◊
Julie
Augustin
La mestra
El nostre veí, senyor
Sacha
◊
◊
◊
Clementine ◊
◊
El gat
◊
Martí
La meva mare
El meu pare
Ninon
Aquesta, sóc jo,
◊
El meu germà,
◊
◊
◊
El meu gos
LA VERITAT SEGONS NINON
Agraeixo a la meva esposa Isabelle Millon la seva indispensable col·laboració: la seva lectura, els seus comentaris i suggeriments. O.B
L’AUTOR Óscar Brenifier és doctor en filosofia. Consultor i formador d’ensenyants, anima a França i a l’estranger tallers de filosofia en establiments escolars i centres culturals. Ha publicat nombrosos articles sobre l’ensenyament de la filosofia per a nens, adolescents i adults; també és autor de les col·leccions “L’apprenti philosophe” i “PhiloZenfants” d’edicions Nathan. Pàgina web: www.brenifier-philosopher.fr.st
LA IL·LUSTRADORA Iris de Moüy és diplomada per l’Escola superior d’arts gràfiques de París. Comença a il·lustrar col·laborant amb creadors de moda. Treballa habitualment per a revistes franceses i japoneses (Elle, Spoon, Jalouse, Composite...), i també per a diferents marques com Cacharel, Hermès... És la il·lustradora de l’obra Ils s’aiment publicat per edicions Autrement en la col·lecció “Junior Société”.
Text: Óscar Brenifier Il·lustracions: Iris de Moüy © Traducció al català: Pilar Ballesta i Pagès Títol original: "La verité selon Ninon" © 2005, Éditions Autrement Primera edició en llengua catalana: © 2008, Editorial Proteus Cànoves Residencial 175 - 08445 Cànoves www.editorialproteus.com Primera edició: març 2008 ISBN: 978-84-936319-0-1 Tots els drets reservats Imprès a Espanya - Printed in Spain Romanyà Valls S.A. - Capellades
LA VERITAT SEGONS NINON Text: Óscar Brenifier Il·lustracions: Iris de Moüy
MENTIR PER PROTEGIR-SE Aquest dimecres, Ninon està tota sola a casa. S’avorreix una mica i no té gaires ganes de fer els deures...
I alça!
Mira!
4
Bub-bu
b!
Bufa!
Xit!
5
LA MENTIDA FA INFELIÇ
Ninon no pot amagar la malifeta que ha fet ja que la seva mare veuria de seguida que el seu gerro preferit ha desaparegut. Com que no vol que la renyin, Ninon decideix anar-se’n a la seva habitació i fer com si no passés res. Però està incòmoda. Alguna cosa en el fons l’amoïna. Fins i tot té una mica de mal de ventre. S’imagina la mirada dels seus pares i el que haurà de contestar quan li facin preguntes.
6
No és fàcil mentir: cal inventar tota mena d’històries. A vegades, això s’esdevé molt complicat. Acaba fins i tot per veure’s que mentim, però continuem negant, i ens sentim més i més malament. De cop i volta, Ninon té ganes de confessar-ho tot. Això seria més senzill, i menys dolorós. La renyarien d’una bona vegada per totes, després s’hauria acabat. Només imaginant-s’ho, se sent una mica alleujada... Però si els seus pares la castiguessin? Si li impedissin anar a la festa de la seva amiga Julie? Ah no! Això seria una atrocitat! Ninon ha de triar: confessar i fer-se castigar, o mentir i sentir-se malament? És difícil...
7
PRESONERA DE LA MENTIDA
Ja vinc.
Ninon! Vine a veure’m.
Ep...
Vens amb mi?
Què ha passat aquí?
N’estàs segura? Jo no en sé res. No sé qui ho ha fet.
No ho sé.
8
No ho pot haver fet el teu germà, era amb nosaltres.
No l’hem vist durant tot el dia. Tu li has obert la porta? Potser. No me’n recordo ben bé.
Potser el gat ha entrat?
No pot pas haver estat el gat qui hagi tancat la porta!
Ben bé?
Però jo no he fet res! T’ho juro! El gerro estava potser mal posat i ha acabat caient quasi tot sol!
No podem recordar-ho tot, ja ho saps!
Quasi tot sol? Estàs ben bé disposada a explicar qualsevol cosa per no confessar les teves animalades. Mira, tens les llàgrimes als ulls.
9
Però és culpa vostra també. No em creieu mai. Sempre que hi ha una malifeta, qui l’ha feta sóc jo!
LA MENTIDA CASTIGADA
Snif!
10
lop! El l llop! El
El llop! El llop!
Hi havia una vegada un noi que vivia en un poble i que, per bromejar, li agradava cridar el llop per alertar tothom.
Hi, hi, hi! Hi, hi!
! Ridículs
PUM!
Quan els seus veïns acudien a socorre’l, armats amb pics, falçs o rasclets, ell esclatava de riure i es burlava d’ells, tractant-los de ximples que es creien qualsevol cosa. Ho feu molts cops, i xalava molt cada vegada.
Auxili!
Grr!
Un dia d’hivern, el vailet topà de cara amb uns llops afamats que s’havien apropat al poble. Davant les bèsties salvatges, els seus horribles morros i dents punxegudes, exclamà: “El llop! El llop!” Però ningú no l’anà a socórrer. La gent es va quedar a casa, segurs que es tractava un cop més de les mentides d’aquest brivall.
11
MENTIDA I MENTIDA
Ell, volia molestar els altres, mentre que jo, no he trencat el gerro voluntàriament. Per tant, tanmateix has mentit!
Aquesta història no té res a veure amb mi! T’ho sembla?
Pfff! Ells no entendrien la diferència. Per a ells, mentir, és mentir!
Però és injust ser castigat per una cosa si no l’hem feta expressament.
Quina diferència hi ha?
Pots explicar-ho als teus pares.
Si es menteix per molestar els altres o per protegir-se, tanmateix no és el mateix.
És normal defensar-se, no fem mal a ningú i no hauríem de ser castigats per això. Creus que hi ha diferents tipus de mentides?
Per tant tu trobes normal mentir.
12
Sí. Algunes són greus i d’altres no. És la intenció el que compta!
Sí, és això! Hi ha mentides del tot normals.
Així, segons tu, hi ha mentides ben normals?
És veritat, coi. Jo no he fet res de dolent. Humm... Els teus pares t’havien dit que no saltessis a corda a la saleta.
Hagués pogut trencar el gerro al passar just pel costat. Passant-hi arran.
Es pot dir que no hi he saltat. A penes mitja vegada! Dues vegades i mitja.
Doncs sí, així, no hagués merescut un càstig. Què?
13
No et sembla que uns pares, és massa sever? Buf!
El gerro s’ha trencat. Punt, ja està!
Entenc que no estiguin contents pel gerro, però per què buscar un culpable?
Quan jo tingui fills, seré més comprensiva amb ells. No els forçaré a mentir.
És veritat això! És a causa d’ells si he mentit. Humm...
Els explicaria com van passar les coses, i tot aniria bé.
Si ells no em renyessin, jo no mentiria: diria simplement la veritat. Val...
14
MENTIDA I CONFIANÇA
Ninon, puc entrar?
Sí...
Vine a seure’t una estona amb mi.
15