Text: Eva Cervelló Valverde Il·lustracions: Eduardo de la Torre Carmona Concepció gràfica: Imma Canal
Primera edició: abril 2012 © 2012, Editorial Proteus C/ Rossinyol, 4 08445 Cànoves www.editorialproteus.com ISBN: 978-84-15047-83-4 Depòsit legal: B-8122-2012 Tots els drets reservats Imprès a España - Printed in Spain
ÒSCAR, EL DRAC QUE VOLIA SER BO Eva Cervelló Valverde Eduardo de la Torre Carmona
Col·lecció HELENA
4
Hi havia una vegada una família de dracs. La mare drac, el pare drac,
la germana drac i el germà drac. Tots vivien feliços i contents, des de feia molts i molts anys, al país del fum i del foc etern. Des d’aquell país dominaven tots els pobles i ciutats del món i sabien en qualsevol moment on podien anar a espantar princeses i cavallers enamorats. Tota la seva història havia estat així i mai ningú se l’havia plantejat d’una altra manera. Però l’Òscar, el germà petitó, sempre havia estat diferent de la resta de la seva família. Des de que va néixer, ja se li veia una altra manera de fer i així com s’anava fent gran encara es notaven més les diferències.
5
Quan va fer 10 anys, l’edat de poder escopir foc pels queixals, es va acostar a la seva mare i tot content li va dir: —Mama, mama... saps què? Estic pensant que en comptes d’escopir foc a mi m’agradaria escopir bombolles de colors! 6
La mare drac, sorpresa i espantada, li va anar a dir al pare drac i aquest, tot pensatiu, va decidir anar a parlar amb el Gran Savi, un arbre mil路lenari coneixedor de totes les hist貌ries hagudes i per haver de dracs del m贸n. 7
El bosc on vivia el Gran Savi feia olor de tardor i el pare drac no va trigar massa en trobar l’arbre mil·lenari perquè era el més gros i fort de tots. Un cop va ser al seu davant, el pare drac li va preguntar: —Gran Savi... tu que coneixes TOTES les històries de dracs del món, què puc fer amb l’Òscar, el meu fill petit, que en comptes de foc vol escopir bombolles de colors? El Gran Savi, amb cara de saber-ho tot, va contestar: —Ummmmm.... fa mooolts i mooolts anys, la mare d’una filla drac de la mateixa edat que el teu fill, va venir-me a visitar per un cas semblant. En aquella ocasió, la nena volia escopir pètals de flors i la seva mare no ho volia perquè tenia clar que els dracs i les dragones serveixen per espantar cavallers i princeses amb el foc que treuen pels seus queixals.
8
9
—I què es pot fer perquè canviïn d’opinió? —va preguntar el pare drac. —Mira —va contestar el Gran Savi— aquests fets són curiosos i aïllats però passen de tant en tant. Es tracta de dracs que en realitat no volen ser dolents, per espantar la gent, sinó bons, per fer amics, i realment no saben com fer-ho. El millor, en aquests casos, és dur-los al Castell de les Mil Finestres, un lloc on TOT és possible. Un lloc on tothom que hi entra, surt sabent el que vol realment ser. Un lloc que dóna força al qui no en té i calma al qui té massa força. —Però... —va dir el pare drac— en aquest castell faran que l’Òscar vulgui treure foc en comptes de bombolles? —NO! —va respondre el Gran Savi convençut—. En aquest castell fa10
ran passar unes proves a l’Òscar per saber exactament a quina raça de dracs pertany. A les dels dolents perquè volen espantar o a les dels bons perquè volen fer amics. —Però nosaltres som dels dolents! Ell no pot ser dels bons!!! —va cridar el pare drac. —El Castell de les Mil Finestres decidirà a qui pertany l’Òscar —va dir tranquil·lament el Gran Savi— Ningú més ho pot saber millor... El pare drac hagués volgut una altra solució però va pensar que podria ser una bona idea fer passar aquelles proves al seu fill. El més important era que l’Òscar tingués clar el que volia i si finalment era diferent al que ell i la mare drac pensaven... potser ho haurien d’acabar acceptant... si el Castell de les Mil Finestres ho deia... 11