◊
Julie
Augustin
La mestra
El nostre veí, senyor
Sacha
◊
◊
◊
Clementine ◊
◊
El gat
◊
Martin
La meva mare
El meu pare
Ninon
Aquesta, sóc jo,
◊
El meu germà,
◊
◊
◊
El meu gos
LA FELICITAT SEGONS NINON
L’AUTOR Oscar Brenifier és doctor en filosofia. Consultor i formador d’ensenyants, anima a França i a l’estranger tallers de filosofia en establiments escolars i centres culturals. Ha publicat nombrosos articles sobre l’ensenyament de la filosofia per a nens, adolescents i adults; també és autor de les col·leccions “L’apprenti philosophe” i “PhiloZenfants” d’edicions Nathan. Pàgina web : www.brenifier-philosopher.fr.st
LA IL·LUSTRADORA Iris de Moüy és diplomada per l’Escola superior d’arts gràfiques de París. Comença a il·lustrar col·laborant amb creadors de moda. Treballa habitualment per a revistes franceses i japoneses (Elle, Spoon, Jalouse, Composite...), i també per a diferents marques com Cacharel, Hermès... És la il·lustradora de l’obra Ils s’aiment publicat per edicions Autrement en la col·lecció “Junior Société”.
Text: Oscar Brenifier Il·lustracions: Iris de Moüy © Traducció al català: Pilar Ballesta i Pagès Títol original: "Le bonheur selon Ninon" © 2005, Éditions Autrement Primera edició en llengua catalana: © 2009, Editorial Proteus Carrer Rossinyol, 4 - 08445 Cànoves www.editorialproteus.com L’autor agraeix a la seva esposa Isabelle Millon la seva indispensable col·laboració: la seva lectura, els seus comentaris i suggeriments. Primera edició: novembre 2009 ISBN: 978-84-937508-6-2 Dipòsit legal: Tots els drets reservats Imprès a Espanya - Printed in Spain Romanyà Valls S. A. - Capellades
LA FELICITAT SEGONS NINON Text: Oscar Brenifier Il路lustracions: Iris de Mo眉y
FÀCIL ESTAR TRIST!
Vaja!
Hola, no?
pff...
4
ZONA PRIVADA
Snif, snif.
5
Ninon està trista. La seva amiga Julie ja no li parla. El dia amb tot i això havia començat bé: feia bo, Ninon duia un vestit nou, la mestra havia tornat els dictats i, per una vegada, Ninon havia tret la millor nota de la classe... però, a l’hora d’esbarjo, Julie s’ha apropat a Ninon i li ha dit: “No és gaire bonic, el teu vestit”.. Clémentine se n’ha rigut i totes dues han anat a trobar-se amb un grup que jugava al fons del pati, deixant Ninon tota sola. 6
ACCEPTAR LA REALITAT
No ho pots pas entendre... En fas un gra massa, no?
Tu no tens amics.
Per què?
No, vull dir que no tens amigues com les meves.
Sí, tinc una amiga!
7
Què tenen, les teves amigues?
Són estúpides.
Tres anys... I sempre han sigut així?
Tanmateix, les coneixes des de fa temps, no?
Sí. Sobretot Julie... De vegades em diu coses gens amables, i Clementine la segueix com un gosset.
Si sou encara amigues, hi deus estar acostumada ara?
No, no m’hi acostumo. Estàs sorpresa?
No, no estic sorpresa!
Per què estàs trista, doncs?
8
Perquè... no m’agrada que les meves amigues actuïn així.
I això?
De fet, et poses trista tota sola.
Sí. Les teves amigues han actuat com fan sempre, no?
I això no t’agrada?
Però jo vull ser amiga d’elles.
No... Bé, no ho sé... Si això no t’agrada, has de deixar de ser amiga d’elles.
Potser si les acceptessis com son, estaries menys trista...
9
EL QUE CREIEM MERÈIXER
Ninon està una mica perduda. Com es pot tractar-la d’aquesta manera? Ella que és la millor de les amigues! Tot i que, reflexionant-hi, ella es diu que realment no hi ha de què estar trista, que no ha fet res malament, que Julie potser estava gelosa avui i que demà s’haurà acabat. Però no pot deixar d’estar enrabiada. És tan fàcil posar-se trist: realment no cal gaire res! Fins quan tot va bé, un sola petita decepció ens fa posar tristos.
10
Ninon ja havia estat gelosa, ella també, com la vegada en què Julie va ser escollida delegada de la classe. Ninon havia estat nerviosa de debò. Estava tan segura que seria l’escollida! Finalment, quan creiem merèixer alguna cosa i no l’obtenim, ens posem tristos. Què fer? S’ha d’acceptar tot, i no esperar res dels altres?
11