre les persones i sobre la seva feina. A mi, personalment, no m’afecta i no és un insult en absolut, mentre això correspongui al fet de defensar unes idees i d’aconseguir la igualtat entre dones i homes, ja m’està bé.

“La representació equilibrada tal i com indica la definició de l’article 12 de la llei implica un rang del 40-60% i tendir al 50%”

Ha tingut alguna dona feminista com a referent?

Sí, vaig tenir com a referent l’advocada francesa, Gisèle Halimi, una advocada i activista extraordinària que va lluitar, entre d’altres, per la liberalització de l’avortament a França. I, com que jo vaig fer els meus estudis a França, òb-

“La llei estableix que totes les empreses tinguin un protocol de prevenció contra l'assetjament sexual i per raó de sexe”

viament la meva referent va ser francesa. Una altra referent per a mi va ser la meva mare molt lluitadora, que em va ensenyar la necessitat com a dona de ser autònoma i independent en una època i generació en què no s’estilava.

En l'àmbit laboral o personal, alguna vegada es va posar en dubte la seva capacitat o vàlua per a ocupar un determinat lloc de treball?

Vaig tenir la sort de començar a treballar amb una certa responsabilitat des de molt jove.

Al llarg de la meva carrera, i de les diferents etapes de la meva vida, m’he trobat amb casos de masclisme, d'assetjament i de discriminació. He passat per una situació, per exemple, on no vaig cobrar el mateix salari que un home que estava fent exactament la mateixa feina que jo. A més, m'he trobat, amb primes de rendibilitat que tampoc han estat les mateixes que homes que tenien la mateixa o menor dedicació que jo, fent el mateix tipus de feina. Fins que vaig poder muntar la meva pròpia empresa i ser autònoma. Però, sempre que he estat treballant per a altres, bé a l'administració o a l'empresa privada, m’he trobat amb casos de menys teniment i discriminació, i han estat a Andorra, ho puc testimoniar en primera persona, i també puc dir, pel que m’expliquen, que això continua passant en alguns llocs.

Aquest és un tema complex, però confiem que, de manera progressiva i d’acord amb el marc normatiu actualment vigent, es puguin introduir canvis significatius. D'altra banda, és essencial que la societat en general reconegui que la corresponsabilitat és una qüestió que ens afecta a totes i tots, i que comença a casa. Per aconseguir-ho, és vital fomentar la corresponsabilitat entre homes i dones, el que vol dir un repartiment equilibrat i no sexista entre homes i dones de les tasques no remunerades com són les domèstiques i de la cura familiar, i així eliminar, el pes de la doble jornada que recau majoritàriament en les dones.

Com a representant de l’Institut Andorrà de les Dones, de quina manera creu que es podrien solucionar qüestions com ara el sostre de vidre, l’escletxa salarial i les dificultats de les dones per conciliar vida laboral i personal?

Considero que encara hi ha un llarg camí per recórrer. Per respondre de manera més concreta a la teva pregunta, la solució passaria per dos vessants principals. D'una banda, és crucial fomentar que les empreses privades desenvolupin mecanismes similars als de les administracions per millorar la conciliació entre la vida personal i laboral.

En el marc del Dia de la Dona, el pròxim 8 de març, es preveu fer alguna activitat?

Sí, moltes, donarem suport a les diferents activitats que es faran per commemorar el dia de Dona al país. Hi haurà una manifestació, també es faran taules rodones, conferències, així com tallers. Des de l’Institut de les Dones participarem en una acció conjunta amb l’Ambaixada francesa i la llibreria La Trenca, que és una lectura col·lectiva del llibre, "L'événement", d'Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura 2022, i una taula rodona organitzada pel Consell General el mateix dia 8 a la tarda.

"La

JONAINA SALVADOR

Temporada d'Òpera d’Andorra fusiona gent de primer nivell de fora d'Andorra i gent professional molt ben preparada del nostre país, que ens ajuden a crear xarxa i a desenvolupar una tasca pedagògica"

Amb la creació de l’Associació Andorra Lírica i la Temporada d’Òpera d’Andorra, Jonaina Salvador no només ha consolidat la seva carrera artística al país, sinó que també ha contribuït de manera destacada al desenvolupament d’aquest gènere a Andorra. A través de produccions innovadores, i col·laboracions internacionals, ha establert una plataforma inclusiva i accessible, allunyant-se de la percepció elitista de l'òpera. Salvador va néixer a Andorra. Es va graduar com a pianista i com a cantant al Conservatori Superior de Música del Liceu i es va perfeccionar com a soprano, a París, amb la prestigiosa Nicole Fallien. La seva llarga trajectòria li ha permès crear, dirigir i interpretar espectacles estrenats a Andorra i exportats a França, Espanya i Itàlia. Ha cantat els rols principals de les més grans obres del repertori operístic com Traviata, Carmen, Tosca, Elisir d’Amore, Il Barbieri di Siviglia, Don Pasquale, entre d’altres a part de produir-se en sarsueles, oratoris i recitals.

EPer Noelia Farias

n el marc del Dia Internacional de la Dona Treballadora, què li agradaria reivindicar a vostè, el 8 de març?

Valoro molt la contribució de les dones emprenedores en el seu àmbit professional, ja que aporten un valor afegit a la nostra societat. Considero que és important donar-les major visibilitat per a ressaltar les seves contribucions i posar de manifest el seu talent, perquè això serveix com a inspiració per a altres dones.

Fa uns quants anys que està en l'àmbit de la música. En quin moment de la vida es va despertar la seva vocació... Vaig iniciar la meva formació en piano, als 5 anys. Després de completar els meus estudis a l'Institut de Música d'Andorra la Vella, vaig fer el grau mitjà al Liceu de Barcelona, on vaig continuar amb la carrera de Grau Superior, de la mà de Stanislav Pochekin. Fortuïtament, el mestre Pochekin un dia em va sentir cantar i em va encoratjar a formar-me paral·lelament, ja que li va semblar que tenia talent, ‘un diamant en brut’ va dir. Així vaig començar. En aquell moment estava fent la carrera de piano, participava en concursos, concerts i tot anava molt bé. Per tant, em vaig prendre el cant com un moment de connexió amb el plaer i quasi terapèutic perquè, la carrera del piano era molt exigent. Tocava vuit hores diàries, així que poder cantar era poder expressar-me. A més, contràriament al que tothom pensa, era molt tímida i introvertida i apoc a poc vaig anar generant una increïble connexió amb la veu.

Per convertir-se en la soprano que és avui dia es va continuar perfeccionant amb grans mestres...

Sí, vaig realitzar el Grau Superior de cant amb el contratenor Oriol Rosés, i també vaig anar a perfeccionar-me a París, amb Nicole Fallien, la professora de la Comédie Française. Abans d'estudiar amb ella, vaig estar formant-me amb la professora Marie Henriette Dejean, autora del llibre Le chant qui tenia una manera molt holística d'entendre el cant. Això em va fascinar d'ella, perquè paral·lelament a la formació de pianista, vaig fer el professorat de ioga, 4 anys a Barcelona i 3 a París com a mestra de Yoga Iyengar. Pe tant, era sensible ja a aquesta visió holística, perquè no només se centrava en la tècnica vocal, sinó que parlava de l'energia, de la connexió amb el cos i l'univers. Parlava de coses que no havia sentit mai a parlar en el món del cant. Per això, me'n vaig anar a París a conèixer-la perquè em semblava extraordinari tot el que explicava. En aquell moment, ella ja no agafava més alumnes, perquè tenia 90 anys, però després d’una prova va decidir agafar-me com a alumna i deixarme com a herència tota la tècnica que havia desenvolupat inclús després d’escriure el seu llibre, deixant-me d’alguna manera la missió de transmetre-la.

Arriba a França i què passa el dia que la coneix?

Ella va detectar que jo tenia una connexió amb el cos molt forta per la formació que tenia, suposo del ioga, i va veure que em podia ensenyar coses que en el llibre no hi eren, però que exigien una certa consciència corporal per poder transmetre-les i que

quedessin d’herència a algú. Em va demanar si estava disposada a fer-ho amb la implicació que això requeria i en un mes jo ja estava plantada allà, com un pi. Vaig estar dos anys formant-me amb ella i rebent classe cada dia. També em va demanar de donar classes de consciència corporal a tots els seus alumnes el que em va portar a crear un centre de ioga allà, una experiència fascinant. Va ser un vot de confiança molt important per a mi, que va donar el seu fruit perquè al cap de dos anys estava excel·lentment preparada tècnicament per afrontar qualsevol rol. Quan ella mor, vaig conèixer a la Nicole Fallien, és un gran referent tècnic per a mi i clau en la meva vida de soprano, professora del contratenor de fama mundial Philippe Jaroussky. Amb ella m’he format també a París, mentre em presentava a concursos i cantava ja en teatres.

Hi ha moltes cantants de lírica. Quina o quines han estat les seves referents des que va començar?

En l'àmbit tècnic, els meus referents són Joan Sutherland i Montserrat Caballé. Pel que fa a nivell d'expressivitat i tècnic, connectat amb el que seria la ‘bèstia escènica’, la Maria Callas. Com a referent moderna et diria l'Anna Netrebko, que és una gran artista que fusiona tots els talents.

Què és el que la fa sentir més orgullosa de la seva carrera com a intèrpret?

Encara estic fent carrera i soc jove pel que fa a la veu. Al principi, pensava fer una mica el procés a la inversa del que he fet. Tornar a Andorra de més velleta i deixar una empremta de final de vida, però la vida m’ho ha plantejat al revés. Vaig pujar en el carro en el moment que se'm va presentar l'oportunitat, quan em van proposar fer la Temporada d'Òpera. D'això, n’estic molt orgullosa. Tot i que abans de la Temporada, Andorra ja havia tingut presència lírica, sobretot amb el concurs Montserrat Caballé, aquest projecte és molt diferent. Planteja grans muntatges d'òpera amb tots els solistes, i alhora, no es tracta d'espectacles que venen i se'n van, sinó que mobilitza també el nostre sector artístic del país. És una fusió de gent de primer nivell de fora d'Andorra i gent professional molt preparada del nostre país. Amb la Temporada creem xarxa i desenvolupem una tasca pedagògica i social, amb un gran impacte amb els tallers als nens andorrans, quan ho fem a les escoles, als esbarts, als cors, als usuaris de l'escola de Meritxell, etc. Fem moltes accions que no són purament els espectacles de la Temporada, sinó que hi ha tot un rerefons pedagògic i social molt important a escala país.

Es podria dir que Jonaina Salvador ha estat la primera a portar l'òpera al país?

No, perquè com deia abans, hi ha hagut manifestacions líriques abans de la Temporada d'Òpera. El que sí que puc afirmar és que amb la Temporada hem pogut recuperar obres molt emblemàtiques, com per exemple l'òpera ‘Le Val d'Andorre’ de Halévy,

que feia 150 anys que no s'estrenava. A més, hem pogut realitzar importants col·laboracions com la Sarsuela cubana ‘Cecília Valdés’, arribant a ser el segon teatre d'Europa que l'ha representat. També hem obert festivals rellevants com ara el Mediterrània de Manresa. Hem arranjat i donat llum a espectacles de nova creació. A més a més, hem guanyat diversos reconeixements com ara el premi d'Espanya amb 'La Corte del Faraón'. També hem tingut l'oportunitat de realitzar coproduccions a Itàlia amb Villa In Canto portant a Verona ‘Il Barbiere di Siviglia’, ‘Don Pasquale’, la ‘Tosca’ o l'òpera ‘Carmen’ al festival Beniamino Gigli, entre altres. Hem recuperat obres molt poc conegudes com 'La Gata Metamorfosada en Dona', de Jacques Offenbach o altres com ‘Hansel i Gretel’ traduïnt els diàlegs en català per apropar l’òpera als infants. Totes s'han estrenat a Andorra i fins i tot algunes han viatjat a l'exterior, com per exemple la producció ‘Tutto Mozart’, que es va fer en coproducció amb l'orquestra de la Comunitat Valenciana i va arribar al Palau de la Música de València i al Teatre d’Alacant.

Al llarg de les diferents temporades, ha pogut gaudir els diferents gèneres que envolten a l'òpera...

Sí, la temporada no només ha treballat el gènere de l'òpera, sinó tots els àmbits de la lírica. Per una banda, l'òpera i l'opereta en diferents idiomes; l'oratori, que és la música sacra no escenificada, i finalment, el Lied, que és la cançó lírica. L'any passat vam estrenar l'oratori, en coproducció amb el festival dels Amics dels Orgues, amb l'obra 'Stabat mater’ de Pergolesi i, recentment, amb la 'Missa en Do Menor' de Mozart.

Creu que l'òpera continua sent elitista?

Considero normal que s'hagi associat a un món elitista, perquè una gran producció requereix molts mitjans i, normalment, són els grans teatres els que ho poden assumir. En un teatre gran, una producció com a mínim ascendeix a un milió d'euros, i tot i el patrocini, l'entrada pot ascendir a 200 o 300 euros, i això no cobreix el cost de l’espectacle, continua sent un preu patrocinat. En el nostre cas, tot està redimensionat, i tot i que òbviament necessitem mitjans, plantegem una temporada molt propera amb un pressupost de 150.000 € on el públic pot gaudir de l’òpera per un preu d’entre 10 i 32 €. A més, l’espectador té la sort que aquí a Andorra els teatres són més petits i tenim els cantants a tocar, quasi els sentim respirar. Hem introduït moltes vegades la figura d’un narrador en català per potenciar la nostra llengua i també perquè les obres siguin entenedores per al públic més familiar. Considero que la nostra Temporada, tot i mantenir un alt nivell artístic, ho fa de manera propera, amb l'objectiu que tothom la pugui descobrir i gaudir.

En quin àmbit d'aquest món comença a ser evident la presència de dones?

Penso que en la direcció d'orquestra i d’escena cada vegada hi ha

més presència femenina. Hi ha un canvi social important, però és incipient. Cal dir que les carreres artístiques són molt intenses. Si tu vols tenir un nivell artístic elevat, suposa moltes hores de dedicació i el nostre moment estrella artístic, coincideix amb l'edat per forma una família. És cert, que a vegades toca escollir i, que encara hi ha un cert masclisme en aquest sentit, ja que se'ns posa una mica en la tessitura d'haver d’escollir entre la carrera processional i la maternitat. Així i tot, això implica una altra mirada molt més sistèmica per part dels que organitzem. Per exemple, en una producció vaig contactar amb una directora d'escena que acabava de tenir un fill. Estava en un moment que encara havia de donar el pit i deixar el seu fill per a desplaçar-se a Andorra i estar al capdavant d’aquesta direcció, no era viable. Vam decidir posar les facilitats perquè pogués venir amb el seu fill i un acompanyant que va tenir cura del seu nadó quan ella treballava. És clar, un organitzador que no té aquesta sensibilitat dirà: millor agafo un home o una dona que no tingui aquesta circumstància. Però, en canvi, va ser possible i satisfactori, encara que això representi un sobre cost per a l'organització. És viable que les dones, si ho desitgen, puguin treballar i conciliar la seva vida familiar, però es necessita una mirada sistèmica i amb sensibilitat.

Es pot viure professionalment de l'òpera?

Penso que sí. Això que diuen: que sent artista et moriràs de fam, és un mite, perquè tenim la mirada en el fet que, tant si ets artista com esportista, o ets Messi o no ets ningú. Però, com en tots els àmbits, hi ha molts graus i també moltes maneres de poder guanyar-se la vida. Una altra cosa és ser ric, però guanyar-se la vida és factible.

Durant algun moment de la seva carrera es va posar en dubte la seva capacitat per ocupar un determinat lloc de treball?

No, però et pots trobar en diferents situacions a les quals no estiguis disposada a accedir i que això comporti renunciar a alguna feina. Com en tots els àmbits, crec que és important no cedir, aquesta és la potent xarxa de dones amb talent, perquè, quan una cedeix, les que per dignitat no ho fan queden excloses. Encara hi ha molta feina a fer. Quan vaig crear Andorra Lírica, sempre vaig voler que fos absolutament neta i transparent, que tots aquests aspectes subterranis no tinguessin cabuda. Sempre he cregut en el talent.

És difícil aconseguir una oportunitat en aquest àmbit sent jove...

Amb els convenis que hem signat amb el Conservatori del Liceu de Barcelona o amb l’Institut de les Arts de Barcelona 'IAB', agafem gent que despunta a final de carrera. Generalment, són alumnes que passen audicions rigoroses perquè puguin acostumar-se al significat d’audició, a donar un nivell d'excel·lència, i després poder estar inserits en una producció professional. És cert que és molt difícil quan comences en el món del cant tenir la primera oportunitat. Perquè, no només entra en joc la capacitat vocal sinó també els diners invertits en la producció. A un director artístic li resulta molt difícil dipositar la confiança en un jove que no ha trepitjat mai un escenari, sense saber si vindrà l'estrès del ‘debut’. Per tant, sí que és molt difícil que un gran teatre t’ofereixi una primera oportunitat quan ets jove. Per això, el nostre projecte fusio-

na gent experimentada, que ja està en carrera, amb gent talentosa jove, per donar oportunitats, perquè, si no ho fem nosaltres, qui ho farà? He de dir, que ens dona resultats magnífics.

A banda del vessant artístic, la temporada també té el seu vessant pedagògic...

Sí. El 2017 es va crear el cor de l'òpera, primer adult i després infantil, i a partir d'aquí és quan comença a haver-hi interès per la formació i tirem endavant l'Escola d'Òpera dintre d'Andorra Lírica, amb l'objectiu de poder donar les nocions tècniques, escèniques i, fins i tot, formació corporal als cantants, perquè vegin quin és el procés de formació d'un cantant d'òpera. A banda d'això, es creen tallers d'art a les escoles andorranes, a l'escola de Meritxell, s'obren els assajos als escolars, tota una feina invisible, que té un impacte sobre els infants molt important.

La seva carrera artística la compagina amb una altra faceta com a terapeuta...

Sí, de fet, el primer pas de treball més holístic del cos, va ser la meva formació de ioga. Aquesta va ser com la meva porta d'entrada al treball personal. I després, quan estava portant l'Aula de Cant del Conservatori d'Andorra, em vaig interessar per pedagogies molt més noves, que tenien una altra mirada més àmplia, i amb les quals es podien aportar noves eines a l’aula amb els infants. Així, em vaig formar en pedagogia sistèmica. La meva tesi d'aquest màster, va ser l'aplicació de la mirada sistèmica en el treball vocal. Això és el que jo anomeno la ‘Veu Sistèmica’. El cos és el mapa on queden registrades totes les nostres experiències i la veu és el vehicle més gran de les nostres emocions, ens obre a l’expressió i a situar-nos, a tenir un lloc en el món.

Creu que serà possible trencar amb temes com el sostre de cristall, l'escletxa salarial i les dificultats de les dones per conciliar vida laboral i personal?

Crec que queda encara camí, però que la societat està canviant molt ràpidament i que anem en una bona direcció. A més, el fet que hi hagi dones en llocs ben preparades i que puguin tirar endavant projectes, això fa la diferència. També és molt important adoptar aquesta mirada sistèmica i aquesta sensibilitat, perquè la tinguin tant homes com dones. Perquè també poden haver-hi dones en llocs de poder que no tinguin aquesta sensibilitat. Penso que el canvi arriba des de l'educació. He tingut la sort que a casa meva no m'han educat com a dona, m'han educat com a ésser humà. No m'han dit això és de dona, això és d'home. M'han donat l'oportunitat de dedicar-me al que em fa feliç, em van dir ‘tria el què t’agradi perquè et passaràs moltes hores treballant a la vida.’

De quina manera fomentaria la confiança i l'empoderament de les dones?

Aquest treball ha de ser en xarxa, perquè al final t'adones que, quan tu vius un problema, et penses que estàs sola en el món. Però quan el pots compartir en un entorn segur, que tens la confiança per poder obrir el teu cor, t'adones que això li passa a tothom. Poder comptar amb una xarxa amorosa de dones és molt important, però també soc partidària de fer xarxa mixta, perquè la sensibilitat dels homes en aquest sentit és molt important també. Trobar l’equilibri per generar igualtat tot respectant les nostres diferències, per generar vincles de pau i amor entre els homes i les dones.

MARIA SUÁREZ

«Mai he sentit cap desigualtat jeràrquica exercint la meva professió, però sí que he tingut molts reptes en els quals m’han ajudat els meus coneixements i experiència»

Des de fa tres anys, Maria Suárez, directora de Banca País d’Andbank, lidera i coordina la xarxa d’oficines de l’entitat a tot el país, una fita que l'enorgulleix i l'enriqueix, no només professionalment sinó també com a persona. Tot i la seva llarga trajectòria en l’àmbit de les finances, Suárez reconeix que mai va sentir cap desigualtat jeràrquica exercint la seva professió, tot i que per assolir alguns reptes els seus coneixements i experiència en el sector van ser fonamentals.

En el marc del Dia Internacional de la Dona Treballadora, què li agradaria reivindicar a vostè, el 8 de març?

Per Noelia Farias

“Tinc l’orgull de liderar una xarxa d’oficines en què la majoria dels càrrecs directius són dones les que estan al capdavant”

Primer de tot, que gràcies al moviment dels drets de la dona hem adquirit protagonisme en sectors que abans no era possible. També que gràcies al treball i l’esforç de grans dones podem dir que, avui dia, a quasi tots els àmbits socials i professionals tenim les portes obertes. Personalment, reivindico el poder de les dones, que l’hem tingut sempre, però que ara més que mai tenim l’oportunitat d’explotar-lo al màxim, i de continuar lluitant per assolir la igualtat a tots els sectors. També, reivindicaria per un món amb més dones empoderades i, per descomptat, amb una generació sense violència de cap mena.

Va començar la seva carrera professional a Andbank el 2005, però des del 2021 exerceix com a directora de banca país d’aquesta entitat. Com porta els seus tres primers anys al capdavant de la direcció?

Sembla mentida que ja hagin passat tres anys. Estic molt satisfeta

amb la meva feina. Aquests tres anys han estat molt enriquidors i he pogut aprendre moltíssim. Crec que la clau de l’èxit és llevar-se amb les ganes que cada dia sigui únic, perquè de fet cada dia és diferent. A més, tinc l’orgull de liderar una xarxa d’oficines en què la majoria dels càrrecs directius els ocupen dones.

Què significa per a vostè liderar i coordinar l’activitat de les oficines d’Andbank al Principat, tenint en compte que és una entitat amb 90 anys de trajectòria al país?

Com et deia abans, visc aquest moment professional com una etapa enriquidora, perquè jo mateixa he estat molts anys dirigint una d’aquestes oficines. Després de 20 anys en aquest àmbit, no només conec molt bé l’entitat, els meus companys, sinó també cada canvi, millora o pla d’acció que es fa, tant des de la part més racional com des de l’emocional, per intentar que sigui un èxit. Em sento molt orgullosa de ser part d’Andbank i de poder coincidir amb les persones que la lideren i que formen part d’aquesta entitat. He de dir que sento una gran admiració per la nostra actual directora general adjunta, una persona amb la qual no deixo d’aprendre cada dia.

Treballant tants anys en l’àmbit de les finances, recorda algun moment desagradable, on la seva vàlua es va posar en dubte, o algun episodi fora de lloc per part de companys o superiors, ambdues per raó de sexe?

No, mai he sentit cap desigualtat jeràrquica exercint la meva professió, però sí que he tingut molts reptes en els quals m'han ajudat els meus coneixements sobre el sector, així com la meva experiència i el fet de voler créixer, no només com a professional sinó també com a ésser humà. Crec que les oportunitats es busquen amb l'actitud i, si ets una persona agraïda i enfocada a l'esforç i a evolucionar, la vida et sorprèn i et dona coses bones. Així i tot, conec dones que han tingut algun tipus de discriminació professional, sobretot en el tema salarial, i això sí que em preocupa. Tinc dues filles i crec que hem de continuar treballant pel desenvolupament d'una societat justa per a elles i per a totes les dones.

“La clau de l’èxit és llevar-se amb les ganes que cada dia sigui únic”

Sí, des de fa temps que Andbank està implicat en la lluita contra el càncer. Hem destinat molts actius i projectes a contribuir a la investigació i al suport a la lluita contra aquesta malaltia. En aquest sentit, fa un any que Andbank va presentar el nou banc de perruques solidàries. Hem de donar suport i fer créixer l’autoestima i l’estat anímic de les persones afectades. Per això, creiem que les perruques són una de les millors “solucions” a aquesta situació. Si més no, són una ajuda a l’autoestima personal. A més, l’entitat col·labora activament amb altres organitzacions, com ara amb el Pediatric Cancer Center de l'hospital Sant Joan de Déu, la fundació Fero i el centre Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, contribuint així a la investigació i el tractament d’aquesta malaltia.

Andbank també és una entitat que aposta per l’esport nacional i en clau femenina...

És llicenciada en economia, diplomada en ciències empresarials, ostenta el títol EFA d’assessorament financer, un MBA per l’EAE Business School. La seva posició suposa una formació constant?

Sí, evidentment. Has d’estar al dia de totes les novetats que van sorgint, que avui dia són moltes, tant de productes financers com d’aspectes econòmics o tecnològics. Considero que no només les persones de la meva posició s’han de formar contínuament, sinó que tothom hauria d’estar aprenent sempre, perquè a més coneixement més evolució.

Quina ha estat la dona que més l’ha inspirat en la seva carrera professional i per què?

Pot semblar molt tòpic, però una de les persones que més m’ha inspirat en la meva carrera professional ha estat la meva mare. He admirat sempre la seva capacitat de conciliar la seva activitat professional amb la dedicació cap als seus quatre fills.

Dirigir Banca País implica una gran responsabilitat per a vostè i suposo que també un desgast important. Com gestiona les exigències i la seva exposició diària?

No és fàcil, però intento pensar a curt termini, aprofitant i celebrant les fites i els èxits assolits. També gestionant els problemes amb rapidesa, sempre de la mà del pla estratègic que marca l‘entitat, comptant amb l’ajuda i el consens de la direcció del banc.

És possible conciliar les responsabilitats professionals amb la seva vida personal i familiar?

No és fàcil, però és possible. Crec que has de tenir una bona planificació per poder conciliar la vida familiar i professional. S’ha d’aprofitar molt bé el temps, tant a la feina com a la vida personal, i gestionar totes les activitats amb antelació.

Fa gairebé dos anys, Andbank va impulsar el banc de perruques solidàries d’Andorra, una iniciativa que posa en relleu que és una entitat compromesa amb la lluita contra el càncer...

Sí, el compromís d’Andbank amb el país no se centra només en l’aspecte social. Des de sempre, Andbank ha estat donant suport a l’esport. I darrerament, com veieu, en clau femenina. Quan vam veure el projecte d’Andona, vam pensar que no només era un projecte esportiu, sinó que tenia un gran potencial també en l’àmbit social i de grup. Per això, no ens vam pensar dos cops en donar-les el nostre suport. A més, tenim més projectes, molt atractius, com ara els Jocs dels Petits Estats del 2025, que serà un gran esdeveniment per al país. Igualment, tenim les federacions, la d’esquí, amb l’equip de fons, que està donant molts bons resultats, la de natació, la de gimnàstica rítmica, i altres esdeveniments importants com la Purito o les GSeries.

Considera que queda molt camí per recórrer per trencar el sostre de cristall, l’escletxa salarial i les dificultats de les dones per conciliar vida laboral i personal?

Tot i que és cert que hi ha més dificultats per a les dones a l’hora de conciliar vida laboral i familiar, crec que aquesta lluita hauria de ser una lluita conjunta de gèneres. És un problema que també afecta els homes, i cada vegada hi ha més parelles divorciades amb custodies compartides. Per superar els obstacles és fonamental la unió de totes les forces.

Com creu que podem fomentar la confiança i l’empoderament entre les dones, sobretot entre les noves generacions?

Per fomentar la confiança i l’empoderament de les dones, sobretot, el de les noves generacions, crec que és fonamental incentivar, tant des dels centres formatius, en els cursos escolars, però des de les llars, l’educació en els valors d’igualtat i de violència zero. Per erradicar les diferències de gènere una educació sòlida a casa, que després millora en els centres educatius, és fonamental. A més, hem de continuar avançant en trencar aquestes normes no escrites que existeixen dins d’algunes organitzacions que dificulten l’accés a les dones a llocs d’alta direcció. Però sobretot, aconseguir una igualtat en tots els països del món entre homes i dones, perquè, sense cap dubte, la igualtat és un dret humà universal.

ROGER Rebeca

“Els fills recordaran més un moment que qualsevol regal”

La Rebeca Roger és tot un exemple de dona emprenedora; ha sabut harmonitzar vides familiars i laborals, sentint-se realitzada en cadascuna d’elles, sense renunciar a la plenitud i els avantatges que proporcionen, tant l’una com l’altra. De fet, el seu èxit en aquests dos àmbits va estretament lligat, ja que és quan es queda embarassada de la seva primera filla quan decideix plegar de la seva feina d’aleshores, perquè ens confessa que la seva salut, tant la física com la mental, s’estaven veient amenaçades. És llavors quan entén la importància de prioritzar-se i buscar un camí que li permeti gaudir del que considera més important (la família) sense oblidar que a banda de mare continuarà sent dona.

Creu que, encara el dia d’avui, les dones ho tenim més difícil per emprendre que els homes?

Crec que sí; tot i que el fet d’haver aconseguit sortir de casa per generar els nostres ingressos és un pas molt important, moltes dones continuen havent-se de responsabilitzar de la feina domèstica. En el meu cas, tinc la sort de tenir un home fantàstic al costat que col·labora en les tasques de la llar, en la criança... però en molts casos no és així, i les dones han de suportar l’equivalent a dues jornades laborals, una d’elles sense compensació econòmica, per no parlar de la incompatibilitat de la majoria d’horaris amb la conciliació familiar... tot això desemboca amb pressions molt difícils de gestionar, les dones tenen la sensació del fet que no ho estan fent bé ni a la feina ni a casa quan, en realitat, qui no ho està fent bé és la societat.

I tenint aquest complex d’inferioritat, com per posar-se a emprendre...

Exacte. És cert que s’ha superat allò de què la funció de la dona és reproduir-se i prou, però els problemes de salut mental continuen acarnissant-se més amb les dones que els homes; al final, potser és més fàcil renunciar o bé a la llibertat econòmica o bé a moments familiars irrecuperables.

Què és el que la va impulsar a canviar de xip? A sortir de la convencionalitat, per dir-ho d’alguna manera?

Quan em vaig quedar embarassada de la meva primera filla (en tinc dues) no em vaig sentir ben tractada a la feina. Se’m va qüestionar per agafar la baixa davant d’una amenaça d’avortament; és molt dur enfrontar-se a aquest menyspreu però, ves per on, va ser el que em

va fer reaccionar i el que m’ha dut on sóc ara: amb negoci propi i, per tant, més facilitats per no perdre’m el creixement de les meves filles. Doncs el que dèiem, vaig plegar d’aquesta feina; jo vaig començar sent fisioterapeuta esportiva, però la meva passió són els gossos. A casa, el món animal sempre ha estat present, el meu pare és perruquer caní, la meva germana veterinària... Mentre estava embarassada, vaig estudiar fisioteràpia canina, i uns mesos després de donar a llum la meva mare em va proposar de treballar aquí, a la botiga Tibet; posteriorment, em vaig especialitzar en nutrició canina, i aquí seguim, oferint tot el que estigui al meu abast per millorar la qualitat de vida animal i incrementar-ne el benestar.

Vist des de fora, ser cap d’un mateix, sembla meravellós. Conec diversos autònoms que no s’han amagat d’enumerar els beneficis de no tenir superiors, però tampoc de confessar que hi ha inconvenients. M’ho confirma?

Sí, una empresa s’ha de cuidar, i els autònoms ens arrisquem més a quedar-nos sense res si l’aposta no surt bé. A més, el meu negoci en concret no pot estar massa dies tancat, els gossos necessiten atenció, però és evident que tinc més flexibilitat horària que molta gent, i això no està pagat amb diners. Jo necessitava ser una mare present, poder-me quedar a casa si les meves filles tenen febre, poder tancar per poder-les anar a veure a una exhibició o a un espectacle de l’escola... Són moments d’una vàlua incalculable que els nens recordaran més que qualsevol regal material. Per desgràcia, molts caps no són capaços d’entendre això, i jo no sóc capaç d’entendre que no ho entenguin.

Exacte, el repte no és només cuidar una criatura, sinó cuidar-te mentre cuides la criatura; recentment, m’he fet sòcia del “Club de Malas Madres”, un nom evidentment irònic amb tot allò que algú ha decidit que és de mala mare: un moment o uns dies d’intimitat ja sigui amb amics, amb la parella, amb tu mateix o amb qui vulguis; no respondre als grups de WhatsApp de pares; no tenir ganes o no suportar anar al parc; no voler jugar amb els fills vint-i-quatre hores; no participar en tot el que s’organitza a l’escola o en qualsevol àmbit infantil... Sembla impossible que encara no s’entengui que estar enganxada als fills tota l’estona no significa que els estimis més. Si preservar els meus moments, o quedar-me a casa mentre les nenes van amb el seu pare a tal o qual lloc, o sortir a sopar o a ballar em fa mala mare, sí, sóc mala mare.

Pel que explica, em fa l’efecte que no és en absolut mala mare...

“Vaig estudiar fisioteràpia canina, i uns mesos després de donar a llum la meva mare em va proposar de treballar aquí, a la botiga Tibet”

I el que també acostuma a idealitzar-se (i avui en dia també a criminalitzar-se) és la maternitat. Personalment, penso que ha de ser la cosa més meravellosa, però no sóc tan cursi de creure que tot és com a les pel·lícules Disney... És tal com ho dius; les meves filles són el millor que tinc, però amb la primera en concret em vaig sentir molt sola. Amb la segona va anar tot més rodat, però amb la primera va ser dur. Vaig ser mare abans que la majoria, als 25 anys, abans que la resta de gent del meu entorn; vaig tenir sort del meu home, dels meus pares i germana, que em van ajudar amb tot, però ningú parla de com és de difícil gestionar l’estela de canvis físics i hormonals que deixa un embaràs, el part, el postpart... Una mare ho vol fer tot bé i, a més a més, de pressa. Entre moltes altres coses, es té la percepció de què respectar el ritme de recuperació del cos és perdre el temps, et sents molt culpable si et fa mandra alçar-te per calmar la criatura però, en canvi, no recordes que t’has alçat un milió de vegades, que has de descansar o petaràs i, malauradament, moltes vegades es peta. Va ser dolorós adonar-me que els que hi seran sempre són els que es queden als moments difícils, és a dir, no gaires persones.

I un cop superat el període d’adaptació al canvi tan intens que representa tenir un fill i entendre que una vida depèn de tu, no s’ha d’oblidar que som més coses a banda de mares. No creus?

Gràcies, he de dir que he tingut un gran exemple. La meva mare, IsabeL Lozano, és la persona que més admiro del món, com a mare per se i com a dona. Va ser de les primeres feministes d’Andorra, pionera en lluitar pels drets de les dones, per la conciliació familiar, pels acords entre empresaris i empleades... Ens ho va donar tot, una bona vida, estudis i evidentment molt d’amor, però potser no va ser una figura tan constant com jo amb les meves filles, no parava tant per casa perquè també va ser de les primeres dones a sortir-ne, a demostrar que no li calia dependre del sou del marit, i a banda de la feina estava en política i en associacions que vetllaven per la protecció de les dones. Treballava a Recursos Humans d’una empresa important, i recordo que m’agafava el calendari escolar per mirar quan teníem vacances per fer-les coincidir amb la de les dones que tenien família. Feia malabarismes per arreglar-los-hi els horaris i aconseguir que el negoci continués funcionant.

I quines millores necessiten les mares que no tenen negoci? Què haurien de fer les empreses per facilitar-los la vida? S’ha d’implementar més el teletreball; en alguns llocs ja s’ha avançat en aquest sentit (de fet, gràcies a la COVID, que el va forçar i algunes empreses l’han mantingut) però queda molt camí per recórrer. És evident que en determinades feines no es pot teletreballar, però en moltes altres, sí. Tampoc s’ha de perdre el contacte humà, però una alternativa seria l’horari híbrid, que donaria l’opció a les mares a treballar des de casa a les tardes, quan els nens surten de l’escola. I ara ja no només parlant de dones sinó en general, s’ha demostrat que vuit hores de feina l’únic que aconsegueixen és disminuir la productivitat i cremar als treballadors; això està corroborat per multitud d’estudis. Els resultats de quatre a sis hores diàries de treball focalitzat són molt millors que les jornades de vuit i, a més a més, això ens deixaria un espai més ampli per gaudir de les activitats d’oci que ens fan feliços, de temps de qualitat amb la gent que estimem... Ens llevaríem l’endemà amb les energies renovades i (cosa molt estranya de trobar per aquí) ganes d’anar a la feina. •

► Per Melània Vinyals Marsol Fotos: Núria Solanelles

VIEIRA Dina

“Val més morir a peu dret que viure de genolls”

La Dina Vieira és la propietària de la Cantina dels Racons, un restaurant petit i ple d’encant que trobem a la parròquia de Canillo. Darrerament, la seva popularitat s’ha expandit per tot Catalunya a causa de la seva participació al concurs “Joc de Cartes” de TV3, però fa molts anys que la Cantina dels Racons és cèlebre al Principat per la seva aposta gastronòmica, pels seus plats tradicionals i elaborats amb productes d’alta qualitat. La Dina Vieira fa vint-i-sis anys que va arribar a Andorra, provinent de Portugal, i ha sabut fer front a un munt de dificultats, tant professionals com personals; i gràcies a la conversa que hi hem compartit, molt enriquidora, ens ha contagiat la passió amb què emprèn cada projecte, i ens ha fet partícips de la seva força de voluntat i, sobretot, dels seus principis: clars, ferms i nobles.

Va arribar a Andorra fa gairebé trenta anys, provinent de Portugal i amb moltes ganes de treballar. Va ser dur fer-se un lloc a un país nou?

La veritat és que va ser difícil fer-me un lloc a la societat andorrana, molt tancada i on, en l’espai gastronòmic, les dones estàvem relegades a fregar plats i, com a molt, a fer alguna amanida. Va costar, però sempre he tingut un caràcter molt determinat i perseverant, i quan em marco un objectiu no m’aturo fins que l’assoleixo; aquesta manera de ser també m’ha portat problemes, però estic orgullosa d’haver-me mantingut sempre fidel a la meva manera de ser. Al cap i a la fi, no m’ha anat tan malament, tinc el meu negoci i és un negoci que funciona i que faré funcionar almenys fins que em jubili, això ho tinc claríssim.

Recorda algun episodi dur, on se la menystingués per la seva condició de dona, d’immigrant, o per totes dues raons?

Diversos, però citaré quan una vegada una dona em va dir “Aquí als portuguesos els hi diem “porronchos””; jo me la vaig quedar mirant i li vaig respondre: “Disculpi, jo no sé què és això”. Les persones s’han de valorar per la seva bondat i per la capacitat i eficiència amb què treballen, mai s’ha de jutjar ningú per si prové de tal lloc o tal altre, ni s’ha de donar per

suposat que algú “d’aquí” farà una feina determinada millor que algú “d’allà”.

Però si fa un balanç, vostè a Andorra s’hi ha sentit bé? Sí, m’estimo molt Andorra, m’hi sento acollida i integrada. Podria ser andorrana, però per obtenir la nacionalitat hauria de renunciar a la portuguesa, i no hi estic disposada, he nascut i moriré sent portuguesa, és la meva identitat. Malgrat això, estic agraïda a Andorra per tot el que m’ha donat i el que hi he trobat. No sé què faré en un futur, quan em jubili, però m’agradaria quedar-m’hi.

Vostè ha manifestat en diverses ocasions que no li agrada el món de les xarxes socials, ni de l’excessiva publicitat. Aleshores, com es va animar a participar a “Joc de Cartes”, un dels programes de més audiència de TV3?

“M’estimo molt Andorra, m’hi sento acollida i integrada”.

És cert, em considero una persona solitària; m’agrada passar temps amb els meus gats, anar a la muntanya, reflexionar amb mi mateixa… Tinc xarxes socials però amb un perfil baix d’activitat, i el primer cop que em van trucar per veure si m’interessava participar a “Joc de Cartes” vaig penjar-los el telèfon, convençuda que era una broma; però van insistir dient-me “No pengi, si us plau, no és bro-

ma…”, i vaig acceptar perquè pensava que era un programa íntegrament de cuina. És a dir, jo no el seguia i desconeixia aquest vessant de show que conté.

I aquesta part de show, a vostè, no la va convèncer… No, perquè jo anava a parlar de cuina i, de fet, tota l’estona vaig parlar de cuina, perquè és del que sé, el que domino. No parlaré, per exemple, de Picasso, perquè desconec la terminologia. No parlaré de coses meves, ni dels detalls de cada caràcter, perquè l’objectiu de “Joc de Cartes” és divulgar la gastronomia i les millors ofertes culinàries que es poden trobar en diversos llocs, i això és el que jo vaig fer durant tot el programa, defensar l’aposta de la Cantina dels Racons, sense entrar en qüestions personals, opinant sobre la manera de fer (no de ser) de cadascú, centrant-me exclusivament en la feina.

L'experiència va valdre la pena?

Sí. L’equip de TV3 el conformava un grup de gent molt agradable i correcte, em van tractar molt bé, i s’ha de tenir en compte que les jornades de gravació eren llargues i esgotadores, quatre dies de vuit a deu hores al peu del canó, i em van ajudar a desenvolupar-me en un ambient i una rutina que no és la meva.

Repetiria l’experiència? I no dic a “Joc de Cartes”, sinó, per exemple, a un concurs com ara “Master Chef” o a algun altre programa de cuina?

Sempre que fos per parlar únicament de cuina, sí.

Veig que res l’espanta… No. És cert que ja des de petita he tingut un caràcter tossut, molt ferm, potser pel factor d’haver-me criat amb la mare i l’àvia, dues dones també molt resilients. Però he hagut de fer front a coses molt dures, no només al que comentàvem abans de l’adaptació a un nou lloc, dels comentaris despectius, de les dificultats per ser valorada a la feina… Parlo de problemes molt més greus, per exemple, l’any 2006 vaig superar un càncer, i més d’una vegada m’he sorprès pensat “D’aquesta ja no surts”. Aquestes experiències m’han endurit, i mai abandono un propòsit una vegada l’he començat.

Parlant de propòsits, en té algun al cap per a La Cantina dels Racons?

Al cap hi tinc moltes coses, però és un moment difícil per assolir-les. Ens falta personal, i a vegades l’Albert (la meva parella) em diu que potser haurem de tancar, però jo això no ho permetré de cap manera. A mi, el que més m’agrada és estar a la sala, però ara estic molt a la cuina perquè és allí on se’m requereix, i faré el que calgui, treballaré tantes hores com facin falta perquè la Cantina tiri endavant.

Si hagués d’escollir alguna paraula per definir-se, amb quina es quedaria?

Potser perseverant, determinada… Però, més que un adjectiu, prefereixo una frase cèlebre que s’adapta molt bé a la meva personalitat: val més morir a peu dret que viure de genolls. •

MILLÁN: Elena

“El pla d’igualtat és una eina crucial per promoure la igualtat de gènere i la diversitat en l'àmbit laboral”

El compromís amb la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes va fer un pas significatiu amb l'aprovació de la Llei 6/2022 pel Consell General el març de 2022. Aquesta legislació, destinada a fomentar polítiques d'igualtat, destaca especialment per la seva aposta en la implementació dels plans d'igualtat i mesures preventives i d’abordatge de les conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe, a les empreses i altres entitats del sector privat. Hem parlat amb la directora General d’Unida Qualitat i Prevenció, Elena Millán, perquè que ens expliqui alguns detalls sobre aquesta nova llei, de la qual hi ha molts dubtes.

La pregunta que es fa tothom és l’obligatorietat d’aquest pla igualtat. La mesura és aplicable a totes les empreses?

No, el pla d’igualtat l’han d’aplicar totes aquelles empreses que tinguin 50 o més treballadors. I s’ha de contemplar totes les modalitats de contractació i tipus de jornada laboral.

I què passa amb les empreses més petites?

Les empreses amb menys de 50 empleats no estan obligades a implementar el pla d’igualtat. El que sí que és obligatori per a totes les empreses, independentment de la seva dimensió, és el compliment del punt A i B de l’article 56 de la llei, vinculat amb el registre públic sobre la bretxa professional de gènere. Totes les empreses estan obligades a tenir un registre anual on consti la diferència entre la mitjana de les retribucions globals anuals de les dones i també dels homes. A més, s’ha de registrar la diferència entre la mitjana de la retribució dels homes i la mitjana de la retribució de les dones calculada a temps complet, per franja d’edat, grup professional segons la classificació professional aplicable a l’empresa i la categoria de llocs de treball equivalents o d’igual valor.

Quan es considera que existeix bretxa salarial?

Es considera bretxa salarial si hi ha un 25% de diferència entre salaris home/dona en la mateixa categoria professional, no obstant no podem deixar de costat altres factors com poden ser l’antiguitat, el nivell d’estudis i l’experiència. Aquests poden ser factors que propiciïn diferencies les quals serien objectivables. És en aquest sentit que ens agrada parlar més d’equitat que no pas d’igualtat.

Quan parlem de pla d’igualtat a què es fa referència?

Els plans d'igualtat representen un conjunt ordenat de mesures, concebudes després d'una minuciosa anàlisi de la situació, amb l'objectiu de garantir la igualtat de tracte i d'oportunitats i eliminar qualsevol forma de discriminació de gènere. La primera fase d'aquests plans implica una diagnosi de la situació actual, recopilant informació relativa a la selecció i contractació de personal, promoció professional, avaluació dels llocs de treball, formació, retribucions, conciliació de la vida laboral i familiar, així com la prevenció de l'assetjament sexual. A partir d’aquesta anàlisi s'han d'establir els objectius concrets d'igualtat que cal assolir i les mesures i accions previstes, així com els indicadors de compliment i l'avaluació dels objectius fixats. Els plans d'igualtat tenen una vigència màxima de quatre anys des de la seva última actualització.

Quins beneficis li pot aportar una empresa a tenir-lo? El pla d’igualtat és una manera de posar ordre a l’empresa ja que serveix de manual de gestió dels departaments de gestió de persones. Hi ha moltes empreses que mai han

establert un procediment per determinar com fer la selecció o la formació al seu personal, perquè no disposen d’un procediment darrere. A través del pla d’igualtat es poden objectivar dades. No amb l'ànim d'amagar desigualtats ni discriminacions, sinó de justificar fets que han passat tota la vida a les empreses. A més a més un pla d'igualtat fomenta la diversitat en l'empresa, permetent una força laboral més representativa de la societat en general. Això pot portar a un entorn de treball més ric i creatiu, amb perspectives i idees variades. Millora de la reputació de l'empresa. Les empreses que prioritzen la igualtat de gènere i la diversitat sovint reben una millor reputació tant entre els clients com entre els possibles empleats. Això pot ajudar a atraure talent i a millorar la marca de l'empresa.

Hi ha una qüestió que és d’obligatorietat per a totes les empreses independentment de la seva dimensió?

Sí, totes les empreses independentment de les seves dimensions tenen l’obligació de donar resposta al títol V de la llei, que parla sobre l’adopció de mesures per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i que s’ha acabat de definir amb el Decret 478/2023, de l’11 d’octubre del 2023.

Com empresa especialitzada què oferiu?

Com a líders i referents al Principat en l'assessorament, certificació i formació en les àrees de prevenció de riscos laborals, qualitat, medi ambient i sostenibilitat, des d'Unida Qualitat i Prevenció oferim la implementació de la llei a les empreses seguint la mateixa normativa. Com a especialistes en prevenció de riscos laborals i tenint en compte que qualsevol tipologia d’assetjament, per les seves conseqüències psicològiques i emocionals, és considerat un risc laboral, oferim l’assessorament en la confecció de dit protocol a les empreses. Així mateix, el Decret 478/2023 parla clarament de la importància de la protecció emocional a la víctima. Per això des d'Unida Qualitat i Prevenció també actuem com assessors externs per a les empreses, sent membres de la comissió instructora d’un cas d’assetjament, ja que comptem amb una psicòloga especialista en riscos psicosocials, que soc jo.

Quins avantatges pot tenir una empresa complint aquesta llei?

L'aprovació d'aquesta llei, marca un avenç significatiu en la promoció de la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en la cultura empresarial del país. Com a especialistes en riscos laborals estem disposats a oferir el nostre suport a totes aquelles empreses que hi hagin d'implementar aquesta legislació, acompanyant-les en tot moment i assessorant-les. Aquests plans, no només busquen complir amb la normativa, sinó també contribuir a la construcció d'entorns laborals equitatius i competitius, impulsant així l'avenç cap a una societat més justa i diversa.

Arriba “Sons”

AL MUSEU CARMEN THYSSEN ANDORRA

El Museu Carmen Thyssen Andorra acollirà l’exposició “Sons”, oberta al públic des del 21 de febrer i fins al 5 de gener del 2025. La mostra proposa descodificar el llenguatge plàstic des d’una perspectiva sonora, establint un diàleg amb la pintura, deixant-nos transportar per les veus, els sons, i les músiques suggerides per les imatges representades.

A través de la trentena d’obres presentades, dividides en vuit grups pictòrics (“Composició”, “Cadència”, “Compàs”, “Moviment”, “Polifonia”, “Acústica”, “Acord” i “Harmonia”) es pretén que l’espectador sincronitzi oïda i mirada per submergir-se en una experiència immersiva que ajuda a ampliar horitzons i expectatives, a anar una mica més enllà per entendre i conèixer millor els missatges implícits en cada obra d’art, no sempre tan evidents.

Quatre músics andorrans (Kik Barroc, Lluís Casahuga, Laura Garcia i Lluís Cartes) qui, a més, són els compositors de la banda sonora de l’exposició, han estat presenta a la inauguració de la mostra, delectant al nombrós públic amb les seves notes i cançons. Entre els primers assistents que n’han gaudit s’hi troben el Cap de Govern, Xavier Espot; la subsíndica general, Sandra Codina; les conselleres generals, Sílvia Riba i Carolina Puig; la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell; el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres; la cònsol major del Comú d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili; l’anterior Cap de Cultura del Comú d’Escaldes-Engordany,

Tant el patró de l’exposició, Guillermo Cervera (nebot de la Baronessa), com la comissària Pilar Giró i la cap de projectes, Teresa Areny, es van mostrar molt satisfets per l’èxit d’assistència a la presentació d’una proposta innovadora i que busca interpel·lar l’espectador i la seva sensibilitat artística, fer-se preguntes i buscar respostes

mitjançant la comunicació íntima, personal i subjectiva que l’art és capaç de transmetre, esdevenint un motlle adaptable a tothom qui l’observi i, en moltes ocasions, un mètode terapèutic i òptim per conèixer-nos i accedir a la pau interior.

Les obres en qüestió estan firmades per artistes com Ramon Casas, César Paternoso, Antoni Tàpies, Maria Girona o Jeanna Maria Charlotta Bauck, una representació “eclèctica, polièdrica, transversal i sinestèsica”, en paraules de la comissària Pilar Giró. La sinestesia és un fenomen, no inherent a tothom, consistent en quelcom que podria descriure’s com a “barreja de sentits”; per exemple, quan hom associa sempre l’olor d’una flor amb el tacte d’un objecte, està experimentant un efecte sinestèsic; quan hom associa un color amb el gust d’un àpat concret, està experimentant un efecte sinestèsic. El que “Sons” proposa és la unió entre les dues arts de la pintura i la música, assignant una melodia a cada quadre que el visitant podrà escoltar a través de l’audioguia. Paral·lelament, al costat de totes les peces s’hi podrà llegir una descripció de l’autor i el context en què van ser elaborades.

Cal mencionar que aquesta ocasió és la quarta que la Fundació ONCA treballa braç a braç amb el museu, tot complementant les exposicions amb una banda sonora ben treballada, ideal per un espai de cultura i recolliment, de benestar espiritual i converses amb un mateix.

Anna García; l’ambaixador d’Espanya a Andorra, Carlos Pérez-Desoy; i també es va comptar amb la presència estel·lar de la Baronessa Thyssen, Carmen Cervera.

Albert Gumí, actual director de l’ONCA, va ser pioner d’aquesta col·laboració, creant el discurs musical de l’exhibició “Talents amb denominació d’Origen” l’any 2021; es va continuar amb la participació del musicòleg Josep Martínez Reinoso amenitzant la mostra “Made in Paris” l’any 2022; i Oriol Vilella va ser l’encarregat d’incorporar el so al tot just acomiadat “Khrôma”.

Al voltant de l’exposició s’organitzaran diverses activitats: tallers creatius i conta-contes, perquè tant les famílies al complet com les escoles puguin gaudir de temps de qualitat amb l’art com a teló de fons; actuacions de músics locals com Lluís Cartes, Lluís Casahuga, Kic Barroc i Laura García, que difuminaran encara més les fronteres entre música i art; col·laboracions amb la Universitat d’Andorra, i projectes d’inclusió amb la Universitat de Màlaga.

Més enllà de les aules, el Museu Carmen Thyssen Andorra, intensament implicat en la vida cultural i social del país, treballa perquè la difusió de la cultura arribi a totes les edats i col·lectius, continuant amb les ja consolidades “Nits al Museu” i impulsant descomptes i ofertes en favor dels estudiants, els jubilats i gent en risc d’exclusió; es promouen múltiples iniciatives enfocades a persones amb problemes de salut mental, i reafirma el seu compromís solidari cooperant amb entitats com ara Unicef, AUTEA o la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell. •

Del 21 de març al 7 d’abril del 2024

LA TEVA CONNEXIÓ IMMEDIATA AMB EL MÓN

Viatjar a qualsevol destinació del món en la forma més confortable i eficient possible. Fent servir una global i diversa xarxa de socis, JetConsult és capaç de portar-te on sigui, còmodament i a temps. En qualsevol moment. Perquè la teva vida no coneix límits. *

Països Baixos info@jetconsult.com

+31 318 24 0116

vendelier 61 · 3905 PD Veenendaal.

Andorra info@jetconsult.com.

Av Enclar 84, Ed. Casamanya 1er 2a.

Andorra la Vella

*Your immediate connection to the world

Travel to any destination in the world in the most comfortable and efficient way possible. Utilizing a global and diverse network of partners, JetConsult is able to get you there, in comfort and on time. Anytime. Because your life knows no limits.

XALETS

• 4-5 habitacions i 4-5 banys.

• Superfície variable en la planta, accés a nivell de carrer d’uns 200 m2

• Terrasses: 147 m2

• 5-6 vehicles.

XALETS ADOSSATS

• 4 habitacions i 4 banys.

• Superfície construïda d’habitatge en plantes baixa, 1 i sotacoberta, 240 m2 en conjunt.

• Terrasses: 87 m2

• 3-4 vehicles.

HOMES

• 1 a 5 dormitoris.

• Totes les unitats disposen de terrassa amb orientació sud i vistes.

Commemoració

DEL 31è ANIVERSARI DE L’APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ

El 2 de febrer del 2024 es van complir 31 anys de l’aprovació de la Constitució del Principat d’Andorra, ratificada per la ciutadania en referèndum de 14 de març del 1993.

La Sala dels Passos Perduts, l’emblemàtica cambra situada al primer pis de la Casa de la Vall, va acollir als síndics presents i passats, així com a tots els consellers generals presents al procés constituent que va desembocar en el que encara avui és el text legal més determinant de la història recent d’Andorra.

El Consell General ha encarregat a l’ARI un treball de recerca, dirigit per l’investigador i politòleg Yvan Lara, que recopilarà una sèrie d’entrevistes i converses amb diversos personatges que van formar part del procés constituent, amb l’objectiu d’elaborar una anàlisi profunda i meticulosa del que va suposar per a Andorra, no només en l’àmbit institucional sinó també incidint en com van gestionar els andorrans un canvi tan significatiu en la seva manera de viure i entendre el món.

La Constitució va ser redactada per les Comissions Constituent i Permanent del

Consell General i consensuada amb les altres institucions de base popular: el Govern i els Comuns.

Les dues comissions, constituent i permanent, estaven encapçalades pel síndic Jordi Farràs i el subsíndic Josep Marsal. En la Comissió Constituent hi havia Miquel Aleix, Ladislau Baró, Jaume Bartumeu, Enric Casadevall, Albert Gelabert, Albert Pujal i Maria Reig. A la Comissió Permanent, que comptava amb alguns membres de la Comissió Constituent, hi participaven Josep Areny, Jordi Torres i Joan Santamaria. I tots els altres consellers generals de la legislatura 1992-1993 van participar i compartir-ho plenament en la discussió del projecte.

El secretari de Sindicatura, Isidre Bartumeu, s’encarregà de la redacció i coordinació de tot plegat.

El cap de Govern, Òscar Ribas, també va tenir un paper destacat en el procés.

Eren un grup de persones divergents en ideologia, però homogenis quant al compromís envers Andorra i la seva gent, a qui sempre es recordarà amb l’apel·latiu de “Pares de la Constitució”.

La pregunta amb què s’interpel·la als andorrans sobre les seves perspectives de futur va ser la següent: "Voteu a favor del Projecte de Constitució del Principat d'Andorra, elaborat en concertació amb els serveis dels Coprínceps i adoptat pel Consell General en sessió extraordinària celebrada el 2 de febrer

del 1993?" i la democràcia va dictaminar que sí, amb un 70,95% dels vots a favor.

Es reafirmava el president de la República Francesa i el Bisbe d’Urgell com a màxima autoritat: el Cap d’Estat i Príncep d’Andorra, títol indivís entre dues figures amb competències iguals i indivisibles en tots els afers relatius al país. Per ells va ser ratificada la Constitució, càrrecs que aleshores ostentaven François Mitterrand i Joan Martí Alanis. Tot i que la nacionalitat andorrana és incompatible amb qualsevol altra, s’atorga als Coprínceps durant el temps que aquests exerceixen com a tal, però la temporalitat de la ciutadania andorrana no els atorga drets polítics, això és, que no poden votar a les eleccions o referèndums convocats al país.

Els articles on queda més palesa la voluntat de progrés d’Andorra són els que aboleixen la pena de mort i aproven íntegrament la Declaració de Drets Humans. Després de l’aprovació de la Constitució, el cap de Govern, Òscar Ribas, va parlar català per primera vegada a l’ONU, idioma oficial només a Andorra. La Constitució va ser la biga mestra que va autodeterminar el país, disposant les primeres llambordes del camí vers la plena personalitat internacional i permetent als seus habitants imbuir-se de l’aprenentatge que proporcionen els nous horitzons.•

Primera subhasta d’art del país:

ENTRE L’ÈXIT DE VISITA I LA TIMIDESA DEL COMPRADOR

La vesprada del 15 de febrer, Andorra va ser testimoni de la primera subhasta d'art celebrada al país, més concretament a l'edifici The Embassy. La col·lecció, presentada per Carles Teixidó, va recollir diverses pintures dels artistes més grans de la pintura catalana i espanyola del segle XIX.

Tot i que l'exposició va començar el dia 25 de gener i va acabar l'últim dia de febrer, la subhasta es va fer a mitjan febrer i va oferir una oportunitat única pels aficionats a l'art per admirar i adquirir peces d'importància històrica i cultural.

Les peces més destacades, conegudes com les joies de la corona, van ser "Nena vestit roig", d'Isidre Nonell Monturiol, que va tenir un preu de sortida de 400.000 euros; "Retrat", de Joaquim Sorolla Bastida, que es va subhastar per 180.000 euros, i "La meva germana Lola", de Pablo Ruiz Picasso, que va tenir un preu inicial de 61.600 euros. Tot i que aquestes obres van suscitar un gran interès, cap d'elles va rebre cap licitació i van quedar retirades, esperant ofertes en els pròxims dies.

De les 33 obres que es van subhastar, 30 van quedar sense comprador. Les tres obres que es van vendre, van ser mitjançant ofertes realitzades prèviament a la subhasta: "Retrat", de Josep Maria Mallol Suazo, que va ser la venda més cara amb un preu de 15.000 euros; "Nena gitana", de Ricard

Canals Llambí, que es va vendre per 8.400 euros, "Retrat", de Pere Créixams Picó, per 1.500 euros. Les pintures i les escultures que van quedar sense comprador es van poder continuar adquirint fins a l'últim dia de febrer.

Teixidó i la seva dona, Isabel Encabo, es van mostrar satisfets malgrat la baixa taxa de vendes, ja que l'exposició va registrar un alt moviment de visitants des del seu inici. Encabo va explicar que a Andorra, aquest tipus d'esdeveniments és inusual i que la manca d'habitualitat pot haver contribuït a la reticència dels compradors. Encara que les subhastes d'art poden ser una novetat per a Andorra, Encabo està convençuda que això pot canviar amb el temps. Apunta que en ciutats com París, on les subhastes són més comunes, han vist un interès més gran i un major nombre de licitacions. Això suggereix que, malgrat l'èxit limitat de la primera subhasta, hi ha un potencial significatiu per al creixement i l'expansió del mercat de l'art a Andorra en els pròxims anys.•

► Fotos: Elena Melgarejo

PDPAOLA

ARRIBA A ANDORRA

PDPAOLA, la marca de joieria creada per dos germans andorrans el 2014, Humbert i Paola Sasplugas, van celebrar el passat 21 de febrer, amb els seus amics i familiars, la inauguració de la primera botiga Andorra.

Després de fer els primers passos en la internacionalització, la marca de joies PDPAOLA va arribar a Andorra a finals de desembre de l'any passat, amb l'objectiu de continuar creixent. No obstant això, no va ser fins al 21 de febrer que van celebrar amb els seus familiars i amics la inauguració de la botiga. L'esdeveniment va ser un punt de trobada per a celebrar aquest nou capítol i va comptar amb música en directe amb la cantant Tonia Richardson i pica-pica a càrrec de Sauleda.

"Obrir una botiga en la nostra terra natal no és simplement un moviment estratègic, és un capítol essencial en la nostra narrativa empresarial", assegura la Paola.

La botiga, situada a l'Avinguda Meritxell, compta amb una superfície de 110 m², distribuïts en dos espais que conviden els clients a fer un recorregut interactiu per a explorar el món PDPAOLA. La botiga disposa de les últimes col·leccions de la marca, així com la línia d'Alta Joieria elaborada en or de 18K i diamants lab-grown.

L'empresa va néixer el 2014, com un hobby, quan la Paola estava acabant la carrera d'arquitectura i paral·lelament tenia el hobby de muntar les seves pròpies peces de joieria. En aquell moment, el seu germà també buscava el seu camí, i va ser aleshores quan van decidir associar-se i crear PDPAOLA. L'empresa va néixer com a nativa digital, i no va ser fins al 2021, quan van obrir la primera botiga física a Barcelona.

PDPAOLA, avui dia, ja compta amb establiments a Madrid, Mallorca, Sant Sebastià, Sevilla, Eivissa, Marbella, París, Londres, Milà, Mèxic, Puerto Rico i Riyadh (Aràbia Saudita). A més, en els darrers mesos ha continuat apostant per enfortir la seva presència física, obrint una nova botiga a Eivissa, dues a França i, ara, una a Andorra. PDPAOLA ha obert també recentment nous punts de venda (shops-inshops) a El Corte Inglés de Bilbao, València, Madrid i Barcelona, i pròximament al de Màlaga. •

Grandvalira Soldeu-El Tarter

COMMEMORA EL 60è ANIVERSARI COINCIDINT AMB LA COPA DEL MÓN FEMENINA D’ESQUÍ ALPÍ

Grandvalira Soldeu-El Tarter va tornar a ser el centre de l'atenció esportiva mundial el cap de setmana del 10 i 11 de febrer amb l’AUDI Ski World Cup Soldeu 2024, on la pista Avet va rebre la Copa del Món d’Eslàlom i Eslàlom Gegant femení.

Hores abans de l'inici de la competició, tot estava a punt a la pista de Soldeu perquè les esquiadores es llancessin pel nou traçat de GS. Les modificacions a la sortida, amb l'addició d'una plataforma per augmentar el pendent, van donar lloc a una competició més tècnica i emocionant des dels primers moments.

El dissabte, l'esquiadora suïssa Lara Gut-Behrami va captar l'atenció amb una actuació sorprenent en l'eslàlom gegant, aconseguint la victòria. Aquest triomf li va permetre prendre el lideratge, superant l'estatunidenca Mikaela Shiffrin. Tot i algun contratemps en la primera mànega, Gut-Behrami va demostrar la seva destresa i velocitat, deixant enrere a competidores com ara la neozelandesa Alice Robinson (segona posició) i l'americana Amelia Josephine Hurt (tercera posició).

Un dels moments més destacats de la jornada va ser la commemoració dels 60 anys de l’estació, que va servir per homenatjar les persones que han tingut un paper destacat al llarg de la història d’aquesta. L’acte també va comptar amb les autoritats del país i de la parròquia, com el cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, que va destacar que aquesta efemèride és tot un èxit i un reconeixement als

pioners i a totes les persones que han treballat per Soldeu. També es va fer un homenatge especial a Jordi Argemí, un voluntari molt estimat per tots els organitzadors, que va morir l’estiu passat als 91 anys.

El diumenge, l'esquiadora sueca Anna Swenn Larsson va aconseguir la victòria en l'eslàlom, consolidant així la seva posició en el rànquing de la disciplina. Amb una competició renyida, Larsson va superar la croata Zrinka Ljutic i l'estatunidenca Paula Moltzan.

Malgrat l'absència de la prominent esquiadora Mikaela Shiffrin, les proves de la Copa del Món van captivar l'atenció d'uns 7.000 espectadors que van omplir l'ambient d'emoció i suport. Amb un total de 1.700 acreditats, així com la participació de 265 voluntaris i la col·laboració de 28 hotels, l'esdeveniment va demostrar la seva capacitat d'atracció i organització.

Les proves de la Copa del Món disputades a Soldeu no van ser més que una simple competició esportiva; van ser una celebració de l'esport, de la comunitat i de la dedicació. Amb els ulls posats en el futur, l'organització espera amb esperança i expectació la decisió que es prendrà el 4 de juny sobre la possible acollida dels Campionats del Món del 2029 a Grandvalira Soldeu-El Tarter.•

D’Andorra-La Seu a la teva destinació

Pioners en el sector de l’aviació privada a l’Aeroport Andorra - La Seu.

+ 564 Operacions des de 2016

+ 979 passatgers transportats

Som la Companyia amb més experiència en operacions comercials a l’Aeroport

Andorra - La Seu.

Fes del teu viatge una vivència gratificant.

Disposem de dos jets privats LEARJET 40 i CESSNA CITATION II.

Hangar

Manteniment

Vols medicalitzats

Operat per:

Contacte: operations@phsaviation.com

Mob: +351 913 495 894

https://www.linkedin.com/company/phs-aviation www.phsaviation.com

+376

Salva Cornella

UN ESQUIADOR AMB UN FUTUR PROMETEDOR

El passat 15 de febrer, el Comitè Olímpic Andorrà (COA) va rebre, a la seu central d'Andbank, la delegació que va competir en els darrers Jocs Olímpics de la Joventut d'hivern, que es van celebrar recentment a Gangwon, Corea del Sud.

Salva Cornella, un jove esquiador d'alpí de la Federació Andorrana d'Esquí (FAE), va retornar a casa amb l'esperit satisfet i la mirada posada en el futur després de la seva participació en els Jocs Olímpics de la Joventut d'hivern a Gangwon. Acompanyat del seu entrenador, Aitor Mulero, Cornella va enfrontar-se a quatre proves: el supergegant, la combinada, el gegant i l'eslàlom.

Encara que els resultats no van reflectir completament el seu potencial, amb una 31a posició al gegant, 23a a la combinada, 30a al supergegant, i sense acabar l'eslàlom, Cornella no va defallir en l'optimisme. "Els Jocs Olímpics m'han mostrat el nivell que existeix en l'àmbit mundial i m'han enco-

ratjat a continuar treballant amb més determinació. També he vist que puc competir amb els millors", va expressar amb determinació.

La seva experiència destaca la importància del programa Esquí-Estudi, que permet als joves esportistes com Cornella continuar amb la seva passió per l'esquí i amb els seus estudis. Jaume Martí, president del Comitè Olímpic Andorrà, no va escatimar elogis: "El Salvador és un exemple palpable dels èxits que pot assolir aquest programa. Encara que no va acabar l'eslàlom, va demostrar ser un dels millors en aquella prova. Allà hi havia un nivell molt alt i va demostrar que és un esquiador amb molt de futur".•

► Fotos: Elena Melgarejo

Menys comissions, més estalvis

Còctel benèfic

DE DONES A FAVOR D'UNICEF

La Borda de l'Hereu 1693 va ser, el passat 7 de febrer, l'epicentre de la iniciativa solidària impulsada per Unicef Andorra per recaptar fons per al projecte social que desenvolupa a l'Afganistan. L'esdeveniment va aplegar una cinquantena de dones que es van voler sumar a la causa benèfica.

Durant la trobada, l'equip gastronòmic de la Borda de l'Hereu 1693 va ser l'encarregat de delectar a les assistents amb exquisides preparacions culinàries de la mà del xef executiu Joel Sala.

Amb els diners recollits a l'esdeveniment, Unicef continuarà treballant per generar espais d'acollida per a les dones i les nenes a diferents comunitats locals de l'Afganistan. Es tracta de llocs on les dones poden socialitzar, aprendre, rebre habilitats o obtenir suport legal i psicològic.

A més a més, a través d'aquest programa, Unicef dona suport en l'àmbit sanitari afavorint una atenció materna de qualitat, proporcionant informació i subministraments perquè les dones i les nenes puguin gestionar la seva salut i higiene menstrual. El projecte també permet el subministrament de suplements vitamínics per prevenir l'anèmia entre els adolescents, entre altres coses.

Generalment, per als infants de les zones més empobrides i inhòspites de l'Afganistan, accedir a l'educació formal és di

fícil. Per aquest motiu, amb el programa d'Unicef s'imparteixen classes d'educació per a la comunitat i es proporciona material d'aprenentatge, així com formació als professors.

A més, es realitzen xerrades per promoure pautes de gènere positives. També es fan formacions sobre els drets de les dones i les nenes, a acadèmics religiosos, i sobre els impactes negatius de les pràctiques tradicionals nocives. Les pràctiques se centren en el matrimoni infantil i la violència de gènere. •

Durant la trobada el xef executiu de la Borda de l'Hereu 1693, Joel Sala, va ser l'encarregat de delectar les assistents amb les seves propostes culinàries

Stella Raventós

La reconeguda advocada espanyola, Stella Raventós, especialitzada en Fiscalitat Internacional, va presidir la primera conferència organitzada per Addwill Andorra en col·laboració amb Andbank, en la qual es van abordar les possibles situacions fiscals d’un trasllat de residència des d’Espanya a Andorra.

Stella Raventós Calvo Advocada. Especialista en Fiscalitat Internacional. President (2020-2023, ambdós inclosos) de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals. Vicepresident de la Confederació Fiscal Europea (CFE-Tax Advisers), on des de 1995 ha ocupat diversos càrrecs. Conferenciant habitual sobre Fiscalitat Internacional i Europea i coautora de diferents llibres sobre la matèria.

Durant la conferència, Raventós, sòcia del Departament Tributari d’Addwill, va estar acompanyada de Maika Nin, sòcia-directora d’Addwill Andorra. Totes dues van destacar les claus per a una planificació fiscal què minimitzi els riscos vinculats als espanyols que es volen traslladar a viure a Andorra. Entre les precaucions que van esmentar, les expertes van posar especial èmfasi en els aspectes normatius relacionats amb la residència i el Conveni de Doble Imposició (CDI) entre Espanya i Andorra. També van destacar la importància de la diligència deguda davant de situacions com ara el requeriment d'informació o possibles accions de l'Agència Tributària Espanyola.

Pel que fa a l’article 9 de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) a Espanya, centrat en els contribuents amb residència habitual al país, Raventós va posar sobre la taula els diferents criteris a considerar. Per una banda, la permanència de més de 183 dies en territori espanyol durant l'any natural, computant les absències esporàdiques, i la importància que el

contribuent pugui acreditar la seva residència fiscal en un altre país. En el cas de països com Andorra, l’Agència Tributària podrà exigir demostrar la permanència de 183 dies. L'altre criteri que, d'acord amb la normativa espanyola determina la residència fiscal a Espanya és que la base d'activitats i interessos econòmics de la persona física radiqui a Espanya, de forma directa o indirecta, factor que s'utilitza amb molta freqüència per atreure la residència a aquell país. Finalment, es presumeix la residència habitual en territori espanyol, quan el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat depenguin del contribuent, encara que, com a presumpció, això admet prova en contrari. Però, atenció, no és la norma interna espanyola la que necessàriament

determina, en últim lloc, la residència de la persona física, sinó el Conveni de Doble Imposició entre el Regne d'Espanya i el Principat d'Andorra, que és la norma que, clar i català, regeix les relacions entre els dos Estats, concretament l'article 4, que estableix els criteris de "desempat" entre dues possibles residències fiscals (a causa de definicions diferents de cadascun dels dos Estats). Respecte del conveni, l'especialista va assenyalar que l'Administració espanyola intenta atreure la residència a aquell Estat basant-se en una visió molt forçada del que és el centre d'interessos vitals (terme contingut en el conveni i molt més ample que el centre d'interessos econòmics). Per aquest motiu, la solució idònia i que proposa el mateix Conveni, és l'acord entre els dos Estats mitjançant un procediment amistós, a fi que el contribuent no pateixi una doble imposició, que és el que el conveni vol impedir.

A la ponència, en la qual van participar gairebé un centenar de professionals del sector bancari i financer, assessors fiscals, gestors de patrimonis i espanyols residents al país, durant la sessió de preguntes, els assistents van aprofitar l'oportunitat per resoldre dubtes i intercanviar opinions amb les especialistes.

Tot i que els conflictes de residència són tècnicament complicats, Addwill s’encarrega d’assessorar en tots els àmbits de la fiscalitat no només a empreses, sinó també a persones físiques. La consultora disposa d’un equip de professionals amb un alt nivell tècnic i una sòlida experiència, que ofereix les solucions més adients a cada cas, adaptant-se a les necessitats de cada client. L’assessorament afavoreix qualsevol imprevist en cas per exemple d’una inspecció a l’empresa o a la persona. •

Wine Paris & Vinexpo Paris 2024 BOMAR A

Bomar repeteix la seva participació en el Wine Paris & Vinexpo Paris 2024 per segon any consecutiu: l’avantguarda mundial de la indústria vinícola, després de 6 anys a ProWein, a Düsseldorf.

En el context de la indústria vinícola, Wine Paris & Vinexpo Paris 2024 emergeix com un cim crucial que congrega a líders, innovadors i entusiastes de tot el món del vi. Aquesta fira, que celebra la seva cinquena edició, es posiciona com un catalitzador fonamental per a l'intercanvi comercial, la col·laboració estratègica i el descobriment de les últimes tendències en el sector.

La visita de Bomar a Wine Paris 2024 constitueix una plataforma d'excel·lència on convergeixen productors, distribuïdors, compradors i professionals del món del vi. Més enllà de ser un

mer aparador de productes, aquest esdeveniment representa una oportunitat única per a explorar noves oportunitats i mantenir relacions de negoci, establir contactes clau i aprofundir en el coneixement del mercat global.

Des de fa un any, aproximadament, Bomar va incorporar al seu portfoli de manera exclusiva, marques de prestigi internacional italianes com ara Tenuta di Biserno, Poggio di Sotto, Le Macchiole o Biondi Santi. Aquesta última, l’equip de Bomar va tenir l’oportunitat de tastar-la amb el seu enòleg, Federico Radi.

Lluís Armengol, Mario Foricher, Federico Radi, Miquel Armengol i Emmanuel López

La pròxima anyada de Biondi Santi Brunello di Montalcino 2018, serà la que arribarà a la primavera a Andorra.

Altres vins que van poder tastar, ja es troben disponibles al mercat andorrà, i d’altres, ho estaran pròximament.

Fleur de Miraval neix de la passió comuna de la família Perrin, amb 15 generacions d'experiència, i de Brad Pitt, amb un esperit fort en la recerca de l'excel·lència i l'art del vi. Un Champagne "rosé" delicat, equilibrat i intens, que té el seu origen en Grans Crus de La Côte des Blancs.

Henri Giraud, celler que en el pròxim any celebra 400 anys de la seva fundació. Es posiciona com un dels champagnes de culte i de més prestigi del mercat, amb el seu Cuvée Argonne amb 15 mesos en bótes de roure del bosc, que li dona el seu nom (Argonne). Un excel·lent champagne de 90% Pinot Noir i 10% Chardonnay, el producte insígnia per excel·lència.

Altres vins que van poder redescobrir o descobrir:

▶ Rare Collection Blanc des Blancs 2013 Barons de Rothschild.

▶ Henri Giraud Ratafia de Champagne Solera 1990- 2016, ja disponible en alguns establiments andorrans.

▶ Pastourelle de Clerc Milon 2018 i Château Clerc Milon 2015.

Després de tres anys amb problemes climàtics (calamarsa, gelades, onades de calor i sequera, etc.) cada cop més localitzats, extrems i difícils de preveure (generalitzats en altres regions del món) aquest millésime 2022 de Borgonya generós i prometedor és benvingut. S'agraeix aquest millésime excel·lent en quantitats i qualitats adaptades a les necessitats dels nostres clients i ens permet fer front a la totalitat de la demanda del mercat.

Tot i les condicions de molta calor durant l'any, les seves aromes de fruita fresca i la seva bona vivacitat li obren un futur brillant. Bomar va tenir l'oportunitat de tastar aquesta anyada de la mà d'Armaury Devillard, propietari de Domaine des Perdrix (Nuits-Saint-Georges, Vosne-Romanée i Echezeaux) i Château de Chamirey (Mercurey).

Paella pel Mànec

En el marc del Dia Mundial contra el Càncer, l’Associació Andorrana contra el Càncer (ASSANDCA) va organitzar un taller de cuina saludable, amb un enfocament especial en la nutrició antiinflamatòria, que va comptar amb una setantena de participants.

La 5a edició de la Paella pel Mànec va consistir en un taller sobre nutrició antiinflamatòria amb consells nutricionals i la preparació en directe de receptes que no només estaven destinades a aquells que es troben lluitant contra la malaltia, sinó que també eren aplicables al públic en general.

La nutricionista especialitzada en Psiconeuroimmunologia (PNI) i alimentació antiinflamatòria, Alice Dénoyers, va liderar la sessió proporcionant pautes sobre una alimentació equilibrada, amb un enfocament destacat en l'ús de vegetals, greixos saludables, fruita fresca de temporada i proteïna animal de qualitat. Dénoyers va subratllar la importància de prescindir dels aliments ultraprocessats i dels productes amb sucres afegits per aconseguir una base sòlida per a una alimentació saludable.

D'altra banda, Frank Rodríguez, CEO d'Imporex Salut, una empresa andorrana distribuïdora de productes relacio-

nats amb la salut i el benestar, va prendre la responsabilitat de preparar en directe dos tastets dels quatre que van ser degustats pels gairebé 70 assistents a l'esdeveniment organitzat per ASSANDCA. El Rebost del Padrí va fer conèixer als assistents els ingredients i les propietats de les quatre receptes preparades, que van incloure crema de carbassa amb pollastre, cúrcuma i gingebre; amanida de kale i ceba vermella amb bonítol; paté de fetge de xai amb romaní i timonets; i un batut de coco, espinacs i alvocat.

El president d’ASSANDCA, Josep Saravia, va assegurar que la jornada va servir per fer viure als pacients oncològics una bona estona amb una experiència enriquidora, on van poder aprendre consells d’alimentació útils que van poder aplicar en el seu dia a dia. L’esdeveniment no només va contribuir al suport emocional, sinó que va dotar els assistents amb eines concretes per millorar la seva qualitat de vida mitjançant una alimentació saludable.•

► Fotos: Xavi Pujol

FELIÇ DIA DE LA CONSTITUCIÓ

ESPECIALISTES EN LA CONSTRUCCIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES DINS DE L’ÀMBIT DE L’EDIFICACIÓ. TÈCNIC CONSULTOR CERTIFICAT EN PASSIVES HOUSE

C. dels Barres 21, Santa Coloma, Andorra la Vella · T. 720 975 · urcosa@urcosa.ad

www.urcosa.ad

COM AFECTA LA REFORMA FISCAL A

l’exercici 2024?

La sala d’actes de l’Arthotel va acollir, el passat 6 de febrer, una jornada de formació organitzada per Crowe Andorra, on es van donar a conèixer les principals novetats de la reforma fiscal, aprovada recentment pel Consell General, aplicable a l’exercici 2024.

L’aprovació de la Llei 5/2023, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de la modificació d’altres normes tributàries i duaneres, ha comportat canvis significatius en alguns dels impostos integrats al sistema tributari andorrà. Una de les novetats ha estat la derogació de l’IPTPI (Impost sobre plusvàlues) i la seva integració a la resta d’impostos sobre la renda existents. Pel que fa a l’IRPF s’han modificat aspectes sobretot, vinculats als immobles. Quan a l’IS destaca la reducció al 5% del percentatge màxim d’amortització de bens intangibles com ara el fons del comerç, entre altres. També la desaparició de deduccions per les noves inversions i la creació de noves deduccions per a inversions en digitalització i mecenatge.

Durant la conferència, que va anar a càrrec d’Antoni Bisbal, economista, soci fundador de Crowe Andorra i membre de la Junta del Col·legi d’economistes; i d’Oriol Valls, economista, llicenciat en dret i també soci de la companyia, al departament de fiscalitat; es van donar a conèixer les diferents modifica-

cions establertes, per tal d’informar els canvis legislatius i l’impacte d’aquesta nova reforma fiscal en els respectius obligats tributaris.

Abans de començar amb la formació es va fer un repàs per l’organització de Crowe i els serveis internacionals que ofereix. Cal destacar que l’empresa és una de les principals firmes de serveis a Andorra, que destaca pel seu treball en l’àrea d’auditoria, oferint els serveis d’auditoria de comptes anuals individuals i consolidades, revisions limitades, informes de procediments acordats, treballs de revisió per a òrgans reguladors, informes de garantia, emissió de recomanacions per a la millora o

l'adequació dels sistemes d'obtenció d'informació financera, de les polítiques comptables, del control intern i de la gestió de riscos de negoci, entre d’altres, així com informes de diligència deguda (Due Dilligence). També dona servei a l’àrea de fiscalitat per ajudar les empreses a incrementar els seus avantatges en matèria fiscal. A més compta amb un departament d’assessorament en diferents àrees de negoci.

Crowe Andorra també disposa d’una àrea de M&A, assessorament en inversió estrangera, constitució de societats, així com tramitació de permisos de residència. Finalment, la seva àrea de Governance, Risk & Compliance s’encarrega de gestionar riscos sense perdre de vista el valor, proporcionant les eines necessàries per a una gestió de risc eficient i sostenible.

Antoni Bisbal i Vladimir Fernández són els socis i director a la seu andorrana, que va obrir portes al país l’any 2006. Actualment, a Andorra, la firma disposa d’un nodrit equip de 40 professionals especialitzats en totes les seves àrees i departaments. Aleshores, els professionals també formen part de la gestoria especialitzada A2C, la primera assessoria fiscal en línia al país, que compta amb serveis de comptabilitat i tenidoria de llibres, servei per autònoms, que ofereix assistència en l’àmbit laboral, fiscal i de liquidació d’impostos.

La trobada a l’Arthotel es va tancar amb una taula de debat amb alguns dels socis de Crowe que van explicar la seva experiència personal amb casuístiques reals sobre la implementació de l’esmentada regulació.•

El festival de guitarra:

UN VIATGE MUSICAL INTERNACIONAL A TRAVÉS DE LES CORDES

Del 19 al 23 de febrer, el Teatre Comunal d'Andorra la Vella i l'Andorra Park Hotel es van convertir en l'epicentre de la sisena edició del Festival Internacional de Guitarra. El cicle de música va oferir als amants de la guitarra una experiència única, transportant-los en un viatge musical amb músiques des del segle XVII fins a l'actualitat.

El director del festival i compositor, Manuel Alonso, enguany va voler destacar la importància de mostrar la guitarra en tota la seva amplitud i varietat. Des dels sons etèrics de Bach fins a les melodies profundes de Schubert, el festival no només es va limitar a les fronteres de la música europea, sinó que també es va aventurar a explorar sons de tot el món i a descobrir instruments d'altres cultures, com ara la domra, de Bielorússia.

L'inici del festival va ser el 19 de febrer amb el duet format per David Sanz, guitarrista i promotor del festival, i Cristopher Avilez, guitarrista mexicà i guanyador del primer Concurs de Guitarra Clàssica dels Pirineus, celebrat en el marc de la quarta edició del mateix festival. El següent

dia, el trio internacional Desconcierto va captivar l'audiència amb una fusió d'aires xilens, argentins i andorrans. Aquest viatge musical va continuar amb l'italià Fabrizio Ferrano, el txec Badislav Blaha i la bielorussa Tania Drobysh. El cicle es va tancar el divendres 23 de febrer, a la Sala Guillemó de l'Andorra Park Hotel, amb l’audició d’alumnes de guitarra i cordes de La Grandàlia i amb el concert de l'Orquestra de Guitarres de Barcelona.

Manuel Alonso es mostra satisfet del treball fet en aquesta edició i en les anteriors. No obstant això, sap que la temàtica del cicle atreu a un públic específic i fidel, un públic que gaudeix de la guitarra clàssica i flamenca. Malgrat això, cada vegada hi ha més apassionats al so de les cordes, a la gent li agraden els concerts i repeteixen any rere any.•

Jonaina Salvador

VA OMPLIR L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ

A l’església de Sant Julià de Lòria no hi cabia ni una agulla, ja que estava atapeïda fins a desafiar els seus límits per la nombrosa assistència que va voler gaudir de la Gran Missa en Do menor, Opus de Wolfgang Amadeus Mozart.

Els bancs es van omplir de seguida, però la concurrència que no va ser a temps de seure es va mantenir dempeus als laterals i al pis superior, aplaudint fins al darrer minut les meravelloses veus de Jonaina Salvador, Alèxia Vázquez, Jordi Casanova i Jordi Giménez.

El concert es va emmarcar en la novena Temporada d’Òpera al Principat, essent-ne aquesta la segona cita; el cicle l’organitza l’Associació Andorra Lírica, de la qual l’esmentada soprano Jonaina Salvador n’és l’ànima principal, així com una de les estrelles del muntatge que ha fet les delícies de tots els qui van omplir de gom a gom l’església de Sant Germà i Sant Julià, congregant-se hores abans de l’esdeveniment i comptant entre el públic amb la ministra de Cultura, Mònica Bonell; el mossèn de la parròquia, Pepe Chisvert; l’antic cònsol major de Sant Julià de Lòria i avui membre de

la minoria, Josep Majoral; la directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra, Montse Planelles; i membres de l’equip comunal, com la gestora cultural i ara consellera major, de Cultura i Gestió de Persones.

La direcció va anar a càrrec de Francisco Antonio Moya, amb la col·laboració d'Andorra Lírica i la coral El Vallès. La part instrumental va estar coberta per un quintet de corda i un trio de vents i orgue; com a curiositat, cal destacar que dos dels membres del grup català “Blaumut” (autors de cançons cèlebres com per exemple “Bicicletes” i “Pa amb Oli i Sal” i

que han actuat a Andorra en diverses festes majors) formaven part del quintet de corda: el violinista Vassil Lambrinov i el violoncel·lista Oriol Aymat.

Jonaina Salvador és una de les artistes més internacionals del nostre país; comença fort, graduant-se al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, havent estat alumna del virtuós pianista Stanislav Pochekin, del contratenor Oriol Rosés, i del repertorista Pau Casan, a banda d’haver rebut classes de nombrosos mestres prestigiosos i experimentats en l’art de la música. Es perfecciona a París durant cinc anys amb les professores Marie Henriette Dejean i Nicole Fallien. Ha estat guardonada en concursos internacionals i realitza recitals com a solista en auditoris i teatres europeus, així com papers protagonistes en òperes i espectacles de teatre musicalitzats.

Des de l’any 2016 realitza a RTVA el programa mensual “Toi Toi Toi” que vetlla per a la divulgació de l'òpera al Principat d’Andorra. Ha creat, dirigit i interpretat espectacles estrenats a Andorra i exportats a França i Catalunya com ara “Vilíric”, “Festa Lírica”, “Tutto Mozart”, “Lorca no Falla”, “Gala iberoamericana”, “Va de Vals” i “la Màfia”.

Actualment, dirigeix i imparteix classes a l'Escola d'Òpera d'Andorra Lírica de manera presencial i telemàtica i al Conservatori del Liceu de Barcelona de manera presencial.•

Salvador Sobral

Salvador Sobral, cantautor que va donar la victòria a Portugal a l’edició d’EuroVisió de l’any 2017, va actuar per primera vegada a Andorra, enlluernant al públic amb la seva intensa i emotiva poesia musicalitzada.

L’Auditori Nacional es va omplir el passat 24 de febrer per gaudir del concert de Salvador Sobral, el jove cantautor portuguès (llicenciat en psicologia) que, tot i que ja era cèlebre al seu país pel seu talent artístic, va saltar a la fama internacional arran del seu triomf al Festival d’EuroVisió de 2017, on es va imposar amb una contundent victòria respecte de la resta de participants, distanciant-se del segon classificat (Bulgària) amb una diferència de més de cent punts.

Fins el dia d’avui, és autor de cinc discs (“Excuse Me”, “Paris, Lisboa”, “bpm”, “Sal” i “Timbre”), essent el gènere musical imperant el jazz i el rock alternatiu. Les lletres de Sobral, qui en moltes ocasions compon braç a braç amb la seva germana Luisa i amb Leo Aldrey, es caracteritzen per una gran càrrega emocional, allunyant-se de les temàtiques comercials i apostant per mantenir-se fidel als seus principis i orígens.

Sobral també és conegut pel seu notable domini i facilitat a l’hora d’aprendre

idiomes. Acompanyat per cinc músics, ha interpretat temes en la seva llengua materna, però també en català, castellà i francès. Tot i que el propòsit del concert, organitzat en el marc del cicle “Temporada de l’Auditori” d’enguany, era la presentació i promoció del seu darrer treball “Timbre”, Sobral ha sorprès el públic entonant “Les tres ninetes d’Ordino”, cançó popular del folklore andorrà, demostrant amb aquest gest una deferència envers el país que els assistents han sabut reconèixer-li, aplaudint efusivament cada peça que integrava el recital. És remarcable el fet que els seus comentaris entre cançó

i cançó fossin íntegrament en català, que va aprendre durant la seva estada al Taller de Músics de Barcelona, ciutat on va viure entre els anys 2011 i 2013, estudiant-hi harmonia, veu, llenguatge musical, piano, arranjaments i improvisació.

Sobral va convertir l’actuació en una experiència participativa, abandonant diverses vegades el confort de l’escenari on es refugien tants artistes i cantant entre el públic, corroborant nota a nota l’entrega mútua i latent de principi a fi.

Un dels moments més emotius del concert va ser l’escollit per entonar “El regalo que me hiciste”, un himne d’agraïment envers el donant que, anys enrere, va possibilitar un trasplantament de cor, salvant la vida de Sobral. El cantant va haver de retirar-se de la música a causa d’aquest greu problema de salut, per romandre durant quatre mesos ingressat en un hospital de Lisboa, el temps que va durar el procés d’espera, operació i recuperació.

Cal mencionar que enguany se celebren els 30 anys de relacions diplomàtiques entre Andorra i Portugal, i es va poder veure a Eva Descàrrega assistint a l’espectacle; l’exministra de Funció Pública ha estat recentment nomenada ambaixadora no resident a la República de Portugal, a més d’ocupar el càrrec d’ambaixadora d’Andorra a França i de representar,

com a parlamentària resident a París, el Principat davant la Unesco.

A la cloenda del concert, el públic va ovacionar, dempeus, a Salvador Sobral, qui va manifestar el seu desig de tornar a Andorra en un futur pròxim, tot i que ara ha de completar la seva gira promocional de “Timbre”, amb una de les parades al Liceu de Barcelona. El disc consta d’onze cançons, deu de les quals són una feina conjunta amb Leo Aldrey; la germana del cantant, Luisa Sobral, reivindica l’autoria de l’altra.

Salvador Sobral i el veneçolà Leo Aldrey es van conèixer al Taller de Músics de Barcelona, on de seguida van entaular amistat i amb qui va actuar al Festival Sónar 2014, en aquell moment integrant del grup Noko Woi. Els professors que van contribuir a millorar i polir les aptituds de Salvador Sobral, sòlidament consolidat com a fenomen de la indústria, coincideixen en subratllar la seva sensibilitat innata i el poder de saber transmetre-la a través del seu art. L’orgull pel merescut èxit d’aquest alumne talentós, però sobretot treballador i resilient, és consensuat per tots els docents. •

EXTRA, EXTRA!

Contractar Dades extra a la Botiga online, té premi

Contracta 2GB i emporta’t mig giga gratis a l’app o al web!

Komanem

El grup de rock andorrà Komanem va encetar l’any a l’Auditori Nacional. L’audiència va poder gaudir del ritme de les cançons del disc “Nits en Blanc”, el segon de la banda, en què, segons les paraules del vocalista i baixista de la banda, Jordi Díaz, es percep una notable evolució de la feina del grup, així com una maduresa en alça.

El títol de l’àlbum coincideix amb el d’una de les cançons que hi trobarem, i s’inspira en la pròpia experiència dels artistes en el transcurs de la gravació del disc, període en què la major part del temps es passa a l’estudi i poca estona queda per socialitzar o dormir, d’aquí la referència a les nits en blanc; una experiència traslladable a tothom, ja que molts hem passat dies sense descansar, no necessàriament absorbits per la feina o les preocupacions, segur que qualsevol és capaç de recordar una nit on les hores de diversió han eclipsat les que, per regla general, assignem al son.

Komanem va debutar l’any 2016 amb el disc “El silenci es viu”, que incloïa un repertori de 10 cançons sorgides de l’art i la ment dels quatre membres de la banda: Jordi Díaz (veu principal i baix elèctric); Jordi Solé (bateria i veus); Joao Gomes (guitarres i veus); i Mario Cruz (guitarres), quatre compositors que van començar a actuar en sessions jam, al costat d’altres músics d’Andorra.

Les afinitats i gustos compartits dels quatre els van anar atansant i suggerint la idea de formar un grup independent, com va acabar succeint; i el progrés continua plasmant-se en la seva feina, que salta d’interpretar versions d’altres cantants a crear obres pròpies. Komanem es defineix com un grup de rock català, nínxol on els seus singles encaixen i inciten a qui els escolta a deixar-se endur pel ritme i l’eufòria característics del gènere, corroborats per les notes dels sis temes que basteixen “Nits en Blanc”: “Somni”, “El color de la guerra”, “Aquest bar

està fet per mi”, “Vell mariner”, la ja esmentada “Nits en Blanc”, i “Llegendes”, que Jordi Díaz ha reconegut com la seva preferida.

Des del seu debut, els Komanem no han parat de concedir bolos i concerts, sobretot a Catalunya, i abans d’actuar a l’Auditori Nacional van confessar sentir-se més pressionats que de costum, adduint que “tocar a casa” és molt bonic, però precisament per això s’incrementa la urgència de fer-ho bé i satisfer expectatives. Per altra banda, van remarcar que, en un futur, esperen més suport per part d’organitzadors i institucions, amb l’objectiu de consolidar la seva presència al país, manifestant el seu desig de treballar més a Andorra que a l’estranger, a la inversa del que els està passant a hores d’ara. Han remarcat que al país hi ha molts talents que no estan rebent el ressò merescut i han incitat a escoltar el què vol la gent, quina música té ganes de ballar. “Tocar a casa val més que els diners”, han conclòs els membres de Komanem. •

Cultura Activa

ES POSA EN MARXA AL PAÍS PER DEFENSAR EL CATALÀ

La sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany va acollir, el passat 1 de febrer, la presentació oficial de Cultura Activa, la nova associació andorrana, dirigida per Maria Cucurull, que va néixer per donar suport a la cultura andorrana i potenciar l’ús del català al país. Agermanada amb Òmnium Cultural, l’entitat ja compta amb més d’un centenar de socis.

Segons un comunicat publicat a l'Instagram de l'associació, Cultura Activa s'ha proposat una sèrie d'accions, iniciatives i activitats per abordar la situació actual de la llengua catalana a Andorra. A través de projectes propis i col·laboracions amb altres entitats, buscaran promoure la cultura local i reforçar el català com a element identitari. L'objectiu principal és impulsar l'ús del català i defensar els drets dels catalanoparlants des de l'activisme i la societat civil.

A més, es desenvoluparan campanyes dirigides a escoles i comerços per fomentar l'ús del català en àmbits quotidians com ara l'educació i la salut. Així mateix, s'impulsaran continguts en català destinats especialment a un públic jove i a mitjans de comunicació.

La voluntat de Cultura Activa és convertir-se en el nou agent de la societat civil que vetllarà per la correcta aplicació de la Llei de llengua oficial a Andorra.•

La voluntat de Cultura Activa vol ser-hi el nou agent de la societat civil que vetlla per l’aplicació de la Llei de llengua oficial

#canyaalsmuseus

Activitats gratuïtes per als socis del Carnet Jove www.museus.ad

#canyaalsmuseus

gratuïtes per del Carnet Jove www.museus.ad

Joan Ganyet

CLOU LA SEVA TRILOGIA DE LA BELLESA AMB “SCHERZO”

L’Ambaixada d’Espanya va acollir la generosa audiència que Joan Ganyet va hipnotitzar tot narrant excelses anècdotes i peripècies del Renaixement, definint Itàlia com “el país més bell del món”. La presentació del llibre, imprès en una edició d’alta qualitat i farcit d’esplèndides il·lustracions, va ser conduïda per l’ambaixador Carlos Pérez-Desoy, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, i la catedràtica de literatura Anna Martí, qui va col·laborar estretament amb l’autor durant el procés de desenvolupament de l’obra.

“Scherzo”, un magnífic llibre que fusiona art, història i dosis impressionants de cultura, és un eslavó més en la prolífica i polivalent trajectòria de Joan Ganyet, cèlebre arquitecte i polític català, així com un gran apassionat d’Itàlia i excel·lent estudiós de tots els personatges i gestes que componen el tapís, passat i present, d’aquest diamant mediterrani.

“Scherzo” significa “broma” en italià, i l’autor descriu la seva obra com una composició lleugera, un exercici divertit, fruit d’un viatge recent a Itàlia que va aprofitar per analitzar amb profunditat les ciutats de Cagliari, Nàpols, Civitavecchia i Gènova; a Ganyet li urgia comprovar, tot observant l’art urbà, els grafits, els murals… si els italians contemporanis conserven l’esperit hiperbòlicament creatiu amb què els seus avantpassats van fer del seu país un museu a l’aire lliure, convertint-lo per sempre en objecte de l’admiració del món sencer. La conclusió: un sí rotund.

Ganyet clou amb “Scherzo” una trilogia iniciada amb “Pell” i seguida de “Tolstoi. Traces”. •

Laura Lladó

PRESENTA LA SEVA ÒPERA PRIMA

La sala de conferències de La Trenca es va quedar petita davant l’afluència de gent que es va reunir amb motiu de la presentació d’Hotel Märchen, de Laura Lladó.

L’esdeveniment va ser conduït pel popular artista local i tiet de l’autora, Pere Moles, que va incidir en el precoç talent que sempre ha caracteritzat Lladó, en la seva capacitat per imaginar i desenvolupar idees; l’únic que separa un projecte d’una realitat és l’esforç, imprès en cada hora que Lladó ha dedicat al seu somni, avui tangible, negre sobre blanc.

“Märchen” és la traducció a l’alemany de “Conte de Fades”, però l’autora va deixar clar que la novel·la guarda poca semblança amb les particularitats associades a aquest gènere. El disseny de la portada ens remet als thrillers als quals ens tenen acostumats autors com Stephen King o Camilla Läc-

kberg (Lladó es va confessar fan absoluta d’aquesta darrera, relatant una anècdota on va quedar palès que atresora més cultura sobre Suècia que alguns suecs).

“Hotel Märchen” s’ambienta en un hotel, construït durant els feliços anys 20 a Los Angeles, ciutat que Lladó va visitar amb la seva àvia en el decurs de l’escriptura; narra les penes i glòries d’una família al llarg de tres generacions, amb “Molta salsa” assegurada, com va garantir l’autora. Amb aquesta expectativa, francament alta, només hem d’agafar paper i llapis “per no fervos un embolic amb els personatges”, com va aconsellar Pere Moles a la concurrència, i gaudir de la lectura! • ► Text

Descobrint el poder de la rialla

El passat 6 de febrer, la Sala Prat del Roure va ser l’escenari del taller de risoteràpia, emmarcat dins del cicle "Empodera't", que organitza Escaldes-Engordany.

Dirigits per la carismàtica Sílvia Dosta, i a un preu simbòlic de tres euros, el taller va explorar les dimensions terapèutiques de la rialla, mostrant com pot ser una eina efectiva per reduir l'estrès, millorar la salut emocional i fomentar la cohesió social. A través d'exercicis i jocs dinàmics, els participants van aprendre a connectar amb la seva pròpia alegria interior i a compartir-la amb els altres de manera contagiosa.

Aquest taller no només va ser una experiència efímera; va ser un recordatori del poder que tots portem a dins nostre per aconseguir la felicitat i el benestar, amb el simple fet de veure les coses amb positiu i amb una rialla. A través del

riure tots tenim la capacitat de transformar els nostres sentiments, les nostres experiències i les nostres connexions amb el món que ens envolta.

El programa “Empodera’t”, que impulsa el Departament d’Acció Social, va començar al febrer i s’allargarà fins al juny, amb activitats com ara ioga a l’aire lliure, taitxí o masterclass de defensa personal femenina. El cicle està adreçat a les dones i busca l’empoderament individual i col·lectiu. I és que l’empoderament de la dona és un procés de conscienciació, aprenentatge i adquisició d'eines per a la transformació social.•

QUINZE LLEGENDES D’ANDORRA RECREADES A PARTIR DE

Núria Moreno

Fins al 29 de febrer es pot visitar a l’Institucional, el nou espai de creació de la Xarranca, l’exposició fotogràfica ‘Reinterpretacions de llegenda’, de l’artista andorrana Núria Moreno. Es tracta d’una mostra formada per més d’una desena de fotografies que recreen quinze llegendes andorranes com ara ‘El Roc de les bruixes’, ‘La Creu dels sets braços’, ‘Els amants del Roc de la Forca’, ‘El llac d’Engolasters’ o ‘El Buner d’Ordino’.

El projecte fotogràfic "Reinterpretacions de Llegenda" va sorgir en 2018, impulsat per la fascinació de l'artista des de la seva infantesa cap a les llegendes del nostre país. Inicialment, les llegendes van ser reinterpretades a través de la fotografia i, posteriorment, van ser reescrites. Durant la seva recerca, l'artista, Núria Moreno, va descobrir tresors com "El Llimoi" de Sant Julià de Lòria o "La Dama Blanca d'Avuvinyà", així com "Els Soldats Encantats" de la Massana. Tot i això, va trobar algunes limitacions en trobar llegendes en certes parròquies del país. No obstant això, després d'investigar i fer treball de camp, Moreno va acabar creant històries com "L'Anell de Sispony" o "L'Exèrcit d'Enclar", inspirades en anècdotes o petits relats.

Totes les fotografies de la mostra, així com cada element que en forma part, van ser capturats per ella mateixa. Moreno es va posar en la pell de cada personatge i va ser responsable

de crear part del vestuari que acompanyava cada peça de la col·lecció. Al llarg de les quinze llegendes, el seu rostre se'n va anar transformant i adaptant en funció de la història.

"Reinterpretacions de Llegenda" ha estat exposada a l'Hotel Roc Blanc d'Escaldes-Engordany, la Fada Ignorant i ha estat present en xerrades per als alumnes del Taller de Plàstica de l'Escola d'Art d'Andorra la Vella. Des del 8 de febrer i fins al 29 de febrer, es pot veure exposada al nou espai de creació de la Xarranca, l'Institucional. L'entrada a l'exposició és lliure i gratuïta, però cal demanar cita prèvia a partir de les 19 hores.•

‘Reinterpretacions de llegenda’ es pot visitar a l’Institucional fins al 29

de febrer

► Fotos: Noelia Farias

Roser Casanovas

ORGULL ANDORRÀ

La pintora andorrana, seleccionada entre 600 artistes, participarà en el 2n Festival Internacional d’Aquarel·la de Còrdova, el pròxim 11 de març. La seva obra ‘El mirador’ s’exposarà fins al 24 de març al Patio Barroco del Palacio de la Merced, davant de milers de visitants àvids d’art.

“Volia saber quin era el meu nivell i em vaig posar a prova participant en aquest certamen. Vaig buscar un tema i com la natura era el que millor em representava, vaig enviar un paisatge inspirat en una fotografia feta per la meva germana. Aquella imatge reinterpretada va donar com a resultat ‘El mirador’, una aquarel·la que a simple vista sembla senzilla, però que porta moltes hores de feina i dedicació”, va assegurar Casanovas.

Segons l’artista, l’obra ens permet connectar amb la natura en el seu estat més pur. Al certamen es van presentar prop de 600 aquarel·les, però només les obres de 144 participants van ser seleccionades. “Em sento una privilegiada. Encara no puc creure que m’hagin seleccionat. Per a mi és un premi. Per més que no hi hagi guanyat, ja em sento guanyadora. El nivell del festival és molt alt, per tant, ja em sento més que satisfeta”, va expressar l’artista, qui també va explicar que tot i que sempre s’ha dedicat a l’oli, des de fa dos anys s’ha endinsat en el món de l’aquarel·la, una tècnica que he après de la mà del mestre, Franscisco Castro i d’Idoia Lasagabaster.

El festival, que enguany arriba a la segona edició, aplegarà aquarel·listes procedents de 60 països del món, que podran intercanviar experiències i també recórrer els indrets més

emblemàtics de Còrdova. Al llarg del certament, a banda de premis en metàl·lic i en material artístic, hi haurà també concursos i classes magistrals d’aquarel·les amb artistes de renom.

Les obres presentades en el festival quedaran immortalitzades en un catàleg digital i també físic que viatjarà a més de 40 països, el qual no només generarà més visibilitat als artistes, sinó que també li donarà la possibilitat als interessats d’adquirir qualsevol de les obres seleccionades. •

‘El mirador’

Les Andbank GSeries 2024

TORNEN AL PAS DE LA CASA

Les carreres, iniciades el 13 de gener van concloure el 17 de febrer al circuit Andorra – Pas de la Casa. Amb uns inicis que es remunten a l’any 1996, les GSeries neixen de les passions per la neu i el motor, unides en aquesta competició consolidada com una de les més cèlebres del Principat.

El campionat es va dividir en quatre jornades, disputade per tres categories: Clio Ice Trophy, Side by Side i Ice Gladiators, essent Antonio Otero, Jose Roger i Maxime Emery, els respectius vencedors.

En la disciplina de Clio Ice Trophy (2RM) Antonio Otero va obtenir un total de 132 punts en la classificació general, seguit per Yannick Francisci (122 punts) i Charlie Fread (120), proclamant-se campió de la categoria sense haver guanyat cap dels meetings del campionat.

Durant la darrera cursa de l’especialitat Side by Side, Jose Roger es va erigir triomfador amb 148 punts, Joel Font va aconseguir la segona plaça amb 108 punts i Nacho Gómez va ocupar el tercer lloc del podi, també amb 108 punts.

Els germans Xavi i Cristian España es van disputar el títol d’Ice Gladiator, però finalment se’l va

endur Maxime Emery, empatant amb 152 punts amb Xavi España; van ser els resultats parcials de la competició els que van acabar decantant la balança envers el pilot francès.

El director general del circuit, Àlex Bercianos, va declarar que aquesta havia estat l’edició més complicada dels premis, si més no, d’ençà què es troba al capdavant. Francament, l’emoció i la tensió implícita en cada volta no va disminuir ni un instant, i els espectadors van demostrar en tot moment la seva

eufòria, més resistent que el fred i més clamorosa que els motors.

El circuit Andorra – Pas de la Casa es localitza al peu de les pistes de Grandvalira i a 2.400 metres d’altitud, convertint-lo aquesta característica en el circuit permanent més alt del món. La gamma d’activitats que s’hi ofereixen abasta un ampli ventall i no s’aturen durant tot l’any i sense espantar-se pels climes extrems que, durant mesos, s’estenen al llarg del Principat i especialment a la localitat del Pas de la Casa.

Si bé és cert que cada estació de l’any és òptima per organitzar-hi esdeveniments concrets, els trets diferencials del circuit Andorra - Pas de la Casa són el gel i la neu, que li permeten organitzar i acollir actes tan prestigiosos com les citades Gseries, una festa de la velocitat celebrada els desembres de cada any, des del 2009, on cotxes i motos s’harmonitzen amb el blanc de les muntanyes d’Andorra i, des d’aquests paratges de bellesa incommensurable, promouen la utilització de vehicles 100% elèctrics, havent estat pioners en la integració d’aquest tipus de motor en esports de competició. •

Anna Erra, visita Andorra

El Síndic General, Carles Ensenyat, i la subsíndica Sandra Codina, van rebre el passat 15 de febrer la visita de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, anteriorment alcaldessa de Vic.

L’acte institucional va tenir lloc als edificis del Consell General, tant a l’antiga Casa de la Vall com al Nou Consell; el síndic i la subsíndica van acompanyar la presidenta del Parlament de Catalunya a través de l’emblemàtica Casa de la Vall, explicant-li la història del Consell de la Terra i de l’edifici, així com el significat i les efemèrides viscudes en cada sala. Les autoritats van romandre reunides a la Casa de la Vall durant una hora, en la qual tant el síndic com la presidenta del Parlament van resumir manifestant la bona relació entre Andorra i Catalunya, així com la voluntat d’ambdues per mantenir aquesta complicitat. Alguns dels temes comentats durant la trobada van ser la cultura i el compromís del Prin-

cipat amb el català, llengua que el país lluita per preservar i incentivar, impulsant polítiques per protegir-lo i ratificar-ne l'oficialitat que, recordem, s’ostenta exclusivament a Andorra.

Seguidament, Ensenyat i Codina van acompanyar Erra a les noves instal·lacions del Consell General, tot mostrant-li l’hemicicle; la darrera trobada entre les dues institucions va ser l’any 2019, amb Roser Suñé i Roger Torrent com a titulars dels càrrecs que avui defensen Carles Ensenyat i Anna Erra, qui fou escollida el juny de 2023 sota les sigles de Junts per Catalunya. •

Les ales de Frida Kahlo

PLANEGEN SOBRE L’AVINGUDA CARLEMANY

10 escultures de la pintora mexicana Frida Kahlo flanquejaran l’avinguda més concorreguda del Principat.

L’exposició, que es preveu fins a la Setmana Santa, du el nom de “Frida Kahlo, la dona darrere els retrats” i acompanya cada figura amb cites cèlebres de la pintora i un text explicatiu sobre el context que aquesta estava vivint en cada moment determinat, així com els factors que van influir en la seva obra, de trajectòria tan prolífica. Les icones tenen una alçada de 2 metres, i estan elaborats de resina de polièster, material característic per la seva resistència a les inclemències del temps. Els colors llampants contrasten els uns amb els altres i capten l’atenció dels nombrosos vianants que cada dia recorren aquest carrer tan emblemàtic.

La pintora mexicana és un dels màxims exponents de l’art; sovint, el seu estil pictòric és descrit com a “surrealista” però Kahlo divergia d’aquesta qualificació. També és popular

pel seu instint de superació i per la llarga llista de lliçons de vida que va deixar, en forma de frases profundes. Malgrat la brevetat de la seva vida (va morir als 47 anys) va tenir una existència molt intensa, plena d’aventures i desventures amoroses i polítiques. Gran part de la seva obra (que consta de 150 quadres, la majoria autoretrats) gira al voltant del propi sofriment i de les dificultats amb què va, més que viure, “sobreviure”, per culpa d’un accident d’autobús que la va deixar paralítica quan tenia 18 anys. •

Les icones tenen una alçada de 2 metres i estan elaborats de resina de polièster

Bon dia, Encamp!

Amb aquesta salutació va arrencar el Ball de l'Óssa, la tarda del dilluns 12 de febrer, al Carnaval d’Encamp, el més cèlebre del Principat gràcies a la implicació i originalitat dels encampadans. Centenars d’assistents es van aglomerar a l’aparcament del Prat de l’Arenys per gaudir de la representació, aquest any farcida d’encara més càrrega simbòlica, ja que és la primera que es fa al país després de representar-la, ni més ni menys, a la seu de l’UNESCO de París, on va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial, l’any 2022.

El Ball de l’Ossa, recuperat gràcies a la tasca duta a terme per l’advocat i periodista Rossend Marsol (personatge clau, entre altres coses, en la preservació i manteniment del patrimoni cultural del Principat) enguany va començar amb l’entrada dels personatges, Senyor i Senyora, en un cotxe tirat per cavalls, on van acordar amb el capatàs la contractació d’una colla de dallaires perquè els treballessin les terres; la feina dels segadors es va veure entorpida per grups de persones assegudes als llocs que es van haver d’estassar i que, en ser interpel·lats, van respondre que estaven fent una manifestació, col·locant la problemàtica de l’habitatge al centre de la representació, sempre construïda sobre la mateixa base argumental però amanida cada any amb els temes d’actualitat corresponents.

Al llarg de l’obra es va fer sàtira de personalitats polítiques com ara el Cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol. Es van versionar cançons cèlebres com “Coti per coti” de The Tyets, que va encapçalar les llistes d’èxits d’aquest estiu, o el hit de Cali y el Dandee, ja bastant antic “Yo te esperaré”.

Més endavant, va ser el torn de la posada en escena de la Fregona, que va repartir aliments entre els dallaires d’una manera peculiar, dutxant-los amb llet i vi i arrebossant-los amb ous i farina; i finalment va fer acte de

presència el personatge que dóna nom a la història, l’Ossa. El capatàs va voler tranquil·litzar als dallaires tot dient-los que la femella en qüestió s’està a Encamp des de l’any 74, que és mansa “No com la d’Ordino”, en al·lusió a la competència entre les dues parròquies, però de sobte una altra ossa va aparèixer al prat, sense una gota de pacifisme, i tots es van veure obligats a demanar ajuda als caçadors, que van abatre la fera a trets. Per a celebrar el desenllaç, tots els personatges van ballar en rotllana la cançó “Aquella nit hem mort la ruca”.

Posteriorment, els joves d'Encamp van repartir entre els assistents un àpat singular com a senyal d'agraïment. “En acabar la funció, repartim a tothom una torrada de pa de camp amb allioli de codony. És una tradició”, van explicar.

La Comissió de Festes d’Encamp és l’encarregada de fer perdurar en el temps la tradició del Ball de l’Ossa. “Ens hem reunit des del setembre dues o tres vegades per setmana”, va explicar Edgar Rodríguez, un dels tants joves que van donar vida a les festivitats del Carnestoltes, com ara la Penjada, els Contrabandistes o l'Operació del Rei Carnaval.•

LES ELECCIONS NO ES REPETEIXEN,

les tradicions sí

La concurrència va omplir la Plaça Major d’Ordino per gaudir del tradicional judici dels contrabandistes, peça molt arrelada al folklore andorrà i que es du a terme, cada any, el dilluns de Carnaval.

La línia argumental de l’espectacle no varia, essent el teló de fons de la trama les peripècies d’un grup de contrabandistes occitans que es perden per les muntanyes i, desconeixedors del català, els és impossible fer-se entendre amb les forces de l’ordre, circumstància que desemboca en un seguit de malentesos que conclouen amb un judici a la plaça del poble. Damunt d’aquest guió de base, se superposen els problemes d’actualitat vigents cada any.

Els temes centrals del plet van ser les eleccions comunals, celebrades tan sols dos mesos enrere, on la reacció d’un candidat que no accepta la derrota ha estat l’argument de la performance. La paròdia del famós ordinenc es dedicava a interpel·lar el públic tot exhortant-los a confessar el seu vot i pressionant perquè es revisés el punteig del vot judicial, s’impugnessin els resultats i es repetís la crida a les urnes; en obrir les capses de cartró on se suposa que

es custodiaven els vots, el públic s’ha trobat amb una fotografia del gos Snoppy, un tall de xoriç o fins i tot un tanga, així com una papereta amb la candidatura fictícia dels ‘Rancis”.

Les zones blaves i les zones verdes, o la qüestió de la inversió estrangera també van tenir la seva parcel·la de protagonisme, i la cònsol major d’Ordino, Maria del Mar Coma, tampoc es va escapar de la sàtira, apareixent a l’espectacle acompanyada de dues potencials compradores russes que pretenien adquirir terrenys de la parròquia.

Entre els assistents es van comptar tots els membres del Comú d’Ordino, i en paraules de la cònsol major “És un dia de disbauxa i avui les crítiques s’han de prendre amb bon humor”. Finalment, els batlles van sentenciar que la pena dels contrabandistes (que duien les motxilles plenes de roba interior) seria beure una tassa (o dues, en el cas del Cucut) d’un brou elaborat pels mateixos contrabandistes, refrigeri al qual es va unir tota la plaça.

Com va explicar el president de l'associació de cultura popular d'Ordino, Albert Roig, "Sempre versionem la lletra d’una cançó cèlebre, tergiversem la lletra perquè lligui amb l’argument de l’obra”, essent la darrera una versió de “El Tobogan” de Zoo, sota el nom de “El Consolat”. Els assaigs del judici dels contrabandistes s’estenen durant dos mesos, convocant-se un parell de vegades per setmana durant aquest lapse de temps. Roig va detallar que primer s’elaboren els diàlegs i després es reparteixen els papers, essent la participació d’enguany de trenta persones, que han donat vida als contrabandistes, als FEO (Forces Especials d'Ordino), als batlles, als escrivents i a un plec de personatges sorgits de l’imaginari de l’associació i que varien any rere any. També hi van col·laborar l'esbart Valls del Nord, la coral Casamanya, el grup artístic d'Ordino i molts veïns de la parròquia.•

EL JUDICI MÉS SALSERO TORNA A

Encamp!

Un any més, el Judici dels Contrabandistes va omplir la Plaça dels Arínsols d’Encamp el diumenge de Carnaval, ruixant el cor d’Andorra amb escenes i diàlegs plens d’humor i agudesa.

El tradicional esdeveniment es va iniciar pels carrers encampadans, amb la persecució dels contrabandistes per part d’una patrulla de carabiners espanyols, qui finalment els va atrapar i conduir a la plaça, on el tribunal andorrà, compost pel batlle, el fiscal i el gran advocat dels pobres, ja estava preparat per jutjar-los.

Damunt la base i el guió redactat per Rossend Marsol (Sícoris) a la dècada de 1.960, l’argumentari de cada representació s’adapta als temes d’actualitat vigents en cada moment, i els actors caricaturitzen les personalitats polítiques i/o celebritats de tota mena en voga al Principat. Per exemple, els protagonistes d’enguany van ser l’excònsol menor de la parròquia d’Encamp, Jean-Michel Rascagnères, en el paper de gran advocat dels pobres; i el cap dels contrabandistes (anomenat “El Sis Dits”) l’actual conseller comunal, Benjamí Rascagnères, fill del primer.

La sàtira i la comèdia van regnar al llarg de la representació, on no hi va faltar un espai musical dedicat a les versions de les cèlebres cançons “Coti

per Coti” del grup català The Tyets, que ha encapçalat les llistes d’èxits l’estiu passat; o de la ja bastant més antiga “Yo te esperaré”, hit que data de l’any 2013 i que signa el duet colombià Cali & El Dandee.

Els temes recurrents de l’espectacle van ser els mateixos que omplen les pàgines de premsa del nostre dia a dia: a banda de les qüestions d’àmbit parroquial, els narradors es van centrar en la gran problemàtica de l’habitatge que es viu tant a Andorra com als voltants, en l’augment del consum que no va d’acord amb l’in-

crement dels salaris, els desnonaments, i ni les figures del Cap de Govern, Xavier Espot, ni de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, van quedar lliures de sarcasme. També van rebre la cònsol major Laura Mas, el youtuber The Grefg i la presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa Mendoza.

Després d’un seguit de monòlegs burletes i farcits d’ironia, de diàlegs dinàmics que a vegades requerien la participació del públic, de situacions cadascuna més còmica que l’anterior, el defensor del poble va aconseguir l’absolució dels contrabandistes, i al ritme de l’himne encampadà “Joventut” es va procedir a l’àpat popular, repartint més de 3.000 racions de botifarra blanca i negra.

Tot i que el Judici dels Contrabandistes va significar l’eix central del Diumenge de Carnaval, el dia va estar esquitxat de moltes activitats, com ara l’entrega de premis als guanyadors del concurs de carrosses i comparses, festes i pintacares infantils i, per als més enèrgics, discoteca fins a altes hores de la matinada, de la mà del DJ Toni Peret.

El Carnaval d’Encamp es consolida, de nou, com el més cèlebre del país, merescut títol que ha fet possible l’originalitat, el compromís i les incomptables hores d’esforç i dedicació de la Comissió de Festes d’Encamp. •

GAUDEIX DE NOVES EXPERIÈNCIES AMB NOSALTRES

REEIXIDA SEGONA EDICIÓ DE

l’Andorra Master

Més de 600 persones van participar en l’Andorra Master, un esdeveniment que va proporcionar una excepcional oportunitat de connectar amb empreses d’Andorra, Espanya i França, aprenent casos d’èxit en els quals el màrqueting digital va destacar com a peça clau per a millorar resultats.

L’Andorra Master va posar un fort èmfasi en el networking, fomentant un ambient distès que va permetre als participants establir connexions amb altres empreses, emprenedors i persones amb interessos comuns. La presentació de l'esdeveniment va ser liderada per David Ayala, el conegut 'SEO Rosa', amb una àmplia experiència en negocis i màrqueting digital.

Durant la jornada de formació, destacades figures com ara Emilio Márquez, propietari de negocis La Latina Valley i influencer de negoci reconegut per Forbes Espanya, i Jesús Madurga, conegut com el ‘MR Madurga’, autor del llibre ‘El precio del dinero’ i CEO de Real Stat Invest Academy, van oferir ponències inspiradores sobre motivació en els negocis i estratègies per a negocis immobiliaris, respectivament. També es va reservar un espai

per a les presentacions personals amb 'El teu minut de glòria – Micro Obert', permetent als assistents exposar l’experiència de les seves empreses.

Les sessions al llarg de la tarda van continuar amb Javier Martínez, expert en comunicació i màrqueting en xarxes socials, i Adrián Lucena, especialista en captació de leads i embuts de venda. Àlvaro Fontela, cofundador i CEO de Raiola Networks, va proporcionar insights sobre els obstacles per a emprendre en el món digital.

L'esdeveniment va concloure amb un networking acompanyat d'un càtering de vins, ofert per Viníssim. Amb la participació activa d'empresaris locals i internacionals, així com el suport de diverses empreses andorranes, com ara ML Automòbils, Viníssim i Dona Secret, l’Andorra Master es va consolidar un any més al Principat i va oferir una experiència enriquidora per a tots els assistents.•

RECAPTACIÓ RÈCORD ALS

Encants de Sant Antoni

Un any més, la plaça Sant Pere Màrtir d'Escaldes-Engordany va ser l'escenari de la tradicional subhasta de Sant Antoni, amb la qual es van aconseguir recaptar 1.885 euros més que l'any passat. La recaptació total, que va ser de 6.165 euros, va anar destinada a Càritas Parroquial.

L'edició d'enguany va comptar amb 17 lots, dels quals 7 es van subhastar i una 10a es van sortejar. Llonganisses, bulls, patés d'ànec, coques, mel i confitures, tots elaborats artesanalment a Andorra, van ser alguns dels productes que van captar l'atenció dels participants.

Dirigida magistralment per l'Antoni Vidal, la subhasta va aconseguir recaptar uns 3.300 euros. La resta de diners es va obtenir gràcies a la

venda de butlletes, adquirides pel públic un preu de 5 euros, abans que comencés l'acte a la plaça de Sant Pere Màrtir. Aquest format que combina tant la subhasta com els tiquets va ser elogiat per la cònsol major de la parròquia, Rosa Gili, destacant la seva capacitat per adaptar-se als nous temps i acostar la tradició a tota la comunitat.

Com és habitual, en finalitzar la subhasta, l'Esbart Santa Anna va oferir la seva tradicional ballada, que va anar acompanyada d'un aperitiu per a tots els assistents, i que va posar el punt final a una celebració centenària.•

La subhasta va ser dirigida magistralment per l'Antoni Vidal que va aconseguir recaptar uns 3.300 euros

EXPLOSIÓ DE COLORS I CREATIVITAT AL CARNAVAL INTERPARROQUIAL DE LA

gent gran

El Carnaval Interparroquial va reunir un centenar de padrins en una animada celebració, a la sala del Prat del Roure. Com cada any, la festa va significar una explosió de colors, creativitat i alegria, on els participants van lluir les seves millors disfresses.

Com és costum, durant l'esdeveniment es va realitzar la selecció de la millor comparsa, sent la d'Escaldes-Engordany la guanyadora amb l'espectacle "L'Aigua és vida", el qual va homenatjar un dels símbols més representatius de la parròquia.

A banda de la participació activa dels padrins, les autoritats parroquials també van ser-hi presents actuant com a jurat per avaluar les disfresses.

Durant la jornada, es va reconèixer el talent i la creativitat de totes les comparses. Andorra la Vella va ser premiada com la comparsa més original, mentre que Sant Julià de Lòria va

destacar com la més divertida. La comparsa d'Encamp va ser reconeguda per la seva excel·lent coreografia, la de Canillo com la més tradicional i la de la Massana per la seva espectacular disfressa.

Després del lliurament de premis, la festa va continuar amb un deliciós berenar per a tots els assistents, que van tenir l'oportunitat de gaudir del tradicional ball de tarda.

Com cada any, aquesta celebració no només va significar una ocasió per a la diversió i la festa, sinó que també va fomentar la germandat entre les diferents parròquies participants.•

DONEM LA BENVINGUDA A GABRIELA TORREN!

Una excel·lent estilista especialista en colorimetria, tall de dona i home, pentinats de núvia i de festa.

COMPTEM AMB UN EQUIP DE PROFESSIONALS ESPECIALISTES EN EL SECTOR

Cita prèvia: (+376) 727 470

WhatsApp: (+376) 360 856

C/ Na Maria Pla, 2-6 (Galeria Roca Ribes)

1ª planta – Local 5 Andorra la Vella @karlatorren

Karla Torren Hair Dressings & Body Care

karlatorrenandorra

carlatorrenestilisme.com

TRADICIÓ, GASTRONOMIA I ALEGRIA CARNAVALESCA A LA

13a calçotada popular d’Escaldes-Engordany

La Unió Pro-Turisme d'Escaldes-Engordany (UPTEE) va aconseguir, un any més, reunir als escaldencs i als visitants en la 13a calçotada popular al carrer dels Veedors. Aquest esdeveniment s'ha convertit en una de les cites més esperades en el marc del Carnaval de la parròquia, on la tradició culinària s'entrellaça amb la festa i la disbauxa.

El passat 11 de febrer, nombrosos parroquians van fer acte de presència a la tradicional calçotada popular. Des del matí, els organitzadors van posar-se mans a l'obra per garantir que tot estigués a punt, des de la preparació de les cebes, el seu guarniment o instal·lant les carpes per poder menjar.

El tiquet, valorat en 7,5 euros per persona, incloïa dotze calçots amb la seva salsa romesco, una llesca de pa, botifarra, beguda i un pitet. Abans de començar a menjar, el mossèn de la parròquia va oficiar una benedicció, mentre recordava a tots els presents el valor de les tradicions i la importància de compartir-les amb alegria i respecte.

Durant el migdia es van formar llargues cues per recollir el dinar, fet que va reafirmar que la calçotada, esde-

vé un any més, un punt de trobada per a famílies i amics. El president d'Unió Pro-Turisme, Jaume Ambor, va destacar la gran quantitat de gent que hi va assistir.

Enmig d'una jornada marcada pel fred i el sol, es van repartir amb entusiasme unes 850 racions, equivalents a, aproximadament, 10.500 calçots. La cònsol major d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va expressar la seva satisfacció en veure la participació ciutadana, destacant la importància de mantenir vives les festes populars i tradicionals que defineixen la identitat local.•

Enmig d'una jornada marcada pel fred i el sol, es van repartir unes 850 racions, equivalents a 10.500 calçots

La psiquiatra Marian Rojas

VISITA ANDORRA BATENT RÈCORDS D’ASSISTÈNCIA

Gairebé un miler de persones van omplir la Sala Prat del Roure fins als límits per escoltar la psiquiatra i escriptora supervendes Marian Rojas Estapé, autora dels llibres “Encuentra tu persona vitamina” i “Cómo hacer que te pasen cosas buenas” i també, des de l’any 2023, ambaixadora de Mans Unides.

La Sala del Prat del Roure no va ser capaç d’allotjar el total de persones que esperaven assistir a la conferència de Marian Rojas Estapé, psiquiatra llicenciada per la Universitat de Navarra i autora supervendes traduïda a 22 idiomes.

Marian Rojas tracta principalment desordres d’ansietat, depressió i personalitat, problemes de parella i familiars, i des de l’any 2007 imparteix conferències a nivell internacional centrades en compartir estratègies per superar aquests trastorns. El que l’ha fet mundialment cèlebre ha estat el seu èxit compartint claus i tècniques per ajudar a trobar el camí de la felicitat, per contribuir al benestar i la pau interior de les persones.

Tècniques que han demostrat ser efectives amb moltíssima gent, com va palesar la ingent afluència de públic a la conferència, una quantitat de persones desacostumada a Andorra. Marian Rojas va trencar els rècords del poder de convocatòria al país: la Sala Prat del Roure es va inundar amb gairebé un miler de persones, però les cues que s’estenien al llarg dels carrers adjacents haurien omplert dos auditoris més. Rojas va incidir en temes actuals com ara la irritabilitat imperant, el mal ús de les xarxes socials, els beneficis de “l’avorriment consentit”…

Va proporcionar eines per disminuir els nivells d’estrès que poden repercutir fatalment en el nostre organisme, incrementant

la fatiga emocional i el pànic, a passar temps amb nosaltres mateixos, en un món on les conductes tòxiques (tant les virtuals com les físiques) representen verí per l’autoestima i una sòlida barrera que ens impedeix sentir-nos realitzats. La lectura, l’esport, el fet d’estar una estona en silenci i sols amb nosaltres mateixos (una acció en aparença senzilla, però que molta gent es veu incapaç de realitzar) poden protegir-nos d’aquests pànics tan latents a la societat d’avui en dia.

La xerrada es va emmarcar en el cicle Creand Talks i, després de ser presentada per la responsable de Comunicació Corporativa de Creand, Pepa Gallego, i el doctor Carlos Mur de Víu, professor associat de la Unió Europea i cap del Servei de Salut Mental del SAAS (a més d’amic personal de Marian Rojas i antic mentor seu) la ponent va contextualitzar la seva tasca amb diverses experiències de gran intensitat personal, per exemple les classes que, durant la carrera, va impartir a una escola del marginal barri novaiorquès d’El Bronx; la renúncia a la plaça de MIR instants abans que sortís el seu número en favor de viatjar a Cambodja, on va lluitar en contra del tràfic sexual, assistint terapèuticament les víctimes de violació i prostitució…

Marian Rojas Estapé és un gran exemple de polivalència, no tan sols sabent combinar els vessants de psiquiatra, escriptora, celebritat, filàntropa i mare, sinó també excel·lint en totes. •

► Per Melània Vinyals Marsol.

El pàdel andorrà

FA HISTÒRIA A LA LLIGA CATALANA

Princiesport escriu un nou capítol a la història del pWàdel andorrà amb la incorporació de tres nous equips que competeixen a la Lliga Catalana de Pàdel.

Aquest esdeveniment no només representa un orgull per al club, sinó també una fita significativa per a tot el país.

Gràcies als acords de col·laboració entre la Federació Catalana de Pàdel i la Federació Andorrana de Pàdel, s’ha fet possible que dos grups masculins, en una lliga formada per gairebé quaranta persones, i un femení, amb vint jugadores, competeixin a la lliga catalana.

Els equips van debutar a casa el passat 17 de febrer, on no només van marcar un nou capítol en la història del pàdel andorrà, sinó que també va ser una fita que segur que obre les portes a un futur prometedor per al creixement d'aquest esport al país.

Amb un total de 14 partits, dels quals set es disputaran a casa, els equips andorrans es preparen per afrontar els reptes

i les oportunitats que els esperen al llarg de la temporada. Amb el final de la lliga previst per a principis de juny, l'esperit de competició i la determinació dels equips es posaran a prova en el play-off per aconseguir l'ascens de categoria.•

"El pàdel andorrà irromp amb força a la Lliga Catalana, marcant un nou capítol en la seva història i obrint portes a un futur prometedor "

► Fotos: Noelia Farias

Patrocinadors : Centre Auditiu Andorrà, Escala de Colors i Zona Assegurances · Col.laboradors : Dona Secret, Global Magam, Go Vaning

EL CARNAVAL TAMBÉ VA ARRIBAR A

Clara Rabassa

Els usuaris de la residència Clara Rabassa van poder gaudir d'una jornada carnavalesca, on no va faltar música, colors, alegria i les millors disfresses.

Per celebrar el Carnaval, prop d'una cinquantena de residents van compartir un berenar de germanor amb l'equip de professionals de la residència, així com amb les seves famílies. Els riures i el ball es van apoderar d'una jornada molt animada, però sobretot divertida.

Durant tota la setmana prèvia, en el marc de la festivitat, es van realitzar diversos tallers referents a Carnaval rememorant tradicions, temps antics i omplint d’alegria i color cada racó de la residència amb les ordres del Rei Carnestoltes. Com totes les activitats estimulants i lúdiques del centre, van estar orientats a exercitar les funcions cognitives i habilitats motrius, afavorir la socialització i relació així com augmentar el benestar emocional, autoestima i autonomia dels usuaris.

De forma periòdica, des de Clara Rabassa es proposen tallers de treballs manuals amb diferents temàtiques, en funció l'època de l'any, tot amb la finalitat d'estimular el potencial i l'autonomia dels residents.

Justament, un dels actius més importants de Clara Rabassa, i què ha convertit la residència en el centre sociosanitari de referència al país, és l'equip de professionals amb el qual treballa, que vetlla pel benestar de la seixantena d'usuaris, que actualment hi viuen, per tal que ells se sentin com a casa seva.•

Fotos: Clara Rabassa

Mampares de bany a mida Líders en fabricació Banys #SomJocor

Per Carnaval, tot s’hi val!

Petits i grans es disfressen, un any més, per homenatjar la gran festa del poble, omplint els carrers d’Andorra de balls, música, colors, i sobretot d’alegria, implícita en aquesta celebració que no deixa indiferent a ningú.

El tret de sortida es va donar el passat divendres 9 de febrer al matí, amb les tradicionals rues de Carnestoltes organitzades per les escoles del Principat; aquest va ser el pròleg d’una setmana i escaig farcida d’activitats, concursos i espectacles distribuïts per tot el país.

A Canillo és costum que els grans protagonistes siguin els arlequins, responsables d’animar tots els actes del Carnaval local, que enguany s’han consolidat en la rua escolar, amenitzada amb la batucada Gres del Penedès; la rua dels mateixos arlequins seguida de la penjada del rei Carnestoltes; el concert a càrrec de Els Senyora; un ball infantil a la Perecaus, amb coca i xocolata incloses; i, finalment, el judici del rei Carnestoltes, conclòs amb una botifarrada popular.

Igual com passa amb la Cavalcada de Reis, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany s’uneixen per engalanar els carrers de l’eix comercial, amb una impressionant exhibició de coreografies, disfresses i música a tot drap! La penjada del Carnestoltes va tenir lloc el divendres dia 9 de febrer, a l’Avinguda Meritxell, davant de l’Hotel Starc, amb la col·laboració del grup de teatre Making Off. L’endemà es va poder gaudir de la Gran Rua, que, partint de

la Plaça Guillemó va travessar el carrer Doctor Nequi, l’avinguda Príncep Benlloch, les avingudes Meritxell i Carlemany, l’avinguda de les Escoles, el carrer del Prat Gran, el carrer del Parnal, el carrer de les Nacions Unides i el carrer dels Veedors, per a desembocar a la Sala Prat del Roure, on va tenir lloc una hamburguesada perquè els participants poguessin recuperar forces. L’espectacle va ser complementat amb un concurs de comparses i coreografies, que van dur a terme una darrera demostració del seu art a la Sala Prat del Roure. L’endemà diumenge es va organitzar, a l’esmentat

carrer dels Veedors d’Escaldes-Engordany, una calçotada popular, i el dilluns va tenir lloc una festa infantil, de nou a la Sala Prat del Roure. El dimarts 13 de febrer es va jutjar al rei Carnestoltes, també amb la col·laboració del grup de teatre Making Off; les actuacions de l’Esbart Santa Anna d’Escaldes-Engordany i de l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella van representar un excel·lent colofó de festa, que es va acomiadar fins a l’any vinent a la Plaça Guillemó amb la cremada, i es va repartir pa amb tomàquet i botifarra.

Sant Julià de Lòria no es queda enrere, inaugurant els dies de xerinola amb el cercavila escolar, acompanyat de les batucades Maracuyà i Batucando No Ar. El dissabte a la tarda els infants van omplir la Plaça de la Germandat, on la companyia el Burro dels Jocs va oferir multitud d’activitats; al cap d’una estona es va pronunciar el pregó i la penjada del rei Carnestoltes, a càrrec dels Bruixots i les Senyores i Senyors Lauredians. La Gran Rua va tenir lloc el diumenge, amb la participació de la Bruixa Tecla i les comparses de Bruixots, Dimonis, Ninotaires i Porrers, arrodonit tot amb un ball i una botifarrada popular. Els esdeveniments van acabar el dilluns, amb els clàssics judici i cremada, que van estar precedits de l’espectacle d’animació infantil “De Viatge” a càrrec de la Companyia Alea Teatre, del qual es va poder gaudir també a la ja citada Plaça de la Germandat.

Encamp mereix una menció especial. No és cap secret que la segona parròquia és cèlebre pel compromís de la seva Comissió de Festes, activa en qualsevol esdeveniment però sobretot durant el Carnaval, el més celebrat del Principat d’Andorra. Enguany no ha estat una excepció. El Pas de la Casa va obrir el divendres 16 amb una masterclass de zumba i una altra de body combat. El matí del dissabte els dormilegues van haver de renunciar a la mandra a causa de la batukada, cortesia de Drum Beat, i durant tot el dia els infants van poder gaudir de jocs i inflables ubicats a la Sala

Polivalent del Centre Esportiu; després dels berenars i sopars populars, va tenir lloc el concurs de disfresses, l’exhibició de Tango amb “Marcos i Diana”, l’actuació del grup de versions “The Aguateques” i la disbauxa organitzada per DJ Renzo. Diumenge el Carnestoltes va ser despenjat a ritme de la batukada Ho Peta Street Band; els àpats populars van ser amenitzats per Rumband, i es va cloure amb focs artificials, sardanes i un concert de Patxi Leiva.

Al seu torn, el poble d’Encamp, del dissabte fins al dimarts, va ser amfitrió de les actuacions de l’Esbart Sant Romà, un munt de desfilades de carrosses, exhibicions de comparses i concursos de disfresses, festes infantils, compareixences dels artistes “Loca Histeria”, Dj Moncho, Ruben Romero, DJ Toni Peret, Dj Pastis, DJ Skudero, “Euphoria”, ”Love Story Band”, “WASA”, Mike Moreno, Mon DJ, Guillem Buhos… Els infants van poder gaudir cada dia de festes adaptades a la seva edat, com ara la Pinky Disco, de tallers de pintura i titelles, així com de tot tipus d’espectacles infantils… Hi va haver cada dia àpats populars inclosa una sardinada, focs artificials, la clàssica Operació (exclusiva d’Encamp)… tot amb l’himne d’Encamp com a banda sonora i teló de fons. •

Femina Verbipotens

El passat 24 de febrer, en el marc de l’exposició “ORLAN. El cos com a manifest”, la Sala d’Exposicions del Govern d’Andorra va ser el marc perfecte per a la realització del taller de fanzines feministes, organitzat per l’Associació Acció Feminista Andorra.

L'esdeveniment va comptar amb la presència de Femina Verbipotens, un projecte impulsat per l’Helena Casas Perpinyà, Doctora en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre de Recerca de Dones Duoda. Autora de diversos articles científics, ressenyes acadèmiques i capítols de llibres, l’Helena Casas Perpinyà està especialitzada en la Història de les Dones a l’Època Medieval d’Europa.

Des de l’any 2017, Femina Verbipotens ha autoeditat més de 40 fanzines i participant activament en festivals de fanzines. A més, l'Helena ha compartit el seu coneixement i la seva passió impartint diversos tallers i

xerrades, en els quals aborda la cultura i història fanzinera des d'una perspectiva feminista.

En aquesta ocasió, el taller va començar endinsant-se en l’exposició “ORLAN. El cos com a manifest”, un recorregut sobre la història del feminisme i l’autoedició, des del segle XIX fins a l’actualitat, en diversos territoris europeus i americans.

La segona part del taller es va centrar en la creació col·lectiva, in situ, de fanzines feministes amb les participants. Gran part de les creacions sorgides formaran part del tercer fanzine de l’Associació Acció Feminista Andorra, que estan preparant per commemorar el dia 8 de març del 2024.•

Tots no podem avançar si la meitat de la humanitat va per darrere

MALALA YOUSAFZAI

Som una entitat pública que té per missió vetllar per la igualtat entre dones i homes, fomentar la participació de les dones en tots els àmbits de la vida, prevenir i contribuir a l'eliminació de les discriminacions.

El feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament

SIMONE DE BEAUVOIR

WICLINE 75 TOP Fulla vista

WICLINE 75 TOP és una finestra de prestacions fiables, per a projectes que exigeixin elevats requisits de estalvi energètic i de disseny.

COMPONENT CERTIFICAT

PASSIVE HOUSE

Perfil de la sèrie WICLINE 75 TOP amb poliamides de baixa emissió, sense necessitat d’inserir materials aïllants addicionals.

L’ADA (ASSOCIACIÓ DE DONES D’ANDORRA)

lideratge femení

Meritxell Cosan (directora general del SAAS), Marisol Fuentes (directora de la Cadena SER d’Andorra), Imma Jiménez (directora general de RTVA) i Meritxell Julià (empresària i propietària del grup Pollyana), moderades per Clàudia Cornella (vicepresidenta de l’ADA) es van reunir al Centre de Congressos el passat 27 de febrer per plantejar qüestions sobre el lideratge femení, la presència de les dones en llocs de responsabilitat, el camí que s’ha recorregut i el que falta per fer.

No és cap secret que sempre s’ha vist més presència masculina als seients més alts de les empreses, una dada que durant molt temps es va atribuir erròniament a les capacitats d’ambdós sexes i que ara es justifica amb la major dificultat de les dones per conciliar feina i família, fet que explicaria que els homes hagin de continuar exercint de líders en l’àmbit laboral. Les xifres canten: el 40% de les persones treballadores són dones; d’aquest total, el 70% dels CEO mundials són homes.

Al voltant d’aquesta pregunta i de moltes altres relacionades es va debatre a la taula rodona organitzada per l’ADA: és just que es continuï carregant les dones amb feina domèstica i feina remunerada? ¿Que encara hagin de suportar pressions excessives i bregar amb sentiments de culpabilitat si renuncien a un dia en família per dedicar-lo a un projecte professional, o a la inversa, si

opten per no assumir un ascens conscients que el nou càrrec els llevarà temps de qualitat amb les persones estimades? ¿Que sempre hagin de demostrar-ho tot i respondre a qüestions inadequades a l’hora de postular-se per un lloc de responsabilitat, qüestions relatives a la planificació familiar o a la quantitat d’hores extres que estan disposades a concedir, qüestions que als homes no se’ls planteja?

Algunes solucions serien la reducció de la jornada laboral o l’augment del teletreball, tot i

que aquesta darrera alternativa no és possible en certes professions dedicades al comerç, tampoc a l’escola ni a l’àmbit sanitari ni al juridicolegal… Per tant, és evident el rol que els toca als homes en aquesta realitat, un rol que moltes vegades s’ha mal descrit com a “col·laboratiu”. Quan un home es responsabilitza de les tasques de la llar o facilita una situació concreta a una companya, no està “ajudant” sinó assumint la seva part de compromís, sigui a nivell personal o demostrant l’empatia i la companyonia que sempre s’agraeix els dies en què la quotidianitat es complica.

Es van reconèixer els importants avenços duts a terme, la major conscienciació… molts homes (també algunes dones) han ampliat horitzons i modificat aquesta manera tan tradicional d’entendre el món, però és evident que la lluita continua, encara no s’ha assolit el concepte d’igualtat reclamat per tantes. Els episodis masclistes esquitxen amb massa freqüència la premsa i la vida, però la ponència va concloure amb una estela d’optimisme i fe pel futur de les dones, per tot el que de segur aconseguiran gràcies a la seva perseverança. •

dona esportista

La sala Aquarius de Caldea va acollir, el 27 de febrer, una xerrada sobre nutrició i complementació nutricional dirigida específicament a les dones i les dones esportistes, en el marc de la cursa Skimo Femení. L'esdeveniment va ser conduït per la Neus Serracanta, nutricionista amb consulta a Vital Sport (Andorra) i a Endurancelab (La Seu d’Urgell); i la Roser Miró (farmàcia Roser Miró), farmacèutica amb una àmplia experiència en suplements alimentaris.

Durant la sessió, la Neus Serracanta va abordar els aspectes fonamentals de la nutrició. Però sobretot, va fer èmfasi en la importància d’una bona alimentació abans, desprès i durant la cursa: és important fer una bona càrrega de carbohidrats, almenys tres dies abans, augmentant la ingesta de pasta, arròs, pa..., per exemple, podem menjar arròs amb salsa de tomàquet i ou dur. També va posar exemples d’esmorzars abans de la cursa, com poden ser torrades de pa blanc amb melmelada. Durant la cursa, va explicar que la clau és estar ben hidratat i que si l’activitat física dura entre 1 hora i 2 hores i mitja, hem de consumir entre 40 i 60 hidrats de carboni.

La Roser Miró, per altra banda, va aprofundir en el paper dels complements nutricionals, destacant les necessitats específiques que les dones tenen en les diferents etapes de la vida. Per a una esportista és fonamental poder fer entrenaments intensos o competicions, sense caure en la fatiga, lesions o malalties. La Roser Miró va explicar que els suplements esportius contribueixen a preparar l'organisme per a la pràctica esportiva, millorant la resistència i el rendiment, retardant l'aparició de la fatiga i aportant les vitamines i els minerals necessaris. A més, va fer èmfasi en la necessitat de consultar amb professionals de la salut abans de començar qualsevol mena de suplementació per assegurar-se que sigui adequada per a cada persona.•

Lectura i vi

S’ENTRELLACEN A LES VETLLADES CULTURALS D’ORDINO

La conselleria de Cultura del Comú d’Ordino va organitzar els passats 28 i 29 de febrer dues innovadores activitats amb l’objectiu d’atansar l’art i la lectura a tothom, difonent-la al màxim possible de persones.

El vespre del dimecres 28 de febrer es va organitzar un maridatge de vins a la Biblioteca Comunal, amb la col·laboració de Love Drink Tea, botiga de tes i infusions emplaçada a Les Bons. Love Drink Tea partia des de l’experiència, ja que no era el primer taller que organitzava a la biblioteca, i l’avalava l’èxit assolit en les anteriors edicions. La proposta és una excel·lent manera de combinar el plaer de la lectura amb la tranquil·litat i desconnexió implícita a les copes d’un bon vi, degustat en un ambient distès i acollidor. La reunió la van complementar una selecció d’aliments salats, òptims per contrastar el característic gust del vi i que van fer les delícies dels paladars dels assistents.

Una activitat ideal per passar temps de qualitat amb amics, parella o un mateix, també per conèixer persones amb interessos similars i per fomentar l’amor per la cultura a través de la lectura, afició addictiva i que constitueix una de les millors vies que existeixen per aprendre i ampliar horitzons, per viure mil vides i conèixer mil planetes sense moure’s de lloc.

Al seu torn, l’espai de creació ordinenc “La Capsa”, va impulsar un altre taller de maridatge de vins fora de l’aula, concretament al restaurant Celler d’en Toni, la nit del dijous 29 de febrer, posteriorment a la xerrada de la directora de La Capsa, Rosa Mujal, coneguda artista del Principat, qui va incidir en la importància del vi en la història de l’art. La trobada s’ha centrat en reptar als comensals a dibuixar els vins i escumosos que el sommelier de Bomar, Emmanuel López, anava decantant, tots ells acompanyats per l’aperitiu que més s’hi adequava. El que s’aconsegueix amb aquesta proposta subjectiva és que cada participant s’expressi d’una manera característi-

ca, divergint o coincidint amb la resta, però assolint una comunicació lliure i sincera entre dibuix i degustació, agermanant els sentits. Els licors seleccionats han estat el vi blanc Cap de Creus Nacre (D.O. Empordà); el vi negre Tua Rita “Giusto di Notri” (I.G.T Toscana Rosso, Itàlia); i l’escumós rosat Henri Giraud Dame Jane Rosé (AOP Champagne).

Molt més que una beguda, el vi ha constituït des de l’antiguitat clàssica una cultura i una filosofia de vida; la mitologia grega li dedica una deïtat concreta, Dionís, després plagiat pels romans amb el nom de Bacus. Als països mediterranis ha representat també el manteniment de moltes famílies, i el ritual de seure al voltant d’una taula acompanyant els àpats principals amb vi és gairebé un acte de culte, com ho demostren les infinites referències en tots els camps de l’art. •

“Els licors seleccionats han estat el vi blanc Cap de Creus Nacre (D.O. Empordà); el vi negre Tua Rita “Giusto di Notri” (I.G.T Toscana Rosso, Itàlia); i l’escumós rosat Henri Giraud Dame Jane Rosé (AOP Champagne)”.

ook

de MARÇ

Un retrat visual de la moda andorrana

A través de cada outfit, els andorrans i les andorranes despleguen un mosaic fascinant d'estils i personalitats que creen una narrativa visual que va més enllà de la moda. Des de la sofisticació fins a l’street style, cada look ens transporta a un món de textures, colors i detalls que defineixen la moda andorrana actual.

Per: Elena Melgarejo

En Jacob i en Carlos Pérez-Desoy irradien sofisticació amb el vestit d'home de color fosc i el contrast de la camisa blava, mentre que en Pep, encarna el confort amb el suèter ratllat. En Guillermo Cervera fa una declaració d'estil amb la corbata vermella i la Carmen Thyssen encarna l’elegància amb un conjunt de pantaló i americana negra, combinat amb una samarreta blanca.

El look de l’Elisabet Mora destaca per la seva brusa amb colors estampats, que ofereixen una explosió d'energia i vitalitat. En Frank, en canvi, opta per un vestit d’home en color gris. Al seu costat, trobem un estil més street style, mentre que la Judith Mora ens sorprèn amb una peça amb brillantina semitransparent i una torera vermella.

La Clara, el Joan Albert, el Marc, l’Olga i la Núria emanen una elegància distintiva que destaca per les seves eleccions: la brusa negra amb detalls de puntillisme blanc és una obra mestra de refinament; l'americana amb plomes és una declaració d'estil audaç i els pantalons amb brillantina de color terra són la definició de glamur modern.

Els tres looks ofereixen una elegància impecable. Al mig, un vestit d'home gris, un color clàssic que transmet refinament. A l'esquerra, un outfit que s'engresca amb una corbata rosa. I a la dreta, la corbata estampada també és el punt focal, oferint un toc d'interès visual i personalitat.

Cadascun d'aquests looks demostren la versatilitat i l'elegància del total black, mostrant com aquesta elecció pot ser interpretada de diverses maneres per reflectir la personalitat i l'estil de cadascú, ja sigui a través de l'austeritat clàssica, la brillantor o la distinció masculina.

El càrdigan de colors neutres de la Maria Nazzao es converteix en el centre de l'atenció. Al centre, ens trobem amb un clàssic vestit d'home combinat amb una camisa blava. I a la dreta de la imatge, l’Olalla Losada, ens presenta un estil xic i urbà, on destaca la faldilla d'estil de pell combinada amb una americana beix.

La Sandra Codina tria una combinació de blau i negre on destaca la faldilla de setí i la jaqueta d'estil pell, que complementa perfectament el conjunt, donant un aire de confiança i estil. La Rosa Gili, en canvi, opta per un total black, on la blazer en color beix és la peça central, que destaca aportant un toc de subtilesa.

La senyora opta per un conjunt en color nude. La bufanda, amb detalls negres, destaca com a punt focal del conjunt, afegint un toc de contrast i interès visual. D'altra banda, el senyor vesteix de negre, i la jaqueta actua com a peça clau. Aquesta proporciona un aspecte modern i urbà a l’outfit.

A l'esquerra, la combinació de texans amb una americana rosa crea un equilibri perfecte entre casualitat i elegància. Al mig, trobem un vestit gris, un color versàtil i elegant apte per a qualsevol esdeveniment. I a la dreta, el conjunt de pantaló i armilla de color xampany, transmet una aura de glamur i elegància.

La Sílvia, l’Olga, en David, en Toni i la Vanessa, amb una vestimenta clàssica, però amb detalls especials, ens presenten una imatge elegant i sofisticada. Els petits detalls afavoreixen l’elegància i aporten un toc modern al conjunt, permetent-los destacar amb estil i personalitat.

La Marina llueix un look blanc, on l'americana grisa destaca com a punt focal. En Joaquim aposta per un suèter gris, una elecció clàssica que irradia senzillesa. L’Ivan vesteix un vestit d'home en color blau. I finalment, la Montse destaca amb una faldilla midi de color daurat, una elecció audaç i glamurosa que atreu totes les mirades.

A l'esquerra, ressalta un look de pantaló i americana en color marfil que transmet sofisticació i elegància. El marfil, amb el seu to neutre i suau, és una opció encertada per a ocasions formals. A la dreta, destaca un look en tonalitats negres i beix. Aquesta combinació de colors ofereix un contrast interessant, on el negre transmet elegància i distinció, mentre que el beix aporta una sensació de calidesa i neutralitat.

Aquestes noies representen la viva imatge de l’street style! Totes elles combinen elements de diverses subcultures, èpoques i estils per crear combinacions inesperades i sorprenents: influències dels anys 90, el punk, el hip-hop, el rock, el minimalisme, el maximalisme i molt més, tot barrejat, en un mosaic vibrant i dinàmic.

La Montse Mateu tria un vestit negre que actua com a base clàssica, mentre els punts blancs li aporten dinamisme. La Paola llueix un vestit blau fosc, un color que transmet serenor. L’Ester Vilarrubla opta per un look en negre, amb una jaqueta en color nude. En Joan Babot vesteix un suèter blau i la seva parella opta per un outfit en color gris, una elecció que combina simplicitat.

A la imatge, el negre predomina com el color principal, i cadascuna d'elles el combina de maneres diferents, reflectint la seva elegància i personalitat a través de la moda. L’Ester opta per una brusa en negre, l’Anna Simó, l’Ana María o la Paz Hunter per una americana i, en canvi, la Marisa, per un vestit.

L'Alana Álvarez opta per un total black, una manera segura de crear una imatge polida i estilosa. D'altra banda, l'Azahara López tria un vestit, una peça que, tot i mantenir una base clara i elegant amb el blanc, incorpora un element de dinamisme amb els punts negres.

A l'esquerra, una brusa en color blau cel atreu l'atenció, irradiant frescor i tranquil·litat. Al mig, la Núria opta per un total black, amb uns pantalons d’estil pell i una brusa. Mentre que la Blanca Tejero, destaca amb una americana rosa, que aporta un toc de color i personalitat al conjunt.

La Carme Puig destaca amb una brusa brillantina que li aporta un toc de glamur. L’Elisabet Mora combina elegantment uns pantalons d'estil pell. La Francina Cardona opta per uns texans “Wide”, una opció casual i còmoda. La Meritxell Julià tria una peça de vellut, un material luxós que aporta una sensació d’elegància. I a la dreta de tot, trobem un vestit setinat en color verd.

La Marta Compte irradia elegància amb el seu total look en color xampany. La faldilla setinada destaca especialment, aportant un toc de luxe i delicadesa al conjunt. Per altra banda, la Michelle Ferrara opta per una combinació més rockera amb un pantaló d'estil pell en negre i una brusa estampada.

Sens dubte, el negre és una elecció clàssica i versàtil que mai passa de moda, i aquesta fotografia n'és un testimoni. La convidada de l’esquerra, la Marianela Vila, presidenta d’Unicef, la Miriam Moreno, vicepresidenta, i l’Íngrid Beltran, vocal, transmeten una elegància intemporal i una sofisticació que es pot adaptar a una gran varietat d'esdeveniments i ocasions.

La Cristina Patinó destaca amb un conjunt en un to verdós, que inclou un pantaló i una americana. Aquest color, transmet una sensació de frescor i naturalesa, aportant un toc de vitalitat al seu look. D'altra banda, la seva companya opta per un estil més informal amb un pantaló blanc i una brusa amb estampat animal print.

A l'esquerra, un vestit negre amb coll de barca crea una imatge elegant i minimalista. El coll de barca és un detall que ofereix una línia de coll estilitzada i clàssica, accentuant l’elegància del vestit. A la dreta, destaca una armilla en color beix, una elecció que emana subtilesa i neutralitat.

PREPARA LA TEVA TEMPORADA NÀUTICA 2024

Jeanneau DB YACHTS DB/37 IB

Els nostres serveis

La teva bellesa, és el nostre art

▶ Perruqueria

▶ Manicura i Nail Art

▶ Pedicura

▶ Imatge i estilisme

RESERVA JA:

▶ Depilació làser

▶ Depilació amb cera

▶ Depilació amb fil

▶ Estètica masculina

▶ Maquillatge professional

▶ Massatges

▶ Tractaments facials

▶ Estilisme de pestanyes

▶ Disseny de celles

▶ Micropigmentació

▶ Barberia

▶ Venda de productes de perruqueria estètica i cosmètica

▶ Serveis per esdeveniments

Clínica Wonnder

SALUT EN CLAU FEMENINA

Amb la voluntat de donar resposta a les problemàtiques i patologies que afecten la salut femenina, la clínica Wonnder ha obert les seves portes a Andorra de la mà de la directora, Gabriela Cuba i del cofundador, Javier Comino, amb l’objectiu d’oferir una atenció integral a la dona.

La clínica està situada al cèntric carrer del Fener a Andorra la Vella on, a part de la mateixa Cuba, experta en nutrició i salut hormonal, també hi treballen nou professionals de la salut especialitzats en nutrició, sexologia, fisioteràpia del sòl pelvià, ginecologia, psicologia i teràpia de parella, endocrinologia, llevadora i suport d’un entrenador físic per a la realització de les rutines d’exercicis personalitzades.

L’atenció se centra en el públic femení perquè és precisament aquest gènere el que pateix més canvis hormonals al llarg de la seva vida amb la menstruació, l’embaràs, el postpart i la menopausa.

Malgrat que en els últims anys la salut femenina i, en concret, la influència de les hormones en el benestar físic i emocional de les dones és un tema d’actualitat, i que cada vegada

pren més rellevància, encara queda molta feina divulgativa i pedagògica per fer.

Un dels aspectes que la directora destaca és que “avui en dia existeix molta informació a les xarxes socials, però encara hi ha molts mites al voltant de la salut femenina i cal tenir en compte que no tot allò que llegim és cert, per això, és molt important acudir a un professional i molt millor si és expert en salut integral”.

La primera visita a Wonnder és gratuïta i és aquí on la direcció mèdica de la clínica analitza quina és la problemàtica a la qual cal posar solució i quin és el tractament establert: les analítiques i proves mèdiques que siguin necessàries, la possible medicació o suplementació a seguir i quins metges especialistes de la clínica han de tractar a la pacient. D’aquesta manera,

s’elabora un pressupost adaptat a les necessitats de la pacient i per a totes les etapes de la seva vida. És a dir, que tindrà assegurada una atenció integral gratuïta de per vida.

L’alimentació, la base per a una bona salut femenina

Una de les peculiaritats de la clínica Wonnder, i de fet un dels seus aspectes més ben valorats, és aquesta atenció integral, un concepte innovador que permet oferir un tractament més eficaç i que pot solucionar de manera satisfactòria la majoria de les problemàtiques o patologies que presenten les dones. Per a Cuba, “el 100% de les dones que em visiten presenten desajustos hormonals”.

Gabriela Cuba va estudiar Nutrició i posteriorment s’ha especialitzat en salut femenina. De fet, la base per a poder tractar qualsevol patologia és l’alimentació i a partir d’aquí es pot actuar sobre el sistema hormonal i millorar aquells paràmetres que estan desajustats.

De fet, els seus inicis professionals es basen sobretot en la seva expertesa com a nutricionista tot i que, amb els anys, va comprovar que només amb l’alimentació no se solucionaven al 100% de les diferents problemàtiques que afectaven les dones i, per això, a part de complementar la seva formació acadèmica, va veure que era imprescindible que aquestes dones es tractessin amb altres especialistes que completessin el tractament a seguir. I així va ser.

Un dels aspectes diferencials que ofereix la clínica Wonnder és que brinden una atenció integral. De fet, és precisament això el que més valoren les dones que hi acudeixen, ja que no només es tracta la problemàtica en concret sinó que la salut és entesa com un conjunt. No només és necessari entendre en quina part del cos existeix un problema o en quin òrgan sinó que, la salut engloba

també l’entorn, les preocupacions... i tots aquests aspectes s’han de tractar de forma conjunta per conèixer realment a on està l’arrel del problema i posar-hi solució. •

Carrer del Fener, 11 (Ed. Eland Unió 2n 1a)

Andorra la Vella Tel. +376 770 066

www.wonnder-health.com

VIATGES A 15 EUROS

A LLEIDA I BARCELONA

I A 20 EUROS A TOULOUSE

“TOTHOM

QUE ES REGISTRI COM A USUARI D’A-PRIME DURANT EL MES DE MARÇ DE 2024 HO FARÀ DE MANERA GRATUÏTA”.

Andbus llença un model de subscripció que serà gratuït durant el mes de març i que permetrà viatjar durant un any sencer a preus reduïts.

Andbus presentarà el 4 de març A-Prime, el primer model de subscripció al transport públic d’Andorra, que oferirà viatges a Barcelona, Lleida i Toulouse a un preu econòmic i ple de facilitats, incentivant que els usuaris gaudeixin de més estades fora del país sense perjudici per la butxaca. Tothom que es registri durant el mes de març d’aquest 2024, podrà traslladar-se a Barcelona i Lleida per 15 euros i a Toulouse per 20 euros.

A-Prime busca proporcionar als seus clients viatges il·limitats a Barcelona, Lleida i Toulouse, a través d’un senzill sistema que els permetrà accedir a les mencionades ciutats de manera molt més econòmica.

Els forfets actuals desapareixerien en favor de l’innovador sistema desenvolupat per Andbus, en què l’usuari tan sols haurà de registrar-se (a través de la pàgina web

o de la mateixa App de l’empresa) i crear-s’hi un perfil; seguidament, a partir de l’abril de 2024, el client abonarà 90 € anuals, que li donaran dret a viatjar tantes vegades com desitgi a Barcelona i a Lleida per 15 euros, i a Toulouse per 20 euros.

A-Prime és un producte unipersonal i tindrà validesa anual, renovant-se automàticament excepte en el cas que el client manifesti la voluntat d’anul·lar la subscripció, possibilitat que l’empresa ha tingut en compte, ja que s’aniran enviant correus informatius als usuaris per demanar-los si desitgen donar continuïtat al servei.

És subratllable, també, la següent singularitat: A-Prime ofereix l’alternativa de què una sola persona pugui crearse tants subperfils com vulgui, a banda del seu principal. Aquest mecanisme és particularment recomanable per a les famílies i les empreses; és a dir, un membre de la família pot ser el titular dels abonaments dels seus fills per tal de poder-se fer càrrec sense intermediaris de les respectives despeses; i aquest exemple es pot traslladar a les empreses, fent un paral·lelisme entre pares i fills amb el cap i els empleats que necessitin viatjar per feina a Barcelona, Lleida i/o Toulouse.

Són diversos els avantatges que ofereix A-Prime: el sistema en què es basa és clau per motivar a l’estalvi, tenint en compte les diferències de preu entre l’abans i el després del llançament del producte; per altra banda, Andbus col·laborarà amb altres empreses per aconseguir que els usuaris d’A-Prime comptin amb un 50% de descompte a l’entrada general de Caldea i amb un 35% a la de l’Innú en concret; un 10% de descompte als nous abonats

“A-PRIME

A L’ESPORT, L’OCI I EL BENESTAR”

del MoraBanc Andorra; gratuïtat dels busos comunals que gestiona l'empresa… entre molts altres beneficis que aniran sorgint i expandint-se a mesura que A-Prime arreli entre els residents del país.•

UN MENJAR HONEST PELS QUI VIUEN FORA DE LA LLEI A LA MASSANA

Amb un encant rústic i una experiència culinària que desafia les expectatives, aquesta borda andorrana captiva els paladars de tothom, amb una proposta culinària única, ideal per als amants de la carn a la brasa i els apassionats del bon vi, sobretot per les dues noves incorporacions que arriben de la mà de Resalte.

Amb un concepte de borda que es desmarca de les ja existents a la parròquia, Malandra ofereix una experiència gastronòmica que fusiona la cuina mediterrània amb un toc innovador i modern. El secret del seu èxit resideix en el seu forn de brasa, que potencia i fuma el sabor de cada tall de carn, donant-li una dimensió única.

Cada plat del Malandra destaca per la seva presentació, amb un disseny que cuida fins al mínim detall, utilitzant productes frescos i de qualitat, provinents del Pirineu. A la seva carta es troben opcions irresistibles com ara la toma burrata amb el seu mix de tomàquets i pesto, així com el tàrtar d’Angus amb oli de tòfona o el foie fet de manera tradicional i casolà.

Les carns a la brasa brillen com estrelles de la carta, amb opcions com ara l'entrecot gallec o el ‘chuletón de vaca simmental’, madurat 30 dies. I per als qui busquen altres alternatives, també ofereix bacallà, pop, ànec, pollastre i porc.

Recentment, Malandra ha elevat encara més l'experiència culinària amb la incorporació de dos vins

de la Bodega Resalte, concretament Origen de Resalte i Vendimia Seleccionada, escollida cinc vegades per la crítica internacional com una de les millors bodegues de món. Una fita que reafirma el seu compromís amb la qualitat i l'excel·lència en l'elaboració de cadascuna de les ampolles de vi que porta al mercat.

Ubicada a Peñafiel, al bell mig de la Denominació d’Origen Ribera del Duero, Bodegas Resalte fa més de dues dècades que elabora vins d’alta gamma amb ceps de raïm tempranillo, que destaquen pel seu caràcter, conferit per la riquesa i la diversitat dels seus terroirs. Amb un procés tan d'elaboració com de criança personalitzat, els vins del celler arriben al nostre país de la mà de Bomar. Entre les seves referències destaca l’Origen Resalte escollit tres vegades com a un dels millors vins del món per Wine Spectator en el ‘Top 100’ de 2010 i 2011, i per Wine Enthusiast, el 2019. Un vi elaborat amb vinyes de set pobles diferents i amb una criança de 14 mesos en barrica de 225 litres, amb un equilibri final excepcional. També el Vendimia Seleccionada 2021, un vi de Bodega Resalte que continua rebent estupendes valoracions, tant del públic com dels experts. Una de les últimes ha estat els 95 punts rebuts per de Decanter, que ho ha valorat com un dels millors monovarietals de tempranillo. Elaborat amb raïm de vinyes en alçada, a més de 900 metres d’altitut, el Vendimia Seleccionada té una criança de 12 meses en barriques de gran capacitat. L'altitud li aporta un caràcter atlàntic, amb notes florals i fresques molt originals per a un negre. En boca és fi, saborós i fresc, la qual cosa ho fa molt versàtil per a consumir durant tot l'any.

+376 741 285 · central@gruppirineu.com www.gruppirineu.com

Av. Rocafort, 38

AD600 Sant Julià de Lòria

Des de 1991

AJUDEM A MILLORAR

Lluir una pell radiant

MALGRAT EL PAS DELS ANYS, ÉS POSSIBLE!

Un dels signes més evidents a partir dels 25 anys és l’envelliment de la nostra pell, que comença a perdre col·lagen i elastina, dues proteïnes fonamentals que ajuden a mantenir la seva elasticitat i fermesa, a més de les substàncies fonamentals com l’àcid hialurònic i aminoàcids que afavoreixen els processos d’hidratació i fermesa de la pell. Així i tot, millorar la textura i l’aparença de la pell és possible de la mà del Centre Isis.

Hi ha tres tipus d’arrugues:

▶ Estàtiques provocades per envelliment. El millor tractament per aquestes arrugues és la biorevitalització amb àcid hialurònic i aminoàcids. La tècnica Dermapen és una bona aliada, amb resultats visibles, la primera sessió.

▶ Dinàmiques, conegudes com les arrugues d’expressió. Es formen per moviments repetitius. El bòtox natural amb peptidoteràpia i aminoàcids, produeix la relaxació muscular i de col·lagen.

▶ Gravitacionals promogudes per la flaccidesa de la pell. Es troben per exemple al voltant de la boca. La millor alternativa per combatre aquestes arrugues són els fils reabsorbibles que es poden combinar amb diatèrmia per pal·liar la flaccidesa.

Els tractaments estrella del nostre centre

▶ Reompliment d’arrugues i solcs amb biorevitalització i mesoteràpia, que revitalitza la pell aportant vitamines.

▶ Pílings químics per millorar l’aparença de la pell i eliminar taques, porus dilatats i cicatrius.

▶ Pèptidteràpia per combatre l’envelliment de la pell, estimular la síntesi de col·lagen i reparar teixits danyats.

▶ Els biofillers o fils reabsorbibles.

Es tracta de fibres liofilitzades amb pèptids de gran qualitat, col·lagen i àcid hialurònic. Aquests redueixen l’aparença de les arrugues i milloren la qualitat de la pell. Els Biofillers combinat amb diatèrmia en casos de pèrdua de volum de teixit són un dels tractaments més venuts de 2023.

Com a professionals del món de l’estètica des de fa 22 anys podem veure diàriament els excel·lents resultats que s’obtenen d’aquests tractaments. Amb la primera visita es fa una valoració i diagnòstic del client i l’aparatologia que serà necessària utilitzar en funció de les seves necessitats per tal d’obtenir els millors resultats.

El tractament consta de 4 a 6 sessions on es pot combinar amb diferents teràpies. Els resultats perduren al llarg de 6 mesos, però també depenen de la cura que es faci de la pell. •

Terranova Produccions

SUMA UN NOU ÈXIT A LA SEVA TRAJECTÒRIA

La productora andorrana del realitzador i fotògraf, Josep Repiso, ha estat una peça clau en el procés creatiu del film català 'Quico Sabaté, sense destí' guardonat amb el Premi Gaudí recentment com a millor pel·lícula per a televisió i protagonitzada per Roger Casamajor.

L'empresa andorrana ha estat l'encarregada de capturar moments únics de la pel·lícula, que narra una història de valor, lluita i decisions, que ens porta a una icona de la resistència. En aquest cas, Josep Repiso va assumir la creació de la foto fixa del cartell i el making of del film.

'Quico Sabaté, sense destí' va ser el resultat d'una col·laboració entre Minimal Films, TV3 i la Xarxa Audiovisual local, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona. Aquest film català, en el qual va participar activament la productora andorrana Terranova, també va tenir la seva première mundial al BCN Film Festival i va inaugurar el Zoom Festival 2022.

Terranova Produccions és una productora audiovisual andorrana, ubicada a Ordino, de contingut creatiu i cinematogràfic, que ofereix servei de consultoria creativa, vídeos, fotografia i dron. També, treballa per a empreses, agències i institucions. Com a productora s'encarrega de convertir les idees en històries, per explicar una realitat, però de manera diferent.

En el camp audiovisual, la productora acompanya des de la creació del guió fins a l'últim fotograma. Filma espots

comercials, corporatius, documentals institucionals, branded content, Real Estat i esdeveniments. Tot amb el millor equipament, des de càmeres 4K, drons, il·luminació, micròfons, fins a efectes digitals, que ajuden a canalitzar la creativitat.

També s'especialitza en la fotografia, aplicada a diversos segments de negoci, i en l'ús del dron, que esdevé una eina indispensable per a l'storytelling contemporània.

La productora ha estat part de diversos projectes de nivell, des d’un spot comercial per a Volkswagen fins a la retransmissió en viu de la Lliga Multisegur a Andorra per segon any consecutiu junt amb Visual Hipermedia, per la qual ha constituït un equip de 7 operadors de càmera. També ha narrat l’ascens del Futbol Club Andorra a segona divisió per a Mediapro. L’empresa Rankia també hi diposita la seva confiança per cobrir audiovisuals i fotografia.

Josep Repiso, recentment, ha representat a Andorra amb l’audiovisual de l'exposició 'Notes sobre l'Antropocè', a “The Long Nights of Intercurlturality 2023”, sota el patrocini de la Comissió Austríaca per a la UNESCO.•

Vosaltres hi poseu l’il·lusió, nosaltres hi posem experiència.

Descobriu l’escenari perfecte per als vostres moments més especials. Des de casaments màgics fins a celebracions que perduraran en el temps, el nostre hotel ofereix un entorn elegant, serveis de primera classe i un equip dedicat a fer del vostre esdeveniment un veritable conte de fades. Fes de les teves memòries moments inoblidables. Benvingut a l’excel·lència en celebracions, benvingut al nostre hotel exclusiu.

Súper Voluntariat de Creu Roja Andorrana:

UN COMPROMÍS AMB LA SOLIDARITAT

L'1 de gener d'aquest any va marcar un punt d'inflexió per Creu Roja Andorrana amb el llançament del seu nou projecte, el Súper Voluntariat. Aquest programa amb avantatges està destinat a enfortir i solidificar la comunitat del voluntariat, gaudint de diversos beneficis gràcies a la col·laboració de diferents entitats i empreses del país, i s’aconsegueixen a mesura que el voluntariat realitza hores durant l’any en qualsevol activitat de Creu Roja Andorrana.

Quatre elements, quatre grups d’avantatges

El Súper Voluntariat va més enllà de l’acció voluntària: s’hi afegeix i es materialitza tot el valor afegit d’aquesta. L’estructura del projecte recau en els quatre elements bàsics de la natura – foc (1 a 20 hores), aigua (21 a 55 hores), terra (56 a 100 hores) i aire (més de 100 hores) –, on l'objectiu és que els voluntaris i voluntàries, sumant l’altruisme i l’ajuda, puguin obtenir-los tots a finals d'any, simbolitzant la seva dedicació i estima envers l’entitat i la societat andorrana. Aquest enfocament no només crea una sòlida connexió, sinó que també impulsa una motivació intrínseca entre tot l’equip de voluntariat.

Múltiples maneres de marcar la diferència

Creu Roja Andorrana és coneguda per la seva activitat en múltiples àmbits, on el voluntariat n’és la pedra angular.

Dins de l'Àrea Social, el voluntariat és present en activitats com ara acompanyaments i sortides amb gent en situació de vulnerabilitat, col·laboració amb la botiga solidària, o l’organització de campus i colònies per a infants en risc d’exclusió social. Des de l'Àrea de Salut Pública, els voluntaris i voluntàries participen en esdeveniments, garantint la seguretat de les persones assistents. Tanmateix, són partícips de les campanyes de donació de sang, així com imprescindibles en el desenvolupament d’activitats de prevenció, com ara el Punt Lila o el nou projecte RollingAnd. L’Àrea de Formació actua com el nexe entre el voluntariat i les activitats pluridisciplinàries de Creu Roja Andorrana, motiu pel qual és vital comptar amb la participació d’aquestes grans persones en la promoció dels programes educatius.

Pel voluntariat més jove, a l'Àrea de Joventut trobaran programes i activitats especialitzades, fomentant el creixement i la vida associativa; i és en l'Àrea Sociosanitària on podran col·laborar desenvolupant jocs i activitats que contribueixin a millorar la vida i la salut de la gent gran. Per als que prefereixen el vessant més logístic, també es dona l'oportunitat de participar en les diferents operacions, simulacres i exercicis essencials per assegurar l’èxit de totes les iniciatives que organitza i en les quals participa Creu Roja Andorrana en l’àmbit nacional.

Tot un ventall on, ben segur, qui vulgui fer voluntariat podrà trobar la manera d’aportar el seu granet de sorra a la societat del país.

Carnet Digital: Una eina per gestionar l’experiència del voluntariat

El voluntariat disposa d'un carnet digital, que els permet visualitzar les hores acumulades i els avantatges associats. Aquesta eina proporciona una experiència personalitzada, oferint una visió clara del progrés individual.

Per què fer voluntariat?

Més enllà de les xifres i els avantatges, cal subratllar l'essència mateixa del voluntariat i el perquè és tan enriquidor. Participar en aquest tipus d'iniciatives no només ajuda a aquells que més ho necessiten, sinó que també ofereix al voluntariat una xarxa amb una forta connexió humana, noves habilitats i un profund sentiment de realització personal, alhora que es crea un teixit social més fort i resilient.•

LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA BUFA

A 31 espelmes

EL 14 DE MARÇ DEL 1993 S’APROVA EN REFERÈNDUM EL TEXT LEGAL MÉS IMPORTANT DE LA HISTÒRIA RECENT DEL PAÍS. LA SEVA RELLEVÀNCIA ÉS EQUIPARABLE A LA QUE VAN TENIR ELS PARIATGES EN EL SEU MOMENT.

Fotos: ARXIU NACIONAL/SFG

partir del segle XIII es pot començar a considerar Andorra un estat sobirà; fins aleshores, el territori havia estat objecte i patit les conseqüències de la rivalitat entre el Comte de Foix i el Bisbe d’Urgell, no pas de dues persones concretes, sinó del titular del càrrec en cada moment, el primer heretant-se de pares a fills (en cas d’absència d’hereu es transmetia al descendent baró més pròxim o s’arreglava la qüestió amb un matrimoni) i el segon per elecció del clergat. L'any 1278 s’estipula la firma d’un document feudal anomenat Pareatge, amb la voluntat de posar fi a l’esmentada rivalitat, establint un condomini indivisible del Bisbe d’Urgell i el Comte de Foix respecte d’Andorra.; aquest acord és l’origen

Els Coprínceps que van inaugurar el Principat postconstitucional van ser François Miterrand i Joan Martí, i el primer Síndic fou Jordi Farràs.

del règim parlamentari vigent, que ratifica els “descendents” d’aquests senyors feudals com a màxima autoritat del Principat.

Durant els segles següents, Andorra es regularà a si mateixa, establint la pròpia legislació, deures i drets dels ciutadans redactats pel Consell de la Terra, un dels Parlaments més antics del món i gènesi de l’actual Consell General. Però el món va avançant i, durant la segona

meitat del segle XX, Andorra experimenta canvis intensos en tots els sentits; cal modernitzar-se i incentivar una sortida a l’exterior més àmplia, cal obrir-se a nous horitzons i aprofitar els avantatges que ofereix el coneixement extern, utilitzar totes les oportunitats i eines a l’abast per millorar el petit país i anivellar-lo amb els seus col·legues europeus.

La Constitució era molt més que un document: significava creuar una línia, canviar gairebé de la nit al dia una manera de fer secular. Era quelcom prou important perquè requerís ser aprovat en referèndum, i es

convoca la població a les urnes perquè donin resposta a la pregunta següent: "Voteu a favor del Projecte de Constitució del Principat d'Andorra, elaborat en concertació amb els serveis dels Coprínceps i adoptat pel Consell General en sessió extraordinària celebrada el 2 de febrer del 1993?"

Amb una participació del 75,75% (9.123 persones tenien dret a vot, de les quals el van exercir 6.910) la democràcia va comptabilitzar un 74,95% a favor (4.903 vots) un 25,81% en contra (1.706 vots) i un 4,36% entre els vots nuls i en blanc (301).

Els Coprínceps que van inaugurar el Principat postconstitucional van ser François Miterrand i Joan Martí, i el primer Síndic fou Jordi Farràs. Òscar Ribas Reig va jurar com a Cap de Govern sota les sigles AND del partit Agrupament Nacional Democràtic; Ribas encapçalà el grup de persones que es reuniren amb l’objectiu de conduir el país cap al progrés, un grup de persones divergents en ideología, però homogenis pel que fa al compromís envers Andorra i la seva gent, a qui sempre es recordarà amb l’apel·latiu de “Pares de la Constitució” •

Pinzellades

LA CONSTITUCIÓ CONSTA DE 107 ARTICLES DIVIDITS EN NOU TÍTOLS. ALS PRIMERS, S’HI ESTIPULEN ELS FONAMENTS DE LA SOBIRANIA D’ANDORRA, TALS COM LA RATIFICACIÓ D’HIMNE, ESCUT I LEMA; EL RÈGIM POLÍTIC; LA DIVISIÓ ADMINISTRATIVA; LA PROHIBICIÓ DE LA PENA DE MORT I LES TORTURES; LA PROTECCIÓ DE LA VIDA EN QUALSEVOL FASE; O L’EXCLUSIVITAT DEL CATALÀ COM A LLENGUA OFICIAL, TANT DINS DEL PRINCIPAT COM INTERNACIONALMENT, JA QUE CONTINUA SENT L’ÚNIC ESTAT DEL MÓN QUE POT AFIRMAR-HO.

Foto: Facundo Santana / Bon dia

La Constitució també és clara pel que fa a la nacionalitat: és incompatible. Per adquirir-la, s’ha de renunciar a l’anterior; si es desitja pertànyer a un altre país, cal renunciar al passaport andorrà. Però es contemplen dues excepcions:

▶ Les nacionalitats dels EUA i Argentina són irrenunciables; si algú provinent d’aquests dos països vol (i pot) esdevenir andorrà, se li concedeix el passaport. Andorra accepta un document on s’indiqui la demanda de renúncia, ja que la impossibilitat de les seves legislacions de concedir-la implica que es cometria discriminació en negar la nacionalitat

andorrana a un sol·licitant per causes alienes a la voluntat d’aquest.

▶ Els Coprínceps, durant el temps que exerceixen com a Cap d’Estat, també són andorrans; aquesta temporalitat no els atorga drets polítics; o sigui, no poden votar a les eleccions o referèndums convocats al país.

▶ L’any 1993 es van registrar 69 matrimonis, 723 naixements i 211 defuncions.

▶ El Registre Civil no existia fins al 1996. Fins aleshores, l’única font que recollia les dades demogràfiques del país era l’Església. •

Una empresa amb sentiment i tradició andorrana que compta amb més de 30 anys experiència en el sector.

FELIÇ DIA DE LA CONSTITUCIÓ

Un tresor històric

AL BELL MIG D’ANDORRA

CASA DE LA VALL VA ALLOTJAR DURANT SEGLES EL CONSELL DE LA TERRA I, POSTERIORMENT, EL CONSELL GENERAL, FINS QUE L’ANY 2011 LES REUNIONS DEL PARLAMENT ES VAN TRASLLADAR A LA NOVA CONSTRUCCIÓ SITUADA A LA MATEIXA PLAÇA.

Fou construïda l’any 1508 i pertanyia a la família Busquets, una de les més riques del Principat que s’extingí dos segles més tard amb el darrer dels seus membres, mossèn Busquets. El Consell de la Terra adquireix l’edifici l’any 1702, establint-hi la seu de les reunions, fins aleshores emplaçades en cementiris o porxos d’Andorra la Vella.

A Casa de la Vall s’hi continuen celebrant sessions tradicionals com la de Sant Tomàs (21 de desembre) o els juraments dels consellers generals, però fora d’aquestes dates funciona com a museu. Es distribueix en quatre plantes: el soterrani (antigament la presó del país); la planta baixa, on anys enrere el Tribunal de Corts administrava justícia; el primer pis on s’hi emplacen la Sala del Consell, la Sala dels Passos Perduts, la cuina, una capella consagrada a Sant Ermengol, i el cèlebre armari de les 7 claus, que alberga documents històrics del Principat, com el Manual Digest d’Antoni Fiter i Rossell; i l’altell, ara destinat a exposicions temporals.

Avui, des de Casa de la Vall s’observa un mar d’edificis que dificulten la contemplació dels retalls de muntanyes al fons, però no fa tant als seus peus s’hi estenia una impressionant vista dels prats i el paisatge que li dóna nom. •

Volem que els teus projectes siguin reals

La teva assegurança de vida/estalvi et permetrà gestionar els teus estalvis en tot moment i gaudir-ne quan més ho necessitis.

Rendibilitat

En funció dels teus objectius

Flexibilitat total

Tu decideixes l’aportació

Fiscalitat

Avantatges fiscals

Feliç dia de la Constitució

Primes suplementàries

Aportacions extraordinàries

Liquiditat

Sol·licita els teus estalvis

Transparència

Un equip proper

www.assivori.com

l’Andorra “moderna”

Si jutgem per les xifres (set Caps de Govern) pot semblar que la resta de països superen en Història a Andorra, una apreciació del tot errònia. El Principat s’ha legislat durant segles de manera particular, aquest és un dels molts trets diferencials que el caracteritzen, però la realitat és que el Consell de la Terra (llavor de l’actual Consell General) és dels més antics del món; l’origen data del 1419, i tot i que és probable que la figura de cònsol existís des de molt abans, és a partir d’aquest any quan comença a transcriure’s.

ELS CAPS DE GOVERN I ELS SÍNDICS GENERALS DE CAPS DE GOVERN

ÒSCAR RIBAS:

Mandat: 8 de gener de 1982 – 21 de maig de 1984/ 12 de gener de 1990 – 7 de desembre de 1994. Agrupament Nacional Democràtic.

Fet remarcable: Pioner a parlar català a l’ONU.

El mateix passa amb el rol del síndic general (president del Parlament i del poder legislatiu): hi ha hagut 7 des del 1993, però el títol és vigent des de, com a mínim, el 1419.

La figura del Cap de Govern (president del poder executiu) s’institueix l’any 1981, ostentant el càrrec Òscar Ribas: el designa el Consell General, essent (fins ara sempre) el líder del partit més votat pel poble.

MARC FORNÉ:

Mandat: 7 de desembre de 1994 –27 de maig de 2005. Partit Liberal d’Andorra.

Fet remarcable: Inicia les relacions d’Andorra amb els EUA.

ALBERT PINTAT:

Mandat: 27 de maig de 2005 – 5 de juny de 2009. Partit Liberal d’Andorra.

Fet remarcable: Figura cabdal en la liberalització econòmica del país.

JAUME BARTUMEU:

Mandat: 5 de juny de 2009 – 12 de maig de 2011. Partit Socialdemòcrata d’Andorra.

Fet remarcable: Inicia les relacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea.

ANTONI MARTÍ:

Mandat: 12 de maig de 2011 – 15 de maig de 2019. Demòcrates per Andorra.

Fet remarcable: Legalitza les unions entre persones del mateix sexe.

SÍNDICS GENERALS

JORDI FARRÀS:

Mandat: 12 d’abril de 1992 – 19 de gener de 1994. Agrupament Nacional Democràtic.

JOSEP DALLARÈS:

Mandat: 19 de gener de 1994 –10 de març de 1997/ 19 de maig de 2009 – 28 d’abril de 2011. Agrupament Nacional Democràtic (durant el primer mandat) / Partit Socialdemòcrata d’Andorra (durant el segon mandat).

FRANCESC ARENY:

Mandat: 10 de març de 1997 – 17 de maig de 2005. Partit Liberal d’Andorra.

JOAN GABRIEL:

Mandat: 17 de maig de 2005 – 19 de maig de 2009. Partit Liberal d’Andorra.

VICENÇ MATEU:

Mandat: 28 d’abril de 2011 – 2 de maig de 2019. Demòcrates per Andorra.

ROSER SUÑÉ:

Mandat: 2 de maig de 2019 – 26 d’abril de 2023. Demòcrates per Andorra.

CARLES ENSENYAT:

Mandat: 26 d’abril de 2023 –Present. Demòcrates per Andorra.

XAVIER ESPOT:

Mandat: 15 de maig de 2019 – Present. Demòcrates per Andorra.

Fet remarcable: Reprèn les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea.

SÍNDICS ACTUALS

SÍNDIC CARLES ENSENYAT

Cal mencionar Josep Pintat com a únic Cap de Govern de l’època preconstitucional SUBSÍNDICA SANDRA CODINA

Agenda DIA DE LA CONSTITUCIÓ

EN EL MARC DEL 31È ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA, LA CASA DE LA VALL I EL CONSELL GENERAL OBRIRAN PORTES PER OFERIR A TOTHOM UN SEGUIT D’ACTIVITATS AL VOLTANT DE LA HISTÒRIA I LA REALITAT D’ANDORRA.

13 DE MARÇ

Des de les 17 a les 20.30 h. Vigília del Dia de la Constitució, amb una jornada dedicada als més petits de la casa, amb tallers creatius i berenar pels infants.

Entre les 19 h i les 22 h. Il·luminació especial a la Casa de la Vall.

14 DE MARÇ

10 h i 14 h.

Jornada de portes obertes Actuacions musicals a la plaça del Consell General

10:15 h. Conjunt d’acordions de l’Institut de Música d’Andorra la Vella.

10:45 h. Grossband

11:30 h. Ballada de sardanes

12:00 h. Tradicional concert del Dia de la Constitució a càrrec de l’ONCA al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

18:00 h. Sessió tradicional del Dia de la Constitució a l’hemicicle de Casa de la Vall i, posteriorment, la recepció al vestíbul del Consell General amb el discurs del síndic general.

Entre les 19 h i les 22 h. Il·luminació especial a la Casa de la Vall.

El disseny del cartell que commemora l’aniversari de la Carta Magna, enguany, ha estat a càrrec de Berta Daina i Arnau Serra. Els joves dissenyadors han creat un cartell tridimensional en el qual es pot observar el text de la Constitució a través de l’obertura de cadascuna de les lletres que conformen el text ‘31è aniversari de la Constitució d’Andorra.

necessites

al

És el mateix parlar de

premenopausa i perimenopausa?

LA PREMENOPAUSA I LA PERIMENOPAUSA SÓN DUES ETAPES DISTINTES EN LA TRANSICIÓ CAP A LA MENOPAUSA, PERÒ NO SÓN EL MATEIX. LA PREMENOPAUSA ES REFEREIX AL PERÍODE ANTERIOR A LA PERIMENOPAUSA, DURANT EL QUAL ELS NIVELLS HORMONALS COMENCEN A FLUCTUAR, PERÒ ENCARA ES MANTÉ LA MENSTRUACIÓ REGULAR. LA PERIMENOPAUSA, EN CANVI, ÉS LA FASE QUE PRECEDEIX LA MENOPAUSA I ES CARACTERITZA PER CANVIS HORMONALS MÉS PRONUNCIATS I SÍMPTOMES ESPECÍFICS.

Principals símptomes de la perimenopausa

▶ Irregularitats menstruals: canvis en la freqüència, durada i intensitat del cicle menstrual.

▶ Sensació súbdita de calor intensa que afecta el cos, especialment la part superior.

▶ Insomni: Dificultat per agafar el son o mantenir-la durant la nit.

▶ Sequedat vaginal: Disminució de la lubricació vaginal, que pot causar incomoditat durant les relacions sexuals.

▶ Canvis d’humor: Oscil·lacions emocionals, irritabilitat o tristesa sense raó aparent.

▶ Disminució del lívid: Reducció de l’interès pel sexe.

▶ Fatiga: Sensació persistent de cansament o esgotament.

▶ Problemes de memòria i concentració: Dificultat per recordar informació o centrar-se en tasques.

Tot comença al voltant dels 40 anys...

La perimenopausa generalment comença al voltant dels 40 anys, tot i que pot variar en cada dona. Com es presenta la menstruació durant aquesta etapa?

Durant la perimenopausa, la menstruació pot ser irregular, amb canvis en el color i la quantitat de sang. A vegades pot aparèixer més fosca o amb coàguls, i la freqüència dels períodes pot ser més espaiada o més freqüent del que és habitual per a cada dona.

Abans dels 40 anys una de cada 100 dones pot patir menopausa precoç...

La menopausa precoç, també coneguda com fallo ovàric prematur (FOP), és la cessació de la menstruació abans dels 40 anys. Els ovaris deixen de funcionar, no hi ha ovulació i, per tant, desapareix la menstruació. Pot ser causada per factors genètics, tractaments mèdics com la quimioteràpia o la radioteràpia, cirurgies que afecten els ovaris i altres condicions de salut. Segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), una de cada 100 dones menors de 40 anys i una de cada 1000 abans dels 30 anys pateixen el fallo ovàric prematur.

Els símptomes de la menopausa precoç són similars als de la menopausa natural i poden incloure fogots, sequedat vaginal, canvis d’humor, problemes de son, suors nocturns, manca de desig sexual, mal de cap i canvis en el pes, entre altres.

Es pot revertir la menopausa precoç?

La menopausa precoç no es pot revertir, però hi ha tractaments disponibles per alleugerir els símptomes i protegir la salut òssia i cardiovascular. Els tractaments inclouen teràpia hormonal, suplements de calci i vitamina D per a la salut òssia, així com canvis en l’estil de vida per millorar la salut cardiovascular.

Una anàlisi de sang és clau per detectar aquesta afectació i començar a tractar-la

Una anàlisi de sang pot ajudar a determinar si una dona té menopausa precoç, mitjançant la comprovació dels nivells hormonals, com l’hormona fol·liculoestimulant (FSH) i l’estradiol. Els nivells baixos d’estradiol així com l’augment de l’hormona (FSH) confirmaran el diagnòstic.

Què passa amb l’embaràs?

Malgrat tenir la menopausa precoç, encara és possible quedar embarassada. Es pot recórrer a la fecundació in vitro (FIV) per intentar recuperar alguns òvuls madurs amb l’estimulació ovàrica.

Consells útils

Com afrontar la Insuficiència Ovàrica

Prematura (IOP)?

La divulgadora sobre nutrició i menopausa, Carla Romagosa recomana tenir un estil de vida saludable per alleugerar l’impacte de la insuficiència ovàrica en aquesta etapa de la vida.

Si durant 12 mesos consecutius no hi ha menstruació, la menopausa ha arribat...

Es considera que la menopausa arriba quan una dona ha passat 12 mesos consecutius sense tenir la menstruació. En aquest període, el cos de la dona deixa de produir d’estrogen i progesterona. La manca de menstruació ve acompanyada dels símptomes com ara els fogots, la sequedat vaginal, depressió, mal humor i ansietat, entre d’altres. Tot i que la seva arribada també pot suposar osteoporosi, malalties cardiovasculars, incontinència urinària i pèrdua de cabell.

Els símptomes no són per a tota la vida...

Els símptomes de la menopausa poden durar diversos anys, en alguns casos fins a una dècada o més, però solen disminuir amb el temps.

▶ Teràpia hormonal. Amb una mínima dosi s’aconsegueix protecció cardiovascular i òssia, així com estabilitat psicològica i disminució de l’insomni.

▶ Teràpia psicològica. Aquesta teràpia és un complement al tractament hormonal millorant els símptomes vasomotors i psicosexuals.

▶ Alimentació saludable. Seguir un estil de vida saludable i una dieta antiinflamatòria i rica en prebiòtics i probiòtics, triptòfan, magnesi, vitamina B6 i vitamina D és clau.

▶ Estar en moviment. Fer activitat física en aquesta etapa de la vida és imprescindible. Es recomana alternar l’exercici físic gravitatori (estiraments i força) i l’exercici no gravitatori (natació, relaxació, cardiovascular, muscular) amb una vida sexual activa.

▶ Descans. L’insomni pot derivar en augment de pesos, diabetis, hipertensió i altres patologies neuro-degeneratives i fins i tot, càncer. Per aquest motiu, es recomana seguir una teràpia cognitiva conductual de l’insomni (TCCI) per regular l’estrès i aconseguir nous hàbits i rutines de son.

▶ Fer comunitat. Per no sentir-se sola en aquesta etapa és molt important buscar suport i fer comunitat amb altres dones que estiguin en la mateixa situació, compartint vivències i experiències.

Menopausa

Climateri

Postmenopausa

Premenopausa

Postmenopausa

40 45 50 51 65

Què és el climateri?

És el període de transició gradual de l’estat reproductiu o període fèrtil de la vida al no reproductiu. Aquest període abasta la perimenopausa, la menopausa i la postmenopausa.

Quins aliments activen els estrògens?

▶ Llavors de lli, xia, gira-sol i anís

▶ Verdures: Remolatxa, albergínia, cogombre, enciam, bròcoli, advocat i pastanaga

▶ Fruites: Poma, cirera, nabius, gerd, peres, raïm, kiwi, taronja i albercocs.

▶ Llegums i proteïnes: llenties i ous.

▶ Soja i derivats

Sexualitat i menopausa

L’ACTIVITAT SEXUAL DURANT LA MENOPAUSA POT VEURE’S AFECTADA, ESPECIALMENT A CAUSA DE LA SEQUEDAT VAGINAL I LA DISMINUCIÓ DEL LÍVID.

Durant aquesta etapa hi ha una disminució del trofisme dels òrgans que depèn de les hormones que es deixen de produir, estrògens i progesterona, afectant especialment la vagina i també algunes estructures de l’aparell urinari. Generalment, l’atròfia vaginal i vulvar unida a la disminució de la lubrificació poden produir un coit dolorós.

Què passa amb el sòl pelvià?

Pel que fa al sòl pelvià, durant la menopausa pot debilitar-se, augmentant el risc d’incontinència urinària, fecal i de gasos, així com dolor a la vulva i la vagina. Per millorar aquesta condició, es poden realitzar exercicis de Kegel per reforçar els músculs del sòl pelvià i buscar orientació d’un professional de la salut pelvià si és necessari.

Segons Elena Navarro, especialista en benestar femení, menopausa i creadora del programa ‘Reconeix-T i navega pels canvis amb confiança’, la pràctica d’exercici físic regular, incloent-hi exercicis específics pel sòl pelvià i el Pilates, afavoreix la circulació sanguínia a la zona pelviana, ajudant a mantenir l’elasticitat dels teixits i a mitigar la sequedat.

Quant a la sequedat vaginal, l’especialista destaca la importància d’adoptar un enfocament holístic que inclogui canvis en la dieta i l’exercici. A més de considerar una consulta amb un professional mèdic, també recomana la incorporació d’aliments rics en àcids grassos omega-3 i fito estrògens presents en soja i llegums per millorar la lubricació natural.

Quin impacte té la menopausa sobre la nostra salut òssia?

La menopausa pot tenir un impacte negatiu en la salut òssia, ja que la disminució dels nivells d’estrògens pot conduir a la pèrdua de densitat òssia i augmentar el risc d’osteoporosi. L’osteoporosi, coneguda com la malaltia silenciosa, pot passar desapercebuda fins que els ossos són tan dèbils que qualsevol

força, cop o caiguda poden causar una fractura o derrocament d’una vèrterbra. Generalment, l’osteoporosi també està relacionada amb una dieta pobra en calci. Hem de tenir en compte que amb els anys, l’absorció de calci disminueix i les necessitats són més altes. Per reduir el seu impacte es recomana fer exercicis de força, menjar aliments rics en calci, fer ús de suplements vitamínics, evitar el consum de medicaments amb esteroides i anticoagulants, i limitar el consum d’alcohol i el cigarro.

L’augment de malalties cardiovasculars també és un fet amb la menopausa...

Les malalties vasculars constitueixen un risc major després de la menopausa, amb l’augment de casos d’infarts i angina de pit. La falta d’estrogen, juntament amb el procés d’envelliment, provoca un augment de colesterol, principalment un increment en el colesterol LDL i una disminució en el colesterol HDL. A més, amb els anys, hi ha una tendència a la diabetis, obesitat i hipertensió arterial, que són factors nefastos per al cor. Per tant, els controls de salut regulars són essencials per detectar i tractar qualsevol problema cardiovascular de manera oportuna.

Caiguda del cabell

Pel que fa a la caiguda del cabell, aquesta és causada per canvis hormonals i la disminució de la producció d’estrògens durant la menopausa. Aquesta situació es pot revertir utilitzant productes capil·lars específics, optant per un tall de cabell més curt que doni una aparença més plena i saludable, i amb una dieta equilibrada rica en nutrients essencials per a la salut del cabell.

La millor ocasió per brindar per les dones

Gabriela Cuba:

Gaudir durant la menopausa també és possible

AIXÍ HO ASSEGURA GABRIELA CUBA, DIRECTORA DE LA CLÍNICA WONNDER, ESPECIALITZADA EN SALUT FEMENINA. COM A ESPECIALISTA EN HORMONES, CUBA DESTACA LA IMPORTÀNCIA

D’AFRONTAR LA MENOPAUSA AMB INFORMACIÓ

I SUPORT PROFESSIONAL PER GAUDIR D’AQUESTA ETAPA. A MÉS, INSISTEIX EN LA NECESSITAT D’ANALÍTIQUES A L’INICI DEL CICLE MENSTRUAL, ENTRE EL 3r O 5è DIA, O EN QUALSEVOL MOMENT DEL MES SI NO HI HA MENSTRUACIÓ, PER COMPRENDRE L’ESTAT DE LES HORMONES I L’IMPACTE QUE GENERA LA BAIXADA DELS ESTRÒGENS EN EL COS DE LA DONA. TAMBÉ SUBRATLLA LA IMPORTÀNCIA DE LA VITAMINA D I L’EXERCICI FÍSIC, ESPECIALMENT EL DE FORÇA, PER MANTENIR EL BENESTAR HORMONAL I LA DENSITAT ÒSSIA.

Entrevista i fotografia: Noelia Farias

És possible arribar a la menopausa sense que els canvis hormonals afectin el benestar?

Tindràs canvis hormonals o no, depenent com es vagi donant la teva vida, però a la menopausa arribaràs tant sí com no. La idea és arribar tan bé com sigui possible i gaudir aquesta etapa, no arribar amb por o amb desconeixement. Crec que la por va lligada a aquest tabú, al desconeixement, perquè si obtens informació de la mà de professionals i no només del que trobes per internet, estaràs més empoderada per afrontar aquesta etapa, tan bé com sigui possible, acompanyada d’un equip psicològic, de nutricionistes, de ginecòlegs, d’un fisioterapeuta de sòl pelvià i d’un entrenador personal, que t’estarà recolzant en tot moment perquè puguis buidar tots els dubtes que tinguis i travessar els canvis el millor possible.

“Durant la menopausa puja el colesterol i augmenta el risc de patir alguna malaltia cardiovascular”

En quin moment del cicle és recomanable fer una analítica per a conèixer l’estat de les hormones?

Entre el tercer i el cinquè dia del cicle, entengui’s com el dia un, el dia que la menstruació baixa de color vermell, no marró, és quan s’han de fer les analítiques hormonals, perquè si t’han fet l’analítica el dia catorze, és normal que la FSH (Hormona fol·liculoestimulant) i la LH (Hormona luteïnitzant) estiguin altes, que és un símptoma característic de la menopausa, i això pot donar lloc a confusions. Aquestes dues hormones la FSH i la LH es disparen superalt, per sobre de 20. Per què? Perquè el cos intenta madurar fol·licles que ja no hi són i, com no hi són, fa que la LH pugi per a ovular, però no passarà perquè no hi ha fol·licles.

Que hi hagi menstruació no significa que existeixi ovulació…

Clar, que menstrues no significa que ovulis, pots menstruar, però no estar ovulant perquè no hi ha fol·licles o perquè en queden molt pocs. Llavors hi ha un mes que ovules, tres no i així. Què passa? Que, si a mi em fan una analítica el dia 14, 15 o 17, que seria com la finestra d’ovulació, la LH i la FSH estaran altes. Per això, és molt important tenir en compte el moment del cicle per a conèixer l’estat real de les hormones.

L’estrogen és l’hormona responsable de gran part dels símptomes de la menopausa…

Sí, l’estrogen durant la menopausa ens donarà uns quants problemes. Aquesta hormona, durant el tercer i cinquè dia del cicle ha d’estar entre 30 i 50 d’una unitat concreta, en dona fèrtil, però en menopausa el característic és que baixi de 30. Aquest estrogen per sota de 30 és el que provocarà sequedat vaginal, greix en la zona abdominal, perquè l’estrogen té funció cerebral, ja que té receptors en el cervell i receptors en l’intestí. Per tant, pot provocar inflor abdominal, acumulació de greix abdominal i farà que sigui impossible perdre pes. També en aquesta etapa, a causa de les hormones, apareix l’ansietat, la depressió i la pèrdua de memòria. M’oblido de les coses, estic més irritable, responc malament i estic més irascible.

Així i tot, cada menopausa és un món. No totes tindrem la mateixa menopausa, però s’ha d’estar atenta a aquests canvis per a disminuir el seu impacte.

Per què puja el colesterol amb la menopausa, quina relació hi ha?

Efectivament, durant la menopausa puja el colesterol i augmenta el risc de patir alguna malaltia cardiovascular. El colesterol alt, conegut com el ‘dolent’ (LDL), és un indicador que alguna cosa està passant. Tenim també un colesterol bo, que és l’HDL. Del colesterol es formen les hormones, es formen els andrògens, que són les hormones masculines, com pot ser la testosterona, i, a més, es forma l’estrogen, que podem dir que és l’hormona femenina. Les dones també tenim testosterona i els homes també tenen estrogen, però a proporció, una dona té més estrògens que testosterona, i un home té més testosterona que estrogen. Durant la menopausa, en tenir la testosterona i l’estrogen pel sòl, el meu colesterol, que d’aquí ve i d’aquí es formarà, què fa? Puja, puja, puja, puja, perquè no en té suficients. Si jo tinc una bona relació estrogen-testosterona, no tinc per què tenir un colesterol alt. En aquesta etapa també tendeix a disminuir el nivell d’estrògens i de testosterona, perdem massa muscular.

“Amb la menopausa s’afebleix el sòl pelvià perquè baixa la testosterona i la musculatura es fatiga”

D’aquí la importància de fer esport durant la menopausa?

És important que quan una dona arribi a la menopausa, encara que no hagi fet esport mai, ni que sigui dos dies a la setmana, faci alguna activitat de força per a augmentar la testosterona. Sempre associem el càrdio amb la pèrdua de pes, de greix i, com que costa perdre-ho, tothom fa càrdio, es menja menys hidrats, però al final s’estressa més el cos. Si tu tens un estrès perquè estàs fent més activitat física, l’excés de càrdio en aquesta situació alterarà més les hormones. A més, si restes menjar, vol dir que tens menys calories o menys energia, el teu cos no té com respondre, per això és important la força.

Fer força és la clau...

Quan una dona entra de ple en la menopausa?

Es parla de menopausa quan passes dos anys sense menstruació. Si durant un any i nou mesos, menstrues un dia, ja no és menopausa, has de comptar dos anys seguits sense menstruació. Aquell període abans de la menopausa es diu climateri i pot durar de 10 o 15 anys fins que arribi la menopausa.

Sí, has de menjar saludable i fer força per a pujar la testosterona. Això farà que tinguis bona massa òssia i bona massa muscular. Si jo tinc una massa muscular que no està fatigada, això estreny l’os i l’os guanya densitat. Per tant, evito l’osteoporosi. És a dir, al final l’os creix. No creix en llarg, però els quilos d’os augmenten. L’os té com uns forats a dins, com més forats, osteoporosis, com menys forats, os més fort. L’esport ajuda a regular la testosterona, millorar la fatiga, l’osteoporosi i, com a conseqüència, anivella els estrògens.

La falta de vitamina D perjudica els ossos?

Si els estrògens estan baixos, la vitamina D també baixa. Aquesta falta de vitamina D provocarà menys calci, perquè és la precursora del calci, i, per tant, menys densitat òssia i més osteoporosi o osteopènia, que és l’etapa prèvia de l’osteoporosi. Molta gent creu que per prendre llet enriquida en calci suplementarà la seva falta. Jo sempre dic, no gastis diners en llet enriquida en calci, perquè el cos té un màxim de quantitat de calci al dia. Si al teu cos li dones més d’aquesta quantitat al dia, se satura, no l’utilitzarà, i el que pot passar és que se’t calcifiquin els òrgans. És important que el nostre cos tingui vitamina D per a fabricar aquest calci.

I aquesta vitamina D, com s’aconsegueix?

La vitamina D se sintetitza pel sol en els mesos d’estiu, de juny a agost. És igual que estiguis a Barcelona, que aquest sol no farà res, si no es pren en aquests mesos. T’has d’exposar al sol en èpoques bones, sense protecció solar, en les hores permeses. És a dir, entre les 9 i les 10 del matí, mitja hora, sense protecció, sobretot, la zona de la cara, el pit, l’escot, les espatlles i la cara. Però, com no tothom es pot exposar a aquesta hora, l’ideal és suplementar-se amb pastilles. És a dir, sobretot que sigui vitamina D3 i més K2, per què? Perquè la vitamina D afecta a la vitamina K, que és la vitamina que té a veure amb la coagulació. Llavors, si la prens per molt de temps, que sigui vitamina D3 més K2, perquè molt de temps de vitamina D baixa la vitamina K i pots tenir un problema de coagulació. Hi ha casos en què les dones se la prenen durant tres mesos i se’ls ajusta tot. Hi ha casos que la necessiten prendre per a tota la vida. Si es consumeix, perquè la necessita tot l’any, cal prendre unes certes preocupacions perquè, si t’exposes al sol sense protecció, es pot tacar la pell i surten com unes taques blanques als braços.

suplements. Tenim un suplement que, a la setmana, et treu la sequedat i, quan parlo de sequedat vaginal, també parlo de sequedat en la pell, als braços i en la cara. La idea és que, per molt que prenguis suplements setmanalment i no tinguis sequedat vaginal, tinguis unes relacions superplaents, no utilitzis lubrificants, i tinguis alta la libido; no hagis de prendre’ls tota la vida. Més enllà que siguin naturals el cos ha d’aprendre a funcionar per si mateix a aquesta nova etapa.

La menopausa no necessàriament ha de ser una etapa traumàtica per a una dona…

No, amb l’ajuda de totes les àrees d’especialitats mèdiques, es pot gaudir d’aquesta etapa de la vida, perquè no ets un úter, una sequedat vaginal, una hormona baixa, ets una dona amb un entorn, amb preocupacions, amb més òrgans i amb un sistema hormonal que depèn de molts factors.

El factor psicològic, sobretot, juga un paper important en aquest període…

Sí, perquè es creu que quan arriba la menopausa, la dona deixa de ser dona i passa a ser una vella. És una idea que encara persisteix i que la tenen la majoria de les dones, però que es podria revertir amb educació. Hi ha dones que venen al consultori i que no coneixen el seu cicle menstrual. No saben si han ovulat, ni què significa el flux blanc, ni el flux transparent, no saben identificar el seu flux vaginal. Com a professionals hem de subministrar tota aquesta informació per a empoderar a les dones i que sàpiguen què passa en el seu cos, com es pot regular, coneixent l’arrel del problema.

“És important que quan una dona arribi a la menopausa faci alguna activitat de força per a augmentar la testosterona”

El sòl pelvià també s’afebleix durant aquesta etapa…

Sí, s’afebleix el sòl pelvià perquè baixa la testosterona i la musculatura es fatiga. Per això, pot haver-hi atròfia bulbar, cistitis, sequedat vaginal i dolor a l’hora de tenir relacions. Si no li poses remei a la sequedat vaginal, les relacions sexuals seran dolentes, i tota aquella zona empitjorarà. Per això, cal treballar el sòl pelvià perquè, mentre s’arregla el tema dels estrògens, tractem la sequedat amb

Es normalitzarà la menopausa algun dia?

Els fogots per exemple sí que estan vinculats més amb la menopausa i es veuen com una cosa normal, però que sigui normal no vol dir que calgui aguantar-los tota la vida. Algunes dones venen al consultori i m’expliquen que pateixen incontinència urinària i el prenen com una cosa normal. No, no és normal, es pot revertir i es pot tenir qualitat de vida, sense haver d’estar amb una compresa tota la vida. També s’associa la menopausa amb el final de la vida sexual. Arribar als 50 anys, no significa no poder tenir una vida sexual activa. Tinc pacients que tenen 55 anys i m’han dit, estic gaudint més que als 25 i ha estat un canvi de vida total. S’ha d’entendre que no només és un canvi físic, al final és un canvi de mentalitat, i que com a dones no tenim una data de caducitat. •

Viatjar amb els amics és viure aventures úniques, riures constants i records inoblidables.

Viatjar amb la teva parella és descubrir nous racons, viure moments únics i créixer junts.

Viatjar amb la Família és gaudir de moments màgics.

Rutina TABATA de 7 minuts per combatre la pèrdua

muscular i òssia

L’ACTIVITAT FÍSICA HA DEMOSTRAT SER UN DELS ELEMENTS

CLAU PER A UNA VIDA SALUDABLE, AMB IMPACTES

SIGNIFICATIUS PEL NOSTRE BENESTAR. NO ES TRACTA NOMÉS DE MANTENIR UN COS EN FORMA, SINÓ QUE TAMBÉ

CONTRIBUEIX A LA REDUCCIÓ DE L’ESTRÈS, AL CONTROL

DEL PES I A LA FORTALESA MUSCULAR, QUE SÓN ASPECTES

FONAMENTALS PER PREVENIR FRACTURES I ALTRES

PROBLEMES ASSOCIATS A LA SALUT ÒSSIA.

Dibuixos work out: Rutina Ejercicio

L’activitat física ha demostrat ser un dels elements clau per a una vida saludable, amb impactes significatius pel nostre benestar. No es tracta només de mantenir un cos en forma, sinó que també contribueix a la reducció de l’estrès, al control del pes i a la fortalesa muscular, que són aspectes fonamentals per prevenir fractures i altres problemes associats a la salut òssia.

Tothom pot fer exercici físic, però abans de començar hem de saber quina és la nostra condició física i evitar exercicis d’alta d’intensitat. Sempre hem de començar amb un escalfament adequat, on es comencin a moure els braços, canells, turmells i cames. Simplement amb el pes del nostre propi cos és suficient per fer una bona rutina d’entrenament, tot i que si volem més intensitat, podem afegir bandes elàstiques o peses.

L’autoconsciència corporal és crucial. Si algun exercici no ens és còmode, és preferible ajustar-lo per evitar futures lesions. Si notem alguna molèstia persistent hem de consultar-ho amb un professional.

Per fer l’exercici més agradable, acompanyar-lo amb música és una molt bona opció. Les teves cançons preferides poden mantenir la motivació i transformar l’activitat física en una experiència més agradable i gratificant.

Anima’t i segueix amb nosaltres la següent rutina:

TABATA de 7 minuts

Lunges

Flexions

Abdominals

30 segons

Es treballa el recte major de l’abdomen, els obliqüis, espatlles i cames, i en menor mesura els glutis, els tríceps i el pectoral.

Descansa 10 segons

Enforteix els músculs de les extremitats inferiors.

Descansa 10 segons

30 segons

Treballa els dorsals i l’abdomen.

Descansa 10 segons

Posa’t dreta amb les cames juntes i els braços a banda i banda. Salta a l’aire. En saltar, separa les cames i estira els braços sobre el cap. Torna a la posició inicial i repeteix el moviment.

Col·loca’t d’esquena a la paret. Baixar a poc a poc el cul mentre mantens l’esquena totalment enganxada a la paret i doblega els genolls sense superar les puntes dels peus. Les cames han de formar un angle de 90 graus.

A peu dret, avança una cama i baixa cap a terra. Mantén el cos recte. Canvia de cama.

FOTO 4 + FOTO 5

tocant els talons FOTO 6

Pujar i baixar un escaló FOTO 7

Squad FOTO 8

30 segons

30 segons

Treballa el pectoral, tríceps, deltoides i enforteix el core i l’espatlla.

Descansa 10 segons

Exercita els abdominals obliqüis.

Descansa 10 segons

30 segons

30 segons

Córrer en el lloc FOTO 9

Fons de tríceps FOTO 10

Plantxa amb avantbraços FOTO 11

Contracció de glutis FOTO 12

30 segons

Ajuda a guanyar força i tonificar els músculs de les cames i dels glutis.

Descansa 10 segons

Treballa glutis, quàdriceps i isquiotibials.

Descansa 10 segons

Afegim una mica de cardio i tonifiquem diversos músculs com els quàdriceps, els isquiotibials, els glutis, les panxells, l’abdomen i els braços.

Descansa 10 segons

30 segons

Exercita els tríceps, però també el core, les panxells, els glutis i els malucs.

Descansa 10 segons

30 segons

Enforteix els braços, els tríceps, el core i els quàdriceps.

Descansa 10 segons

30 segons

Treballa els músculs de les cames i també l’abdomen.

Estira’t boca terrosa i col·loca els braços més oberts que l’amplada de les teves espatlles. Puja i baixa fent força amb els braços i mantenint el cos recte. Si ets principiant, recolza els genolls a terra.

Estira’t de cara amunt i doblega els genolls. A continuació, amb els braços i el cos estirats, intenta tocar un taló i després l’altre.

Necessites un tamboret, una cadira o un escaló ferm i segur. Amb les mans a la cintura puja un peu i després l’altre. Baixa i repeteix el mateix, però amb la cama contrària.

Amb l’esquena recta, baixa el cul com si et volguessis asseure en una cadira. Els genolls no poden superar les puntes dels peus.

Només has d’elevar les cames com si estiguessis corrent, però sense moure’t del lloc.

Asseu-te en una cadira col·locada a la teva esquena i recolza’t amb els braços sobre ella. Amb l’esquena recta apuja i abaixa els braços.

Estira’t boca a baix en una superfície tova i eleva el cos sobre els teus peus. Recolza els teus avantbraços a terra i mantingues les cames lleugerament obertes.

Posa’t en la postura del gos i eleva una de les teves cames cap al costat, contraent els glutis. Per més intensitat hi pots afegir un pes.

MASSADA

THE NATURAL

THERAPY

Nova línia Plenitude

PLENITUDE ÉS LA NOVA LÍNIA DE COSMÈTICA FACIAL NATURAL DESENVOLUPADA PER MASSADA QUE FUSIONA ACTIUS DE BIOTECNOLOGIA ORGÀNICA AMB INGREDIENTS

D’ORIGEN NATURAL. AQUESTA FÓRMULA INNOVADORA ESTÀ CREADA PER APORTAR

VOLUM ALS TEIXITS, OMPLIR, REDENSIFICAR I RECOL·LOCAR PÒMULS, OVAL FACIAL I GALTES, ACONSEGUINT EL DESITJAT “EFECTE PLUMPING”. A MÉS A MÉS, CONTRIBUEIX A PREVENIR L’APARICIÓ DE TAQUES, FLACCIDESA I ARRUGUES.

UN NOU TRACTAMENT A CABINA

AL TEU CENTRE DE BELLESA D’ALTA COSMÈTICA NATURAL

Nou tractament Plenitude Redensificador amb Efecte Plumping:

Aquest protocol fusiona els principis actius dels nous productes de la línia amb la màgia de l´Àgata Dentrítica, coneguda com la Pedra de la Plenitud. El seu objectiu principal és redefinir l’oval facial, brindant no només una transformació física, sinó també un profund benestar interior.

Una pedra que desplega sobre propietats energètiques úniques per induir una sensació de serenitat, pau i calma. En combinació amb els potents actius dels productes de Plenitude, la pedra s’adapta de manera harmoniosa als contorns facials, treballant per redefinir l’oval i aportar-ne una lluminositat inigualable mitjançant la subtil llum que emana el mineral sobre la pell. Així, es treballa la fàscia mitjançant una sèrie de tècniques i moviments gràcies als quals els actius dels cosmètics penetren més profundament a la pell optimitzant al màxim els resultats.

2 productes excepcionals

Plenitude The Prime Serum i Lip Volume Redensifying Cream, formulats amb més de 25 actius d’origen natural, amb una textura única, que actuen a les tres capes de la pell nodrint i hidratant en profunditat el teixit connectiu millorant la capacitat de resposta als agents externs que produeixen l’envelliment.

Plenitude The Prime Serum

Sèrum expert en redefinir l’oval facial i realçar els pòmuls aconseguint uns contorns més definits i l’efecte plumping. La seva fórmula redensificadora conté col·lagen natural biotecnològic, idèntic al de la pell, àcid hialurònic biotecnològic vegà i tanins tensors del roure, entre altres, que permeten augmentar la densitat de la pell i omplir les arrugues des de les capes més internes de la pell.

PER A QUI ÉS AQUEST SÈRUM?

Ideal per a pells madures, fines i mancades de volum que busquen una solució per redensificar els teixits i redefinir els contorns facials.

Índex d´origen natural 99%

BENEFICIS:

▶ Redefinir l’oval facial i realçar els pòmuls.

▶ Efecte plumping, que aporta volum i farcit a la pell.

▶ Acció redensificant.

▶ Restaurar i mantenir el teixit adipós.

FORMAT: 50 ml.

Lip Volum Redensifying Cream

Crema específica per als llavis i el seu contorn que aconsegueix redensificar i retornar el volum als llavis amb un efecte plumping, així com reduir les línies d’expressió del seu contorn, el temut codi de barres, i l’aspecte de les arrugues nasogenianes. Com a resultat, la pell dels llavis llueix més llisa, hidratada i voluminosa. Formulada amb més de 25 actius d’origen natural, conté col·lagen natural de tipus I, idèntic a l’humà, Àcid Hialurponic biotecnològic que actua amb efecte reafirmant i reomplint les arrugues i Brots de Frenogreko que actua com a voluminitzador i reductor d’arrugues

PER A QUI ÉS AQUEST PRODUCTE?

Per a persones que busquen realçar de manera natural el volum dels seus llavis i disminuir les arrugues del seu contorn.

Índex d´origen natural 99%

EFECTES:

▶ Voluminitzar i aportar un efecte plumping als llavis.

▶ Reduir les línies d’expressió del contorn.

▶ Reduir l’aparença dels solcs nasogenians.

▶ Nodrir i hidratar en profunditat el teixit connectiu.

▶ Prevenir taques, flacciditat i arrugues.

FORMAT: 15 ml.

RECUPERA EL VOLUM NATURAL DEL ROSTRE

Experimenta un efecte voluminitzador que redensifica la pell, redefineix l’òval facial, realça els pòmuls i amaga arrugues.

El trobaràs al teu Centre de Bellesa d’Alta Cosmètica Natural

www.comercialrenoir.com

Quins efectes provoca la

menopausa en la pell?

ELS CANVIS DERMATOLÒGICS DURANT LA MENOPAUSA SÓN NOMBROSOS I COMPLEXOS AFECTANT DIRECTAMENT L’AUTOESTIMA I QUALITAT DE VIDA DE LES DONES. LA DEFICIÈNCIA D’ESTRÒGENS, UN TRET CARACTERÍSTIC EN LA MENOPAUSA CONDUEIX A UNA DISMINUCIÓ DE COL·LAGEN, APRIMAMENT DE LA PELL, DISMINUCIÓ DE L’ELASTICITAT I SEQUEDAT. AQUESTS CANVIS NO NOMÉS PREDISPOSEN A LA PELL A UN ENVELLIMENT MÉS RÀPID, SINÓ QUE TAMBÉ INFLUEIXEN EN LA SEVA FUNCIÓ BARRERA, CICATRITZACIÓ I REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA CUTÀNIA, A MÉS DE L’APARICIÓ DE TAQUES.

Per Elena Lafuente

La disminució de col·lagen cutani és un dels factors més significatius a l’hora de la pèrdua de fermesa i elasticitat, a més la pell es torna més prima i seca, la qual cosa ens porta a una major sensibilitat i major propensió a irritacions i lesions.

Què podem fer per a millorar la nostra pell?

▶ Tenir la pell sempre ben hidratada amb àcid hialurònic, ja que ens ajudarà a mantenir la humitat de la pell.

▶ L’ús de cremes riques en pèptids i factors de creixement ens ajudarà a evitar la flaccidesa i a generar més col·lagen, aquestes s’usen durant el matí i la nit. Els experts en aquesta mena de productes són els laboratoris Singuladerm, que ofereixen Xpert Collageneur Booster, amb les concentracions més altes, i Rapsòdia d’Arturo Alba, ja que també hidrata, regenera i és antiinflamatòria. Aquests dos productes són el blego perfecte.

▶ Una doble neteja, la primera amb un gel oliós per a arrossegar la brutícia i evitar la irritació de la pell i després un altre aquós, el Medik8 lipid Balanç, i de Manyo el Bifida Complex Ampoule Gel Cleanser són una excel·lent combinació.

▶ Els antioxidants com ara la vitamina C (afavoreix la formació del col·lagen), la superòxid-dismutasa, l’àcid ferúlic i la vitamina C convé usar-los al matí obligatòriament, perquè ajudin a pal·liar l’efecte del sol en la nostra pell, sempre combinat amb una bona protecció solar. Els meus preferits són de Skinceuticals, el C ferúlic com sèrum i una crema solar de Singuladerm de +50.

▶ Els retinoides han demostrat efectivitat en el tractament del fotoenvelliment millorant la textura de la pell i reduint l’aparició d’arrugues fines i taques de l’edat. El nostre favorit és la crema Renovadora de Retinol d’Arturo Alba, per textura i olor però sobretot per efectivitat.

▶ Complements nutricionals específics per a la menopausa, com Kobho W Balanç, que conté GABA, vitamina E, D, C, B6, L triptòfan, Pygnogenol, Transresveratro, Pygnogenol, Cimifuga racemosa, ja que no sols ajuden a la pell sinó també als fogots.

Altres complements com el Zn, CoQ10, col·lagen i àcid hialurònic bevibles són aliats meravellosos per a la pell, ja que tenen millor absorció que els comprimits i els efectes són visibles en curt termini. En aquest cas recomanem Gold Collagen Forte Plus i de Kobho Col·lagen-Hialurònic, perquè són fórmules molt completes i sense sucre. És important que no tinguin sucre, perquè el sucre produeix glicació en la pell, accelerant l’envelliment.

Els canvis en la pell també venen acompanyats d’alteracions vulvovaginals com ara la vulvovaginitis atròfica i candidiasi vulvovaginal afectant la vida sexual de les dones, provocant una pruïja intensa, dolor i alteracions en la qualitat de vida. Per combatre’ls és recomanable l’ús de complements nutricionals amb Omega 3 i Omega 7, que evitarà la sequedat de les mucoses tant dels ulls, com les de la zona vaginal.

El cabell en la menopausa també es veu afectat doncs. En aquest període es torna més fi i en molts casos arriba a alopècia androgènica femenina i en altres casos apareix hirsutisme, és a dir, surten pèls en la zona de la cara, reflectint la complexa interacció entre hormones, genètica i factors ambientals.

La teràpia hormonal substitutiva ha demostrat tenir beneficis en la pell, millorant la hidratació, elasticitat i gruix, en augmentar la producció de col·lagen, però també s’augmenta el risc de càncer i malalties cardiovasculars.

Elena Navarro:

Pionera en el benestar femení durant la premenopausa i menopausa

LA MENOPAUSA, UNA ETAPA NATURAL EN LA VIDA DE LES DONES, SOVINT ESTÀ ENVOLTADA DE MISTERI I, EN ALGUNS CASOS, D’INQUIETUD. ÉS UN MOMENT DE CANVI FÍSIC I EMOCIONAL, QUE REQUEREIX ATENCIÓ I SUPORT ADEQUATS. EN AQUEST CAMÍ CAP A LA NOVA NORMALITAT, ENTRENADORES PERSONALS COM L’ELENA NAVARRO EMERGEIXEN COM A GUIES I FONTS D’INSPIRACIÓ.

Navarro, amb més de tres dècades d’experiència en l’àmbit de la salut i el benestar, s’ha destacat com una figura de referència en la promoció de la salut femenina durant la premenopausa i la menopausa. L’Elena ha dedicat els últims 10 anys a comprendre i abordar les necessitats específiques de les dones en aquestes etapes de la vida.

Originària de Barcelona i amb més de 25 anys de residència a Andorra, l’Elena aborda amb una perspecti -

va holística, el benestar femení amb un enfocament integral que inclou l’exercici físic, nutrició, gestió de l’estrès i aromateràpia per al benestar integral de les dones. Actualment, el seu projecte més significatiu és el programa en línia Reconeix-T, que ofereix a les dones una guia completa per abordar tots els processos que experimenta el cos durant la menopaus de manera natural i sense por.

Reconeix-T i navega pels canvis amb confiança

Reconeix-T no és només un programa en línia, sinó una filosofia de vida on es tracten temes com ara el dejuni intermitent, l’alimentació antiinflamatòria, la importància de l’esport i altres canvis d’hàbits saludables per ajudar a passar el procés d’una millor manera. Elena Navarro destaca set consells per a les dones en aquesta etapa crucial:

▶ Dieta equilibrada: El dejuni intermitent pot ser una opció beneficiosa per millorar la sensibilitat a la insulina i controlar el pes.

▶ Exercici regular: Incorpora activitat física regular, com ara pilates, entrenament de força i exercicis intervals.

▶ Gestió de l’estrès: Practica tècniques com la meditació, el ioga o la respiració profunda

▶ Son de qualitat: Estableix rutines de son regulars i crear un ambient propici per al descans.

▶ Relacions Socials: Busca suport emocional amb els teus amics o familiars.

▶ Educació i Autocura: Informa’t sobre els canvis que pot patir el teu cos durant la premenopausa i la menopausa.

▶ Minimitzar l’exposició als tòxics: Evita tòxics ambientals i optar per productes de cura personal naturals.

Aromateràpia i Plantes naturals per a l’equilibri emocional

Elena Navarro també destaca l’ús de l’aromateràpia com una alternativa natural per alleujar els símptomes de la premenopausa i la menopausa. Olis essencials com ara la lavanda, la sàlvia, el gerani i el xiprer poden ajudar en la gestió de l’estrès, reduir l’ansietat i alleujar molèsties físiques associades amb aquesta etapa. I pel que fa a les plantes naturals, aquí us proporcionem una llista:

Milloren l’estat d’ànims i combaten l’insomni

Camamilla

Valeriana

Rosella de Califòrnia

Ginseng

Herbes de Sant Joan

Maca

Onagra

Posseeix efectes digestius. Es recomana beure una infusió de camamilla una hora abans d’anar a dormir.

Les seves propietats ansiolítiques són notables. De la mateixa manera que la camamilla, cal ingerir en forma d’infusió abans d’anar a dormir.

Aquesta planta és un hipnòtic natural que alleugera els nervis. Ajuda a agafar el son, gràcies al seu potent efecte sedant. El seu sabor és molt amarg i s’aconsella el consum en forma de comprimits uns 30 minuts abans de ficar-se al llit.

Antidepressius naturals

El ginseng forma part de la medicina tradicional xinesa. Se’n coneixen els beneficis antidepressius, així com la capacitat per reduir la por, l’ansietat i millorar la concentració. Es pot consumir en comprimits al llarg de tres o quatre setmanes.

Són diverses les propietats que han convertit l’herba de Sant Joan en una de les herbes medicinals més populars. No obstant això, és el seu ús contra la depressió el que més interès ha generat.

Potenciadors del desig sexual

A més de potenciar el desig sexual, disminueix els fogots i augmenta la vitalitat. Hi ha diferents varietats, però és la vermella la que ajuda a pal·liar els símptomes de la menopausa. Es recomana consumir en pols, començant amb una dosi de 3 g diaris i anar augmentant de mica en mica fins a 9 en funció dels seus efectes.

Preventius per a l’embelliment cutani de la pell

En aquest cas ens interessa l’oli essencial que s’elabora a partir de les llavors. Es pot aplicar directament sobre la pell de la cara i el cos per prevenir l’envelliment.

Elena Navarro no només és una entrenadora personal; és una guia, una mentora i una font de suport per a les dones en l’etapa de la menopausa. Amb la seva passió per millorar el benestar de les dones, ha creat un espai segur i divulgatiu a través del programa Reconeix-T, oferint les eines necessàries perquè les dones puguin abraçar tots els canvis soferts al seu cos amb confiança i vitalitat.

Elena Navarro · Infoelenanavarro@gmail.com · @elenanavarro_ec

Cuida’t com més aviat millor

i la menopausa ja no serà un problema

ÉS UNA OBVIETAT QUE CAL CUIDAR-SE DURANT TOTA LA VIDA, PERÒ CADA ETAPA VITAL D’UNA DONA S’HA D’AFRONTAR DE FORMES ESPECÍFIQUES.

Les hormones són el motor invisible que controla la salut, durant la menopausa són especialment conegudes per la mala fama que tenen, amb tots els efectes secundaris que suposa la caiguda brusca dels estrògens per a algunes dones (fogots, irritabilitat, sequedat vaginal, canvis en la composició corporal...).

Ara bé, els canvis que les dones notem en la menopausa comencen molt abans que apareguin. Aproximadament cap als 35 anys, els nivells d’estrògens ja comencen a decaure, per això és molt important establir bons hàbits de vida, no només durant la menopausa sinó almenys en la dècada prèvia a la seva aparició.

Així doncs, si a partir dels 40 anys i fins i tot abans, comencem a fer prevenció, els canvis i símptomes propis que vindran en els anys posteriors, seran menors o passaran més desapercebuts!

Aquest són alguns dels consells que hauríem de seguir:

1. Comencem a incloure de forma habitual aliments que ens ajuden a fer menys brusca la caiguda d’estrògens, són els anomenats “fitoestrògens”, i que trobem a la soja preferiblement fermentada (miso, tempeh..), llavors de sèsam i de lli moltes, llegums (fesols, pèsols) i verdures de la família de les crucíferes (col, bròquil, coliflor…).

2. Introduïm aliments rics en “mido resistent”, que obtindrem fent coure la patata o l’arròs, deixant-los refredar a la nevera durant 24 hores i consumint-los tebis l’endemà.

3. Introduïm aliments amb antioxidants rics en polifenols, per l’efecte positiu sobre el bon envelliment i que es caracteritzen per ser de colors vius i foscos com els fruits vermells (nabius, gerds, mores...), raïm negre o la magrana.

4. Assegurem una bona hidratació (aigua, infusions, brous...), no només per minimitzar els efectes secundaris de la menopausa, sinó també per mantenir la nostra pell i mucoses en bon estat.

5. Perdem la por als greixos “saludables” com l’oli d’oliva extra verge, fruits secs, advocat, peix blau (sardines, seitons o verat…), pel seu efecte antiinflamatori i potenciador d’una microbiota intestinal beneficiosa.

6. Fem exercicis de força, no només l’alimentació ajuda a conservar la massa muscular. L’aixecament de pesos, pujar escales o caminar en pujades es converteixen en imprescindibles per mantenir els músculs i els ossos forts a partir dels 40 (i fins i tot abans).

7. I per als ossos, més enllà de prendre aliments rics en calci, present en els làctics, peix blau, fruits secs, llavors…, també recordem la importància de la vitamina D procedent del sol (15-20 minuts al dia sense protecció) i també present en aliments d’origen animal com el rovell de l’ou (si és possible ecològic), el peix blau i els làctics sencers. Evitar els “lladres del calci” com els sucres, farines refinades i begudes carbonatades.

8. Protegeix la teva pell també per dins. Aquesta es torna més fina quan s’arriba a la quarantena. Estar ben hidratada i incloure aliments rics en col·lagen poden ajudar-la.

I on trobem el col·lagen?

La proteïna “antiaging” per excel·lència. Intenta incloure-la als teus menús des d’avui mateix a través d’aliments com: brous d’ossos o brous d’espines de peix, els ous (cuinats de manera que el rovell quedi quasi cru i, en canvi la clara ben cuita), el peix blau (on ens puguem menjar la pell i les espines, com per exemple, el peix en conserva si pot ser millor en envàs de vidre).

Exemples de menú:

Esmorzar:

Opció 1: Flocs de civada integral amb iogurt natural i fruits vermells

Opció 2: Pa d’espelta integral amb advocat i formatge fresc de cabra

Infusió o te verd

Dinar

Amanida: brots tendres, pastanaga, sèsam i lli molt i sardinetes

Fesols amb carabassa i bledes

Rodes de taronja amb canyella en pols

Mig matí

1 grapat d’ametlles

Sopar

Sopa de peix o bròquil amb patata (la patata millor cuita del dia anterior i refredada)

Ous escalfats amb guarnició de ruca i tomàquets cirerol

Kefir amb nous

Recorda:

No deixis per a demà el que puguis començar avui mateix!

La encaramenopausa un tabú

LA MENOPAUSA, TOT I SER UNA ETAPA NATURAL EN LA VIDA DE LES DONES, CONTINUA SENT UN TEMA TABÚ. EL SILENCI ENTORN D’AQUESTA TRANSICIÓ BIOLÒGICA IMPEDEIX QUE LES DONES EXPRESSIN LLIUREMENT LES SEVES EXPERIÈNCIES I EMOCIONS, GENERANT UN SENTIMENT DE VERGONYA I INCOMODITAT.

El tabú al voltant de la menopausa pot ser atribuït a diversos factors culturals i socials, com per exemple la por de les dones a ser percebudes com a “velles” o menys atractives. Sovint, aquests prejudicis generen un ambient en el qual les dones temen ser jutjades o estigmatitzades si en parlen obertament.

A més a més, la manca d’educació i informació sobre la menopausa fa que moltes dones se sentin desprevingudes i confuses en entrar en aquesta etapa. Malgrat això, algunes celebritats valentes han decidit trencar amb aquest silenci. Penélope Cruz, Naomi Watts, Halle Berry, Michelle Obama i Salma Hayek han parlat obertament sobre el tema, explicant les seves experiències amb la menopausa, per tal de normalitzar aquesta etapa i eliminar l’estigma associat.

18 d’octubre, una data per normalitzar la menopausa

Cada any, el 18 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Menopausa amb l’objectiu de generar consciència sobre aquesta etapa de la vida i promoure la salut i el benestar de les dones durant la menopausa.

Parlar sobre la menopausa és essencial per destriar els mites i promoure l’acceptació d’aquesta fase de la vida femenina. Les dones han de sentir-se lliures de compartir

les seves experiències i buscar el suport necessari sense por al judici social. Per això, reduir el tabú entorn de la menopausa ajudarà a generar una visió més positiva i inclusiva.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que el 2025, la menopausa afectarà al voltant del 25% de la població femenina mundial, uns mil milions de dones , una xifra que subratlla la importància de comprendre i gestionar adequadament aquesta etapa de la vida.

Penélope Cruz, Naomi Watts, Halle

Berry, Michelle Obama i Salma Hayek han parlat obertament

sobre la seva experiència amb la menopausa

ENFORTEIX LA TEVA SEGURETAT AMB EL TALLER GRATUÏT DE DEFENSA PERSONAL DE

Golden Kyu Andorra

Reivindica la igualtat entre sexes i denuncia la violència envers les dones amb GOLDEN KYU ANDORRA i el taller gratuït de defensa personal per a dones, dissenyat per adquirir habilitats essencials per afrontar situacions de perill.

Objectiu del Taller:

Aprendre tècniques bàsiques centrades en la prevenció de situacions perilloses i resolució de conflictes. Les dones que s'involucren en la defensa personal adquireixen una major confiança i estan millor preparades per enfrontar situacions de risc. L'essència de la defensa personal no radica únicament en la força, sinó en conèixer els punts febles de l'oponent.

El curs serà impartit pel director de GOLDEN KYU ANDORRA, Javier Piernas, qui compta amb més de 25 anys d'experiència.

Dates i Horaris:

Divendres 8 de març a les 19:30 h

Dimecres 13 de març a les 19:30 h

Per a més informació i inscripcions, contacta a través de WhatsApp a: +376 697 649

Juntes, som més fortes i segures! T'esperem! •

DESCOBREIX LA REVOLUCIÓ FACIAL AL CENTRE JÚLIA AMB

Work Your Face

Arriba al Centre Júlia d'Andorra la nova revolució facial, Work Your Face, el primer gimnàs facial que està triomfant a Barcelona i Madrid.

Amb un enfocament natural mitjançant massatges facials, Work Your Face et convida a cuidar la teva pell d'una manera única. Tonifica, enforteix i dona vida als músculs del rostre i del coll de la mateixa manera que ho fas amb el teu cos. Digues adeu a les arrugues i desafia els signes de l'edat amb el revolucionari Mètode WYF.

Els entrenaments facials segueixen una metodologia meticulosa, on cada sessió es divideix en Warm up, Cardio, Sculpting i Cool Down, proporcionant beneficis específics i la intensitat d'un entrenament complet.

Al Centre Júlia tens l'oportunitat de triar entre quatre entrenaments:

▶ Quick Lift: Una sessió de 35 minuts.

▶ Premium Lift: Una experiència completa d'una hora.

▶ Full Hands Lift: Un massatge facial 100% manual.

▶ Detoxify: Un tractament per netejar el teu rostre en profunditat.

SPORTY Chic

La tendència "sport chic" està reformulant el panorama de la moda, oferint una combinació harmoniosa entre l'estil esportiu i l'elegància urbana. Aquest estil, que va guanyar popularitat gràcies a la seva versatilitat i comoditat, es manté com una de les tendències més rellevants en el món de la moda actual. El concepte de "sport chic" gira al voltant de la incorporació d'elements, típicament esportius, en conjunts que serien considerats més tradicionals o formals. Això inclou la utilització de sabatilles d'estil atlètic, jaquetes bomber, pantalons de xandall i tops amb estètica esportiva combinats amb peces més sofisticades com ara blazers, abrics llargs o accessoris elegants. Una de les claus d'aquesta tendència és l'equilibri. No es tracta de vestir-se completament amb roba esportiva, sinó de trobar la combinació perfecta entre peces casual i formals. Per exemple, unes sabatilles estiloses poden ser perfectament combinades amb un pantaló de vestir i una camisa, aconseguint un look que irradia una elegància relaxada i contemporània.

Per Emma Roch

Dessuadora amb cremallera i lateral de monograma, de GUESS.

Pantaló JOGGING, de GUESS.

Plumifer d’ona Georgina, de BLAUER.

Motxila d’UMBRO X LEFTIES.

Manuelles LOUIS VUITTON.

Bambes multicolor, de GIOSEPPO.

Jaqueta varsity LONGCHAMP.

Jogger pirata, de LEFTIES.

Gorra de pell negr, d’ASOS.

ESPERIT

Quan es tracta de preparar-se per a una aventura al cor de l'Amazones, la moda es converteix en una qüestió pràctica, fusionant funcionalitat amb estil. Aquesta tendència de moda aventurera està dissenyada per afrontar els desafiaments únics d'un dels entorns més biodiversos i exigents del planeta. Els materials lleugers i transpirables són essencials en aquesta tendència. Els teixits com ara el niló i el polièster són ideals, ja que ofereixen resistència a l'aigua i a la humitat, dues condicions constants en l'ambient de la selva. En termes de color, els tons terra com el verd oliva, marró i caqui predominen, no només per la seva estètica natural sinó també per la seva funcionalitat, ajudant a camuflar-se amb l'entorn. Els patrons de camuflatge també són populars, oferint una opció estilística que s'ajusta perfectament al tema aventurer.

Per Emma Roch

Pantaló cargo, de BERSKA.

No podem oblidar els accessoris, com ara barrets amb amplis vorells per a la protecció solar, motxilles resistents a l'aigua per a l'equipament i ulleres de sol polaritzades per a la protecció ocular. Aquestes peces no només aporten funcionalitat, sinó que també afegeixen un toc estètic al conjunt d'aventura.

FRANCHI.

Bambes chunky,

Pantalons palazzo d’antelina, d’ALBERTA FERRETTI.

Jersei de cashemere de FALCONERI

Motxila FURLA D, de pell.

Ulleres de sol aviador, de BALMAIN.

Maleta trolley, de LOUIS VUITTON.

Globus terraqüi de GIORGIO ARMANI.

La primavera arriba amb la seva explosió de colors, tan brillants com els de Pintures Vázquez!

Amb més de 18 anys de trajectòria al sector, Pintures Vázquez és una empresa andorrana especialitzada en tot tipus de treballs relacionats amb la pintura i l’envernissat.

A Pintures Vázquez ens destaquem per...

▶ Professionalitat.

▶ Compromís dels treballadors.

▶ L’alta qualitat dels nostres materials.

▶ Assessorament personalitzat.

A Pintures Vázquez som experts en...

▶ Pintura i envernissament d’interiors i exteriors.

▶ Col·locació i manteniment del parquet.

▶ Polir i envernissar el parquet.

ELNOUPREPPY

Faldilla midi de cuir, de UTERQÜE.

Caçadora d’antelina, de MANGO.

Mocassins de pell bicolors, de LA REDOUTE.

Bossa de mà, de PARFOIS.

Camisa d’INDI & COLD.

Gabardina d’antelina, de GUESS.

Cinturó de pell, de MASSIMO DUTTI.

Il·luminador líquid daurat, de KUKU & CHIC.

Les nostres instal·lacions, Bar Bolera, sala de jocs, gimnàs, Spa & Wellness Centre i el restaurant Louis XV, estan obertes a tothom. Vine a descobrir-les i gaudir de la millor experiència d’oci i benestar, així com de la millor gastronomia al Princesa Parc.

Celebrem aniversaris, bateigs, comunions i esdeveniments privats.

ANNA ALCAIDE PMU és un estudi de micropigmentació on se celebra la bellesa natural i es diferencia dels estereotips artificials de l’estètica actual. Treballem la senzillesa amb mil·limètric detall. Som atelier i innovació. Cada servei és un treball únic realitzat a mesura perquè és així com entenem la bellesa natural de cada dona veritablement única.

ANNA, fundadora de l’estudi i EXPERTA EN MICROPIGMENTACIÓ, porta a Andorra un nou concepte de maquillatge permanent, elegant i casual, per a les dones amants del natural.

La setmana de la moda d'alta costura

PRIMAVERA-ESTIU

La Setmana de la Moda d'Alta Costura Primavera-estiu 2024 a París, celebrada del 22 al 25 de gener, ha estat un esdeveniment espectacular que ha captivat l'atenció del món de la moda amb les seves propostes innovadores i el seu fastuós desplegament de creativitat i artesania.

Per Emma Roch

Durant quatre dies intensos, la capital francesa s'ha convertit en l'epicentre de la moda de luxe, on dissenyadors de renom i firmes de moda han presentat les seves col·leccions més recents, definint les tendències que marcaran la temporada.

Les desfilades d'Alta Costura són conegudes per la seva exclusivitat i per la meticulosa atenció al detall, on cada peça es confecciona a mà amb els materials més fins i s'adapta específicament al client. Aquest any no ha

estat una excepció, i els dissenyadors han sorprès amb col·leccions que fusionen la tradició amb la innovació, mostrant una impressionant varietat de tècniques artesanals, des dels brodats exquisits fins a l'ús avantguardista de materials sostenibles.

Entre els moments destacats de la setmana, cal mencionar les propostes audaces i acolorides que han reinterpretat l'essència de l'Alta Costura, mantenint-se fidels a l'esperit de luxe, però amb un toc fresc i contempora-

ni. Les passarel·les han estat un testimoni de la diversitat, tant en dissenys com en models, reflectint un compromís creixent amb la inclusivitat i la representació.

Les grans marques de moda han presentat col·leccions que equilibren la sofisticació amb l'originalitat, oferint des de siluetes etèries i romàntiques fins a dissenys avantguardistes que desafien les convencions. Els volums dramàtics, els detalls intricats i les paletes de colors intensos han estat alguns dels elements clau que han definit les propostes per a aquesta temporada.

L'impacte de la tecnologia en la moda d'Alta Costura també ha estat evident, amb algunes col·leccions incorporant elements digitals i tècniques de fabricació innovadores que obren noves possibilitats per a l'expressió creativa. Així mateix, la sostenibilitat ha sigut un tema recurrent, amb dissenyadors i marques mostrant un major compromís amb pràctiques responsables, des de l'elecció de materials fins a l'enfocament en la durabilitat dels dissenys.

La Setmana de la Moda d'Alta Costura Primavera-Estiu 2024 a París ha estat una celebració de la bellesa, la creativitat i la innovació, marcant un punt d'inflexió en la manera com entenem el luxe i l'Alta Costura. Les col·leccions presentades han ofert una visió fascinant del futur de la moda, destacant la importància de l'artesania, la sostenibilitat i la inclusivitat en el disseny de luxe. Amb aquest esdeveniment, París reafirma una vegada més el seu estatus com a capital indiscutible de la moda d'Alta Costura.•

Com la intel.ligència artif icial està transformant la indústria de la bellesa

L'APLICACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA) ESTÀ TRANSFORMANT LA INDÚSTRIA DE LA BELLESA, PORTANT INNOVACIONS I PERSONALITZACIONS QUE EREN INIMAGINABLES FINS FA POC. EN UN SECTOR QUE SEMPRE HA ESTAT A L'AVANTGUARDA DE LA CREATIVITAT I LA INNOVACIÓ, LA IA S'ESTÀ CONVERTINT EN UNA EINA CLAU PER ENRIQUIR L'EXPERIÈNCIA DELS CONSUMIDORS I OPTIMITZAR ELS PROCESSOS DE PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ. UNA DE LES APLICACIONS MÉS IMPACTANTS DE LA IA EN AQUESTA INDÚSTRIA ÉS LA PERSONALITZACIÓ. MITJANÇANT ALGORITMES SOFISTICATS, LA IA POT ANALITZAR LES DADES DELS CLIENTS PER RECOMANAR PRODUCTES QUE MILLOR S'ADAPTEN A LES SEVES NECESSITATS ESPECÍFIQUES. AIXÒ ES POT VEURE EN TECNOLOGIES COM ARA APLICACIONS DE MAQUILLATGE VIRTUAL, ON ELS USUARIS PODEN PROVAR DIFERENTS PRODUCTES DE FORMA DIGITAL, VEIENT COM QUEDARIEN EN LA SEVA PRÒPIA CARA.

Per Emma Roch

A més, la IA també està jugant un paper crucial en el desenvolupament de productes. Per exemple, a través de l'anàlisi de grans quantitats de dades, les màquines poden identificar tendències emergents i patrons de consum, ajudant les empreses a crear productes que s'anticipen a les demandes del mercat. Això inclou l'elaboració de fórmules per a cosmètics que poden ser més efectives, segures i sostenibles.

Canviar-nos el color dels cabells amb tan sols un filtre, trobar un maquillatge personalitzat simplement mostrant una foto o, fins i tot, trobar el perfum que millor s'adapta a nosaltres, sense ni tan sols olorar-lo. Tot això que fins fa no gaire temps ens semblava impensable, ara és possible gràcies a la implementació de la intel·ligència artificial al camp de la bellesa.

Noves i sorprenents innovacions tecnològiques que han arribat per fer-nos la vida més fàcil i que s'aniran incrementant al llarg d'aquest 2024. Ja ho vam poder veure fa només una setmana al CES (Consumer Electronics Show) de Las Vegas, quan L'Oréal deixava sense paraules el públic en presentar el seu assistent virtual, Beauty Genius, una aplicació que t'analitza en temps real per recomanar-te exactament el que necessiten la teva pell o el teu cabell.

Tot i això, el grup de cosmètica francès no és l'únic que s'ha llançat a la conquesta tecnològica, perquè la unió de la intel·ligència artificial a la medicina estètica, ja és una realitat: màquines que funcionen soles, radiografies 3D per a un millor diagnòstic i fins a

simuladors que avancen com seran els resultats. Tenint tot això en compte, no hi ha dubte que el futur de la bellesa ja és aquí i ho fa amb tots aquests avenços que ja pots incorporar al teu dia a dia.

Un altre camp on la IA està fent grans avenços és en la personalització de les rutines de cura de la pell. Mitjançant l'anàlisi de la imatge facial i la recollida de dades sobre tipus de pell, problemes específics i preferències personals, la IA pot recomanar productes i tractaments a mesura que són molt més eficaços per als usuaris.

A més, la IA també està millorant l'experiència de compra. A través de chatbots intel·ligents i assistents virtuals, els consumidors poden obtenir recomanacions personalitzades, respostes a les seves consultes i una assistència de compra millorada, tot això contribuint a una experiència d'usuari més satisfactòria i eficient.

Finalment, la sostenibilitat és un altre àmbit beneficiat per la IA. Mitjançant l'optimització de les cadenes de subministrament i la millora dels processos de producció, la IA pot ajudar a reduir el residu i augmentar l'eficiència, contribuint així a una indústria de la bellesa més respectuosa amb el medi ambient.

En resum, l'adopció de la intel·ligència artificial en la indústria de la bellesa està obrint noves fronteres d'innovació i personalització. Des de la creació de productes a la millora de l'experiència del client, la IA està posicionant-se com una força transformadora en aquest sector dinàmic i en constant evolució.•

QUINA IMPORTÀNCIA TÉ EL SON EN

LA REGULACIÓ METABÒLICA I EL PES?

El son és un pilar fonamental de la nostra salut, jugant un paper crucial en la regulació metabòlica i el control del pes. En un món on les hores de descans sovint es veuen sacrificades per exigències laborals i estils de vida accelerats, comprendre la importància del son per al nostre benestar general esdevé essencial.

Diversos estudis han demostrat que un descans inadequat pot tenir efectes perjudicials en el metabolisme, influenciant processos clau com ara la regulació del sucre en sang, l'apetit i l'ús de l'energia. La falta de son es relaciona amb un augment del risc de desenvolupar obesitat i diabetis tipus 2, així com el desequilibri en les hormones que regulen la sensació de gana i sacietat, ghrelina i leptina, respectivament. Quan no dormim prou, els nivells de ghrelina augmenten, provocant una major sensació de gana, mentre que els de leptina disminueixen, fent que ens sentim menys satisfets després de menjar.

A més, la manca de son afecta la nostra capacitat de prendre decisions saludables, incloent-hi les eleccions alimentàries. L'esgotament fa que siguem més propensos a optar per aliments rics en sucre i greixos, buscant una font ràpida d'energia, la qual cosa pot contribuir a un augment de pes a llarg termini.

Un altre aspecte important és l'impacte del son en la funció física i la capacitat de l'organisme per a realitzar exercici. El descans adequat permet una millor recuperació muscular, optimitza el rendiment físic i maximitza els beneficis de l'activitat física sobre la salut metabòlica i el control del pes.

Per tant, promoure hàbits de son saludables és essencial per a mantenir un metabolisme equilibrat i prevenir el guany de pes. Això inclou establir una rutina consistent del son, reduir l'exposició a pantalles abans d'anar a dormir, i crear un entorn propici per al descans, entre altres estratègies.

El son no només és vital per a la nostra salut mental i emocional, sinó que també exerceix un paper fonamental en la regulació metabòlica i el control del pes. Adoptar mesures per garantir un descans adequat és una inversió en la nostra salut general i benestar, essent tan important com una dieta equilibrada i l'exercici regular.•

COM LES NOIES DE MODA MANTENEN EL SEU

Look Perfecte

En l'actual univers de la moda, els pentinats juguen un paper clau en la creació d'un look complet i sofisticat. Les tendències en pentinats per a noies de moda són tan variades com audaces, oferint una àmplia gamma d'estils per a tota mena de personalitats i ocasions. A continuació, es detallen algunes de les tendències més populars que estan ajudant a les noies de moda a mantenir el seu look perfecte.

'Wet look'

És la millor tècnica per portar els cabells solts en dies especialment humits, ja que els productes amb què s'aconsegueix l'acabat "efecte mullat" de la influencer ajuden a mantenir la cabellera al seu lloc durant hores. El millor és que aquest tipus de fórmules wet de les que et parlem també fixen l'ona i la ratlla al seu lloc fins al rentat següent, per la qual cosa són les aliades antiencrespament que mai fallen.

Amb diadema

Com que és la zona del front la que abans s'enfronta als elements és també la més propensa al frizz. La solució còmoda arriba de la mà de Leonie Hanne, sempre a l'avantguarda de les tendències i l'encarregada de recordar-nos que les diademes resulten útils a l'hora de lluir un look ultrapolit, elegant i molt fàcil d'aconseguir: tan sols cal pentinar la cabellera en un recollit, prèvia aplicació d'un producte de fixació, i col·locar després l'accessori a l'alçada desitjada.

Recollit 'undone'

A joc amb el seu estilisme de camisa desbotonada que deixa una de les espatlles nues, Alex Rivière manté l'estètica undone amb un recollit en què la perfecció no és l'objectiu, sinó recollir el cabell en un monyo estratègicament despentinat on els flocs solts a la zona de les patilles i, fins i tot, amb cert nivell d'encrespament ajuden a subratllar la sensualitat del conjunt.

Coleta 'sleek'

En aplicar prèviament un gel fixador, laca, fórmula texturitzadora, sèrum hidratant, cera de pentinat o qualsevol mena de fórmula de styling amb un poder de fixació mitjà, s'aconsegueix una cua tan perfecta com la d'Alexandra Pereira. Ella la porta amb la ratlla al mig i la recull just a sota de la coroneta, una alçada discreta que cedeix el protagonisme al vestit i les espectaculars arracades daurades de Schiaparelli.

LA MODA ÉS EFÍMERA, PERÒ LA TEVA IDENTITAT ÉS ETERNA

La nova col·lecció d’Anna Barroca “You” et proposa quatre pentinats plens de personalitat, ideals perquè demostris al món la dona forta i plena d’energia que ets! Atreveix-te amb un new look! Els nostres professionals sabran captar la teva personalitat i fer-te triomfar, vagis on vagis! L’Anna Barroca, perruquera vocacional des dels 14 anys, compta amb una experiència de més de 30 anys en el món de l’estilisme; el seu saló d’Andorra la Vella ha estat guardonat amb la prestigiosa distinció theQhair. És formadora internacional i ambaixadora de marques com ara Redken, SIDCA i Montibello; ha participat en esdeveniments tan cèlebres com la 080 Barcelona Fashion Week o la Pasarela Cibeles de Madrid. La seva tasca ha traspassat fronteres, apareixent en nombroses revistes especialitzades d’Espanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Alemanya i Rússia… El dia d’avui, continua formant i formant-se per millorar i polir cada dia una mica més el seu art i el talent.

NAIROBI

Una mitja ‘melena’ plena de contrastos per assolir el màxim atreviment. El cabell llisca com una suau cascada, dibuixant ones gairebé etèries. Pinzellades de vermell, taronja, groc i verd s'entrellacen de forma magistral per dotar el cabell d’un volum ple de fortalesa i lluminositat.

SIDNEY

Un bob geomètric que, gràcies a la pulcritud de les línies, realça amb elegància la fesomia del rostre. La zona superior, amb ratlla lateral i acabat més fluid, posa el contrapunt a aquest pentinat, que reforça la seva personalitat mitjançant la incorporació de matisos violeta i caoba, amb un acabat glossy per realçar tot el conjunt.

TÒQUIO

Un pentinat curt i explosiu. El cabell oneja i s’expandeix amb vida pròpia, creant un marc captivador i dinàmic per al rostre. El serrell, esculpit en un agosarat triangle invertit, es converteix en l'epicentre on convergeixen les dues tonalitats principals del look: un taronja vibrant i un magenta apassionat, una fusió ardent que capta immediatament l'atenció.

DUBAI

Fins i tot a la senzillesa de línies, hi ha lloc per a la personalització. Els volums superiors del pentinat i la definició dels acabats aporten una elegància sublim, mentre que el micro serrell, decantat i naturalment obert, posa el toc just de desvergonyiment i picardia. La base en marró xocolata s'encén i s'eleva amb tocs de caoba i vermell. •

El cottage core

El cottage core és una tendència de decoració que ha captivat els cors de molts amants de l'estil rústic i la vida bucòlica. Inspirat en la bellesa de la vida campestre, aquest estil busca recrear l'encant dels cottages anglesos, amb un toc romàntic i nostàlgic que ens transporta a un món on la simplicitat i la bellesa natural són els protagonistes.

Per Emma Roch

El cottage core es caracteritza per l'ús de materials naturals com ara la fusta, el lli, i el cotó, així com per una paleta de colors suaus que inclou tons de blanc, cremes, pastels, i verds pàl·lids. Aquesta tendència es decanta per mobles amb història, preferentment peces antigues o de segona mà que aporten caràcter i calidesa a l'espai.

La decoració cottage core també fa èmfasi en la connexió amb la natura, incorporant elements com ara plantes d'interior, flors fresques, i motius florals en teles i paper de paret. L'objectiu és crear un refugi tranquil i acollidor, on els detalls artesanals com la ceràmica pintada a mà, els teixits de punt, i les obres d'art amb temàtica rural juguen un paper clau.

Un dels aspectes més atractius del cottage core és la seva capacitat de fusionar el vell amb el nou, creant espais plens de personalitat i encant. Les cuines, per exemple, poden combinar electrodomèstics moderns amb taules de fusta rústica i estanteries obertes plenes de vaixella vintage, mentre que els dormitoris poden destacar per la seva roba de llit de lli natural i cortines de cotó lleuger. •

EL PETIT LLIBRE DE COTTAGECORE: Habilitats tradicionals per una vida més senzilla de Emily Kent.

Tot el que necessites per personalitzar la teva llar

Mobiliari de disseny

Confort, disseny i qualitat

Crea un oasi de descans amb les tendències més actuals

Tenim a la teva disposició una àmplia gamma de combinacions per renovar el teu saló

Troba’ns al carrer Pere d’Urg, 10 · Andorra la Vella · T. 86 24 05

EL NOU CARAMEL PER ALS AMANTS DE LA VELOCITAT

el Mercedes Classe E

Mercedes-Benz no para de renovar-se, com ha quedat palès amb els models Classe C, Classe S i ara, amb el Classe E, per fi a la venda, a punt per anivellar-se amb els seus germans o, fins i tot, superar-los. Amb un preu que parteix dels 60.000 euros, el Mercedes Classe E equilibra elegància i modernitat, i arriba de la mà d'una diversa oferta tant pel que fa a les carrosseries com a les mecàniques, totes elles electrificades però amb variants híbrides lleugeres i híbrides endollables, tant en dièsel com en benzina.

Mancat de decoracions supèrflues, el frontal i els para-xocs del Mercedes Classe E es presenten amb molta més força que els de la generació anterior, i els canvis dels laterals es remeten a les línies d'estil que circulen per les portes, suavitzades per millorar l'aerodinàmica. Amb aquesta mateixa intenció, les manetes canvien de format per estar ara enrasades amb la carrosseria.

El que de debò hipnotitza, però, és l’interior, més modern que mai gràcies a la proliferació i augment de les

pantalles: inclou la Superscreen, que destaca no només per la facilitat visual i l’agilitat d’ús, sinó també per la quantitat d'informació que és capaç d'oferir-nos. El model ja ve de sèrie amb diverses aplicacions molt populars, com ara la xarxa social Tik Tok, Spotify, Tidal, Amazon Music, Zync, el videojoc Angry Birds o Zoom per mantenir reunions telemàtiques. La connectivitat serà 5G sempre que l'operador de telecomunicacions ho faciliti. •

ELIMINA PUCES I PAPARRES

Estimar-ho és fàcil, protegir-ho també NOU NOU

Comprimits masticables

ENS TROBARÀS A:

Mésqueanimals

ELIMINA PAPARRES

ELIMINA PUCES Abansque po s i n e sl suo

Philips Wake-Up Light

LA TECNOLOGIA NO S’ATURA!

Us presentem les darreres novetats que aterren amb força al mercat!

Philips presenta les Wake-Up Light, un mix entre llum de nit i despertador, ideals per incentivar el cos a calmar-se i desconnectar després d’un dia intents, gràcies al simulador que incorpora, apte per imitar els tons relaxants del capvespre; de la mateixa manera, permet regular-lo per tal d’assolir un despertar gradual i natural, mitjançant la claror que augmentarà suaument d’intensitat fins al màxim de brillantor que l’usuari hagi escollit.

Samsung Galaxy S24

Arriba el Samsung Galaxy s24! La quantitat dels megapíxels supera la de qualsevol telèfon intel·ligent, inclou processament d’AI, i estableix l’estàndard del sector en qualitat d’imatge cada vegada que es prem l’obturador. A més, el nou ProVisual Engine reconeix objectes, millorant el to de color, reduint el soroll i eliminant detalls.

Apple Vision Pro

Pantalles interactives per tot arreu. Així són les Vision Pro d'Apple, un món fascinant i ple de possibilitats compendiades en un casc/ulleres, dissenyades per ser utilitzades en espais interiors i amb un preu que parteix dels 500 euros. Una infinitat d’aplicacions a l’abast de la mà, un article apte per a tota la família.

iPhone 15 Pro Max

L'iPhone 15 Pro Max és, en termes generals, el més complet que hi ha al mercat, amb un gran equilibri entre bateria, potència, pantalla i càmera. Un mòbil el preu del qual l'allunyarà de força butxaques, però que arriba amb l'ambició de ser el millor telèfon del 2024.

REBECA ROGER

La Rebeca Roger, acompanyada de la Gala i l’Sky, ens obren les portes del seu centre de fisioteràpia canina, Tibet, situat al número 8 del carrer Josep Rossell, de la Massana.

L’aposta de la Rebeca Roger és molt més que un centre de fisioteràpia canina, un espai ben aprofitat que inclou una botiga plena d’accessoris i excel·lents propostes de nutrició, i un racó destinat a la perruqueria i l’estètica canina del qual (gràcies a la traça del pare de la Rebeca) els nostres peluts en sortiran nets, polits i qui sap si amb un new look.

► Per: Melània Vinyals Marsol

La passió de la Rebeca pels gossos, que confessa innata, es confirma en cada detall del centre, habilitat perquè tant mascota com amo s’hi sentin a gust i protegits per una bombolla confortable que incentiva la qualitat de vida dels nostres companys més fidels. La Rebeca, especialitzada en traumatologia canina, tracta mitjançant teràpia manual lligaments creuats, hèrnies de disc, displàsia, artrosi, luxacions de ròtules… Reivindica com és de satisfactòria la seva feina, malgrat els inevitables moments durs quan toca acceptar que alguna mascota ha arribat al final del camí, però aquesta pena es compensa amb la certesa de què tant amos com especialistes de la salut animal

han fet tot el possible per estar a l’altura de la felicitat que els gossos ens brinden. És precisament això el que la Rebeca destaca dels seus pacients: “La lleialtat, la capacitat de perdonar, l’alegria implícita en cada petita cosa que fan. La il·lusió que tenen per viure”. •

Al centre de fisioteràpia canina “Tibet” hi trobaràs tot allò que els nostres amics de quatre potes necessiten! Des de tècniques i mètodes per alleujar els dolors que puguin tenir fins a un espai de perruqueria i estètica d’on en sortiran ben engalanats, passant per tot tipus de propostes de nutrició adequades a cada raça i un munt de complements i accessoris perquè surtin a passejar de vint-i-un botó!

MÉS INFORMACIÓ:

Cossos estranys

EVA ARASA Editorial Medusa

Cossos estranys és el debut narratiu d’Eva Arasa, un volum que parla de pors de la infantesa que no acaben de marxar, de finals, de malsons, de purgatoris, de violències de tota mena, de dobles, de pobles negats, de despits, de suïcidis, de mals presagis, de masculinitats metzinoses, d’assassinats corporatius, de llops metafòrics, de terrors nocturns, de gent que observa dins la fosca, de pèrdues, de pares trencats, de vides esquinçades, d’accidents sospitosos, de serps que xuclen la llet dels pits de les mares, de bogeria, de dolor, de fills morts i fills somniats, de càstigs i perdons improbables, de dones que no saben dir que no fins que diuen prou, de gossos amb aversions, de…

Com un berenar a Montalarí.

Records d'un fill de les Bons

JOSEP MARSAL Anem Editors

Josep Marsal ha estat un observador privilegiat i un actor protagonista de la transformació d’Andorra al llarg de la segona meitat del segle XX, ja sigui en el món de la docència —a la qual ha dedicat quatre dècades de la seva vida—, de l’associacionisme —en què ha participat fundant i presidint diverses entitats— o de la política. En aquest darrer àmbit, Marsal destaca per haver exercit els càrrecs de cònsol d’Encamp, de conseller general o de president del Consell Superior de la Justícia, a més d’haver estat elegit subsíndic general en els intensos anys 1992-1993. A “Com un berenar a Montalarí”, Josep Marsal recull les seves memòries i comparteix amb els lectors una història vital que és, en part també, la història d’una Andorra en ple creixement i canvi, un país que necessitava persones implicades en el camí cap a la modernitat que coneixem avui.

Amunt i avall

GABRIEL FERNÀNDEZ Anem Editors

Al llarg de nou anys, Gabriel Fernàndez ha estat el community manager del Bàsquet Club Andorra. Després de gairebé una dècada dedicada a l’entitat, el 2023 se’n va desvincular perquè, literalment, havia acabat cremat. I hom es pregunta: com pot ser que algú que rep l’encàrrec de fer la feina de la seva vida finalment n’acabi tan cremat que l’hagi de deixar tant sí com no? Gabriel Fernàndez ens ho explica a cor obert i ens narra els moments més importants del club en els darrers anys, del descens a la LEB OR o l’ascens a l’ACB passant per viatges d’Eurocup, destitucions, relació amb els jugadors i el cos tècnic i un llarg etcètera que permet conèixer fins a l’últim detall del dia a dia d’un club a l’elit del bàsquet.

L’antic país antic. La romanització de l’Urgellet i Andorra

QUIM VALERA

Anem Editors

L'Urgellet i Andorra formen part d'un antic país històric. Tradicionalment, la plana de la Seu d'Urgell ha estat l'epicentre d'aquest territori, cruïlla d'antics camins que comunicaven amb la Cerdanya, el Pallars, les valls andorranes i les valls de Cabó, Alinyà i Nargó. Les dues principals vies de comunicació eren el camí Cardoner, i la Strata Ceretana. Ambdues vies van ser reaprofitades i millorades pels romans quan van conquerir el país i van sotmetre la població autòctona a un procés d'aculturació que va acabar forjant un territori romanitzat. Amb aquest llibre l’autor intenta explicar i divulgar les fonts i les evidències arqueològiques que permeten conèixer com era aquest antic país antic i com es va produir la romanització a l'Urgellet i a les Valls d'Andorra.

RESTAURANT “INSTANTS”

UN TRESOR GASTRONÒMIC AL CENTRE D’ANDORRA LA VELLA

A la planta baixa del Grand Plaza Hotel & Wellness Andorra, hi trobem el restaurant Instants, un racó càlid i confortable on, tant l’oferta gastronòmica com l’amabilitat del personal, faran les delícies de qualsevol comensal, instant-lo a repetir l’experiència.

Al carrer na Maria Pla 19-21 d’Andorra la Vella se’ns obren les portes d’Instants Restaurant, una joia pels sentits que ofereix una proposta culinària única als seus clients, apostant per la cuina de fusió i considerant el producte fresc el seu valor més preuat, matèria que tracten amb delicadesa i meticulositat, tot aconseguint assolir les expectatives dels paladars més exquisits.

A la nostra carta s’hi pot trobar un ampli ventall de carns i peixos de la millor qualitat, sense oblidar-nos ni dels amants de les amanides, ni d’aquelles que prefereixen compartir un àpat a base de tapes amb els amics. La nostra selecció de postres delectarà als més gormands i temptarà als qui no ho són tant, esdevenint un colofó òptim per endolcir les exigències de la rutina i encarar les obligacions amb l’estela de bon humor implícit darrere d’un bon àpat. Molt aviat, llançarem el nostre nou menú de dia, ric en productes frescos i de temporada.

El component de l’originalitat destaca en cada creació; els nostres professionals han sabut harmonitzar la tradicionalitat dels plats de tota la vida amb la innovació pròpia dels genis gastronòmics, tot envoltat d’un ambient acollidor i esquitxat de luxe i art, elements que contribuiran perquè l’experiència sigui encara més inoblidable.

Els qui desitgin allargar la sobretaula en un ambient distès i relaxat, o gaudir d’un merescut afterwork, tenen a disposició l’espai Veranda&Te, un recinte elegant i exclusiu on, de la mà dels millors bàrmans, el client podrà escollir entre una llarga llista de còctels i degustar-los al caliu de la llar de foc, deixantse bressolar per les plàcides notes sorgides del nostre imponent piano de cua.•

► Per Melània Vinyals Marsol.

Amanida de llenties

AMB TOFU I VINAGRETA D'AMETLLES

Una recepta clàssica i molt senzilla de fer, que reflecteix l’essència de la cuina catalana, amb ingredients de qualitat i tècniques culinàries senzilles per a ressaltar els sabors naturals dels aliments. Sens dubte, el bacallà a la catalana és ideal per gaudir en qualsevol ocasió i època de l’any.

INGREDIENTS: (2 Persones)

✽ Llenties verdines Du Puy: 250 g

✽ 1 gra d'all pelat.

✽ Espinacs a brots: 200 g

✽ Ametlla torrada: 2 cullerades.

✽ Xampinyons: 200 g

✽ Tofu: 200 g

✽ Edamame: 40 g

✽ 1 Alvocat.

✽ 1/2 Llimona.

✽ Comí al gust.

✽ Julivert al gust.

✽ Sal al gust.

✽ Oli d’oliva.

✽ 2 cullerades per al saltat.

✽ 2 cullerades per amanir.

ELABORACIÓ

Primer posarem a coure les llenties verdines Du Puy: les introduirem a una olla amb aigua fins a cobrir, un gra d'all i sal. Quan arrenqui a bullir, les deixarem cuinant durant 25-30 minuts a foc mitjà. Posteriorment les retirarem i refredarem.

Cuinem també els edamame, bullent les beines durant 10 minuts i després, després de refredar-se, les pelarem. Per agilitzar aquest procés,

es poden col·locar les llenties i els edamame cuits en un parell de bols, amb aigua i gel, durant uns minuts.

Mentre els ingredients anteriors es cuinen, farem els xampinyons i el tofu. Primer tallarem el peu dels xampinyons de París, ja que no el farem servir, i posteriorment tallarem els xampinyons a làmines. Salteu-los en una paella amb oli d'oliva. Quan prenguin un color daurat i estiguin tendres, afegirem el tofu, prèviament tallat a daus, i saltarem durant 2 minuts.

Piquem finament les ametlles torrades i també l'all que havíem bullit prèviament. Pelem l'alvocat i el tallem a làmines.

PER AMANIR: Espremeu mitja llimona en un petit recipient, i ho barregeu amb 2 cullerades d'oli d'oliva, comí i julivert al gust fins a aconseguir una emulsió.

EMPLATAT:

Barregem les llenties prèviament escorregudes amb l'edamame, el saltat de xampinyons i tofu, els espinacs, l'all i les ametlles picades. Hi afegim l'alvocat i amanim l'amanida.

BENEFICIS:

Llenties verdines Du Puy: Gust d’avellana molt apreciable, riques en minerals i antioxidants.

El tofu multiplica el benestar per la salut cardiovascular: no conté greixos saturats, els àcids grassos insaturats que conté són molt favorables per a la salut cardiovascular. Abaixen la taxa de colesterol dolent (LDL) sense reduir el bo (HDL).

L'ametlla protegeix de les malalties cardiovasculars. Conté nutrients com ara greixos insaturats, proteïnes, vitamines i minerals. Aquestes substàncies milloren la salut i la funció arterial.

Els espinacs contenen aigua i fibra, afavoreixen el trànsit intestinal i el détox. També són bons per al cor per la seva riquesa en potassi, que fa de barrera a la hipertensió arterial.

L'edamame redueix el nivell de colesterol dolent, regulant alhora la pressió sanguínia.

L'alvocat redueix el nivell de colesterol dolent a la sang i augmenta el colesterol bo.

Per als teus projectes actuals, opta per les nostres gammes de pintures completes i eficients gràcies a les nostres tecnologies d’Optimització de Co2 i Biobasades.

EVOLUTEX TECHNO DE PRO}

EFICIENT I BAIX EN CARBONI

DESCOBRINT EL SUD

Perú

D’AMÈRICA LLATINA

Aquest mes, Viatges Emocions et convida a descobrir un país ple d’encants, Perú. Una destinació amb segles d’història i cultura, bressol de les civilitzacions més antigues i els paisatges més espectaculars del sud d’Amèrica Llatina.

Explorant Lima

Començarem el nostre viatge a la vibrant ciutat de Lima, on el modern es barrejarà amb el passat colonial. Caminarem pels carrers de la zona moderna i descobrirem la història a la Plaça d'Armes, amb l’austera Catedral, on es troba la tomba del conqueridor Francisco Pizarro, i l'església de Sant Francesc. No ens perdrem el fascinant Museu Larco Herrera, ple de tresors precolombins.

Arequipa, la ciutat blanca

Després d'explorar Lima, posarem rumb cap a Arequipa, coneguda com la ciutat blanca, situada en una fèrtil vall a 2.400 metres d’altitud, i considerada com la porta d’accés als Andes. Allà gaudirem de les antigues casolanes i del claustre de la companyia de Jesús amb la capella de Sant Ignacio de Loyola. A més, visitarem el convent de Santa Catalina, una joia arquitectònica que ens transportarà a una altra època.

Arequipa · Pampa Canahuas · Vall de Colca

Començarem el dia amb una emocionant ruta cap a la Vall del Colca, on els paisatges naturals ens deixaran bocabadats. A la Reserva Natural Pampa Cañahuas, observarem uns exemplars de camèlids andins, la vicunya, i admirarem la grandiositat dels volcans al Pas dels Volcans. Allà apreciarem una vista majestuosa de la serralada dels Andes i els volcans Ampato, Misti i Hualca Hualca. Després farem una parada al poble de Chivay per visitar la plaça d’Armes i el pintoresc mercat. També explorarem el poble de Yanque per descobrir la seva encantadora església construïda en pedra blanca i el seu petit museu, on s’exhibeixen les rèpliques de les 16 esglésies colonials presents als pobles de la Vall del Colca.

Vall de Colca

Continuarem la nostra aventura a la Vall de Colca amb una visita a les terrasses agrícoles, construïdes pel poble Collagua, una petita civilització que es desenvolupa des de temps antics i que posteriorment va ser conquerida pels Inques. També descobrirem el mirador de la Creu del Còndor, on podrem admirar els vols d’aquestes impressionants aus en el seu entorn natural, que remunten alçada gràcies a les ràfegues d’aire calent que bufen al matí.

Vall de Colca · Sillustani · Puno

Després de gaudir durant dos dies de la Vall de Colca, ens dirigirem cap a l'àrea del llac Titicaca, travessant el majestuós paisatge de l'altiplà andí. Allà visitarem la Necròpolis de Sillustani, situada en una península envoltada pel Llac Umayo. Aquest lloc, construït en temps pre-Inca i posteriorment colonitzat pels Inques, presenta tombes funeràries conegudes com a Chullpas, que arriben a 12 metres d'alçada i de forma cilíndrica. El paisatge al seu voltant és màgic, i la vista sobre l'altiplà ens deixarà sense paraules.

Titilaka

A Titilaka realitzarem una excursió de dia sencer navegant a les illes de Taquile i Uros, visitant comunitats locals i complexos arqueològics. També gaudirem d'observació d'aus i conclourem la jornada amb una caminada a la vora del llac.

Titilaka · Puno · Cuzco

Començarem el dia amb un trasllat cap a Cuzco, creuant l'immens altiplà fins a arribar a l'obra de La Raya, davant dels nevats de la serralada de Vilcanota. Continuarem fins al complex arqueològic de Raqchi, el primer lloc Inca del viatge, amb restes d'un temple dedicat al déu Wiracocha, grans magatzems alimentaris i una font esculpida a la roca. Després, anirem al poble d'Andahuaylillas per visitar l'església coneguda pels seus frescos com la Capella Sixtina de Llatinoamèrica. A la tarda, arribarem a la ciutat de Cuzco, antiga capital de l'imperi inca i avui considerada la capital arqueològica de Llatinoamèrica.

Cuzco

Dedicarem el matí a la visita de les restes arqueològiques properes. La fortalesa de Sacsayhuaman, amb els seus ciclops murs, és una de les construccions més imponents, desenvolupant-se en 3 nivells amb blocs de roca esculpits, alguns pesant més de 70 tones. Continuarem amb la visita als centres cerimonials de Tambomachay, Quenco i Puca Pucara. Tornarem a la ciutat de Cuzco per admirar la plaça d'Armes, envoltada d'importants edificis colonials, i ens dirigirem cap al mercat de Sant Pere, el més gran i característic de la ciutat. Finalitzarem amb la visita al Temple de Koricancha o Temple del Sol,

Plaça Guillemó, 5 Andorra La Vella · +376 806 006 emocions@viatgesemocions.ad

important lloc de culte de l'imperi inca.

Cuzco · Valle Sagrado

Ens dona la benvinguda el Valle Sagrado dels Inques, visitant el típic poble andí de Chinchero, amb el seu petit mercat artesanal diari. Explorarem l'antiga església colonial decorada amb pintures murals locals i les restes arqueològiques Inques. Continuarem cap a les salineres de Maras, amb un paisatge impressionant de les serralades andines. Després, ens traslladarem al poble d'Ollantaytambo per visitar la majestuosa fortalesa Inca i els estrets carrers empedrats del poble.

Valle Sagrado · Aguas Calientes · Machu Picchu

Sortirem cap a l’estació d’Ollantaytambo per abordar el tren

Vistadome Valle cap al poble d'Aguas Calientes, passant per l'ambient salvatge de l'alt Vall del riu Urubamba entre intensa vegetació. Arribarem a Aguas Calientes i pujarem en bus fins a la ciutat perduda dels Inques: Machu Picchu, situada a 2.350 metres sobre el nivell del mar i descoberta pel nord-americà Hiram Bingham el 1911.

Aguas Calientes · Machu Picchu · Aguas Calientes · Cuzco

Aprofitarem la nostra estada per visitar la ciutadella i realitzar una caminada d'una hora aproximadament fins al lloc anomenat Inti Punku, la Puerta del Sol, amb una vista meravellosa sobre el complex arqueològic. A la tarda, sortirem amb el luxós tren Hiram Bingham cap a Cuzco, concloent així el nostre viatge. •

Plaça Coprínceps, 4 Local 3 Bis Escaldes - Engordany · +376 829 044 emocions2@viatgesemocions.ad

www.viatgesemocions.com

Carrer de l’Aigüeta, 18 Andorra La Vella · +376 807 900 emocions3@viatgesemocions.ad

HORÒSCOP

Durant el mes de març Àries, comptaràs amb major claredat mental i una determinació reforçada.

Les oportunitats professionals podrien emergir, per això, hi hauràs d'estar atenta a les possibilitats que es presenten. Intenta equilibrar la feina i el temps que li dediques a la teva vida personal per evitar el desgast.

Per a les natives de Taure, març promet ser un mes de creixement personal i emocional. Sorgiran noves oportunitats que t'obriran diferents portes en les relacions personals. Aprofita aquest mes per reflexionar sobre les metes personals perquè la planificació serà la clau d'aquest 2024.

Aquest mes tindràs una dosi d'energia extra i una mentalitat més positiva. Et sentiràs imparable. Les comunicacions es tornaran més fluides i les oportunitats per connectar-se amb altres persones seran abundants.

Però, recorda que si has de prendre decisions, que siguin amb confiança i convicció.

Tot i que la teva intuïció sempre és una bona guia, aquest mes li hauràs de fer cas també a la lògica i a la raó en situacions concretes. Sens dubte, durant tot el mes de març, les teves emocions estaran a flor de pell. Desconnecta de la rutina i de tot el que no et generi bones vibres. Sobretot, no deixis que les emocions dominin les teves decisions.

El mes de març tindràs una nova oportunitat per brillar en l'àmbit professional, demostrant la teva creativitat i lideratge en els projectes que es presentin. Així i tot, mai et deixis portar per les enveges o les males llengües. Estigues oberta als consells del teu entorn, que t'ajudarà a assolir resultats encara més grans.

Març es presenta com un bon mes per posar atenció al creixement personal i al teu benestar en general. Planifica rutines saludables per gestionar l'estrès i controlar l'ansietat. No assumeixis més compromisos del que et corresponguin. Prioritza la teva salut mental per sobre de tot.

Balança, el mes de març et portarà molt bones notícies, sobretot en l'àmbit laboral. Tard o d'hora les recompenses sempre arriben, però no siguis impacient. No deixis passar les oportunitats que sorgeixin, la vida és una de sola i has de viure-la.

Escorpí, març t'agafarà carregat d'emocions intenses i amb ganes de fer una gran transformació personal. Per aconseguir-ho, deixa anar el passat i abraça els nous començaments. Explora les teves passions i interessos ocults i deixa que la teva autenticitat llueixi.

Una sensació de llibertat i aventura t'envairà per complet aquest mes de mar, Sagitari. És el moment oportú per embarcarte en viatges emocionals o físics que ampliïn les teves perspectives. No tinguis por de sortir de la teva zona de confort i iniciar un nou camí.

Capricorn deixa de banda les queixes i comença a gaudir de tot el que has assolit. El teu progrés al llarg d'aquests anys ha estat significatiu, valora-ho! No permetis que les distraccions i les males influències desviïn la teva atenció d'aquelles coses que realment són importants.

Durant el mes de març Aquari, les teves ganes d'innovar alimentaran la teva creativitat. És moment de posar en marxa nous projectes sense la por que no puguin sortir bé. Mantingues les teves expectatives altes i esforça't per assolir-ho.

Els peixos aquest març hi hauran d'exercitar més que mai la paciència si volen arribar a final de mes. Intenta connectar amb el teu interior i explora pràctiques espirituals que t'ajudin a trobar pau i serenitat. Busca moments de calma enmig de l'agitació de la vida quotidiana, això t'ajudarà a tenir major claredat mental.

DIVENDRES 8 DE MARÇ

Xerrada 'Els 4 blocs del benestar', amb Elena Navarro.

Divendres 8 de març, a les 18:30, a la Biblioteca Comunal d'Encamp. Activitat gratuïta.

Obra de teatre

'Agència matrimonial "7 d'Amor".

Divendres 8 de març, a les 21:00, a la Sala de festes del Complex Esportiu i Sociocultural d'Encamp. Preu de l'activitat: 20 €.

Contacontes:

La petite poule rousse i els 3 porquets

Divendres 8 de març, a les 17.30 h, a la Biblioteca de Canillo. Activitat gratuïta. Celebrem el dia de la dona.

Divendres 8 de març, des de les 19 a les 20.30 h, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Activitat gratuïta.

DISSABTE 9 DE MARÇ

Temps era temps...1993!

Dissabte 9 de març, a les 18 h, al Teatre Comunal, Andorra la Vella. Entrada gratuïta. Taller d'art expressiu per a adults.

Dissabte 9 de març, de 18 h a 20 h, a Canillo. Preu: 3 euros.

Concert de Vibrand en Clau de Soul.

Dissabte 9 de març, a les 21.30 h, a l’Hotel Màgic, La Massana.

La importància de l'entrenament psicològic en l'esport.

Dissabte 9 de març, a les 16:30, al Bici Lab Andorra · Museu de la bicicleta d'Andorra la Vella. Activitat gratuïta.

DILLUNS 11 DE MARÇ

Masterclass

"Cas Fashiop: una caixa de sorpreses".

Dilluns 11 de març, a les 19 h, a l’Edifici Creand, Andorra la Vella. Activitat gratuïta.

DIMARTS 12 DE MARÇ

Projecció de la pel·lícula BONNARD, PIERRE ET MARTHE

Dimarts 12 de març, a les 20.15 h, als Cinemes Illa Carlemany, Escaldes-Engordany.

DIJOUS 14 DE MARÇ

Concert de Patxi Leiva.

Dijous 14 de març, a les 21.30 h, a l’Hotel Màgic, La Massana.

DIVENDRES 15 DE MARÇ

Avui no.

Divendres 15 de març, a les 21.30 h, al Teatre de Les Fontetes, La Massana. Entrada general 5 €. Entrada carnet jove 3 €

DISSABTE 16 DE MARÇ

Dissenya la teva vaixella.

Taller per a infants.

Dissabte 16 de març, a les 12 h, al Museu Casa d’Areny-Plandolit, Ordino. Activitat gratuïta

DIMARTS 19 DE MARÇ

Trobada del Club de lectura musical:

'Música de cámara', de Rosa Regàs, a càrrec de David Sanz. Dimarts 19 de març, a les 19.30 h, a la Biblioteca Pública del Govern, Andorra la Vella.

DIMECRES 20 DE MARÇ

Les rases humanes no existeixen...

Aleshores, per què existeix el racisme?

Dimecres 20 de març, a les 19.30 h, al Centre Cultural La Llacuna, Andorra la Vella. Entrada gratuïta.

12è Congrés mundial de turisme de neu, muntanya i benestar.

Del dimecres 20 de març fins al divendres 22 de març. Centre de Congressos d'Andorra la Vella.

DIJOUS 21 DE MARÇ

64a. Temporada de Teatre –"Conspiranoia".

Dijous 21 de març, a les 20.30 h, al Teatre Comunal, Andorra la Vella.

Dia de la Poesia.

Dijous 21 de març, a les 19:30 hores, a la Sala de festes del Complex Esportiu i Sociocultural d'Encamp, Encamp

DISSABTE 23 DE MARÇ

L'Odissea del riure perdut.

Dissabte 23 de març, a les 17 h, al Teatre Comunal, Andorra la Vella. Nascuts per llegir “En Cuc i la Cuca”, a càrrec de Mon Mas.

Dissabte 23 de març, a les 11:00 hores, a la Biblioteca Comunal Universitària - Museu Fàbrica Reig, Sant Julià de Lòria. Activitat gratuïta.

Aplec d'Esbarts.

Dissabte 23 de març, a les 19 h, a la Sala Prat del Roure, Escaldes-Engordany. Preu de l’activitat: 8 €

DISSABTE 30 DE MARÇ

A la recerca dels ous de Pasqua.

Activitat per a infants.

Dissabte 30 de març, horari habitual. Espai Columba, Andorra la Vella. Tarifa habitual.

Nou punt de recollida Pick up Store per a clients al costat de la botiga.

Creixem i millorem per a tu!

Propera ampliació del nostre Showroom ubicat a l´Av. de Santa Coloma 126 Andorra la Vella. T +376 844 421

Nova obertura Kave Home by Sommcasa c/Maria Pla Andorra la Vella. T 33 +376 844 430

Exclusiu a botigues físiques i a perfumeriajulia.ad