Llengua Catalana_FPB (Formació Professional Bàsica) by Edicions Talaiots

LLENGUA CATALANA FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA MÒDUL: COMUNICACIÓ I SOCIETAT I

Joana Maria Coll Servera Joan Forteza Coll

Edita: EDICIONS TALAIOTS, S.L. C/. Castelló de la Plana, 30 07181 Palmanova (Calvià) Tel. 971 75 16 04 Impressió i maquetació: INSTITUT - Impremta Digital (Palma) Autors: Joana Maria Coll Servera i Joan Forteza Coll Disseny portada: visioglobal.com ISBN: 978-84-939484-5-0 Dipòsit Legal: DL-PM-740-2012

PRESENTACIÓ Aquest llibre de Llengua Catalana pretén afavorir la transició dels alumnes del sistema educatiu al laboral, donant-los l’oportunitat de seguir la seva formació, tenint la possibilitat d’ampliar les seves competències bàsiques per prosseguir estudis als diferents ensenyaments i facilitant-los el desenvolupament dels objectius mínims de la ESO. Desenvolupant la seva capacitat de seguir aprenent, connectant les necessitats i finalitats del sistema educatiu amb les del sistema productiu. Desitjam que en aquest text tots els alumnes, tant els que havien abandonat els seus estudis com els que es troben indefensos per enfrontar-se a l’aprenentatge havent comès durant el seu aprenentatge algunes errades (impuntualitat, falta d’atenció, de concentració, d’interès, irresponsabilitat…), trobin una eina útil. Cada unitat ofereix cinc parts: • • • • •

Esquema de la unitat. Recorda, on podem trobar una petita prova en forma de joc per introduir el tema. Conceptes del tema. Esquema - resum. Activitats, on trobareu tres tipus: - Diverses activitats sobre els conceptes del tema. - Dues lectures per potenciar al màxim la lectura comprensiva, on es treballarà la comprensió – expressió i la gramàtica. - Un joc per acabar cada unitat d’una forma agradable i relaxada.

Finalment desitjam que aquest llibre proporcioni una sòlida base als alumnes que desitgin entrar en el món laboral o seguir posteriors estudis. Els autors

ÍNDEX Unitat 1: ELS SONS ---------•

•

Signes gràfics: - Sons vocàlics. - Dígrafs. - Diftongs. - Accentuació. - Dièresis. Activitats: - Generals . - “17 Anys, primer viatge a Itàlia”. - “Hem nedat a l’estany amb lluna plena” - Joc: “Sopa de lletres”.

Unitat 2: EL SUBSTANTIU ---------• • • •

Classificació. Formació del femení. Formació del plural. Activitats: - Generals. - “L’amic retrobat” . - “Reunió urgent al centre excursionista de Catalunya”. - Joc: “Rodes de substantius”.

Unitat 3: L’ARTICLE I L’ADJECTIU --------• • •

Articles. Adjectius. Activitats: - Generals. - “El salobrar” - “La dama Alzina” . - Joc: “Els investigadors”

Unitat 4: EL PRONOM ---------• •

Classificació. Activitats: - Generals. - Poemes: “Nocturn”, “Ran de mar”, “Lo pi de Formentor” - “Recorregut per institucions polítiques”. - Joc: “El còmic”.

Unitat 5: PREPOSICIONS I CONJUNCIONS ---------• • •

Preposicions. Conjuncions. Activitats: - Generals. - “La notícia”. - “El laboratori”. - Joc: “A la recerca de preposicions i conjuncions”.

Unitat 6: EL VERB ---------• •

•

Accidents gramaticals del verb. Conjugacions: - Verbs regulars. - Verbs auxiliars. - Verbs irregulars. Activitats: - Generals. - “Augmenta la capacitat d’escoltar”. - “Decidir amb amor”. - Joc: “El mim”

Unitat 7: L’ADVERBI ---------- 106 • •

Definició i classificació. Activitats: - Generals. - “L’amor també és això”. - “Un amic sorprenent”. - Joc: “El trencaclosques”

Unitat 8: ORACIÓ SIMPLE ---------• • • •

122

Subjecte i predicat. Substitució pronominal. Classificació morfosintàctica dels verbs. Activitats: - Generals. - Poemes: “Ja és massa tard”, “Imagina” - “Quadern de la destrucció i de la salvació”. - Joc: “La fira de les estrelles”.

Unitat 9: ORACIÓ COMPOSTA ----------140 • •

Classificació. Activitats: - Generals. - “El càstig”. - “El Duomo”. - Joc: “Targetes amb desordre”.

Annexa: VOCABULARI – LLENGUATGE ADMINISTRATIU--155 •

• • •

Vocabulari: el cos, la casa, el carrer, els aliments, la família, els vestits, els animals, els oficis, l’escola, la salut, llocs, el temps meteorològic, els esports, accions, el paisatge, mitjans de comunicació, les plantes, jocs tradicionals, cultura i espectacles, música, els viatges, geometria, els colors, actituds. Activitats. Llenguatge administratiu: la carta, la instancia, el currículum vitae, carta de presentació, entrevista de treball. Activitats.

BIBLIOGRAFIA ----------

187

ELS SONS

ESQUEMA DE LA UNITAT

SIGNES GRÀFICS

ALFABET

SONS VOCÀLICS

DÍGRAFS

DIFTONGS

DIÈRESIS

ACCENTUACIÓ

RECORDA EL CIRCUIT DE COMUNICACIÓ ES TROBA FORMAT PER:

RECEPTOR

EMISSOR

MISSATGE

CODI

CANAL

CONTEXT

Posa’t a prova: DIARI - TELÈFON Intenta realitzar un circuit de comunicació per cada una de les següents imatges.

SIGNES GRÀFICS Per poder-nos comunicar, tant parlant com escrivint, necessitam conèixer les lletres i els seus signes; per tant recordarem l’alfabet: a (a) – b (be o be alta) – c (ce) – ç (ce trencada) – d (de) – e (e) – f (efa) – g (ge) – h (hac) – i (i o i llatina) – j (jota) – k (ca) – l (ela) – m (ema) – n (ena) – o (o) – p (pe) – q (cu) – r (erra) – s ( essa) – t (te) – u (u) – v (ve o ve baixa) – w (ve doble) – x (xeix o ics) – y (i grega) – z (zeta)

Sons vocàlics Segons el punt d’articulació, les vocals poden esser obertes, tancades o neutres. Tenim vuit sons vocàlics: Sons oberts: Quan ocupen una posició tònica.

La vocal “a” (mare). Les vocals “e” i “o” , la seva pronunciació es similar a la castellana (llet, bona).

Les vocals “e” i “o” quan ocupen posició tònica (cafè, però). Les vocals “i” i “u” sempre en qualsevol posició.

Sons tancats Sons neutres: Quan ocupen una posició àtona.

És un mateix so per les vocals “a” i “e” (terra, beure).

Dígrafs -

Són dues lletres que representen un únic so. gu – ix – ll – l·l –ny – qu – rr – sc – ss – tj – tg – tx

Hi ha dígrafs (qu, gu, ny, ll) que pertanyen a una mateixa síl·laba: (a-que-lla, a-mi-gues, Es-pa-nya).

Hi ha dígrafs (rr, ss, sc, ix, tx, tj, tg, l·l) que pertanyen a síl·labes diferents: (cór-rer, as-se-nya-lar, as-cen-sor, ca-lai-xe-ra, bat-xi-lle-rat, plat-ja, col·-le-gi). 7

Diftongs -

És quan pronunciem dos sons vocàlics en una mateixa síl·laba.

Es classifiquen en :

a) Diftongs decreixents: quan la primera vocal és el nucli sil·làbic i la segona vocal és dèbil (gaire, remei, vuit, taula).

b) Diftongs creixents: es forma amb una u com a primera vocal precedida d’una q o g (llengües, quadre, guant).

És important que tinguem en compte que:

La i al començament de la paraula i seguida de vocal

té valor de consonant, formant una síl·laba amb la vocal posterior (iode, iogurt, ioga). -

La i i la u enmig de vocals també tenen valor

de consonant i formen síl·laba amb la vocal posterior ( noia, veien, cauen, cacauet).

Accentuació L’accent és el signe gràfic que indica quina és la síl·laba tònica d’una paraula. Potser: greu (`) o agut (´), segons que les vocals siguin obertes o tancades. -

La “a”porta sempre l’accent greu.

La “e” i la “o”porten accent greu si són obertes i agut si són tancades.

La “i”i la “u”sempre porten l’accent agut.

Duen accent gràfic: -

Les paraules agudes, quan aquestes acaben en:

Vocal.

Vocal més s (-as, -es, -is, -os, -us).

-en, -in

(demà, després). -

Les paraules planes, quan no acaben en cap de les terminacions anteriors (pànic, telèfon).

Les paraules esdrúixoles sempre s’accentuen (època, química).

Dièresi (¨) -

La dièresi damunt de la u en els grups gue, gui, que, qui indica que s’ha de pronunciar. (ambigüitat, qüestió).

Es posa dièresi damunt la i o u, precedida de vocal, quan posseeixen caràcter vocàlic. (veïna, traïdor).

Escriu dièresi a les paraules que pertoquin: algues – veina – amigues – reull – pasqua – paisos – questió – llengues – monarquies – sequència.

Assenyala la síl·laba tònica de cada una de les paraules següents: balena – càmping – cançó –cocodril – crítica – damunt – descobrir – comunicació – emissor – llibre – ràdio – crònica – notícia – publicitat.

ESQUEMA RESUM

Alfabet: a – b – c – ç – d – e – f – g – h – i – j – k – l – m – n o – p– q – r – s – t – u – v – w – x – y – z . Oberts: a – e – o. Sons vocàlics

Tancats: e – i – o – u. Neutres: a – e.

Signes gràfics

Dígrafs: gu – ix – ll – l·l –ny – qu – rr – sc – ss – tj – tg – tx. Diftongs

Diftongs decreixents: quan la primera vocal és el nucli sil·làbic i la segona vocal és dèbil (gaire). Diftongs creixents: es forma amb una u com a primera vocal precedida d’una q o g ( quadre).

Dièresis

La dièresi damunt de la u en els grups gue, gui, que, qui indica que s’ha de pronunciar (qüestió). Es posa dièresi damunt la i o u, precedida de vocal, quan posseeixen caràcter vocàlic.(veïna).

Agudes: Duen accent gràfic quan acaben en: vocal, vocal + s, -en, -in. (demà). Accentuació

Planes: Duen accent gràfic quan no acaben en: vocal, vocal + s, -en, -in. (pànic). Esdrúixoles: sempre duen accent gràfic. (època).

ACTIVITATS 1. europeu, treure, alleugerir, quaranta, raïm, cauen, València, llengua, carnisseria, espai, desmai, hiena, dijous, paracaigudes, dinou, dau, treure, especial, deu, recaure, quiet, gairebé, paraula, paella, teulada viatge,taula, veure, cuixa, arreglar, calaix, ascensor, cotxe, col·loqui, joguina, viatger. articulació, moure, aire, podríem, vigileu, pèrdua, quantitat, conscient, vídeo, auxili, espai, ambulància, gravació, reproduir, adequat, feien.

a) b) c)

Llegeix les paraules anteriors i separa-les amb síl·labes. Encercla les paraules que continguin un diftong. Classifica les paraules encerclades amb dues columnes: DIFTONGS CREIXENTS

DIFTONGS DECREIXENTS

Escriu les paraules que tenguin dígraf.

2. L’any passat varen néixer pocs nins, aquest any en naixeran més. L’ambaixador no arribarà fins demà. Vaig veure l’assassinat d’ahir. El davanter centre del meu equip va marcar dos gols. El meu germà és un treballador de la teva empresa. Quin estiu tan meravellós!.

a) Llegeix les frases anteriors i subratlla amb dos colors diferents els dígrafs i els diftongs. b) Classifica les paraules subratllades en dues columnes:

DÍGRAFS DIFTONGS c) Separa en síl·labes les paraules subratllades. d) Classifica els diftongs en dues columnes: CREIXENTS DECREIXENTS

3. Completa amb la vocal neutra adequada (a – e ): misèri-, pobl-, poet-, assumpt-, t-sseta, -mbaixada, -v-luació,oncl-, dram-, ciclist- , ass-ssí, tr-ball, sucr-, tard-, as-, turist-, d-vant, torr-, homicid-, paperer-, d-munt, ass-ssinat, tr-balladors, m-ravellós. 4. Completa els buits amb “o” o “u” : rem-ntada, r-queta, s-ledat, m-ntar, dol-rosa, esc-ltava, c-llar, v-ler, s-rtir, -fensiva, s-bornar, c-rrupció, c-mplir, b-fetada, c-ntent, canç-, c-uina, d-na. 5. Agafa deu paraules dels dos exercicis anteriors i subratlla la síl·laba tònica. 6. Dels exercicis 3 i 4 subratlla les paraules amb dígraf. 7. Escriu les paraules subratllades separades en síl·labes. 8. pluja – paella – estiu – mentida – remei – hostil – pólvora – roser – orella – forquilla – xocolata – mocador – tovallola – colònia – mare – escopeta – rodona – coixí – cosa – forat – color – cargol – ocell – moto – ràdio – content – cançó – dolent – germà – dona – home – castanyada – dinar– mare – tia – barret – pare - esmorzar – cafè – boca - paperera – patata – conte – cantar – caure – endevinalla – nina – trompeta - escaleta.

a) Copia aquestes paraules, encercla la síl·laba tònica i classifica-les en: AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

b) Raona per què duen accent o per què no en duen.

9. constipat – electricista – numero – republica – fantastic – desfer – amagar – paraula – musica – quilometre – satel·lite – buta – aquell – tenda – peninsula – tecnica – patata – pages – dolent – moble – simpatica – aguila – solid – coixi – pero – bombes – unica – clinica – dutxa – espanyol – melo – quimic – pagina – maquina – centim – comuns.

a) Llegeix les paraules anteriors i accentua les que calgui. b) Escriu totes les paraules que tenen la vocal “e” o la vocal “o”. c) Classifica les paraules anteriors segons si la vocal és oberta o tancada:

“e” oberta “e” tancada

“o” oberta “o” tancada

d) Classifica aquestes paraules segons la síl·laba tònica: AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

e) Explica el motiu de l’accent de cada una de les paraules anteriors.

- LECTURA -

17 ANYS, PRIMER VIATGE A ITÀLIA —Mamá, mamá, sóc l'Olga. Telefono des de la frontera espanyola. —Tot molt bé, molt bé, que no patiu que portem tres hores de retard. —Sí que esperaré que em vingueu a buscar. Escolta una cosa, ¿que em deixareu anar demà a Vallgorguina a casa dels pares d'en Marc, amb l'Ester i en Marcel? —¿Que encara no he arribat i ja vull tornar a marxar? Fes-te'n càrrec, serà molt díver. —No, sols no, dona. Hi seran la mare d'en Marc i la seva germana gran. —Que ja en parlarem; però què els dic, que en principi sí, oi? Escolta, penjo que hi ha cua per telefonar. S'ha de reconèixer que els pares són la pera. —Hola... Escolta, ¿però què fas tu, Montse, a Barcelona? Ja heu acabat el viatge? ... —¿Que els profes us han enviat, a tu i a la Berta, amb avió perquè no vau anar a dormir a l'alberg d'Amsterdam? —Que no va ser culpa teva? De qui va ser, doncs?... No sé si et castigaré. Mira, de moment, després de passar la frontera ja m'has donat un disgust. Ja ho veurem si et castigaré. Ets una irresponsable... —Sí que et deixaré que m'expliquis el que ha passat. Sí, dona, que t'escoltaré, ja m'ho explicaràs... Digues a la mare que arribarem amb tres hores de retard... Penjo que hi ha molta gent que vol telefonar. Els fills... Els fills, els dónes tot el que demanen i després, què? Cap mena de responsabilitat. —Àvia, sóc la Mercé. Arribarem amb tres hores de retard. —Tot ha anat molt bé i tinc moltes ganes de veure la Laura. Digue-li que s'hi posi, que li porto alguna cosa de record per penjar a l'habitació. —Que és fora, fins demà passat no l'altre? Ha anat amb la Mireia i els seus pares a la casa que tenen a Alp? Deus haver demanat el telèfon, oi? Almenys que la pugui telefonar... Penjo, que tothom vol trucar a casa seva. Ves, ja veus com li importo a la Laura... Vaig al lavabo que em ve la plorera... No puc més!... —Oye, oye. Sóc 1'Antonio... —Para aquest motor, que amb el soroll no entenc res! —Todo bien, en general, vaja. Arribarem amb tres hores de retard perquè tinc un problema de refrigeració del motor i no puc córrer. —Que m’espavili perquè l’agència de viatges diu que hem de sortir demà a la tarda amb un col·legi cap a Àustria i el Tirol? Jodidos tíos!... Escolta, a veure si hi va en Rafa i jo faig algunes feines curtes, que pugui dormir les nits a casa i veure el meu fill... —Que ja en parlarem, que ja en parlarem! Joer, tío... Sempre la mateixa cançó. Oye, cuelgo, que se sent molt malament. Puta feina, aquesta de portar nens malcriats de passeig! Oriol Vergés. 14

ORIOL VERGÉS (Barcelona 1939) Es dedica a la docència i a escriure sobretot per un públic jove És autor de més de vuitanta obres. Les seves novel·les tenen un fons històric o toquen la problemàtica actual, tenyides sovint, per un toc d’ironia, que les fa llegidores i reflecteix la seva manera de pensar.

Comprensió i Expressió 1. Escriu la idea principal de la lectura. 2. Quin motiu tenen aquests nins i nines per telefonar a casa seva? 3. A la lectura trobam quatre persones que telefonen: a) A la primera, completa el diàleg com si fossis la mare. b) A la segona, qui te pareix que és la persona que telefona?. Explica per què no esperava que li contestàs Na Montse. c) Amb qui parla la tercera persona? Per què li entren ganes de plorar? d) Qui és n’Antonio?, on te pareix que crida? 4.

Explica amb les teves paraules el significat de les següents expressions dins la lectura:

a) “S’ha de reconèixer que els pares són la pera". b) “Els fills... Els fills, els dónes tot el que demanen i després, què? Cap mena de responsabilitat”. c) “Que ja em parlarem, que ja em parlarem! d) “Sempre la mateixa cançó”. 5. Elabora el circuit de comunicació d’aquests diàlegs per telèfon. 6. En quin estil es troben escrits els diàlegs de la lectura? Canvia l’estil del darrer diàleg.

Gramàtica 1. Al primer diàleg: a) Subratlla les que tenen dígrafs. b) Escriu les paraules anteriors separades en síl·labes. 2. Al segon diàleg, cerca i escriu paraules que tenguin els diferents sons vocàlics:

Sons oberts Sons tancats Sons neutres a e o e i o u a /e

3. Al tercer i quart diàleg: a) Subratlla les paraules que tenguin dues vocals juntes. b) Escriu de les paraules anteriors les que les dues vocals formin diftong. c) Classifica els diftongs anteriors: CREIXENTS DECREIXENTS

d) Raona la resposta anterior. e) Escriu dues paraules agudes, dues planes i dues esdrúixoles (una amb accent gràfic i l’altra sense). f) Raona l’accent gràfic de les paraules anteriors.

LECTURA –

HEM NEDAT A L’ESTANY AMB LLUNA PLENA L’OSTATGE En sortir a la carretera vaig fer rutinàriament l'stop, que podia ben estalviar-me en aquelles hores de la matinada, i vaig tombar a la dreta, cap a Rialb. A la vora del riu es van veure encara uns moments la caravana i la casa en construcció, petites i solitàries sota la lluna. Vaig pitjar l’accelerador i vaig adquirir una bona marxa. El cotxe rutllava bé i tota la carretera era per a mi. La Miquela silenciosa, s’endormiscà ben aviat. No es despertà fins a Llavorsí, amb un fort sobresalt, en veure que un guàrdia civil ens encarava la metralleta. Era el primer control que trobàvem. -La documentació, si us plau —em va dir en castellà el guàrdia que ens abocava l'arma per la finestra oberta. Li vaig donar el carnet d'identitat, però la Miquela tenia el passaport dins la motxilla, que portàvem al darrera. Per no posar nerviós el guàrdia, amb moviments que li podrien semblar sospitosos, vaig donar la clau a la Miquela i vaig deixar que ella mateixa tragués el passaport, sota la mirada atenta de l'altre guàrdia, que s'havia quedat a segona línia i que tampoc no va deixar un sol moment d'apuntar-la. —Tingui —va dir la Miquela donant el passaport al primer guàrdia, el qual, malgrat que gairebé es podia llegir a la blanquinosa claror de la lluna i dels llums de la central elèctrica, va encarar la llanterna als documents i els va examinar atentament. Devia intrigar-lo la nostra joventut, perquè va dir: —Deixi'm el carnet de conduir. Va poder comprovar que en tenia des de feia un any, me l'havia tret en complir els divuit, però aleshores li devia fer estrany que tan jove portés un cotxe relativament gros, perquè també em va demanar la documentació del cotxe i, després de mirar-se-la, va dir: —Qui és Josep Esplugafreda Vinyes? —El meu pare —vaig contestar, sense aclarir-li que era mort, però que figurava encara com a titular del cotxe. —Espera, Dionisio —vaig sentir que deia l’altre guàrdia acostant-se—, em sembla que aquest noi el conec. —I adreçant-se’m va dir en català — : Raimon on vas en aquestes hores de la nit? Vaig reconèixer la veu. Era el pare de la Rosa, la promesa del Salvador. D'altra banda no podia ser ningú més, ja que no hi havia cap més guàrdia civil català en tota la comarca. —Ah, es vostè, Agustí! Doncs, ja ho veu, volem pujar a la Pica Roja i hem sortit ben de matí per a arribar al refugi quan es faci clar. —Heu escollit mal dia. Trobareu controls a totes les cruïlles. Ja deveu saber que han robat la Mare de Déu d'Avellanui, oi? —Sí, no es parla de res més. —Tenim ordre de revisar tots els cotxes. Caldrà fer-ho també amb el teu. —Faci el que hagi de fer. Ara li obro el portaequipatge. : 17

Aquest era ple de tota classe d'objectes: motxilles, una tenda, un bot inflable, cordes i estris d'escalada, un fogó de gas, un bastó, una canya de pescar, cadenes per a la neu, gran quantitat de queviures i àdhuc l'escopeta; però, evidentment, la imatge d'Avellanui no la portava. —Ja saps que la vall Ferrera és reserva nacional de caça – em va recordar el pare de la Rosa—. No se t'acudeixi de treure l'escopeta! Encara vam trobar un altre control a Alins, al trencall de la carretera de Tor, però no vam haver-nos de parar. Els guàrdies em van mirar amb posat sorrut, sense decidir-se a fer-me cap senyal, ni de parar-me ni de tirar avant, i jo vaig passar ben a poc a poc davant d'ells i novaig accelerar fins que els vaig perdre de vista per retrovisor. LaMiquela ja no va dormir més. L'esglai de la metralleta l'havia deixada ben desvetllada. —La primera cosa que hem de fer —li vaig dir— és buscar el cotxe del teu germà. Si el trobem, serà que anam per bon camí. —El deuen haver deixat a l'esplanada del refugi. —Això suposant que no hagin cregut millor amagar-lo. —Tens raó. Passat Áreu, el darrer poble de la vall, amb la seva insòlita il·luminació nocturna d'autopista, la carretera deixade ser asfaltada i es converteix en un bell camí de muntanya paral·lel al riu d'aigua clara però malauradament escassa des que la van desviar per un canal subterrani cap a la central de Llavorsí. Per pont de la Farga, Raimon Esplugafreda.

RAIMON ESPLUGAFREDA (Balsareny,1943) És el pseudònim d’un professor de matemàtiques. Combina la docència amb la literatura juvenil. Ha publicat novel·les com: “Hem nedat a l’estany amb lluna plena”, “Potser aquesta nit a Cala Roja”, “Viatge a l’interior d’un gra d’arena”.

Comprensió i Expressió 1. Llegeix la lectura i contesta: a) Per què na Miquela es despertà amb un sobresalt? b) Explica què va succeir en el primer control que trobaren. c) Per què es pensen que el guàrdia els va demanar el carnet de conduir i la documentació del cotxe? d) Qui era l’altre guàrdia i per què coneixia en Raimon? e) Per què es realitzaven tants controls a la carretera? f) Explica què varen trobar dins el portaequipatge quan els guàrdies el revisaren? g) Redacta com varen passar el segon control que trobaren. h) Com sabran que han arribat a la Pica Roja? 2. Explica el significat de les següents expressions: a) “En sortir a la carretera vaig fer rutinàriament l'stop, que podia ben estalviar-me en aquelles hores de la matinada,...” b) “El cotxe rutllava bé i tota la carretera era per a mi.” c) “Els guàrdies em van mirar amb posat sorrut,...” d) “...fins que els vaig perdre de vista per retrovisor.” e) “Si el trobem, serà que anam per bon camí.” 3.Quin moment de la lectura representa la imatge? 4. Escriu un final de la història relacionant-lo amb el títol “ostatge”.

Gramàtica 1.

Tria de la lectura cinc paraules de cada tipus: Agudes Planes Esdrúixoles 2. Raona les columnes anteriors i el perquè duen o no duen accent gràfic. 3. Escriu deu paraules de la lectura que tenguin dues vocals juntes. 4. Separa les paraules anteriors en síl·labes. 5. De les paraules de l’activitat 3, classifica les que tenguin diftong: CREIXENT DECREIXENT

6.Raona les columnes anteriors. 7.Escriu les paraules del títol que tenen algun dígraf. 8. Explica el significat de les paraules anteriors, a ser possible sense utilitzar el diccionari. - JOC – SOPA DE LLETRES -

En aquesta sopa de lletres hi trobaràs deu paraules que s’escriuen amb dígraf C S S E G T A L P I

T A A M U R S A E L

E A T N E U I A N L

R Y S A R S D X I A

R N I O L E S I N M

A A J O R U B A S A

Y P A B V R N C U U

I S U R O P A Y L G

O E A N D O R R A I

R E L L E U M O L A

- Concursa amb els teus companys, a veure qui les troba abans. - Si les troba abans, preguntar-li pels dígrafs i diftongs que hi veu, el tipus de paraula que són segons la seva síl·laba tònica. - Si no ho sap, li dius que així no s’hi val i que no ha guanyat. 20