ENTREVISTA
Yulia
KASINTSEVA
“L'Austràlia Open ha estat un dels moments més emotius que hem viscut i compartit en família” Va arribar a Andorra, amb 22 anys, després d'haver culminat els seus estudis en Administració d'Empreses, a Barcelona. Porta 18 anys al costat del Joan Jiménez. Té dos fills, Victoria Jiménez (Vicky Jiménez), de 14 anys i Joan Jiménez Juniors, de 10 anys. En l'actualitat exerceix com a consultora i agent immobiliària. Combina la seva vida laboral i familiar entre Andorra i Sitges. Celebra cada èxit de la seva filla i de la seva família com si fos propi, i no hi ha per menys, sobretot després de la fita que va aconseguir la Vicky Jiménez al passat Open d’Austràlia. Per Redacció Dona Secret · Fotos: César Vidal
A què et dediques en l'actualitat? Tinc la meva empresa aquí a Andorra. Sóc consultora empresarial i fiscal i agent immobiliari, i tinc la titulació corresponent per a poder exercir. Em dedico a totes dues coses, encara que no tinc una immobiliària, però en el cas que els meus clients tinguin una necessitat relacionada amb immobles, jo els
14
::: Dona Secret ::: núm. 65 ::: Agost 2020 :::
puc assessorar. Actualment, un client meu està construint a Andorra la Vella i tinc l'exclusiva per a la venda l’immoble. Alguna vegada et vas inclinar per practicar algun esport? No, no vinc del món de l'esport. Mai he tingut res a veure amb aquest món.
T'agrada el tennis? Sí, m'encanta. La veritat és que jugo a un nivell molt bàsic, ja ni el meu fill petit vol jugar amb mi, però m'encanta veure els partits, gaudeixo més. Podria passar tot el dia veient partits de tennis, això sí que m'apassiona. Estàs vivint amb la teva família a cavall entre Andorra i a Sitges? Sí, vivim en els dos llocs. La nostra casa és aquí, però a causa dels entrenaments de la Vicky, el meu marit i ella han hagut d'instal·lar-se a Sitges. Quan puc, baixo a Sitges o ells pugen per a Andorra i així ens anem alternant. Tractem de compaginar-ho de la millor manera possible. Com va afectar la Covid-19 la vida familiar? Si bé sóc conscient que molta gent ho ha passat malament, a nosaltres ens ha anat bé. Estàvem cansats de tants viatges llargs i complicats, sobretot últimament, que veníem d'un viatge que ens va portar a Mèxic, als Estats Units i a Austràlia. Una aturada així, i poder estar a casa i no haver de fer res, la veritat que ens va anar molt bé. La mala sort va ser que em vaig posar molt malalta, ja que vaig agafar el virus. Això em va espantar molt, però al cap d'un mes ja em vaig recuperar. La Vicky també ho va agafar, però de manera molt lleu. Va generar molts bons anticossos i no va tenir símptomes. Ella no ho va passar malament. Però ja va passar, ara estem molt bé, curades i molt sanes. Així que, una vegada que hem passat la malaltia, aprofitem el temps per a no fer ‘res’, que és una cosa que mai havíem tingut l'oportunitat de fer. Amb la Vicky aprofitem per a tastar totes les receptes de pastissos que trobem, crec que no ha quedat cap per fer. A més, vam fer una guerra de parxís femenina i masculina que, per cert, vam guanyar la Vicky i jo, però molt bé, ho hem viscut amb molta tranquil·litat i hem pogut descansar. Què és el que més t'agrada d'Andorra? M'agrada tot del país, encara que haig de reconèixer que quan vaig arribar aquí, amb el meu marit, amb només 22 anys i després d'haver fet la meva vida a Barcelona, va ser un canvi brusc i volia escapar d'aquí, ja que veia el país com
