Això no funciona Què és l’economia? ARCADI OLIVERES
Direcció editorial: Miquel Osset Hernández Disseny editorial: Ana Varela
Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia, el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.
Primera edició: setembre 2011 © Arcadi Oliveres © Aquesta edició: Editorial Proteus c/ Rossinyol, 4 08445 Cànoves i Samalús www.editorialproteus.com Dipòsit legal: B-32353-2011 ISBN: 978-84-15047-56-8 Imprès a Espanya - Printed in Spain Romanyà Valls S. A. - Capellades
Introducció
El 16 de setembre de 2010, dins el marc de les activitats de la Setmana del Llibre en Català, vam voler des d’Editorial Proteus donar un pas més en la nostra voluntat d’apropar pensadors al món de l’escola. Després de l’èxit de l’experiència amb Francesc Torralba i el seu No passeu de llarg, ens semblava adient que el problema de la crisi econòmica justificava plenament que un bon coneixedor del problema amb capacitat didàctica més que sobrada fos la persona escollida per tractar el problema. I per això, ningú millor que l’Arcadi Oliveres. Arcadi Oliveres posseeix una trajectòria dins el món del pensament alternatiu contrastada i reconeguda. El seu compromís permanent amb causes reivindicatives de tot tipus (contra la 5
probresa, contra el model de globalització neoliberal, contra el comerç il·legal d’armament, en defensa dels Drets Humans, etc…) ha fet d’ell una figura pública, un referent inexcusable per a tots aquells i aquelles qui creuen fermament que «un altre món és possible». Possible, desitjable i necessari. Era la persona més adient per a posar el dit a la nafra de les raons de la crisi econòmica que pateix gran part de la població i per exposar-ho una forma clara, senzilla i comprensible per a qualsevol alumne d’escola. L’escola escollida fou Escaladei, de Cerdanyola del Vallès: un dels diversos municipis propers a Barcelona que havia patit la febre de l’especulació immobiliària al llarg dels anys anteriors. Els seus alumenes de primer i segon curs d’ESO havien de ser el seu públic receptor. I així va ser. Arcadi va aconseguir satisfer les expectatives: didàctica, claredat i contundència. I els alumnes també: atenció, preguntes intel·ligents i respecte. Encara mancava gairebé un any per a que el clam dels «indignats» esclatés als carrers. Aquesta absència de resposta popular es cons6
tatava a la darrera de les preguntes formulades a la xerrada i recollides ara en aquest llibre: «Per què la gent no es manifesta ni fa res per dir la seva opinió?». Un cop vist ara, retrospectivament, està clar que el clam ja hi era, però encara mancava una guspira per a fer-lo visible. Els alumnes d’Escaladei van poder comprendre de primera mà els fonaments essencials de l’activitat econòmica. D’una economia sana i d’una economia malalta. I van comprendre que, a diferència del que alguns semblen interessats en fer-nos creure, l’economia és una disciplina humana que depèn de decisions humanes concretes i no de forces invisibles o d’ens abstractes anomenats «mercats». Depèn de nosaltres que funcioni d’una o una altra manera. Per això, tal i com demanava l’Arcadi, no s’ha de perdre mai l’esperança. I aquesta es construeix dia rere dia, amb els petits gestos que trobem al nostre abast quotidià. Miquel Osset Editorial PROTEUS www.editorialproteus.com
7
Molt bona tarda a tothom. Gràcies per ser aquí. Gràcies també a l’Editorial Proteus, al Miquel Osset i a totes les persones que han fet el contacte per tal que jo fos avui aquí amb vosaltres. Durant una mitja hora intentaré explicar-vos aquesta idea: què és l’economia, com funciona, quins problemes hi ha… i després, com vosaltres sou gent preparada, em fareu algunes preguntes i jo miraré de respondre-les. Mireu, a mi en general no m’agrada allò que en un llibre s’anomenen «definicions». Però, en aquest cas sí voldria, encara que fos molt breument, definir l’economia. Perquè entenc que definint-la queden més clares les coses que us diré a continuació. 9
Què ens diu la major part de definicions sobre l’economia? Doncs el següent: l’economia és aquella ciència que intenta administrar els recursos escassos que ens dóna la natura per transformar-los, i després d’aquesta transformació obtenir béns i serveis que serveixin per satisfer les necessitats humanes. Què vol dir economia? Doncs per exemple, d’un bé que ens dóna la natura, com un bosc, transformar aquest bé en fusta i fer una taula que necessitem en la nostra vida diària. L’economia és això: la ciència que estudia l’administració d’aquells béns que ens dóna la natura per tal de transformar-los i, un cop transformats, obtenir productes que serveixin per satisfer les nostres necessitats. Això seria per mi la idea bàsica d’economia. Un cop dit això a títol de definició la segona cosa que val la pena saber és qui intervé en la vida econòmica. Jo diria que a la vida econòmica hi intervenen quatre grans elements. El primer: nosaltres. Les persones o famílies que som els que desitgem aquests béns; som els que hem de consumir. Necessitem taules, 10
necessitem llits, necesitem cadires, necessitem cotxes… Som els consumidors: el primer grup de gent que intervé en la vida econòmica. Qui és el segon grup de gent que intervé en la vida econòmica? Doncs, lògicament, els productors: els fabricants, els empresaris…: aquells que fan allò que consumirem. El fuster que fa la taula, el fabricant de cotxes que farà els cotxes…: aquell que farà quelcom que nosaltres necessitem. Els productors, les empreses, poden tenir moltes característiques: hi ha de més grans, hi ha de més petites; hi ha societats anònimes, hi ha cooperatives, hi ha empreses individuals… Una petita empresa pot ser un bar d’un sol senyor, o pot ser un perruquer, però pot haver empreses com la SEAT, que faci cotxes i que pugui tenir 15.000 empleats: fins allà on ens podem imaginar. Entre aquests consumidors que consumeixen i aquestes empreses que produeixen, què hi ha? — Diners! 11