ELS UNS S’ALIMENTEN DELS ALTRES

Les relacions més importants, però, són les que s’estableixen entre els éssers vius que s’alimenten els uns dels altres. Són les relacions tròfiques.

Segons el tipus d’alimentació, podem classificar els éssers vius en les categories següents:

Aut Trofs

Productors

Són les plantes i les algues.

Per mitjà de la fotosíntesi, produeixen la saba elaborada de la qual s’alimenten.

Heter Trofs

Consumidors primaris

Són els animals herbívors

S’alimenten de les plantes que mengen.

Consumidors secundaris

Són els animals carnívors

S’alimenten d’animals herbívors. També s’inclouen en aquest grup els omnívors, que mengen tant productors com altres consumidors.

Consumidors terciaris

Són els animals supercarnívors

S’alimenten d’animals, inclosos els carnívors.

Descomponedors

Ho saps respondre?

Són els fongs (bolets, floridures...)

Descomponen la matèria orgànica en matèria inorgànica; és a dir, en minerals i altres nutrients.

Activitats

8. Els primers i els últims. Observa l’esquema de les relacions tròfiques del llibre de coneixements i respon a les preguntes següents: a) Quins són els primers éssers en la cadena? Per què estan en aquesta posició? b) Quins són els últims? c) En què descomponen la matèria orgànica? d) Qui aprofita allò que han descompost?

9. Ordenem els consumidors. Esbrina de què s’alimenta cada un dels éssers vius següents i indica de quin tipus de consumidor es tracta en cada cas.

10. Els éssers vius més importants són... Ho tens clar?

Doncs debatem-ho. En primer lloc, escriu la teva tesi inicial:

Considero que el grup d’éssers vius més importants són els

Per què? .

Per contra, els més prescindibles són els .

Per què? .

1 Repartiu-vos els rols: Tres de vosaltres hauríeu de ser els moderadors. Els altres, dividiu-vos en dos equips.

2 Penseu arguments per defensar qualsevol postura:

Productors :

Consumidors primaris :

Consumidors secundaris :

Consumidors terciaris :

Descomponedors :

3 Conclusions:

CADENES, XARXES I PIRÀMIDES

Amb tota la diversitat d’éssers vius d’un ecosistema, podem dibuixar cadenes tròfiques, en les quals cada baula correspon a un tipus d’ésser viu que s’alimenta d’un altre. A l’inici, és clar, sempre hi ha els éssers productors!

ENCARA ÉS NOTÍCIA?

L’any 2018, a Indonèsia, es va tro- bar una balena morta, amb sis qui- los de plàstic en el seu estómac. Entre els objectes que s’havia men- jat, hi havia 115 gots, 4 ampolles, 25 bosses i 2 xancletes de plàstic.

Aquest és un exemple de l’ecosistema del delta del Llobregat:

Però les cadenes no estan aïllades (les granotes, per exemple, no solament s’alimenten de papallones ni tenen, com a únics depredadors, les serps), sinó que es barregen amb altres cadenes donant lloc a xarxes tròfiques; són les que constitueixen la biocenosi d’un determinat ecosistema.

En forma de piràmide

Aquestes xarxes poden representar-se en forma de piràmide, en la qual els individus d’un estament s’alimenten dels que tenen a sota. Per tal que l’ecosistema funcioni, el nombre d’individus de la part baixa ha de ser més gran que la dels altres estaments de la piràmide.

Generalment, només es dibuixen quatre estaments, perquè els descomponedors no s ' hi representen.

UNITAT 1

Supercarnívors

Consumidors terciaris

Carnívors

Consumidors secundaris

Herbívors Consumidors primaris

Productors (fan la fotosíntesi)

Descomponedors (Transformen la matèria orgànica en inorgànica)

Ho saps respondre?

Activitats

11. Aclarim els conceptes! Cadenes, xarxes i piràmides estan relacionades entre elles. Escull l’opció més encertada en cada cas: a) Totes tres són tròfiques / xarxes perquè estan relacionades amb l’alimentació / el trofisme dels éssers vius. b) Aquestes relacions són representacions pràctiques / teòriques de la realitat. c) Normalment no s’hi representen els descomponedors / productors d) En un ecosistema, els éssers representats a la xarxa tròfica formen el biòtop / la biocenosi e) Algunes de / Totes les cadenes comencen amb els éssers productors. Les xarxes, també / no . f) Un animal pot estar en més d’una / només en una cadena tròfica alhora. g) En una piràmide, els consumidors secundaris estan per sobre / sota dels consumidors primaris.

12. Ordenem la cadena. Numera les imatges dels éssers vius, segons el lloc que ocupen en una cadena tròfica. Al de la primera baula, posa-li un 1. PINGUÍ

FOCA LLEOPARD

13. En quina posició els situem? Busca informació sobre aquests éssers vius d’ecosistemes mediterranis. Esbrina què mengen i dibuixa la cadena tròfica on s’ubiquen. Afegeix-hi altres animals per formar una xarxa tròfica.

14. Piràmide en equilibri. Analitzeu en profunditat les característiques de les piràmides tròfiques. Després comenteu aquests detalls en grup: a) Quina relació hi ha entre els estaments de la piràmide i la quantitat d’individus de cada un? b) Què vol dir que la piràmide està equilibrada? c) Què pot passar si un dels estaments augmenta o disminueix de manera significativa?