Text: José Luis Regojo Borrás Il·lustracions: Laura Borràs i Dalmau Títol original: Max y su sombra Traducció: Pilar Ballesta i Pagès Maquetació: Imma Canal
Primera edició: abril 2012 © 2012, Editorial Proteus C/ Rossinyol, 4 08445 Cànoves www.editorialproteus.com ISBN: 978-84-15549-73-4 Depòsit legal: B.31877-2012 Tots els drets reservats Imprès a España — Printed in Spain
En Max i la seva ombra José Luis Regojo Laura Borràs
Col·lecció HELENA
En memòria del meu pare i Alain, que cada nit ens rega amb estels. A Conchita, Lara i Alba que omplen de vida la meva existència. José Luis Regojo
En Max coneixia la muntanya pam a pam. Parlava amb les plantes, s’hi adreçava pel seu nom: —Hola farigola, hola Thymus; bon dia romaní, bon dia Rosmarinus. Era com un joc que sempre acabava al costat d’un bell i immens pi roig. —Vermell, el color de la felicitat per als xinesos —va pensar. Es va asseure al costat del pi i va observar una papallona que volava. —És ben curiós!, l’ombra de la papallona la segueix pertot arreu —va recordar.
Mentre seguia concentrat en el seu món, va tornar a sentir quelcom estrany. Sentia un silenci. No sabia què era. Un silenci esperava pacientment que en Max li donés la paraula, i això el posava nerviós... Un dia aquest silenci li va parlar des de la seva ombra: —Hola! Sóc la mort. Notava que em senties, però no em coneixies. Només intuïes que era la teva ombra, fins ara.
En Max es va espantar. —Que véns a buscar-me? —li va preguntar. —No, que va! —li respongué—. Sóc al teu costat des del dia que vas néixer. Però darrerament sents el meu silenci. I això m’amoïna.