Entorn 6è. Medi natural. Mostra

Co diME lde

tuRna aL

Autoria: Diego Montero

Jaume Reula

6

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes

Correcció: Immaculada Riera

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Gemma Vadillo

Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Núria Algarra

Il ·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: Jordi Viladoms

Fotografies: Agència Efe, Alamy/Cordon Press, Album ( Documenta; EFE), Dreamstime/ Quickimage, Getty Images, iStock/Getty Images, Prisma, Photoaisa, Album (Documenta; Jean Vigne, KHARBINE-TAPABOR; Oronoz; sfgp), 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Jaume Reula, Diego Montero

© 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2023

ISBN: 978-84-489-6110-7

DL B 7580-2023

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Entorn de Coneixement del medi social i cultural de 6è d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en la Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació o d’experimentació de cada unitat.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat oral, de treball per parelles, grup o de debat entre tota la classe.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà.

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.

Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.

7. Coneguem l’ecosistema dels Aiguamolls de l’Empordà. Accediu a l’espai web d’aquest indret elaboreu un recull digital d’informació visual i gràfica. Seguiu les indicacions següents:

UNA #BÚSTIAD’AJUDA A LA NOSTRA ESCOLA?

Probablement, teniu la sort de tenir una classe fantàstica, on totes les persones se senten a gust, respectades i considerades... Potser sí o potser no. Potser heu sentit comentaris sobre algú de la vostra classe o d’una altra, o del curs passat, que no s’ho està passant tant bé... Sigui com sigui, perquè hi hagi bon ambient, cal estar al cas per evitar que passi res de dolent. Què us sembla si feu alguna cosa per prevenir o per millorar aquesta situació? Fem una #bústiad’ajuda a la nostra escola? Feu una hipòtesi sobre el moment actual Com descriuries l’ambient de la teva classe? de l’escola? Explica-ho aquí:

Quina notícia! Informació d’actualitat per connectar els continguts que treballaran en la unitat amb la realitat i l’entorn de l’alumnat.

a més

JUNTS EN L’ECOSISTEMA

Les relacions no es produeixen només entre els éssers vius i el biòtop, sinó que tam-

bé s’estableixen diferents tipus de relacions entre els éssers vius que habiten un lloc determinat. Aquestes relacions poden ser dels tipus següent: Intraespecífiques quan són entre individus d’una mateixa espècie:

1 Organitzeu-vos en grups de tres o quatre persones.

Alguns individus s’organitzen en agrupa- cions socials, com ara les formigues o les abelles. Aquests insectes treballen conjun- tament per construir el niu, aconseguir l’aliment defensar-se dels depredadors.

Alguns ocells, en canvi, viuen junts per migrar o per defen- sar-se. Però cada un s’ocupa d’aconseguir el seu aliment.

Quan són relacions entre espècies diferents, parlem de relacions interespecífiques

És una relació en la

És una relació en la qual una espècie s’aprofita d’una altra. Així, alguns fongs, s’instal·len com a paràsits d’alguns arbres dels quals s’alimenten, i els poden causar la mort.

2 Accediu al web del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

També podeu accedir a altres llocs web. Preneu nota de les adreces!

3 Busqueu informació al voltant dels elements següents:

Biòtop – Sòl / aigua / riu / mar

– Condicions climàtiques

Biocenosi – Flora – Fauna – Altres éssers vius Relacions – Entre el biòtop i la biocenosi – Intraespecífiques i interespecífiques

4 Tracteu la informació:

TREBALL D'INVESTIGACIÓ

Comenteu-ho amb els companys companyes de la classe formuleu una hipò- tesi, per escrit, sobre què passaria si tinguéssiu una Bústia d’ajuda com la que es presenta en la notícia de l’inici de la unitat del Llibre de coneixements.

50

a) Seleccioneu la informació escrita copieu només alguns noms i algunes idees. b) Seleccioneu també imatges que us interessin.

c) Organitzeu-la en blocs per fer-la entenedora.

5 Elaboreu el recull digital:

a) Escolliu l’eina amb què us trobeu més còmodes treballant: presentació de diapositives, blog… b) Desenvolupeu el recull de manera ordenada i clara. c) Compartiu-lo amb la resta de la classe.

Compareu les vostres produccions. Destaqueu aspectes bons de la vostra feina de la dels altres!

12 Trobaràs l’enllaç corresponent a l’activitat 7 en l’espai personal del web www.barcanova.cat

Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació o d’experimentació. Amb propostes de recerca per familiaritzar-se amb el mètode científic.

• En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.

• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.

• En l’apartat And now, in English!, es treballa la terminologia de la unitat en anglès

• Al final del llibre es planteja una Situació d’aprenentatge/projecte cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i l’apartat Em poso a prova, que serveix per avaluar els coneixements més representatius.

• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut que proposa el llibre.

qual les dues espècies en treuen profit. És el cas del colibrí, que s’ali- menta del nèctar de les flors, alhora que les pol·linitza.

1 NATURA INTERCONNECTADA!

CULTURA CIENTÍFICA

QUINA NOTÍCIA!

COMPRENSIÓ INFERENCIAL

Et sembla preocupant la situació de la posidònia?

Per què?

Se t’acut alguna idea per millorar aquesta situació?

previs

Els animals, les plantes i altres éssers vius estan relacionats entre ells. Sabries dir com?

Com explicaries el que és un ecosistema?

Descriu aquestes imatges explicant la relació que hi ha entre els elements que hi veus.

ÉSSERS VIUS EN XARXA

Actualment sembla que tot hagi d’estar interconnectat. I ho està, oi? Fixa’t que tots els éssers vius d’un lloc determinat també estan interconnectats i formen una comunitat, que coneixem amb el nom d’ecosistema

Un ecosistema és un sistema d’organització dels orga nismes de diverses espècies que es relacionen entre ells en un espai determinat.

Està configurat per diversos elements que s’apleguen en dos grans grups:

Està formada per tots els éssers vius que hi ha en un lloc determinat i per les relacions que s’estableixen entre ells.

És la part inerta: les roques, la sorra, l’aire, l’aigua…

També els elements ambientals: la temperatura, l’exposició al sol, la humitat, el tipus de sòl...

El biòtop i els éssers vius interaccionen. Les condicions ambientals provoquen reaccions en els animals i les plantes. Així, les fulles dels pins, per exemple, són molt primes perquè aquests arbres viuen en llocs molt secs i aquest tipus de fulles impedeix que perdin humitat. S’adapten al medi.

Ho saps respondre?

ENCARA ÉS NOTÍCIA?

Al Delta de l’Ebre s’ha trobat una nova espècie invasora, el cranc blau (Callinectes sa- pidus), provinent de l’Atlàntic occidental. És un cranc gros i molt depre- dador, i causa un gran impacte en els eco- sistemes. En el Delta, l’anguila i el fartet han disminuït molt a causa d’aquest cranc.

ACTIVITATS

1. Afirmacions de base. Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

a) Només els animals més grossos formen part de la biocenosi d’un ecosistema.

b) El fet que plogui o no, pot afectar l’equilibri de l’ecosistema.

c) La força del vent afecta l’ecosistema; la direcció, en canvi, no.

d) El sòl, les roques que hi ha en un ecosistema influeixen en els éssers vius.

e) Els éssers vius no influeixen en el clima d’un ecosistema.

f) Els éssers vius no poden influir en el sòl on s’estan.

VERTADERA FALSA

Comenteu, de manera oral, com es podrien transformar en certes les afirmacions falses anteriors.

2. La desertificació. L’ODS número 15, centrat en la vida dels ecosistemes terrestres, assenyala la desertificació com un dels problemes més grans que pateixen aquests ecosistemes.

Per grups, investigueu sobre aquest problema.

En què consisteix? Què la provoca?

Què pot causar a l’ecosistema?

3. Digues-me on vius i et diré com ets! Relaciona cada característica d’un determinat ésser viu amb l’aspecte del biòtop que li correspon:

Pèl abundant i blanc.

Fulles gruixudes i toves.

Protuberàncies de greix sota la pell com a reserva per poder estar molts dies sense beure.

Fulles petites i dures.

Membranes protectores dels ulls perquè no hi entri sorra.

Ambient poc plujós.

Forts vents del desert.

Temperatures molt baixes, neu.

Ambient plujós i humit.

Ambient desèrtic.

4. Com s’ho fa la posidònia? Coneguem una mica més la posidònia, aquesta planta de les nostres costes! Observa aquestes imatges i respon a les preguntes. Si ho necessites, busca la informació que no puguis deduir.

Com és el lloc on viu?

Com és la forma de la planta, doncs?

JUNTS EN L’ECOSISTEMA

Les relacions no es produeixen només entre els éssers vius i el biòtop, sinó que també s’estableixen diferents tipus de relacions entre els éssers vius que habiten un lloc determinat. Aquestes relacions poden ser dels tipus següent:

Intraespecífiques, quan són entre individus d’una mateixa espècie:

Alguns individus s’organitzen en agrupacions socials, com ara les formigues o les abelles. Aquests insectes treballen conjuntament per construir el niu, aconseguir l’aliment i defensar-se dels depredadors.

Alguns ocells, en canvi, viuen junts per migrar o per defen- sar-se. Però cada un s’ocupa d’aconseguir el seu aliment.

Quan són relacions entre espècies diferents, parlem de relacions interespecífiques:

Mutualisme Parasitisme

És una relació en la qual les dues espècies en treuen profit. És el cas del colibrí, que s’alimenta del nèctar de les flors, alhora que les pol·linitza.

És una relació en la qual una espècie s’aprofita d’una altra. Així, alguns fongs, s’instal·len com a paràsits d’alguns arbres dels quals s’alimenten, i els poden causar la mort.

ACTIVITATS

5. Qüestió de prefixos. Les relacions que estableixen les espècies d’animals poden ser intraespecífiques i interespecífiques. Explica què volen dir tenint en compte el significat del prefix:

Intraespecífiques : Interespecífiques :

6. Identifiquem les imatges. Investiga aquestes associacions entre espècies i relaciona cada imatge amb el tipus de relació:

PARASITISME

RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES

SOCIETAT

COMENSALISME

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES

FAMÍLIA

Comenteu entre vosaltres en què consisteix cada tipus de relació.

7. Coneguem l’ecosistema dels Aiguamolls de l’Empordà. Accediu a l’espai web d’aquest indret i elaboreu un recull digital d’informació visual i gràfica. Seguiu les indicacions següents:

1 Organitzeu-vos en grups de tres o quatre persones.

2 Accediu al web del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

També podeu accedir a altres llocs web. Preneu nota de les adreces!

3 Busqueu informació al voltant dels elements següents:

Biòtop – Sòl / aigua / riu / mar

Condicions climàtiques

Biocenosi

– Flora

– Fauna

– Altres éssers vius

Relacions – Entre el biòtop i la biocenosi

– Intraespecífiques i interespecífiques

4 Tracteu la informació:

a) Seleccioneu la informació escrita i copieu només alguns noms i algunes idees.

b) Seleccioneu també imatges que us interessin.

c) Organitzeu-la en blocs per fer-la entenedora.

5 Elaboreu el recull digital:

a) Escolliu l’eina amb què us trobeu més còmodes treballant: presentació de diapositives, blog…

b) Desenvolupeu el recull de manera ordenada i clara.

c) Compartiu-lo amb la resta de la classe.

Compareu les

Destaqueuproduccions.vostres aspectes bons de la vostra feina i de la dels altres!

ELS UNS S’ALIMENTEN DELS ALTRES

Les relacions més importants, però, són les que s’estableixen entre els éssers vius que s’alimenten els uns dels altres. Són les relacions tròfiques.

Segons el tipus d’alimentació, podem classificar els éssers vius en les categories següents:

AUTÒTROFS

Productors

Són les plantes i les algues.

Per mitjà de la fotosíntesi, produeixen la saba elaborada de la qual s’alimenten.

HETERÒTROFS

Consumidors primaris

Són els animals herbívors

S’alimenten de les plantes que mengen.

Consumidors secundaris

Són els animals carnívors

S’alimenten d’animals herbívors. També s’inclouen en aquest grup els omnívors, que mengen tant productors com altres consumidors.

Consumidors terciaris

Són els animals supercarnívors

S’alimenten d’animals, inclosos els carnívors.

Descomponedors

Ho saps respondre?

Són els fongs (bolets, floridures...)

Descomponen la matèria orgànica en matèria inorgànica; és a dir, en minerals i altres nutrients.

S’alimenten d’altres éssers vius.

Ells mateixos produeixen l’aliment que consumeixen!

ACTIVITATS

8. Els primers i els últims. Observa l’esquema de les relacions tròfiques del llibre de coneixements i respon a les preguntes següents:

a) Quins són els primers éssers en la cadena? Per què estan en aquesta posició?

b) Quins són els últims?

c) En què descomponen la matèria orgànica?

d) Qui aprofita allò que han descompost?

9. Ordenem els consumidors. Esbrina de què s’alimenta cada un dels éssers vius següents i indica de quin tipus de consumidor es tracta en cada cas.

10. Els éssers vius més importants són... Ho tens clar?

Doncs debatem-ho. En primer lloc, escriu la teva tesi inicial:

Considero que el grup d’éssers vius més importants són

els

Per què? .

Per contra, els més prescindibles són els .

Per què? .

1 Repartiu-vos els rols: Tres de vosaltres hauríeu de ser els moderadors. Els altres, dividiu-vos en dos equips.

2 Penseu arguments per defensar qualsevol postura:

Productors :

Consumidors primaris :

Consumidors secundaris :

Consumidors terciaris :

Descomponedors :

3 Conclusions:

CADENES, XARXES I PIRÀMIDES

Amb tota la diversitat d’éssers vius d’un ecosistema, podem dibuixar cadenes tròfiques, en les quals cada baula correspon a un tipus d’ésser viu que s’alimenta d’un altre. A l’inici, és clar, sempre hi ha els éssers productors!

ENCARA ÉS NOTÍCIA?

L’any 2018, a Indonèsia, es va tro- bar una balena morta, amb sis qui- los de plàstic en el seu estómac. Entre els objectes que s’havia men- jat, hi havia 115 gots, 4 ampolles, 25 bosses i 2 xancletes de plàstic.

Aquest és un exemple de l’ecosistema del delta del Llobregat:

Però les cadenes no estan aïllades (les granotes, per exemple, no solament s’alimenten de papallones ni tenen, com a únics depredadors, les serps), sinó que es barregen amb altres cadenes donant lloc a xarxes tròfiques; són les que constitueixen la biocenosi d’un determinat ecosistema.

En forma de piràmide

Aquestes xarxes poden representar-se en forma de piràmide, en la qual els individus d’un estament s’alimenten dels que tenen a sota. Per tal que l’ecosistema funcioni, el nombre d’individus de la part baixa ha de ser més gran que la dels altres estaments de la piràmide.

Generalment, només es dibuixen quatre estaments, perquè els descomponedors no s ' hi representen.

UNITAT 1

Supercarnívors

Consumidors terciaris

Carnívors

Consumidors secundaris

Herbívors Consumidors primaris

Productors (fan la fotosíntesi)

Descomponedors (Transformen la matèria orgànica en inorgànica)

Ho saps respondre?

TAMARIU PAPALLONA ZEBRADA GRANOTA VERDA SERP D’AIGUA Heteròtrofs

ACTIVITATS

11. Aclarim els conceptes! Cadenes, xarxes i piràmides estan relacionades entre elles. Escull l’opció més encertada en cada cas:

a) Totes tres són tròfiques / xarxes perquè estan relacionades amb l’alimentació / el trofisme dels éssers vius.

b) Aquestes relacions són representacions pràctiques / teòriques de la realitat.

c) Normalment no s’hi representen els descomponedors / productors

d) En un ecosistema, els éssers representats a la xarxa tròfica formen el biòtop / la biocenosi

e) Algunes de / Totes les cadenes comencen amb els éssers productors. Les xarxes, també / no .

f) Un animal pot estar en més d’una / només en una cadena tròfica alhora.

g) En una piràmide, els consumidors secundaris estan per sobre / sota dels consumidors primaris.

12. Ordenem la cadena. Numera les imatges dels éssers vius, segons el lloc que ocupen en una cadena tròfica. Al de la primera baula, posa-li un 1. PINGUÍ

FOCA LLEOPARD

13. En quina posició els situem? Busca informació sobre aquests éssers vius d’ecosistemes mediterranis. Esbrina què mengen i dibuixa la cadena tròfica on s’ubiquen. Afegeix-hi altres animals per formar una xarxa tròfica.

14. Piràmide en equilibri. Analitzeu en profunditat les característiques de les piràmides tròfiques. Després comenteu aquests detalls en grup:

a) Quina relació hi ha entre els estaments de la piràmide i la quantitat d’individus de cada un?

b) Què vol dir que la piràmide està equilibrada?

c) Què pot passar si un dels estaments augmenta o disminueix de manera significativa?

LA MATÈRIA I L’ENERGIA TAMBÉ ES MOUEN!

La matèria i l’energia circulen de manera diferent en un ecosistema.

El cicle de la matèria

La matèria circula formant un cicle que es va repetint contínuament, passant d’un element a un altre sense que es perdi res.

Plantes i algues

(Matèria orgànica)

Herbívors

(Organismes morts, fulles i branques seques) (Excrements, mudes de pell i plomes)

Supercarnívors, carnívors i omnívors

El camí de l’energia

(Matèria inorgànica: sals minerals i altres nutrients)

Descomponedors

L’energia, en canvi, entra a l’ecosistema des de l’exterior i també se n’escapa!

L’energia

solar prové del Sol

Ajuda les plantes a fer la fotosíntesi.

Es transforma així en energia química.

En tot el procés es va perdent energia calorífica que desprenen tots els éssers vius.

Que va passant d’individu a individu per la cadena tròfica.

ACTIVITATS

15. Matèria orgànica i matèria inorgànica. Analitzem com es transforma la matèria:

a) Quin nom reben els primers elements de les cadenes tròfiques?

b) Què produeixen?

c) Completa l’esquema situant cada element en el seu lloc:

orgànica llum elaborada bruta

(Sals minerals + Aigua) Saba + Diòxid de carboni =

Energia de la Saba

La fan servir les plantes per alimentar-se, per créixer i per reproduir-se, creant així matèria

d) Què passa amb la matèria inorgànica del sòl quan les plantes la fan servir?

e) Qui s’encarrega d’anar aportant més sals minerals perquè les plantes les puguin aprofitar?

f) Com passa la matèria d’un ésser viu a un altre?

g) De què s’alimenten els éssers descomponedors?

16. Cicle tancat o obert, doncs? Reflexiona, finalment, sobre aquesta pregunta i contesta-la de manera raonada.

17. L’energia es mou. Situa el tipus d’energia corresponent en cada una de les fases de circulació de l’energia. Tingues en compte que es poden repetir.

QUÍMICA LUMÍNICACALORÍFICA MECÀNICA

Les plantes utilitzen energia provinent del Sol per fer la fotosíntesi.

El Sol també transmet energia als animals perquè els escalfa.

Tots els animals obtenen energia a través de l’alimentació.

Els éssers vius emmagatzemen aquesta energia en el seu cos. En alimentar-se els uns dels altres, l’energia va passant d’un ésser viu a un altre.

Els éssers vius transformen l’energia química en energia , per exemple, quan es desplacen o es mouen.

Els éssers vius també expulsen energia a l’aire a través de la respiració.

18. Matèria i energia. Aquests dos elements són presents en l’ecosistema, però es comporten de manera diferent.

a) L’energia entra de l’exterior de l’ecosistema o ja hi és?

b) L’energia segueix un cicle tancat com ho fa la matèria?

c) On va a parar l’energia que surt de l’ecosistema?

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Put these living things in the correct group:

Rhinoceros

Terciary consumers

Tiger

Frog

Mushroom

Secondary consumers

THERE ARE THREE ELEMENTS IN EACH GROUP!

Camel

Primary consumers

Orca

Algae

Grass

Producers

Fungus

Stork

Fox

Decomposers

Oak

Bacteria

Wolf

Butterfly

2. Put the sentences in order to describe the process of the energy in the ecosystem:

All living things release some calorific energy into the air.

The sun light enters in the ecosystem in different ways.

Then, plants grow and reproduce themselves and they are eaten by the animals.herbivorous

One of them is helping plants to produce its own nourishment.

This is an exchange of chemical energy.

Those animals are also nourishment for other animals.

The chemical energy changes again.

3. Write the name of these animals into each bubble drawing a trophic net:

Els éssers vius habiten en

M A P A C O N C E P T U A

Estan formats per

ECOSISTEMES

Éssers vius Éssers inerts

BIOCENOSI BIÒTOP

Relacions entre éssers vius

Es relacionen

ADAPTACIONS AL MEDI

INTRAESPECÍFIQUES

INTERESPECÍFIQUES

Per a l’alimentació formen

CADENES I XARXES TRÒFIQUES

Poden ser

PRODUCTORS

CONSUMIDORS

DESCOMPONEDORS

MATÈRIA

Es conserva i passa d’un organisme a un altre.

Hi circula

ENERGIA

Es perd a partir de l’energia calorífica que desprenen els éssers vius.

1. Reflexiona sobre el que has treballat en aquesta unitat:

a) Quin element relacionat amb el medi ambient t’ha interessat més?

b) Podries fer alguna cosa per contribuir a l’equilibri dels ecosistemes?

2. Escriu dos elements en cada categoria:

IDEES QUE JA CONEIXIA ABANS DE COMENÇAR LA UNITAT

3. Valora, en cada cas, la manera com has treballat:

IDEES QUE HE APRÈS AL LLARG DE LA UNITAT

PINTA EL TROS DE FRANJA QUE CONSIDERIS OPORTÚ.

Interès mostrat pels temes treballats:

Gens Poc Força Molt

Qualitat de les respostes a les activitats:

Gens Poc Força Molt

Implicació en les activitats de grup:

Gens Poc Força Molt

FONGS EN ACCIÓ!

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Durant tota la unitat hem parlat dels éssers descomponedors i el seu paper en l’ecosistema, que és bàsic per mantenir-ne l’equilibri.

Aturem-nos per conèixer-los una mica més i saber com actuen.

En coneixes cap?

N’has vist mai algun?

En aquest experiment buscarem les condicions perquè apareguin fongs i els puguis observar. Els deixaràs actuar i observaràs com comencen a descompondre matèria orgànica.

On creus que els podries aconseguir? Explica-ho aquí:

Hi ha diverses maneres de fer-ho.

Nosaltres et proposem aquest

procediment:

Material necessari

• 2 peces de fruita madura, a punt de podrir-se

• 4 llesques de pa

• 2 plats

• 1 capsa de sabates

• 1 lupa binocular (o un microscopi)

PODEU ANAR FENT FOTOGRAFIES DE LES DIVERSES FASES DEL PROCÉS. PREPAREU LA CÀMERA FOTOGRÀFICA!

Iniciem el procés!

Com ja deveu haver suposat, en el moment en què la fruita és molt madura, comença a podrir-se. És llavors quan apareixen els fongs.

Per tal d’accelerar el procés, hi posarem, al costat, llesques de pa.

Plantejarem diferents escenaris possibles a partir de la mateixa base, que és una peça de fruita amb les llesques de pa al costat.

Les alternatives són les següents:

A Humitejar el pa o no fer-ho.

B Posar la preparació dins d’una capsa fosca o deixar-la en un lloc on toqui la llum del sol.

Quines possibilitats hi ha si les combinem totes?

Escolliu-ne dues i penseu quina farà créixer més fongs i més ràpidament.

Expliqueu-les aquí i redacteu la vostra hipòtesi sobre quina serà la situació en què apareixeran més fongs i més ràpidament.

ORGANITZEU-VOS

Expliqueu-ho de manera raonada. Compartiu les hipòtesis amb les dels altres grups.

en grups de tres persones, per exemple!

més senzill si treballeu en equip; no us sembla?

Observeu-ne l’evolució

Un cop tingueu les dues preparacions a punt, heu de col·locar-les en un lloc on es puguin estar al voltant de dues setmanes.

Aneu-hi fent observacions periòdiques; millor si les feu en un mateix moment del dia.

Feu les observacions cada dos dies; és possible que d’un dia a l’altre no hi hagi modificacions perceptibles.

Aneu anotant tot allò que observeu.

Podeu fotografiar l’escena. Procureu fer-ho sempre des del mateix angle i amb un enfocament similar, de manera que les fotografies només variïn en relació a l’escenari.

Penseu si la vostra hipòtesi es va complint o no. Després de dues setmanes, aproximadament, podeu analitzar què ha passat. Comenteu-ho entre els membres del grup.

Conclusions

Observeu amb detall els fongs. Prepareu una lupa binocular o un microscopi per poder fer observacions detallades. Què hi veieu?

Compareu els resultats amb

els dels altres equips!

SORTIM DEL LABERINT!

Ja hem parlat sobre la presència dels robots en la nostra vida diària, fins i tot a l’escola. Segur que ja heu tingut experiències sobre la seva utilització, oi?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

• Exposeu ara quina és la vostra experièn cia al voltant dels robots a l’escola.

Quins materials heu fet servir?

En quins cursos els heu treballat?

Quins projectes us hanmés?agradat

Què considereu que heu après?

OBJECTIU DEL PROJECTE

Dissenyar i programar un robot perquè sigui capaç de sortir d’un laberint.

Els laberints no són únicament camins llargs i amb girs a banda i banda, sinó que poden tenir, també, reptes que dificulten la seva resolució.

El que ara us plantegem pot tenir, fins i tot, un punt mitològic perquè consisteix a empescar-se-les per sortir d’un laberint, com el del minotaure!

Què farem?

Analitzarem tasques per descompondre-les en minitasques.

Convertirem les minitasques en algorismes que es puguin repetir.

Aprendrem a programar robots perquè executin accions.

Dissenyarem laberints per plantejar reptes a resoldre.

Aprendrem a resoldre problemes de manera col·lectiva.

CONFIGUREM L’EQUIP!

El curs s’acaba i segur que heu tingut ocasió de compartir projectes amb pràcticament tots els companys i companyes de la classe. Ara que heu de treballar en un nou projecte, plantegeu-vos quina d’aquestes opcions us sembla la més encertada per fer els grups:

Formar equip amb qui encara no heu tingut l’oportunitat de fer-ho.

Repetir el grup que ha resultat més efectiu i cohesionat al llarg del curs.

I ara, amb càrrecs especials!

• Enumereu les tasques que considereu imprescindibles per a la gestió de la feina de grup:

• Encarregat o encarregada del control del temps.

• Planificador o planificadora de la tasca.

A més, caldrà afegir-hi aquelles tasques específiques per al projecte amb robots, atès que caldrà responsabilitzar-se d’elements com ara aquests:

La

Acabar el curs treballant amb els nostres amics i amigues. El

La

103 PROJECTE COOPERATIU

ALGORISMES ARREU!

Per familiaritzar-vos amb els algorismes necessaris per resoldre les tasques, us convertireu en robots per una estona!

• Dibuixeu a terra una figura geomètrica senzilla, com ara un quadrat i, a continuació, un dels membres de l’equip s’haurà de situar en un dels vèrtexs.

Com li podem donar indicacions si volem que es desplaci seguint la figura dibuixada?

Avança 2 metres Gira ... graus a la ... Avança 5 passos

Com heu indicat els moviments que ha hagut de fer el vostre company o companya? Heu tingut en compte la direcció i la distància?

Quina unitat de mesura heu fet servir?

Com heu indicat els girs?

• Plantegeu-vos si els moviments que heu descrit tenen elements que es repeteixen. Es podrien dividir en processos més simples i repetitius?

• Ara dibuixeu a terra una altra figura, una mica més complexa que l’anterior.

• Penseu quines instruccions donareu, al vostre company, perquè es desplaci seguint la nova figura.

DOMINEM ELS NOSTRES ROBOTS!

El robot té una unitat central a la qual es connecten dos tipus d’elements: un ordinador i uns elements perifèrics. Identifiqueu-los en el material de què disposeu a l’escola i anomeneu tots els components que teniu a la vostra disposició.

Unitat central

Ordinador

Elements perifèrics

Al robot s’hi poden connectar tot tipus de components: motors que mouen rodes, sensors de tot tipus…

És el centre del robot. És on es reben les instruccions enviades des de l’ordinador i es processen. Per enviar les instruccions des de l’ordinador fins a la unitat central del robot, es fa servir un cable o s’envia per Bluetooth.

A l’ordinador és on es dis- senyen els programes amb les instruccions que ha de complir el robot.

• Programeu ara el vostre robot per tal que sigui capaç de portar a terme les accions següents:

Avançar una determinada distància endavant i enrere.

Executar diferents tipus de girs.

Moure’s seguint una determinada figura definida prèviament.

• I poseu en joc alguns dels sensors:

Avançar fins a sentir un soroll.

Avançar fins a topar amb un obstacle.

Canviar la trajectòria en trobar un obstacle.

DEFINIM REPTES!

Ara combineu les instruccions que acabeu de treballar i penseu com es podria plantejar la resolució dels reptes següents:

1. El robot ha de salvar un obstacle amb què ha xocat.

El robot és en un camí i ha de sortir per davant, però troba un obstacle i l’ha d’esquivar.

2. El robot segueix un camí «veient» per on va.

El robot ha d’anar avançant mentre «vegi» que té espai. Si «s’adona» que no pot passar, ha de girar i avançar cap a una altra direcció.

Quin sensor caldrà instal·lar-li?

DISSENYEM EL LABERINT

Analitzant les possibilitats d’acció del nostre robot, podem plantejar-nos un determinat laberint del qual sigui capaç de sortir.

En fem primer un a l’aula?

Col·loqueu el mobiliari de manera que formi un laberint.

Demaneu a una persona que es posi en una banda i indiqueu-li què ha de fer per arribar a l’altra punta.

La persona que fa de robot no pot decidir res! Només ha de seguir les instruccions que li doneu!

Ara fem un laberint per al robot!

• Primer feu un esbós en un full a part. Tingueu en compte la dificultat que podreu assumir!

• Penseu les dimensions del laberint en funció de les del robot i dels moviments que haurà de fer!

• Prepareu el material que necessitareu per fer el laberint: cartó, capses, tisores, cola, cinta adhesiva, colors...

• Construïu-lo entre tot l’equip!

REPTE FINAL!

Ara ja ho tenim tot a punt!

Així, doncs, comenceu a programar el robot perquè pugui sortir del laberint! Penseu que alguns processos es poden repetir.

Cada vegada que n’hàgiu enllestit una part, podeu comprovar si funciona o no.

En funció de les vostres possibilitats, també podeu fer que el robot hagi de superar diverses proves durant el recorregut:

Aturar-se perquè ha sentit un soroll i després tornar-se a moure.

Agafar un objecte que trobi, etc.

Competició!

Podeu escollir un dels circuits i utilitzar-lo tots els grups, per tal de competir tota la classe i comprovar quin robot és més ràpid i precís.

VALORACIÓ DEL PROJECTE

Analitzeu la feina desenvolupada al llarg del procés seguint aquesta pauta:

Treball en grup

Millorable Fantàstic

Disseny del laberint

Millorable Fantàstic

Programació del robot

Millorable Fantàstic

Cal protegir els ecosistemes

Els pares de l’Aminata treballen en una explotació d’agricultura regenerativa. Els sòls són molt fèrtils i els camps són plens de vida. Hi ha tota mena d’éssers vius que interaccionen dins d’un ecosistema. Fins i tot s’hi veuen volar falcons. Els falcons formen part del biòtop o de la biocenosi de l’ecosistema?

1. Assenyala l’element intrús, que no forma part de la biocenosi d’un ecosistema agrari.

Vinyes. Ratpenats. Escarabats.

Terra. Formigues.

2. Quin d’aquests elements no forma part del biòtop?

Exposició al sol. Tipus de sòl.

Plantes.

Temperatura.

Humitat.

3. Quins d’aquests éssers vius no s’organitzen en grups socials?

Les abelles.

Les formigues.

Les vespes.

Els cucs de terra.

Els tèrmits.

4. Quan dues espècies es relacionen i totes dues treuen profit de l’altra, parlem de…:

Parasitisme.

Mutualisme.

Associacionisme.

Simbiosi.

Mutualitat.

5. Quines d’aquestes relacions són intraespecífiques?

Molts estornells volen formant un estol.

Un mosquit pica un humà.

Una abella xucla nèctar d’una flor.

Diversos elefants es desplacen plegats.

Una rèmora viatja adherida a un tauró.

7. Quins d’aquests éssers vius són productors?

Les algues.

Els animals omnívors.

Els animals carnívors.

Els animals herbívors.

Les plantes.

8. Quins d’aquests animals són consumidors primaris?

La hiena.

El guepard.

El rinoceront.

La girafa.

El lleó.

9. Quin d’aquests éssers vius es troba al capdamunt de la piràmide tròfica de la qual forma part?

El pi pinyer.

6. Com anomenem les relacions que s’estableixen entre els éssers vius que s’alimenten els uns dels altres?

Alimentàries.

Parasitàries.

Mutualistes.

Tròfiques.

Consumidores.

El porc senglar.

El conill.

El llop.

El romaní.

DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

SABERS

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Estudi del cicle de la matèria i del flux d’energia en els ecosistemes, reconeixement de les xarxes de relacions entre productors, herbívors, carnívors i descomponedors, per comprendre les dinàmiques de les poblacions.

Cultura científica

• Entesa dels aspectes bàsics de les funcions vitals de l’ésser humà des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Coneixença dels canvis físics, emocionals i socials que comporta la pubertat i l’adolescència per acceptar-los de forma positiva.

• Aplicació de pautes que fomenten una salut emocional i social adequada: higiene de la son, gestió de l’oci del lleure, ús adequat de dispositius digitals i estratègies pel foment de relacions socials saludables.

Cultura científica

MATÈRIA, FORÇA I ENERGIA

• Experimentació amb la flotabilitat dels objectes, investigant la relació entre massa i volum utilitzant instruments de mesura per construir el concepte de densitat i aplicar-ho a situacions quotidianes.

Cultura científica

• Identificació dels principis bàsics de l’aerodinàmica, indagant amb les propietats de l’aire, i la interacció amb objectes de diferents formes, mides i materials per entendre les forces implicades en el vol.

MATÈRIA, FORÇA I ENERGIA

• Comprensió del funcionament de l’energia elèctrica amb relació a les fonts, les transformacions i la transferència, a través de l’experimentació de circuits elèctrics i estructures robotitzades, presents en l’entorn quotidià.

Cultura científica

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL

• Aplicació de les fases del pensament computacional en reptes complexos: descomposició del repte en parts més senzilles, reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per la resolució del problema o la creació d’un producte.

• Planificació i aplicació de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua per donar resposta a una necessitat concreta.

• Selecció i utilització de materials, objectes, eines (simuladors, editors de programació per blocs) i recursos analògics i digitals (sensors i actuadors, programes de disseny 2D i 3D…) adequats per la consecució del projecte.

Tecnologia i digitalització

• Utilització d’estratègies de resolució de problemes en situacions d’incertesa: adaptació i canvi d’estratègia quan calgui, valoració de l’error propi i dels altres com a oportunitat d’aprenentatge en el desenvolupament cooperatiu del projecte.

Autoavaluació dels sabers de cada unitat

Unitat 6. Natura interconnectada

Unitat 7. Fem-nos grans amb salut!

Unitat 8. Objectes en els fluids

Unitat 9. Quanta electricitat!

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu Sortim del laberint!

CONTNGUTS DE