► Per: César De Pablos · Foto: Sport Hotels
ENTREVISTA
JordiGRAU:
“L’estrella Michelin és un dels somnis que mai no t’atreveixes a somiar” Ara que l’estrella Michelin és una realitat per al restaurant Ibaya, el xef executiu de Sport Hotels, Jordi Grau, té molt clar que “juguem en la lliga dels detalls”. Amb experiència a Nova York, Singapur i Barcelona, el cuiner, de 30 anys, assumeix el repte d’estar a l’altura de les expectatives dels comensals.
Quan vas descobrir que realment t’apassionava la gastronomia? Que jo tingui memòria, des dels 7 anys jo volia ser cuiner. Només he volgut ser tres coses en la vida; la primera, astronauta, com tots els nens; fuster, una cosa que m’agrada molt i amb la qual connecto. Sempre he al·lucinat amb les coses que un fuster pot arribar a fer amb les seves mans i penso que, el dia d’avui, això té una relació molt estreta amb la tercera cosa, que és la que he acabat fent: cuinar.
Quan em fan preguntes, no em preparo res perquè sempre dic el que penso. Per mi, l’equip és totalment vital. No és que jo hagi tingut un gest envers ells, és que ells han tingut el gest envers la meva persona. Treballem en un ofici molt exigent, amb una intensa cultura de l’esforç, moltes hores... anem tots a una per fer-ho bé. Quan estic amb ells els dic “nois, ara hem de fer que valgui la pena”.
Guanyar l’estrella Michelin podria ser l’equivalent a guanyar una Pilota d’Or? I quan et vas iniciar com a professional? Home, per què no? Tot i que la cuina i el futbol no tenen res Vaig començar amb 15 anys, és a dir que en porto 15 a la cui- a veure, es podria establir aquesta comparació. Sí que guanna. Aleshores les coses no estaven yar l’estrella Michelin és un somni tan avançades quant a la formació. fet realitat, però és d’aquells somnis Quan vaig acabar l’ESO –i no perque mai no t’atreveixes a somiar. què fos mal estudiant–, vaig deciMai no m’havia vist duent una jadir entrar en el món de la gastronoqueta amb l’estrella Michelin, però mia; el meu cas ha estat totalment soc conscient que això és possible vocacional. pel treball de tothom, per la gent que hi ha al darrere, per la llibertat Amb només 30 anys d’edat i el i la confiança que em dona la proteu currículum ja ostenta una pietat de Sport Hotels, per la conestrella Michelin. Com ho vius? fiança i el gest preciós que ha tingut Encara et sents com si estiguesel Francis envers la meva persona... sis en una bombolla? és una successió de coses sense les quals no hi hauria estrella Sí, però el que realment estic fent és gestionant aquestes emo- Michelin. cions, amb els peus posats a terra, perquè no penso que hagi arribat enlloc o pujat l’Everest. No soc un metge que salva vi- Apuntes a la confiança que t’ha donat la propietat. des o un bomber que apaga focs, soc un cuiner que té la gran La força que pugui tenir com a director d’equip ve més enllà sort de poder treballar d’allò que li agrada. de la gana que jo pugui tenir. Treballo amb una propietat que, sens dubte, ha estat molt valenta en els moments més durs Durant tots aquests dies sempre has destacat el treball de la pandèmia, quan el més fàcil era fer números i tancar la del teu equip. porta. Nosaltres no ho vam fer. En tot moment, hem pogut
“No soc un metge que salva vides o un bomber que apaga focs, soc un cuiner que té la gran sort de poder treballar d’allò que li agrada”
40
| DONA SECRET | Núm. 82 · Gener 2022
