Dona Secret Nº98: Xavier Espot (Maig 2023)

Societat

Sant Jordi 2023

Shiori presenta

‘L’art fet joia’

Andorra Sax Fest

Nous llibres de:

· Pau Chica

· Marc Pantebre

· Clàudia Cornella

Entrevistes

Noemí RODRÍGUEZ

Joan Anton RECHI

Hector MAS

Laia BIGORDÀ

Cimara VELOSO

Gonçalo DE MENEZES

Eva CSOKA

Jonas de LUXURY WATCHES

SINERGIES TRANSCENDENTS OLIVIER CLAIRE

Transcendeixo per a tu els beneficis de la natura.

OLIVIER COURAUD CREADOR DE TRACTAMENTS DE BELLESA D’ALT RENDIMENT

NATURALITAT

Principis actius rars i valuosos, extrets de cèl·lules vegetals fresques i cèl·lules natives. Un galènic delicat i voluptuós.

EFICÀCIA

Les sinergies d'actius conduïdes al nivell més alt de concentració permès. Una experiència multisensorial, revitalitzant i addictiva. Resultats notables.

RECERCA, DESENVOLUPAMENT & PRODUCCIÓ 100% MADE IN FRANCE

THE FOUN DATION

THE FOUN DATION

Dona Secret

President: Josep Segura

Directora general: Nelly Dedea

Celebracions

142

Reportatges

Nelly Dedea, César De Pablos, free-pik, flaticon.

NRT: GDS: L-712738-C

Dona Secret no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de

la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

Grup Dona secret S.L.

Directora: Nelly Dedea

Publicitat: Nelly Dedea

Redacció: Josep Segura, Emma Roch, César de Pablos, Noelia Celeste Farias, Elena Melgarejo.

Fotografia:

KORA ANDORRA

⏵ Promoció de 82 habitatges

⏵ Pisos d’un, dos i tres dormitoris

⏵ Des de 35 m2

⏵ Places d’aparcament i trasters opcionals

⏵ Des de 239.000 €

⏵ Boutique urbana

decidit i resilient ESPOT Xavier

Els comicis del passat 2 d’abril eren l’última prova de foc a superar per Xavier Espot Zamora, aleshores cap de Govern en funcions i aspirant a la reelecció com a cap de llista de Demòcrates per Andorra. Una majoria absoluta, atorgada per la voluntat popular a través del vot, deixa la porta oberta a la configuració, “sense peatges o condicionants”, d’un nou Executiu que li permetrà portar les regnes del Principat pels pròxims quatre anys. A propòsit del seu triomf polític, el passat 18 d’abril, encara en funcions, el cap de Govern ens va rebre al seu despatx per fer balanç de la contesa electoral, però també per a valorar els reptes als quals s’haurà d’enfrontar Andorra, econòmicament, políticament i socialment, durant la pròxima legislatura.

Vostè i el seu partit van superar amb molt bona nota els comicis del passat 2 d’abril, aconseguint una majoria absoluta. Esperàveu aquest resultat?

Evidentment, esperàvem poder guanyar les eleccions i, legítimament, també esperàvem fer-ho amb majoria absoluta, però també és veritat que soc una persona que sempre intenta ser humil i realista, per tant, també em plantejava un possible escenari menys favorable. En tot cas, sí que pensàvem que seríem la força més votada, tot apuntava a aquest fet. El resultat final, amb majoria absoluta, no sé si superava les nostres expectatives, però sí que se situava en aquells llindars favorables que ens havíem plantejat.

També hi vam veure un retrocés en el nombre d’escons obtinguts per Liberals, el PS i un resultat dolent per a Acció. Quina opinió li mereix aquest escenari?

Crec que, en el cas de Liberals i d’Acció, històricament, sempre que hi ha hagut una escissió en un partit polític, s’havia d’esperar una porció de vot de càstig. No sé si d’aquesta magnitud, però

penso que era probable que es veurien reduïdes les expectatives electorals de fa quatre anys. En el cas del Partit Socialdemòcrata, resulta més sorprenent, sobretot perquè anaven plegats amb SDP. Amb la suma de tots dos, fa quatre anys, havien arribat a comptar amb el 36% del suport popular i ara només han aconseguit un 20%. Una pèrdua de 16 punts és una derrota molt important que, sincerament, no m’esperava. Això representa que la proposta que encarnaven el senyor López i el senyor Bartomeu no era un projecte que generés adhesió per part de la ciutadania en aquests moments.

En aquest sentit, veu adequada la renúncia Pére López a l’escó aconseguit?

Penso que l’honora i que difícilment podia prendre una decisió diferent de l’adoptada. Al final, els responsables polítics han de retre comptes i, quan les nostres expectatives electorals estan molt per sota d’allò que esperàvem, s’imposen decisions com aquesta. És evident que el Par-

► Entrevista: César De Pablos · Fotografies: Reinaldo Márquez

tit Socialdemòcrata ha de fer un procés de reflexió i de refundació arran d’aquests resultats, i crec que la millor manera de fer-ho és cedint el lideratge, tal com ha fet el senyor Pere López. Crec que, aquells que es van col·ligar amb el Partit Socialdemòcrata, haurien de prendre la mateixa decisió si fossin tan responsables com ho ha estat el senyor López.

En línia amb les sorpreses, però potser més favorables per als partits en qüestió, són els escons obtinguts pels nous colors i propostes polítiques que faran oposició al seu govern durant els pròxims quatre anys. Quina valoració fa dels resultats de Concòrdia?

És molt legítim, és molt normal, i així ha de ser. Hi ha d’haver forces d’oposició i altres partits polítics diferents dels que conformin la majoria parlamentària i la majoria de Govern, que puguin encarnar una alternativa en un país democràtic com el nostre. Crec que això és a priori una bona notícia. Penso que a Concòrdia han estat capaços de traslladar la sensació que són una formació nova, renovada, que encarna una sèrie de valors i d’idees sobre les quals la ciutadania se sent identificada i còmoda. Ara bé, sí que és cert que, ara que accediran a les institucions, segurament percebran que algunes de les seves idees i propostes s’hauran de recalibrar i adaptar a aquesta realitat. En tot cas, penso que hi ha punts de coinci-

dència i que serem capaços de treballar conjuntament en aquells reptes que tenim com a país i com a societat.

I d’Andorra Endavant?

Sobre Andorra Endavant, crec que caracteritzen una opció en la qual s’ha refugiat el vot protesta –i aquí hem de fer autocrítica– de la gent que passa més dificultats, que està més decebuda de la situació econòmica, social i fins i tot política del nostre país, ja que potser no els hem pogut garantir del tot aquelles expectatives que tenien dipositades en el Govern i en la majoria parlamentària que li dona suport. Aquesta parcialitat política aporta o proposa solucions senzilles als problemes complicats i, normalment, els problemes complicats no tenen solucions senzilles. En tot cas, prenc nota d’aquest resultat, que és bo per a ells i que també supera les previsions que molts teníem. La meva mà estesa per a col·laborar amb aquesta formació política també hi és, com no pot ser d’una altra manera, tot i que les discrepàncies i diferències que tenim són molt superiors a les que tenim amb Concòrdia.

Justament, la consellera electa Carine Montaner és una persona que ha estat molt crítica envers la vostra forma de governar. Considera que hi trobarà un punt d’entesa o que serà molt difícil?

Això depèn tots dos i, al final, per part meva no quedarà. Evidentment, és legítim que sigui crítica. Crec que s’ha de ser crític, però basant-se en arguments racionals i fonamentats, i això no ha de ser un obstacle al fet que hi puguem col·laborar en aquelles

grans qüestions que ens afecten com a país i com a societat. Com a principal responsable que això sigui així, i com a futur cap de Govern, m’hi esforçaré tant com calgui.

Després de la victòria amb majoria absoluta per part de Demòcrates per Andorra, s’ha especulat molt sobre la forma en què configurarà l’Executiu del Govern. Podria avançar-nos quin serà el criteri a l’hora de formar el seu gabinet?

Si una bona cosa té el fet de tenir una majoria absoluta, és que al final no estàs sotmès a una sèrie de peatges o de condicionants a l’hora de conformar el teu Govern. Des d’aquest punt de vista, crec que m’he guanyat el dret de poder escollir-ne els membres, no tant per quotes polítiques sinó per la seva preparació i capacitació. Aquest serà el criteri principal sobre el qual jo triaré els ministres del meu futur Govern.

Si com afirma no considerarà el repartiment de quotes polítiques, estimarà cobrir quotes de gènere o se cenyirà als mèrits i preparació de cadascú?

Crec que hi ha persones capacitades i preparades dels dos gèneres. En aquest sentit, hem d’aspirar que els governs i les majories i minories parlamentàries siguin els més representatius en consonància amb la societat i, en la nostra, n’hi ha una meitat d’homes i una altra de dones, per tant, des d’aquest punt de vista, el Govern hauria de fer tot el possible, fil per randa, perquè sigui el màxim paritari possible.

Imagino que tindrà algunes coses clares sobre la formació del gabinet executiu i que ja ha tancat alguns ministeris... No es pensi que tant... (riu).

Però ja sap qui serà el seu número dos o aquella persona que exercirà com la seva mà dreta per a ajudar-lo a governar?

Les coses s’han de fer pas a pas. Ja vaig dir en el seu moment que, per a nosaltres, la fita eren els resultats del 2 d’abril. Ara bé, a partir d’aquest moment, comencem a treballar en els diferents passos. El següent a complir-ne és la formació de la Sindicatura, una decisió que s’ha de prendre en el si del procés constituent, per tant, quan hagi decidit qui serà el síndic o la síndica, el subsíndic o la subsíndica, així com el secretari o secretària de Sindicatura, que ens correspon a nosaltres, passarem a la formació del grup parlamentari i, posteriorment, passarem a la conformació del Govern. I, tenint en compte que la composició d’aquest pot dependre de les decisions que s’adoptin quant a la Sindicatura, ara mateix no tinc idea de qui serà el meu número dos o quins seran els ministres del meu nou Govern.

Sobre la taula hi ha dos noms, el de Conxita Marsol i el de Carles Ensenyat, dues figures molt importants dins del seu partit que podrien assumir la Sindicatura. Considera que aquestes persones podrien complir perfectament amb l’exigència d’aquest càrrec?

Sí, i tant! Crec que totes dues estan suficientment preparades i capacitades per a ser un bon síndic o una bona síndica, ja que tenen trajectòria parlamentària i, en el cas de la senyora Conxita Marsol, també en té a Govern i al Comú d’Andorra la Vella. Crec que ambdues són persones que compleixen amb els requisits necessaris per a no només ser síndic o síndica, sinó també per a formar part del Govern, o fins i tot per a assumir la presidència del

grup parlamentari. Del que es tracta ara és de poder decidir-ho amb consens, penso que no caldrà ni tan sols una votació i que tots dos tenen clar que les aspiracions personals no han de prevaldre per sobre de l’interès del projecte i del país. Precisament, aquesta tarda, tenim una reunió per a decidir sobre aquesta qüestió i, a poc a poc, s’aclarirà el panorama sobre la presidència del grup parlamentari i la resta de membres del Govern.

Guardareu un espai per a algun representant d’Acció o de Liberals a dins del seu Govern, vistos els resultats que van aconseguir el passat 2 d’abril?

Com ja vaig dir, si aquests llocs s’acaben atorgant, no serà tant per quotes de partit sinó per la capacitació i la preparació de les persones corresponents. És veritat que a Acció i Liberals hi ha persones que legítimament poden aspirar a ser ministres del Govern, per tant, des d’aquest punt de vista, crec que és una possibilitat. A més a més, crec que és bo que els governs, independentment d’una majoria absoluta, siguin el més plural i diversos possibles. Així ho hem fet durant els últims quatre anys i no veig perquè no ho hauríem de fer en els pròxims quatre anys.

Deixant de banda els temes relacionats als partits i a la conformació del seu nou Govern, és clar que la passada legislatura ha estat marcada per dues situacions molt complexes, com ara la pandèmia de la Covid-19 i les conseqüències de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Recentment, alguns experts apuntaven a una possible crisi financera a causa de problemes de liquiditat d’alguns bancs internacionals. Comparteix aquesta visió? Creu que aquest escenari marcarà la consecució d’aquesta nova legislatura? Espero que aquesta legislatura sigui més plàcida des d’aquest punt de vista. Mai ho podem afirmar, però, en tot cas, a mi m’agradaria pensar que no viurem una crisi sanitària com la que vam viure amb la pandèmia de la Covid-19, que evidentment ens va obligar a desviar-nos de tota una sèrie de projectes i objectius que teníem previstos durant la passada legislatura. És veritat que continuarem vivint, i espero que no per molt de temps, la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna, un conflicte que s’està enquistant, del qual no es veu una solució fàcil i, per tant, les conseqüències, tot i que s’aniran moderant a poc a poc, encara se sentiran durant un temps. Nosaltres haurem d’estar molt atents, ja que aquestes conseqüències també impacten en la vida i

“Tinc esperança i fe en el fet que aquest acord d’associació serà una cosa positiva i necessària per al nostre país”

la societat andorranes, majoritàriament a través dels increments dels preus de l’energia, de l’encariment de les matèries primeres i dels aliments, així com el desequilibri de la inflació. Penso que aquesta és la crisi que ens ha d’ocupar i preocupar, per a continuar fent els esforços necessaris per a rescabalar els ciutadans i les ciutadanes de les seves conseqüències. No em preocupo, en canvi, d’una possible crisi bancària o financera, malgrat que hi ha hagut un esdeveniment puntual amb una entitat bancària concreta a Suïssa, però crec que això ha quedat molt circumscrit i no s’ha fet extensiu a altres entitats o altres països. Evidentment, tampoc és el cas d’Andorra. Des d’aquest punt de vista, tenint en compte la robustesa del nostre sistema bancari i el bon estat de salut de les nostres tres entitats, confio plenament que no hi haurà cap mena de problema en el futur.

Justament, l’estabilitat i la competitivitat del sector financer andorrà en el context europeu és una de les puntes de llança que defenseu en el marc de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Com s’aconsegueix aquest balanç sabent que, si bé les entitats andorranes donen bons fruits en el context local, no compten amb la robustesa de grans grups bancaris del continent? La realitat bancària i financera d’Andorra és una realitat adaptada a la pròpia idiosincràsia del nostre país. Que el nostre sistema bancari sigui d’unes dimensions més reduïdes que el de França o Espanya, per exemple, no vol dir que sigui menys robustos o menys resilient. Crec que la millor prova de la salut del nostre sistema bancari i financer és la prova de foc que han hagut de passar els últims anys, amb l’intercanvi automàtic d’informació. Molta gent augurava la fi del sector bancari i financer andorrà i no ha estat el cas, sinó que més aviat els tres bancs existents han sortit reforçats. Per tant, hem de continuar apalancant aquest sector. Així com l’intercanvi automàtic d’informació no ha suposat la fi, sinó el reforçament de la banca, estem convençuts que passarà el mateix amb l’acord d’associació amb la Unió Europea, sempre que el negociem adequadament i, particularment, el concernent al capítol de lliure circulació de capitals i de serveis financers. És per això que nosaltres tenim unes fites i unes línies vermelles ben marcades i consensuades amb el sector, que comportaran que entitats bancàries estrangeres es puguin instal·lar al nostre país, sempre que les nostres entitats puguin estar en disposició de poder competir en condicions de plena igualtat amb les de països comunitaris. Això vol dir accedir a un prestador d’última instància, vol dir també comptar

amb els mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu i també vol dir disposar d’un sistema de supervisió perfectament homologable i adequat.

Representants dels partits que formaven part de la seva aliança política, concretament de Liberals i d’Acció, defensaven la necessitat de fer una pausa i reflexionar més sobre les implicacions de l’acord d’associació. Vostè comparteix aquesta visió? Estaria disposat a estudiar i valorar amb més determinació que els resultats obtinguts siguin els més favorables per a Andorra?

Amb la seva pregunta, vostè pressuposa que fer una pausa voldrà dir millors resultats per a Andorra i això no té per què ser així. És a dir, si nosaltres pensem o tenim indicis que fer una pausa o alentir les negociacions pot suposar un millor acord d’associació per a Andorra, no tingui cap dubte que ho farem de la mateixa manera que l’hauríem fet fins ara. Nosaltres no hem portat fins ara una negociació accelerada. Durant aquests quatre anys, al final, hem negociat la lliure circulació de persones i la lliure prestació de serveis, només parcialment. Ni hem començat a negociar la lliure circulació de capitals, ni hem tancat la solució pel que fa al control de la nostra política migratòria, tampoc no hem tancat la solució relacionada amb el manteniment o no de l’operadora pública exclusiva en matèria de telecomunicacions. Simplement, el que hem tancat durant els últims anys ha estat el manteniment –i en sentit favorable per a Andorra– de l’operador únic en matèria d’electricitat. Per tant, no se’ns pot acusar d’haver fet una negociació accelerada, crec que n’hem fet una pausada i penso que aquest és el ritme amb el qual hem de continuar dirimint aquesta negociació. Ara bé, crec que alentir per alentir no té cap sentit. El que hem de valorar és si accelerar o no la negociació ens pot conduir a millors resultats.

I quan ho podrem saber?

Tot això ho anirem veient durant els pròxims mesos. Com jo he dit, nosaltres hem acordat i convingut de manera molt preliminar que es pugui tancar aquesta negociació sota presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, és a dir, durant el segon semestre d’aquest any, no perquè vulguem anar de pressa, sinó perquè creiem que això ens obre una finestra d’oportunitat per a aconseguir un millor acord i que determinades qüestions que requereixen arbitratges polítics es puguin dirimir favorablement per a Andorra. Però, si veiem que aquesta finestra d’oportunitat no existeix i que disposar de més temps ens permetrà assolir un millor resultat negociador, no tingui cap dubte que serem els primers a defensar el canvi o el retoc dels temps de negociació.

Per la seva manera de parlar, noto que té fe en els resultats de l’acord d’associació, però creu que finalment el poble andorrà donarà el seu ‘sí que vull’ en el referèndum?

Clar que tinc esperança i fe en el fet que aquest acord d’associació serà una cosa positiva i necessària per al nostre país, si no, no l’estaríem negociant. Aquesta no és una qüestió de fe o una convicció personal meva, sinó que hem compartit tots i cadascun dels governs que m’han precedit, des dels governs dels senyors Albert Pintat i Jaume Bartumeu fins als governs del senyor Antoni Martí i el meu. Que tants governs de signes polítics tan contraris hagin apostat i cregut en aquest projecte, crec que és un bon indici i que estem negociant un bon instrument per a Andorra. És veritat que hem de ser cautelosos i prudents i que

“Necessitem que la nostra economia no depengui únicament de la construcció sinó d’altres sectors que generin valor afegit”

caldrà esperar el resultat final de molts aspectes que encara no s’han acabat de negociar. Veient els últims 10 o 15 anys al nostre país, amb tots els avantatges competitius que tenim, que gaudim d’una fiscalitat competitiva, bons sistemes com ara l’educatiu i el sanitari, un gran patrimoni natural i una seguretat ciutadana envejables, què és el que fa que no hàgim aconseguit acabar de diversificar la nostra economia en termes de valor afegit, innovació i sostenibilitat? Què és el que fa que la nostra inversió estrangera i la nostra activitat econòmica estigui encara molt centrada en determinats sectors importants i necessaris, però també en altres massa devorador de recursos? És el fet de no disposar d’aquesta seguretat jurídica que ens ofereix pertànyer a un mercat interior de 550 milions d’habitants i que és alhora un dels mercats més pròspers del món, tant econòmicament com socialment. És per aquest motiu que creiem en l’acord d’associació. Evidentment, haurem de saber utilitzar bé aquest instrument.

Quines serien les conseqüències de no disposar d’aquest instrument? Si no disposem de l’instrument que representa l’acord d’associació, veurem que el nostre país, a poc a poc, serà més depenent d’unes determinades activitats que, és evident, hem de continuar facilitant i fomentant, però que, en alguns casos, algunes d’elles aniran morint o expirant. Des d’aquest punt de vista, hem de tenir la capacitat d’anticipar-nos a aquests esdeveniments i de diversificar la nostra economia per a tenir cada cop més ingressos que ens permetin fer més polítiques socials, educatives, culturals, d’infraestructures... Per a tot això, calen diners; per a aconseguir aquests diners, cal diversificar la nostra economia en clau de valor afegit.

Parlant de diners i de diferents polítiques a executar, un dels neguits de la població és, precisament, la pèrdua del poder adquisitiu arran de l’elevat cost de la vida, un tema que va a cavall amb la situació de l’habitatge. Si bé heu presentat un programa perquè nous propietaris puguin comprar pisos, hi ha sectors que mostren la seva disconformitat perquè l’ajut no abasta els estrats més baixos. Vostè considera que aquestes primeres accions són suficients? Quina línia seguirà el seu govern en matèria d’habitatge durant els pròxims quatre anys?

Per a aquests i altres programes relacionats amb l’habitatge, es necessiten diners. Per a obtenir aquests diners, calen ingressos públics. És per aquest motiu que cal que la nostra economia creixi, no en sectors esgotadors dels nostres recursos naturals. Necessitem que la nostra economia no depengui únicament de la construcció, sinó d’altres sectors que generin valor afegit. Reprenc el

que deia abans, necessitem aquest instrument tan poderós que es diu acord d’associació amb la Unió Europea. Dit això, evidentment, creiem que un dels grans reptes que té plantejat el nostre país i la nostra societat –i així ho vam dir durant la campanya electoral–, és la manca d’accés a un habitatge a preu assequible per una part important de la ciutadania i, també que la població en general hagi vist com la seva capacitat adquisitiva ha quedat minvada o disminuïda a conseqüència de la inflació, de l’encariment dels lloguers, etcètera. Des d’aquest punt de vista, hem desenvolupat un paquet d’accions per a anar resolent aquestes dues problemàtiques, però creiem que aquestes accions s’han d’intensificar enormement.

De quina manera?

En matèria d’habitatge, per exemple, no hem abaixat els braços i continuem treballant-ne, fins i tot estant en funcions. Ara mateix, el ministre d’Habitatge, Víctor Filloy, ha presentat una iniciativa segons la qual adquirirem una bona pila d’edificis en desús, buits o desocupats, també llogarem d’altres, per a rehabilitar-los i destinar-los a crear aproximadament 150 nous habitatges de lloguer a preu assequible. Aquestes unitats s’afegiran als més de 40 habitatges que veuran la llum durant els anys vinents a l’edifici de la Borda Nova, que hem construït amb la col·labo-

ració del Comú d’Andorra la Vella. Paral·lelament, hem signat un conveni amb el Comú d’Escaldes-Engordany que ens permetrà construir un edifici d’uns 50 habitatges de lloguer a preu assequible i, aviat, signarem un conveni per a rehabilitar dos edificis a La Massana que destinarem al col·lectiu de joves que es volen emancipar. Hi ha moltes accions que s’estan fent en clau de lloguer a preu assequible. Paral·lelament, i vostè s’hi referia, hi ha un programa d’accés a l’habitatge a través de la hipoteca. Com vostè pot comprendre, a una persona amb uns recursos econòmics molt limitats, de poc li serveix que li donem moltes facilitats per a poder comprar un pis, a través d’una hipoteca, si l’hem de condemnar a no poder pagar-la. Aquest és un programa molt generós on nosaltres pagarem el 20% de l’entrada i avalarem una part important de la despesa financera a la qual s’haurà de fer front, però cal que aquella persona o nucli familiar tinguin uns ingressos mínims que li permetin pagar les quotes hipotecàries corresponents, un cop descomptat l’ajut que dona Govern. Aquí i arreu, aquests programes estan pensats per a unes persones, certament no amb un alt poder ad-

quisitiu, però sí amb uns mínims ingressos que els permetin fer front als compromisos hipotecaris adquirits amb el banc.

Què passarà amb aquells que no arribin a aquests ingressos mínims?

Per a aquells que no arribin a aquests ingressos mínims, el que hem de fer és establir altres tipus de programes i, precisament, donar-los accés a pisos de lloguer a preu assequible. No podem aspirar al fet que el 100% de la ciutadania del nostre país tingui un pis de compra, a través d’una hipoteca, sinó que hem de sectoritzar. Per tant, a aquelles persones que en un moment determinat tinguin uns ingressos insuficients, no només els hem de millorar els seus ingressos, sinó que els hem de permetre que tinguin un pis de lloguer a preu assequible. Si, a poc a poc, millorant aquests ingressos, arriben a aquests topalls, llavors podran accedir un habitatge de compra a través d’una hipoteca. Tots dos programes són compatibles.

En la línia d’incrementar els ingressos dels ciutadans, vostè contempla apujar gradualment el salari mínim fins que aquest representi un 60% del salari mitjà. Com s’arribarà a aquest punt sense que això repercuteixi negativament en el teixit empresarial? Preveieu compensar aquest increment amb els ingressos propis de l’Estat andorrà?

El que no podem pretendre és que el Govern ho rescabali tot, perquè, al final, hi ha un deure de corresponsabilitat, perquè tots aquests ajuts impulsats per l’Estat no s’aconsegueixen amb diners que cauen del cel, sinó a través de recaptacions que aporten els ciutadans i ciutadanes d’Andorra, particularment per part dels treballadors i de les empreses. Per tant, de poc serveix dir que incrementarem el salari mínim, que sí que s’ha d’incrementar, però sense fer que això impacti en les empreses. Si volem que això no impacti en les empreses i que, a més a més, les compensem per l’increment dels salaris, s’haurà de fer igualment a través de la recaptació provinent dels mateixos treballadors i empreses. Dit això, crec que sempre s’han de trobar solucions equilibrades i ponderades. No podem descansar tot el pes en els treballadors, de la mateixa manera que tampoc podem fer-ho amb els empresaris, i més en un context difícil per al sector en el qual han patit l’encariment de les matèries primeres, en un teixit econòmic amb una gran majoria de petites i mitjanes empreses, etcètera. La nostra fita continua essent arribar a què el salari mínim representi el 60% del salari mitjà, i n’hem fet passos, però ho hem de continuar fent de forma progressiva i gradual per a no impactar excessivament en el compte de resultats de les empreses. De la mateixa manera, no només es tracta d’augmentar el salari mínim, sinó també d’incrementar els salaris baixos que, a vegades, van més enllà del salari mínim. I això és el que hem estat impulsant durant els últims anys per llei, un mecanisme que creiem que ha de ser excepcional.

Vol dir que n’hi haurà canvis?

El que hem de treballar a partir de la constitució del nou Govern és fomentar molt més la negociació col·lectiva entre sindicats i patronal, independentment del salari mínim fixat per llei o decret cada any, perquè els interlocutors socials, sector per sector, puguin decidir com s’han d’incrementar els salaris que van més enllà del salari mínim.

Vistos tots aquests reptes i escenaris, com creu que es desenvoluparà la pròxima legislatura?

No tinc la capacitat de predir el futur, però sí que tinc l’esperança i l’anhel que la pròxima legislatura sigui més plàcida i tranquil·la, que ens permeti focalitzar tots els nostres esforços en resoldre les problemàtiques que actualment té el nostre país, com ara l’habitatge, poder adquisitiu, creixement urbanístic, sostenibilitat del sistema de pensions, salut pública de qualitat, etcètera.

És el Xavier Espot del 2023 més fort que el de la legislatura anterior?

Sens dubte. Crec que l’experiència de governar en un context tan complicat com el que he viscut durant els últims quatre anys m’ha enfortit com a persona i, evidentment, la campanya electoral que he viscut, amb el component familiar i personal que se n’ha derivat, també m’ha enfortit.

Tinc la impressió que s’ha convertit en una persona molt més dura, que no vol dir dolenta, amb un caràcter molt més fort que el que li vaig percebre quan va assumir el càrrec l’any 2019. En algun moment ha patit les conseqüències de portar les regnes d’un càrrec de tanta rellevància?

Jo no diria que m’he convertit en una persona molt més dura, però sí que et diria que m’he convertit en algú que té més clar que mai –ja ho tenia clar fa 4 anys, però ara potser el tinc més clar– que en la nostra comesa, en la nostra feina i en les nostres decisions, la consideració que ha d’imperar per damunt de tot és l’interès general i l’interès del país, encara que això a vegades vulgui dir que deceps algunes persones o que no accedeixes a la totalitat d’aquelles qüestions que se t’han demanat. També és veritat que l’experiència i allò que he viscut m’han fet més comprensiu o, en tot cas, m’han fet tenir una visió més transversal, plural i diversa a l’hora de prendre decisions. No puc dir que això m’hagi fet més dur; m’he fet més resilient i més comprensiu... o així ho crec.

Ha pensat en algun moment en fer una pausa en veure’s superat per la responsabilitat?

A partir del que et deia abans, evidentment que he tingut moments on he flaquejat, moments on he tingut ganes d’abandonar el vaixell, però també he de dir que aquests moments han estat molt puntuals o molt passatgers. Al final, quan hom té aquesta responsabilitat no es pot permetre flaquejar, com a mínim, de cara en fora i per massa temps.

Com l’han afectat els atacs que va rebre durant la campanya, que val a dir que han estat una mica intensos, fins i tot per part de premsa estrangera? També cal fer esment que hi ha sospites sobre els autors d’aquests atacs, però aspiro que ens pugui aclarir qui és el responsable de tot plegat. Vostè ho ha dit d’una forma molt eufemística (somriu), ja que, en comptes d’una mica intensos, els atacs han estat

molt intensos, molt injustos... molt inoportuns. Aquest és el sentiment que tinc. És un sentiment de tristesa, pel fet de no poder haver portat una campanya electoral absolutament transparent, absolutament neta... Això ha fet deshonor al país i als ciutadans i ciutadanes del país. També és cert que, tal com ho deia en una altra entrevista, que jo només era accessori o instrumental, ja que els atacs s’adreçaven al projecte que jo encapçalava i contra la possibilitat que poguéssim continuar governant. I ho continuarem fent. Per tant, també estic satisfet de veure com la gran majoria de la ciutadania d’aquest país no ha donat crèdit als atacs i ha vist, amb esperit crític suficient, que era una campanya orquestrada amb l’objectiu de desbancar-nos de les institucions o desviar-nos del nostre comès de defensa escrupolosa de l’interès general. A partir d’aquí, crec que la vida continua.

Emprendrà accions legals contra els autors dels atacs?

Estem analitzant jurídicament les conseqüències de tot plegat i, per poques possibilitats que hi hagi, farem allò que sigui necessari per a rescabalar-nos.

El diari ARA apuntava a El Triangle-La Valira com a responsables del pamflet. Coneix els responsables d’aquest grup?

Té identificat quines són les persones que podrien tenir la responsabilitat legal sobre aquestes acusacions i atacs que vostè va rebre?

Jo puc tenir les meves sospites, però no tinc cap prova que em permeti afirmar-ho, però, en tot cas, les persones que tenen la competència atribuïda per ferho ja ho esbrinaran.

Vol o desitja que n’hi hagi conseqüències legals? No sé si ho vull o ho desitjo, però crec que tinc l’obligació i la responsabilitat de, com a mínim, exigir que n’hi hagi.

De les seves responsabilitats com a cap de Govern, quina és la que més il·lusió li genera?

El que em reconfortaria més és poder resoldre les grans problemàtiques que està patint una part important de la ciutadania. Si aconseguim millorar la situació de l’habitatge i del poder adquisitiu, reordenar el creixement urbanístic i garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, crec que em donaria per molt satisfet.

“A aquelles persones que en un moment determinat tenen uns ingressos insuficients, no només els hem de millorar, sinó que hem de permetre que tinguin un pis de lloguer a preu assequible”

Què és el que menys li agrada de la seva feina?

Segurament haver d’aguantar atacs injustos i indiscriminats.

Aconsegueix desconnectar de la política en algun moment?

Sí. Crec que soc una persona amb prou capacitat de desconnectar.

A què dedica el seu temps lliure?

M’agrada viatjar, fer esport... Són en aquests moments quan intento desconnectar.

Té temps per a la seva família?

No sé si sortosament o dissortadament, en aquest moment no tinc ni parella ni fills, la qual cosa em permet dedicar-me molt a la meva feina. Però és veritat que tinc pare, tinc germana, tinc cunyat, quatre nebots... En aquells moments de pausa i de tranquil·litat, intento gaudir al màxim temps amb ells.

Què li agrada fer amb ells?

Fer activitats diverses... anar junts a dinar, sopar a restaurants, viatjar junts... les activitats típiques que es fan amb les famílies.

Quin país que encara no ha pogut visitar li agradaria conèixer?

Potser el Japó, perquè té una cultura que em fascina, amb una sèrie de valors i aspectes que són molt lloables i admirables. Com a país, tant paisatgísticament i monumentalment com culturalment, és molt diferent del nostre i, per tant, m’agradaria conèixer-lo. Però és cert que és un país molt llunyà i que es requereixen molts dies per a visitar-lo com Déu mana. Amb la feina que tinc, ara mateix és molt difícil, així que és una assignatura pendent. Però així com dic aquest país, n’hi ha molts altres que m’agradaria visitar algun dia.

Al llarg de la seva trajectòria com a cap de Govern i representant d’Andorra, ha pogut conèixer diferents caps d’Estat, presidents i altres personalitats polítiques. Qui li ha marcat més?

Hi ha dues persones que considero les que més m’han marcat. Primer de tot, el Sant Pare, pel que encarna i per la seva visió de les coses, perquè és ben bé la persona que podem veure a través dels mitjans de comunicació i per tot el que representa, no només des de l’àmbit religiós, sinó pel que fa als valors que transmet com a persona i per la institució que representa arreu del món. M’ha marcat la conversa que vam tenir, la profunditat d’aquesta i el caràcter afable, proper i humil que té, independentment de consideracions religioses. Una persona que també m’impacta i admiro molt és el nostre copríncep i president de França, Emmanuel Macron, que és algú amb una força, ímpetu, valentia i adhesió envers el nostre país que també és digna d’admirar. I, quan parlo d’admiració envers un copríncep, no puc sinó fer-la extensiva també a l’altre copríncep. Penso que, independentment de les diferents consideracions que puguin tenir en alguns casos, tenim dos caps d’Estat que estan al costat de les institucions, dels ciutadans i ciutadanes d’Andorra, que tenen molt clar el seu rol i que realment són dos pilars de la nostra independència i prosperitat.

És encara molt jove, però a què li agradaria dedicar-se quan deixi la política?

No ho he pensat massa, però sí que voldria poder desconnectar de la política. Per a mi, la política és un servei públic temporal. Tinc clar que no m’hi vull dedicar tota la meva vida. També tinc clar que he arribat a les més altes funcions i que, una vegada aquí, el que toca després és anar-me’n cap a casa i dedicar-me a altres coses. En aquest sentit, crec que tinc diferents possibilitats, aficions i interessos que em poden portar a diferents llocs, des d’exercir la meva carrera de Dret des d’una perspectiva privada, cosa que no he fet mai com a advocat, fins a, segurament, dedicar-me a la docència o altres comesos. Potser podria emprendre un projecte empresarial propi, treballar al negoci familiar... Tinc diferents opcions, però ara no m’ho plantejo perquè soc més aviat una persona de viure el moment.

Després de la seva carrera política, que arribarà a un punt final eventualment, com li agradaria ser recordat?

No m’obsessiona el meu llegat. Simplement, m’agradaria que se’m pogués recordar com un bon cap de Govern, com algú que ha intentat deixar el seu país una mica millor del que se’l va trobar. Això ja em satisfaria enormement.•

RODRÍGUEZ Noemí

Entrevistar a una col·lega de professió sempre és un repte, però també una tasca agradable que ens il·lusiona. En aquesta ocasió, hem tingut el plaer de conversar amb Noemí Rodríguez, una gran periodista i millor persona, que es va estrenar com a escriptora en publicar ‘El que mai et vaig dir’, un llibre editat per Límits i que busca establir ponts per a servir de companyia al lector, a través de l’exploració dels sentiments més íntims i personals de l’autora.

El teu nom és familiar per a qui segueix la premsa i les xarxes socials, però no tant per a qui freqüenta les llibreries. A què sap el fet de tenir publicat un primer llibre?

Per a mi, és una sensació molt nova, perquè, tot i que és cert que escric a la premsa diària des de fa molts anys i tinc una columna al Diari d’Andorra des del 2008, aquesta aventura ha trencat amb tot el que havia fet fins ara i amb tot el que la gent havia vist de la meva obra. Era un canvi, un risc, però la veritat estic molt contenta del resultat.

També vas debutar signant llibres a Sant Jordi i vas ser una de les autores que més llibres hi va vendre. Com vas viure aquesta experiència que també et va permetre compartir espai amb altres autors consagrats?

Va ser tot un luxe compartir signatura de llibres amb autors i autores reconeguts del país com ara David Gálvez, Josep Dallerès, Joan Peruga... Em vaig sentir molt honorada, per una banda, però, per l’altra, també va ser una sensació molt bonica, perquè això d’escriure és una cosa que es fa més aviat en privat, d’una forma molt

► Entrevista: César De Pablos · Fotografia: Glop de Blau

despullada i propera en ‘El que mai et vaig dir’

íntima, i vaig poder conversar amb el públic. Va ser molt gratificant. Era com viure un matí de Nadal en primavera! (riu).

En tenir contacte amb tants autors, algú va compartir amb tu les seves impressions sobre ‘El que mai et vaig dir’? Normalment, quan la gent s’atansa a tu per parlar del teu llibre, és perquè els hi ha agradat o perquè ha tingut una experiència positiva. Sí que hi ha gent que s’ha sorprès en veure una faceta meva poc coneguda, però la majoria de les valoracions que estic rebent són molt positives i això m’il·lusiona.

Com va començar aquesta aventura d’escriure un lliure? Entenc que ‘El que mai et vaig dir’ parteix de diferents escrits que tenies guardats i que, al final, vas decidir compartir. Tot plegat va començar ara fa uns quants anys quan Miquel Clua i Marc Miró, de l’editorial Límits, em van demanar escriure el pròleg de ‘Seahorse’, de Janice Pariat. En lliurar el pròleg, que era molt poc convencional, el Marc em va dir: “segur que tens més coses guardades”. Sí que tenia més escrits, però eren coses molt personals i no tenia cap intenció d’ensenyar-les, però, després de tant insistir, vam quedar i em va proposar publicar-les. Tot el mèrit és del Marc Miró, que em va convèncer i, a partir d’aquests textos, hi vam començar a treballar per a constituir una història que es va anar transformant en quelcom que no té res a veure amb aquells primers escrits, però que van servir de punt de partida.

Yvan Lara deia en la sinopsi del llibre que li resultava difícil encabir-lo en una categoria. No sabia si era un llibre de poesia, de microrelats o de píndoles autobiogràfiques. Tu el tens més clar?

(Riu). No ben bé. Segurament aquest és un dels trets més anecdòtics d’aquest llibre, que costa assignar-li una etiqueta. No és poesia, malgrat que hi ha gent que n’opina que sí. Per a mi, s’assembla més a un dietari, però tampoc no en té la fórmula tradicional d’aquest. Sí que explica una història, però al mateix temps és un llibre que narra microcontes que es poden llegir de forma autònoma. Dit això, crec que és un llibre de ‘mal etiquetar’, però les etiquetes tampoc són tan necessàries (riu).

Si haguessis d’explicar a un lector de què va ‘El que mai et vaig dir’, com ho faries?

‘El que mai et vaig dir’ és una història que parla del procés de transformació personal, d’aquells sentiments o sensacions que tots, d’una manera o altra, hem viscut al llarg de la nostra vida. Tracta també de com totes aquelles ferides, producte de les experiències que vivim, es transformen en cicatrius i es converteixen en testimoni d’haver superat una prova. És una història de creixement, de transformació, d’assumir el que ens toca i saber tirar endavant a la vida.

Sabem que ‘El que mai et vaig dir’ és una ficció, però d’alguna manera revela passatges personals o trets identitaris de la teva intimitat?

No és un llibre autobiogràfic. Com ja he dit en alguna altra ocasió, no és un llibre que parli de la meva vida, malgrat tot el que s’hi diu és veritat. Totes les emocions i sentiments són genuïns, però el

context que es fan servir per a explicar-los no correspon amb la meva vida. Al final, el meu interès era poder compartir aquestes emocions i sentiments, perquè considero que són molt universals i perquè, tot i que les persones creiem que no ens assemblem gaire, vistes des de fora, la realitat és que sí que compartim els sentiments de tristesa, de no encaixar, frustració, ràbia, pena, insomni... Crec que he escrit des de l’àmbit més personal, el més ‘Noe’, per dir-lo d’alguna manera.

És una manera de sentir-te acompanyada...

I d’acompanyar al lector. Quan passem moments difícils en la vida o travessem situacions personals complexes, tendim a pensar que això només ens passa a nosaltres, així que el llibre potser és una manera de crear ponts entre les persones. Un fet que m’agrada molt és saber de gent que s’hi veu reflectida, que en el llibre descobreix sentiments que li resulten familiars, que tenim sentiments compartits.

És clar que van haver de lluitar per a convèncer-te de publicar les teves reflexions, però, una vegada decidit, et va costar o, contràriament, et va resultar un procés plaent?

T’he de confessar que, fa sis o set mesos, el llibre no s’hagués publicat perquè no tenia gaire clar el fet d’exposar-me, ja que aquesta és una obra molt emocional que et deixa la sensació d’estar despullada. Ha estat gratificant la possibilitat de connectar amb un altre, però també és cert que és una qüestió que en un moment m’ha fet sentir insegura. No va ser sinó fins al final del procés quan vaig tenir clar que havíem de tirar endavant. Tampoc no tenia clar que el llibre es publiqués, però mira’l... ja està! (riu).

Després d’aquest debut, valores la idea d’escriure un nou llibre?

(Riu). No et diré que no, però encara és molt aviat per a pensar-ne. Estem treballant en la promoció d’aquest primer llibre, hem d’anar a Organyà, el setembre, i a la Setmana del Llibre, a Barcelona... encara ens queda recorregut i és molt aviat. També és molt important tenir alguna cosa a explicar i, quan n’hi hagi, ja se n’explicarà.

Com valores l’auge de la literatura feta al país, que s’ha traduït en un important nombre de publicacions i, fins i tot, en la creació d’una Associació d’Editors d’Andorra? A què atribuiries aquest fenomen?

Crec que estem en un moment molt dolç producte de la feina de formigueta que s’està fent durant els últims anys. No és casualitat o fruit d’un dia. Actualment, hi ha una feina incansable per part dels editors, de les institucions que han donat el seu suport i també per part dels autors que treballen perquè així sigui. Jo estic molt contenta de veure escenaris com el d’aquest Sant Jordi, amb quinze autors del país asseguts a la mateixa taula. Això és motiu d’orgull i cal incentivar-lo encara més.•

“(Signar llibres a Sant Jordi) va ser com viure un matí de Nadal en primavera!”

ClàssicAnd

EL NOU FESTIVAL DE LA MÀ DE JOAN ANTON RECHI

El director d'escena andorrà, Joan Anton Rechi, tot un professional de primer nivell format en teatre i que ha acabat esdevenint un referent dels escenaris operístics, torna a Andorra amb el Festival ClàssicAnd. Una cita amb la cultura que té com a principal objectiu posicionar el Principat com a referent cultural internacional, ja que portarà al país artistes de renom mundial, tant pel que fa a l’àmbit de la música clàssica, la dansa i les arts escèniques. L’esdeveniment tindrà lloc del 2 a l’11 de juny.

Què significa per a vostè, tornar a Andorra, amb aquest nou festival, ClàssicAnd?

És una de les coses que més il·lusió em fa en la meva carrera. Andorra és casa meva, vaig néixer aquí, m'he criat aquí i poder fer un projecte relacionat amb el que faig al Principat és una de les coses que més il·lusió em fa. Puc dir que ClàssicAnd és un d'aquells projectes que et toquen el cor i espero que a la gent també li toqui. Sempre penso que la cultura serveix per fer-nos millors persones, per fer societats millors, societats més justes i tot plegat fa que sigui un projecte on hi he posat el cor i molta il·lusió.

El festival tindrà lloc la primera quinzena de juny –del 2 a l’11–, per què vau escollir aquestes dates?

Hem escollit aquestes dates perquè és un moment on els altres festivals encara no han començat. També penso que és un moment on la gent comença a tenir moltes ganes de sortir, d'anar a veure espectacles, de fer coses... Tenim moltes propostes que són en espais naturals, a l'aire lliure. A l'estiu també hi ha molta gent del país que marxa fora i volem que sigui un festival que interessi no només a la gent de fora, sinó també a la gent del país.

Una de les altres coses que caracteritza el festival, és que no només es fa en una parròquia concreta, sinó que tindrà diferents escenaris repartits per diferents indrets del país...

Sí, aquesta és una de les millors coses. Hi ha molta gent implicada al darrere, des del Govern d'Andorra, Andorra Turisme i el Ministeri de Cultura, el Comú d'Andorra la Vella, el Comú d'Ordino i dos patrocinadors: Mora Banc i Crèdit Andorra. Tots ells han apostat per fer una cosa de país, que penso que és molt important. Tenim actuacions a Andorra la Vella, a Encamp i a Ordino i a més a més, dins de cada parròquia hi ha diferents espais. Veure un concert el podem gaudir a tot arreu, però hem de fer propostes diferents que siguin molt més que anar a veure un concert, que sigui realment una experiència on tot acompanya: el que escoltes, el que veus i l'entorn on ho fas.

Així bé, el festival començarà el divendres 2 de juny amb l’espectacle “Stabat Mater” de Pergolesi...

Així és, l’”Stabat Mater” inaugurarà el festival a la Plaça del Consell. És una d’aquelles peces que quan comencen ja et posen la pell de gallina. El fem amb l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, que no hi podia faltar. Dirigida pel Dani Espasa i amb la Carmela Remigio, que és una soprano impressionant italiana i amb l’Asude Karayvuz, una contralt turca que també té una veu impressionant.

Tot seguit podrem gaudir d’un espectacle que dirigiràs tu mateix: “Viure/Morir”...

Sí, dissabte dia 3 tenim un espectacle a l’Auditori d’Ordino, “Viure/Morir”, on combinem música i textos amb un arpista, una pianista i amb la Rossy de Palma. Un espectacle que dirigeixo jo mateix, i que vol fer una reflexió sobre el que ha suposat la pandèmia i sobre el que suposa la mort, però des d’un punt de vista molt positiu, de veure la llum al final del túnel.

El festival també vol homenatjar el 30è aniversari de Jurassic Park...

El diumenge dia 4, tenim una de les coses que espero amb més ganes i desitjo que tingui molt d’èxit, la projecció de la pel·lícula Jurassic Park , al Parc Central. És un acte gratuït on, al mateix temps que veus la pel·lícula, sents la música de John Williams, interpretada per l’orquestra del Reino de Aragón i dirigida per en Josep Caballé.

Pel que fa a la següent setmana del festival, el dijous 8, podrem gaudir de Valentin Dityuk.

Als Jardins de Ràdio Andorra tindrem a Valentin Dityuk, que és el tenor solista de l'Òpera d'Ucraïna. Actualment aquesta Òpera, que està a Kíev, està bombardejada i ell no hi pot ser per motius de guerra. Fem aquest acte simbòlic on convidem també a una pianista russa, per demostrar com la cultura ens ajuda a ser millors i a lluitar contra totes les injustícies d'aquest món.

Divendres 9, el festival es trasllada cap a Ordino amb Anita Rachvelishvili...

Anita Rachvelishvili és una de les estrelles de la música clàssica, una de les mezzos més importants del món, una de les veus més impressionants que jo he sentit a la meva vida.

Dissabte 10 el festival compta amb doble actuació...

La dansa és la protagonista i tenim dues propostes molt interessants. La primera és Yoann Bourgeois Dance Company, un ballarí que puja a una escala i cau en un llit elàstic i torna a pujar les escales des del llit. Una peça que es farà quatre cops al dia a la cruïlla de l'Avinguda Meritxell amb el carrer Riberaygua, que dura deu minuts i serà gratuïta. I a la nit tenim la companyia Vertigo Dance Comany, que no han estat mai a Espanya ni tampoc a França, per tant, és una primícia tenir-los aquí, presentat el seu nou espectacle.

I ja arribem a l’últim dia d’espectacles, el diumenge dia 11...

Diumenge tanquem el ClàssicAnd amb una peça que jo adoro que és de l'Elvis Costello "The Juliet Letters". Un cicle de cançons que va fer als anys 90 i ho fem amb l'Ulysses Quartett, que és un quartet de corda nord-americà i amb el Benny Benack III, que és la nova promesa del jazz.

Com van ser els seus inicis com a director artístic, perquè va decidir apostar per aquesta professió?

Jo des de ben petit tenia clar que em volia dedicar a les arts escèniques, no que volia dirigir òpera, això ha sigut una mica la casualitat que m’hi ha portat. Vaig formar part del grup de teatre Emprius, que va crear en Ramon Vidal. A partir d’aquí vaig anar a estudiar a l’Institut del Teatre a Barcelona on vaig veure que el que realment m’agradava era el procés d’assajos, però quan s’havien de fer només les funcions, ja no m’agradava tant. Va ser aquí quan vaig pensar que la direcció era realment el meu camí.

Alguna anècdota que destacaries de la teva professió?

D'anècdotes en tinc moltes... m'ha passat una mica de tot. Una vegada vaig haver de fer de Sansón en una producció de Sansón i Dalila, perquè el cantant que feia de Sansón es va posar malalt. Teníem un substitut que va venir a cantar, però va dir que no es veia en cor de fer la producció perquè hi havia molt de moviment i com que el meu ajudant també estava malalt, es va decidir que fes jo de Sansón mentre que el cantant, des d'un lateral, cantava la producció. Així que jo vaig fer com si fos en Sansón fen playback (riu). Vaig tornar als meus inicis interpretatius.•

MAS: Hector

Del 9 al 14 de maig, la capital acollirà una nova edició de l’Ull Nu, el festival audiovisual del Principat, que enguany arriba amb un ampli programa d’activitats, pensades no només pels joves creadors del país i dels Pirineus, sinó també per a tots els públics. Una de les principals novetats de la desena edició és la participació del Quebec com territori convidat. Hector Mas, director del festival, ens avança tots els detalls que inclou la programació 2023 de l’Ull Nu.

“Amb Ull Nu, la gent descobrirà coses noves, s'emocionarà i viurà experiències que potser no ha viscut abans”

Des del 2013 ets el director i programador audiovisual d’Ull Nu. Per a la gent que no sap que és Ull Nu, com descriuries el festival?

Ull Nu és l’únic festival audiovisual que es fa a Andorra i que té com a principal objectiu donar visibilitat als joves creadors, no només del país, sinó dels territoris de l'entorn. A més a més, en els últims anys hem desenvolupat una programació en què donem cabuda a tota mena de projectes audiovisuals, perquè el que ens interessa és que la gent d’Andorra es pugui sorprendre i pugui gaudir amb propostes innovadores, que poques vegades s’hi hagin vist al país.

Creus que hi ha molt de talent al país?

No en tinc cap dubte, especialment, en l'àmbit audiovisual, la qual cosa demostra que l’Ull Nu cada vegada programa més obres andorranes i de diferents àmbits, i no només curtmetratges, sinó també llargmetratges, instal·lacions artístiques o exposicions, per exemple. Crec que és molt important treballar en aquesta línia perquè el talent no ens marxi del país.

Un dels objectius del festival és que sigui el punt de trobada dels joves creadors audiovisuals d'Andorra i del Pirineu. De quina manera s'impulsa la internalització del festival perquè arribi encara més lluny?

La internalització s’aconsegueix, en primer lloc, convidant els participants a venir. Hem de pensar que són creadors joves i ens interessa que puguin interrelacionar-se i, també, amb els professionals de la indústria, ja sigui fent de jurats, fent xerrades o en qualsevol altre format. I, com que el festival, a poc a poc, ha anat creixent i seguint en aquesta línia d’internalització, enguany hem decidit tenir un territori convidat. Durant aquesta desena edició comptarem amb la presència del Quebec com a convidat d’honor i tindrem la sort de comptar al nostre país amb personalitats de la seva indústria cinematogràfica i del Sr. Maël Solen, director de l’Oficina del Quebec a Barcelona. Penso que això és molt bo per crear sinergies amb altres territoris i espero que el festival continuï amb aquesta línia i pugui anar a més.

Creus que el festival ja s'ha consolidat com una cita cultural de referència al país?

Vull creure que sí. A mi m'agradaria que tothom s'animés a acostar-se al festival algun dels dies que programem. Tenim una programació molt variada i, a més a més, per a molts públics. No és una proposta només per joves creadors. I, tot i que tenim activitats d’àmbit professional, també hi ha diferents propostes per a tots els públics. Així que penso que sí, que després de deu edicions ens hem consolidat com una cita ineludible, almenys aquí a Andorra. Però, així i tot, encara hi ha gent que no ens coneix i tinc l'esperança que, a poc a poc, es vagi acostant al projecte i gaudeixi de tot el que programem, perquè el festival ho fem per a la gent.

Amb quines activitats arranca l’Ull Nu?

Els dos primers dies del festival estaran dedicats al Quebec. La pel·lícula inaugural serà ‘Bungalow, film fet al Canadà i

que no s'ha vist mai aquí a Andorra ni tampoc a Espanya i, per tant, serà l'estrena. El primer dia comptarem amb la presència de la seva directora, Lawrence Côté-Collins, que és tota una personalitat al Quebec. El segon dia, presentarem el llargmetratge ‘Niagara’, en presència del director Guilaume Lambert, i un recull de curtmetratges de diferents creadors del Quebec. També ens acompanyarà la realitzadora Zoé Pelchat. A més a més, dins de tot aquest programa d'activitats relacionades amb el Quebec, tindrem una instal·lació artística interactiva al Bici Lab, que estarà des del començament del festival i fins a finals de mes de maig. Per acabar, comptarem amb la participació de Guilhem Caillard, director del Festival Cinemania de Montreal, que formarà part del nostre prestigiós jurat professional.

Totes les activitats que ofereix el festival són gratuïtes? Únicament són de pagament els llargmetratges que tenim programats a concurs i els dos llargmetratges del Quebec com a territori convidat, però sempre intentem que siguin una entrada a preu assequible per a tothom. Aquestes són les úniques activitats de pagament fins al moment. Les projeccions de curtmetratges i les activitats a l'aire lliure són obertes perquè ens interessa que tota la gent les pugui gaudir.

També hi haurà concerts...

Sí, tindrem concerts molt interessants, a la glorieta de la plaça del poble, com per exemple l’Eclectic Method, un artista dels Estats Units que fa visuals en directe agafant fragments de pel·lícules o de sèries per fer música. També tindrem la Dani, que és una artista no binària que fa reggaeton. Per primera vegada, programem reggaeton al festival, amb una proposta molt sincera i molt interessant que també ens permet acostar-nos a les noves generacions.

Quines altres activitats inclou l’Ull Nu?

Tenim un programa molt complet, però per anar una mica al gra, diumenge tenim una xerrada molt especial, amb una convidada que ens fa molta il·lusió acollir-la, que és la Samantha Hudson. Ella és una dona polifacètica, ja que és cantant, activista, amb un discurs molt intel·ligent i molt interessant. En aquesta ocasió l'hem convidat a fer una xerrada especial sobre la representació del col·lectiu LGTBI en el món de l'audiovisual.

La proposta també compta amb activitats per a gaudir amb els més petits i en família?

Sí, diumenge és el dia familiar. Primer es farà una projecció de curtmetratges per a nens, a partir de 4 anys, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Però també tindrem dos tallers, un que farem en col·laboració amb el Museu Carmen Thyssen d'Andorra i un altre amb el taller Reteena. A més a més, tindrem el concert de la Banda de l'Institut de Música d'Andorra la Vella que estarà actuant diumenge al matí, i que faran versions de bandes sonores, perquè tot el públic familiar ho pugui gaudir.

Com cada any, hi haurà un jurat avaluador?

Tenim dos jurats, el jurat professional i el jurat Carnet Jove. El jurat professional està format sempre per professionals de la indústria audiovisual i, enguany, tindrem el Guilhem Caillard, director general de Festival Cinemania de Mont-real; el Franck Loiret, director de la Cinemateca de Toulouse i l’andorrana Désirée Guirao, que és una dissenyadora de vestuari que treballa molt a Espanya. D’altra banda, juntament amb Carnet Jove, organitzem una convocatòria per a joves que tinguin interès en l'audiovisual o estiguin estudiant audiovisuals, perquè puguin tenir l'experiència de formar el seu propi jurat. Escollim tres joves i ells escullen el seu curtmetratge i llargmetratge guanyador, independent del jurat professional.

Els participants rebran un premi en funció del seu treball?

En la categoria llargmetratge a concurs hi ha un premi de 3.000 euros, dotat pel Ministeri de Cultura i Esports. En la secció de curtmetratge hi ha un guardó a la millor direcció, a la millor fotografia, a la millor obra i un premi a la preservació de la memòria històrica. També hi ha dos premis que no tenen valor econòmic, però que són molt importants, que és el reconeixement del públic. Tothom pot venir a veure les projeccions i després votar el que han considerat millor curtmetratge o llargmetratge. Enguany, els dotadors de premis són la Comissió Nacional per la UNESCO; el Consell General; Carnet Jove, que patrocina els premis del jurat Carnet Jove; l'Arxiu Nacional d'Andorra; i el Fòrum de la Joventut. A més, tenim el suport d'institucions importants com ara l'Oficina del Quebec a Barcelona i d’Air Canadà. També tenim la implicació del Bici Lab i, tot un seguit de col·laboradors, que sense ells el projecte no podria tirar endavant.

Els joves guionistes tindran un reconeixement especial... Celebrem la primera edició de l’Ull Nu LAB de guions. S’obre una convocatòria i se n'escollen vuit, i aquests vuit creadors

o escriptors, vindran tres dies a Andorra i estaran assessorats per dos tutors molt importants, com ara la Neus Ballús, que és una directora catalana de cinema, i el Txema García Ibarra, que és el curtmetratgista més important d'Espanya. Si aquests projectes es poden arribar a realitzar i a gravar, estic segur que d'aquí sortiran grans creacions que portaran el segell de l'Ull Nu allà on viatgin aquests curtmetratges.

En què es diferencia Ull Nu de la resta de festivals que es fan als països veïns?

Nosaltres no podem competir amb altres grans festivals, però si hi ha alguna cosa de la qual podem presumir és de l’hospitalitat. Per a nosaltres sempre ha sigut molt important que qualsevol convidat, per més o menys important que sigui, o més o menys trajectòria que tingui, cuidar-lo el màxim possible. Si tenen aquesta experiència, marxaran contents i això farà que parlin bé del festival i d'Andorra en general.

Què li diries a la gent perquè no es perdi aquesta edició de l’Ull Nu?

Amb el festival Ull Nu la gent descobrirà coses noves, s'emocionarà, coneixerà gent molt interessant, viurà experiències que potser no ha viscut abans i podrà participar en instal·lacions artístiques que són sorprenents i innovadores. També tindrà la sort d'estar en contacte amb creadors que són excepcionals i convidats de luxe. A més a més, diria que vinguin acompanyats, perquè quan vens acompanyat de la teva família o dels amics, de la teva colla, de la teva parella, penso que encara pots gaudir molt més, ja que tens l'oportunitat de compartir. T’asseguro que ningú sortirà indiferent.•

Espectacle ‘Quatre dones i el sol’, dirigit per Roger Casamajor.

Projecció audiovisual al festival Ull Nu

BIGORDÀ Laia

Laia Bigordà, auxiliar veterinària i educadora canina d’Art i Mascota, assegura que els beneficis de l’educació canina són múltiples, ja que, no només contribueix a prevenir i modificar problemes de conducta, com ara l’ansietat, l’agressivitat, les pors o l’estrès; sinó que també afavoreix el vincle entre el gos i el seu tutor. Segons Bigordà, alguns dels problemes de conducta que es detecten en gossos es vinculen directament amb la relació que tenen amb el seu propietari. Per això, educar-los, des de l’empatia i el respecte, és clau per aconseguir el seu benestar.

“Eduquem els gossos de forma amable i empàtica per a crear un vincle positiu amb ells”

Ets especialista en educació canina, en què consisteix aquesta tasca i com la fas?

Dins de l’àmbit de l’educació, tant per a gats com per a gossos, tenim els típics mètodes tradicionals, que són premi o càstig. L’educació que impartim des d’Art Mascota és empàtica i respectuosa envers l’animal. És a dir, eduquem les mascotes de forma amable, per a crear un bon vincle amb ells, i així, quan tinguin un problema, confiïn en el seu propietari, que és amb qui ha de tenir una bona relació. Es tracta de reforçar les bones conductes, acompanyar l’animal i evitar el càstig, amb elements o materials aversius, ja que són contraproduents i poden ocasionar al gos un mal físic i psicològic. No es tracta d’una educació més moderna, sinó d’un avenç i millora per a tots, avalat per estudis científics.

Educar és el mateix que ensinistrar?

No! Quina és la diferència? L’educació del gos té com a objectiu el “bon comportament”, no s’ha d’oblidar que ells tenen sentiments i emocions igual que nosaltres, per tant, no existeix el gos perfecte, igual que no existeix la persona perfecta. A través de l’educació ajudem els gossos a resoldre determinats problemes. Per tant, el seu principal objectiu és que la nostra mascota sigui equilibrada, fet que repercutirà en el seu benestar físic i emocional. El que treballem són problemes de conducta, estimulació mental, la creació o millora del vincle gos-tutor, així com la convivència entre nens, gossos i gats (un punt molt important perquè tinguin bona relació). En canvi, l’ensinistrament es basa, sobretot, en ensenyar a l’animal algunes habilitats o trucs, després de donar-li una ordre concreta.

Hi ha una edat específica per començar a educar les nostres mascotes?

A qualsevol edat es pot treballar un problema o educar una mascota, però és cert que quan són cadells pot semblar més fàcil, ja que capten millor tot el que els hi ensenyes; per contra, també es distreuen més fàcilment. A un gos adult o geriàtric, també li podem ensenyar coses noves o ajudar-lo a gestionar qualsevol problema que tingui.

El caràcter d’un gos té a veure amb la seva raça?

Depèn de molts factors, i un d’aquests pot ser la raça, ja que dins la genètica tenen “inscrit” trets característics. Igualment, el caràcter d’un gos, pot variar per diferents motius com ara la relació amb els seus pares i les experiències positives i negatives viscudes, entre altres. Per exemple, si la seva mare ha tingut un embaràs tranquil o traumàtic, això pot afectar. Malgrat tot, i tenint en compte que a l’etapa adolescent s’acaba de formar el seu caràcter, no impedeix que, quan arribi a l’edat adulta, pugui canviar a causa d’alguna experiència traumàtica que hi hagi pogut viure.

Quant de temps requereix perquè un gos aprengui una determinada conducta?

No hi ha un temps específic!! El més important és la constància i el treball diari que hem de fer, de manera conjunta, amb el gos i el seu responsable. Com a educadora, donem pautes, guiem als propietaris per a millorar la conducta del gos, però ells també han de fer la seva tasca. No serveix de res que el gos vingui una setmana al centre i li ensenyem a fer mil piruetes, si després a casa la rutina és totalment diferent. El temps que li pot portar a un gos, per a crear nous patrons de compor-

tament, dependrà de cada cas específic, les ganes i el temps que li dediqui el seu tutor.

Es fa un diagnòstic abans de començar amb la teràpia?

Sí, es fa una avaluació inicial per conèixer la rutina i la vida del gos. L’avaluació serveix per determinar quina és l'arrel del problema. Per exemple, un gos que no té bona relació amb altres gossos, cal buscar el motiu que hi ha al darrere, valorar si és per estrès, ansietat o dificultat per sortir al carrer, entre altres motius. Després de la primera visita, comencem a treballar amb els propietaris les pautes necessàries per a les millores. Generalment, s’estableix una dinàmica de treball amb l’objectiu que, tant el gos com el seu responsable, puguin treballar allò que els hi explico. A la primera visita no treballem amb el gos, tot i que és recomanable que hi sigui present, ja que, a vegades, un gos sense fer res, pot aportar molta informació.

I quina durada té una classe?

Les classes són d’una hora, amb petits descansos per respectar el ritme de cada animal. Solen ser treballs de dos a cinc minuts, donem descans i tornem a començar. Dins d’aquesta hora fem repeticions i anem canviant d'exercicis perquè siguin dinàmics.

Sempre es treballa amb el seu propietari?

Sí, ja que així es podrà crear un vincle de confiança mútua. Generalment, jo els hi explico com fer-ho perquè després ho practiquin ells.

Quins són els principals símptomes o senyals que ens indiquen que un gos no es troba bé emocionalment, que està frustrat o si pot patir, per exemple, ansietat?

Bordar contínuament, plorar sovint, llepar-se en excés les potes. Molts símptomes típics es donen quan se surt a passejar i el gos borda a tot el que es mou o estira molt de la corretja. En aquests casos, pot ser que hi hagi un problema d'ansietat, estrès, pors o inseguretats.

Com ha de ser el passeig del gos?

Els passejos, si no són de qualitat, també resulten molt estressants per a ells. Més, no vol dir millor. Qualitat significa que el nostre gos pugui “escollir” el seu passeig, olorar i relaxar-se. És necessari donar estimulació mental al gos. Com a mínim, el gos ha de sortir al carrer tres cops al dia, perquè pugui fer les seves necessitats i no s’hagi d’aguantar. Ara també oferim el servei de passejos personalitzat per a cada individu, on busquem que sigui gratificant per al gos.

Hi ha gossos agressius o es tracta d’estereotips?

Pel que fa a l’agressivitat, crec que sempre s’ha d’establir la causa que fa que el gos es comporti de manera inadequada. Hi ha gossos que tenen l’etiqueta de races perilloses, però és com tot, si fem una socialitza-

“Més, no vol dir millor”

ció correcta, de qualitat, li oferim un desenvolupament equilibrat, no haurien de crear-se els problemes. I, en cas d’aparèixer problemes d’aquests tipus, s’ha de demanar ajudar a un educador i evitar elements aversius, que finalment són un pegat. Ara bé, si pretenem tenir un gos que sigui el nostre defensor o el tractem com si fos un nino, poden sorgir problemes.

Com s'ha de fer perquè el gos entengui que una conducta és inapropiada, per exemple, si fa pipí o caca a casa?

Donar el mínim d'importància. El fet d'anar allà, cridar-li o renyir-lo, no ajudarà, al contrari, l’únic que fa és estressar-lo i, a més a més, després ho farà, però d’amagat. Per tant, si fa un pipí o caca a casa, li podem dir un no o què has fet? Però, el més simple és netejar i no donar-li més importància. Per ensenyar-li a fer les necessitats al carrer s’han d’aprofitar aquells moments més adients, com ara després de dormir, que és quan solen tenir més ganes. Quan l’animal ho faci al carrer, sol estant /mostrant-nos contents, serà suficient perquè entengui que ha fet el correcte. I, si es pot relaxar durant el passeig, li serà molt més fàcil fer-ho al carrer.

Les llaminadures són una bona opció per reforçar la bona conducta?

Les llaminadures estan bé, però no sempre han de ser com a resultat d’una conducta apropiada, perquè, d’una banda, condicionen al propietari a anar sempre amb premis i, per altra, el dia que no hi ha premi, el gos es frustra, i pot derivar en un altre problema. Es tracta de crear confiança i un bon vincle amb la nostra mascota. Els premis es poden utilitzar per a altres coses, com per exemple, per a ensenyar habilitats. Per a mi no són indispensables, sinó un, a més a més.

Es podria dir que l’educació canina comporta beneficis, tant per a la mascota com per al seu propietari?

Sí, els beneficis són per a tots dos. A través de l’educació canina el propietari podrà tenir un bon vincle i relació amb el seu gos, i crec que és el més satisfactori que existeix.

Els gats també es poden educar?

Sí, malgrat que els gats són diferents dels gossos. Els gossos fan coses per donar-nos plaer a nosaltres, però els gats són més autocomplaents. Costa més motivar-los, però pots arribar a fer moltes coses amb ells, igual que fem amb un gos. Això sí, li hauràs de dedicar més temps i, potser, hi haurà dies que no tingui ganes de treballar, però sí que és possible modificar la seva conducta.

A banda d’especialitzar-te en educació canina i felina, Art Mascota també compta amb un servei de perruqueria?

Sí, tenim perruqueria canina i felina. A la perruqueria hem aplicat els mateixos criteris que a l'educació, ja que volem que també sigui empàtica i amable envers els animals. En què es diferencia respecte d’altres perruqueries? Per exemple, si el gos s’estressa molt, es para un moment i se li dona el seu temps. Si hem de parar més vegades, parem més vegades. D’altra banda, aquí no acostumen a acumular gossos. No m'agrada que vingui un gos i que entri un altre. Sempre intentem deixar marge entre gos i gos i, si no es troben a la botiga, molt millor. Tant per a l'educació com per la perruqueria, aquestes situacions són factors d'estrès. Per això, sempre intentem que sigui una experiència positiva i gratificant per a ells.

A banda de tot l’esmentat, també disposeu d’una botiga molt completa on no falta res per a ells, és així?

Sí, tenim una botiga molt àmplia on hi ha una mica de tot. Pel que fa a cosmètica, tenim els mateixos productes i accessoris que s’utilitzen a la perruqueria. La marca amb la qual treballem és vegana, es fa Espanya, és respectuosa amb el medi ambient i també amb els animals.

També tenim productes per a la masticació natural, molt necessaris per ajudar als gossos a relaxar-se i a abaixar els seus nivells d’estrès. A més, hi ha un ampli ventall de jocs interactius, joguines i premis, per afavorir la seva estimulació. Hi ha corretges de diferents tipus, per a fer els passejos més plaents, així com arnesos, llitets, llaunes de qualitat i pinso de carn fresca, no de farines, entre altres. •

“No es tracta d’una educació més moderna sinó d’un avenç i millora per a tots, avalat per estudis científics”

Entrevista: César De Pablos · Fotografies: Chiqui Novis/@chiqui_novis

VELOSO Cimara

És un àmbit de la infermeria relativament nou al sud d’Europa, però la Cimara Veloso en sap perfectament el que comporta. Com a infermera dermoestètica, la també infermera de quiròfan amb titulació i formació a la Universitat de Barcelona (UB), explora un camp professional poc explorat al nostre país. Als seus 32 anys, és mare de dos nens i, sense perdre l’equilibri, persegueix el somni de continuar ajudant a aquells que més ho necessiten.

He de ser honest i dir-te que és la primera vegada que sento que hi ha una especialitat d’infermeria dermoestètica. En què consisteix això?

La infermeria dermoestètica, coneguda també com a infermeria gestora d’imatge corporal, és un concepte relativament nou al sud d’Europa, però que ja té recorregut al Regne Unit i als Estats Units. Es tracta d’una branca de la infermeria que se centra en els tractaments i tècniques destinats a la cura de la pell, al manteniment de les seves qualitats naturals i a la prevenció de possibles afeccions.

Per què vas decidir decantar-te per aquesta branca de la infermeria?

Em vaig formar a Barcelona com a infermera de quiròfan. És una disciplina que m’agrada molt i que m’ha permès veure de prop moltes cirurgies estètiques. Si bé ja trobava aquests procediments molt interessants, em vaig sentir inspirada per dues amigues que exerceixen com a infermeres dermoestètiques fora d’Andorra, tot coincidint amb una reducció de jornada a causa del fet de ser mare de dos nens. Aquesta aturada m’ha donat l’oportunitat de provar-ho i fer els meus primers passos.

La infermeria de quiròfan és molt diferent de la infermeria dermoestètica, sens dubte. Què és el que més t’ha atret d’aquest vessant?

Exercint la infermeria de quiròfan, he estat molt a prop de pacients oncològics, sigui perquè inicien la quimioteràpia i els

he de posar la via intravenosa o perquè participo en els processos quirúrgics d’extracció d’algun tumor. Mentre estudiava la infermeria dermoestètica, vaig descobrir la micropigmentació oncològica, que consisteix en aplicar pigment en la pell per a restablir l’aspecte previ al càncer i ajudar, doncs, al fet que el pacient recuperi l’autoestima. També existeix la micropigmentació preventiva, que comporta la pigmentació de la zona de les celles i les pestanyes abans que el pacient les perdi a causa de la quimioteràpia. Això ajuda a fer que l’impacte visual sigui més reduït i els hi afecti menys.

Tot i que encara no està molt instaurat a Andorra, el fet de poder ajudar els pacients amb càncer a través de la infermeria dermoestètica, amb l’autorització del metge tractant, és una possibilitat que m’ha motivat a obrir la meva consulta.

marcant el camí de la infermeria dermoestètica

“Com a infermera dermoestètica, treballo amb diferents diagnòstics com ara el trastorn de la imatge corporal, la disposició de millorar l’autoconcepte i la baixa autoestima situacional”

Percebo molta empatia en les teves paraules. El càncer t’ha afectat a tu o a algú que estimes?

Sortosament, el càncer no m’ha afectat a mi o algun ésser estimat, però sempre he sentit sensibilitat envers els pacients. Gràcies a la idiosincràsia de la nostra professió d’Infermeria, entenem molt bé que són persones que afronten, probablement, el repte més important de la seva vida, en un procés difícil i transcendent. La infermeria ens permet adaptar-nos millor a les seves necessitats i demandes.

En ser una branca professional tan nova, esteu reconeguts per la llei andorrana o alguna autoritat en la matèria?

Totalment! A Andorra, la Llei 39/2022, reguladora de les professions titulades de la salut, ens empara i especifica l’abast de la nostra professió. Aquesta llei detalla i delimita totes les funcions i activitats que podem fer com a infermers.

Com creus que influeix la irrupció de la infermeria dermoestètica a Andorra?

Si bé a l’estranger la infermeria dermoestètica és una realitat cada vegada més visible, a Andorra hi ha encara feina a fer. Ara mateix tinc algunes companyes de professió que, a poc a poc, van obrint les seves consultes, no només a aquesta sinó a diferents àrees, que els hi permeten tenir més autonomia. Amb això demostrem que una infermera pot aportar molt més i que no ha d’estar sempre lligada a l’àmbit purament sanitari.

Entre els estudis, la formació constant, la responsabilitat de ser mare i la teva carrera professional, com arribes a tot?

Des del primer moment, he tingut el suport dels meus pares i gràcies a ells vaig poder estudiar fora. Tot i que aquí també tenia oportunitats, als 18 anys vaig decidir provar sort a Barcelona.

A banda d’atendre pacients oncològics, quins altres aspectes formen part de la teva branca professional?

Com a infermera dermoestètica, treballo amb diferents diagnòstics com ara el trastorn de la imatge corporal, la disposició de millorar l’autoconcepte, la baixa autoestima situacional, entre altres. Quant als tractaments, el meu èmfasi és la zona facial; faig des de mesoteràpia i pílings químics, fins a l’aplicació d’àcid hialurònic, planificació de rutines per a la cura de la pell i prevenció de l’envelliment accelerat de la pell, tot amb procediments gens o mínimament invasius, amb productes sanitaris homologats i marques de primera qualitat. Entre les meves favorites, n’hi ha Medik8, Mesoestetic, Juvederm, entre altres. Pel que fa a l’equipament, en el cas de la micropigmentació, faig servir un dispositiu d’Amiea, un referent alemany en el sector, reconegut per l’Associació Espanyola de Micropigmentació (AEM) i homologat a nivell europeu.

Hi vaig fer Infermeria i posteriorment un màster d’Infermeria Quirúrgica, tot a la Universitat de Barcelona. Exercint la meva professió, vaig conèixer el meu home i després vam tenir dos nens, durant tot aquest temps m’ha donat el seu suport i em va encoratjar a tirar endavant un projecte pel meu compte, ja que ens ho vam saber muntar perquè tots dos poguéssim passar temps amb els nens.•

DE

MENEZES Gonçalo

Quins són els principals objectius del campus del Clinics Program de la Fundació Real Madrid que tindrà lloc a Andorra aquest estiu?

Oferir als joves d'aquest bell país l'oportunitat de participar en una formació de primer nivell i unir-se a la família madridista.

Per què vau escollir Andorra?

Andorra és un país preciós, amb un enorme potencial en la indústria del turisme esportiu. Fa un temps ja tenia la idea d'organitzar una clínica a Andorra, però la manca de contactes va fer impossible fer-ho. Curiosament, parlant amb els pares (residents a Andorra) d'un dels nostres participants en el clínic de Grândola, el tema va tornar a sortir, i després de complir totes les condicions necessàries, vam decidir tirar endavant aquest fantàstic projecte.

Quants infants espereu rebre-hi?

Aquests clínics tenen un nombre d'inscrits molt limitat i em sento optimista per poder arribar a la xifra desitjada de 75 nens. Tots els nivells d'habilitat són benvinguts. Hi esperem nens i nenes apassionats del futbol i amb ganes de conèixer els valors de la Fundació Real Madrid. Les inscripcions es realitzen exclusivament a través de la nostra pàgina web www.frmclinicsandorra.com.

A on es realitzaran les sessions d'entrenament?

Els clínics tindran lloc al Centre d’Entrenament de La Massana.

Quines persones estaran a càrrec dels entrenaments?

Tots els entrenaments estan dissenyats i guiats per entrenadors de la Fundació Real Madrid.

Molts pares i nens estaran il·lusionats amb la possibilitat de formar part del planter del club. Si hi ha algun talent destacat en el campus, és possible que, a través de vosaltres, aconsegueixi una oportunitat en el planter dels ‘merengues’?

L'objectiu principal dels clínics és fomentar la participació en el futbol, però el veritable talent mai no es pot descartar.

Gonçalo De Menezes és el CEO i fundador de STE CAMPS, empresa sòcia, des del 2021, de la Fundació Real Madrid. Després de l’èxit aconseguit a Portugal i Kosovo, els clínics del club ‘merengue’ són presents també a Brasil i Mèxic, així com a les zones més turístiques de Portugal. Enguany, per primera vegada, el programa arriba a terres andorranes, perquè els infants tinguin l’oportunitat de conèixer la millor metodologia d'entrenament futbolístic del món, combinant l’aprenentatge d’aquest esport amb l’ensenyança de valors com ara el lideratge, el treball en equip, el respecte i l'esforç.

A banda de les sessions de futbol, preveieu altres activitats esportives o lúdiques complementàries durant el campus a Andorra?

Sí, a més de l'entrenament diari de futbol amb l'entrenador de la Fundació Real Madrid, les jornades estan formades per diferents tallers educatius i activitats esportives i de lleure.

Quins són els plans futurs per al Clinics Program de la Fundació Real Madrid i la col·laboració amb STE CAMPS?

Com ja s'ha dit, STE Camps (STE - Sports Tourism Education) veu el potencial que té Andorra per organitzar diferents programes esportius. Sens dubte, hi tornarem, no només amb més clínics de la Fundació Real Madrid, sinó amb l'ambició de crear un centre de turisme esportiu atractiu a la regió, que aculli gent d'arreu del món. Crec que, amb el suport de les autoritats, empreses i inversors locals, podem fer alguna cosa especial a Andorra.•

FUNDACIÓ

REAL MADRID CLÍNIQUES ANDORRA

Les Clíniques de la Fundació Real Madrid ofereixen una oportunitat única i apassionant d'experimentar un entrenament especialitzat en futbol, comptant amb els seus entrenadors per ajudar-te a millorar les teves habilitats futbolístiques.

Nens

de 6 a 14 anys

CSOKA: Eva

la ràdio, perquè també va fer de comentarista per a una ràdio hongaresa.

Com era la teva relació amb ell?

Malgrat les nostres diferències, teníem una molt bona relació.

En algun moment vas sentir alguna pressió per seguir els seus passos, malgrat que en aquella època era força més complicat que avui en dia?

No, mai em vaig sentir pressionada pel meu entorn per seguir els passos del meu pare, al contrari, vaig ser lliure per poder escollir el meu propi camí.

Com et vas adonar que l’esquí seria l’esport que t’acompanyaria fins a l’adolescència?

Primer vaig descobrir el ballet, però a causa d’una lesió muscular vaig haver de deixar-ho. L’esquí, el vaig conèixer cap als 4 anys, gràcies a la meva mare que em portava a esquiar amb l’Esquí Club d’Andorra, al Pas de la Casa. L’esquí em va encantar de seguida i sempre m’anava molt bé, perquè era molt competitiva.

Com recordes els teus començaments?

Tinc molt bons records i, com que era molt bona esquiant, cap als 7 anys vaig començar a participar en les competicions que es feien, tant al país com fora. Normalment, entrenava tres cops per setmana, amb el Ferran Piqué, que era un entrenador molt exigent. Gràcies a la seva exigència, i a la meva perseverança, vaig guanyar 47 medalles, molts ors i plata. I també moltes copes. El que em va fer molt feliç va ser guanyar una medalla d’or, al Campionat Súper Spot, de Catalunya, l’any 1975. En aquella cursa tenia 40 graus de febre, però, així i tot, la vaig fer. També recordo que una vegada que estàvem a Soldeu, i feia 19 graus sota zero, i se’m van gelar les mans, però vaig competir igualment.

Suposo que vas coincidir amb alguns esquiadors d’Andorra en aquella època?

Filla d’un dels futbolistes més destacats de la selecció hongaresa, el Pepe Csoka, que va fugir del seu país després de la invasió de la Unió Soviètica, i de la Pepita Llop, l’Eva Csoka va néixer a Encamp, l’any 1960. Quan va fer els quatre anys, lluny de seguir els passos del seu pare, va començar a esquiar i, posteriorment, a competir a Andorra. Tot i que es va retirar molt aviat, encara conserva alguns records d’aquella etapa de la seva vida, en la qual va coincidir amb Joan Viladomat, Patrick Toussaint i Lluis Molnè.

Com ha estat per a tu ser la filla d'un exfutbolista hongarès com el Pepe Csoka?

Ser la filla d'una icona del futbol, com el Pepe Csoka, és un gran honor i em fa sentir molt orgullosa. També he de reconèixer que per a mi va ser una mica dur perquè no m’agradava gens ni mica el futbol i al meu pare li encantava. Ell, no només jugava al futbol, sinó que sempre estava amb la televisió mirant partits o amb

Sí, vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb el Joan Viladomat, el Patrick Toussaint i el Lluis Molnè, entre altres. Tinc molts bons records d'aquella època, tant de les competicions, com dels entrenaments i els viatges. També de l’après-esquí amb els meus amics i família.

Era molt dur competir a Andorra en aquell moment?

Per a mi no, perquè en ser filla única, els meus pares podien finançar les meves estades esportives i també les competicions.

Vas penjar els esquís molt aviat, per què?

Sí, vaig retirar-me amb 17 anys. M’hauria agradat continuar esquiant, però la meva mare volia que em centrés en els estudis. Per tant, vaig marxar d’Andorra per a estudiar a Barcelona, administració d’empresa a ESADE. Després em vaig continuar perfeccionant i vaig anar a París per fer un doctorat en mercats financers.

Encara que hi hagis deixat de competir molt jove, continues vinculada al món de l’esquí?

Ara estic retirada del món laboral, per tant, gaudeixo de l’esport, però no el practico perquè vaig patir un ictus i em va deixar part del cos sense mobilitat. Així i tot, he seguit les finals de la Copa del Món que s’han fet molt recentment i confio en el Joan Verdú, que portarà molt lluny el nom d’Andorra.•

“Gràcies a la meva exigència i perseverança vaig guanyar 47 medalles”

Fotos: Jacob & Co

Luxury Watches & Spirits

L’ART DE MARCAR EL TEMPS

Les seves vitrines exhibeixen delicats tresors de la rellotgeria suïssa mecànica que ens conviden a apreciar el temps d’una manera diferent, a través de la delicada i minuciosa enginyeria que hi ha al darrere de cada rellotge. Luxury Watches & Spirits, situada a escassos passos del Centre Històric d’Andorra la Vella, és un tàndem interessant entre el concepte tradicional de boutique i el de lounge, on els clients, a banda de descobrir peces amb molta personalitat, també poden gaudir dels vins i espirituosos més fins i exclusius. El Jonas, propietari de Luxury Watches & Spirits, ens n’explica més.

Quins són els serveis pels quals us diferencieu d’altres rellotgeries?

Una de les grans diferències és que representem en exclusiva per a Andorra la marca Jacob & Co, un fabricant molt especial que va ser present a la recent convenció ‘Watches and Wonders’, a Genève, amb les marques més rellevants del món que hi presentaven les seves col·leccions. Jo vaig tenir l’oportunitat de ser-hi al Four Seasons Genève, on la marca va presentar el rellotge més costós de la cita, valorat en 20 milions d’euros, i per al qual es van necessitar tres anys i mig, que va ser el temps necessari per a trobar els diamants grocs que l’ornamenten. Així d’especial és Jacob & Co, un fabricant amb eslògan molt definitori ‘inspirat per l’impossible’.

Quin és el client més habitual que demana un Jacob & Co? Personalitats com ara Jay-Z, Drake, Canelo Álvarez, Conor McGregor i DJ Khaled són clients de Jacob & Co. Fins i tot Cristiano Ronaldo i Lionel Messi, abans de convertir-se en ambaixadors de la marca, ja eren clients de Jacob & Co. En el cas d’Andorra, els nostres clients són banquers, advocats, esportistes professionals i també col·leccionistes.

►

Quina és la filosofia de Luxury Watches?

La nostra filosofia és crear una imatge espectacular i privilegiada. Quan algú ve aquí, és perquè es vol sentir privilegiat, de manera que nosaltres creem una experiència única, innovadora i espectacular de la rellotgeria. Això és un tret que ens diferencia.

Com percebeu el luxe i l’exclusivitat?

Quan tens peces rares o exclusives, de les quals se n’han fabricat una o molt poques unitats en tot el món, estem parlant de la quinta essència del luxe.

Quan va començar la vostra aventura en el món de la rellotgeria?

És una llarga història que va començar ara fa 15 anys, quan vaig entendre que un rellotge és un cronometrador. El temps és un bé molt preuat i limitat, així que, si hi ha la possibilitat de transformar-lo en una cosa noble, una bona manera de fer-ho és convertint-lo en una peça de joieria meravellosa. En l’actualitat veiem meravelles micromecàniques que alhora són joies i ens permeten seguir el pas del temps.

També teniu un lounge. Parlem-ne una mica. El concepte d’aquest lounge és l’exclusivitat, així que tenim espirituosos exclusius que el client pot adquirir o degustar, com ara whisky provinent d’Escòcia, el Japó, Israel o França. També hi ha rom de Veneçuela i el Carib, diferents referències de Champagne... tenim firmes extraordinàries perquè el client pugui gaudir d’un moment de confort. Per a persones exclusives, espirituosos exclusius.•

Jean Bugatti Rose Gold (46 mm)

Palatial Classic Big Date blau "Guilloché" (42 mm)

Heart of CR7 Baguette (Firmat per Cristiano Ronaldo) (44 mm)

LA TEVA CONNEXIÓ IMMEDIATA AMB EL MÓN

Viatjar a qualsevol destinació del món en la forma més confortable i eficient possible. Fent servir una global i diversa xarxa de socis, JetConsult és capaç de portar-te on sigui, còmodament i a temps. En qualsevol moment. Perquè la teva vida no coneix límits. *

Països Baixos info@jetconsult.com

+31 318 24 0116

vendelier 61 · 3905 PD Veenendaal.

Andorra info@jetconsult.com.

Av Enclar 84, Ed. Casamanya 1er 2a.

Andorra la Vella

*Your immediate connection to the world Travel to any destination in the world in the most comfortable and efficient way possible. Utilizing a global and diverse network of partners, JetConsult is able to get you there, in comfort and on time. Anytime. Because your life knows no limits.

Un Sant Jordi

Al llarg de les fires de Sant Jordi instal·lades arreu del Principat, els autors locals van rebre una allau de persones àvides per conèixer les seves novetats literàries. Les multituds es van deixar veure a les diferents paradetes ubicades a la plaça

Coprínceps, d’Escaldes-Engordany; la plaça del Poble, a Andorra la Vella, i la plaça

Laurèdia, de Sant Julià de Lòria. A Encamp, els protagonistes van ser els padrins de la parròquia.

Alegria a la capital

Andorra la Vella va tornar a celebrar diumenge passat, 23 d'abril, la festa de Sant Jordi amb activitats populars al voltant de la literatura i les roses. La jornada es va dur a terme, com ja és habitual, a la plaça del Poble, després que l'any anterior es va haver de fer sota cobert, al Centre de Congressos, a causa de la pluja.

En aquesta edició, la fira de Sant Jordi va comptar amb 46 parades de llibres, roses, d'artesania i manualitats, relacionades amb la festivitat, tenint, doncs, 3 estands més que l'any anterior. Per celebrar la jornada, el Comú d’Andorra la Vella va decorar la façana de la Casa Comuna i va obsequiar, a totes les persones que hi van comprar un llibre en qualsevol de les paradetes, amb un tiquet bescanviable per un exemplar de l’obra ‘Andorra la Vella, el batec d’un poble vist per Valentí Claverol’, editat per la corporació l’any 2021.

Andorra la Vella

Andorra la Vella

Andorra la Vella

Sant Jordi a ritme de Caramelles

Des de les 11 del matí, a la Casa Comuna com a punt de partida, la Coral Rocafort va omplir de música diferents indrets de la parròquia amb la cantada tradicional de les Caramelles, una activitat que va coincidir amb la festa de Sant Jordi laurediana, que enguany va comptar amb una molt àmplia participació d’autors nacionals com ara Iñaki Rubio, Josep Dallerés, Sergi Mas, Carles Gascón, Joan Peruga, David Gálvez, Txema Díaz-Torrent, Pau Chica, Canòlich Prats, Joan Ramon Marina, Toni Gamero, Antoni Rodríguez, Fabiola Masegosa, Robert Pastor i Clàudia Cornella, que van poder sig-

nar i dedicar exemplars de les seves obres a les desenes de visitants que hi van acudir des de les 10 del matí del passat 23 d’abril a la Plaça Laurèdia.

Al voltant de la festivitat, el Comú de Sant Julià de Lòria va organitzar tota mena d’activitats commemoratives, com ara tallers d’escriptura, concursos de microrelats i de punts de llibre, entre altres. Però, una de les accions més destacades de la jornada va ser la sessió de dibuix en directe per part de Crisisart i Marc Huguet, que van vendre les seves il·lustracions a un preu simbòlic per a ajudar a Càritas parroquial.

Molt més que llibres a Escaldes-Engordany

La plaça Coprínceps de la setena parròquia va tornar a acollir la fira de Sant Jordi, on els paradistes, editorials i autors van presentar les seves darreres novetats literàries, mentre que la plaça de

Els autors del país van ser els flamants protagonistes d’un Sant Jordi multitudinari

Sant Julià de Lòria

Sant Julià de Lòria

Sant Julià de Lòria

Sant Julià de Lòria

Sant Julià de Lòria

les Pubilles es va convertir en un espectacular jardí de roses que es va robar les mirades i l’atenció dels visitants.

Però, com que Sant Jordi és quelcom més que llibres i roses per al Comú escaldenc, la corporació va organitzar diferents espectacles, com ara ‘Pell de rosa’, una performance presentada per Emma Regada, amb la qual l’artista va interpretar la simbologia d’aquesta flor tan seductora. ‘Bunji, la petita coala’, a càrrec de la companyia Festuc Teatre, va ser l’altra de les representacions amb la qual les famílies van passar una estona gratificant.

Encamp, al costat de la gent gran

Tot i que no hi va haver una fira de Sant Jordi, sí que hi va haver un gran esperit festiu, especialment per part de la gent gran encampadana, que va gaudir d’un berenar de germanor i música en directe amb el Grup Euphoria al Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp.

La gent gran d’Encamp va gaudir d’un berenar al Complex Esportiu i Sociocultural

És habitual que el Comú d’Encamp organitzi actes específics per a la gent gran quan hi ha festes tradicionals per contribuir a la socialització entre les persones d'edat avançada. Així ho va afirmar el conseller de Cultura i Afers Socials, David Cruz, que va remarcar la importància de crear oportunitats perquè aquest col·lectiu pugui “passar una estona molt agradable”. A l’acte, també hi van ser presents els consellers comunals Josefina Rodríguez i Andreu Riba, que van repartir roses i punts de llibre entre les diferents taules.

Val a dir que, en el marc de Sant Jordi, també s’hi van organitzar tallers infantils a les biblioteques comunals d'Encamp i el Pas de la Casa, perquè els més petits s’acostessin més a la literatura i a la tradició.•

Escaldes- Engodany

Escaldes- Engodany

Sant Julià de Lòria

Encamp

Encamp

Sant Jordi

A l’Espai Columba, a Andorra la Vella, es va presentar la 35a edició de la revista cultural Àgora, sota la secretaria pro tempore dels Castellers d’Andorra, que es va acomiadar del càrrec per a cedir el testimoni a l’Esbart Valls del Nord. L’acte també va servir per a revelar la litografia que l’artista Joan Xandri va elaborar amb motiu de Sant Jordi.

Àgora Cultural, creada el 1998 com a plataforma que aixopluga 27 entitats culturals andorranes, va presentar la 35a edició de la revista Àgora, que enguany recull un reportatge sobre els Premis Àgora Cultural 2021, que van tenir lloc l’octubre passat al hall del Consell General, en el marc del Dia de la Cultura 2022. Les persones reconegudes amb aquests guardons van ser Teresa Ventura, secretària d’Escriptors d’Andorra; Àlvar Valls, periodista i escriptor; Carme Massana, artista plàstica, i Albert Pujal, investigador.

La revista també inclou els homenatges a figures com ara les del Xavier Plana, Manuel Viusà, Gertrudis Galí, Montserrat Caballé i Josep Anton Rossell. A més a més, el lector podrà gaudir de les recordances del llibreter Jaume Caballé; Quima Calvó, impulsora del sufragi femení; Estanislau Sangrà, exconseller general; Antoni Albós, músic i primer president oficial de l’Esbart Santa Anna, entre altres personalitats com ara Carme Travesset, Josep Anton Marquilló, Simona Naudi, Jordi Aristot Mora, Josep Girbal i Pascual Iranzo.

D’altra banda, les pàgines centrals de la revista recullen part de l’obra de la jove artista Ona Saumell, que durant l’últim any ha tingut un ascens meteòric en l’escena cultural andorrana. La secció ‘Enticultura’ esdevé un espai perquè les associacions puguin presentar al públic les seves novetats, mentre que ‘Poemari’ permet als lectors gaudir d’un resum sobre el Dia de la Poesia d’Encamp de l’any passat i un article sobre els Premis del 25è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol 2022.

Àngels Mach, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències (SAC), col·lectiu coordinador de la publicació de la revista, va indicar que Àgora va dedicar un espai a les més recents exposicions de Francesc Galobardes, Judit Gaset-Flinch, Trudy Kunkeler, Eve Ariza i Francisco Sánchez.

Presentada la nova litografia de Sant Jordi

Des del 1999, Àgora Cultural ha encomanat, amb motiu del dia de Sant Jordi, la confecció d’una litografia commemorativa d’aquesta efemèride. El primer artista a fer-ho va ser el Sergi Mas, que va ser seguit per diferents noms com ara Jaume Puig, Xavier Bobet, Francesc Galobardes i, entre molts altres, Àngel Calvente i Emma Regada. L’any passat, aquest honor li va correspondre a la pintora portuguesa Margarida Cepêda, mentre que, per a aquest 2023, ha estat Joan Xandri l’encarregat de crear-ne una nova proposta.

Coincidint amb el comiat dels Castellers d’Andorra com a entitat secretària d’enguany, Xandri ha volgut recordar Sant Jordi a través d’una mirada més castellera. Cada litografia, amb un preu de 10 euros, es va poder adquirir a l’estand què Àgora Cultural va instal·lar a la fira de Sant Jordi d’Andorra la Vella.•

La Guerra Civil Espanyola

I LA SEVA REPERCUSSIÓ A ANDORRA

El passat 13 d’abril, l’historiador urgellenc, Pau Chica, acompanyat del Catedràtic d’Història de la UAB, Josep Maria Solé i Sabaté, va presentar al centre cultural La Llacuna ‘Andorra i la Guerra Civil Espanyola’, un volum de 700 pàgines, editat per Aloma, que explica com va afectar al país l’esclat bèl·lic esdevingut al sud de la frontera.

L’impacte que va produir a Andorra l’arribada dels refugiats, durant l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, va ser una de les conclusions de la recerca documental que, durant dos anys, va realitzar Pau Chica. Segons l’historiador, al llarg dels tres anys de conflicte van passar pel país al voltant de 17.000 refugiats, un nombre més gran que la població andorrana d’aquella època que no ascendia als 4.000 habitants i que només vivia de la ramaderia.

Durant la presentació del llibre, Chica va assenyalar que, en línies generals, l’acollida dels refugiats per part dels andorrans va ser molt bona, tot i que es van detectar al-

guns abusos vinculats a les condicions laborals, que en alguns casos van ser molt desfavorables. També va destacar que es van evidenciar abusos monetaris, ja que se’ls obligava a canviar les seves pessetes republicanes devaluades per francs, a un canvi irrisori.

El fet que Andorra pogués esdevenir un país d’acollida va ser gràcies al fet que, tant la societat civil com la política duta a terme al Consell General, que en cap cas va optar per tancar fronteres, i van decidir deixar-les obertes, quan les podien haver tancat amb l’ajuda de la gendarmeria francesa. Chica va assegurar que des d’Andorra es va agilitzar al màxim l’evacuació dels refugiats, per tal d’evitar un problema alimentari. Així i tot, prop de 2.000 persones es van arrelar al país i van contribuir al seu creixement i transformació econòmica.

La presentació de l’obra ‘Andorra i la Guerra Civil Espanyola’ es va realitzar en el marc de l’exposició ‘Refugiats. Andorra, país d’acollida’, que es pot visitar a Cal Pal fins al 9 de gener del 2024 i que ret homenatge a tots els refugiats que han passat pel nostre país.•

I si ‘Parlem de Música’

AMB ALGÚ QUE EN SÀPIGA?

Marc Pantebre ens estén la invitació per a descobrir ‘Parlem de Música’, un llibre que esdevé una aproximació personal del mateix autor a la història del pop-rock i que, a primera vista, ens fa recordar la forma de l’estoig d’un vinil. La publicació és un homenatge a la secció homònima que l’estimadíssim Àlex Lliteras va encomanar, en forma de col·laboració, a Pantebre.

Fotos:

Per a les persones familiaritzades amb la secció ‘Parlem de Música’, de la Ràdio Nacional d’Andorra, segurament no els semblarà gens aliena la nova publicació presentada per Marc Pantebre, a la Biblioteca Comunal d’Escaldes-Engordany, ja que el llibre, de la mateixa manera que el programa, permet l’espectador descobrir la música alhora que l’escolta.

Estem davant d’una publicació singular, d’un disseny exquisit, configurada en una mida de 31 x 31 centímetres com les dels vinils. La maquetació, que ha estat ideada per l’artista i dissenyador andorrà Pere Moles, s’ha formulat a consciència perquè el lector hi pogués gaudir de la història del pop-rock, des del sorgiment del rock and roll a mitjans dels anys 50 fins als hits que sentim en l’actualitat.

“La idea va sorgir com un ‘divertimento’, però em causa molta satisfacció poder veure la meva passió per la música plasmada en un llibre

El músic Oriol Vilella, prologuista de 'Parlem de Música, va acompanyar

Marc Pantebre durant la presentació del llibre a EscaldesEngordany

com aquest”, expressava, amb modèstia, Pantebre, que ha volgut homenatjar també l’homònima secció del programa ‘Ara i aquí’ i a l’Àlex Lliteras. Ho fa amb un enllaç amb el qual els lectors podran accedir al podcast amb l’emissió del programa radiofònic original, emès per la Radio Nacional d’Andorra.

Quant al contingut, ‘Parlem de Música’ compta amb vuit capítols agrupats per dècades, exceptuant la dels 60, on n’hi ha un dedicat a The Beatles. Cadascun té una breu introducció que contextualitza musicalment cada dècada, mentre que també hi ha cabuda per a una valoració sobre els diferents canvis tecnològics en la reproducció de la música, partint dels vinils i els cassettes fins a arribar als formats digitals actuals. Si bé les tendències musicals més rellevants i els artistes més representatius de cada període són un element obligatori, el llibre proposa, a cada capítol, una playlist accessible amb tan sols escanejar un codi QR.

Finalment, cada capítol clou amb un ‘Top 10’ dels àlbums que l’autor considera més emblemàtics de cada dècada.•

‘365 días de inspiración’

QUAN LIDERAR COMENÇA PER TU MATEIXA

Obrir les ales i enlairar-se a cels desconeguts és un repte que a qualsevol persona li causaria dubtes o temors. És del tot normal i gens reprotxable. La incertesa sobre el que hi trobaràs, sumada a les vulnerabilitats pròpies, són un pes que sovint trenca les espatlles de qui el carrega. Però aquest no és el cas de la Clàudia Cornella, que, després de 25 anys d’una prominent carrera financera en el sector públic i privat, va alçar vol per a crear, a finals del 2019, Clàudia Cornella Leadership, empresa de mentoria, consultoria i coaching amb la qual l’exsecretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals –adscrita a la cartera de l’aleshores ministre Jordi Cinca–ha ajudat desenes de persones a aconseguir els seus propis somnis personals i professionals.

No obstant això, la pandèmia, la maleïda pandèmia, va amenaçar de trencar el projecte empresarial que Cornella acabava d’engegar no feia gaire temps. Però, adaptada a una nova realitat i conscient dels reptes que això comportava, la Clàudia va trobar refugi en l’escriptura. Primer, per a ella mateixa; posteriorment, a les xarxes socials i de forma assídua per a ajudar algú que ho necessités. “La pandèmia va ser un recordatori de per què vaig decidir fer el canvi d’anar pel meu compte”, ens va explicar.

Fotos: César De Pablos

L’experta en lideratge, Clàudia Cornella, va escollir la Llibreria La Trenca com el lloc més idoni per a la presentació del seu primer llibre, ‘365 días de inspiración. Liderar empieza en una misma’, publicat sota el segell de Círculo Rojo.

Tot plegat es va convertir, a poc a poc, en una idea molt més ambiciosa que, decididament, la Clàudia va transformar en un objectiu molt clar. Així, doncs, en forma de llibre, l’autora novell va recollir aquestes reflexions sobre els desafiaments que afrontava al capdavant de la seva emprenedoria empresarial per a convidar, tothom que s’atreveixi a llegir-lo, a descobrir la importància de fer una pausa per a pensar-s’ho bé, replantejar prioritats i fins i tot revisar o confirmar el camí que ha decidit transitar. “És molt enriquidor poder ajudar a

les persones, independentment dels seus perfils, a trobar l’equilibri”, va expressar.

La presentació de ‘365 días de inspiración. Liderar empieza en una misma’, que va tenir lloc a la Llibreria La Trenca, va ser només la confirmació de la influència positiva que Cornella ha causat en les persones que l’envolten, ja que l’acte va comptar amb un important nombre de convidats que no van desaprofitar l’oportunitat de donar l’enhorabona a la seva estimada amiga, coach i conferenciant andorrana “Estic emocionada per l’allau de missatges de suport que he rebut. No hi ha preu o paraules per a valorar les mostres d’afecte de tantes persones, fins i tot de gent que feia temps que no hi veia”, va indicar l’autora, qui ens va aclarir que la seva publicació no pretén plantejar escenaris idealistes sinó fer una crida a convertir-nos en persones més flexibles, conscients dels nostres objectius i capacitats d’una manera completament realista.•

La periodista

Gemma Rial i la mateixa autora van ser les amfitriones de la presentació de la publicació

NIL ROMERO I CESC JOVAL, GUANYADORS DE LA SETZENA EDICIÓ DEL

Dictat nacional

El Centre de Congressos d’Andorra la Vella va acollir, el passat 22 d’abril, l’entrega dels premis del setzè Dictat nacional. El lliurament va anar a càrrec de la ministra de Cultura i Esports en funcions, Sílvia Riva; el cònsol menor d’Andorra la Vella, Miquel Canturri, i el periodista de Ràdio i Televisió d’Andorra, Oliver Jaén.

L’acte va comptar amb l’assistència de més de 200 alumnes que van arribar a la final, després de passar la primera fase eliminatòria, que va aplegar uns 1.600 alumnes procedents dels tres sistemes educatius del país.

A les 10 del matí, els alumnes de tercer de segona ensenyança van ser els primers en disputar la final, mentre que els de quart ho van fer una hora després, a les 11 del matí. En acabar, tots els finalistes van rebre com a obsequi la novel·la “Les ànimes sordes”, d’Albert Villaró, que també va assistir al certamen per signar els exemplars i adreçar-los unes paraules.

El primer premi de la categoria A, consistent en un xec de 600 €, va ser lliurat a Nil Romero Segura, del col·legi Mare Janer. Luca S. Cereghini Trifu, de l'Escola Andorrana d'Ordino, va

quedar en la segona posició i va ser obsequiat amb un xec de 350 €. El tercer lloc va ser per a Martí Sansa Avilés, del Liceu Comte de Foix, que es va endur un xec de 150 €.

Els tres primers classificats de la categoria B van ser, per ordre, Cesc Joval Gallart, del col·legi Mare Janer; Queralt Garcia Carnaval, del Liceu Comte de Foix; i Álvaro Vaíllo Barrio, del Col·legi Sant Ermengol. En aquesta categoria, els premis van ser els mateixos que en la categoria A, tres xecs valorats amb 600 €, 350 € i 150 €,

respectivament. Als guanyadors, també se’ls va atorgar un certificat acreditatiu del seu lloc en la classificació al certamen.

A la darrera fase del certament hi van participar els tres millors alumnes de cada classe de tercer i quart, de segona ensenyança, dels tres sistemes educatius

A la darrera fase del setzè Dictat nacional hi van participar els tres millors alumnes de cada classe de tercer i quart, de segona ensenyança, dels tres sistemes educatius, que van quedar seleccionats en la primera fase del concurs, celebrada el passat mes de febrer.

Des de l’any 2007, el Servei de Política Lingüística organitza el Dictat nacional que, enguany, ha comptat novament el suport dels centres educatius del país, de Ràdio i Televisió d’Andorra i del Comú d’Andorra la Vella. •

‘Anatomia’ i ‘L’adeu’

PREMIADES AL 26è CONCURS DE POESIA MIQUEL MARTÍ I POL

Les obres presentades per Albert Ruiz van ser guardonades al 26è concurs de poesia Miquel Martí i Pol, celebrat el passat 21 d’abril a l’Auditori Nacional d’Ordino.

El concurs, organitzat per l'Àrea de Lectura Pública i Biblioteques, va rebre a la darrera edició un total de 13 poemes i 11 reculls. En la categoria Recull, l’obra ‘Anatomia’ d’Albert Ruiz es va emportar el primer premi, que va estar dotat amb 1.200 euros. La solidesa de la narrativa així com la utilització d’un llenguatge ric i contemporani, van ser alguns dels aspectes que el jurat, format per Eva Arasa, Joan Marc Joval i Gemma Sampons, va destacar d’aquest recull. L’accèssit en aquesta categoria va ser concedit a Montserrat Cobo pel treball ‘Foc’, una obra en la qual es va remarcar el joc de veus existent, que s’interpel·len a través dels diferents poemes.

El premi en la categoria Poema, dotat amb 300 euros, va ser atorgat a ‘L’adeu’ d’Albert Ruiz per la riquesa del

llenguatge i el seu ritme que produeix evocacions molt reeixides. L’obra ‘Vola llibertat!’, de David Esteve es va endur l’accèssit de la categoria, per la seva originalitat en la progressió de versos curts amb imatges molt genuïnes. Cal destacar que tots els accèssits van estar premiats amb un lot de llibres.

El 26è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol va ser tot un èxit i va posar de manifest la qualitat dels treballs presentats, així com la vitalitat de la poesia en societat andorrana. Tot coincidint amb el lliurament de premis i amb l’inici de Sant Jordi i la Primavera dels poetes, la cerimònia va estar precedida de l’espectacle ‘DELTA (S) Un Blau infinit’, de Patrice i Pierre Soletti i Teresa Colom, una creació transfronterera en català i francès que uneix música, text i imatge al voltant d’un viatge de tornada als orígens després del trencament que va suposar l’exili a causa de la Guerra Civil Espanyola. •

Foto:SFGA/JAViladot

L’accèssit en la categoria Recull va ser per ‘Foc’ i en la categoria Poema

‘Vola llibertat!’

Divendres 2/6 (21h)

Plaça del Consell, Andorra la Vella

STABAT MATER DE PERGOLESI

Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra

Dissabte 3/6 (21h)

Auditori Nacional d’Andorra, Ordino VIURE / MORIR

Rossy de palma, actriu

Lise de la Salle, piano

Xavier de Maistre, arpa

Diumenge 4/6 (20h)

Parc Central, Andorra la Vella JURASSIC PARK

30è aniversari de l’estrena.

Projecció amb orquestra sinfònica en directe

Dijous 8/6 (21h)

Jardins de Ràdio Andorra, Encamp

VALENTIN DITYUK Recital

Divendres 9/6 (21h)

Auditori Nacional d’Andorra, Ordino

ANITA RACHVELISHVILI Recital

Dissabte 10/6 (tot el dia)

Cruïlla Av. Meritxell / Av. Riberaygua, Andorra la Vella YOANN BOURGEOIS

DANCE COMPANY Opening

Dissabte 10/6 (21h)

Centre de Congressos, Andorra la Vella VERTIGO

DANCE COMPANY Makom

Diumenge 11/6 (21h)

Plaça del Consell, Andorra la Vella

BENNY BENACK III

+ ULYSSES QUARTETT

The Juliet Letters d’Elvis Costello

Tickets classicand.com Oficines turisme: Andorra la Vella i Ordino +Info &

Sam Bosque

La historiadora de l’art, Ruth Casabella, va oferir una xerrada que va permetre al públic endinsar-se en la profunditat del negre, un color de gran predominança a l’obra de Sam Bosque i que l’ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria artística.

L’activitat va tenir com a escenari el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE).

El color negre és un dels més profunds i evocadors que existeixen a l'univers cromàtic. Ha estat present en el treball de molts artistes al llarg dels segles i per a Samantha Bosque ha esdevingut una part integral de la seva obra, un element clau per crear diferents emocions i simbolismes.

Segons Casabella, el negre és un color carregat de significats molt diversos, amb múltiples matisos, sempre en funció del context. De fet, va ser un dels primers colors utilitzats per les dones que van començar a pintar les coves durant el neolític. Per algunes cultures, com l’egípcia, va tenir una connotació positiva i va ser símbol de fertilitat i de vida. També va ser el color de les terres que van emergir del Nil. Però, si anéssim a l’antiguitat grecoromana, el negre va ser sinònim de mort i d’obscuritat, un significat que també van compartir els cristians.

LA PROFUNDITAT DEL NEGRE EN L’OBRA DE

► Fotos: César De Pablos

Els avantpassats relacionaven el color negre amb el mal de Saturn, un mal que irradiava el planeta en forma de melancolia i bilis negra, molt lligat amb la creació artística i que, d’alguna manera, es pot lligar amb el treball artístic de Samantha Bosque. Al llarg de la seva carrera professional, l'artista ha aprofundit en la riquesa del color negre, explorant els seus matisos i textures per a crear obres que connecten amb el públic a un nivell profund. El joc de llum i ombres que es poden trobar a les

seves obres doten a les seves peces d’importants contrastos, que generen un gran efecte audiovisual.

Personae. Nel mezzo del cammin di nostra vita és una col·lecció formada per una cinquantena d’obres, que permeten al públic conèixer el procés de creació artístic de Sam Bosque, fent un recorregut pels 30 anys de la seva trajectòria. Dividida en 11 àmbits, presentats de forma cronològica, la mostra gira entorn de temes com ara el pas del temps i les identitats canviants.

Personae. Nel mezzo del cammin di nostra vita

L’exposició va romandre oberta fins al 13 de maig i es va complementar amb diverses activitats com ara tallers de pintura, xerrades i visites guiades nocturnes. També es va publicar un catàleg, que va recollir totes les obres representades a la col·lecció i que va incloure textos creats per l’artista, així com una làmina seriada realitzada per la mateixa Sam Bosque. •

és una col·lecció formada per una cinquantena d’obres que mostren la trajectòria artística de Sam Bosque

‘L’art fet joia’

Sílvia Hernández va retornar al Museu Carmen Thyssen Andorra amb una renovada mostra del taller multidisciplinari ‘L’art fet joia’, que combina disseny, dansa i pintura per a evocar tota l’essència de l’exposició ‘KHRÔMA. L’univers emocional del color’.

L’art i la joieria guarden una relació molt estreta de la qual Sílvia Hernández, joiera i creadora de Shiori, n’és conscient. Amb l’objectiu d’incidir en aquest nexe i apropar, doncs, l’art a un major nombre de persones, va néixer el taller ‘L’art fet joia’ que el Museu Carmen Thyssen Andorra i la marca de bijuteria fina van presentar per quarta ocasió el passat 27 d’abril.

“Apropar l’art mitjançant les joies” va ser la màxima que va moure una vegada més a la Sílvia, que en aquesta oportunitat va confeccionar peces inspirades en els sis grups cromàtics de l’exposició que actualment exhibeix el museu, ‘KHRÔMA. L’univers emocional del color’. D’aquesta manera, la dissenyadora i joiera basca, resident al Principat, va delectar els espectadors amb joies molt variades que van tenir com a musa, des d’obres de finals del segle XIX fins a altres corresponents al pop-art

Val a dir que la mostra acollida pel Museu Carmen Thyssen Andorra va ser inaugurada

Fotos: Xavi Pujol

el 9 de febrer passat i romandrà oberta al públic fins al 7 de gener de 2024. Es tracta d’una exploració del caràcter emocional i subjectiu del color a través d’una mirada predominantment contemporània, ja que, a diferència d’exhibicions anteriors, aquesta és la que més obres d’aquest estil hi presenta, tot i que la peça estrella és ‘Murnau, cases a l’Obermarkt’, del 1908, creada pel moscovita Wassily Kandinsky.

“Amb motiu de ‘L’art fet joia’, hem creat una col·lecció de peces molt variada on destaquen les polseres ‘KHRÔMA’ amb un ventall de colors que recorda les tonalitats de l’exposició. En són 15, totes amb peces de cristall facetat i amb cordons que fan joc amb el color”, va explicar la Sílvia, que ens va confessar que va haver de sortir de la seva zona de confort per a confeccionar les cinc polseres al·lusives a la policromia i al pop-art, per a les quals va crear cinc peces exclusives d’acer amb motius d’art urbà i pop-art gravats amb làser, que va combinar amb cordons de colors fluor.

Durant la trobada, les quaranta persones presents van poder fer el circuit cromàtic

Pedres i metalls utilitzats per Shiori segons la família cromàtica

Foscor: àgates marrons i grises · quars fumat · howlita negra · granat · turmalina

Vermells: granat · jaspi vermell

Policromia: acer inoxidable

Taronges: cornalina · aventurina taronja · cornalina · amazonita (blau com a color complementari)

Verds: prehnita · aventurina · crisopras · ametista · jade

Blaus: aiguamarina · apatita · amazonita · sodalita

de les emocions en el marc de l’exposició, partint de la melancolia i sobrietat dels colors foscos fins a arribar a la calma i tristesa del blau, però no sense abans reparar en la calidesa i intimitat del vermell, l’experimentació de la policromia, la intensitat del taronja i l’essència natural del verd.

Cooperació multidisciplinària

‘L’art fet joia’ d’enguany va comptar amb la participació de Mònica Vega, ballarina, fundadora i codirectora de l’Escola Líquid Dansa, que hi va interpretar un número de dansa molt especial al ritme de la banda sonora que l’Oriol Vilella va compondre amb motiu de l’exposició. A més a més, mentre Vega passejava per cada estació cromàtica, la Sílvia explicava als presents les fonts d’inspiració que hi ha al darrere de cada joia.

La cirereta del pastís la va posar Cèlia Almirall, CEO d’Entrevins, qui hi va oferir un tast de vi Llopart Brut Rosé (Corpinnat), “un vi amb color, que surt del blanc i del negre tradicionals, per a despertar emocions en tots els presents”.•

‘Les raisins de la colère’

BONA ACOLLIDA DE AL COMUNAL

L’obra, de John Steinbeck, adaptada al teatre per Xavier Simonin, va tenir una molt bona acollida del públic andorrà, present al Teatre Comunal d’Andorra la Vella, que va poder gaudir d’un espectacle bilingüe, en el qual es va barrejar la llengua original de Steinbeck amb la traducció francesa.

‘Les raisins de la colère’, de John Steinbeck, és la primera adaptació teatral que es fa de l’obra, essencial en la història i la literatura americana. La trama de l’espectacle, que tracta qüestions tan actuals com el desastre ecològic, la crisi econòmica, la migració i la violència social, es desenvolupa durant la Gran Depressió i relata els periples d’una família humil que va haver d’abandonar Oklahoma a causa de la sequera (Dust Bowl, una sèrie de tempestes de pols que van causar un desastre ambiental i agrícola en la

dècada de 1930), les dificultats econòmiques i l’agitació del món agrícola. A la recerca de noves oportunitats, terres, feina i un millor futur, la família marxa amb altres milers de migrats a Califòrnia, però en arribar s’adona que no tot és el que sembla.

L’adaptació de ‘Les raisins de la colère’ és el segon espectacle que acull la capital, en el marc de la 62a Temporada de Teatre, i va arribar al país amb la col·laboració de l’Ambaixada de França a Andorra i el suport de la representació del Copríncep francès.

Enguany, el cartell de la 62a edició de la Temporada de Teatre va ser molt més reduït a causa de l’incendi del Centre de Congressos lauredià que va impossibilitar la programació d’espectacles en el recinte. Per aquest motiu, la temporada va comptar amb dos muntatges que van tenir lloc a Andorra la Vella. •

► Foto: Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara

L’espectacle va arribar al país amb la col·laboració de l’Ambaixada de França a Andorra i el suport de la representació del Copríncep francès

4 > 6

FESTIVAL INTERNACIONAL DE PALLASSES

Info i entrades a andorralavella.ad

6

MERCAT DE LA VALL

Artesania creativa i productes agroalimentaris al Centre històric

9 > 14

FESTIVAL ULL-NU

10a edició del festival audiovisual d’Andorra - www.festivalullnu.com

12 > 14

FESTA DE LA PRIMAVERA

A Riberaygua i Travesseres

15 > 20

SETMANA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

Destaquem dissabte 20: Festa de la diversitat amb una mostra folklòrica

02 > 13

ANDORRA LA VELLA EN FLOR

Estructures florals de gran format pels carrers inspirades en ‘La vie en rose’.

Divendres 2 tarda, espectacle inaugural

02 > 11

FESTIVAL CLÀSSIC AND Música clàssica, dansa moderna i arts escèniques amb artistes de renom - www.classicand.com

03

MERCAT DE LA VALL

Artesania creativa i productes agroalimentaris al Centre històric 03

DIA INTERNACIONAL DE LA BICI

Jornada festiva al voltant de la bicicleta amb una pedalada popular, espectacles al carrer i xerrades. 10

CONCERT D’ORGUE – FESTIVAL INTERNACIONAL ORGUE&ND

Pilar Cabrera a l’Església de Sant Esteve – www.amicsdelsorgues.com

16 > 17

JAMBO STREET MUSIC

Festival de música al carrer al Centre Històric - www.jambostreetmusic.com

23

REVETLLA DE SANT JOAN

Cremada de falles amb els Fallaires d’Andorra la Vella 24

FESTA DEL POBLE

Migdia: Aperitiu popular i LOS MANOLOS en concert (plaça del Poble) - Tarda / nit: Festa de la Joventut ‘La Juve’, al Rusc i entorns (Estadi comunal Joan Samarra Vila) Nit: Castell de focs

AndorralavellaComu

andorralavella.ad

L’obertura de l’acte va anar a càrrec del conseller de major edat de la parròquia de Canillo, Jordi Jordana, que va estar acompanyat de Pol Bartolmé, el conseller més jove de la legislatura, pertanyent a la formació de Concòrdia. Després del procés de votació per a l’elecció del síndic i subsíndic, on només s’hi havia presentat una sola candidatura formada pels Demòcrates, Carles Enseñat va esdevenir el segon síndic més jove de la història, amb només 38 anys, i el setè de l’era constitucional.

Al seu torn, Enseñat va felicitar a tots els consellers i consellers que van prometre i jurat el seu càrrec, i va agrair la confiança dipositada en ell i en la Subsíndica, Sandra Codina. A més, va adreçar unes paraules als tres síndics anteriors, destacant el paper crucial que van tenir per a la història i el desenvolupament del país.

També va destacar que, tot coincidint amb l’inici de la legislatura 2023-2027 i el 30è aniversari de la Constitució andorrana, bona part dels consellers són fills, políticament parlant, de l’Andorra constitucional. Per tant, al nou Consell General es donaran la mà dues generacions polítiques; per una banda, la que va fer la Carta Magna i, de l’altra, la que ha viscut plenament dins de la constitució.

Durant el seu parlament, el Síndic General també va recordar algunes paraules del síndic preconstitucional, Francesc

Carles Enseñat

SÍNDIC GENERAL DE LA IX LEGISLATURA

El passat 26 d’abril, la Casa de la Vall va acollir la Sessió Constitutiva del Consell General de la IX legislatura constitucional, en la qual va ser nomenat Carles Enseñat com a Síndic General, i Sandra Codina com a Subsíndica General.

Cairat, que en el seu moment es va referir a l’evolució d’Andorra, com “un poble que va saber conservar un sistema de govern lliure de les xacres que afecten altres països”. Segons Enseñat, “un exemple de la voluntat de ferro i l’habilitat discreta dels governants per garantir la supervivència i la prosperitat d’Andorra en circumstàncies adverses”.

Enseñat, també va reflexionar sobre el discurs del síndic Julià Reig que, malgrat tenir 50 anys, continua sent d’una actualitat innegable. El text remarcava que en cap cas, “el desenvolupament econòmic pot perjudicar la configuració geogràfica de la terra andorrana, el paisatge, la bellesa natural i el medi ambient, ja que són la nostra major riquesa”. Una reflexió que, segons el nou Síndic General, denota la importància d’aprendre del passat per saber enfrontar-se als reptes de futur.

El parlament d’Eseñat va acabar insistint en la necessitat de convertir el Consell General en un espai de reflexió i debats, en benefici del país i dels ciutadans. Per aquest motiu, es va comprometre a treballar amb rigor i dedicació, per tal d’aconseguir les millors lleis i solucions per a Andorra. •

GEMELS II

LLIURAMENT AGOST 2024

CARACTERÍSTIQUES

Habitatges d’obra nova entre 100m² i 250m²

Pisos de dos a quatre dormitoris de dos a tres banys

Amb safareig i terrassa

Edifici dissenyat segons els estàndards Passivhaus

Interiors amplis i lluminosos

Excel·lent ubicació, a pocs minuts del centre d’Encamp

NOVA PROMOCIÓ

SITUADA A ENCAMP

EN VENDA

FINANÇAMENT FINS AL 95 %

Agent immobiliari: Nino Marot Col.legiat núm.: 489 info@setutimmobiliaria.com

Troba’ns a la fira d’Encamp el 20 i 21 de maig!

PREUS DES DE 279.000€ FINS A 493.000€

EXEMPLEDEPISPER338.100€:

l’Andorra Sax Fest

El festival, que es va celebrar de l’1 al 8 d’abril, s’ha erigit com un dels esdeveniments musicals més consolidats de l’agenda cultural andorrana.

L’Andorra Sax Fest va arribar enguany a la seva desena edició i ho va fer batent rècords de participació. En concret, aquest any es van superar tots els registres d’anteriors certàmens i, en total, van participar-hi 136 aspirants a les competicions del Solo i Youth Competition.

Aquestes xifres consoliden el prestigi i el posicionament internacional d’aquest festival que atrau professionals i joves talents del saxo. I són, a més, persones que procedeixen d’arreu del món. De fet, aquesta desena edició ha estat més internacional que mai amb participants de 32 nacionalitats diferents.

El protagonista, com sempre, el saxo Enguany els espectadors van tenir l’oportunitat de gaudir de dos escenaris diferents. Els dos primers concerts, l’1 i el 2 d’abril, es van celebrar al Teatre Comunal d’Andorra la Vella. Giorgi Dzhishkariani i Dimitry Pinchuk, guanyadors del Solo i Youth de l’any passat, respectivament, van demostrar sobre l’escenari la seva virtuositat musical.

Ja al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, el dimarts 4 d’abril va ser el torn de la ‘Nit de Jazz’ a càrrec de Jordi Barceló, al piano; Baptiste Herbin, al saxòfon; David Pastor, a la trompeta; Pere Loewe, al contrabaix, i Xavi Hinojosa, a la bateria.

L’espectacle de Quatuor Morphing, organitzat amb el suport de l’Ambaixada Francesa a Andorra, va ser una autèntica delícia musical, mentre que el Concert d’Orquestra Simfònica, a càrrec de l’ONCA i sota la direcció d’Albert Gumí, Vincent

► Fotos: Iván Blanco · Noelia Farias · Xavi Pujol

David i Àlex Sansó, va suposar la millor manera de celebrar el 10è aniversari d’un Andorra Sax Fest més que consolidat.

Més de 60 músics van pujar a l’escenari per interpretar dues novetats, “Fanfara” d’Albert Gumí, compositor i director artístic de l’ONCA i “Reflets” de Vicent David i, per una altra banda, “Escapades” de John Williams, una altra obra mai interpretada al país. Tot un luxe.

Abans d’aquest esperat concert de l’ONCA, en format simfònic, també es va viure un dels actes més emotius: la celebració de la primera edició del Sax Awards. Són uns guardons que tenen voluntat de continuïtat i que premien a persones, empreses i institucions que aposten per donar a conèixer el món del saxo. En aquesta ocasió, els premiats van ser Claude Delangle, el quartet Diastema i www.adolphesax.com.

Els Broken Brothers Brass Band van ser els encarregats d’acomiadar l’Andorra Sax Fest 2023 amb música pels carrers d’Andorra la Vella

Alt nivell dels participants en els concursos Solo i Youth

Un dels aspectes que més va destacar l’organització del certamen és que, any rere any, el nivell dels participants és cada vegada més alt i exigent i això, de retruc, suposa tot un repte per al jurat. Enguany, la selecció dels semifinalistes ha durat tres dies, un dia més de l’habitual, a causa de l’elevat nombre de participants en el concurs Solo. I, dels sis finalistes que van passar a última ronda, el guanyador va ser Marc Felis Candela. Es tracta d’un jove valencià de 19 anys que toca el saxo des de ben petit. Quan només tenia quatre anys, aquest instrument el va enamorar i, des de llavors, no ha parat. Respecte al Youth també cal destacar l’elevat nivell dels 32 concursants i sobretot la participació dels andorrans Cristel Villaró (Categoria 12 anys) -tercer premi de la categoria-, Pere González de Alaiza Manubens (Categoria 15 anys) i David Francome (Categoria 18 anys).

Després d’una intensa setmana, ara toca recarregar energia i posar-se a treballar per a l’onzena edició però, qui ja ho té clar, és l’Efrem Roca, director artístic de l’Andorra Sax Fest que va avançar que “l’any vinent tornarem a donar el millor de nosaltres i esperem que tots vosaltres ens acompanyeu en aquesta festa del saxo”.

Ull Nu

CELEBRARÀ 10 ANYS COM A PLATAFORMA PER A CREADORS AUDIOVISUALS

Del 9 al 14 de maig, el Festival Ull Nu tindrà com a epicentre la capital del Principat d’Andorra, amb un programa d’activitats més ampli que mai. Entre les novetats a destacar, cal fer esment de les presentacions musicals d’artistes convidats i el programa Ull Nu Lab, destinat a potenciar el talent de nous escriptors i guionistes.

El Festival Ull Nu arriba a la desena edició amb la missió de donar visibilitat als joves creadors, no només d'Andorra, sinó també dels territoris de l'entorn.

El festival, que tindrà lloc a Andorra la Vella des del 9 fins al 14 de maig, acollirà tota mena d’activitats relacionades amb la creació audiovisual, com ara la projecció i concursos de curtmetratges i llargmetratges, així com instal·lacions artístiques o exposicions.

Hector Mas, director i programador audiovisual del Festival Ull Nu, va explicar que enguany la cita busca la seva internalització, amb el Quebec com a convidat d'honor. D’aquesta manera, generant sinergies i vincles amb altres territoris, el talent gestat al nostre país podrà obtenir més visibilitat més enllà de les nostres fronteres.

Així, doncs, les primeres activitats d'Ull Nu es dedicaran al Quebec amb la presentació de la pel·lícula inaugural, "Bungalow", i la projecció del llargmetratge "Niagara". També hi haurà una instal·lació artística interactiva, mentre que el fòrum també comptarà amb la presència de personalitats de la indústria cinematogràfica d'aquest territori canadenc gràcies a la cooperació amb el Festival de Films Cinemania.

Novetats del festival

En tractar-se d’una desena edició, motiu més que de sobra per a celebrar i incloure-hi novetats, el Festival Ull Nu ha introduït per primera vegada el programa Ull Nu Labs, un laboratori de guions en què, de forma lliure, escriptors i creadors hi van postular les seves propostes. Els vuit finalistes, en aquest cas, són “Demà”, d’Estefania Ortiz; “Belgrado”, d’Izar Invierno; “Sismes”, de Jordi Sanz; “Pan de ranas”, de Malena Montiel; “Desdén”, de Marina Rúbies; “La Carol, l’Emilia i el Buit”, de Martina Roura Font; “Mare B”, de Gerard Gil, i “La Pegaso”, de Maria Martos.

Tots ells tindran l’oportunitat de venir a Andorra durant tres dies i comptar amb l’assessorament professional de dos tutors reputats, com ara la Neus Ballús, directora catalana de cinema, i Txema García Ibarra, el creador de curtmetratges més importants d’Espanya.

Per la seva banda, la glorieta de la plaça del Poble esdevindrà zona de concerts en acollir la presentació de l’artista estatunidenc Eclectic Method, mentre que la Dani, artista no binària, serà la primera cantant de reggaeton que actuarà al festival.

En general, la programació d'Ull Nu és molt variada i pensada per a tots els públics, amb activitats tant per als joves creadors com per al públic en general. L’objectiu, va expressar Mas, és convertir el festival en una cita cultural de referència. •

Foto: Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara

El concert solidari

Més de 300 persones es van aplegar, el passat 20 d’abril, al Centre de Congressos de la capital, per gaudir dels més grans èxits del rock i pop espanyol, interpretats per Agustín i Santi, les veus mítiques dels grups 'Los Mustang' i 'Los Diablos'. La implicació dels artistes, sumat a la col·laboració del públic i dels patrocinadors, va fer possible la compra de 10 noves perruques de cabell natural destinades al banc de perruques oncològic, impulsat per Andbank.

DE 'LOS MUSTANG' I 'LOS DIABLOS' FA BALLAR A TOTHOM

Els

En aquesta ocasió, la solidaritat va unir a Andorra amb dues grans llegendes de la música, Santi Carulla i Agustín Ramírez, cantants de 'Los Mustang' i 'Los Diablos', que si bé ja hi havien compartit escenari en altres ocasions ho van fer una altra vegada per lluitar contra el càncer i col·laborar amb el banc de perruques solidari que, des de fa uns mesos, ha posat en marxa Andbank.

Al llarg del concert, el públic present va poder gaudir d’un repertori molt variat on no van faltar èxits com ara “Oh, oh July”, “Fin de semana” i “Un rayo de sol”, que es van corejar de principi a fi. La temperatura de l’escenari va pujar, encara més, quan Ramírez de Los Diablos va interpretar ‘Acalorado’. El mateix va passar quan Santi Carulla va cantar “Submarino Amarillo”, una cançó ovacionada pels assistents, que va batre rècord de vendes a Espanya en els anys 60, superant, fins i

diners recaptats van servir per comprar deu noves perruques de cabell natural

tot, la versió original de The Beatles. Com no podia ser d’una altra manera, els artistes es van acomiadar de la capital a tot ritme i fent ballar a tots els assistents, que van abandonar les seves butaques per seguir el trenet que es va muntar de forma espontània.

Amb els diners recaptats de la venda d’entrades, que van tenir un cost de 10 euros, el Banc de Perruques oncològiques, va sumar 10 noves perruques que s’hi afegeixen a les ja disponibles. El servei de perruques solidàries, ubicat al centre d'estètica Kerala, és totalment gratuït i cedeix les perruques a les persones que hagin perdut el cabell o que estiguin a punt de fer-ho, a causa de la quimioteràpia. Com que la demanda del servei ha anat en augment, des de la seva posada en marxa, Andbank continuarà impulsant diferents tipus d’iniciatives solidàries per recaptar més fons i així poder obtenir més perruques de cabell natural. •

Convertim els edificis en entorns habitables moderns. Amb iLOQ HOME, estem donant resposta a les exigències de la societat per aconseguir un estil de vida més sostenible, segur i intel ligent.

ILOQ HOME

3 PUNTS CLAU

Actualitzar els drets d’accés i bloquejar les claus perdudes.

Reservar instal·lacions com ara el gimnàs i la bugaderia.

Obre la porta principal de forma remota per a visitants o lliuraments.

VIDRES PERSIANES FINESTRES PORTES AUTOMÀTIQUES FERRO FAÇANES

FALLES A L’ANDORRANA:

foc, pólvora i color

Els fallers valencians van fer que els andorrans gaudissin de tres dies molt intensos amb motiu de la festa de les Falles de València, que van aterrar per segona vegada al nostre país. La valoració feta pel Comú de la capital i per l’associació Fallers pel Món, responsable de portar els fallers al Principat, és completament positiva.

Andorra la Vella va acollir exitosament la celebració de les Falles de València. Els dies 14, 15 i 16 d'abril, els carrers de la capital andorrana es van omplir de color, música i alegria amb motiu d’una de les festes més populars i emblemàtiques de la Comunitat Valenciana, amb la qual els indrets més icònics de la parròquia van rebre una grandíssima afluència de valencians i andorrans.

Fotos: Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara

La degustació d’àpats populars va ser, sens dubte, un dels grans atractius de la celebració. Evidència d’això va ser l’exhauriment de les més de 2.400 racions de fideuà i 2.700 de paella que es van preparar a l’envelat instal·lat sobre l’aparcament del Parc Central.

El cònsol major d'Andorra la Vella, David Astrié, que va fer una valoració molt positiva de la convocatòria, va destacar la simbologia de la falla d'Andorra la Vella i el caràcter humorístic d’aquesta, ja que el públic va ser testimoni de la crema de monuments i elements representatius de la parròquia, però a escala, com ara el Pont de París, un dels pensadors que conformen l’obra dels Set Poetes i fins i tot el telefèric del Pic del Carroi.

Explosió massiva

La mascletà de diumenge va ser un dels actes més esperats i espectaculars de les Falles d’enguany, aconseguint aplegar una grandíssima quantitat d’espectadors als voltants de l’aparcament d’autobusos Centre Ciutat. L’estrèpit de les explosions es va sentir amb especial força a l’Estadi Nacional, on al mateix temps es disputava el partit entre l’FC Andorra i l’SD Huesca.

Sobre la mascletà, Astrié va dir que aquesta "no tenia res a envejar a la de València, fins i tot el tonatge d'explosius era igual o superior". A més a més, el cònsol de

la capital va detallar que el fet d’acollir les Falles de València a Andorra la Vella va tenir un impacte molt significatiu en el teixit econòmic de la parròquia, ja que va fer possible que els establiments hotelers d’aquesta i altres parròquies limítrofs omplissin les seves habitacions.

El president de l'entitat Fallers pel món, José Enrique Amores, va veure amb bons ulls l’afluència de ciutadans valencians a la celebració i va indicar que aproximadament unes 3.000 persones es van desplaçar des de diferents racons de la Comunitat Valenciana per a gaudir de les Falles al nostre país.

Tot i que no es descarta una nova celebració de les Falles de València a Andorra la Vella, Astrié i Amores han manifestat que encara és "prematur" i que la dinàmica de Fallers pel món és traslladar la festivitat a ciutats diferents cada any. En tot cas, la celebració de les Falles de València a Andorra la Vella ha estat una oportunitat única per gaudir d'una de les festes més espectaculars i divertides del calendari festiu de la Comunitat Valenciana, així com de les sinergies creades entre Andorra i València.•

Tots els tiquets destinats a activitats gratuïtes d’aforament reduït es van exhaurir ràpidament

Color i dansa

AL FESTIVAL INTERNACIONAL DE FOLKLORE

El passat 30 d'abril, el Grup de Folklore Casa de Portugal va celebrar el seu 27è aniversari amb el ja consolidat Festival Internacional de Folklore que va tenir lloc al Complex Esportiu i Sociocultural d'Encamp. L'acte va ser possible gràcies al patrocini del Group Nova i la col·laboració del Comú d'Encamp.

L'agrupació amfitriona va animar la nit amb una actuació digna dels aplaudiments dels presents, exhibint les danses i músiques tradicionals portugueses que tant els caracteritzen, mentre que altres dues entitats van permetre que el públic gaudís de la diversitat cultural tant d’Andorra com de Portugal.

Per què d’Andorra? Perquè un dels convidats va ser l'Esbart Laurèdia, de Sant Julià de Lòria, que va oferir un espectacle ple de colorit. Val a dir que aquesta agrupació va ser reconeguda molt recentment amb els Premis Joan Burés i Vidal a la nova creació i a projectes pedagògics.

El segon convidat va ser el grup Ronda Típica de Carreço, provinent de Viana do Castelo, que va oferir una actuació que va transportar als assistents a la regió de l'Alto Minho. Els ballarins van mostrar les danses i vestits característics d'aquesta zona del nord de Portugal, en un espectacle que va ser tot un èxit de convocatòria i que, a més a més,

Fotos: Oliver Kinchella

va comptar amb la presència del diputat lusità Paulo Pisco, qui va revelar que el nou Consolat General de Portugal a Andorra serà una realitat a principis de l’estiu d’enguany.

En acabar les mostres dansaires, el Grup de Folklore Casa de Portugal va oferir un berenar amb productes gastronòmics portuguesos, a les autoritats i agrupacions participants. Va ser un moment per compartir experiències i consolidar els vincles que uneixen les diferents entitats i territoris que van participar en la festa.

El grup Ronda Típica

Carreço va ser l’agrupació internacional convidada al Festival Internacional de Folklore

El Grup de Folklore Casa de Portugal és una entitat que va ser fundada l'1 de maig del 1996 i que, des d’aleshores, ha promogut la cultura tradicional i popular portuguesa al Principat i fora del territori andorrà. És membre de la Federació del Folklore Portuguès i entitat de mèrit del municipi de Viana do Castelo. •

de

Festes Sant Isidre del 12 al 15 de maig

PREOCUPEU-VOS NOMÉS DE VIATJAR!

NO MÉS ENSURTS, NO MÉS ESTRÉS

De Lleida a Madrid en només 2h *

PÀRQUING DEMAVE OFEREIX UN SERVEI VIP DE CUSTÒDIA DEL SEU COTXE DURANT LA SEVA VISITA A ESPANYA

PÀRQUING VIP DURANT ELS 365 DIES DE L’ANY

COMODITAT

Durant la seva estada, mantindrem el seu cotxe en perfecte estat i preparat per al seu desplaçament en tot moment

DESCANS

Estalviï temps amb el nostre servei de recollida i entrega del seu cotxe a la mateixa estació

TRANQUILITAT

Seguretat i vigilància del seu vehicles gràcies al CCTV, durant les 24 hores del dia

(*) Des de l’Estació d’AVE Lleida-Pirineus

Clara Peya

Reconeguda a Catalunya amb el Premi Nacional de Cultura 2019 per la seva trajectòria musical i compromís social, Clara Peya va aterrar a Andorra per presentar el seu darrer projecte musical anomenat Piano solo & Electrònica.

L’AUDITORI NACIONAL REP LA VISITA DE LA PIANISTA CATALANA,

Considerada com una de les artistes més polifacètiques i transgressores dels últims temps, Clara Peya va saber captar l’atenció del públic andorrà que va gaudir d’un concert exquisit i avantguardista, el qual va combinar el jazz, el pop i l’electrònica, mantenint sempre com a fil conductor el piano. El recorregut musical per la trajectòria de l’artista va incloure alguns temes ja publicats i, també alguns inèdits, que els assistents van poder descobrir, gràcies al joc fet per la compositora entre el piano, els sintetitzadors i les bases electròniques que van generar una atmosfera única.

Amb un impecable currículum a la seva esquena, l’artista catalana, reconeguda el 2019 amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i guardonada pel millor disc de l’any per a la crítica dels Premis Enderrock amb ‘Estómac’, fuig dels tòpics i creu en el poder de l’art com una eina de transformació social. Als seus 35 anys, Peya ha presentat onze discos i ha col·laborat amb un important nombre de músics com ara Sílvia Pérez Cruz, Judit Neddermann, Toni Pagès, Vic Moliner, Alessio Arena, Ferran Savall, Aleix Tobias, Adrià Plana, Dídac Fernández, Pau Figueres, Elena Gadel, Sandra Sangiao, Anna Ferrer i Magalí Sare, entre d’altres. A més, ha tocat amb diferents formacions per tota la geografia espanyola, també a Mèxic, França, Anglaterra i Rússia.

El pròxim artista que acollirà l’Auditori Nacional d’Ordino, en el marc de la temporada 2023, serà el català Joan Dausà, que pujarà el 19 de maig, per primera vegada a un escenari del Principat. •

Les Caramelles

ES TORNEN A SENTIR AL POBLE D’ORDINO

El 9 d’abril passat, la Coral Casamanya i cantaires de la parròquia es van unir per a omplir de joia i música els carrers del poble d’Ordino i celebrar Diumenge de Pasqua. Els recitals itinerants van tenir com a punt de partida la plaça Major i es van estendre a altres indrets de la vila.

Reconegudes com a bé immaterial a la secció quarta de l’Inventari General de Patrimoni Cultural d’Andorra des del 2010, les Caramelles d’Ordino –i també les de Sant Julià de Lòria– són una de les manifestacions culturals més arrelades de la Pasqua al Principat, més concretament del Diumenge de Resurrecció. Es tracta d’una cantada de cançons tradicionals que el grup de caramellaires, enguany representats per una dotzena de membres de la Coral Casamanya i infants de la parròquia, duu a terme a diferents indrets del poble a canvi d’un donatiu.

Per a fortuna dels cantants i dels veïns, durant el matí i migdia del passat diumenge 9 d’abril, el bon temps va permetre la realització de l’activitat tal com estava prevista, un factor que cal posar en relleu ja que, en ocasions anteriors, les Caramelles han estat minvades per inclemències climatològiques i fins i tot per la Covid-19. Sobre aquest últim aspecte, va reparar Eva Choy, cònsol menor d’Ordino: “La pandèmia no ha fet que canviï aquesta tradició i continuem tenint els cantaires com cada any. Estem molt contents que la tradició no s’hagi perdut”.

Choy va lloar també la proactivitat de la Coral Casamanya, dirigida per Josep Puig, quant a la preservació de les Caramelles, que inclouen en el repertori algunes cançons de creació pròpia, autoria de Lourdes Pons i Guillem Benazet, tots dos veïns ordinencs. Tampoc no hi va faltar l’entonació de ‘El gran Carlemany’, himne nacional del Principat. •

Les Caramelles d’Ordino, igual que les de Sant Julià de Lòria, són reconegudes com a bé immaterial de l’Inventari General de Patrimoni Cultural d’Andorra

dilluns 8 dimarts 9 dimecres 10 dijous 11

Desafiaments i oportunitats d’un veinatge ineludible Conferència 19 h

12

Presentació dels llibres Nadie salva a las rosas i Al sur de Tánger Presentació 19 h, La Trenca

Totes les activitats són gratuïtes. El taller necessita inscripció prèvia i té un número d’assistents limitat. Més informació i reserves al telèfon 878 178 o a secretariacultura@ordino.ad

Posem-nos henna Taller 11 h Casa Pairal

El nostre Marroc, viatges a peu per l’Atles Oriental Entrevista 19 h

Una sessió de música Gnawa del Marroc Música 19 h

15

Marroc de lluny i de prop. Una introducció a la seva història vista des dels Pirineus Conferència 19 h

Un viatge a les cultures del Marroc Conferència 19 h

17 dimarts 16

L’odiosa pregunta: «I tu, d’on ets?» Entrevista 19 h

Marroc i la història espiritual de l’extrem occident africà Conferència 19 h

dijous 18 dissabte 20

Fortaleses de fang al sud del Marroc Conferència 19 h

Preparem el cuscús Taller 10 h, Casa Pairal

@geografies_ad

Organitzen:

Media Partner: Col·laboren:

Casa de Portugal

En el marc del 27è aniversari del Grup de Folklore

Casa de Portugal, el passat

27 d’abril, el Complex Esportiu i Sociocultural d'Encamp va acollir un concert excepcional del cantant i instrumentista portuguès, resident a França, Carlos Pires, que va actuar per primera vegada al nostre país.

Abans de la presentació de Carlos Pires, l’agrupació andorrana Euphória va fer ballar i cantar a la comunitat portuguesa, que passades les 11 de la nit va aclamar la presència a l’escenari del cantant portuguès. Acompanyat de la seva banda, durant l’actuació, Pires va fer un repàs de les cançons més populars de la música portuguesa, captivant l’audiència, que va respondre amb gran entusiasme, donant-li una càlida acollida i fent que la nit fos memorable.

El concert va ser un èxit rotund, no només per la qualitat de l’actuació de Pires, sinó també pel servei de bar i restauració, que va estar disponible per a tots els assistents durant la vetllada. L’esdeveniment, organitzat pel Grup de Folklore Casa de Portugal amb la col·laboració del Comú d’Encamp, va comptar amb el patrocini de Group

Fotos: Noelia Farias

Nova i Nova Elegance, empreses líders en projectes empresarials, activament implicades en la promoció de la cultura portuguesa.

A banda del concert, i per tal de promoure la cultura tradicional i popular portuguesa al Principat d'Andorra, el Grup de folklore, encarregat de l'organització de les activitats culturals del 27è aniversari de la Casa de Portugal, va organitzar al mateix emplaçament, el dia 30 d’abril, el Festival Internacional de Folklore que va comptar amb la participació de l’agrupació amfitriona, així com l’Esbart Laurèdia de Sant Julià de Lòria i el grup Ronda Típica de Carreço, que va viatjar des de Viana do Castelo per presentar les danses i els vestits tradicionals de la regió de l’alto Minho. •

El Festival Internacional de Folklore va ser el colofó de la celebració

L’artista Margarida Cepêda

HOMENATJA LA VERGE DE CANÒLICH AMB UNA PINTURA

El quadre, donat a la parròquia de Sant Julià de Lòria, és una de les peces protagonistes d’aquest ‘Més Canòlich’ amb el qual es commemoren els 800 anys de la troballa de la patrona laurediana.

L’1 de maig passat, es va donar el tret de sortida del ‘Mes Canòlich’ amb diferents activitats, entre elles, la presentació del quadre de la Mare de Déu de Canòlich, pintat per l’artista portuguesa i resident Margarida Cepêda, el qual va ser cedit a la parròquia de Sant Julià de Lòria en el marc de la Santa Missa presidida per l’arquebisbe i copríncep episcopal Joan-Enric Vives. L’oli sobre tela, que fa 130 cm d’alçada per 110 cm d’amplada, és el resultat d’un treball minuciós al llarg de tres mesos. L’obra mostra a la Verge i al nen Jesús posats sobre una pedra, fent al·lusió a la llegenda de la troballa que enguany arriba a l’aniversari 800.

Durant la litúrgia, també es va presentar la talla de la Mare de Déu de Canòlich, datada del 1940 i atribuïda a l’escultor Josep Arquimbau, restaurada per Íngrid Forell i custodiada per la família Marfany.

Com a part de les activitats, l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà també va acollir la presentació del llibre ‘Petita història de Canòlich’, de Pilarín Bayés i Jordi Pasques, sota el segell d’Editorial Mediterrània. Es tracta d’una preciosa publicació, amb els acolorits dibuixos identificatius de la Pilarín, que recull de forma amena, pedagògica i planera la història de l’Aplec i de l’advocació laurediana de la Mare de Déu.

La missa va ser presidida pel copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, JoanEnric Vives

Aquesta obra se suma a una sèrie de publicacions que, entre altres, homenatja figures com la Mare de Déu de Meritxell, mossèn Ramon de Canillo, el Consell General i el Govern d’Andorra.•

Madriu

Donar a conèixer algunes característiques de les espècies que habiten el Madriu, aquest va ser l’objectiu de la xerrada encapçalada pel biòleg Marc Mossoll, en el marc del II Cicle de conferències “Vall del Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni de la Humanitat, Patrimoni de tots”

La cloenda del cicle es farà el 24 de maig i anirà a càrrec de David Mas

Les característiques específiques que presenta la Vall del Madriu-Perafita-Claror, com ara la seva orientació est-oest i el seu alt gradient altitudinal, juntament amb altres condicionaments climàtics, fan possible un ecosistema molt variat, amb una important biodiversitat. Aquestes especificitats afavoreixen una fauna, representada per un alt percentatge d’espècies animals, tant d’Andorra com de tot el Pirineu. A la Vall del Madriu s’han identificat quatre espècies de peixos, quatre d’amfibis, sis de rèptils, vuitanta-nou d’ocells que nidifiquen i trenta-dos de mamífers, unes dades que posen de manifest la importància biològica i mediambiental que té el territori.

Sota el títol “La fauna de la Vall”, el biòleg Marc Mossoll va exposar com algunes espècies, que hi són presents al Madriu, van arribar a Andorra i Pirineus. El conferenciant,

també va explicar el seu origen i la seva implantació així com els vincles amb els seus biòtops, destacant algunes de les seves particularitats i fent èmfasi en la possibilitat que hi ha de trobar-se amb ells.

Com a dada important, Mossoll va posar en relleu que una de les espècies que es troba en perill d’extinció és la perdiu blanca, un animal que, quan canvia d’estació, agafa un color rocós i una mica blanc i, que de cara l’estiu, la femella es torna de color marró i negre per assemblar-se a les plantes que hi ha a terra i passar desapercebuda. Com que la perdiu blanca és una espècie sedentària, que viu tot l’any al medi alpí, i que pot adaptar-se a les dures condicions climàtiques, té tot el cos cobert amb unes plomes especials i el seu sistema digestiu està adaptat per menjar tot el que hi ha a l’alta muntanya.

Mossoll també va parlar de l’adaptació dels Isards al Pirineu, destacant la seva gran agilitat pels terrenys rocosos, gràcies a les seves peülles que estan molt ben adaptades i que li permeten adherir-se a les pedres. A més, va remarcar que els muflons - un animal originari de Còrsega i de Sardenya que, a diferència dels isards, s'estimen més terrenys secs i durs que a l’hivern no quedin coberts de neu -, són una de les espècies implantades a la Vall del Madriu.

Fotos: Noelia Farias

UNA XERRADA PER DESCOBRIR LA FAUNA DEL

Una altra particularitat, de la qual Mossoll va fer referència, va ser la zona de la solana d’Entremesaigües, de Ràmio i de Claror-Perafita, una àrea de gran valor ornitològic, representada per la fredeluga ‘carambol’ i l’astor comú. Una altra de les espècies identificades en aquesta àrea, i de la qual es va fer èmfasi, és del picot negre, conegut com a ‘pájaro carpintero’, un ocell dotat de poders, ja que el seu bec és capaç de travessar les fustes més resistents. Segons l’especialista, la llengua d’aquesta au és tan llarga que envolta el seu crani per protegir el seu cervell mentre pica un arbre o qualsevol superfície dura.

La conferència va durar més d’una hora. En acabar, es va obrir un torn de preguntes, i després es va sortejar una sortida amb el conferenciant per observar el gall de bosc.

El cicle de conferències de la Vall del Madriu va continuar amb la xerrada “La siderúrgia a la Vall del Madriu-Perafita-Claror”, que va tenir lloc el passat 3 de maig, a càrrec de l’historiador Oliver Codina. La cloenda es farà el 24 de maig, de la mà de l’historiador David Mas, que presentarà “Bordes i cortals de la Vall del Madriu”•

‘Lideratge femení al sector de les TIC’

UNA INICIATIVA D’ANDORRA TELECOM

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Noies a les TIC, celebrat cada 27 d’abril, Andorra Telecom va organitzar la jornada ‘Lideratge femení al sector de les TIC’, una iniciativa impulsada amb la col·laboració de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD). Les conferenciants convidades van ser dues destacades enginyeres.

El Centre de Congressos d’Andorra la Vella va acollir la jornada ‘Lideratge femení al sector de les TIC’, impulsada per la parapública de telecomunicacions amb la col·laboració de l’Institut Andorrà de les Dones, amb l’objectiu d’encoratjar les noies a descobrir camps professionals relacionats amb àrees STEAM que, per les seves sigles en angles (science, technology, engineering, art and mathematics), engloba aquelles carreres i àmbits vinculats a les ciències, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques, sectors que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) preveu com a susceptibles d’alta demanda per a l’any 2030.

Quant a la jornada, aquesta va constar de dues conferències a càrrec de dues professionals de l’àrea tecnològica. Elisenda Bou-Balust, enginyera en Telecomunicacions (UPC), Electrònica (ULPGC) i doctora (UPC-MIT), va presentar la ponència ‘Si la tecnologia no està feta per a col·lectius diversos, la tecnologia no pot ser diver-

sa’, amb la qual va aconseguir despertar l’interès dels joves estudiants dels diferents sistemes educatius del país que van acudir a la cita. Cal destacar que Bou-Balust ha estat també col·laboradora de la NASA i del MIT, estudiant la intel·ligència artificial i sistemes d’aprenentatge autònom. L’any passat, l’enginyera va ser reconeguda amb el Premi Fundació Princesa de Girona en la categoria Empresa.

Marta Bertran, enginyera telemàtica, actual estudiant del doctorat al Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN), a Ginebra, i guardonada amb el Premi DonaTIC 2021 en la categoria Estudiant Universitària, va compartir amb els presents la conferència ‘Tenir referents, un factor clau a l'hora d'escollir un camí professional’, amb la qual va voler motivar les noies a exercir professions relacionades amb les TIC.

Per a Andorra Telecom, explicava Inés Martí, responsable de Responsabilitat Social Empresarial, aquesta va ser l’oportunitat ideal per a “visibilitzar a dues dones referents en el món de les TIC perquè, d’una banda, siguin inspiració per a alumnes del nostre país i, d’altra banda, igualment important, perquè facin arribar un missatge als joves i a la societat en general del valor de la presència femenina en l’àmbit de les TIC per a construir una societat més diversa i igualitària”.•

La Creu AndorranaRoja

FA BALANÇ DE LA SEVA GESTIÓ DURANT 2022

El passat 26 d’abril, el centre de dia de la Creu Roja Andorrana va acollir l’assemblea general de l’entitat, en la qual es van presentar els resultats aconseguits l’any passat, tant des del punt de vista operatiu i social, com del logístic i econòmic. La trobada va servir també perquè els socis poguessin conèixer els detalls sobre alguns projectes socials que l’organització portarà a terme pròximament, com ara el desenvolupament de pisos socials a Sant Julià de Lòria i un nou centre de dia, anomenat Els Paraires, al carrer del Fener, a Escaldes-Engordany.

La Creu Roja Andorrana, en el marc de l’última assemblea general, va refermar el seu compromís envers els col·lectius més vulnerables i, molt especialment, la gent gran del Principat d’Andorra. En aquest sentit, l’entitat portarà a terme l’obertura d’un centre de dia a Escaldes-Engordany, concretament al carrer del Fener, que preveu alleujar l’àmplia demanda d’aquest servei per part dels padrins i de les seves famílies. La capacitat d’aquest equipament serà de 36 persones i estarà operatiu abans de finals d’any.

Val a dir que, després de dos anys afectats per la pandèmia i el conflicte Rússia-Ucraïna, la Creu

Roja Andorrana va iniciar una nova etapa aquest 2023, amb la gestió dels pisos socials promoguts per la Fundació Armor. En la mateixa línia, l’organisme farà una aportació econòmica en el projecte immobiliari de caràcter social, destinat també a la gent gran, que es construirà a Sant Julià de Lòria i que comptarà amb altres serveis pensats per satisfer les necessitats d’aquest col·lectiu vulnerable. Com a part de l’acord, la Creu Roja s’encarregarà de la gestió assistencial dels beneficiaris.

Com també indicava l’ordre del dia, la Creu Roja Andorrana, a través del seu vicepresident, David Fraissi-

net, va presentar les dades del 2022, que mostren una variació important quant al nombre d’efectius assalariats, que es va reduir en un 44,5 %, i també pel que fa a les hores de voluntariat, que van veure un decreixement del 2,09 %. Aquest escenari respon a la normalització i estabilització en l’activitat general de l’organisme, que ha vist superada la conjuntura de la Covid-19, un escenari complex que, entre d’altres, per a la gestió dels Stop-Labs, va requerir acudir al servei de gairebé 100 treballadors. Com no podia ser d’una altra manera, Fraissinet va valorar de manera molt positiva la col·laboració inavaluable dels voluntaris, sense els quals no es podrien dur a terme ni una tercera part de les activitats.

Per la seva part, el president de la Creu Roja Andorrana, Josep Pol, va fer èmfasi en la importància de l’organisme tant a dins com a fora de les nostres fronteres, un fet que es va fer palès en el desenvolupament del conflicte armat a Ucraïna, per al qual, valorava, la Creu Roja “va demostrar la seva capacitat de resposta per fer front a situacions imprevistes”.

Si bé la Creu Roja albira un panorama molt més estable que el de períodes anteriors, un dels grans reptes d’enguany es continuar donant assistència a les persones que més ho necessiten, no només la gent gran, sinó també els infants i adolescents en situació de vulnerabilitat.•

Margot Llobera

S’ENLAIRA CAP A NOUS OBJECTIUS PROFESSIONALS

La pilot andorrana va fer balanç de la passada temporada i va compartir amb els mitjans de comunicació els projectes que portarà a terme en aquest nou període. Llobera, qui l’any passat va aconseguir la medalla de bronze de la Copa del Món de Bajas de la FIM, en completar exitosament tres curses del calendari, manifesta que vol “tornar als meus orígens”.

important sobre la gestió de la pressió, un factor clau per a poder lluitar pel campionat”, va expressar la també ambaixadora de bona voluntat de la Creu Roja Andorrana.

La gran recompensa de Llobera va arribar el desembre passat, a Dubai, a una cursa de puntuació doble en la qual va pujar al segon esglaó del podi, just al darrere de l’experimentada neerlandesa Mirjam Pol. La suma d’aquest i dels anteriors resultats li van permetre penjar-se al coll la preuada medalla de bronze de la Copa del Món de Bajas de la FIM. “Estic molt orgullosa d’aquesta cursa, ja que vaig aconseguir una segona posició al darrere d’una pilot amb molta experiència al Dakar. Va ser molt apassionant, tot i que vaig patir molts nervis que, al cap i a la fi, en vaig poder superar”, va indicar.

Els objectius del 2023

Després de fer el Dakar en camió com a copilot de l’Albert Llovera, Margot Llobera confessava necessitar fer una parada per a “dedicar-me a nous projectes i tornar als meus orígens”. En aquest sentit, l’andorrana va revelar que un dels pròxims compromisos a assumir serà la cursa 1000 Dunas, un raid de desert que iniciarà i culminarà a Granada, Espanya, travessant el poble marroquí de Merzouga. Aquesta cita de set dies tindrà lloc del 21 al 28 d’octubre de l’any en curs.

A la seu administrativa d’Andbank, la pilot andorrana Margot Llobera va fer un resum de la seva més recent participació en la Copa del Món de Bajas de la FIM, després de disputar les curses d’Hongria, Aràbia Saudita i Dubai, de les quals, malgrat les dificultats climàtiques i mecàniques, va treure tan bons resultats que va assolir la tercera plaça del rànquing femení de la competició.

A Hongria, més concretament durant l’agost de 2022, Llobera es va enfrontar a “problemes que mai no havíem tingut”, com ara el fet de lluitar contra el vent, un factor que li va fer caure a terra després de traçar amb dificultats una corba exigent. “Així i tot, vaig intentar pressionar tot el que vaig poder fins que vaig aconseguir una cinquena posició”, recordava la pilot que, al novembre del mateix any, va signar una primera posició a la cita d’Aràbia Saudita, malgrat les altes temperatures i els problemes mecànics per culpa d’omplir la seva moto amb gasolina de 91 octans. “La meva moto funcionava amb gasolina 95 i va arribar un moment en què es va aturar a causa d’un taponament dels filtres. Aquesta cursa va ser un exercici molt

D’altra banda, en col·laboració amb el fabricant nord-americà Zero Motorcycles, especialitzat en motocicletes elèctriques, Llobera assumirà el rol com a ambaixadora de la marca per a promoure els valors de la sostenibilitat a través del motociclisme. Finalment, la pilot, sense entrar en molts detalls, va manifestar la intenció de treballar en un projecte social per a “fer saber als nens més petits que la moto és un tret identitari i cultural del nostre país”.

Adeu al Dakar

En resposta a la pregunta d'un dels periodistes presents, Margot Llobera va expressar que ha tancat la porta a la possibilitat de competir com a pilot al Dakar, tot i que “m’han convidat un parell de vegades”. El motiu, explicava visiblement emocionada, és que “els últims anys han estat molt durs (...) i sento que el meu llindar de patiment també ha disminuït amb el temps. Els somnis s’han d’actualitzar”.

Maria Suárez, directora de Banca País d’Andbank, va congratular la Margot per la seva carrera esportiva i, en nom de la institució, va manifestar la disposició de continuar donant-li suport en aquesta nova etapa.•

Fotos: César De Pablos

Ricard Morat

Tot i la pluja, el passat 22 d’abril, més de 70 jugadors es van donar cita a Aravell Golf per participar en la primera prova de la setena edició de l’Open d’Andorra, organitzada per la FGA, en la qual es va imposar amb superioritat Ricard Morat.

Malgrat les condicions meteorològiques de la jornada, el torneig, que forma part del Circuit Nacional 2023, va ser tot un èxit, gràcies a l’organització de la Federació de Golf d’Andorra i d’Aravell Golf que es van encarregar de posar a disposició dels jugadors i familiars tot el necessari perquè poguessin gaudir de la competició sense preocupacions ni complicacions.

Al llarg de tota la jornada, que va començar a les nou del matí i es va estendre fins a les dues de la tarda, els jugadors van demostrar la seva perseverança i van lluitar fins al final per a aconseguir el millor resultat. Ricart Morat va resultar guanyador en la categoria Scratch, amb una puntuació de 37 punts, mentre que Daniel Lorenzo va ser vencedor en la categoria Inferior Indistint, amb 41 punts. Rodrigo Tomé va ser el primer classifi-

cat en la categoria Superior Indistint, amb 42 punts. Amb 37 punts, Neus Sánchez es va emportar la victòria en Handicap Femení; Marc Puigdomech en Handicap Júnior, amb una puntuació de 37 punts; i Jean Philipe Martin en Handicap Sènior, amb 38 punts.

Bernat Prat va rebre el premi d’Aproximació Indistint, mentre que Carles Serra va ser reconegut pel Drive més llarg Masculí i Pili Gutiérrez pel Drive més llarg Femení.

Cal destacar que abans del lliurament de guardons, el club va oferir als jugadors un aperitiu, que els va permetre gaudir d’un moment de germanor i compartir les seves impressions i experiències que els va proporcionar el torneig.

Tant el suport dels diferents col·laboradors com ara Caldea, Restaurant Sol i Neu de Soldeu, Siam Shiki Andorra, Yogolfshop, Viladomat, Golf Màster Andorra, com del principal patrocinador, Crèdit Andorrà, van fer possible que, tant els guanyadors com la resta de jugadors, s’emportessin alguns regals a casa seva. •

LA BODEGA VALTRAVIESO I BARRA MAR`S, JUNTS EN

un maridatge excepcional

Durant la vetllada, els presents van poder descobrir la personalitat així com l’estil únic per fer vins de Valtravieso, una de les primeres bodegues amb vinyes pròpies a Ribera del Duero, ubicada a 915 metres d’altitud, que és present a Andorra de la mà de l’empresa familiar, Establiments Cairat Ribot.

El cèntric restaurant d’Andorra la Vella Barra Mar’s Gastrobar, dirigit per João da Costa, va acollir el tast i maridatge, que va comptar amb la participació d’una trentena de comensals, i la presència d’Eduardo Juan, representant de la bodega Valtravieso, i també de Cerni Cairat, director d’Establiments Cairat Ribot, distribuïdor dels vins del celler al Principat.

Les diferents varietats de vins es van maridar amb tres plats, a banda dels entrants i de les postres. La taula d’assortiment de freds i calents va tenir com a protagonista principal el vi blanc Valtravieso Nogara 2021, un vi aromàtic, sedós i autèntic, expressió fidel de la varietat verdejo. Fresc i afruitat amb lleugeres notes vegetals, l’acurada fermentació sobre mares durant vuit mesos, fa que el Valtravieso Nogara mantingui el seu volum i equilibri, sense perdre la frescor natural. Tot i que l’anyada 2021 va correspondre a un any molt sec, conserva un equilibri entre acidesa i grau alcohòlic, la qual li confereix una longevitat més gran.

També es va presentar el Valtravieso Crianza, anyada 2019, un Ribera del Duero que reflecteix el treball de la bodega, que elabora vins d’altura a més de 915 metres d’altitud. Es tracta d’una criança amb cos i caràcter mineral, que deixa en boca una sensació fresca, tensa, i amb un final llarg sobre taní aromàtic. És un vi

d’assemblatge, elaborat de forma tradicional, usant llevats indígenes i ajustant les fermentacions als terroirs de cada zona. Valtravieso Crianza s’ha elaborat amb els raïms de les vinyes de la finca ‘La Revilla’, algunes varietats de Tinto Fino, Cabernet Sauvignon i Merlot. És perfecte per acompanyar tota mena de peixos, per aquest motiu es va maridar amb un milfulls de bacallà a la Riojana amb pernil, com a primer plat.

El Valtravieso Finca La Atalaya 2018 va ser la tercera referència tastada. Un vi clàssic, complex, profund i elegant, que sedueix tothom, i que va anar acompanyat d’espatlla de xai al romaní, amb puré de moniato. L’anyada 2018 és una edició

limitada que precedeix de la selecció dels terrenys més calcaris de la finca. Aquest Ribera del Duero ha estat 16 mesos en bóta de roure francès i americà, reposant almenys 12 mesos en ampolla abans de sortir al mercat. A Andorra, Cairat Establiment és l’encarregat de fer la seva distribució. La seva varietat entre Tinto Fino (75%), Cabernet Sauvignon (12,5%) i Merlot (12,5%) fan que sigui considerat un clàssic i el convidat estrella de les trobades gastronòmiques.

El tercer plat que van poder gaudir els assistents, tall rodó de vedella amb salsa de foie gras, va tenir com a objectiu endinsar-los en les aromes del Valtravieso VT Tinto Fino 2018, un Ribera del Duero monovarietal que procedeix de les zones més calcàries de la parcel·la ‘La Cotarra Alta” i “Valdelobas”, ubicades a la finca “La Revilla”, unes vinyes amb una edat mitjana de 25 anys. El VT Tinto Fino es caracteritza per ser un vi expressiu, amb caràcter, potència i elegància. Amb notes de fruites negres i tocs balsàmics i torrats al nas, el VT Tinto Fino 2018, és en boca potent i estructurat, amb una profunditat dirigida per un bon nivell d’acidesa i amb un final llarg i agradable de cireres en licor.

La cirereta del pastís de la nit va arribar amb les postres, natilla de Belén, que va anar acompanyada d’un exquisit Gintònic de Seagrams. •

Els sabors i aromes dels vins més exclusius de la bodega Edmond de Rothschild Heritage van ser present al primer tast i degustació privada, organitzada pel restaurant Andrea, el passat 20 d’abril.

De la mà de Cynthia Guillemot, Brand Ambassador del grup Edmond de Rothschild Heritage, i, del sommelier Emmanuel López, que va estar acompanyat de Fàtima Miranda, gestora comercial de Bomar, els assistents es van endinsar en les vinyes d’Edmond de Rothschild Heritage, que els van transportar a diferents racons del planeta, començant per Nova Zelanda, passant per Sud-àfrica, per acabar gaudint de les aromes del Château Clarke de Bordeaux.

La primera referència tastada va ser Rimapere Plot 101 2021, un vi fresc i intensament aromàtic, amb una subtil aroma a llimona i pomelo i notes de codony i pebre verd. Considerat una expressió viva de Sauvignon de Marlborough, per la seva ubicació privilegiada en la prestigiosa zona de Rapaura Road, a Nova Zelanda, el Rimapere és un homenatge a la cultura local i també l’emblema de la família Rothschild. Rimapere Plot 101 és un vi blanc que es pot gaudir com a aperitiu o amb altres tipus d’entrants com ara cebiche de marisc, torró de formatge amb fruits secs i salsa de nabius, una escuma d’alvocats, pernil ibèric o una broqueta de pop gratinada amb allioli setinat, totes preparacions realitzades per l’equip gastronòmic del restaurant Andrea.

ELS VINS D’EDMOND DE ROTHSCHILD HERITAGE A

La crema de bolets, amb pressa ibèrica confitada, es va tastar amb el Rimapere Pinot Noir, un vi de puresa excepcional, que combina una frescor molt agradable amb aromes florals i fruites blanques i grogues. El Rupert & Rothschild Classique 2018 va acompanyar el segon plat de la vetllada, espatlla de xai a baixa temperatura amb timbal d’arròs amb verdures al safrà. Elaborat amb un 61% Merlot, 15% Cabernet Sauvignon, 13% Cabernet Franc, 7% Malbec i 4% Petit Verdot, el Classique 2018 és un dels vins negres sud-africans més apreciats en la seva categoria. L’anyada 2018 és equilibrada i refinada, amb seductors aromes a fruits negres. Tot i que en boca té un cor de fruites fresques amb tanins, de textura sua i molt persistent.

L’exclusiva selecció de formatges “La Ferme des 30 Arpents”, es va maridar amb Château Clarke, un vi que, per la seva proximitat de l’Oceà Atlàntic a Bordeaux, aporta al terroir una frescor molt característica que esdevé d’una aromàtica barreja de 70% Merlot i 30% Cabernet Sauvignon. Al nas, el Château Clarke està ple d’aromes torrades, men-

tre que en boca és més dens, amb tanins sedosos i delicats.

Al llarg de la nit, l’aniversari de dos clients habituals del restaurant no va passar desapercebut, abans de les postres, l’equip d’Andrea els va sorprendre gratament portant-li a taula un pastís per bufar les espelmes, on estaven compartint entre amigues i parelles.

El maridatge es va tancar amb la degustació de la pannacotta de mango amb tocs de fruits vermells, que va anar acompanyada de l’excepcional xampany Barons de Rothschild Concordia Brut.

Amb aquesta darrera referència, el restaurant Andrea va tancar de manera exitosa el primer maridatge que acull l’establiment de la mà de BOMAR i de la bodega Edmond de Rothschild Heritage, en el qual alguns dels seus clients més privilegiats van poder gaudir d’aquesta enriquidora experiència que els va permetre endinsar-se una mica més en el món del vi i el xampany •

Tu en dius flexibilitat; nosaltres en diem aire.

air is flexibility

El sistema VRF bitub Set Free Sigma amb instal·lació múltiple d'unitats exteriors i pantalla tàctil CSNET Manager permeten gestionar grans instal·lacions amb flexibilitat i eficàcia.

air is flexibility

Hitachi Cooling & Heatin

Distribuïdor Oficial

Rotary Club Andorra

La cerimònia, realitzada el 25 d’abril passat a l’Arthotel, va comptar amb la presència del governador del districte 1700, Thierry Patricolo, així com del president del Rotary Club Andorra, Jaume Grané, i de bona part dels membres del club. Josep Saravia, president d’ASSANDCA (Associació Andorrana contra el Càncer) es va emportar el guardó, amb el qual es va reconèixer la tasca feta per l’entitat, al llarg d’aquests últims anys, en la lluita contra el càncer.

Com cada any, el Rotary Club d’Andorra va fer el lliurament del Premi Servir, que reconeix els mèrits personals o l’activitat de les entitats que, de forma desinteressada o altruista, hi hagin realitzat accions en benefici de tercers, sempre fora de la seva activitat professional i normal del dia a dia. Enguany, l’Associació Andorrana contra el Càncer (ASSANDCA), presidida per Josep Saravia, va rebre el reconeixement i es va emportar un xec valorat en 1.500 €, que servirà per cobrir les despeses de les diferents iniciatives de l’associació, entre les quals s’inclouen les campanyes de prevenció i el suport psicològic als malalts de càncer.

Durant l’acte, també es va realitzar l’entronització, com a nou membre del Rotary Club d’Andorra, de l’Alberto Calderón, que seguint amb el protocol, va estar acompanyat dels seus padrins, Josep Maria Cabanes i Jaume Grané.

Jaume Grané és l’actual president de l’associació andorrana que, des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, el març de l’any 2020, ha fixat la seva prioritat en concentrar tots els esforços per a prestar ajuda a les diferents organitzacions locals, sent la Creu Roja Andorrana una de les principals beneficiàries. Tot i que el conflicte bèl·lic que es manté entre Rússia i

Ucraïna ha portat la Fundació Rotary Internacional a destinar, fins al moment, 600.000 dòlars a Ucraïna en concepte de medicaments, aliments i altres tipus d’ajudes.

Després de pràcticament tres anys de pandèmia, el Rotary Club d’Andorra ha tornat a recuperar el ritme i, en el marc del projecte ‘Hi arribarem’ - creat l’any 2013, inspirat en el Rotary Club de Saint Girons-, l’entitat va redoblar la contribució recaptada del dinar solidari (5.869 euros), realitzat el passat 28 de març, al restaurant 120 d’Andorra la Vella. Tots els diners recaptats (11.720 euros) van ser utilitzats per

l’associació andorrana per comprar noves cadires de rodes i poder portar més voluntaris a la muntanya.

Recentment, el Rotary Club d’Andorra ha col·laborat amb el Lycée Comte de Foix en un projecte solar-aerotèrmic, finançant part de l'estada d'alumnes i professors, a la ciutat de Nantes. També amb el mateix centre educatiu ha signat una convenció per desenvolupar un projecte de creació d'empresa amb una selecció d'alumnes.

El Rotary Club

Amb més d’1.400.000 de membres arreu del món, el Rotary Club és una xarxa mundial formada per líders professionals, empresarials i socials, que va néixer amb la voluntat de servir a la comunitat i generar canvis duradors. Al nostre país, el club es va fundar el 17 de maig de l’any 1978 de la mà de l’enginyer francès, August Bastit Santos, i de Paul Phillip de Tarascó i, des de llavors, no ha parat de créixer. Actualment, l’integren un important nombre de professionals i empresaris, entre advocats, metges, enginyers, economistes i empresaris de diferents sectors. Com a associació membre d’una xarxa internacional, la seva principal missió és ajudar a cobrir les necessitats, tant locals com a escala global, a través d’accions destinades a recaptar fons i a facilitar la tasca solidària entre les comunitats

Els membres del Rotary Club d'Andorra es reuneixen tots els dimarts a l’Art Hotel, on el club té ubicada la seu social, i mensualment es fan ponències sobre temàtica d’actualitat com ara la sostenibilitat i el futur energètic, entre altres. •

Ja no cal anar a Sevilla per a poder gaudir del millor de la “Feria de abril”. A the Boss, apostem per superar el “duende andaluz” i t’oferim 3 dies (19, 20 i 21 de maig) plens de les millors notes del “embrujo andaluz”, amb actuacions flamenques, tapes andaluses, rebujito i fino de Jerez, entre altres sorpreses.

www.thebossapresski.com

“FERIA DE ABRIL ANDORRA”

19, 20 i 21 de maig

Pasqua de la capital

Una nova edició del Xoco Fest va ser l’excusa ideal perquè grans i petits gaudissin d’una Pasqua molt divertida i deliciosa, en què tothom que hi va anar va poder degustar la xocolata en totes les seves presentacions.

Tal com va succeir l’any passat, el Xoco Fest 2023 es va desenvolupar a la plaça de l’antiga caserna de Bombers, però amb un espai molt més ampli i amb un programa molt complet que va sumar un total de vint activitats per a totes les edats, com ara tallers, maridatges, concerts, espectacles infantils i el Mercat del Cacau, amb les quals es van delectar tant andorrans i residents com visitants de diferents racons del món.

Una de les novetats d'aquesta edició va ser el jardí de Pasqua, un espai de més de 300 metres quadrats amb decoracions i punts selfies, instal·lat a l'avinguda Meritxell, molt a prop del jardí vertical i les lletres d’Andorra, on tothom que hi va passar no va desaprofitar l’oportunitat de fer-s’hi una instantània. Com és evident, no hi van faltar els conills i els ous de Pasqua, però tampoc els dònuts, les barres de xocolata i les rialles de la canalla.

El Xoco Fest, que va obrir des del passat 31 de març fins al 8 d’abril, des de les 11 del matí de cada dia, amb horaris ampliats per a totes les activitats, va preveure fins i tot un increment de l'aforament per als tallers infantils i d'adults.

Adrián

Ramírez

deixa el seu segell

El mestre pastisser andorrà Adrián Ramírez va ser una de les figures centrals del festival, en protagonitzar la creació d’una mona gegant d'1,20 metres d'altura i 100 quilos de xocolata.

Ramírez, prou conegut a les xarxes socials a través del seu perfil ‘El chef con botas’, amb el qual conquereix TikTok i Instagram, ha estat creador d’una reproducció en xocolata de la Sagrada Família, així que no hi havia millor convidat per a aquesta cita que aquest artista xocolater que es va apropiar de ‘La fàbrica de xocolata’, un espai en el marc del Xoco Fest, en què l’Adrià hi va treballar en la mona mentre que els espectadors aprenien de tan interessant ofici.

El pastisser i xocolater

Adrián Ramírez va elaborar una mona gegant de xocolata

Per descomptat, durant la cloenda del festival, els visitants van poder provar un trosset de la mona gegant.

Una oferta musical molt completa

El tret de sortida dels recitals el va donar l’agrupació Els Senyora, una banda de versions molt animada que es va fer amb els aplaudiments i somriures del públic. Val a dir que el cor de Stars Academy Andorra també va causar una molt bona impressió, mentre que LADIS

B hi va oferir un agradable concert previ al llançament del seu nou EP.

El toc de rockabilly i energia de Manu and the Vodka’s tampoc no va deixar indiferent a ningú, sinó tot el contrari. Els presents no van poder contenir les ganes de ballar i corejar cançons dels anys 50. Finalment, la Neon Band i la Benji’s Band, van posar el punt final a un Xoco Fest molt divertit, però sobretot molt dolçs.•

El Jardí de Pasqua va ser una de les grans novetats del Xoco Fest 2023

La darrera edició del Vide Dressing a la Massana va comptar amb una vuitantena d’expositors que van oferir al públic un munt d’articles, productes i complements de totes les marques, que van anar des de peces de roba com ara vestits, pantalons, jaquetes, sabates fins a collarets i ulleres, a un preu molt accessible a tothom, i tot en perfecte estat.

Des de fa uns anys, el Vide Dressing a la Massana s’ha convertit en un punt de trobada per als amants del mercat de segona mà i ha aconseguit dinamitzar encara més la parròquia. Així i tot, un dels objectius que es plantegen des de l’organització és fidelitzar als compradors de l’economia circular, un col·lectiu cada vegada més nombrós. Enguany, per tal que els pares poguessin comprar i la canalla es mantingués entretinguda, també es van organitzar tallers infantils.

El mercat de segona mà va començar l’any 2015 amb només deu parades, en un moment on la gent no tenia encara la cultura de la reutilització i encara menys de comprar roba de segona mà.

Vide Dressing

DE LA MASSANA

Del 21 al 23 d’abril, la catorzena edició del Vide Dressing a la Massana va tornar a omplir, de gom a gom, l’edifici de les Fontetes i la sala de la Closeta, superant totes les expectatives. La bona afluència de públic, al llarg de tot el cap de setmana, va permetre que les més de vuitanta parades del mercat de segona mà poguessin vendre més de 5.000 peces de roba i complements.

A poc a poc, durant les últimes edicions del Vide Dressing, la tendència ha anat canviant i la comunitat d’amants de l’economia circular continua creixent. S’hi observa, cada vegada més, com els amants de la moda recorren els mercats de segona mà per tenir peces úniques, exclusives i vintage. Cal destacar que els preus i les gangues són també un dels principals atractius.

Josep Maria Garallà, conseller de Turisme, Comerç i Dinamització de la Massana, va fer un balanç molt positiu de la darrera edició i va assegurar que una de les pròximes fites és posicionar el Vide Dressing com el mercat de segona mà dels Pirineus.

Tot i que el Vide Dressing tornarà a la tardor, la Massana es prepara per acollir durant el mes de maig una edició especial amb roba i material esportiu, que es farà en el marc del FestiSport. •

Fotos: Comú de la Massana

La seva particular tècnica de teatre, amb la qual crea personatges que sorgeixen de diferents parts del cos, com ara les mans, els peus, els braços, el cap, i també el cor, va captivar el públic infantil. Per això, al llarg de gairebé una hora, els més petits van emocionar-se, van cantar i van ballar al ritme de Teatrino Dei Piedi, un espectacle que es va dur a terme en el marc de la primera edició del cicle ‘Temps de Jardí’, una proposta engegada pel Comú de Sant Julià de Lòria, destinada a nens i nenes a partir de 4 anys, que inclou tallers de manualitat i espectacles infantils.

A dos quart de sis de la tarda, l’últim divendres del mes, el jardí de la Biblioteca Comunal Universitària, al Museu Fàbrica Reig, acull una activitat que és totalment gratuïta, amb l’objectiu de captar més públic familiar.

El pròxim 26 de maig, el dia abans de Canòlich, tot coincidint amb els 800 anys de la troballa de la Mare de Déu, es farà un taller de creació de la

PLE ABSOLUT A L’ESPECTACLE DE TITELLES DE LA COMPANYIA

Teatrino Dei Piedi

Més d’una quarantena d’infants es van aplegar als jardins de la Biblioteca Comunal Universitària, ubicada al Museu Fàbrica Reig, per gaudir de l’explosiu espectacle de titelles, encapçalat per Verònica González.

Capella de Canòlich amb porexpan. El colofó del cicle serà el 16 de juny amb la posada en escena de l’espectacle ‘Sant Julià té màgia’, a càrrec de Joaquin Matas. •

Concours Mondial de Bruxelles

De l’11 al 14 de maig, se celebra la 30a edició del Concours Mondial de Bruxelles, a Istria, Croàcia, on per 4a vegada consecutiva hi assistiran d’entre els 350 jurats, dos jutges-tastadors d’Andorra, Mireia Bosch i Josep Baeta.

són públics i gratuïts i els productors poden posar les medalles obtingudes a l’etiqueta, perquè consumidor, enfront del lineal, pugui veure quins són els vins premiats i estiguin a la seva disposició.

Què fa especial el Concours Mondial de Bruxelles?

Què són i per a què serveixen els concursos i guies de vins?

Els concursos i guies tenen la finalitat d’orientar al consumidor a l’hora d’escollir un vi. Són especialment útils quan anem a comprar a un supermercat.

Què diferencia els concursos de les guies?

Habitualment les guies són obra d’un personatge famós en el món del vi, com ara Robert Parker, José Peñín o Jancis Robinson. Normalment tasta una sola persona a etiqueta vista. Les guies solen portar les valoracions en punts i s’han d’adquirir, ja que les puntuacions no apareixen a l’etiqueta.

Habitualment, els vins ben puntuats a les guies són d’alt nivell i costen de trobar fora de restaurants o botigues especialitzades.

Als concursos es tasten els vins en grups de tastadors que valoren els vins i atorguen medalles. Un concurs és tan important com el prestigi dels seus tastadors. Els resultats dels concursos

Enguany, el concurs arriba a la seva 30a edició i és un dels més importants del món pel que fa a mostres tastades, ja que es tasten unes 10 mil referències, que són avaluades per un jurat format per més de més 400 tastadors, procedents de 51 països, entre ells Andorra.

Cada vi és tastat amb ampolla tapada, en sèries de vins de les mateixes característiques i preu, per un panell de tast d’entre 4 i 5 tastadors, de perfils i nacionalitats diferents, cosa que garanteix un resultat estàndard i confiable.

Què volen dir les medalles del concurs de Brussel·les?

• Plata: És un bon vi, amb virtuts, agradable, i sense defectes.

• Or. És un gran vi.

• Gran or. És un vi excepcional.

Qui són els tastadors que van d’Andorra al concurs de Brussel·les i quin és el seu perfil?

MIREIA BOSCH

Perfil artístic i hedonista. És directora del restaurant de Pessons. Es va llicenciar en Belles Arts i va estudiar el curs oficial de sommelier a ASI (Association de la Sommellerie Internationale, 408 hores en dos anys) i va fer estudis de cuina a Hoffman.

2ipico vins, exerceix com a assessora. El seu perfil fa que cap gran vi es quedi sense medalla. Ha sigut tastadora en les darreres edicions del concurs mundial de Brussel·les, Garnatxes del món, Euphosia Challenge a Verona, Giroví i Vinari.

JOSEP BAETA

Té un perfil més tècnic. És sommelier ASI per ESOHB. Ha cursat estudis d’enologia i viticultura a l’estació enològica de

Es valora que està al capdavant d’un restaurant que serveix vins a consumidors de diversos gustos i orígens i a més, que està en permanent contacte amb l’opinió dels consumidors. Recomana vins i elabora cartes, al restaurant que dirigeix, i a

Vilafranca i a l’escola d’espiells. També va fer estudis de direcció hotelera i seguretat alimentària a la UAB. Ha elaborat vins com a microproductor, i actualment, és importador i distribuïdor de vins amb 2iPico vins.

Un perfil com el d’en Josep, garanteix que cap vi amb defectes pugui tenir medalla. Ha sigut president dels sommeliers de Barcelona entre el 2003 i el 2011. A més, ha participat com a jurat en diverses edicions dels concursos nacionals de sommeliers a Catalunya i a Mèxic. També ha estat tastador al concurs de Brucel·les, Garnatxes del món, Giroví, Vinari i Euphosia Challenge a Verona, entre d’altres.•

Sant Jordi

Prop d’una quinzena d’usuaris de Clara Rabassa van participar en el taller de manualitats realitzat a la residència, per a elaborar flors, amb motiu de la festivitat de Sant Jordi.

ELS RESIDENTS DE CLARA RABASSA TAMBÉ CELEBREN

L’activitat impulsada des de l’àrea de neuropsicologia i educació social va servir per fer gaudir d’una bona estona als padrins i padrines de la residència i també per exercitar i avaluar la seva motricitat fina, així com l’atenció i la memòria, entre altres factors cognitius i físics.

Des de Clara Rabassa s’organitzen de forma periòdica tallers de manualitats amb diferents temàtiques, en funció a l’època de l’any, com ara l’elaboració d’ous de Pasqua, entre d’altres, amb l’objectiu d’estimular el potencial i l’autonomia de les persones residents i afavorir la relació i la comunicació amb el seu entorn.

Totes les flors que es van elaborar al llarg de les dues jornades, en les quals es van dur a terme els tallers, es van repartir entre els residents, el mateix dia de Sant Jordi. L’equip de professionals de Clara Rabassa es va encarregar de preparar-ho tot, perquè les flors fossin presents durant el moment de l’esmorzar dels padrins i les padrines i perquè la celebració no passés desapercebuda.

Sens dubte, uns dels actius més importants de Clara Rabassa, i què ha convertit la residència en el centre sociosanitari de referència al país, és l’equip de professionals amb el qual treballa. Un equip amb compromís i vocació, que s’encarrega de vetllar pel benestar de la seixantena d’usuaris, que actualment hi viuen, per tal que ells se sentin com a casa seva. •

MÉS DE 200 PADRINS GAUDEIXEN DE LA

Festa de Sant Jordi

Més de 200 persones van assistir a la Festa de Sant Jordi per a la gent gran, que es va celebrar al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Aquesta celebració, organitzada pel Comú de la capital amb el suport de la Penya Blaugrana del Principat d’Andorra, va comptar amb la presència dels cònsols i altres membres de la corporació, que van repartir roses i exemplars d’un llibre editat pel mateix Comú.

El passat dissabte, dia 22 d’abril, més de 200 persones del col·lectiu de la gent gran van poder gaudir d’un Sant Jordi molt especial gràcies a la col·laboració entre el Comú d’Andorra la Vella i la Penya Blaugrana del Principat d’Andorra, que van organitzar plegats una festa inoblidable en què els convidats es van poder emportar un exemplar del llibre ‘Andorra la vella, el batec d’un poble vist per Valentí Claverol’. Es tracta d’una recopilació d’imatges del poble d'Andorra la Vella, vist a través de la mirada del fotògraf andorrà.

Els assistents a la celebració, que va tenir lloc al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, també van poder gaudir d'un berenar i d'un ball de tarda, que va ser possible gràcies a la col·laboració de la Penya Blaugrana del Principat d'Andorra, entitat que

Fotos: Oliver Kinchella

va fer-se càrrec de les despeses del ball i, a més, va fer entrega d'un xec per valor de 300 euros al Comú. Aquest import serà destinat a diferents activitats adreçades a satisfer les necessitats que pugui tenir el col·lectiu de la gent gran de la parròquia. L’encarregat de lliurar el xec va ser el mateix president de la Penya Blaugrana, Jaume Puig, qui va rebre l’agraïment en persona del cònsol major David Astrié i de la resta de representants comunals que hi van ser presents.

Durant la celebració, el cònsol major va destacar la importància d'aquest tipus d'activitats per a la gent gran i va animar a la participació en els projectes que té en marxa la corporació per a aquest col·lectiu. Entre aquests projectes es troben els horts de la Margineda, on les persones que vulguin optar a una de les parcel·les que se sortegen poden presentar la seva butlleta fins al divendres 28 d'abril.

Així mateix, també va parlar del Consell de la gent gran, que s'ha posat en marxa recentment per recollir i avaluar les demandes i necessitats d'aquest col·lectiu. El cònsol major va anunciar que es treballa per incrementar les sessions de ball per a la gent gran que s'organitzen els caps de setmana.

El dia de Sant Jordi va ser, doncs, una oportunitat perquè els padrins poguessin gaudir d'una jornada festiva en la qual es va retre homenatge al patró de Catalunya amb roses i llibres. A més a més, també es va posar de manifest la importància de continuar treballant per a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.•

gent gran

El passat 15 d’abril, prop d’una norantena de padrins i padrines, usuaris del servei de teleassistència domiciliària (TAD), del programa Sempre Acompanyats i del Centre de Dia de la Creu Roja Andorrana, es van donar cita a l’Hotel NiuNit per gaudir de la primera trobada sociocultural de l’any, una de les més multitudinàries fins al moment organitzada per l’entitat.

Fotos: Noelia Farias

LA CREU ROJA ANDORRANA VA ENGEGAR UNA NOVA SORTIDA SOCIOCULTURAL PER A LA

Passada l’una del migdia, els usuaris de la Creu Roja Andorrana van arribar a l’hotel, ubicat al Serrat, per compartir un exquisit dinar, que va anar a càrrec del mateix establiment. Com és habitual, la veu de l’Octavi es va fer escoltar una vegada més i, en aquest cas, va ser per donar la benvinguda a la Catarina, nova voluntària de la Creu Roja. Malgrat que després del dinar no es va poder ballar, tots els assistents van corejar la cançó interpretada per l’Octavi.

Com a cada activitat engegada per l’entitat, la col·laboració dels voluntaris va ser imprescindible. En aquesta ocasió, la jornada va comptar amb el suport de 21 voluntaris que

van acompanyar als padrins durant tot el dinar i, al mateix temps, van fer possible la sortida i arribada a les seves llars. Els 88 usuaris participants de la trobada, la majoria d’edat avançada i amb mobilitat reduïda, van estar dividits en cinc grups amb colors diferents. Això, va facilitar l’organització i la coordinació de tasques entre els diferents col·laboradors.

La pròxima trobada per a la gent gran se celebrarà durant el mes de maig

Tot i que aquesta és la primera sortida sociocultural de l’any organitzada per l’àrea Social de la Creu Roja Andorrana, Anna Arias, la responsable, va assegurar que es tracta d’una les més multitudinàries realitzades fins al moment, ja que ha comptat amb l’assistència de prop d’una norantena de persones i un important nombre de voluntaris.

Les sortides serveixen perquè els padrins i padrines, puguin passar una bona estona, compartir un moment d’oci i socialitzar amb altres padrins i voluntaris. Encara que no hi ha data confirmada, però la pròxima trobada per a la gent gran serà el mes de maig. •

donació de sang

La col·lecta organitzada de manera conjunta entre el MoraBanc Andorra i la Creu Roja Andorrana, amb la col·laboració del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, va superar les xifres de l’any passat i va batre un nou rècord. Es van aconseguir 236 donacions, de les quals 197 van ser efectives i 39 van ser censades com a oferiment. També es van registrar 28 nous donants.

Tot i que l’afluència de donants a la Bombera va ser constant durant tota la jornada, el nombre més gran de donacions es va registrar a la tarda. La majoria va arribar al poliesportiu andorrà amb cita prèvia, tal com requereix el procés, i altres es van presentar de manera espontània, la qual cosa va afavorir que la darrera campanya superés amb un notable alt les xifres respecte de l’any passat. Enguany, es van aconseguir un total de 236 donacions, de les quals 197 van ser efectives i 39 van ser censades com a oferiment. A més, es van registrar uns 28 donants nous. La voluntat de la Creu Roja Andorrana és continuar mantenint els donants habituals i arribar a un

nombre més elevat de ciutadans. Entre els donants va destacar la presència de l’entrenador del MoraBanc Andorra, Natxo Lezkano, i el general manager del Club, Francesc Solana. Els jugadors Felipe dos Anjos, Juan Rubio, Micah Speight i Alexis Bartolomé també van passar de visita pel recinte.

A banda de la donació de sang, també va haver-hi una vintena de persones donants de medul·la òssia, una pràctica que s’implementa des de l’any passat i amb la qual s’ha aconseguit sumar, al llarg del 2022, 62 nous donants al país.

Des de l’entitat s’ha fet un balanç molt positiu de les dues primeres col·lectes de l’any, augurant molt bones perspectives per aquest 2023. La pròxima campanya tindrà lloc a principis del mes juliol i comptarà amb la col·laboració del SAAS i del Centre Comercial Andorrà - Super U. •

Fotos: Noelia Farias

La pròxima campanya de donació de sang tindrà lloc a principis del mes de juliol

Paellas y Paellos

Uns 40 convidats van assistir a la festa d’aniversari organitzada per Nova Elegance, que va comptar amb actuacions musicals en directe i un menú especialment dissenyat per a l’ocasió. Les homenatjades van ser les cantants Martha Roquett i Alys Paramà, i Oksana Halych, model i gran amiga de Jose Costa, president del Group Nova.

Fotos: Reinaldo Márquez

El passat divendres, dia 28 d’abril, el restaurant Paellas y Paellos va acollir una celebració que va deixar a tots els convidats amb un bon regust de boca. I és que les cantants Martha Roquett i Alys Paramà, juntament amb Oksana Halych, van celebrar els seus aniversaris, ja que totes tres fan anys durant el mes d'abril.

El restaurant, situat a la molt dinàmica avinguda Carlemany, a Escaldes-Engordany, va ser el lloc perfecte per a la celebració organitzada per Nova Ele-

gance. Hi van assistir al voltant de 40 convidats, entre amics i familiars de les tres homenatjades.

L'ambient era immillorable i tothom es va sentir molt còmode i relaxat. La decoració, amb globus i ornaments florals, va donar un toc festiu i alegre al restaurant, però la música en directe va fer que tothom gaudís encara més de la festa gràcies a les actuacions dels cantants Carlos Serra Pérez i Carlos Sasplugas, i del cantautor i compositor Quim Salvat.

Per a les menges, els convidats van poder degustar un menú especial que va ser tot un èxit. Com a entrants, es van servir salmó fumat, croquetes variades, patates braves i graellada de verdures. Els principals van ser arròs negre de calamar, paella de verdures, paella de costelles i una riquíssima fideuà. Per a les postres va ser el torn de l’imprescindible pastís d'aniversari, que va posar la cirereta a la festa.

En resum, la celebració va ser tot un encert i les tres homenatjades es van emportar un record molt gratificant després d’haver gaudit de la música, el menjar i el millor ambient, acompanyades dels seus éssers més estimats. En definitiva, va ser una vetllada inoblidable!•

Cosmètica vegana I

COMENÇA

A NOTAR ELS RESULTATS...

Els cosmètics vegans s'han convertit en una tendència en el sector de la bellesa. Per preocupacions ambientals o per la salut de la pell, cada vegada és més freqüent que les persones busquin productes vegans com a primera opció. Però, què significa que un cosmètic sigui vegà?

Perquè un producte es consideri vegà ha d’estar lliure d'ingredients d'origen animal i no haver estat testat en animals. La fórmula s’aplica no només als ingredients principals, sinó també als subproductes, com ara la cera d'abelles i el col·lagen animal.

En els últims anys, la popularitat de la cosmètica vegana ha guanyat terreny notablement a causa de la creixent preocupació pel medi ambient i els drets dels animals. Altres factors que han incidit en el seu creixement estan relacionats amb els beneficis que aporta aquest tipus de cosmètica a la pell, ja que els seus productes són menys irritants que els cosmètics tradicionals i estan elaborats a base d'ingredients naturals i suaus, com ara olis essencials i extractes de plantes i fruites. També perquè solen ser rics en antioxidants, ajuden a protegir la pell dels radicals lliures i a prevenir l’envelliment prematur.

Cal destacar que els antioxidants prevenen el deteriorament cel·lular causat pels radicals lliures, aquelles molècules inestables que es produeixen naturalment en el cos i que poden danyar les cèl·lules de la pell i accelerar el seu procés d'envelliment.

Actualment, el mercat ofereix una àmplia varietat de marques, cadascuna amb la seva pròpia línia de productes, alguna de les quals inclouen La Rosé i Ukviat… Un exemple és el sèrum facial rosa d’UKVIAT, un concentrat amb potents extractes botànics, extracte de llavor d'indi silvestre patentat,

minerals marins, algues i pètals de rosa damascena, que ajuda a millorar l'estat general de la pell i a reduir les rojors. El sèrum d’UKVIAT és un producte antiestrès i també antiarrugues. Els seus extractes botànics calmen l'eritema, il·luminen el rostre, milloren el color de la pell i prevenen les ulleres. A més, activa l'alliberament d'un neuropèptid, calmant natural, responsable del benestar i l'estat d'ànim.

Si encara no has tingut l'oportunitat de provar la cosmètica vegana i estàs interessada en ella, comença per incorporar un producte a la teva rutina. Per exemple, un netejador facial vegà i després ves afegint altres productes a mesura que et sentis més còmoda.

Hi ha algunes creences que posen en dubte l'efectivitat de la cosmètica vegana en relació amb la cosmètica tradicional. Així i tot, hi ha estudis que ho desmenteixen i que avalen els seus resultats, que poden ser, fins i tot, millors dels que ofereix la cosmètica tradicional.

Per això, si estàs buscant una manera de millorar la salut de la teva pell i reduir el teu impacte en el medi ambient, sens dubte, els cosmètics vegans són una excel·lent opció. I perquè no esperis més, a la farmàcia El Cedre t'assessorem i ajudem perquè puguis incorporar des d'avui mateix els productes més adients a la teva rutina. •

► Per Elena Lafuente · Fotografia: @elisabethserra

Morpheus8

El Dr. Agustín Granado Tiagonce, prestigiós especialista en cirurgia estètica del Centre Mèdic i Quirúrgic, porta al Principat el revolucionari dispositiu Morpheus8 d’InModeMD, amb qual els pacients d’Andorra podran gaudir dels beneficis de la radiofreqüència fraccionada tant a tractaments corporals com facials.

En el món de la cirurgia plàstica, estètica i reparadora, els resultats naturals i definitius, acompanyats d’un procés de recuperació ràpid i còmode, són l’objectiu al qual apunten especialistes i pacients per igual.

En la recerca de noves maneres d’aconseguir aquests resultats, el Dr. Agustín Granado Tiagonce porta al Centre Mèdic i Quirúrgic un nou equip mèdic d’última generació, que ha arribat per a revolucionar el món dels tractaments estètics. Es tracta del Morpheus8, un dispositiu que genera

LA REVOLUCIÓ DELS TRACTAMENTS ESTÈTICS A ANDORRA

radiofreqüència fraccionada capaç de penetrar a una profunditat de 7 mil·límetres amb un perfil tèrmic addicional d’1 mil·límetre i un nivell d’energia programable. Això significa que el dispositiu pot actuar sobre el teixit subdèrmic corporal i facial per a tractar la cel·lulitis i el greix localitzat, així com per a transformar les faccions envellides i obtenir un aspecte més juvenil.

El dispositiu Morpheus8 té quatre aplicadors de microagulles intercanviables compostos per quatre caps que permeten treballar diferents àrees, tant facials com corporals, que penetren en el teixit subdèrmic, coagulant el greix i tensant el

teixit connectiu. Un dels avantatges més destacats del dispositiu Morpheus8 és la seva seguretat en pells de tipus VI, amb poc risc d’hiperpigmentació postinflamatòria (PIH). Això significa que el dispositiu pot ser utilitzat per a una àmplia gamma de pacients, independentment de la tipologia i sensibilitat de la seva pell.

Recuperacions més ràpides

Els tractaments amb Morpheus8 tenen una durada d’entre 30 minuts i una hora, sigui en consulta o en quiròfan ambulatori, la qual cosa afavoreix una ràpida reincorporació a la rutina diària, sense els inconvenients d’una cirurgia. Això fa que aquest tractament sigui una opció atractiva per als pacients que volen obtenir resultats efectius sense haver de passar per una recuperació llarga i dolorosa.

Els tractaments són mínimament invasius, segurs i altament efectius amb resultats immediats i visibles des de la primera sessió. Quan es combina amb el tractament FaceTite, Morpheus8 es converteix en la solució perfecta per als pacients amb laxitud i irregularitats en la superfície de la pell, amb resultats immediats i una millora progressiva amb el temps, sense danyar l’epidermis.•

Pleta de l’Angleva

EL PLAER DE VIURE A UN PAÍS PRIVILEGIAT

La Pleta de l’Angleva és una promoció immobiliària de luxe que us ofereix una selecció d’habitatges exclusius amb una ubicació immillorable, acabats de primera qualitat i, sobretot, amb totes les garanties de viure a un país segur, agradable i privilegiat com ara el Principat d’Andorra.

Situada a Sa Calma, a l’encantadora parròquia d’Escaldes-Engordany, Pleta de l’Angleva és un exclusiu conjunt residencial de 15 habitatges que se situa al perímetre de la capital andorrana, amb accés immediat a tota mena de serveis, comerços i àrees d’oci de la ciutat, però sempre connectat de manera directa amb zones verdes i naturals de la localitat, oferint una sensació de tranquil·litat i puresa característica del país.

El conjunt residencial s’ha dissenyat amb cobertes típiques del paisatge andorrà, que enalteixen la connexió de la Pleta de l’Angleva amb l’entorn natural

Sa Calma (Escaldes-Engordany)

Equilibri entre natura i arquitectura

Els habitatges, de 2, 3 i 4 dormitoris, amb exteriors i interiors exclusius, s’assenten sobre el terreny de manera que permeten gaudir de la panoràmica i de la màxima llum natural, aprofitant l’orientació sud de la parcel·la, així com les més de 1.900 hores de llum solar que banyen les muntanyes d’Andorra.

Els acabats d’excelsa qualitat del projecte, no només ornamentals sinó també funcionals, fan de cada habitatge, tant a dins com a fora d’aquest, una autèntica experiència per als sentits gràcies a la integració d’un concepte modern, respectuós amb el corrent tradicional, però amb materials i tecnologies d’avantguarda que permeten treure el màxim profit a espais com ara la cuina, els banys o el saló menjador, equipats amb electrodomèstics i sistemes

d’última generació, així com un pack de domòtica per a controlar des de la il·luminació i els estors fins a les alarmes i la calefacció de terra radiant.

Andorra, país privilegiat

A la Pleta de l’Angleva, hi podràs gaudir de les sensacions de confort i assossec que caracteritzen el Principat d’Andorra, un país d’ensomni amb magnífics paratges naturals que ocupen un 90% del seu territori. Aquesta promoció és l’oportunitat ideal per a gaudir de l’excel·lent qualitat de vida que ofereix aquest país pirenaic, gràcies a l’equilibri entre un sistema sanitari de primer nivell, l’estabilitat política i una seguretat ciutadana envejable.

En definitiva, la Pleta de l’Angleva és un projecte idíl·lic, exclusiu i innovador, amb habitatges flexibles que s’adapten a qualsevol tipus de família, oferint-los la possibilitat de constituir-hi les seves llars aixoplugades per una inconfusible sensació de tranquil·litat, seguretat i benestar..•

DMantenir els espais de casa i el lloc de treball correctament higienitzats és de vital importància per a la salut de la teva família i dels teus treballadors. Amb solucions eficaces i efectives, ECUANET serà el teu aliat per a cobrir qualsevol necessitat relacionada amb la neteja.

es de vidres fins a garatges i aparcaments, els serveis de neteja professional d’ECUANET estan dissenyats per a donar-te les solucions més oportunes a qualsevol necessitat relacionada amb la correcta higiene d’establiments particulars i empreses, amb productes de qualitat que garanteixen els millors resultats.

Cal dir que ECUANET no només es limita als serveis anteriorment esmentats, sinó que el seu

equip de professionals també s’encarrega de la neteja d’escales, despatxos, comunitats de veïns, pisos, xalets, locals comercials i neteja en general, complint amb tots els estàndards d’higiene i seguretat.

A banda de destacar per la seva responsabilitat i el compliment dels terminis establerts, ECUANET ofereix grans resultats al millor preu. Demana el teu pressupost!

GAUDEIX I CONNECTA AMB LA NATURA

Carn a la brasa i forn de llenya

A uns minuts, després de reposar forces, et recomanem que visitis Pont Tibetà de Canillo i el Mirador Roc del Quer

Canòlich:

Dona Secret té el plaer presentar-vos aquest especial dedicat a la Mare de Déu de Canòlich, amb motiu dels 800 anys de la seva aparició. Patrona de la parròquia de Sant Julià de Lòria, aquesta advocació de la Verge Maria és sinònim d’esperança i devoció per a la majoria dels lauredians, però també per a feligresos d’altres racons del Principat i fins i tot dels països veïns.

Així, doncs, el pròxim 27 de maig esdevindrà una ocasió única per a celebrar la història i veneració envers Canòlich, advocació que va acompanyada d’una àmplia riquesa cultural i una herència del romànic com ara la talla acollida per l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà. Com és evident, no podem obviar la rellevància del Santuari de Canòlich, epicentre de la celebració en honor a la Santa Patrona, que enguany arriba a vuit segles, al mateix temps que l’Esbart Laurèdia, entitat cultural amb fort vincle amb Canòlich, també commemora el 60è aniversari de la seva fundació, atansant la seva dansa i música tradicionals, tant als aplecs com a altres manifestacions.

Com bé apuntàvem, el lector podrà conèixer alguns detalls significatius sobre el Santuari de Canòlich, com ara la seva arqui-

tectura i els seus significats religiosos. No obstant això, l’especial també inclou una selecció de les obres més emblemàtiques que l'artista Sergi Mas ha dedicat a la Mare de Déu de Canòlich, així com una menció de l'oli sobre tela que l'artista portuguesa Margarida Cepeda va preparar amb motiu del 800 aniversari de l'aparició de la Verge. Finalment, com a part d’aquesta sèrie extraordinària d’entrevistes, també compartim una conversa amb Íngrid Forell, restauradora de béns culturals.

En tractar-se d’una efemèride irrepetible i de caràcter extraordinari, hem vist oportú compartir amb tots vosaltres les salutacions oficials de mossèn Pepe Chisvert; Mireia Codina, cònsol menor de Sant Julià de Lòria, i Xavier Espot, cap de Govern, qui fan una reflexió sobre la importància de Canòlich per als lauredians i andorrans.

En resum, l'Especial Canòlich és una oportunitat única per aprofundir en la devoció i la cultura de la Mare de Déu, alhora que una bona manera d’apreciar la riquesa artística i cultural del Santuari i de l’aplec. Des de Dona Secret, esperem que aquest monogràfic sigui del vostre interès i que el pugueu gaudir i compartir.

Canòlich

UNA VERGE AMB VUIT SEGLES D’HISTÒRIA

La llegenda i la tradició situen la troballa de la Mare de Déu de Canòlich l’any 1223. Segons explica la tradició, un pastor de casa Pere de Bixessarri, quan guardava el bestiar als prats de Canòlich, va veure com un ocell de colors es posava damunt una pedra. En apropar-s’hi, va comprovar que l’ocell es deixava agafar fàcilment i se’l va emportar a casa seva, però l’endemà l’ocell va desaparèixer. Així i tot, el pastor el va tornar a trobar al mateix lloc damunt la mateixa roca i va repetir l’operació tres vegades, però a la darrera va descobrir en un nínxol de la pedra la imatge lluminosa de la Mare de Déu. Conegut el miracle, els parroquians de Sant Julià de Lòria van edificar una capella sobre el roc de la troballa i van mantenir el culte i la pietat popular entorn de la Verge de Canòlich i al llarg de vuit segles.

Els mateixos textos dels antics goigs donen testimoni de com a totes les llars de la parròquia laurediana, la imatge de la Canòlich ha presidit les seves vides. Aquesta devoció centenària s’ha

transmès de generació en generació, i, any rere any, queda constatada per l’assistència massiva dels lauredians a l’Aplec que es fa l’últim dissabte del mes de maig al Santuari d’alta muntanya. Sens dubte, el motor que impulsa a tots els fidels a pujar a Canòlich, és retrobar-se amb la verge i els éssers estimats, amb els quals també poden compartir l’eucaristia, gaudir del tradicional ball de sardanes, així com la benedicció dels pans.

Amb la Verge de Canòlich els lauredians han pogut viure moments històrics, com el 1923 en què es van commemorar els 700 anys de la seva troballa. També van poder gaudir de la “Setmana Jubilar”, que va declarar el Papa Pau VI, quan la verge va fer els 750 anys.

La coronació canònica de la Mare de Déu de Canòlich, el 29 de maig de 1999, va ser un altre fet històric del qual van participar més de 2.000 feligresos, presents a l’Aplec d’aquell any. La coronació de la talla romànica del segle XIII va ser la prime-

ra feta pel Bisbe Joan Martí Alanis i la cinquena imatge coronada en el Bisbat, essent la de Meritxell, l’any 1921, la primera; seguida de Vall de Flors, de Tremps, el 1922; la Mare del Déu del Miracle, de Balaguer, el 1955; i Núria, el 1967. Andorra va començar el segle XX amb la coronació de la imatge la Verge de Meritxell i va tancar el segle i el mil·lenni amb la coronació de la Mare de Déu de Canòlich.

La celebració va comptar amb el seu propi himne que va ser interpretat per la catalana Montserrat Caballé i l’acompanyament de la Coral Rocafort de la parròquia de Sant Julià de Lòria. El joier barceloní, Aureli Bisbe, va ser l’encarregat de dissenyar la corona que va portar la Verge de Canòlich i el seu fill. Lluny d’extravagàncies, la corona es va fer d’un metall noble, d’or i argent, sense cap joia, i, una diadema formada per quatre roses com un únic adorn. Les dues corones que duu la imatge de Canòlich són austeres i s’adeqüen perfectament a les característiques de la talla romànica.

La imatge de la patrona de la parròquia laurediana és una talla de fusta policromada de 72 cm d’alçada. Presenta una frontalitat asimètrica, amb el fill desplaçat vers el genoll esquerre de la Mare, la qual cosa sol donar-se en exemplars del darrer terç del segle XII. La figura de Maria respira serenor i humilitat, mentre que la del fill és més elemental.

Com cada any, la talla original que es preserva a l’església parroquial pujarà al Santuari de Canòlich per a celebrar l’Aplec, que tindrà lloc el pròxim 27 de maig.

Enguany, amb motiu dels 800 anys de la seva troballa, la rectoria de la parròquia, juntament amb el Comú de Sant julià de Lòria, ha fet dues peticions al Vaticà. La primera ha estat aprovada, i declara del 20 al 27 de maig “Setmana Jubilar” a la parròquia. La segona petició, encara està pendent de confirmació, i consisteix a portar al Vaticà una talla de la Mare de Déu de Canòlich. •

El Santuari

DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH

El Santuari de Canòlich se situa a més de 1.500 m d’altitud, als vessants de llevant de la Serra Plana, damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís pel coll de Canòlich. Les referències històriques apunten que el lloc ja existia en època medieval i que segurament era un petit nucli de població, ja que apareix citat en un document dels Comtes de Foix l’any 1175. Malgrat que els testimonis de culte en el Santuari són posteriors al 1657.

De l’edifici romànic original no en queden vestigis i tot indica que l’actual edificació va ser refeta diverses vegades. Avui dia, tota l’obra que hi acull és barroca, dels segles XVII-XVIII, tot coincidint amb el retaule barroc que encara s’hi conserva, i sembla datar del segle XVIII. Aquest retaule alberga a la fornícula central la rèplica de la Verge de Canòlich realitzada per l’artista Sergi Mas durant dècada del 70.

Segons els registres històrics, el temple es va refer per complet l’any 1903 fins a donar-li la seva forma actual. La façana va seguir l’estil modernista de l’època i el 1923 es va pintar de blanc amb motiu de la festa del setè centenari de la troballa de la imatge de Canòlich. Durant molt de temps, el Santuari

va estar encalinat (arrebossat amb calç) a l’interior i l’exterior, però a inicis dels anys 70 del segle XX es va treure i es va quedar amb l’aspecte que té avui dia.

La campana que llueix a l’exterior és obra del mestre càntabre Pablo del Campo Alvarado i data de l’any 1905. Aquesta campana la van pagar les descendents de Don Guillem d’Areny de Plandolit. Per aquest motiu, la seva punxa porta el griu heràldic de la família. Pel que fa a la porta del temple s’estima que podria ser de quan van reformar-lo a l’època barroca.

L’any 1961, després de la construcció de la carretera per facilitar l’accés dels pelegrins a la zona de Canòlich, la roca que estava al costat del Santuari, mirant frontalment la façana de la banda dreta i, que tenia com un nínxol, que segons es deia era on el pastor va trobar la imatge, va desaparèixer en eixamplar-se el camí.

La ubicació privilegiada amb la qual disposa el Santuari permet gaudir als feligresos i visitants del magnífic paisatge que l’envolta i també apreciar des de dalt l’església romànica escaldenca de Sant Miquel d’Engolasters.

Foto: Bartomeu Rebés

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ I SANT GERMÀ

Situada al centre de Sant Julià de Lòria, l’església parroquial, que data del segle XII i està dedicada a Sant Julià i Sant Germà, preserva en el seu interior la talla romànica original de la Mare de Déu de Canòlich, que després de les reformes en el temple, fetes pel pare Rupnik, disposa de la seva pròpia capella.

Una vitrina protegeix la talla de Canòlich, ubicada en una capella decorada amb un magnífic mosaic de tessel·les, sense cap representació, excepte les dues pintures que hi ha a ban-

1- Durant molt de temps, el Santuari va estar encalinat a l’interior i l’exterior, però a inicis dels anys 70 del segle XX es va treure i es va quedar amb l’aspecte que té avui dia.

2- La campana que llueix a l’exterior és obra del mestre càntabre Pablo del Campo Alvarado i data de l’any 1905.

3- La campana la van pagar les descendents de Don Guillem d’Areny de Plandolit. Per això, la seva punxa porta el griu heràldic de la família.

4- La porta del temple s’estima que podria ser de quan van reformar-lo a l’època barroca.

5- Per facilitar l’accés dels pelegrins l’any 1961 es va construir la carretera

6- Des de Canòlich es pot veure l’església de Sant Miquel d’Engolasters.

1- A l’interior del Santuari encara s’hi conserva un retaule barroc que sembla datar del segle XVIII.

2- La fornícula central del retaule acull la rèplica de la Verge de Canòlich realitzada per l’artista Sergi Mas durant dècada dels 70.

da i banda, i que il·lustren l’Anunciació, quan l’àngel Gabriel revela a Maria que ha estat l’escollida per ser la mare del fill de Déu.

El mosaic, realitzat per Rupnik, es troba present a totes les parets de l'església gràcies a la col·laboració d'una vintena de treballadors de diversos països i la participació de l'estudi arquitectònic d'Albert Casamajor. Les reformes es van fer, tot coincidint amb el vintè aniversari de la coronació de la patrona de la parròquia. •

Sergi Mas

EL DEVOT MÉS LAIC DE CANÒLICH

Són inquantificables les obres que Sergi Mas ha dedicat a la Mare de Déu de Canòlich, una musa que ha tallat, dibuixat, esculpit, pintat i representat fins i tot a través de múltiples escrits. No obstant això, l’artista d’Aixovall, que va fer d’Andorra casa seva en la dècada dels 50, es considera tan sols un “modest admirador de la fe dels seus ‘coparroquians’” que han sabut apreciar, això sí, tot allò que el Sergi, el seu talent i les seves mans han creat per a homenatjar la venerada advocació que enguany fa 800 anys.

Entrevista i fotografia: César De Pablos

Són molts anys fent de Sant Julià de Lòria casa seva. Recorda com es va sentir en viure el seu primer aplec de Canòlich?

Em vaig sentir entre germans, quasi tocant el cel.

Després de tant de temps, què representa poder ser partícip dels 800 anys de l’aparició de la Mare de Déu de Canòlich?

Ara, amb més de noranta anys a sobre, físicament no puc participar en l’Aplec anual al Santuari, ni en els actes civils i religiosos, la qual cosa sí que vaig fer en la celebració dels set-cents cinquanta anys. No obstant això, íntimament, em sento satisfet de viure la celebració del vuitè centenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu.

Creu que aquesta efemèride és igual o més important que la coronació de Canòlich, el 1999?

La coronació de la imatge mariana és un reconeixement del Vaticà que va passar desapercebut, en canvi, una celebració centenària n’és més representativa, no sols en la comunitat laurediana, sinó també pel tremp identitari d’una cultura.

Per què va decidir pintar, esculpir i dibuixar la Verge amb tanta assiduïtat? Es considera un gran devot de Canòlich?

Pobre de mi, soc una espècie de devot laic. He reproduït una infinitat de vegades la imatge trobada ara fa vuit-cents anys; he pintat i dibuixat desenes de vegades des de l’auca fins a composicions en ceràmica vidrada de totes dimensions, passant per talles de fusta amb les quals he representat la inefable història de la miraculosa troballa. He escrit una bona quantitat de referències històriques, llegendàries i costumistes de la patrona de “Lauredià i ses contorns”, com es canta en els seus goigs. Fins i tot he viscut personalment el robatori de la imatge. No obstant això, no em considero digne del mèrit de ser un gran devot, només soc un modest simpatitzant i admirador de la fe dels meus ‘coparroquians’.

Per a vostè, quina és la seva obra mestra relacionada amb Canòlich?

Res d’obra mestra, tant de bo que ho fos, però intentaré ser objectiu. Em són particularment satisfactoris els quatre murals ceràmics que ornen la nau central del Santuari, seguit dels dibuixos il·lustrant els petis poemes de l’auca de Canòlich, autor dels quals va ser en Jaume Pla, quan tenia escassament vint anys.

També hi ha una rèplica de la talla romànica. Per què mossèn Jaume Argelagós li va encomanar la tasca de confeccionar aquella peça?

Mossèn Jaume Argelagós era un capellà especial, sigui perquè era molt intel·ligent o bé perquè era un il·luminat per la fe. No veient clar el perquè ni el com de la desaparició de la imatge romànica de la Verge de Meritxell, patrona del Principat, m’encomanà secretament que li fes una rèplica de la laurediana Mare de Déu de Canòlich. Va ser un prodigi de previsió. No va trigar a desaparèixer la còpia de la suposada escultura romànica. No hauria d’estar pas mal reeixida la reproducció, ja que el malfactor professional es va confondre en endur-se-la.

Recordarà aquell episodi en el qual algú va robar la rèplica de la marededeu. Ens sabria dir en quin any hi va ocórrer? Com va processar aquella notícia?

Sí, recordo el fet i com va passar, però potser per haver complert la promesa feta al bon mossèn de no revelar que la imatge que presidia l’altar del Santuari era una còpia, ha fet que oblidés la data en què em va fer l’oportuna previsió. El cas és que la malifeta va anar acompanyada de la grata dispesa de continuar en el secretisme. Tot plegat va fer que la meva admiració per mossèn Jaume prevalgués. El recordo especialment l’últim dissabte del mes de maig, quan se’m representa el sacerdot emmarcat pels flamejants estàndards marians per damunt del Santuari, beneint el terme i també totes les muntanyes nostres.

A posteriori, podríem dir que vostè va contribuir d’alguna manera a preservar un tresor inavaluable del romànic. Està d’acord?

Doncs, sí i no, els fets són com són, diguem que vaig ser còmplice dels sacerdots, del Comú i dels cònsols de la Parròquia. El cònsol Vicenç Mas em va condecorar amb la medalla de la Mare de Déu de Canòlich. No ho oblidaré mai. No ho sé valorar, però la meva contribució segurament que sí que hi ha estat important, com també la de molts altres lauredians.

Creu que les generacions actuals són prou conscients del valor religiós, cultural i patrimonial de Canòlich?

A veure, generacions actuals, a la meva edat, si això vol dir els meus contemporanis, comptant-me a mi mateix, considero, sincerament, que si posem els valors religiosos i culturals propis, es posa en relleu, evidentment, que hi són. Ara, si em pregunten si n’és suficient, doncs, francament, no. I no pretenc recriminar-ne res, només fer esment del que és constatable. Podríem haver evitat que la blanca façana del Santuari deixés de ser un far entre la grisor de les muntanyes. Es podria no haver destruït el bressol de la Mare de Déu i el nen Jesús, un cas únic en l’arqueologia religiosa. Es podria haver calculat que, en destruir-lo, també es destruïa el sistema natural en el qual cada any, per la celebració de l’aplec, florien les simbòliques roses de Canòlich, un fet amb el qual també perdíem una mica més de la nostra cultura identitària. A vegades, un excés de passar-nos d’espavilats creients, ens fa cometre pecats difícilment perdonables. Sortosament, l’amor col·lectiu per la nostra patrona celestial no para de créixer. Es va endreçar el camí que va des de la font de Ferro d’Aixovall fins al Santuari; des de la matinada del dia de l’Aplec, la senda és caminada per una multitud de romeus que alegrement trisquen amunt i que ofereixen el seu cansament, joiosament, a la seva patrona com ho van fer durant segles els seus avantpassats.

“Sortosament, l’amor col·lectiu per la nostra patrona celestial no para de créixer”

Canòlich

INTERPRETADA PER SERGI MAS

La figura de la Mare de Déu de Canòlich ha estat molt present en l’obra del Sergi Mas. Et presentem algunes de les peces més especials que ha dedicat a la patrona laurediana.

Fotos: César De Pablos · Elena Melgarejo · Noelia Farias · Arxiu/Sergi Mas

AUCA DE NOSTRA SENYORA DE CANÒLICH

Aquesta és la primera auca que s’ha dedicat a la Mare de Déu de Canòlich i data del 1961, any en el qual Sergi Mas va il·lustrar 14 requadres –les auques tradicionals solen tenir-ne 48– que evoquen la història de l’aparició de l’advocació laurediana de la Verge Maria. Cada il·lustració va acompanyada per versos de dues línies que faciliten la narració; aquests són obra del poeta Jaume Pla. Originàriament il·lustrada en blanc i negre, l’auca es va tornar a reimprimir el 1998, amb motiu del 775è aniversari de l’aparició de Nostra Senyora de Canòlich. Enguany, però, amb motiu dels 800 anys de la troballa de la imatge, es presentarà una versió de l’auca a color.

Portada del llibret original amb l’Auca de Nostra Senyora de Canòlich (1961)

Interior del llibret original amb l’Auca de Nostra Senyora de Canòlich (1961)

Les 14 escenes de la història de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich en la reimpressió de l’auca (1998)

Escena final de l’Auca de la Nostra Senyora de Canòlich, il·lustrada per Sergi Mas

L’OLI DE L’APLEC DE CANÒLICH

Entre finals dels anys 60 i principis dels 70, Sergi Mas va pintar un quadre molt interessant. Es tracta d’un oli sobre tela que reflecteix l’Aplec de Canòlich, tot just davant del Santuari, abans que fos retirada l’enguixada que decorava la façana del temple.

L’oli va il·lustrar el llibret del 775è aniversari de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich

LA TALLA DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH

Rèplica de la talla romànica de la Mare de Déu de Canòlich, exhibida al Santuari de Canòlich

Talla en fusta de la Mare de Déu de Canòlich, propietat de la família Pujal, actualment resguardada a l’església de Sant Antoni de la Peguera

Un tràgic incendi va destruir l’antic Santuari de Meritxell el 1972, any en què els robatoris d’art sacre creixien exponencialment al Pirineu català. Mossèn Jaume Argelagós, aleshores rector de Lòria, va fer gala de la seva cautela i previsió i va encomanar a Mas la missió secreta de fer una rèplica exacta de la talla romànica de la Mare de Déu de Canòlich. Curiosament, però també sortosament, aquesta reproducció, i no la peça original, va acabar sent robada del Santuari de Canòlich. L’artista sospita que el crim és obra de la banda d’Erik El Belga, un dels més famosos lladres d’art del segle XX. Durant molts anys el secret s’ha mantingut ben custodiat i, en l’actualitat, el Santuari acull una segona rèplica de la marededeu, tot i que l’escultura del segle XIII s’hi exhibeix cada últim dissabte de maig amb motiu del Dia del Canòlich. La devoció per la Mare de Déu ha transcendit de tal manera que el Sergi ha rebut nombrosos encàrrecs privats, essent un d’aquests la talla d’una Verge de Canòlich, encomanada per la família Pujal l’any 1992, amb motiu de l’edificació i obertura de l’església de Sant Antoni de la Peguera.

MURALS DE CERÀMICA DEL SANTUARI DE CANÒLICH

El 1980, el Comú de Sant Julià de Lòria i la rectoria parroquial van encarregar al Sergi la realització de quatre murals de ceràmica, tres dels quals representen les escenes de la Sagrada Família mentre que un altre està dedicat a la troballa de la Verge. Totes quatre imatges evoquen passatges i costums andorrans, com per exemple l’antic pont de pedra d’Aixovall. Cada mural, elaborat amb rajola refractària, esmaltada al forn i emmarcada en pedra tosca, fa 150 x 180 centímetres de superfície. Les quatre peces estan ubicades a les parets laterals de la nau del Santuari de Canòlich.

1 . Primer mural que representa la troballa de la Verge per part del pastor de cal Pere de Bixessarri

2 . Escena d’Anna i Maria celebrant la troballa, mentre que, al fons, s’hi pot apreciar la masia de cal Pere de Bixessarri

3 . Escena que reprodueix el naixement del nen Jesús, adorat pels pastors d’Andorra. Les barretines són una curiosa característica a destacar

4 . Èxode de la Sagrada Família creuant l’antic pont d’Aixovall

Margarida Cepêda

Amb motiu del 800è aniversari de la troballa de la Verge de Canòlich, l’artista portuguesa Margarida Cepêda va pintar un quadre amb la figura de la patrona de Sant Julià de Lòria que, a partir d’aquest mes de maig, lluirà a l’església parroquial.

Fotos: Noelia Farias

Inspirada en la imatge original de la Verge de Canòlich, l’obra de Margarida Cepêda ha intentat respectar al màxim els trets propis de la Mare de Déu del segle XIII. Així i tot, els ulls i les celles, tant de la verge com del seu fill, s’han alterat mínimament amb la voluntat que l’expressió de les seves mirades siguin encara més celestials i pacifiques.

A la pintura també s’han afegit alguns detalls, com els dits de la mà dreta de Mare de Déu, que la talla romànica no conserva a causa dels trasllats que ha patit al llarg de la seva història. La mà dreta, amb la qual, segurament, el fill beneïa, ha quedat mutilada per a semblar-se a la figura original, mentre que amb la mà esquerra, el nen agafa el llibre que recolza damunt el genoll.

A més a més, a la imatge recreada per Margarida Cepêda s’hi observa com la Mare de Déu i el seu fill reposen sobre una pedra, tal com indica la llegenda que parla de la seva aparició, l’any 1223. A l’obra, tots dos porten les seves corones, decorades en relleu imitant l’orfebreria, per simular incrustacions de pedreria d’or. Maria porta una túnica de color blau verd, amb escot rodó i amb motius geomètrics, així com un petit mantell molt característic de les marededeu tardanes del segle XIII. Tot i que a la talla original el seu calçat gairebé no s’aprecia, Cepêda ha pintat les seves sabates, acabades en punta, de color negre.

La pintura de la Mare de Déu de Canòlich fa 1,30 m d’alçada i 1,10 m d’amplada, i s’ha treballat al llarg de tres mesos en oli sobre tela, un material que, segons va explicar la pintora, pot arribar a durar fins a 300 anys, si es conserva en un espai interior.

A partir del mes de maig, l’obra de Margarida Cepêda quedarà instal·lada de manera permanent a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria perquè tots els feligresos la puguin apreciar. •

“Com artista i com devota de la Mare de Déu per mi és un honor poder obsequiar aquesta pintura que he fet per celebrar els 800 anys de l’aparició de Canòlich”. - Margarida Cepêda

1- Tot i que la pintura ha intentat respectar la fisonomia de la verge, l’artista ha fet algunes petites alteracions.

2- Els ulls i les celles de la verge de Canòlich i del seu fill s’han fet una mica més grans donant a la mirada una expressió més càlida i pacifica.

3- S’han afegit els dits de la mà dreta de la Mare de Déu que a la talla romànica no es conserven.

4- La mà dreta del fill, amb la qual segurament beneïa, ha quedat mutilada per a semblar-se a la figura original.

5- La corona que porta la Mare de Déu i el seu fill s’ha fet respectant les irregularitats que hi ha a la corona original.

6- La pintura fa 1,30 m d’alçada i 1,10 m d’amplada.

7- La tècnica utilitzada és oli sobre tela.

8- A partir del mes de maig l’obra quedarà instal·lada a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.

9- Tot i que a la talla original el seu calçat gairebé no s’aprecia, Cepêda ha pintat les seves sabates acabades en punta, de color negre.

Íngrid Forell:

No és la primera vegada que a l’Íngrid Forell li encomanen la restauració d’un objecte religiós. Durant el 2014, va ser l’encarregada de fer la talla de fusta policromada de la Verge de Meritxell, que actualment es troba l’església antiga, i el 2019 se li va confiar la reproducció fidedigna de la tercera taula de ‘L’aparició del mont Gàrgant’, que forma part del retaule de Sant Miquel de Prats de Canillo. Ha fet diverses col·laboracions, tant per al Departament de Béns Mobles com per al Departament de Museus de Patrimoni Cultural d’Andorra, duent a terme tasques vinculades amb la restauració de retaules i objectes religiosos de les diferents esglésies del Principat. La reproducció amb relleu del Crist en majestat, i els quatre evangelistes de la pintura mural de l’església de Santa Coloma, li ha permès aportar el seu granet de sorra per fer més accessible el patrimoni cultural del nostre país a les persones amb discapacitat visual. Recentment, com a especialista en conservació i restauració de béns culturals, s’ha encarregat de restaurar una talla de la Verge de Canòlich, feta als anys 40 per l’escultor Josep Arquimbau, una feina que li va suposar tot un desafiament tenint en compte que és la patrona de la parròquia on, des de fa uns anys, ha decidit muntar De Vell a Bell restauració, el seu propi taller.

Entrevista i fotografia: Noelia Farias

Et vas encarregar de restaurar una talla de la Verge de Canòlich que data dels anys 40...

Sí, vaig fer la restauració d’una talla de la Verge de Canòlich, que és una rèplica del 1940 feta per l’escultor Josep Arquimbau. Com que en aquell any es va aixecar de nou l’església parroquial de

Sant Julià de Lòria, perquè l’anterior ja estava en ruïnes, la talla es va fer en homenatge al nou temple.

En quin estat estava la talla i quin va ser l’abast de la restauració?

“La verge estava molt fosca i en restaurar-la s’hi veu molt més neta i es poden apreciar els seus colors”

La talla estava molt bruta perquè va passar un temps a l’exterior. Primer, vaig veure les problemàtiques que tenia la peça i després vaig començar amb el procés de restauració. Com a qualsevol restauració, abans d’iniciar el treball es fan fotografies de la peça i s’apunten quines són les alteracions que presenta. La talla de Canòlich estava conformada per diferents blocs de fusta, de petites dimensions, units entre ells. Llavors, una de les grans problemàtiques que tenia és que la fusta, en assecar-se i patir les inclemències del temps, així com els contrastos de temperatura, es van anar separant. Per tant, la talla tenia algunes esquerdes i parts desenganxades. També estava coberta amb una capa d'un vernís

ABANS – DESPRÉS

molt bé, però altres en les quals el vernís estava molt enganxat i feia que la pintura no quedés neta. Però, quan es fa una restauració, la intenció és que, si la peça original presenta una mica de desgast o envelliment, intentar mantenir-la, ja que conservarà la seva essència i es notarà el pas del temps i totes les taques originals que presenta. El retoc cromàtic es va fer amb pintures adients, en aquest cas vaig fer servir aquarel·les i pintura acrílica, i al final un vernís de protecció, que s’utilitza per protegir la peça de la pols i perquè no es torni a alterar el color.

Et va suposar un desafiament?

Sí, va ser tot un desafiament perquè el vernís que tenen moltes peces a Sant Julià, és un vernís oxidat i molt fosc que costa molt d'eliminar. Va ser un repte trobar el producte idoni per poder netejar la peça sencera, tot i que estructuralment no em va suposar cap problema, perquè les alteracions que presentava van ser molt fàcils de resoldre. Posar massilles, retocar i pintar és més senzill. Així i tot, trobar el color exacte, també és molt complicat. A la corona de la verge, com presentava algunes alteracions, se li va haver d’afegir una part de fusta que faltava, després es va haver de tornar a posar massilla i a donar-li forma, així com trobar el mateix color que tenia, perquè quedés bé. Com que és una peça dels anys 40, i no romànica, et pots permetre fer aquests tipus d’intervencions, però sempre que s’hi vegin i se sàpiga que hi ha hagut una intervenció de restauració.

que l’enfosquia moltíssim, un vernís negre que la feia semblar una verge negra i que impedia apreciar la policromia original que es trobava a sota d’aquest vernís.

De quina manera vas aconseguir tornar-li el seu aspecte original?

Vaig començar fent unes proves de neteja, per tal de trobar el producte més adient i així poder treure tot el vernís que presentava la peça. Una vegada netejat el vernís, vaig començar a consolidar l’estructura de fusta. Vaig arrencar amb la part del darrere, ja que estava molt malmesa i tenia moltes esquerdes, la qual cosa provocava la pèrdua de pintura i de material. Vaig aconseguir, a una zona que estava molt inestable, treure la pols de la fusta que estava més desenganxada i netejar tota la cola que presentava. Després, vaig fer uns perns de fusta i la vaig tornar a unir amb cola de fuster. La cola blanca també la vaig posar en totes aquelles parts on hi havia esquerdes. Per evitar que entrés més brutícia, li van posar silicona calenta, que

Pel que fa al color, també vas fer alguns retocs?

Després d’escatar la talla es van fer alguns petits retocs perquè, a l'hora de netejar, a sota hi havia pèrdues de policromia i es veia la preparació blanca de la fusta. Hi havia zones que la pintura estava

Et va fer il·lusió restaurar aquesta peça i contribuir a la seva conservació?

Sí, molta il·lusió, perquè és la Verge de Canòlich i la patrona de la parròquia. Abans de néixer, els meus pares en comptes d’Íngrid van pensar a posar-me el nom de Canòlich, però finalment no me’l van posar. Sempre fa il·lusió poder fer aquest tipus de feina, i no és la primera vegada que faig un encàrrec d’aquest tipus, perquè ja vaig tenir la possibilitat de fer la Verge de Meritxell que es troba a l’antiga església de Meritxell.

Quina rebuda va tenir la restauració de la talla?

La resposta va ser molt satisfactòria, perquè el contrast va ser evident. La verge estava molt fosca i en restaurar-se s’hi veu molt més neta i es poden apreciar els seus colors originals. Em van dir: quin canvi! Després de fer la neteja del vernís tan fosc, la peça va guanyar molt.

La talla tornarà a l’església?

Sí, torna a l’església parroquial de Sant Julia de Lòria i, segurament, s’ubicarà a la part de dalt. La peça es presentarà aquest mes de maig amb motiu dels 800 anys de la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Canòlich.

Al millor preu

Una empresa amb sentiment i tradició andorrana que compta amb més de 30 anys experiència en el sector.

Veus de Canòlich:

FE, TRADICIÓ I DEVOCIÓ

Des del 1223, any de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich, han estat moltes les persones que han viscut de prop els aplecs que, any rere any, s’organitzen per a venerar la Santa Patrona de Sant Julià de Lòria. Sigui pelegrinant de bon matí al Santuari, ballant sardanes, fent pregàries o presentant ofrenes de tota mena, els lauredians viuen la fe de maneres molt diferents. Alguns d’ells, ens comparteixen els seus testimonis.

Fotos: SFGA · Arxiu/Dona Secret

ALBERT PINTAT, CAP DE GOVERN D’ANDORRA ENTRE ELS ANYS 2005 I 2009

“Cada últim dissabte de maig, se celebra el Dia de Canòlich, faci 800 anys o en faci 8. Els lauredians hi hem anat sempre. És motiu d’emoció saber que totes les generacions precedents a la nostra, vuit-cents anys enrere, fèiem el mateix que nosaltres continuem fent avui: pujar a dalt de tot (al Santuari) i venerar la nostra Mare de Déu. Canòlich és la nostra patrona i el símbol de la identitat del nostre poble. Quan parlem de 800 anys, certament és una xifra que impressiona, perquè ens convida a preguntar-nos com és que hem pogut mantenir viva aquesta tradició per tant de temps i sense interrupció. És una qüestió que m’emociona, és clar que sí, però aquesta força i valentia prové de la nostra espiritualitat. El lauredià és un poble molt devot de la Mare de Déu de Canòlich, no cal cap demostració, és una realitat”.

TERESA ARENY, CAP DE PROJECTES DEL MUSEU

CARMEN THYSSEN ANDORRA

“Per a tota laurediana, l’Aplec de Canòlich és un dia especial i emotiu que ens apropa al sentit de pertinença d’un poble, compartint una tradició tan arrelada entre nosaltres. És un dia on totes les persones, tant creients com no-creients, ens agrada serhi. Significa la trobada entre iguals, el punt d’encontre de famílies lauredianes que molt sovint es troben escampades pel món. Recordo especialment el 775è aniversari, quan, des del Centre Cultural, vàrem produir l’himne de coronació de la Mare de Déu de Canòlich, interpretat per la Coral Rocafort i Montserrat Caballé. Estàvem immersos en l’organització del Concurs Internacional de cant i des del Comú ens varen fer aquest encàrrec que va ser especialment emotiu per a la Coral. Oferir aquesta oportunitat als cantaires d’un poble que regalen el seu temps per musicar la nostra història cultural, va ser tot un encert. La celebració dels 800 anys és una nova fita per reivindicar aquesta tradició i desitjo que la festa continuï sent un referent per a les generacions futures. Qui perd les seves arrels, perd la seva història. En el cas de Sant Julià de Lòria, ho tenim en el nostre ADN i és un orgull formar part d’aquesta comunitat i poder celebrar conjuntament una diada tan estimada”.

Des del 1971

FELICITEM ELS LAUREDIANS

PELS 800 ANYS DE LA TROBALLA DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH

ESPECIALISTES EN LA CONSTRUCCIÓ I EL DESNVOLUPAMENT DE PROJECTES DINS DE L’AMBIT DE L’EDIFICACIÓ. TÈCNIC CONSULTOR CERTIFICAT EN PASSIVE HOUSE

ANTONI BESOLÍ PUBILL, VEÍ DE LA PARRÒQUIA

“Canòlich és una festivitat que celebro sense falta cada any. He estat present al 750è aniversari, al 775è i a la Coronació, des de quan havíem de pujar pel Camí Vell, a peu, ja que no hi havia carretera. Aleshores, l’Aplec es caracteritzava perquè tothom que hi anava portava un trosset de llonganissa, un trosset de coca o un glopet de vi i, entre tots, a l’esplanada del Santuari, dinàvem amb la família i passàvem un dia extraordinari, de germanor. No recordo ben bé quan va ser el meu primer Aplec, però sí que tinc un bon record de petit, quan la meva mare ens alçava, a mi i al meu germà, als peus de la Mare de Déu, que aleshores estava a sobre un altar a l’església de Sant Julià. Quan érem una miqueta més grans, ja miràvem d’arribar de puntetes. És un record molt màgic, perquè Canòlich és un refugi per a mi. Aquells cinc minuts amb ella són realment especials”.

JOAN PAU ROSSELL, EXCAP DEL SERVEI DE CIRCULACIÓ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

“Fa gairebé 60 anys, quan teníem 14 o 15 anys, els nostres pares ens deixaven pujar la nit abans a fer la vigília. Hi anàvem a peu amb els amics i aleshores ens sentíem com aventurers que acampàvem al costat de la capella. Així com la tenim envers Meritxell, els lauredians professem molta devoció per la Mare de Déu de Canòlich; aquestes tradicions les portem al cor perquè totes dues Verges han vetllat per nosaltres. Recordo especialment l’any de la Coronació de la Mare de Déu de Canòlich, el 1999, quan jo encara treballava com a cap del Servei de Circulació de la parròquia. Aquella festa va ser molt gran i especial, de la mateixa manera que crec que també ho serà la del 800 aniversari. Serà un gran moment de joia per a tots nosaltres, no només per poder celebrar la troballa de la Verge sinó pel fet d’estar vius”.

PAQUI BARBERO, EXCONSELLERA D’AFERS SOCIALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA AL COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

“Per a tots els lauredians, aquesta (els 800 anys) és una data molt significativa, perquè si bé celebrem l’Aplec cada any, el d’enguany és molt més especial. Malauradament, no vaig poder celebrar els 750 anys de Canòlich, però sí que m’il·lusiona poder ser part de l’aniversari 800 de la troballa de la Mare de Deu, amb tota la gent al carrer, entusiasmada amb totes les activitats previstes i fins i tot recollint banderoles per a penjar-les al balcó. Quan era més joveneta, era tradició fer la vigília la nit abans de l’Aplec, fent-hi acampada amb els amics, compartint històries i rient plegats. Això ja s’ha perdut perquè a vegades, amb el jovent, la situació es descontrolava una mica (riu), però encara guardo aquest record tan maco. Li demanaria a Canòlich no tornar a viure una situació com la de fa un parell d’anys (pandèmia), que tothom tingui molta salut i les coses marxin bé”.

Volem que els teus projectes siguin reals

La teva assegurança de vida/estalvi et permetrà gestionar els teus estalvis en tot moment i gaudir-ne quan més ho necessitis.

Rendibilitat

En funció dels teus objectius

Flexibilitat total

Tu decideixes l’aportació

Fiscalitat

Avantatges fiscals

Primes suplementàries

Aportacions extraordinàries

Liquiditat

Sol·licita els teus estalvis

Transparència

Un equip proper

Mossèn Pepe

Chisvert:

Després de la coronació de Canòlich, l’any 1999, Sant Julià de Lòria es prepara per viure un altre moment històric per a la parròquia, la celebració dels 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich. El pròxim 27 de maig, la talla original, que data del segle XIII, pujarà al Santuari per ser-hi present a la festa, que s’espera que sigui multitudinària. El rector lauredià, mossèn Pepe Chisvert, ens ofereix alguns detalls del programa d’activitats previstes per a tot el mes de maig, que inclou la “Setmana Jubilar” aprovada pel Vaticà.

Text i foto: Noelia Farias

S’apropa una data molt especial per a Sant Julià de Lòria i per a tot el país...

Enguany, per a nosaltres, com a lauredians, és un any molt especial perquè celebrem 800 anys de la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Canòlich, tan estimada a Sant Julià de Lòria i a tot el país. Ella, des de fa molt de temps, és un referent per a les nostres valls d’Andorra, que estan carregades d'unes arrels cristianes, i al llarg de la història ha acompanyat diferents generacions que han viscut l’Aplec com un moment especial i molt significatiu per a les seves vides. Maria és la Mare de Nostre Senyor, la jove de Natzaret, un model a seguir per a tots els cristians, i també pels no-creients que viuen la festa de la Mare de Déu de Canòlich com un dia de cultura, de festa i de retrobada.

Han passat 800 anys de la seva troballa i, així i tot, l’Aplec de Canòlich continua molt present al país i a la parròquia...

Sí, tot i que la celebració s’ha anat recreant al llarg de la història, la festa de Canòlich és un dia de convocatòria plena, un moment de retrobament ja que, molta gent, sobretot els jo-

ves estudiants que estan fora del país durant tot l’any, aprofiten aquesta data per gaudir dels seus éssers estimats. Canòlich simbolitza una cruïlla de camins, l'esclat de la primavera, un moment per gaudir, per sentir i per retrobar-nos tots al voltant de la Mare de Déu. També és un camí de reflexió, d'esforç, de ganes de pujar, i de posar la vida als peus de la verge per demanar-li força per viure durant l'any, però també per presentar-li els nostres neguits i alegries.

A títol personal, vostè com ho està vivint?

Com a rector de Sant Julià de Lòria, per a mi és un honor poder compartir i fer camí amb la comunitat cristiana, amb el poble, amb la gent, celebrant aquest any tan especial. Els meus antecessors també van preparar amb molta il·lusió moments molt importants i històrics per a la parròquia, com ara la coronació de la Mare de Déu de Canòlich. Recordo el llibre que es va publicar ara fa 100 anys, amb motiu del 700 aniversari de la seva troballa, que es va erigir en una publicació molt interessant i amb un llenguatge andorrà molt de l’època. Ara, nosaltres intentem també recrear i reviure allò que els nostres avantpassats

“Canòlich simbolitza una cruïlla de camins, l'esclat de la primavera, un moment per gaudir i per retrobar-nos”

van fer. De fet, ens sentim amb la responsabilitat de commemorar aquest moment històric com correspon.

En ser un aniversari històric, tindrà un al·licient especial?

Sí, estem preparant un programa molt complet al voltant dels vuit-cents anys de la troballa de la imatge de la Mare de Déu Canòlich. Durant tot el mes de maig, es faran diverses activitats, des de conferències, concerts, incloent-hi la presentació del llibre de la Pilarín Vallès, una obra preciosa. També el Sergi Mas farà la presentació d’una litografia increïble i una auca en color, a la Sala Sergi Mas de la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria.

A banda del llibre de la Pilarín Bayés esteu preparant una altra publicació de Canòlich que sortirà l’any vinent, què ens podria avançar?

Sí, ara estem treballant en un llibre que volem publicar el maig del 2024 i que estem fent amb tot un equip d'historiadors de casa nostra, amb els quals recollirem tot el que ha significat la Mare de Déu per als lauredians i lauredianes.

El programa d’activitats també inclou vídeos commemoratius i un curtmetratge, és així?

Sí, per recuperar part de la història, i perquè no es perdi el testimoni de persones vives, s’està preparant un vídeo en el qual es puguin narrar i explicar què ha significat per a ells les festes de Canòlich, com han viscut l’Aplec, i tot des del punt de vista humà, espiritual i social... També estem preparant uns segells commemoratius de la Mare de Canòlich amb els correus espanyols i els correus francesos. A més, s'està ultimant la gravació del curtmetratge ‘Tirites’, que narra la història de la nostra estimada Canòlich. El curtmetratge compta amb tres personatges, un pare que és arquitecte, el seu fill i l’avi, que és fuster, i recrea, al llarg de 20 minuts, la llegenda de la Mare de Déu de Canòlich.

El vessant educatiu també és present al programa de Canòlich 2023...

Per a mi, com a mossèn, i com a delegat episcopal d'ensenyament, sempre aporto el meu ADN personal i la vena educativa als infants i als joves. Per això, al programa d’activitats li estem donant aquesta dimensió educativa amb la implicació de les escoles, dels infants i de les famílies. Tot molt lligat amb el llibre que presentarà la Pilarín Vallés, que explica la història de Canòlich, i complementant-lo amb altres materials didàctics.

La talla original de Canòlich canviarà d’ubicació el dia de l’Aplec?

La talla que es venera al Santuari de l’alta muntanya és del nostre estimat Sergi Mas. El dia de Canòlich baixarem aquesta talla i la posarem aquí, a l’església parroquial, i l'original la pujarem a Canòlich.

L’eucaristia comptarà amb la presència d’un gran nombre de cantaires ...

Com és un aniversari especial, enguany, li donarem un tarannà més potent, sobretot la solemnitat de la celebració de l’Eucaristia. La missa de les dotze d'aquell dia la compartirem amb 3 corals, amb un centenar de cantaires, tots procedents de

la Coral Rocafort, la Coral de la Capella Santa Maria de Puigcerdà i la Coral Signum de la Seu d'Urgell, que estaran acompanyats per la cobla Ciutat de Manresa. Estem preparant una gran celebració, un espai litúrgic de trobada i de celebració, que volem que sigui significatiu per a tothom.

També s’han fet peticions especials al Vaticà...

Hem fet dues peticions al Vaticà, la primera ja la tenim aprovada. S’ha declarat la setmana del 20 al 27 de maig com a “Setmana Jubilar”. Aquells que pugin a Canòlich, que participin de la celebració, podran guanyar aquest jubileu, la indulgència plenària de la seva vida. Durant la setmana jubilar hi haurà diferents celebracions, una d’elles serà una eucaristia especial per a la gent gran de Sant Julià, que és un clàssic de cada any. Pujarem a Canòlich amb els padrins de la parròquia per poder celebrar l'eucaristia als peus de la Verge. També hi haurà un altre dia especial perquè les persones amb mobilitat reduïda puguin fer part de la celebració. La segona petició que hem fet al Vaticà és per poder portar una talla original de la Mare de Canòlich al Papa Francesc. Hem demanat audiència, però a dia d’avui encara no hem tingut resposta. Si la petició és aprovada, posarem tot el pelegrinatge en marxa per poder portar la Mare de Déu al Vaticà.

Així com Meritxell forma part de la Ruta Mariana, creu que Canòlich també s’hi podria incloure?

La Ruta Mariana sempre és un camí que significa un peregrinar, un camí que ens porta a un objectiu i que ens permet apropar-nos a Maria. Per tant, aquesta Ruta Mariana que tenim marcada al país i que uneix Meritxell, Lourdes, Montserrat, el Pilar i Torreciudad, per als lauredians també s’afegeix el camí a Canòlich. De fet, el dia de l’Aplec, a primera hora del matí, hi ha moltes famílies, molts infants i molts joves que fan aquest camí per arribar al Santuari i a Maria. Sempre, Canòlich ha estat, i espero que per molts anys continuï sent, un espai d’espiritualitat i de retrobada per a moltes persones. El dia de l’Aplec és un moment molt important, després de l'eucaristia fem la benedicció del nostre territori, tant al nord, com al sud, a l’est, i a l'oest, i posem a les mans de Déu tot el que som i tot el que vivim, com a poble i com a país. Pels que som creients és una càrrega espiritual i de contemplació impressionant. A Maria no se l'adora, se la contempla i se la venera, i l'estimem perquè ella ens porta a Déu.

Quin missatge donaria als feligresos perquè se sumin a la celebració?

Com a rector de Sant Julià de Lòria convido a tota la població i a tots els lauredians a participar en aquest Aplec 2023, on celebrem 800 anys de la troballa de Canòlich, perquè ella ens continuï guiant i acompanyant un any més. •

“S'està ultimant la gravació del curtmetratge ‘Tirites’, que narra la llegenda de la nostra estimada Mare de Déu de Canòlich”

Canòlich:

Pelegrinar al Santuari de Canòlich, celebrar l’Aplec de Canòlich, ens anima a sentir que Maria és una mà privilegiada per empènyer-nos cap a Déu. Uns, perquè la sentim molt dins nostre, i altres… perquè, moguts per diferents motius, assaboreixen en aquestes expressions de pietat popular un instant de silenci, de reflexió, bellesa, art, música... o d’admiració que poden acabar en una trobada —cara a cara— amb Déu.

Celebrem aquest Aplec Jubilar d’enguany amb els ulls posats en la Mare de Déu de Canòlich que tant ha fet per nosaltres. La devoció a la Verge ens encoratja amb sentiments que només cada persona coneix, que només l’interior d’un mateix pot arribar a desxifrar.

Un any més la Verge, tocada per Déu, plena de Déu ens convida al coneixement i l’experiència de Déu i ens crida a ser testimonis de la seva presència. Canòlich ens pot servir, i molt, per cultivar l’experiència de Déu.

Canòlich és un suggeridor pol d’atracció que irradia pels quatre costats la nostra fe. «On és Déu, hi ha futur» ens deia el Papa. Renovem i potenciem aquest any jubilar les nostres iniciatives de devoció a la Mare de Déu de Canòlich. Continuem confiant-nos a la seva intercessió.

Maria, juga un paper fonamental per portar-nos a Crist i és també un mitjà perquè Déu continuï guiant el nostre país, les nostres famílies de «Laurèdia i ses contorns» com cantem als goigs.

Maria segueix, amb la seva intercessió, perllongant i incentivant l’amor a Déu sense oblidar que és Déu qui pren la iniciativa per «tocar» el nostre cor, deixant-nos sempre la llibertat per respondre amb un «sí» o amb un «no».

Canòlich ens acompanya enmig de les nostres febleses i fragilitats. És un mirall on ens podem mirar per reparar el nostre avui, i buscar un demà millor.

Canòlich ens continua captivant. Desperta en nosaltres admiració i un desig de superar-nos nosaltres mateixos per arribar fins a Déu enmig de les nostres mediocritats.

Canòlich sorgeix com l’amor irreprotxable; com la solidesa d’una fe indestructible cap al Pare; com un camí sembrat de vida i de veritat; com un llenç que no coneix sinó els traços pensats i dibuixats per Déu.

Bones festes de Canòlich 2023 en aquest any jubilar.

Mn. Pepe Chisvert, rector

Festa grossa PER

CANÒLICH!

La cònsol menor de Sant Julià de Lòria, Mireia Codina, reconeix que els 800 anys de Canòlich mereixen una celebració com poques s’han vist a la parròquia laurediana i al Principat d’Andorra, ja que la Mare de Déu, trobada el 1223, s’ha convertit no només en un símbol de la fe i la devoció popular, sinó també en sinònim de germanor, unió i esperança. Amb la cònsol, repassem tot el que el Comú ha preparat per a celebrar-ho en gran!

Entrevista i fotografia: César De Pablos

Finalitzant el 2022, es van anunciar una sèrie d’activitats organitzades pel Comú de Sant Julià de Lòria i la Rectoria, amb motiu dels 800 anys de l’aparició de la Mare de Déu de Canòlich. Què podem esperar d’aquestes activitats commemoratives?

Les expectatives són molt favorables, ja que les activitats remarcaran la importància que té Canòlich per als lauredians i les persones de fora de la parròquia. En el moment que ens vam plantejar celebrar els 800 anys de la Mare de Déu de Canòlich, vam desplegar una bateria d’activitats que tindran lloc durant tot el mes de maig, que ens portaran a recordar,

conèixer la història en profunditat i comprendre el passat, el present i el futur de Canòlich.

Entenc que hi ha hagut una sinergia entre la Rectoria i el Comú per a desenvolupar un programa molt complet.

Sí, ens hem coordinat perquè cada entitat pogués organitzar diferents activitats de forma paral·lela, sense encavalcar-nos. Per exemple, des de la Rectoria s’ha promogut un llibre il·lustrat per la Pilarín Bayés. També s’ha encarregat una auca de la llegenda de Canòlich i una litografia de la Mare

de Déu, que numerarà i signarà el mateix Sergi Mas. Quant al Comú, hem volgut fer activitats molt especials i populars.

Per exemple?

Organitzarem un recital de piano per part de la pianista Míriam Manubens, una laurediana molt coneguda al país, que tindrà el suport inestimable de Joan Anton Rechi per a la posada en escena d’aquest espectacle. El recital es farà a l’aire lliure, a Canòlich, el pròxim 25 de maig. A més a més, hem preparat l’exposició ‘Clixé de Canòlich’, que relaciona la història de la fotografia i l’evolució de la càmera fotogràfica a través d’imatges que corresponen a diferents anys i èpoques de l’Aplec. Aquestes fotografies han estat cedides pels lauredians i la mostra s’inaugurarà el 18 de maig. També tenim prevista una caminada guiada fins al Santuari acompanyats per un guia de muntanya per a conèixer millor la fauna i la flora del camí de Canòlich. Mentrestant, els gegants, amb motiu del seu 40è aniversari, hi pujaran caminant el pròxim 20 de maig. Allà els esperarà un dinar popular per rebre’ls i celebrar-ho plegats.

Algunes d’aquestes activitats justament coincideixen amb la Setmana Jubilar prèvia a la celebració. Efectivament. L’ermita s’obrirà la setmana abans de l’Aplec, com ja es va fer amb motiu de la pandèmia. Aleshores vam optar per aquesta mesura perquè no s’hi acumulessin grans grups de persones. Aquest fet s’ha valorat tan positivament que s’ha repetit cada any. L’obertura serà del 20 al 26 de maig de les 10 h a les 17 h.

No podem deixar de banda ‘Els murs que parlen’, una iniciativa introduïda el 2021 per a embellir la parròquia a través de murals que evoquen passatges històrics de la cultura laurediana o andorrana. Enguany la temàtica és una obvietat, però com va anar la convocatòria?

Enguany, la convocatòria ha anat molt bé i uns set artistes han manifestat la seva intenció de participar-hi. Certament, la temàtica girarà al voltant dels 800 anys de Canòlich, però val a dir que els murs també han estat escollits perquè fossin simbòlics i plens de significat. Aquests seran: el mur de la Rectoria i el del Cementiri. Tinc moltes ganes de conèixer les propostes dels artistes!

Quin considera que ha de ser l’aspecte més rellevant que l’artista guanyador ha de saber reflectir en la seva obra?

Cada artista interpretarà la seva obra a la seva manera, però, per a mi, com a laurediana, m’agradaria veure un mur que transmeti aquest sentiment d’aplec i de convivència que es viu a Canòlich. També desitjaria que fos un mitjà pedagògic per a conèixer la llegenda de Canòlich.

Amb tot el que em comenta, queda clar que serà una festa ben grossa, com ja ens apuntava mossèn Pepe. I tant! (riu). Aprofito de dir-te que l’Esbart Laurèdia està treballant en una adaptació del ‘Ball de la Mare de Déu de

Canòlich’, que ja van presentar al 775è aniversari de la troballa de la Verge. Aquest espectacle es podrà apreciar el dia de la missa de Canòlich i, a més a més, hi actuaran tres corals que amenitzaran la cerimònia. Vist que també la Rectoria està preparant un curtmetratge, no hi ha dubte que la nostra Mare de Déu de Canòlich arribarà molt lluny.

Des del Comú també s’impulsa l’edició d’un llibre commemoratiu. Podria donar-nos-en més detalls?

Es tracta d’un llibre que recollirà la història i trajectòria de totes les accions que s’estan fent al llarg del 2023 amb motiu de l’Aplec de Canòlich i dels 800 anys de la troballa. La publicació es farà l’any 2024.

Com a laurediana, quina sensació li causa el fet de poder ser partícip d’una celebració històrica i entranyable com aquesta?

Hi ha diferents motius pels quals aquest dia em causa especial il·lusió. El primer any que vaig poder celebrar l’Aplec com a cònsol, ens va costar molt fer-ho ja que acabàvem de sortir del confinament. Aquesta era una data molt important per a celebrar-la amb els ciutadans i no les teníem totes de poder-ho fer. I un altre motiu prou important, és el que significa per a mi la Mare de Déu de Canòlich i Sant Julià de Lòria. Així que poder ser partícip d’aquesta celebració em fa sentir coses al cor que difícilment podré explicar amb paraules.

Per què Canòlich és tan important per als lauredians?

Penso que la Mare de Déu ens ha ajudat moltes vegades. Històricament, els lauredians hi hem confiat, sigui per qüestions més íntimes i personals o per altres motius. La Mare de Déu de Canòlich ens ha acompanyat en els bateigs, en els casaments, comunions dels lauredians... fins i tot quan hem hagut de recordar els nostres avantpassats. L’Aplec és també un dia en què recordem aquells que acostumaven a pujar, però que enguany no hi són. La fe és difícil de descriure-la, és més fàcil sentir-la. I la Mare de Déu de Canòlich genera fe.

Què li demanaria a Canòlich a favor d’Andorra?

Que no es perdi la il·lusió i que els devots continuem creient en ella... i que continuï protegint els lauredians, el poble de Sant Julià de Lòria i el país.•

“Poder ser partícip d’aquesta celebració em fa sentir coses al cor que difícilment podré explicar amb paraules"

Benvolguts,

Fa cinquanta anys que va fer cinquanta anys que feia set-cents anys que Sant Julià de Lòria vivia una festa inoblidable. Ho escrivim d’aquesta manera, un xic estranya, perquè és el ritme que han seguit les celebracions dels aniversaris de la trobada de la imatge romànica de la mare de Déu de Canòlich.

2023 és l’any 800 de l’aparició de la Verge de Canòlich. El vuitè centenari. Aviat està dit. Com és natural, les celebracions estan àmpliament programades al llarg del mes de maig i tindran el seu punt àlgid el darrer dissabte. Entre moltes altres activitats, podrem contemplar dècades de devoció a la nostra patrona en color i en blanc i negre a través de l’exposició Clixé de Canòlich. Les imatges que es podran visitar han estat cedides per famílies que guarden fotografies de la participació dels seus éssers més estimats als aplecs, entre principis del segle XX fins a l’any 1999.

El programa és ampli i pensat per a tothom. Com fa cinquanta anys i com fa cent anys, el rector de Sant Julià de Lòria ha preparat, acompanyat d’una comissió, una setmana jubilar. Sabem que la programació és rica en esdeveniments i que viurem moments d’emoció.

En el monogràfic que acompanya aquest programa, gràcies als testimonis escrits de les setmanes jubilars del 1923 i 1973 us expliquem com els lauredians han celebrat els aniversaris de la trobada de la Verge al llarg del temps.

Com fa cinquanta anys i com fa cent anys, recollirem totes aquestes vivències i ho escriurem per a què siguin recordades... d’aquí a cinquanta anys.

De moment, des d’aquesta tribuna us adreço una salutació i us desitjo el millor en aquesta celebració tan especial del 800 aniversari de la trobada de la mare de Déu de Canòlich.

Josep Majoral, cònsol major de Sant Julià de Lòria

Benvolgudes i benvolguts,

Sant Julià de Lòria celebra aquest 2023 la commemoració dels 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich, la patrona de la parròquia. Aquesta festivitat és una de les celebracions més arrelades i especials per a les lauredianes i els lauredians, que la viuen amb molta intensitat i devoció. Bona prova són les nombroses mostres de generositat que han testimoniat al llarg dels anys, com la reforma de la mateixa església als anys setanta del segle XX o les dos cornes d’or ofertes a la Mare de Déu per celebrar la seva coronació papal i el 775è aniversari de la seva trobada.

Vull aprofitar aquestes línies per felicitar el comitè organitzador de “l’any Canòlich”, impulsat per mossèn Pepe Chisvert i el Comú de Sant Julià de Lòria, Càritas Parroquial i l’arxiprestat de les Valls d’Andorra, perquè han fet un programa reeixit d’activitats religioses, culturals, educatives i socials per celebrar aquesta efemèride de gran significació entre les lauredianes i els lauredians, durant tot l’any 2023. Entre aquest ventall d’activitats, m’agradaria destacar l’exercici de memòria viva que s’està portant a terme amb el recull del testimoniatge d’aquelles dones i d’aquells homes que al llarg de les darreres dècades han fet possible, juntament amb les institucions, la celebració de l’aplec de Canòlich. Un exercici imprescindible per conèixer més a fons com vivia antigament la població laurediana aquesta festa i per no deixar caure en l’oblit els records, encara que puguin quedar alterats amb el pas dels anys.

Estic plenament convençut que, com sempre, el 27 de maig que ve el santuari de Canòlich serà un punt de trobada, d’espiritualitat i de germanor entre les totes les lauredianes i tots els lauredians que al llarg dels segles han mantingut viva aquesta tradició, tot gaudint d’un dels entorns naturals més bonics del nostre país.

Xavier Espot Zamora Cap de Govern

Foto: SFGA/CEsteve

UNA OPORTUNITAT PER A

cuidar de l’altre

Càritas Parroquial de Sant Julià de Lòria va encomanar un projecte il·lusionant a Sergi Mas, una litografia de la Mare de Déu de Canòlich que, a banda de permetre commemorar el 800 aniversari de la seva troballa, serà una forma de fer costat a les famílies més necessitades.

Càritas Parroquial de Sant Julià de Lòria, presidida per Jordi González, Pepe Chisvert, mossèn de la parròquia, han configurat una agenda d’activitats molt completa al voltant dels 800 anys de l’aparició de la Mare de Déu de Canòlich, una data que, alhora que és ideal per a realçar valors com ara la germanor, la comunitat i la pau, també resulta oportuna per a ajudar les persones que ho estan passant malament.

Així, doncs, segons ens va detallar González, Càritas Parroquial de Sant Julià de Lòria va fer l’encàrrec d'una aquarel·la commemorativa de Canòlich, de la qual es faran 300 litografies numerades i signades pel mateix Sergi Mas, que podran ser adquirides per les famílies lauredianes. Va indicar González, qui també va expressar que l’artista d’Aixovall era la persona més indicada per assumir aquest projecte, ja que “el Sergi és una figura emblemàtica i estimada a Sant Julià, un lauredià prohom i l’artista de casa nostra”.

La litografia es reproduirà en format A3, però la resta de detalls, entre els quals la revelació de l’aquarel·la pintada per Mas, es donaran a conèixer en una presentació que tindrà lloc a la Casa Comuna, el pròxim 9 de maig.

FRATERNITAT, RETROBAMENT I RECONCILIACIÓ

No és la primera vegada que Jordi González celebra un aniversari rodó de la troballa de Canòlich, ja que ell i la seva jove família ja n’hi havien estat partícips del 775è. 25 anys després, amb els seus nens convertits en adults ben encaminats, aquest veí lauredià recorda l’Aplec com “el dia de la trobada del poble ”, ja que la Verge és, comenta, de les poques raons capaces d’unir tota la parròquia.

“Hi ha un sentiment molt maco de fraternitat que preval des de fa molts anys, quan les famílies pujaven caminant al Santuari i es retrobaven amb altres membres del seu nucli, deixaven enrere els seus problemes... Canòlich és un dia de reconciliació”, va subratllar.

I, precisament per ser fidels als sentiments de germanor i retrobament, l’entitat que presideix està preparant un operatiu de transport adreçat als padrins de les residències i centres sociosanitaris del país, perquè aquests puguin ser partícips de la gran festa de Canòlich.

L’entitat que presideix Jordi González preveu un operatiu de transport adreçat als padrins de les residències i centres sociosanitaris del país, perquè aquests puguin ser partícips de la gran festa de Canòlich.

Fotos: César De Pablos

60 anys

CELEBRATS AMB MOLTA IL·LUSIÓ

Sota la direcció del Jaume Torra, l’Esbart Laurèdia pot presumir de celebrar el 60è aniversari de l’agrupació dansaire en el marc dels 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich, una efemèride única que no passarà gens desapercebuda i per a la qual l’entitat ha preparat actuacions especials.

Fotos: Arxiu Dona Secret/Nelly Dedea/Noelia Farias

Sempre que es parla dels orígens de l’Esbart Laurèdia, cal remuntar-se al 1963, any en el qual l’agrupació dansaire va fer la seva estrena amb motiu de la Festa Major de Sant Julià de Lòria. No obstant això, els primers batecs d’aquest col·lectiu es podrien situar una mica abans, coincidint amb la desaparició de l’Esbart Andorrà, primer grup folklòric de la parròquia que va ser fundat el 1951 per tres dansaires de l’Esbart Verdaguer de Barcelona. Gràcies a l’empenta de Daniel Areny, aleshores músic de l’extint Esbart Andorrà, i a la direcció de Maria Esperança Ivern, l’Esbart Laurèdia va veure la llum fins a convertir-se en la institució consolidada que és en l’actualitat.

De forma excepcional i a causa de la pandèmia, durant el 2021, el nombre de parelles es va reduir a quatre i els dansaires van haver de dur mascareta

Si fem bé els càlculs, veurem que han passat 60 anys des del naixement de l’Esbart Laurèdia, així que no és aventurat dir que el 2023 serà un any especial per als més de 80 dansaires actius de l’entitat, no només pel que representen les sis dècades d’història, sinó també per participar activament en la celebració dels 800 anys de la troballa de la patrona laurediana.

En primer pla, Jaume Torra interpretant el ‘Ball de la Mare de Déu de Canòlich’

Jaume Torra, director de l’esbart, fa 10 anys que viu a la parròquia de Sant Julià de Lòria, per tant, coneix de primera mà el que representa Canòlich per a tots els lauredians. “La Mare de Déu de Canòlich, a banda de ser la patrona la parròquia, transcendeix de la connotació religiosa per a convertir-se en un símbol folklòric i cultural capaç d’unir tots els lauredians”, expressava Torra.

Per a homenatjar a la Mare de Déu, l’Esbart Laurèdia continuarà fidel a la tradició instaurada ara fa 25 anys pel traspassat i estimat director Jordi Torres. D’aquesta manera, els dansaires faran una ofrena en forma de ball, a la missa de les 12 hores, el mateix dia de l’Aplec, a l’esplanada del Santuari. “Aquesta dansa es va encarregar amb motiu del 775è aniversari de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich, però ningú no s’imaginava que aquesta es ballaria durant tants anys. Hem mantingut la tradició gràcies al fet de poder transmetre i ensenyar el ball a les noves generacions”, assenyalava l’actual director que porta 15 anys al timó de l’agrupació.

Segurament, el pròxim 27 de maig serem testimonis d’una actuació memorable de la qual el Jaume no ens

va poder –o no va voler, però tampoc no podem jutjar-lo–avançar-nos molts més detalls. Això sí, “potser hi haurà sorpreses, ja que és una celebració molt extraordinària, i mossèn Pepe està molt motivat i, per tant, hem volgut donar una mica de “bombo i platillo” a l’Aplec” va comentar. Una de les novetats, encara sense confirmar, és que la música que acompanya el ball sigui interpretada en directe, una possibilitat gens forassenyada si tenim en consideració que enguany hi participaran la Coral Rocafort, de Sant Julià de Lòria; la Coral Signum, de La Seu d’Urgell; la Coral Santa Maria, de Puigcerdà, i la Cobla Ciutat de Manresa. Caldrà esperar una miqueta més per saber-ne i gaudir-ne! •

SOBRE EL ‘BALL DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH’

Aquesta dansa va ser estrenada el 30 de maig de 1998, amb motiu del 775è aniversari de la troballa de la Verge. La coreografia va ser dissenyada per l’aleshores director de l’Esbart Laurèdia, Jordi Torres, qui va pensar el ball per a sis parelles de dansaires. La música va ser extreta dels Goigs de la Mare de Déu de Canòlich, mentre que El Grupet se’n va fer càrrec de la instrumentació. Es tracta d’un ball harmoniós, de ritme pausat i de caràcter solemne que serveix d’avantsala al lliurament de les ofrenes tradicionals, com ara el pa, el vi, les cireres i les flors, que són entregades al mossèn o al bisbe pels mateixos dansaires.

A banda de recuperar balls, costums i llegendes del país, un dels objectius de l’Esbart

Laurèdia és fer extensiu el patrimoni folklòric a la resta de parròquies i també als afores de les fronteres andorranes

Tradicionalment, el ‘Ball de la Mare de Déu de Canòlich’ l’interpreten sis parelles de l’Esbart Laurèdia

El vestuari dels dansaires va ser confeccionat per Anna Mangot

Mare de Déu de Canòlich

DIMARTS 9 DE MAIG

18 h. Presentació de la nova litografia de la Mare de Déu de Canòlich de l’artista Sergi Mas i de l’auca de Canòlich amb color, a la Sala Sergi Mas de Casa Comuna, a Sant Julià de Lòria.

*Venda de l’1 al 20 de maig, al despatx de Càritas (de 17 al 19). Import: 50 € a benefici de Càritas parroquial.

DEL DIJOUS 18 DE MAIG FINS AL DISSABTE 1 DE JULIOL

Exposició ‘Clixé de Canòlich’, un recorregut íntim i nostàlgic de fotografies particulars, inèdites de Canòlich, del 1900 al 1999. Sala Sergi Mas de Casa Comuna. Entrada gratuïta. De dimarts a divendres, de 16 a 20 h, i dissabtes, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h.

DISSABTE 20 DE MAIG

Pujada a Canòlic amb els gegants

6 h. Sortida de la plaça de la Germandat cap a Canòlich.

8 h. Parada i esmorzar a Bixessarri.

12 h. Arribada al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich.

13 h. Ball de la Dama Blanca. Dinar popular per a tots els participants

+Info i inscripcions: Colla Gegantera de Sant Julià de Lòria / Tel. 397 134

10 h. Pujada amb bicicleta fins al Santuari de Canòlich, organitzada per VSL Sports. Sortida de la plaça de la Germandat.

+Info: LAUesport / Tel. 743 700

11 h. Nascuts per llegir Contacontes En Pere Peixet, amb Montse Dulcet (per a infants de 0 a 3 anys). Biblioteca Comunal Universitària - Museu Fàbrica Reig. Entrada gratuïta.

+Info: Biblioteca Comunal Universitària / Tel. 744 010 / cultura.biblio@comusantjulia.ad

DEL DISSABTE 20 AL DIVENDRES 26 DE MAIG

De 10 a 17 h - Obertura del Santuari de la Mare de Déu de Canòlich. Entrada gratuïta.

DIUMENGE 21 DE MAIG

9 h. Torneig de petanca 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich. Pistes de petanca del parc del Prat del Senzill, organitzat pel Grup de Petanca Lauredià.

DEL DIVENDRES 21 FINS AL DIUMENGE 27

19 h. “Novena de Canòlich”. Església parroquial.

SETMANA JUBILAR, DEL 22 AL 27 DE MAIG

DILLUNS 22 DE MAIG

12 h. Missa per als lauredians majors de 65 anys, amb suport sociosanitari, organitzada per Càritas parroquial Santuari de la Mare de Déu de Canòlich.

DIMARTS 23 DE MAIG

Aplec de la Gent Gran a Canòlich.

12 h. Missa i repartiment de pans al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich

13.30 h. Dinar.

20 h. Xerrada, 25 anys del Ball de la Mare de Déu de Canòlich, amb l’Esbart Laurèdia. Sala Sergi Mas de Casa Comuna. Entrada gratuïta.

DIJOUS 25 DE MAIG

11 h. Inauguració dels dos murals del projecte, Murs que parlen.

18 h. Lliurament de premis dels concursos de microrelats i de punts de llibre 2023. Biblioteca Comunal Universitària - Museu Fàbrica Reig.

DIJOUS 25 DE MAIG

20.30 h. Recital de piano, Pelegrinatge. Exterior del Santuari de Canòlich. Entrada gratuïta amb reserva obligatòria.

DIVENDRES 26 DE MAIG

17.30 h. Temps de jardí, taller de creació de la capella de Canòlich amb porexpan. Jardí de la Biblioteca Comunal Universitària - Museu Fàbrica Reig.

DISSABTE 27 DE MAIG - APLEC DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH

8 h. Aviada de coets.

8 h. Caminada guiada a Canòlich, organitzada per Elit Esports Sortida. La tornada serà lliure i es podrà fer amb el Bus Comunal. (Activitat gratuïta).

8 h. Missa Església parroquial.

De 9.30 a 11.30 h i de 13 a 14 h Benedicció i repartiment de pa beneït de Canòlich.

10 h. Missa Santuari de la Mare de Déu de Canòlich.

12 h. Missa i benedicció presidida per l’arquebisbe Joan-Enric Vives.

13 h. Ballada de sardanes amb la cobla Ciutat de Manresa.

De 8 a 16.30 h. Servei de Bus Comunal (gratuït). Freqüència de pas cada hora.

GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH

Puig que sou la Protectora de Lauredia y ses contorns; De Canòlich Reyna santa ampareu vostres devots.

Cuant lʼalarb ab fera planta tota Espanya trepitja, amagada vostra imatge en eix cíngle fou molts anys, fins que, ab maravelles moltes, fou trobada pels pastors: De Canòlich etc...

Com en trono de grandesa, el bell puig dʼaquest cimal nʼheu sentat vostre reyalme per vetllar Sant Julià; sempre ʻls fills dʼaquesta terra

vos aymarem de tot cor: De Canòlich etc...

Desde ʻl cim dʼaquesta serra sols boscúries nʼovirau, de ferèstegues montanyes llurs perills, gôrchs y anfraus; del desert pujau garrida vessant gracies y dolçors De Canòlich etc...

Cuant lo Maig sembre de roses la vera de vostre altar, tots pujam en romería sols per díus que ʻus estimam; sou la Reyna de Lauredia, de ses fills lo ver amor: De Canòlich etc...

Gaya y blanca com la lluna, sou del sol espill brulant dotze estrelles del cel baixen per la front vos coronar, lo blau cel vos enmantella com dosér dʼimmes tresor: De Canòlich etc...

Si ʻl terrer la pluja anyora y ʻl cel la rebutja dar, al menys hù de cada casa per lograrla vé aqui dalt; may per may se nʼentornaren sens remey á son condol: De Canòlich etc...

Sempre y cuant los fills de Loria pel mon resten escampats, com á Mare á vos acuden en llurs penes y treballs; de retorn a ses families per cumplir pujen ses vots: De Canòlich etc...

V. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix.

De Civís, Hòs y Andorra ʻus venera ʻl vehinat, y en eix lloch de Bissisarri de sa gloria sou capdal; de tot viandant que ʻus resa ateneu ses peticions: De Canòlich etc...

Perqué may ningú nʼoblidi que ʻn vetllau desde assi dalt, Aixovall mostre un facsimil y altre la Font de Joans, abdós ab ses oratoris fan esment dʼaquest sant lloch: De Canòlich etc...

No volem mes sobirana que á Vos, Verge celestial, puig los fills dʼeixes montanyes no ʻn gaudiren dʼaltra may; siau sempre per nosaltres Reyna y Mare, estrella y port: De Canòlich etc...

Puig que soy la Protectora de Lauredia y ses contorns: De Canòlich Reyna santa ampareu vostres devots.

R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.

Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, perpetuamentis et corporis sanitate gaudere: et gloriosa beatae Mariae semper Virginis intercessione a praesenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. Amen

El Comú d’Andorra la Vella aposta pel ciclisme femení

17 dones van completar fins a 62 vegades el repte de pujar el Coll de la Comella en bicicleta, un desafiament plantejat pel Bici Lab Andorra amb motiu del Dia de la Dona. L’activitat, que va tenir lloc des del 8 al 31 de març, va ser molt exitosa segons el cònsol major de la parròquia de la capital, David Astrié, que va lliurar els mallots commemoratius a les respectives guanyadores.

Andreia Fernandes va ser la participant més destacada, en completar el trajecte que constava de 3,84 km de distància, 301 metres de desnivell positiu i prop d’un 8% de pendent, en 18 ocasions. Anna Tramuntana va ser la dona més ràpida en bicicleta, mentre que Betty Cachafeiro va aconseguir aquesta distinció però amb la bicicleta elèctrica.

Aquest repte es va emmarcar en l’exposició temporal ‘La dona i la bicicleta’, que remarca aquest mitjà de transport com un element facilitador de l’emancipació femenina.

Foto: Comú d’Andorra la Vella

Andorra Telecom redueix el consum energètic en un 24%

Andorra Telecom ha millorat l'eficiència energètica de la seva xarxa mòbil en adaptar la capacitat de la xarxa en funció dels usuaris connectats, reduint el consum energètic en un 24%. Aquesta iniciativa és part del compromís de la parapública de telecomunicacions amb la sostenibilitat, reduint el consum d'energia en les infraestructures sense comprometre la qualitat del servei.

Andorra disposa de cobertura mòbil 2G, 3G, 4G i 5G a gairebé tot el territori, oferint un servei de connexió i velocitat òptim. La millora en l'eficiència energètica s'ha aplicat principalment durant les hores nocturnes, quan la xarxa baixa la capacitat, tot i que segueix funcionant. Fins a l’estiu passat, les xarxes en qüestió consumien electricitat a raó de 97 KWH, però, des de l’aplicació de la nova mesura d’estalvi, aquest consum s’ha reduït fins als 73,5 KWH.

Foto: Andorra Telecom

18 padrins conrearan les parcel·les d’en Sucarana a Escaldes-Engordany

El Comú d’Escaldes-Engordany va sortejar els horts per a la gent gran de la parròquia, gràcies al suport de casa Sucarana, que ha cedit una vegada més les seves parcel·les perquè 18 padrins hi puguin conrear els terrenys, fomentar la socialització i l’activitat física.

Quim Dolsa, cònsol menor de la setena parròquia, no va amagar el seu agraïment envers Xavier Espot Miró, de casa Sucarana, per la cessió dels terrenys, mentre que aquest últim es va mostrar “encantat” de poder tirar endavant aquesta col·laboració que espera mantenir en el futur.

Foto: Comú d’Escaldes-Engordany

La Cambra impulsa una plataforma de treball temporal per a estudiants

Impuls Jove és un projecte impulsat per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) i Andorra Recerca + Innovació (ARI) per a facilitar l'accés dels joves al mercat laboral. La borsa de treball temporal s'adreça a joves d'entre 16 i 25 anys i, actualment, compta amb una base de 272 estudiants inscrits i 38 empreses registrades.

L'ús d'algoritmes d'intel·ligència artificial ajuda a seleccionar els candidats adequats per a cada oferta de treball. La iniciativa està complint amb l'objectiu d'oferir oportunitats als joves i també brinda als empresaris la possibilitat d'incorporar nous talents als seus projectes.

Les empreses interessades en publicar les seves ofertes de treball per a aquest estiu s’han de donar d’alta a través de www.impulsjove.ad o bé trucant al +376 809 292. Els joves que desitgin postular-se a una plaça laboral, ho podran fer a través de l’app Impuls Jove, disponible a iOS i Android.

Foto: Impuls Jove/App Store

Els esportistes andorrans vestiran nova pell

La ministra de Cultura i Esports en funcions, Sílvia Riva, juntament amb el secretari d’Estat d’Esports en funcions, Justo Ruiz, van presentar el nou disseny unificat i nacional per a la roba esportiva de carrer que portaran les federacions i el Comitè Olímpic Andorrà (COA) en representació d'Andorra. L'objectiu era crear una marca unificada que representi l'esport del país i faciliti el reconeixement del Principat a través de la roba esportiva.

El disseny ha estat escollit per les mateixes federacions del país i ha estat elaborat per l'empresa MS Sport, guanyadora del concurs públic. El nou disseny desconstrueix la bandera d'Andorra i logotip del COA per generar una nova imatge minimalista que evoca les flames olímpiques. La gamma de colors és un to blau fort i visible que contrasta amb un gris de tonalitat freda inspirada en les muntanyes vestides d'hivern.

Foto: SFGA/JAViladot

5a posició per al biker Adrià Regada al Campionat de França

Entre els dies 8 i 9 d’abril, va tenir lloc a Marsella, la Coupe de France VTT SKF XCO, un circuit de 320 metres de desnivell i uns 5 quilòmetres de traçat, amb un desnivell acumulat positiu d’aproximadament 1200 metres. En la categoria Junior, Adrià Regada es va fer amb la 5a posició del Campionat de França, mentre que Roger Turner la 27a.

Des de la federació de Ciclisme s’estan fent actuacions en l’àmbit europeu, amb molts bons resultats, amb l’objectiu de preparar per als mundials a l’equip de cross-country JORMA BIKE.

Foto: JORMA BIKE

Frank Mourey: Director de la galeria, anima els artistes a compartir la seva passió i deixar la seva empremta al món.

ook

Aquest mes ja es comença a veure com arriba l'entretemps al Principat. Un dels avantatges d'aquest període de l'any és poder combinar sense límits la nostra roba, ja que en època de canvi d'armari, hi conviuen tant jerseis gruixuts com vestits d'estiu. Els looks d'aquest mes estan formats per peces clàssiques de fons d'armari, com per exemple les camises blanques. També és moment de treure les gavardines, per lluir-les tant amb vestits de flors com amb un outfit més hivernal. L'efecte pell continua sent una constant aquesta temporada, amb un total look negre no hi ha marge d'error. Els colors clàssics com ara el gris o el negre es poden combinar amb altres de més vius com el morat o el rosa, i fins i tot amb colors fluors, i així aconseguir sortir d'un look més clàssic, per convertir-lo en atrevit. Tot i el que més triomfa aquesta temporada de primavera/estiu és el total look de color beix. Els tons neutres són capaços d'adaptar-se a diferents estils en funció del patró de les peces i de com es combinin. El color beix, en qualsevol de les tonalitats, té la capacitat de sumar elegància a qualsevol estilisme. Per Elena Melgarejo.

de MAIG

Tal com parlàvem a la foto anterior, aquí també podem veure un total look de color pastel amb la noia de l'esquerra. Sabates beix, pantalons verds i camisa marró que es complementen amb una jaqueta beix amb estampats monocromàtics. Mentre que la noia de la dreta llueix un total look negre: sabates, vestit, jaqueta, bossa de mà i ulleres. El toc de color li dona l'estampat del vestit que es complementa a la perfecció amb el seu cabell pèl-roig.

Ens queda clar que el total beix és una opció elegant i versàtil per a qualsevol ocasió. La noia de la dreta, per afegir una mica de textura i dimensió al look, juga amb diferents teixits i materials: pantaló de pinça, cotó, llana... El noi també aposta per un pantaló beix, tot i que ho combina amb una jaqueta negra. Mentre que la noia de l’esquerra vesteix amb uns pantalons amples animal print i un fulard de les mateixes tonalitats.

En aquesta fotografia observem diferents propostes on el denominador comú són els colors clars. El color beix és una tonalitat atemporal i versàtil que s'adapta a tota mena de roba, accessoris, cossos i edats. Veiem com els colors clars es poden combinar amb diferents tonalitats. Les noies porten pantalons més clars, mentre que la part de dalt és més fosca, creant un contrast subtil. Mentre que el noi jove, ho llueix al contrari.

El look total black sempre és un encert, fins i tot pels més petits de la casa! El toc de color li aporta el clauer del drac que porta a la motxilla i les sabates Converse de plataforma grisa. La noia també opta per un look total black on el color li aporta el jersei de ratlles blanc trencat i la jaqueta del mateix color. Si ens fixem en el noi més jove, vesteix amb unes sabates esportives blanques, una tendència totalment a l’alça.

Pel que fa a la noia, tornem a veure un look completament de colors clars on el que més destaca és la bossa de mà de color or brillant. Mentre que el noi, també opta per un total look, però en aquesta ocasió blau. Aquest color té una gamma cromàtica molt àmplia que permet jugar amb tota mena de blaus: texans, camisa blava i jaqueta blau marí.

Els vestits són una peça imprescindible a l'armari de qualsevol dona, tingui l'edat que tingui. Són còmodes, amb estil, senten bé i combinen amb tot. Els vestits es poden portar amb tota mena de sandàlies durant els mesos més calorosos, o amb botins i botes durant l'hivern, però, sens dubte, una de les combinacions que més arrasa al street style urbà és la de combinar-los amb sabatilles, una fórmula infal·lible, tot terreny i versàtil i apta per a tots els públics.

Abans hem vist un total look blau en home i en aquesta fotografia el veiem a una noia. La jove de l’esquerra vesteix un conjunt de jersei i faldilla color blau cel i ho combina amb bossa de mà del mateix color. Mentrestant la dona de l’esquerra opta pels colors fúcsia que tant estan triomfant aquesta temporada i ho combina amb colors rosa i blancs, creant un ambient sofisticat i femení.

Els vestits romàntics estampats són una aposta segura per un look de deu! A més, és l'oportunitat ideal per començar a portar-los sense acomiadar-nos encara de les botes, què tant afecte els hem agafat durant l'hivern. El vestit amb botes cowboy és una composició molt fantàstica, ja que allarga les cames i estilitza el cos.

En aquesta fotografia apreciem el look d’entretemps bàsic per excel·lència: americana i texans. Una combinació còmoda, a temporal, sofisticada i un èxit assegurat. Les dues noies ho combinen amb una samarreta/camisa blanca, l’eterna peça de fons d’armari que comença a tenir protagonisme quan arriba la primavera.

Naturalitat per sobre de tot. A l’esquerra un total negre amb una brusa que combina a la perfecció amb les sabates beix. I a la dreta uns pantalons de tub marró amb una jaqueta a ratlles d’estil vintage.

Un dels uniformes que no passa mai de moda, sigui a la tardor o a la primavera, és el vestit negre amb botes altres. Elegant, clàssic i sobri, aquesta peça és, no només un comodí, també un llenç en el blanc on crear looks, jugant amb els accessoris.

Els pantalons platejats van ser una peça que va captivar als amants de la moda el 2022, per la seva versatilitat, glamur i sofisticació. Aquesta peça de caràcter joia, tot i que ara ha pres especial rellevància, no sol fallar mai en cap temporada hivernal des de fa, almenys, cinc anys.

Les faldilles midi animal print mai passen de moda, i és que es poden combinar pràcticament amb tot. A més, sens dubte, els accessoris són una part fonamental del seu outfit. Els collarets llargs són superelegants i ideals per estilitzar la figura, amb ells aconseguim fer que el look es potenciï al màxim i ens veiem molt més femenines.

El clàssic mai falla. Amb la seva elegància, l’estilisme monocromàtic és una de les millors opcions tots els armaris, ja sigui tant de dones com d’homes. Així i tot, malgrat que és un color molt fàcil de combinar, com dicten les seves qualitats, la versió total look és la gran preferida, ja que afavoreix i estilitza a totes les persones.

El comú denominador d’aquesta fotografia és que tres de les quatre noies que hi surten porten un fulard. Aquest complement és tendència quan s’apropa l’entretemps. Hi ha molts tipus de fulards i moltes maneres de posar-los. Si ens fixem en la noia rossa de cabell llarg, llueix un de seda al voltant del coll, una opció elegant, sofisticada i a la vegada li aporta un toc luxós.

És oficial, el taronja és el color de l'estiu. Energètic, vibrant i apte per a qualsevol look, és un color que domina completament l'escena fashionista: a l'street style, és viral a Instagram i essencial en botigues de luxe i firmes assequibles, el seu regnat és un fet i així es veu en aquesta fotografia, on les dues noies llueixen a la perfecció aquest color que no deixa indiferent a ningú.

Les gavardines no són només per als nois, aquest estil masculí ha arribat per quedar-se als armaris femenins. Originalment, les gavardines eren un abric militar per a home, més concretament, per als soldats. La seva tela de cotó duradora i resistent a l'aigua era capaç de protegirlos de les inclemències del temps. Avui dia, la gavardina és la combinació perfecta entre la practicitat i l'elegància, especialment com a abric de transició a l'estiu.

Ens tornem a trobar davant d’un total look negre. En aquesta ocasió, ella llueix uns pantalons amples i una jaqueta de cuir. El punt de color li dona la samarreta interior i la bossa de mà, amb uns colors fluors que destaquen per sobre de tot. El noi, també opta per una caçadora de cuir, mentre que ho combina amb una camisa blanca i uns texans, una opció casual i sport.

Les maxi faldilles són una peça clau per qualsevol ocasió. Tot un bàsic de fons d'armari, atemporal i elegant, capaç de lluitar contra qualsevol tendència passatgera. Amb els anys s'ha demostrat que les faldilles llargues són molt versàtils i es poden utilitzar, sigui per a esdeveniments d'etiqueta o per a looks de carrer.

Una americana vermella és una peça sorprenent que no falla mai. És perfecte per afegir un color atrevit al look, per fer-lo més modern i atractiu. Una blazer roja fa que qualsevol outfit es vegi elegant, fresc i amb seguretat, i a més si ho combines amb un total black, com la noia de la fotografia.

Novament, l'street style s'imposa a l'hora d'assistir a qualsevol esdeveniment. En la fotografia destaquen els looks casual amb jeans i americana. Tot i el que més crida l'atenció, són les faldilles, les dues estampades, però una llarga i l'altre mini. Excel·lent elecció per passar una vetllada còmoda, però afavorida.

Uns outfits que no passen mai de moda. A l’esquerra uns pantalons de tub negres que els combina amb una samarreta beix i una jaqueta de cuir del mateix color, que es complementen a la perfecció amb les sabates i la bossa de mà. Mentre que a la dreta, tornem a tenir un total black, aquesta vegada amb unes mitges tupines i un vestit amb estampat floral que conjuguen a la perfecció amb el vermell de l’abric.

A l’esquerra, look esport amb texans, vambes blanques, i per donar-li el toc, un jersei blau amb brilli-brilli. Còmode, fresc i per a tota mena d’ocasions. A la dreta, pantalons de tub brillants combinats amb una brusa negra i decoracions de punt, molt elegant! En els dos looks el que més destaca són els fulards.

Els estampats i els vestits gairebé sempre van agafats de la mà! Com ja sabem, els vestits són una peça clau que no pot faltar en cap armari, ja que funcionen per qualsevol esdeveniment i podem crear looks de qualsevol estil: casuals, elegants, esportius, bohemis... Tot és qüestió de tenir un closet amb roba atemporal i variada. Una opció de 10 per qualsevol mena de cos.

L’Street Style al poder! Aquesta parella llueix un estil molt actual, on impera la comoditat per sobre d’altres estridències. Això sí, han tingut molta cura d’harmonitzar la seva gamma cromàtica, perquè el resultat sigui molt equilibrat.

Estils molt diferenciats els que veiem en les protagonistes de la imatge, on predomina el Casual. La moda casual es caracteritza per looks còmodes, funcionals i pràctics. Un tipus d’estil relaxat, però alhora modern. La roba casual és immillorable per al dia a dia i es pot adaptar perfectament a tota mena de situacions i esdeveniments.

Fantàstica promoció a Aravell Golf

Cases adossades amb parcel·les des de 320 m2 i construcció de 209 m2, des de 595,000 €. Entrega desembre 2022. Últimes 2 unitats disponibles de la 1a fase.

Xalets unifamiliars espectaculars d’una planta amb parcel·les des de 850 m2 i construcció de 180 m2, des de 595.000 €. Claus en mà.

Exceptional Properties. Exclusive Locations.

LUCAS FOX ANDORRA

Carrer de la Unió, 9

Escaldes-Engordany, Andorra

T: +376 775 077

E: andorra@lucasfox.com

www.lucasfox.com

TENDÈNCIAVersàtil

Aquesta temporada, les flors són el punt focal de molts dissenys de roba. Les flors es veuen en diverses formes i grandàries, i estan en totes les peces, des de les camisetes fins a les faldilles, vestits i pantalons. Un dels avantatges d’aquesta tendència és la seva versatilitat. Es pot portar en qualsevol ocasió, sigui una reunió informal o una festa formal. Per als qui volen incorporar aquesta tendència de moda al seu armari, hi ha moltes maneres de fer-ho. Es pot optar per una peça de roba amb un estampat de flors, com una camiseta o una faldilla, o bé es pot portar un vestit completament amb estampat de flors. També es poden combinar amb altres colors, com ara el blanc, el negre, el rosa i el verd, per a crear un look modern i fresc. Així que, si vols afegir una mica de frescor i vitalitat al teu armari aquesta temporada, no dubtis a incorporar l'estampat de flors.

Per Emma Roch

Vestit estampat curt d’ANIYE BY. Això i molt més ho trobaràs a BESPOKE CLOSET ANDORRA.

Pantalons estampats Flared Dana d’ANIYE BY. Ho trobaràs a BESPOKE CLOSET ANDORRA.

Vestit Bustier Dress Kor d’Aniye By. BESPOKE CLOSET ANDORRA.

Vestit Flowin Floral de PINKO. BESPOKE CLOSET ANDORRA.

Blazer setinada de LEFTIES.

La tendència més vibrant

Els colors neó són una tendència que està agafant molta força en la moda. Aquesta tendència es basa en l'ús de colors brillants, vívids i saturats, que són perfectes per a aquelles que volen destacar i fer una declaració de moda audaç. Aquesta tendència està tenint una gran demanda en la moda actual. Aquests colors són perfectes per a la temporada de primavera, ja que transmeten una sensació de frescor i naturalesa. Es poden utilitzar en peces de roba com ara pantalons o faldilles, o bé en accessoris com ara bosses o mocadors.

Per Emma Roch

La nova col·lecció de makeup de CHIARA FERRAGNI vibra més que mai amb totes les tonalitats fluor!

Un dels models més refrescants de la col·lecció de Mykita aposta pel tot al taronja. Si no s'atreveix amb tant de color, també està disponible en tons més suaus, com ara nude i grisenc.

Armilla de punt, de Cos i faldilla de pell color marró, d'Isabel Marant.

Rubí Blazer de U do it.

Heliodoro Blazer de U do it.

Atreveix-te a sentir-te segura i sexy amb els banyadors o biquinis de Lelis Lingerie

Talles que van des de la 36 a la 54 (XS-XXL)

Tot el que trobaràs a Lelis Lingerie està confeccionat a Brasil

POLKADots

Els pics són un dels estampats més alegres i despreocupats per portar aquesta primavera-estiu. Coneguts a la indústria com 'polka dots', no hi ha temporada en què no estiguin presents en peces com ara vestits, camises, faldilles i fins i tot sabates. La seva versatilitat a l'hora de combinar-los i el punt extravertit que desprenen el converteixen en un dels estampats que mai no passa de moda. I durant aquesta temporada, sobretot després de la Setmana Santa, agafen encara més protagonisme.

Per Emma Roch

APRÈN A COMBINAR-HO!

Aposta pel vermell

Vestit d’invitada, de CHERUBINA.

Pantaló Lyn, de BRUNA.

Sandàlies Roman Stud de pell de vedell, de VALENTINO. Bossa Locó, de VALENTINO.

Vestit de pics de POLO RALPH LAUREN.

TOTAL DENIM

Anell d'or groc de 18 qt amb element ovalat i diamants, de Siviglia Marco Bicego. THE EMBASSY ANDORRA

Arracades d'or groc de 18 qt amb ganxo pavé de diamants amb element ovalat de Siviglia Marco Bicego. THE EMBASSY ANDORRA

La tendència total denim està de tornada aquest any amb una nova versió més elegant i sofisticada. Aquesta tendència es caracteritza per fer servir teixit de tela vaquera des del cap als peus, creant un look monocromàtic i impactant. Tot i que en el passat s'associava a un estil més informal i juvenil, avui en dia es pot portar aquesta tendència de manera més elegant i adaptada a diferents estils. La tendència total denim continua sent una opció popular per aquells que busquen un look atrevit i d'impacte visual. Tanmateix, avui en dia es pot portar de manera més sofisticada i adaptada a diferents estils. Amb les opcions disponibles al mercat, segur que trobaràs l'opció perfecta per a tu.

Per Emma Roch

De tir (molt) baix. Bally

'Jeggings full lenght'. Trussardi

Pantalons texans 'mom fit'. Tory Burch

Pantalons trencats. Rokh

Brusa blanca de Likeanna. SASTRERIA SPORT ANDORRA.

Sandàlia Brionia High amb daurat clar, de Geox. SASTRERIA SPORT ANDORRA.

Aigua de colònia SANTORINI SUNRISE d’Escada. PERFUMERIES JÚLIA ANDORRA.

Estil by SASTRERIA SPORT

Aquesta temporada de primavera-estiu ve carregada de tendències de moda per a homes que busquen estar a l'última. Des dels estampats florals fins als colors vibrants i els teixits lleugers.

Per Emma Roch

Les camises amb estampats florals en colors brillants i vibrants són una opció perfecta per a un look fresc i juvenil. A més, els colors vius i saturats són una tendència important per a la primavera i l'estiu. Des de tocs de color a les samarretes, pantalons i accessoris, fins a roba totalment saturada de color, la clau és atrevir-se a jugar amb les paletes de colors més impactants. No podem oblidar els teixits lleugers i transpirables com ara el lli, el cotó i la seda, que són ideals per mantenir-se còmode i fresc durant els mesos més calorosos. El més rellevant és experimentar amb els diferents estils i textures per trobar el look que més s'adeqüi a la personalitat i el gust de cadascú. Aquí teniu algunes de les tendències més candents per a aquesta temporada, però podreu trobar això i molt més a SASTRERIA SPORT ANDORRA.

Camisa business New Kent, regular i de màniga llarga. De Seidensticker.

Pantalons ChinoMadison en color blau, de M.E.N.S.

Pantalons Chino-Madison de color granate, de M.E.N.S

Camisa blanca de cotó pur, de DIGEL.

Sneakers spherica actif. Esportiva d'home tecnològica que ofereix el màxim confort i un amortiment elevat. GEOX

Segur que has sentit a parlar de la importància de l’ús d’antioxidants dins la rutina facial i dels seus múltiples beneficis per a reparar l’oxidació a la qual la nostra pell està sotmesa. Sabries dir-me quins antioxidants són òptims per a tu?

Més enllà de la Vitamina C, el món de la cosmètica ens ofereix múltiples opcions. Compartim amb tu els que més ens agraden pels seus beneficis.

Per Dermandtek

NIACINAMIDA

Aquest antioxidant és un derivat de la vitamina B (niacina) i la seva principal característica és la capacitat que té per a eliminar els radicals lliures protegint les cèl·lules i, per tant, pal·liant el dany que produeix la radiació ultraviolada.

ÀCID AZELAIC

Una de les propietats que presenta l’àcid azelaic és la seva capacitat antioxidant, però, a més a més, presenta efectes antiinflamatoris (beneficiós per a pacients que presenten acne) i millora l’aspecte de cicatrius, melasma, rosàcia, etc.

VITAMINA E

Pel cas d’aquelles pells especialment sensibles o que estan deshidratades, la vitamina E és capaç de regenerar la pell reconstituint-la i fent que tingui un aspecte lluminós i elàstic.

RETINOL

El retinol deriva de la vitamina A, ja que estimula el procés de renovació cel·lular a causa de la capacitat que té d’arribar a les capes més profundes de la pell, generant col·lagen i elastina.

VITAMINA C

És, potser, l’antioxidant més conegut, que neutralitza els radicals lliures que causen estrès oxidatiu en la pell i provoquen el seu envelliment prematur. També és essencial per a la producció de col·lagen en les cèl·lules cutànies, que ajuda a mantenir l'estructura de la pell i a retardar els signes de l'envelliment.

Sabem que la seva combinació, juntament amb l’àcid hialurònic, potencia els seus efectes, aconseguint una pell amb un aspecte més lluminós, més hidratada i, conseqüentment, amb millor aspecte.

Però més enllà de la cosmètica, existeixen opcions de tractaments mèdics i de cabina que poden potenciar els seus efectes.

A Dermandtek et pots realitzar la seroteràpia de vitamina C, Un booster immunològic que millora el teu estat general. La seroteràpia és un tractament basat en l'aplicació intravenosa (en vena) de, en aquest cas vitamina C, que permet una millor absorció que si el féssim mitjançant l’alimentació i l’ús de

cosmètica, ja que permet absorbir el 99,9% dels seus beneficis, enfront del 5% per via oral.

Ofereix múltiples beneficis sistèmics i locals:

⏵ Augment d'energia corporal

⏵ Protecció contra l'envelliment cel·lular

⏵ Millora de les defenses de l'organisme

⏵ Millora de la circulació sanguínia, efectes antioxidants

⏵ Millora de la qualitat de la pell

⏵ Millora de qualitat de vida de pacients amb càncer

El tractament té una durada d’una hora fins a la seva total absorció. El/la pacient es troba reposant amb la infusió venosa (Vitamina C i sèrum fisiològic) que entrarà en el seu sistema de forma pausada. Recomanem fer-ho al voltant de 2-3 vegades a l’any, però sempre serà necessari una visita mèdica amb un bon diagnòstic i saber quin és l’objectiu que es vol aconseguir.

Addicionalment, recomanem realitzar, a cada canvi d’estació, un tractament facial amb algun antioxidant que permeti donar al teu rostre més lluminositat i pal·liar l’efecte oxidatiu al qual ens veiem sotmesos constantment, especialment de l’estrès, la contaminació, el tabac i el dany solar.

Els tractaments en cabina Brightening o Il·luminador es realitzen seguint un protocol específic per aportar, en l’ordre necessari, el que la teva pell pot necessitar.

En realitzar una neteja profunda i exfoliació, s’aplica un sèrum amb una concentració de vitamina C que pot variar, entre el 6 i el 10%, per, posteriorment, aplicar una mascareta que deixarem actuar al voltant de 15-20 minuts. En retirar-la, amb una crema amb vitamina C, es durà a terme un massatge perquè els principis actius penetrin correctament i puguin ser absorbits per la pell. Si la pell presenta una reacció al tractament, posem la llum LED necessària per a restaurar l’equilibri d’aquesta.

Ara és un bon moment per iniciar un protocol antioxidant, el que més s’adapti a les teves necessitats o inquietuds, ja que preparem la pell abans de l’exposició solar, donat que la radiació solar UV serà un dels principals enemics, en època estival, i pot causar danys a la nostra pell.•

Més de 18 anys posant color als teus espais

Qualitat que fa la diferència

Pintura i l’envernissat, com ara façanes, interiors, edificis i pisos, entre d’altres Col·locació i manteniment de parquet

MICROPIGMENTACIÓ FACIAL RESULTAT 100% NATURAL

LES TEVES PESTANYES

SÓN ESCASSES?

Vine a conèixer el nostre tractament estrella!

Gràcies a el “Lash liner” (el famós tractament entre pestanyes)

Les pestanyes es veuen més plenes, donant més suavitat i expressió a la mirada.

El resultat sempre serà elegant i ultra natural, per això és un dels meus preferits

666

Per Emma Roch

La dissenyadora francesa Isabel Marant va presentar a la Setmana de la Moda de París la seva nova col·lecció per a la temporada vinent tardor-hivern 2023/2024. La desfilada es va desenvolupar sota una ambientació molt xic, pròpia de la dissenyadora, i va tenir lloc al Palais Royal de la ciutat de la moda per excel·lència i amb l'acompanyament musical de la banda de rock alternatiu nord-americà Blonde Redhead. La reina del despreocupat estil parís xic, Isabel Marant, es va presentar a la setmana de la moda de París amb una col·lecció d'hivern que, com no podia ser d'una altra manera, li va brindar tribut al volum, i és que només amb les jaquetes bomber, els suèters de punt extragrans, els pantalons amples i les jaquetes vaqueres en talla oversize, va demostrar que la comoditat continuarà imperant a l'armari.

L'esència d'Isabel Marant es va veure reflectida a cadascuna de les peces de vestir la seva pròpia personalitat, que és fàcilment reconeguda. Entre totes les seves propostes destaca el joc de contrastos al qual ens té acostumats, amb vestits minis ajustats combinats amb jaquetes oversize, vestits de punt i estampats, conjunts denims amb jeans estil cargo, bombers, suèters que tenen la funció de vestits, pantalons metal·litzats... una infinitat de peces que veurem pròximament pels carrers de tot el món. Marant és experta en crear peces atemporals que no passen de moda i que els seus consumidors poden utilitzar durant anys. Tonalitats beix creen una col·lecció sexy i elegant al mateix temps. Les botes slouchy, exageradament altes, van ser la peça clau de la desfilada.•

per a l’estiu Prepara la pell

Com fer servir bé un autobronzejador, quins són els millors del mercat (fins i tot per a les que tenen la pell més blanca i reactiva) i quins trucs posen en marxa les expertes perquè quedi com si realment t'hagués bronzejat el sol.

Per Emma Roch

Amb l'arribada de l'estiu, molts busquen una pell bonica i saludable per aconseguir un aspecte radiant durant la temporada de calor.

Cada vegada que ens acostem al bon temps i ens disposem a lluir les primeres faldilles, pantalons o vestits curts, que mostren una mica més de pell, som molts els que comencem a pensar en com estem de blancs i quant ens costa d'agafar el sol fins i tot en ple estiu.

Trucs d'experts per no deixar-te taques amb l'autobronzejador

Per com és d'afavoridor tenir un to de pell torrat natural, cada vegada són més les marques que s'han llançat a cobrir aquesta necessitat amb productes que ens donin una empenta i potenciïn el bronzejat.

I això és una bona opció, ja que exposar-se al sol, sense la protecció adequada, pot tenir efectes nocius per a la salut de la pell, com ara cremades solars i el risc de patir càncer de pell. Afortunadament, hi ha altres opcions per obtenir un bronzejat saludable sense exposar-se al sol directament, com ara els autobronzejadors.

La pell és l'òrgan més gran del cos i, per tant, és important mantenir-la en bones condicions. Durant l'estiu, la pell és més propensa a patir els efectes del sol, com ara cremades solars, pell seca i envelliment prematur. Per aquest motiu, és crucial seguir una rutina de bellesa, que inclogui la protecció solar adequada i una hidratació regular, per mantenir la pell en bones condicions durant tot l'estiu.

Perquè l'autobronzejador no us deixi taques, apliqueu el producte de forma lleugera i esteneu-lo amb toquets en forma ascendent i circular, fins i tot ajudant-vos d'una esponja de maquillatge.

No us oblideu de zones com ara la part superior dels peus, les clavícules, l'os de la galta o l'arc de Cupido per destacar el vostre bronzejat.

El sol és una font natural de vitamina D, que ajuda a mantenir ossos i músculs forts. No obstant això, exposar-se al sol sense protecció pot tenir efectes nocius per a la salut de la pell, com ara cremades solars i el risc de patir càncer de pell. Per protegir la pell del sol, és important fer servir protector solar amb un factor de protecció solar (FPS) adequat. Els experts recomanen utilitzar un FPS de 50 o més per protegir la pell dels raigs UVB i UVA.

Si vols aconseguir un bronzejat saludable, sense exposar-te al sol directament, els autobronzejadors poden ser una opció ideal per a tu, ja que són productes de bellesa que contenen un ingredient anomenat hidroxicetona (DHA), que reacciona amb la capa superior de la pell per crear una aparença bronzejada.

A l'hora de triar un autobronzejador, s'ha d'escollir un producte que sigui adequat per al teu tipus de pell i que no provoqui irritacions. S'han de seguir les instruccions del fabricant per obtenir el millor resultat possible i assegurar-te que l'aparença bronzejada sigui uniforme i natural.

Carla, apassionada per aprendre i descobrir, viatjant per tot el món

Amb el nostre Bachelor, forma’t en administració i direcció d’empreses hoteleres i turístiques

internacionals

#experienciavatel

T'ho expliquem tot sobre el

cupping

Altres famoses com Kim Kardashian o Jennifer Aniston també han recorregut a aquesta tècnica en què s'utilitzen ventoses.

Per Emma Roch

La teràpia de cupping és una tècnica antiga que ha guanyat popularitat en els últims anys, especialment en el món de l'esport i la salut holística. Consisteix a col·locar ventoses a la pell per crear una succió que estimula el flux sanguini i ajuda a relaxar els músculs.

El cupping es practica des de fa segles a països com ara la Xina, l'Índia i Egipte, i s'utilitzava per tractar molts tipus de malalties, des de problemes respiratoris fins a dolors musculars. El mètode tradicional implicava l'ús de ventoses de vidre, que es col·locaven sobre la pell i s'escalfaven amb una flama per a crear el buit que provocava la succió. Avui en dia, la tècnica s'ha modernitzat i es pot realitzar amb ventoses de diferents materials i mètodes d'aplicació.

Com es fa?

Els experts que fan aquesta tècnica se serveixen d'una mena de copa o got que pot ser de diferents materials, ja que la seva fabricació ha anat variant en funció de la zona i l'època. Avui dia és més comú que es faci amb materials com ara el vidre o plàstic, però tradicionalment es feia servir bambú, argila, bronze, entre d'altres.

Els defensors del cupping afirmen que ajuda a alleujar el dolor muscular, a millorar la circulació sanguínia i a promoure la

relaxació. A més, alguns diuen que pot ajudar a millorar l'aparença de la pell, a disminuir la cel·lulitis i a reduir l'estrès.

Tanmateix, no hi ha suficients evidències científiques per a afirmar que el cupping sigui efectiu per tractar determinades condicions o malalties. Si bé és cert que la succió pot provocar una millora en el flux sanguini i relaxar els músculs, no s'ha demostrat que tingui efectes significatius en la salut en general.

Apunta els beneficis del 'cupping':

⏵ Té un efecte estimulant.

⏵ Relaxa la musculatura.

⏵ Millora el drenatge limfàtic i sanguini.

⏵ Té un efecte analgèsic.

⏵ Elimina toxines.

⏵ Redueix la inflamació.

⏵ Poder anticel·lulític.

⏵ Alliberament miofascial.

⏵ Hiperèmia.

Com amb qualsevol teràpia alternativa, és important parlar amb un professional de la salut abans de provar el cupping. Algunes persones poden experimentar efectes secundaris, com ara dolor, hematomes o irritació de la pell.•

Coachella

Per Emma Roch

El Festival de Música i Arts de Coachella Valley va tornar amb força! L'esperada cita, que habitualment suposa nou dies de música, festa i diversió, va tornar per no decebre ningú. Com no podia ser d’una altra manera, les celebrities van tornar a ser fidels a l'esdeveniment i van recrear l'estil boho-chic que les caracteritza. Aquest festival ens va conquerir amb els seus estilismes beauty de

les Fashion Week internacionals i va preservar l’estil ètnic que tant ens agrada. Repassem alguns looks i analitzem quines han estat les claus per aconseguir un estilisme capil·lar a l'altura de Coachella i un maquillatge que no va desentonar gens. Idees que ens poden inspirar per donar vida a màgics i afavoridors estilismes aquesta primavera. Ens acompanyes?

Si vols ser la reina del festival, portar la cara plena de brillants és el camí més ràpid i efectiu. No n'hi ha prou amb highlighter, per molt potent que sigui. Malgrat tot, corres el risc que se t'enlairin i passis d'un maquillatge estel·lar a un de massa regulador.

Les tendències en terrasses per a l'estiu 2023 apunten a la cerca d'espais còmodes i acollidors que conviden a la relaxació i el gaudi de l'aire lliure. Els espais exteriors han esdevingut una extensió de la llar i és per això que cada cop més persones inverteixen a la decoració de les seves terrasses.

Per Emma Roch

Pel que fa als materials, el vímet, la fusta natural i el ferro forjat seran els protagonistes de la temporada. Aquests materials aporten un toc càlid i acollidor a l'ambient i són ideals per crear espais d'estil rústic o bohemi.

Els colors de moda per a la temporada d'estiu seran, els tons pastel, especialment els tons rosa, blau i verd clar. Aquests colors suaus creen un ambient relaxat i fresc que convida a la desconnexió.

La il·luminació, les làmpades de peu i les garlandes de llums seran les opcions més populars. Aquestes làmpades aporten un tipus d’il·luminació suau i càlida, perfecta per a crear un ambient acollidor les nits d'estiu.

No podem oblidar-nos de la decoració, les plantes i les flors seran imprescindibles per a crear un ambient fresc i natural a la terrassa. Els testos penjadors seran una opció molt popular, ja que permeten aprofitar al màxim l'espai disponible.

Per acabar, la tendència en mobles per a terrasses serà la combinació de diferents estils i materials. Els mobles de fusta natural i vímet poden combinar-se amb peixos de ferro forjat per crear un ambient eclèctic i molt personal.

En conclusió, les tendències a les terrasses per a la temporada d'estiu 2023 se centren en la recerca d'espais còmodes i acollidors que conviden a la relaxació i al gaudi de l'aire lliure. Els materials naturals, els tons pastís, els llums de peu i les garlandes de llums, les plantes i flors, i la combinació de diferents estils i materials seran les claus per crear una terrassa d'ensomni aquesta temporada.

Ruralisme. La lluita per una vida millor

VANESA FREIXA RIBA

Ara llibres

‘Ruralisme’ és un llibre on es posa en relleu la importància del ruralisme com una de les opcions més intel·ligents de supervivència i adaptació al col·lapse que hi ha al món urbà, moltes vegades vinculat amb la modernitat i el benestar. Es tracta d'una obra feta per l'activista Freixa Riba, qui des de fa uns anys va establir-se amb la família i un ramat d'ovelles en una borda centenària al Pallars Sobirà. Amb Ruralisme, la voluntat de l'escriptora és despertar consciències i posar-les en acció.

El Pirineu oblidat.

Memòries de llum

KIM CASTELLS | ALBERT VILLARÓ

Brau

Amb imatges de Kim Castells, expert en fotografia documental, ‘El Pirineu oblidat’ és un llibre fotogràfic que recull testimonis d’una arquitectura i petjada humana, que amb el pas del temps van anar desapareixent, a través d’un centenar d’imatges. L’obra retrata algunes realitats que ja no hi són, com ara cases pairals o masies, entre altres indrets, a causa de la transformació del mateix paisatge. En aquest cas, la fotografia es complementa amb un text d’Albert Villaró.

On és la Frida Kahlo?

INGELA P. ARRHENIUS

Editorial Estrella Polar

On és la Frida Kahlo?, forma part de la col·lecció llibres amb textures llançats per l’editorial Estrella Polar. A través d’aquest llibre els infants podran descobrir una de les pintores mexicanes més importants de tots els temps, Frida Kahlo. El format en cartró amb el qual està fet fa que sigui més resistent i que les solapes de teles que l’acompanyen facilitin el desenvolupament sensorial dels infants. Ingela P Arrhenius és l’encarregada de posar color a cadascuna de les il·lustracions que apareixen en l’obra.

Tot Messi i més

Edició ampliada i actualitzada

JORDI PUNTÍ

Editorial Empúries

El llibre, traduït a onze llengües quan es va publicar allà pel 2018, s’ha ampliat amb informació actualitzada sobre l’astre del futbol, Lionel Messi, amb dades aconseguides per l’escriptor, articulista i traductor, Jordi Puntí. El volum compta amb un apartat especial sobre el Mundial de Qatar i altres capítols on es detallen algunes de les claus de la seva sortida del Barça.

Barrero Juli

LLANÇA NOVA CANÇÓ

Sota el títol “Cercles imperfectes”, el cantautor i compositor andorrà va presentar el seu nou single, un avanç del futur àlbum ‘Sòlid’, que es publicarà de cara a l’any vinent. Aquest mes hem tingut el plaer de parlar amb el Juli que ens ha explicat alguns detalls d’aquest nou treball musical.

Has llançat “Cercles imperfectes”, un single del qual has estat l’autor de la música i la lletra. Per què has escollit aquest títol, quina ha estat la teva font d’inspiració?

Era un tema que feia un temps que li estava donant voltes, però li faltava el detonador, aquell “click” que fa que tot lligui. I va ser veient un stream d’una amiga, que parla de literatura, i en la conversa que s’estava duent a terme va anomenar “Cercles imperfectes”, que també és el títol d’una novel·la amb el mateix nom. Aquest va ser el meu “click”, ja que un cercle que no és perfecte, no és un cercle. Estava treballant en aquesta cançó que volia que parlés d’una relació tòxica, d’aquell punt en el qual les forces centrífuga i centrípeta entren en una mena d’equilibri emocional entre dues persones.

Quant de temps t’ha portat donar-li forma a aquest tema?

Aquesta ha estat una peça lenta, feia algun temps (potser un parell de mesos), que tenia clar l’harmonia, els riff de guitarra, l’estructura i la melodia. Però no acabava de trobar la lletra que m’encaixés a la perfecció però, quan vaig trobar les paraules justes, la cosa es va accelerar.

El single ja es troba disponible a YouTube i ha tingut un munt de reproduccions... Quina ha estat la rebuda per part del públic, quines impressions has tingut fins ara?

Fins al moment, la rebuda ha estat bona i estic molt content de com estan funcionant els dos singles, ja que els “Lyrics vídeos” sempre tenen menys acceptació que els videoclips, i és cert que faig sempre millors números a YouTube que a Spotify. En directe, ja vaig posar una versió no definitiva, camuflada entre el repertori, per veure una mica com la rebia el públic. Però, ara serà quan realment passarà a ser una peça important dels concerts, ja que el públic ha tingut l’ocasió de conèixer-la,

com passa amb els temes que vaig publicar a “Líquid”. Òbviament, no és un tema “bailongo”, i qui l’escolta el gaudeix d’una manera més reposada que per exemple “Entre tu i jo”, “Il·lumina el meu món“, “Amb les mans a les butxaques” o “Tornarem a trobar-nos” que són cançons més agraïdes per a moure’s.

Més endavant presentaràs el single de manera oficial a l'Auditori Nacional?

Si tenen a bé de convidar-me a l’Auditori, evidentment, que hi aniré encantat! És la casa de la música d’Andorra, l’espai de les grans ocasions. Però, a Andorra tenim mil espais meravellosos i el públic sempre mereix que ho donem tot a l’escenari. És per això que ara mateix no et puc confirmar quin serà el primer escenari que sentirà “Cercles imperfectes”, en la seva versió definitiva, però sigui a l’auditori o al mig del carrer, suarem cadascuna de les notes per a aquells qui ens vinguin a sentir-me.

“Cercles imperfectes” és un avançament del disc Sòlid que es publicarà a finals d'aquest any o principis de l’any vinent. Què ens podries explicar sobre aquest àlbum? Com estàs treballant el projecte? Quantes persones estan implicades? Amb “Sòlid” estem repetint i reforçant allò que ens va funcionar a “Líquid”. Un primer canvi important és que estem donant molta importància a la producció. Amb “Líquid” hi havia una mica de pressa, la inexperiència ens va jugar a la contra a l’hora de programar el treball. Ara, ens prendrem el temps que calgui. Encara no tinc el setlist tancat i, malgrat que hi ha temes de sobres per a fer el treball, tant el Miquel (el productor) com jo, volem estar molt segurs que, cada pas que fem, millorarà el que vam fer en el primer treball. Per això, crec que en aquest afany, la paciència serà una gran aliada. •

Inaugurat l’octubre del 2022, el Restaurant Andrea és el resultat de la passió i la il·lusió que l’Andreia Antunes ha dipositat en la cuina. Ubicat al cèntric carrer massanenc Costes de Teixidó, l’establiment és una oda a la gastronomia de proximitat i als arrossos, tot i que també destaca pels seus peixos i mariscos, la carn a la brasa i els deliciosos ‘chuletones’ de vaca vella.

D’origen portuguès, l’Andreia Antunes va trobar a Andorra el bressol de tots els seus somnis. El Principat, petit, però amb prou espai per a tothom, es va convertir en un lloc ideal en el qual ha pogut constituir la seva família i emprendre una nova aventura en el món gastronòmic. El Restaurant Andrea, a La Massana, és llavors un projecte engrescador amb el qual aquesta dona lusitana i enamorada dels Pirineus vol captivar els paladars d’andorrans i residents, però també de la gran quantitat de visitants atrets per les nostres muntanyes.

Sentir-se còmode

i a gust és una tasca molt senzilla al Restaurant Andrea, ja que l’ambient és acollidor i gratificant, en un perfecte equilibri entre el modern i el tradicional que també es veu reflectit en el seu estil culinari i en la carta del local.

Si bé la gastronomia de proximitat i els arrossos són la punta de llança d’aquest restaurant amb encant, el xef Carlos Martí convida el comensal a deixar-se mimar per altres creacions com ara el tataki de tonyina fresca o l’aperitiu d’escuma d’alvocat i torrada de mousse d’anxova, plats que, per si mateixos, són capaços de fer-nos recordar la noblesa del mar. I, precisament, quan es tracta dels productes

més exquisits del mar, l’Andrea ens obre la porta a descobrir els millors arrossos de llamàntol blau, així com el de popets, gambes blanques i cloïsses fines. Això sí, les paelles i els arrossos caldosos són una altra assignatura que ningú no pot deixar de cursar a aquest establiment massanenc.

No podem oblidar, però, les especialitats a la brasa o el ‘chuletón’ de vaca vella, aquests últims madurats durant 60 dies, que resulten un autèntic idil·li per als amants de la carn i, en definitiva, de la bona gastronomia. •

►

Fotos: Nelly Dedea

INGREDIENTS:

(per a 4 persones)

✽ 1 paleta de xai

✽ 1 ceba

✽ 1 porro

✽ 2 pastanagues

✽ 4 tomàquets

✽ 1 api

✽ Oli d'oliva

✽ Vi negre

✽ Sal i pebre

✽ All al gust

✽ Julivert

✽ Herbes aromàtiques al gust

Paleta de xai

pel xef Carlos Martí, del restaurant Andrea

ELABORACIÓ

1. Primerament, marina la paleta de xai amb herbes aromàtiques, all i julivert i una mica de vi negre. El període de marinat a la nevera ha de ser d’unes 12 hores aproximadament.

2. Seguidament, col·loca-la en una bossa d'envasar al buit de cocció. Fica-la al forn de vapor, a 65 °C, durant aproximadament 12 hores.

3. Una vegada transcorregut aquest temps, treu la paleta de la bossa i reserva la salsa. Posteriorment, marca la paleta al forn, a 190 °C, durant uns 15 minuts.

4. Una vegada marcada la paleta, retira-la del forn i espera que estigui una mica tèbia perquè puguis desossar-la.

5. Reserva la carn i, amb els ossos, prepara la salsa.

6. En una safata de forn, torra els ossos i una mica de verdures (ceba, porro, pastanaga, api).

7. Una vegada rosats, fica els ossos en una olla amb aigua i porta’ls a ebullició durant 1 hora aproximadament.

8. Quan el caldo hagi reduït, treu els ossos i tritura’ls. Després, passa’l pel ‘xino’ i lliga la salsa.

PER AL TIMBAL D’ARRÒS: INGREDIENTS:

✽ 1 tassa d’arròs rodó

✽ 30 g de ceba

✽ 30 de pastanaga

✽ 30 g de pebrot vermell

✽ 30 g de pebrot verd

✽ 30 g de carabassó

✽ 30 g de favetes baby

✽ 30 g de pèsols

✽ Oli d’oliva

✽ Caldo vegetal

ELABORACIÓ

1. Talla la verdura molt finament i sofregeix-la. Un cop sofregida, hi afegeixes l'arròs i sofregeix-lo també.

2. Afegeixes una mica de vi blanc i el caldo vegetal fins a cobrir l’arròs.

3. Un cop s’ha absorbit gairebé tot el caldo, fica l’arròs al forn perquè s'acabi de coure i quedi ben sec.

EMPLATAT:

1. Amb un cèrcol inoxidable, fica la carn del xai desossada i la salsa per sobre.

2. Al costat, hi afegeixes un timbal d'arròs amb les verdures.

Treu el màxim rendiment de la teva cuina amb aquestes novetats

Cuinar és una tasca gairebé obligatòria per a la majoria de nosaltres, però per què no fer d’ella una activitat divertida, entretinguda i eficient amb aquests productes tecnològics?

La força i efectivitat d’un ninja

La fregidora d’aire Ninja Air Fryer v2 té una capacitat de 5,5 litres i utilitza tecnologia MAX CRISP, que ofereix 450 °C d’aire sobreescalfat i cuina els aliments fins a un 30% més ràpid que altres models. Això, combinat amb una cistella antiadherent i un revestiment de ceràmica, fa que la fregidora pugui cuinar fins a 1,35 kilograms de patates fregides o ales de pollastre, però aconseguint fins a un 75% menys de greix que els mètodes tradicionals. La Ninja Air Fryer v2 compta amb 7 programes de cocció, és fàcil de netejar i inclou un llibre de 20 receptes perquè puguis deixar anar la teva creativitat culinària.

La nevera intel·ligent

El refrigerador Samsung Energy Star French Door de 36” amb Smart Hub té més espai i més maneres d'organitzar-se. El nou model francès de 3 portes s’ha redissenyat amb un interior de 27 peus cúbics que resulta ideal per ficar-hi més aliments que mai i estalviarte, doncs, una quantitat de visites a la botiga. També té una calaixera de llargària completa per emmagatzemar amanides, begudes i molt més. Té una màquina de gel de gran capacitat i tecnologia de refrigeració envoltant que manté la circulació d’aire i una temperatura consistent en cada prestatge. Gaudeix també d’una pantalla interactiva, connectivitat Wi-Fi i Bluetooth.

Un microones all-in-one

El microones 7-in-1 de Toshiba ofereix una versatilitat mai vista en poder funcionar com a microones, com és d’esperar, però també com a fregidora, forn de convecció, rostidor, descongelador, torrador i funció per fer iogurt. També inclou una tecnologia de microones Inverter amb sensor intel·ligent, que ajusta la potència i temps de cocció per obtenir resultats uniformes. A més, la tecnologia de circulació de calor ràpida de 360° redueix la quantitat de greix utilitzat per obtenir preparacions més cruixents i daurades. El multimicroones també inclou una àmplia sèrie de programes preestablerts i ve amb un llibre de cuina amb 47 receptes.

El gegant dels robots de cuina

El robot de cuina multifuncional I-Companion Touch XL de Moulinex incorpora una pantalla tàctil de 4,3 polzades que t’ajudarà a preparar receptes casolanes fàcilment. Inclou instruccions i tutorials detallades, així com més de 1.300 receptes accessibles a través de l'aplicació Moulinex. Amb una capacitat de 3 litres, el processador de menjar és capaç de trossejar, preparar i cuinar infinitat de receptes per a dos, tres, quatre... i fins a 10 comensals!

UN PLUS D’INTEL·LIGÈNCIA

Es connecta al mòbil a través de WiFi

A més, el teu frigorífic us ajudarà a tenir hàbits saludables, amb informació nutricional i bons consells per saber com guardar els aliments i conservar-los millor.

ESPAI INFINIT, TECNOLOGIA INTEL·LIGENT I FINS I TOT VINOTECA INTEGRADA: ET CANVIARÀ LA VIDA Conservar els aliments millor i durant més temps i, alhora, comptar amb espai infinit al teu frigorífic XXL.

SISTEMA MULTIAIRFLOW refredament ràpid i homogeni a tots els nivells.

PER A AMANTS DELS VINS Espai per 17 ampolles de vi

❆ 320 kWh/ any

❆ Silenciós: 39 dB

❆ 572 Litres

❆ No Frost

❆ Calaixos extraïbles

PRESENTAT EL NOU PROJECTE D’AMPLIACIÓ I REFORMA DE LA

gossera oficial

Amb un pressupost de 450.000 euros, el projecte de millora podria estar acabat l’any vinent. La iniciativa va ser presentada per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat en funcions, Sílvia Calvó, juntament amb el secretari d’Estat en funcions, Marc Rossell, i el director del Departament d’Agricultura, Josep Casals.

La reforma té com a objectiu reforçar el benestar animal i donar resposta a les diverses demandes fetes per l’associació GosSOS, que actualment té la concessió del servei. Durant la presentació, la ministra Calvó va destacar que amb el projecte de millora, les instal·lacions de la gossera seran més modernes, funcionals, còmodes i accessibles a tothom.

El projecte, elaborat per Pascal Arquitectura i treballat de manera conjunta amb l’associació implicada en la gestió de la gossera, preveu la

creació d’un nou espai per a l’estança de gossos amb zones de repòs, pati individual per a cadascun d’ells, pati comunitari i zona de pas exterior per a visites. La millora permetrà disposar, en una segona fase, d’un nou espai d’esbarjo pels gossos, annex a les instal·lacions actuals de la gossera oficial.

Amb les reformes, el recinte podrà acollir 60 gossos, ja que es crearan 34 nous espais i es mantindran els 24 ja existent. Així s’incrementa en un 30%, la capacitat d’acollida de les instal·lacions, dels 42 cubicles disponibles actualment, fins a 58, 2 dels quals seran dobles.

La reforma compta amb una partida pressupostària de 450.000 euros i s’espera poder realitzar la licitació del projecte, de cara l’estiu, per tal que la renovació de la gossera sigui una realitat abans que finalitzi el 2023.•

Amb les reformes, el recinte podrà acollir 60 gossos

un conjunt rural per gaudir del silenci i la natura

A més de 800 metres d’altitud, al cor de Lleida, es troba Cal Soldat, un conjunt de cases rurals amb més de dos segles d’història, envoltades d’un entorn únic. Un lloc ideal per desconnectar de la rutina, fer una pausa i compartir amb la família, la parella o els amics.

Entorn privilegiat

Ubicat en una terra prodigiosa, el Pallars Jussà, on el paisatge, la natura i les muntanyes, juntament amb el patrimoni cultural i històric es combinen a la perfecció, el conjunt rural de Cal Soldat ofereix una estada única perquè els visitants tinguin un viatge assossegat i tranquil.

El paratge privilegiat sumat a les vinyes, les oliveres, la mel, els formatges, les carns i els embotits de la zona, ofereixen una gastronomia local molt atractiva i converteixen Cal Soldat en el punt de partida perfecte per descobrir els diferents atractius que hi ha al Prepirineu.

Cal Soldat, un petit poble de cases rurals

S'hi arriba per una carretera serpentina, des de la qual es pot descobrir el Castell i la Col·legiata de Santa Maria de Mur. El conjunt rural de Cal Soldat és un petit poble amb casa, apartaments, places i zones comunes. Tot i que, cada sector disposa de la seva pròpia personalitat pel que fa a decoració, confort i, sobretot, té magnífiques vistes a la vall. A més, estan equipats amb tot el necessari per gaudir d’un lloc especial amb infinites possibilitats.

Vistes panoràmiques i visita a l’Espai Museu

Des de la sala Mirador es poden apreciar les millors vistes panoràmiques de la Conca i del Montsec. També es pot obtenir informació sobre les diferents activitats disponibles, entre elles la visita a l'Espai Museu, un lloc per endinsar-se en l’emocionant història de Cal Soldat, a través d’objectes, documents i diferents espais.

Gastronomia i vinyes amb valor afegit

A més, els visitants podran tastar els vins i la gastronomia d’aquesta terra, gràcies als serveis de cafeteria i restaurant que disposa el conjunt rural. Tant la biblioteca com la sala de conferències serviran per conèixer l’ànima de Cal Soldat, mentre que la botiga del Celler, amb els seus productes, introduiran als viatgers a la sala degustació per acabar visitant els antics cellers.

Un lloc per gaudir de la natura i del silenci

En aquesta terra austera, amb un cel brillant, aire net i un microclima especial, Cal Soldat convida als visitants a viure una experiència on la natura és l’essència i on es pot gaudir del plaer d’asseure's en silenci i per què, no?, escoltar-se a un mateix. En definitiva, una terra per viure i ser visitada. •

HORÒSCOP

Aquest mes els astres conspiraran a favor teu i tindràs molta sort en tots els àmbits de la teva vida. La presència de Venus sota el teu signe reforçarà els teus desitjos de millorar tot el que estàs fent a escala professional. L’entrada d’importants ingressos al teu compte serà una de les més grans satisfaccions que rebràs durant aquest període.

En el mes del teu aniversari, Venus t’ajudarà a connectar una mica més amb el teu jo intern per trobar aquella resposta que estàs buscant, i, sobretot, afavorirà la comunicació amb el teu entorn. La influència de Mart, durant el mes de maig en el teu signe, t’impulsarà a afrontar nous reptes en l’àmbit laboral que, abans per por, havies deixat de banda.

La teva capacitat de persuasió i l’encant que irradiaràs al llarg de tot el mes seran la punta de llança per desenvolupar un nou projecte que t’arribarà de sobte i que t’omplirà de felicitat i orgull. Malgrat tot, abans de prendre una decisió, serà millor que llegeixis amb molta cura la lletra petita del contracte.

Maig serà un bon mes per reprendre alguns plans que havies deixat oblidats, així com per restablir relacions properes que, per qüestions de temps, les tenies una mica abandonades. Intenta no generar situacions que puguin acabar en conflicte, fuig de totes aquelles persones que no són una bona influència per a tu ni per a la teva vida.

Arriben moments de canvi. Júpiter ampliarà les teves oportunitats i aconseguiràs l’èxit que necessites per tirar endavant els teus projectes. Pren-te les coses amb molta calma i seriositat, perquè Venus et deixarà amb els sentiments a flor de pell. Reforça les teves defenses i no deixis de banda l’esport.

No et limitis al que et diguin i fes el que tu realment vulguis fer. Si subestimes els teus esforços, no arribaràs molt lluny. Esforça’t per obrir-te camí en el món professional i exalta totes les teves potencialitats, demostra’t a tu mateixa que s’hi pot.

La influència d’Urà t’obligarà a fer un gir en l’àmbit personal. És moment de reinventar-te, perquè la vida és quelcom més que feina. Desbloqueja el teu cap i comença a planejar noves activitats que t’ajudin a sentir-te millor, sense estrès. No descuidis a la teva parella, ja que continua sent un dels teus pilars més importants en aquest moment.

Maig serà un bon mes per escapar una mica de la teva rutina. Intenta trencar amb els mals hàbits i, si necessites ajuda, no dubtis a demanar-la, tens molta gent al teu costat que amb gust es posarà a la teva disposició. Aprofita la bona influència astral per atreure nous intercanvis comercials que milloraran a llarg termini les teves finances.

Les ganes de viure experiències estimulants i més atrevides t’impulsaran a fer un viatge amb una persona que potser mai hauries imaginat. Comença a planificar la teva pròxima destinació de vacances perquè durant la primavera i l’estiu gaudiràs d’aventures increïbles i en molt bona companyia.

Abans de fer qualsevol inversió serà necessari que meditis molt a fons com faràs per tornar aquests diners, sense que siguin una preocupació per a tu l’endemà. A vegades les presses no són bones conselleres i les teves expectatives no són compatibles amb la realitat. Per això, analitza tot i cadascú dels pros i dels contres.

Si no gestiones millor el teu temps lliure, després no et queixis si les coses no marxen com tu vols. Comença a definir quines són realment les teves prioritats en el teu dia a dia i no tinguis por de delegar les responsabilitats a tercers. Això és un bon exercici mental que t’ajudarà a reduir l’estrès que portes dels últims anys.

Venus exaltarà el teu poder de seducció i també de comunicació. Aprofita'ls al màxim per a millorar els vincles professionals i familiars. La fortuna també estarà del teu costat, per tant, aprofita per continuar estalviant i concretar aquell viatge en parella que vas planejant des de fa molt de temps.

Agenda

Un espai obert a tothom, especialment als que vulguin atansar-se al món de la literatura a través de l’art o a l’art a través de la literatura. Dimecres 10 de maig, a les 19.30 h, a la Biblioteca Comunal d'Escaldes-Engordany. Activitat gratuïta.

DISSABTE 13 DE MAIG

Concert d’Andoflora

IGNACIO RIBAS & AARÓN RIBAS

· Festival Internacional d'OrgueAnd 2023

DIMECRES 17 DE MAIG

CINECLUB:

'Riceboy sleeps', d'Anthony Shim, Canadà, 2022

Projecció de pel·lícula. Dimecres 17 de maig, a les 21 h, al Teatre Comunal, Andorra la Vella. Entrada 5 € ·

DIMECRES 10 DE MAIG

CINECLUB: ‘Close de Lukas Dhont’

Projecció de pel·lícula. Dimecres 10 de maig, a les 21, al Teatre Comunal d’Andorra la Vella. Entrada 5 €. Socis 3 €.

'La vida de les imatges a l'època de la seva hiperreproductibilitat digital'

Xerrada a càrrec de Susan Sontag. Dimecres 10 de maig, a les 19.30 h, al Centre Cultural La Llacuna, Andorra la Vella. Entrada gratuïta · Capacitat limitada.

A la llum del classicisme ibèric. Dissabte 13 de maig, a les 21.30 h, a l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, La Massana. Entrada gratuïta amb col·lecta.

Taller de música medieval

2a edició Jornades d’art romànic Canya als Museus. Taller de música medieval. Dissabte 13, a les 12 h, a l’Espai Columba, Andorra la Vella. Preu de l’activitat 6 € · Infants, entrada gratuïta. Poetes'.

Lluís Cartes · Cicle Poesia i cia. · Temporada 2023 Auditori Nacional d'Andorra

Club de lectura Liter'Art:

L’obra mestra desconeguda d’Honoré de Balzac

Dissabte 13 de maig, a les 19 h, a l’Auditori Nacional d'Andorra, Ordino. Entrada 5 € · 15% descompte amb el Carnet Jove.

DIJOUS 18 DE MAIG

'El bestiari romànic, lectiu moralis'

2a edició Jornades d’art romànic Xerrada a càrrec d'Alba Pampalona, his-

toriadora de l’art, que ens desvelarà alguns misteris relacionats amb les bèsties representades en obres del romànic. Dijous 18 de maig, a les 19 h, a l’Espai Columba, Andorra la Vella. Activitat gratuïta.

DIVENDRES 19 DE MAIG

Joan Dausà. 'Jo mai, mai. 10 anys'

Temporada 2023 Auditori Nacional d'Andorra

Al maig, pujarà a l’escenari de l’Auditori Nacional per primera vegada el cantant i compositor català Joan Dausà. Divendres

19 de maig, a les 21.30 h, a l’Auditori Nacional d'Andorra, Ordino. Entrada general

20 € · Seients VR (visió reduïda): 15 € · 15% amb el Carnet Jove.

DISSABTE 20 DE MAIG

Contes en portuguès

'O LEÃ E O CANGURU' i 'A

MANTA DO JOSÉ', per a infants de 5 a 10 anys. Dissabte 20 de maig, des de les 10 h a les 12.30 h, a la Biblioteca d'Ordino. Activitat gratuïta.

Agenda

Dissabtes d'Aigua

Passejada pel riu Madriu

MAIG

Dissabte 20 de maig, de 10.30 a 12.30 h, a l’Espai Caldes, Escaldes-Engordany. Preu de l’activitat: 3 €.

Visita teatralitzada

“FHASA, la llum de la seva llar” Amb motiu del Dia internacional dels museus, el MW Museu de l'Electricitat us convida a la visita teatralitzada "FHASA, la llum de la seva llar", a càrrec de Les Il·luminades (Cristina Pericas, Iris Orriols i Anna Mangot). Dissabte 20 de maig, de 19.30 h a 20.30 h, al MW Museu de l'Electricitat, Encamp. Activitat gratuïta. Places limitades. Reserva prèvia obligatòria.

Tallers d’art romànic per a infants

2a edició Jornades d’art romànic Taller per a famílies, a l'exterior de l'Espai Columba, en el qual pintaran a l'aire lliure diferents motius i sanefes romàniques. Dissabte 20 de maig, de 10 h a 14 h i de 15 h a 18 h, a l’Espai Columba, Andorra la Vella. Activitat gratuïta.

Marc Parrot i Eva Armisén. 'Tinc un paper' · Temporada 2023

Auditori Nacional d'Andorra

Al maig l’Auditori acollirà la proposta familiar ‘Tinc un paper’, un espectacle multidisciplinari en què teatre, música i pintura comparteixen escenari per explicar que a les arts escèniques hi ha molts artistes que hi treballen. Entrada adult 10 € · Infants, entrada gratuïta · 15% descompte amb el Carnet Jove.

Nascuts per llegir

Contacontes "En Pere peixet"

Dissabte 20 de maig, a les 11 h, al Museu Fàbrica Reig, Sant Julià de Lòria. Activitat gratuïta.

ESPECTACLE INFANTIL

LA GUILLA TEATRE: De Faula

Teatre i titelles, per a majors de 3 anys. Dissabte 20 de maig, a les 17 h i a les 18.30 h, al Teatre Comunal, Andorra la Vella. Adults 4 € · Infants, entrada gratuïta.

V Concurs Internacional Cambra Romànica

Audicions de les formacions inscrites al concurs. Del dissabte 20 de maig fins al diumenge 21 de maig, a l’Auditori del Palau de Gel d'Andorra, Canillo. Entrada lliure i gratuïta.

Enfira't 2023

Del dissabte 20 de maig fins al diumenge 21, pels carrers d'Encamp. Activitat gratuïta.

DIVENDRES 26 DE MAIG

TEMPS DE JARDÍ

Taller de creació de la capella de Canòlich amb porexpan

Taller per a infants a partir de 5 anys, acompanyats d’un adult. Durada: 120 minuts. Divendres 26 de maig, a les 17.30 h, al Jardí de la Biblioteca Comunal Universitària - Museu Fàbrica Reig, Sant Julià de Lòria. Activitat gratuïta i aforament limitat.

DISSABTE 27 DE MAIG

Taller 'Descobreix què hi ha darrere d'un sabó natural'

A càrrec de CAPRICHO DE LUNA. Dissabte 27 de maig, a les 11 h, al Museu

Casa Rull, La Massana. Preu del taller: 6€

CINECLUB: 'Los reyes del mundo', de Laura Mora, Colòmbia, 2022

Dimecres 31 de maig, a les 21 h, al Teatre Comunal, Andorra la Vella.

Entrada 5 € · Socis 3 €.

Nova Col·lecció Exterior