Comunica 4t. Coneixements. Llengua catalana

JO T’HO EXPLICO 1

L’Òliba detectiva

Us imagineu quedar-vos sense gominoles, sense tebeos, sense la pizza del divendres a la nit, sense cine amb crispetes el dissabte a la tarda i sense tornar a tastar les ulleres de xocolata, els sandvitxos de xòped amb melmelada i els gelats de fabada del diumenge?

Si el senyor Heribert explicava al pare que m’havia adormit a classe, ja podia dir adeu a totes aquestes coses, perquè el càstig seria important. Me la carregaria de valent…

No podia ser! Calia evitar la tragèdia com fos! La meva vida estava en perill!

Mentre pujava les escales, no vaig tenir altre remei que admetre-ho: a part de portar-me bé, hi havia una altra cosa que em ballava pel cap. En les misterioses desaparicions de l’Edelmir, l’Aitana i en Cèsar Ulisses hi havia gat amagat. No en tenia cap dubte. Sabia perfectament que jo era l’única persona capaç de resoldre el cas. Si hi havia una banda organitzada de lladres a l’escola, jo m’encarregaria d’atrapar-la.

Vaig decidir traçar un pla per començar la meva investigació. Ho faria durant el dinar per poder seguir portant-me bé a classe. No és per presumir, però quan em poso a fer de setciències no hi ha qui m’aturi.

vocabulari

xòped: Embotit cuit elaborat amb una pasta fina feta de carn i greix de porc, vedella, pollastre o gall dindi.

fabada: Fabada asturiana; plat típic d’Astúries elaborat amb mongetes blanques, cansalada, xoriço i botifarra. setciències: Persona que presumeix de saber molt.

Quan s’acostava l’hora de dinar, ja havia acabat les fitxes de Coneixement del medi i els exercicis de Llengua i havia sortit a la pissarra a resoldre una divisió amb dos decimals.

Estava aconseguint salvar la pell. Si a la tarda continuava així de bé, el senyor Heribert s’oblidaria de trucar al meu pare i m’estalviaria una esbroncada.

A l’hora de dinar, em vaig assegurar que l’Isidre era a l’altra punta del menjador i em vaig asseure amb la safata en una taula solitària. Vaig començar a rumiar l’estratègia que havia de seguir per solucionar el cas de les tres misterioses desaparicions.

Les meves neurones treballaven a la mateixa rapidesa que el meu aparell digestiu. Després de cruspir-me dos plats de patates amb beixamel i una costella de porc, semblava que ho veia tot més clar.

Mentre m’acabava de menjar el iogurt de maduixa, vaig dibuixar un mapa d’on vivia cada un dels alumnes desapareguts i vaig traçar un recorregut amb l’ordre de visites.

De primer aniria a veure l’Edelmir, que és el que viu més a prop de l’escola, després l’Aitana i, finalment, faria una visita a en Cèsar Ulisses, que és el que viu més a prop de casa meva.

En un altre full, vaig escriure totes les preguntes de l’exhaustiu interrogatori que faria als tres desapareguts per ser sospitosos d’organitzar una banda criminal!

Álvaro Núñez, Alberto Díaz i Miguel Can

LA NARRACIÓ EN PRIMERA PERSONA

En el text anterior, l’Òliba, ens explica els fets dels quals és la protagonista. Es tracta d’una narració en primera persona.

vocabulari

beixamel: Salsa feta a base de mantega, llet i farina. exhaustiu: Que està fet de manera completa i molt a fons.

La narració en primera persona és un text escrit per un narrador que relata els fets viscuts per ell mateix. És a dir, el narrador és el protagonista de les experiències que explica.

La narració en primera persona té dues característiques distintives:

1

2 Les formes verbals estan en primera persona i, habitualment, en passat:

Sabia que jo era l’única persona capaç de resoldre el cas.

El narrador, a més de descriure els fets, acostuma a explicar els sentiments i les emocions que ha experimentat:

Calia evitar la tragèdia com fos! La meva vida estava en perill!

Els ratolins

A la casa del protagonista del conte, els ratolins dels ordinadors desapareixen durant la nit, però al matí tornen a estar al seu lloc. Què deu passar? Ell i el seu pare decideixen investigar-ne les causes.

Havien tocat les dotze al campanar del poble quan vaig veure que de cop i volta el meu ratolí es començava a bellugar. I es veu que el del pare també. El meu, quan va fer el primer moviment, es va girar una mica cap a cada banda, com si ensumés la situació. I després se’n va anar cap a la pota de l’escriptori i va baixar avall, sense caure ni relliscar.

Vaig seguir-lo amb molta precaució i quan vaig sortir al replà em vaig trobar amb el pare fent-me xxxst amb el dit a la boca mentre anava caminant de puntetes darrere del seu ratolí. Els dos ratolins van baixar l’escala amb nosaltres al darrere, i quan van ser al menjador van desaparèixer darrere de la butaca que hi ha al costat de la finestra.

On s’havien ficat? Era ben bé que actuaven com dos ratolins qualssevol, o sigui que vam deduir que allà darrere de la butaca hi havien de tenir el cau. De moment ens en vam tornar a dormir. Ara que ja ho sabíem, vam decidir que ja sortirien del cau quan volguessin. Vista l’experiència anterior, vam suposar que l’endemà al matí tornarien a estar a punt al costat de l’ordinador, com si entressin a treballar.

Efectivament, l’endemà al matí quan ens vam llevar, els dos ratolins tornaven a ser-hi, cadascun al seu lloc. Com si no hagués passat res.

VOCABULARI

replà: En una escala, plataforma que hi ha al cap d’una sèrie d’esglaons.

cau: Forat que certs animals caven a terra per amagar-s’hi.

He de dir que aquell dia, l’estona que vaig estar escrivint amb l’ordinador, quan posava la mà sobre el ratolí, al començament em feia una mica d’angúnia.

En tot cas, al vespre vam decidir que provaríem una altra cosa: els trauríem les piles, a veure què passava. Vam fer guàrdia una estona i vam comprovar que cap dels dos ratolins no va moure ni un bigoti, en cas que en tinguessin. Bé, ja teníem una cosa: sense piles no es movien.

L’endemà a la nit vam repetir guàrdia i, com el primer dia, quan van tocar les dotze, els ratolins, altre cop amb les piles posades, se’n van anar cap al seu cau darrere la butaca del menjador. Llavors el pare va apartar la butaca. Efectivament, hi havia un forat que semblava l’entrada d’una petita cova, com els caus dels ratolins que surten en els dibuixos animats. Em vaig ajupir per mirar pel forat a veure què s’hi veia. I si hi havia una pila de ratolins a dintre? Però no, només hi vaig veure els nostres dos ratolins al fons, rosegant uns papers. Quan el pare va mirar pel forat va identificar que els papers eren seus.

—Per sort, són fulls en brut, que no necessitava! —va dir, respirant fondo.

L’endemà vam fer assemblea familiar a la meva habitació. El pare havia anat a buscar el seu ratolí i l’havia posat al costat del meu. Els teníem allà al davant i havíem de decidir què en fèiem.

—Què podem fer? —va dir el pare—. I si un dia ens trobem la casa plena de ratolins?

—Potser a la botiga d’informàtica tindrien una mena de gat? —va dir la mare, que sempre és molt pràctica.

Vam estar una estona parlant-ne, amb els dos ratolins allà, quiets sobre l’escriptori. Llavors el pare va dir, mentre passava un dit pel llom d’un dels ratolins:

—Ai senyor, què en farem, de vosaltres?

Salvador Comelles

L’EXPLICACIÓ D’EXPERIÈNCIES PERSONALS

Podem recollir les experiències personals en un diari o en un blog.

Dilluns, 27 de setembre

Hi ha dies en què la feina de detectiu és molt avorrida! He estat més d’una hora esperant que algú entrés o sortís de la casa d’en Cèsar… I res! Al final, avorrida i decebuda, he tornat cap a casa. Només hauria faltat que el meu pare s’hagués enfadat perquè arribava tard! I a sobre encara he de fer un munt de deures!

En un diari l’autor explica les seves vivències. També pot escriure els sentiments i les emocions que aquestes experiències li han provocat. El diari personal és privat, no s’escriu per donar-lo a conèixer. L’únic lector és el mateix autor.

El blog dels ratolins

25 de setembre

Estimats lectors, ahir em vau trobar a faltar, oi? No em vaig poder connectar a la xarxa. El nen de la casa i el seu pare ens han descobert! Saben que a mitjanit el meu company i jo prenem vida. Suposo que es devien quedar bocabadats. Però això no justifica el que ens van fer… Ens van treure les piles i, és clar, no ens vam poder bellugar en tota la nit! Estava mort de gana, nerviós i preocupat pel meu company. I no em vaig poder connectar per escriure el blog com cada dia. Se m’ha fet la nit molt i molt llarga!

El blog és un diari personal a internet en què l’autor comparteix, amb altres persones, les seves vivències i sentiments. Les entrades s’ordenen cronològicament: a la part superior del blog hi ha la més recent. En els videoblogs (o vlogs) les entrades són vídeos en lloc de textos escrits.

L’EXPLICACIÓ ORAL D’EXPERIÈNCIES PERSONALS

QUAN EXPLIQUEM UNA EXPERIÈNCIA PERSONAL, TRANSMETEM A QUI ENS ESCOLTA LES EMOCIONS I ELS SENTIMENTS

QUE ENS HA PROVOCAT.

Les experiències personals que recordem més són aquelles que són importants per a nosaltres perquè ens han provocat alegria, por, curiositat…

Quan les expliquis als altres pots seguir els consells següents:

• Has de donar tota la informació:

– On i quan va passar?

– Amb qui anaves?

– Què va passar?

– Com va acabar?

– Com et vas sentir?

• Com que expliques fets passats, fes servir verbs en passat.

• Utilitza formes verbals en primera persona.

• Transmet les emocions que et va generar la teva vivència amb canvis en el to de veu, gestos i expressions facials.

• Utilitza expressions que captin l’atenció de qui t’escolta i que facin que l’explicació sigui més emocionant: I en aquell moment…; De sobte…; Sabeu què va passar?

• Mira d’evitar repetir expressions com ara després, aleshores…

ORTOGRAFIA

La síl·laba

Dijous, 4 d’octubre

Aquesta nit el pare i jo hem fet guàrdia per vigilar els nostres ratolins de l’ordinador. Quina passada! A mitjanit s’han començat a bellugar: eren vius!

Qui ens havia de dir que la informàtica estaria plena de secrets i misteris… Estic molt emocionat!!!

Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser:

• Monosíl·labes: tenen una sola síl·laba: nit, jo...

• Bisíl·labes: tenen dues síl·labes: pa-re, nos-tres...

• Trisíl·labes: tenen tres síl·labes: ra-to-lins, vi-gi-lar...

• Polisíl·labes: tenen més de tres síl·labes: or-di-na-dor, in-for-mà-ti-ca...

La síl·laba tònica d’una paraula és la síl·laba que pronunciem més fort; les paraules només tenen una síl·laba tònica. La resta de síl·labes són les síl·labes àtones.

Quan una paraula porta accent, aquest s’ha de posar sempre en la síl·laba tònica.

NIT PA - RE RA - TO - LINS OR - DI - NA - DOR

RA - TO - LÍ

Els diftongs i els hiats

Hi ha dos tipus de diftongs:

• Decreixents: formats pels grups ai, ei, ii, oi, ui; au, eu, iu, ou, uu

Exemples: mai, feina, novii, boira, buida, llauna, veu, viure, dijous, duu

• Creixents: formats pels grups:

– gua, güe, güi, guo; qua, qüe, qüi, quo

Exemples: guant, pingüí, aigüera, paraiguot, quatre, qüestió, aqüífer, quota

– ia, ie, io a principi de paraula.

Exemples: iarda, hiena, iot.

Quan dues vocals fortes (a, e, o) estan en contacte, formen un hiat:

a-e-ri e-ò-li-ca ca-no-a

Quan aquestes vocals fortes van darrere de i i no estan a principi de paraula o darrere de u i no formen part dels grups gua, güe, guo, qua, qüe, quo, també formen un hiat:

à-vi-a grà-ci-es cu-a du-el su-or

Els dígrafs

Quan separem una paraula en síl·labes, cal tenir en compte que alguns dígrafs se separen i d’altres no.

Cada mitjanit els ratolins es belluguen i passegen per la casa.

LÈXIC El diccionari

Els diccionaris són un tipus d’obra que ens permet conèixer el significat o significats de les paraules. També ens poden servir per consultar l’escriptura correcta dels mots o per trobar un sinònim o un antònim.

En els diccionaris:

• Els noms estan en singular.

• Els adjectius estan en singular i masculí , amb la terminació del femení si són variables.

• Els verbs apareixen en infinitiu.

Tipus de diccionaris segons el suport:

En paper:

• Les paraules estan ordenades alfabèticament.

• Les paraules guia indiquen la primera i l’última paraula que inclou la doble pàgina del diccionari.

Cada significat d’una paraula és una accepció i en els diccionaris apareixen numerades.

En línia:

Paraules guia

• Tenen un cercador on escrivim el mot que volem consultar.

Tipus de diccionaris segons la informació que contenen:

• General: recull el significat o significats de les paraules, les expressions i les frases fetes d’una llengua.

• De sinònims i antònims: hi trobem paraules que signifiquen el mateix (sinònims) o el contrari (antònims) que el mot consultat.

• Bilingüe: mostra l’equivalència de paraules en dues llengües.

• Enciclopèdic: aprofundeix en la informació d’una paraula aportant més dades que el diccionari general.

GRAMÀTICA

La llengua oral i la llengua escrita

Una de les maneres que tenim les persones per comunicar-nos és el llenguatge verbal. El llenguatge verbal pot ser oral o escrit.

ON DEUEN ANAR AQUESTS RATOLINS?

La persona que crea el missatge (oral o escrit) és l’emissor; qui el rep és el receptor Emissor (crea el missatge) Receptor (rep el missatge)

Diferències entre llengua oral i llengua escrita Llengua oral Llengua escrita

Utilitza sons per formar el missatge. Utilitza lletres i signes de puntuació per formar el missatge.

Emissor

Receptor

Pot rectificar però no anul·lar el que ha dit.

Utilitza gestos, expressions facials, canvis en el to de veu, etc., per complementar el contingut del missatge.

Pot revisar i corregir el text tantes vegades com vulgui.

Pot utilitzar imatges, esquemes o altres recursos visuals per complementar el contingut del missatge.

Pot interaccionar amb el receptor. No pot saber la reacció immediata del receptor.

Escolta el missatge. Llegeix el missatge.

Ha de comprendre el contingut del missatge mentre l’emissor el diu.

Pot llegir el text tants cops com vulgui per comprendre’l.

El text i el paràgraf

Llegeix aquest fragment i observa les parts que el formen:

Jo arribava a casa. Me n’anava cap a l’ascensor, hi entrava i en tancava les portes. És un ascensor una mica vellet, d’aquells que encara hi ha en molts edificis de Barcelona. I un cop era a dins mirava els botons i m’adonava que tots marcaven el mateix pis: el quart. Només podies anar al quart, que era el pis del senyor Roig!

A mi allò no em feia gràcia i vaig pensar que preferia sortir de l’ascensor i pujar a peu. Però llavors les portes de l’ascensor no s’obrien, no hi havia manera. L’únic que podia fer era pitjar un dels botons.

Ho vaig fer i vaig pensar que així que arribés al quart pujaria a peu fins al cinquè, que era el meu.

Salvador Comelles

El text és el conjunt ordenat de paràgrafs que parlen d’un mateix tema. Acaba en un punt final.

El paràgraf és el conjunt de frases relacionades que desenvolupen un aspecte del text. Acaba en un punt i a part

L’oració, el sintagma i la paraula

El senyor Roig viu al quart pis del meu edifici SINTAGMA PARAULA

TEXT PARÀGRAF

L’oració és el conjunt de paraules ordenades i amb sentit. Les oracions sempre han de tenir, com a mínim, un verb

El sintagma és el grup de paraules ordenades al voltant d’un mot principal.

La paraula és el grup de sons ordenats que tenen un significat determinat.

El punt

L’ascensor va començar a pujar i a mi em va semblar que anava més a poc a poc que mai. I en arribar al pis, abans d’obrir la porta, vaig veure el senyor Roig que m’espiava al replà amb mala cara. I no tenia escapatòria perquè no hi havia escales enlloc.

El senyor Roig anava vestit de cuiner i duia un cullerot a la mà. Em va obrir les portes de l’ascensor i em va empènyer cap a casa seva.

Hi ha tres tipus de punt:

Punt i seguit: separa les oracions relacionades entre elles que formen part d’un mateix paràgraf.

Punt i a part: marca el final del paràgraf. Després d’un punt i a part, el paràgraf següent ha de començar en una altra línia.

Punt final: indica el final d’un text.

• El punt també s’utilitza entre la xifra de les hores i els minuts:

He arribat a casa a les 17.05 hores.

• No hem de posar punt en els casos següents:

– Entre les xifres dels anys: Jo vaig néixer l’any 2012.

– Després dels signes d’exclamació i d’interrogació: L’ascensor no obre les portes!

Salvador Comelles