Wazi Text de Rog茅rio Manjate Il路lustracions de Celestino Mudaulane
Wazi
Text de Rog茅rio Manjate Il路lustracions de Celestino Mudaulane
1
En Jhapondo i en Wazi En Jhapondo, el caçador més famós de la regió, s’havia fet vell i estava trist. Estava trist perquè el famós clan de caçadors era a punt de desaparèixer.
3
4
Cap dels seus nou fills i vint néts havia volgut ser caçador. I ell no volia morir trist, perquè és la mort pitjor de totes. Ja gairebé s’hi havia resignat quan, un matí, el seu nét més petit, en Wazi, va decidir deixar estar les joguines i anar-se’n a caçar amb l’avi. El vell Jhapondo no s’ho podia creure. Estava tan content que li va sortir del cos una dansa mai vista, per celebrar-ho. Va començar per ensenyar-lo a fer anar l’atzagaia i les fletxes i a preparar els paranys. La gent ja ho diu: de tal buc, tal eixam, i en Wazi va aprendre tots els trucs i traces de la cacera en un tres i no res. Al primer cop de fletxa va encertar un conill de ple. De la sorpresa el cor li va saltar pels ulls. Havia crescut sentint històries sobre conills i sempre deien que era l’animal més intel·ligent i astut de la selva. No es podia creure que l’hagués pogut caçar. –Això demostra que ets un gran caçador, nét meu. Al cap de poc, ja era capaç de caçar gaseles, antílops, impales i porcs senglars. Ah, me’n descuidava! Aquell primer dia de cacera, l’altra ensenyança importantíssima que en Wazi va rebre del vell Jhapondo va ser que mai, però mai, mai, no s’havia de menjar la fruita dels arbres de la dreta del camí.
5
–Per què, avi? –va preguntar en Wazi. –No ho has de fer i prou! Sempre s’ha fet així, tots els caçadors de la família ho han fet així. –Només em menjo els de la banda esquerra! –Sí! Mai no t’has de menjar la fruita del cantó dret. Entesos? –va preguntar el vell, mirant-lo als ulls. –Sí, avi. I l’avi encara li va preguntar tres vegades més “entesos?”, amb un to cada cop més alt. I el noi deia que sí i movia el cap ben fort. Quan li va arribar el dia, en Jhapondo va morir de vell. Però feliç, perquè el nét continuava l’antic art de la cacera que tant d’orgull havia portat a la família.
6
Esquerra o dreta? Un dia en Wazi tornava de caçar amb en Paciència, un gos molt vell que sempre havia acompanyat l’avi Jhapondo, quan de sobte es va fixar en la fruita dels arbres de la dreta del camí. Quina fruita! Era vermella, ataronjada, de color de rosa, n’hi havia de grogaverdosa, i també de blava, porpra i verd turquesa. A la llum de la posta de sol cada fruita semblava un camaleó que es movia entre les fulles i canviava lentament de color.
7
Ja feia temps que en Wazi corria pels camins del bosc i mai no s’havia fixat en la fruita de la dreta. Una força estranya l’empenyia a mirar-se la fruita de prop. Se li va fer la boca aigua. Però de seguida es va recordar de l’avís de l’avi. Es va fregar els ulls, va sacsejar violentament el cap i la confusió es va fondre. Va reprendre la marxa per tornar a casa. Però era com si aquella maleïda fruita tingués un iman que li atreia els ulls cap a la dreta. Quan se n’adonava, ja tenia els ulls –ell no– a sobre d’aquella fruita vermellosa, rosada, porpra, grogaverdosa, cada vegada més suculenta i apetitosa. Es va esforçar per caminar amb el cap tombat cap a l’esquerra. No se’n sortia. Es va agafar el cap amb les dues mans i, com un tornavís, el va fer girar cap a l’esquerra. Però aquella força estranya li descargolava el cap lentament cap a la dreta i ell vinga delir-se per la fruita. –Va dir la dreta, l’avi Jhapondo? –es va preguntar en Wazi quan es va adonar que la força de la fruita era més gran que la seva voluntat. Va dir la dreta o l’esquerra? La dreta. No, l’esquerra. No, la dreta. L’esquerra. La dreta. La dreta? Esquerra. Dreta. Dreta. Sí, dreta. Es va estar una estona amb els ulls tancats i en silenci. Va arribar a la conclusió que l’avi Jhapondo li havia prohibit menjar-se la fruita de la dreta. I li va saber molt greu, perquè tenia moltíssimes ganes de tastar aquella fruita tan apetitosa.
8