Ètica i èxit

Ètica i èxit Converses amb valors

Primera edició: abril 2013 © Associació Cultural Valors © per a aquesta edició: Editorial Proteus C/ Rossinyol, 4 08445 Cànoves i Samalús www.editorialproteus.com Redacció: Maria Coll Fotografia: Sergio Ruiz Fotografia Judit Mascó: Cés de Vilallonga Disseny editorial: Ana Varela ISBN: 978-84-15549-87-1 Dipòsit legal: B. 8779-2013 BIC: HPQ Imprès a Espanya - Printed in Spain El Tinter, SAL. - Barcelona Empresa certificada EMAS Imprès en paper 100% reciclat

Índex Victoria Camps Pròleg, 7 Associació Cultural Valors Introducció, 9 Iñaki Gabilondo Periodista, la veu amb més credibilitat d’Espanya, 14 Ana María Matute Escriptora, dama de la literatura espanyola, 29 Pau Garcia-Milà Empresari, un dels més joves i innovadors de l’Estat, 41 Federico Mayor Zaragoza Científic, ha estat director general de la UNESCO, 55 Lluís Bassat Publicista, creador de les campanyes dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, 67 Andrés Rábago Artista, més conegut com a El Roto, 83 Judit Mascó Primera «top model» internacional catalana, 97 Teresa Perales Nedadora, 22 medalles paralímpiques, 113 Joan Roca Xef, tres estrelles Michelin, 123 Roser Capdevila Il·lustradora, creadora de les Tres Bessones, 139

Victoria Camps Pròleg

La revista Valors té una empenta que no hi ha qui l’aturi. Fa anys que s’està dedicant insistentment a pensar i repensar sobre els valors que haurien d’imposar-se a la nostra societat. Parlem, és clar, de valors ètics, no dels valors econòmics que són els que de fet estan orientant tot el que fem.

Ara que la revista ha arribat als cent números, els promotors han tingut l’encert d’editar un llibre a partir d’entrevistes fetes a una colla de persones el comú denominador de les quals és que han viscut una vida professional d’èxit. Les professions de totes elles són ben diverses, van des de les activitats més intel·lectuals, pròpies del periodista, de l’escriptor i del creador artístic, a d’altres més materials, com l’esport, la moda o la gastronomia. Són moltes les maneres d’assolir avui una vida reeixida, però no totes les maneres de tenir èxit valen igual. No és el mateix una vida d’èxit que una vida plena. En vincular el concepte de valor amb el d’èxit es pretén analitzar fins a quin punt podem parlar de l’èxit com quelcom valuós en si mateix, preguntar quin lloc ha d’ocupar en el context d’una vida humana que val la pena i que té sentit.

Una de les idees que es desprèn de totes les entrevistes és que l’èxit no ha de ser un fi en si mateix. En tot cas és una conseqüència de la feina ben feta. No tothom té la sort, i ara menys que mai, de poder exercir una professió plenament satisfactòria. És un privilegi que no està a l’abast de totes les persones, certament, però que té com a condició no buscar directament l’èxit sinó una dedicació intensa, honrada i, a més a més,

Ètica i èxit. Converses amb valors | 7

gratificant. Tant és així que, generalment, molts entenen que tenir èxit en la vida és poder fer allò que ens agrada. Si a més tenim la sort que ens paguen per fer-ho, no podem demanar res millor. Treballar bé suposa treballar de gust, sentir-se personalment identificat amb la feina tot procurant, d’una manera o d’una altra, contribuir a la millora de la societat.

Entenent-lo d’aquesta manera l’èxit no és un valor en si mateix.

Més aviat serà el resultat de la concurrència d’altres valors que compten per la persona que s’esforça en fer la feina ben feta. M’ha interessat especialment la pregunta repetida a tots els entrevistats sobre el valor que consideren fonamental i més necessari en un món com el nostre.

Un tret comú a totes les respostes és que tots els valors esmentats són d’alguna manera contraris a l’egoisme: la solidaritat, l’amor, la humilitat, el respecte a l’altre, saber escoltar, l’empatia. De fet, això és l’ètica: l’exigència que ens imposem a nosaltres mateixos per tal de conviure i contribuir al benestar col·lectiu no pensant exclusivament en l’interès particular. Aquesta és la regla d’or de la moralitat: «No tractis als altres com no voldries ser tractat tu mateix». Tan senzill com això. I tan difícil de dur a la pràctica.

A més de combatre l’egoisme, el nostre món necessita persones valentes, que sàpiguen dir que no, que no defugin la crítica, que assumeixin nítidament la seva responsabilitat, sense caure en el vici d’imputar-la sempre a un altre. I també necessitem optimisme i esperança. Quan tot sembla que s’enfonsa irremeiablement, només la imaginació i la creativitat, la confiança en nosaltres mateixos, ens ajudaran a remuntar.

Reflexionar sobre la crisi de valors ens fa veure que el que manca entre nosaltres és una cultura en la que els ideals que estan en boca de tothom siguin més reals i més prioritaris. Moltes de les persones entrevistades es refereixen a la importància que la família ha tingut en la seva trajectòria professional. Famílies moltes vegades modestes, que han sabut transmetre un missatge essencial, ja que no són les paraules ni les teories les que inculquen maneres de ser, sinó els comportaments exemplars. D’això es tracta si l’èxit ha de ser vist com un valor a assolir: només pot considerar que ha tingut una vida reeixida el que ha sabut trobar-li un sentit a la vida.

8 | Pròleg

Associació Cultural Valors Introducció

L’escriptor irlandès Oscar Wilde, a finals de segle XIX, ja assegurava que l’èxit «sempre tenia alguna cosa d’indecorós» perquè en ell sempre hi havia certa dosi «d’ambició». I aquesta idea ha arribat als nostres dies d’una forma encara més accentuada. Avui, en la nostra societat, encara que molts l’anhelen, tenir èxit està mal vist. Fins al punt que a les persones que podrien considerar-se que han tingut una vida «d’èxits», en certa manera, els disgusta que els posin aquesta etiqueta.

I no pas per una qüestió d’humilitat.

Aquest fenomen podem dir que és degut com a mínim a dos elements. Per una banda, perquè, generalment, quan parlem d’èxit, les persones només relacionen aquesta paraula amb l’àmbit professional i, per tant, amb la recerca d’un suposat enriquiment econòmic i, s’obliden que d’èxit n’hi ha de molts tipus. Per exemple, a part d’èxit professional, també podem parlar d’èxit personal o familiar, ja que l’individu és un prisma amb diferents vèrtexs tots connectats. I, per altra banda, sovint magnificada per la mala praxi d’alguns casos aïllats, existeix la idea que el primer que triomfa és aquell que juga brut, qui marca les cartes. Qui no ha rebut el consell: «No tinguis tants principis, o així no faràs mai res».

Davant d’aquestes observacions que semblen força generalitzades, l’Associació Cultural Valors, amb la publicació d’aquest llibre d’entrevistes, vol demostrar que l’èxit, si s’aconsegueix acompanyar d’uns valors ètics, no és pas negatiu. I, mitjançant l’exemple de deu biografies

Ètica i èxit. Converses amb valors | 9

de persones ben conegudes, demostrar que aquest binomi, èxit i valors, és possible.

De fet, no podem oblidar que l’èxit, si el diferenciem de la fama — aquesta es pot aconseguir sense cap mèrit— és sempre el resultat d’una acció ben feta, ja sigui empresa, projecte, etc. És a dir, l’èxit no s’obté de no res. Per això, les persones que tenen èxit sovint són positives i optimistes, ja que a aquest hi arriben després d’haver-se superat diverses vegades a si mateixes; després d’haver-se arriscat, de temps d’esforç, de treball i de perseverança. Oscar Wilde de posar-se cada dia la tanca una mica més enllà per veure si un dia la podia superar en deia «ambició», per altres, en canvi, és evolucionar. Nosaltres creiem que la voluntat de fer les coses cada dia millor és positiva si aquesta no es converteix en una obsessió i si la persona no ens desorienta del camí de l’ètica.

I és que malgrat que avui alguns casos aïllats de mala praxis ens poden ofuscar la visió global, cal reivindicar que són molts els testimonis que ens demostren que a la societat actual l’èxit no s’obté a qualsevol preu. De fet, podem assegurar que darrera l’èxit hi ha moltes més vides amb valors que personatges deshonestos. Nosaltres hem escollit deu exemples de disciplines ben diferents i de generacions ben allunyades, però de persones que han arribat a l’èxit aplicant valors positius en podien haver estat molts més. Han acceptat ser entrevistats el periodista Iñaki Gabilondo, l’escriptora Ana María Matute, l’empresari Pau Garcia-Milà, l’expolític i científic Federico Mayor Zaragoza, el publicista Lluís Bassat, l’artista Andrés Rábago, la model Judit Mascó, la nedadora Teresa Perales, el xef Joan Roca i la il·lustradora Roser Capdevila.

Tots ells comparteixen dos elements: ser grans professionals —ja que tenir valors no és garantia d’èxit, també cal òbviament excel·lència professional— i basar la seva professionalitat en la honestedat. Però també tenen en comú un tercer element necessari perquè aquests dos primers es compleixin: viuen amb passió la seva feina. Tots dediquen a la seva professió hores de treball, esforç, disciplina, constància… valors que avui els pedagogs asseguren que estan en crisi. A més, en les converses que hem compartit, també han aparegut altres valors molts interessants a reivindicar en aquesta societat desmoralitzada: sinceritat,

10 | Introducció

responsabilitat, fraternitat, empatia o autenticitat, entre molts altres, que descobrireu en les properes pàgines.

No podem oblidar, com manifesten alguns dels entrevistats, que moltes vegades, encara que parlem d’èxits personals, als quals els hi posem una cara i un nom, en el fons, si mirem el nostre entorn de forma panoràmica, es tracta d’èxits col·lectius. I és que sovint, un projecte no tindria futur si no fos pel compromís i la voluntat de desenes de persones. És evident que amb diversos granets de sorra es crea una muntanya. I aquest és el cas de la revista Valors. És precisament amb motiu de la publicació del número cent de la revista que ens aventurem a escriure aquest llibre i a reflexionar a l’entorn de l’èxit i els valors. Els membres de l’equip de la publicació som conscients que encara hem de millorar i créixer molt, però també estem satisfets de la ruta caminada aquests darrers deu anys i de les tanques superades entre tots. Per nosaltres haver superat una dècada ha estat un èxit col·lectiu —Valors és un equip de voluntaris format per seixanta persones— i, encara que pugui semblar vanitós, ens en sentim orgullosos.

També volem agrair a l’editorial Proteus i, especialment al seu fundador i director, Miquel Osset, que una vegada més comparteixi aquesta aventura amb nosaltres. En temps complicats, com els que ara estem vivint, és essencial que les entitats uneixin esforços per continuar construint. Aquest llibre és un nou pas del camí que ara fa uns anys les dues entitats van iniciar conjuntament.

Aquest llibre, però, no hauria estat possible sense el suport de desenes de persones que a través del micromecenatge ens han ofert una aportació econòmica. Des d’aquí, i especialment en aquest moment de dificultats econòmiques, us volem agrair de tot cor el vostre suport i donar-vos les gràcies per haver apostat per un producte de reflexió a l’entorn dels valors i en format llibre, dos elements que no són de primera necessitat, però són tanmateix bàsics per construir una societat més justa i equitativa.

Finalment, aquest llibre no hauria estat possible sense la col· laboració de tots els entrevistats que amablement ens han obert les

Ètica i èxit. Converses amb valors | 11

portes de casa seva o dels seus espais de treball per compartir un temps amb nosaltres, que amb absoluta sinceritat ens han explicat inquietuds, desitjos i pensaments. I que, més enllà de l’èxit, també s’han mostrat disposats a reflexionar a l’entorn dels valors i de la societat actual.

Que ens han narrat anècdotes, ens han donat consells de vida, però, sobretot, han estat exemple d’humanisme. Ells són els protagonistes d’aquest llibre. Moltes gràcies a tots.

12 | Introducció

I I単aki Gabilondo

«Em nego a renunciar al meu propi camí, arribi o no a l’èxit» Iñaki Gabilondo (Sant Sebastià, 1942), un dels periodistes de més prestigi de l’Estat espanyol, des del 2011 cada matí grava a la novena planta de l’edifici que l’empresa de comunicació PRISA té a la Gran Via de Madrid un videoblog diari d’opinió. I és que encara que la seva veu ja fa alguns anys que va deixar de ser una de les més escoltades del país a través de les ones, aquest veterà de la professió no renuncia a continuar observant, analitzant i reflexionant sobre la societat. I és que Gabilondo, com ens comenta en la conversa que mantenim en el seu despatx de la capital espanyola, no concep el periodisme sense el compromís social que aquest comporta. «Els periodistes som els administradors del dret a ser informats», afirma amb fermesa. Un compromís que avui sembla que alguns han oblidat captivats per la cultura de l’espectacle i abduïts per la recerca de l’èxit, segons es lamenta.

Un compromís que Gabilondo ha mantingut present al llarg de la seva llarga carrera professional. Als 21 anys, va començar a la ràdio, concretament a Radio Popular (COPE) a Sant Sebastià, de la qual en seria director només sis anys més tard. El 1969 va passar a la cadena SER i el 1980 es va convertir en cap d’informatius d’aquesta emissora.

Poc després va ostentar el mateix càrrec a TVE i el cop d’estat del 23F va comportar la seva primera aparició davant de les càmeres. El seu pas per la televisió però va durar poc i, després d’un breu parèntesis per Radio Televisión 16, el 1983 va tornar a la SER on tres anys més

Ètica i èxit. Converses amb valors | 17

tard es va fer càrrec del programa «Hoy por hoy», l’espai amb més audiència de tota la història de la ràdio espanyola. El 2005 va fitxar per Cuatro, on va ser la cara dels informatius vespertins, fins que el 2010 la cadena fou adquirida per Gestevisión Telecinco, i aleshores va treballar a la CNN+, fins que aquesta va tancar per manca de viabilitat econòmica. Actualment dirigeix el programa Iñaki de Canal +.

Una àmplia i coherent trajectòria que sempre ha estat reconeguda pel públic, pels companys de professió i per les institucions. Ha rebut diversos premis, com dos Micrófonos de Oro que atorga la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión, diversos Ondas, la Creu de Sant Jordi i ha estat investit doctor honoris causa per diverses universitats, entre molts altres reconeixements.

18 | Iñaki Gabilondo

Cada persona té una definició diferent d’èxit. Quina és la seva?

L’èxit i el fracàs són dos grans impostors. L’èxit, si és resultat d’una acció, és una cosa. Però si l’èxit és allò que es persegueix per qualsevol camí per a assolir-lo, n’és una altra de completament diferent. Per a mi l’èxit que té sentit i que és compatible amb els valors més notables de la vida és aquell que s’ha produït com a conseqüència derivada d’una acció que perseguia uns determinats objectius que tenien un sentit. Per exemple, una persona que fa un llibre, que escriu una simfonia… vol que la seva feina tingui una resposta adequada i això està bé. I, de fet, aquest èxit es pot analitzar. Ara bé, aquest èxit s’ha de distingir clarament d’un altre tipus d’èxit que a la nostra societat es té massa en compte: l’èxit com a diana que es persegueix, com a camí que ens condueix a ell. I, en aquest tipus d’èxit, el camí cap a ell seria el menys important, perquè l’èxit seria el veritable objectiu. Per tant, cal tenir en compte: què es busca, per quin camí es busca, i a la resposta d’aquestes dues preguntes hi podríem trobar encara diversos matisos.

Es considera una persona d’èxit?

He tingut quaranta-cinc anys de vida professional i, si tenim en compte els elements pels quals s’acostuma a mesurar l’èxit, podríem dir que aquesta sí que ha estat marcada per l’èxit; encara que també he tingut alguns fracassos. Per tant, he viscut l’èxit i l’he vist al meu voltant en tots seus colors.

Ètica i èxit. Converses amb valors | 19

I quina ha estat la seva conclusió?

Que l’èxit és un impostor. Si el busques et pots enfonsar. He conegut moltes persones que s’han llançat a la recerca de l’èxit i s’han convertit en unes desgraciades perquè no l’han aconseguit. Jo mai a la meva vida m’he plantejat aconseguir l’èxit, senzillament he fet sempre les coses el millor possible desitjant que tinguessin bons resultats. Però, a més, també és un impostor, perquè quan t’arriba, encara que no el busquis, et pot confondre. De fet, en això, l’èxit s’assembla al fracàs.

Ni un ni l’altre, els podem convertir en el motor de les nostres vides. I és que les raons i els objectius que mouen la meva vida són uns altres.

L’èxit i el fracàs quan arriben els saludo —em complauré amb l’èxit i em lamentaré amb el fracàs— però tant l’un com l’altre són assumptes que no determinen les meves actuacions.

Tinc la impressió que avui la recerca de l’èxit s’imposa…

És cert. En els darrers anys la societat s’ha llançat d’una forma completament al descobert a la recerca de l’èxit. Ara l’èxit marca tant les ratlles de la vida que el fi justifica qualsevol mitjà. L’èxit ha estat rebut per la societat sencera com el gran objectiu. Els joves d’avui només volen ser famosos, volen tenir èxit sense saber a què volen dedicar-se a la vida. Això no havia passat mai abans en la història de la humanitat.

Aquest element sempre estava al fons de l’ànima humana, però no havia esdevingut mai l’objectiu central dels moviments de la vida. Estem vivint avui una mitologia de l’èxit i això produeix una gran perversió i aberració.

Aquest canvi, quan l’ha detectat?

Jo provinc d’una família modesta, que vivia a cinquanta mil quilòmetres de l’èxit i la seva única voluntat era sobreviure, fer les coses bé i ser útil als altres. La novetat s’ha produït quan en els darrers trenta anys l’èxit ha passat de ser un anhel raonable de la condició humana i una conseqüència de les accions que es complien de forma

20 | Iñaki Gabilondo

satisfactòria, a ocupar un lloc destacat al tron més alt de la societat, on hi ha el diner com a gran Déu i l’èxit l’acompanya com a caddie.

Personalment vaig topar amb l’èxit de massa gran per caure en aquest parany, i aleshores ja havia vist estrallar-se massa gent del meu voltant per aquesta causa.

Com a societat, aquesta recerca generalitzada de l’èxit, que per proporcionalitat també provocarà múltiples fracassos, quines conseqüències globals pot tenir?

Hi ha una metàfora molt senzilla. Una cosa és sortir a divertir-te una nit i prendre una copa de més i, una altra, de molt diferent, és sortir cada nit i emborratxar-te, perquè si no estàs borratxo, no et diverteixes. La recerca de l’èxit, a on ens pot portar? Doncs, a una societat embogida, absurda, deshumanitzada… I, a més a més, a la melancolia i a la frustració. Perquè l’èxit és trampós. Un 99,99 per cent de la gent cau en la seva trampa, però, només una proporció molt petita l’aconsegueix. I, mentrestant, en aquest camí de lluita vers la recerca de l’èxit tot queda destrossat.

En quin sentit?

Al final podríem trobar-nos amb una societat en què s’hagués desordenat l’escala natural de les coses de la vida. Per exemple, un metge que al qual no li importa tant fer bé la seva feina com tenir èxit, és una amenaça per al desenvolupament de la medicina. La recerca de l’èxit destrossa l’harmonia social i converteix l’home en un malalt i la resta en els seus rivals. A més, aquesta obsessió per l’èxit converteix el ciutadà en un consumidor, destrossa els fonaments d’aquesta societat i anul·la l’ésser humà en la seva pròpia individualitat. Jo, però, reivindico que sóc quelcom més que un consumidor. I em nego a renunciar al meu propi camí, arribi o no a l’èxit.

Ètica i èxit. Converses amb valors | 21

Després d’aquesta explicació és evident que segons vostè estem en una crisi de valors…

Evidentment. I ara ja no solament estem en una crisi de valors, sinó que s’han agafat tots els valors i s’han llançat pel balcó per introduirne d’altres: diner, èxit i consum. I la suma d’aquests tres elements ha posat potes enlaire l’arquitectura humana, social i tots els valors que al llarg de la història de la humanitat hem pogut certificar que han estat l’alçada de la dignitat de l’home i de la societat.

Aquesta és una visió pessimista o realista del món que ens envolta?

No és una visió pessimista, és una fotografia de la societat actual; de la qual se’n deriven una muntanya de drames individuals i socials. Ara bé, encara que aquest sigui avui el tret dominant de la societat, afortunadament no ha dominat a tota la societat. Encara hi ha metges, arquitectes, periodistes, empresaris… que estan defensant perfectament la seva professió.

Afortunadament…

Negar això seria una bogeria, però crec que també cal marcar les línies del pensament dominant perquè aquesta és l’amenaça. I penso que hem d’advertir que aquest tipus de pensament predomina especialment entre els joves. Els joves des de petits ja busquen l’èxit i veuen els seus companys com a possibles competidors. Ells estan contaminats d’aquest virus d’una forma molt superior que nosaltres en la nostra època, la qual cosa no vol dir que siguin millors o pitjors. En aquest moment, precisament, s’està produint una batalla interessant entre els joves contaminats i aquells que busquen l’èxit a través del desenvolupament natural de les coses. I no ens enganyem, fa mal i produeix molts dubtes, que al final l’èxit se l’emporti aquell que ha fet les coses malament. I per això és molt important potenciar insistentment els valors de la dignitat de l’home i de la societat.

22 | Iñaki Gabilondo

Per tant, segons vostè defensar valors positius és ara anar contracorrent.

Sí. Avui és molt difícil lluitar contra les forces que pregonen els contravalors que he esmentat, perquè aquestes són: els grans poders financers, els grans poders econòmics, el pensament ultraliberal dominant en la política, uns mitjans de comunicació que actuen com a braç armat d’aquest pensament… I és molt difícil lluitar contra això. Ara bé, mai he infravalorat el poder extraordinari que té l’acció humana i el seu exemple. Tampoc tindria gaires dificultats en trobar exemples de joves que aspiren a construir-se la seva vida amb dignitat.

Concretament en el món del periodisme té la sensació que la batalla per a restablir aquests valors ètics en un espai dominat pels grans mitjans de comunicació cada cop està més perduda?

Sí. Noto que els mitjans s’estan organitzant i que aquests poders estan agafant força. Un escriptor del període d’entreguerres, Ödon von Horvath, va publicar un llibre, Juventud sin Dios, sobre un professor idolatrat pels seus alumnes i amb una filosofia molt positiva de la vida.

Aquesta història explica com el mestre sent l’impacte de la propagació del verí del nazisme entre els seus alumnes. Al final, el professor no pot frenar el nazisme, perquè lamentablement aquest és molt més incisiu que els seus valors. I, comparativament, ara he vist que alguns valors que hem comentat ja s’han instal·lat al cap de molts joves i han arribat a grans profunditats. Per tant, ja no estem davant d’una amenaça, sinó d’una realitat.

Abans deia que vostè no ha buscat l’èxit, sinó que ha intentat, com a periodista, fer la feina ben feta.

No m’estic atribuint cap mèrit particular. Sóc fill d’una família modesta. Els meus pares eren gent amb molt poca il·lustració i molta saviesa. Però quan ara ens trobem tots els germans, perquè els pares ja són morts, descobrim que malgrat que mai no ens van dir res en

Ètica i èxit. Converses amb valors | 23