Guia Teresa Claramunt 1r. Mostra. Socials by Editorial Barcanova

a o s c S il

GUIA D’AULA ESO Programa

Teresa Claramunt

Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Berta Ferrer Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Gemma Vadillo i Mercedes F. Bravo Maquetació: Gemma Vadillo Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Socials 1 (Programa Teresa Claramunt), de Manuel Burgos Alonso, María Concepción Muñoz-Delgado i Toni Llacay. © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: setembre de 2020 ISBN: 978-84-489-5113-9 DL B. 17670-2020 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE SOCIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit social. Ciències socials: geografia i història . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Ciències socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 1. El planeta Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 2. El medi físic de la Terra. Components bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Unitat 3. El medi físic de la Terra. Els continents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Unitat 4. El medi físic d’Espanya i de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 Unitat 5. El clima i les zones bioclimàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Unitat 6. Els grans conjunts bioclimàtics de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Unitat 7. Els conjunts bioclimàtics d’Europa, Espanya i Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Unitat 8. El medi natural i les activitats humanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Unitat 9. La prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Unitat 10. Mesopotàmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Unitat 11. Egipte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Unitat 12. Grècia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 Unitat 13. Roma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 Unitat 14. El llegat de Roma i la seva decadència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 Unitat 15. Espanya i Catalunya en l’antiguitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

EL PROJECTE DE

» PRESENTACIÓ

S A O I SC L

EL PROJECTE DE SOCIALS

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit de Socials, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

1 ESO DOSS IER

SOCIALS

ITAL

a o c i S ls

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

1 ESO

Programa

Teresa Claramunt

EL PROJECTE DE SOCIALS El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels apartats següents: • • • • • •

La temporització orientativa del contingut del llibre. Una proposta de programació didàctica de cada unitat. Els continguts clau de cada unitat. Les solucions de totes les activitats. La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp . • La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ).

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora. (TOTAL: 105 hores lectives)

UNITAT 1

HORES LECTIVES

El planeta Terra 1h 1 h 30 min

2. Les aigües a Espanya

3. Els moviments de la Terra (II). La translació

HORES LECTIVES 1 h 30 min 1h

1 h 30 min

3. Catalunya: situació i medi físic

1 h 30 min

4. La representació de l’espai terrestre

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

30 min

Posa a prova les teves competències

UNITAT 2

HORES LECTIVES

1. Components bàsics del medi físic (II). Les capes de la Terra

2. Components bàsics del medi físic (II). Les formes del relleu

3. Com es forma i com es modifica el relleu?

4. La hidrosfera

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 3

HORES LECTIVES

El medi físic de la Terra. Els continents

UNITAT 5

HORES LECTIVES

El clima i les zones bioclimàtiques

2. El mapa físic dels continents (II) Amèrica

3. El mapa físic dels continents (III) Àfrica

4. El mapa físic dels continents (IV) L’Antàrtida i Oceania

1h 1 h 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 7

HORES LECTIVES

Els conjunts bioclimàtics d’Europa, Espanya i Catalunya 1h

2. Els bioclimes d’Europa

3. Els climes i la vegetació d’Espanya

4. Els conjunts bioclimàtics d’Espanya

1h 1h

1. Elements del clima (I). Temperatura i precipitacions

1h 30 min

2. Elements del clima (II). Pressió i vent

1h 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

3. Climes, vegetació i bioclimes

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 8

UNITAT 9 1. Edats i fonts de la prehistòria 2. Origen i evolució de l’ésser humà

HORES LECTIVES

1. El medi i els recursos naturals

30 min 30 min

1h 30 min

5. La vida en el neolític

30 min

7. La vida en l’edat dels metalls (II)

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

UNITAT 10

2. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona temperada

4. El terme energia i el canvi climàtic i els seus efectes

5. Les solucions als problemes mediambientals globals

3. El bioclima dels deserts

30 min

4. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona freda

30 min

5. Els grans conjunts bioclimàtics. La muntanya

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

HORES LECTIVES

Mesopotàmia 1. Les primeres civilitzacions històriques

1h 30 min 1h 30 min

3. Organització política i econòmica

1h 30 min

4. Societat, religió i vida quotidiana

1h 30 min

5. El llegat cultural i artístic

1h 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

6. La vida en l’edat dels metalls (I)

2. L’espai i el temps

3. L’acció de l’ésser humà sobre el medi ambient

1. Els grans conjunts bioclimàtics de la Terra. La zona càlida

4. La vida en el paleolític (II)

HORES LECTIVES

2. El medi com a risc

3. La vida en el paleolític (I)

El medi natural i les activitats humanes

UNITAT 6

HORES LECTIVES

La prehistòria

1. El temps i el clima d’Europa

5. Els climes i els conjunts bioclimàtics de Catalunya

Els grans conjunts bioclimàtics de la Terra

1. El mapa físic dels continents (I). Àsia

5. El mapa físic dels continents (V) Europa

1. Situació i relleu d’Espanya

2. Els moviments de la Terra (I). La rotació

El medi físic de la Terra. Components bàsics

UNITAT 4 El medi físic d’Espanya i de Catalunya

1. L’univers, el sistema solar i la Terra

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

Socials

Socials GUIA D’AULA.

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació. • Les orientacions metodològiques per als continguts.

GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL Programa

Teresa Claramunt

ACTIVITATS

DE REFORÇ SOCIALS 1r ESO

Nom ________ ____________ ____

_______

Grup ________ _ Data ________ _

UNITAT 1. EL PLANETA TERR A 1. Antigament,

orientar-se? _______________

quins punts de referència feien servir les pers ones per

_______________

_______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ ________

_______________

2. Digues quin punt de refer ència faries serv ir per explicar teu institut o a algú on és la teva escola. el _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ IAL ENC ________ CIÓ COMPET

AVALUA 1r ESO SOCIALS

3. Explica el

camí que fas ___ per anar ___de ___ des casa teva fins alguns punts __________ Grup a l’escola. Utilit de referència ______ za . Data _________ _________ _________ Nom ______ _______________ ________ _____ ___ Avaluació

_______________ _______________ _______________ _______________ _______________ CACIÓ _____________ _______________ QUALIFI _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ RA _____ TER _____ _______________ A _______________ _______________ EL PLANET _______________ ___ _______________ UNITAT 1. _______________ _______________ ___ a: d’Austràli est mapa Observa aqu 1

nitat 1

UES • U

RÚBRIQ

ogràfica

ió ge Dimens Pàgina

itat 2

19, Activ

ors Descript ció 1. Utilitza ts fon de les . àfiques cartogr

Expert ) 4 (100 % Utilitzo les ament correct posades fonts pro de i n’extrec ida ràp manera la i precisa ció informa tivitat que l’ac eix. requer

ssoliment Nivell d’a Aprenent 2 (50 %)

Avançat 3 (75 %)

les prou bé Utilitzo posades fonts pro de i n’extrec u pro manera i precisa ràpida ció la informa at tivit que l’ac eix. requer

Novell 1 (25 %)

cultats Tinc difi tzar les per utili posades fonts pro la e’n i extreur ció informa tivitat que l’ac

Utilitzo tment suficien ts fon bé les ades propos amb i n’extrec cultat eix. difi requer alguna cisió la i prou pre que ció informa requereix. at l’activit

Pes

4 Sempre

DIANES • Unitat 1 Dimensió geogràfica

Gairebé sempre

De vegades

Mai

AVALUA era? CIÓ CU és vertad RRICULA s següents R afirmacion a. SOCIALS na de les Qui metre del map 1r 1.ES O ivalen a 1 òmetres equ mapa. Nom __ ☐ 250 quil límetre del ______ mil· 1 a en ______ ______ tres equival a. ______ ☐ 250 quilòme map del _____ Avaluaci centímetre Grup __ ó ______ ivalen a 1 ____ ______☐___250 milles equ ___ del mapa. quilòmetre 1 Data __ a en __tres equival ____ tíme _ ☐ 250 cen QUALIFI UNITAT CACIÓ 1.

Pàgina 13, activitat 1

15 %

ta Em cos tar la to amb interpre t Interpre ció que ó suficien informa planisferi to amb precisi ció que Interpre reix el cisió la la informa planisferi ofe nec amb to amb prou pre i reco Interpre oca reix el ció que ó la ats l’èp 25 % informa planisferi ofe reconèixer tació de total precisi dificult el sé que i 2. Interpreció que reix ció y que na tir de l’an informa planisferi ofe reconèixer amb algu l’època la informa fonts nta a par el sé i rese reix les at rep ofe u ió de dificult aporten . nèixer amb pro l’època la inclinac a. àfiques y que i sé reco tat tir de de l’an cartogr la terr segure nta a par l’eix de amb tota l’època y que represe ió de tat de l’an a partir de la inclinac segure nta rese y que la terra. tir rep inclinació de de l’an l’eix de la nta a par represe inació de de de la terra. per l’eix cultats de la incl terra. Tinc difi com es la re l’eix de entend el Entenc bé ix tment produe prou bé suficien ix ent de Entenc ix movim es produe estre produe com es 15 % com slació terr cia ent de Entenc ent de com e tran movim ament a incidèn de el movim terrestre el slació terrestr nsió fect quin pre i per ió ió tran ix el cia 3. Com inac translac cia incidèn ceptes té la incl Terra en es produe de a incidèn de i quina de con la ió de ent e i quin ens l’eix de movim inació la inclinac logia. i fenòm ió terrestr té la incl Terra en té de la Terra en fics. la climato translac cia la l’eix dèn geogrà de inci l’eix logia. i quina logia. de la climato inació climato té la incl Terra en la r la ta explica l’eix de Em cos logia. t manera amb suficien la climato cric de clara t el u Des tment clareda geogràfic 15 % amb pro suficien algunes Descric fenomen . ò amb edat el amb fic per qüestió ats el Descric claredat clar geogrà dificult geogràfic en fenomen . ció cisió i crip pre men Des stió feno 4. en en qüe ació stió. el fenom en qüe d’inform . fic fica geogrà r geogrà stió. ta justifica. en qüe Em cos osta a resp o de la mev 20 % Justific prou tifico amb a la manera able la era Jus solides accept o de man osta. detall i osta. Justific amb meva resp i meva resp ent raonada ds la 5. Raonam t nts sòli nta argume osta. foname resp a tes mev d’aspec ats relacion fia. geogra amb la

Utilitzo correctament fonts cartogràfiques.

Interpreto correctament informació geogràfica i en dedueixo causes i conseqüències.

Faig servir el vocabulari específic propi de la geografia amb precisió.

OPCIÓ A

Valoro la informació obtinguda de diverses fonts.

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat i no em queda cap dubte.

A TERR A

1 Activita t 1. Dim ensió ge ogràfica Fixa’t en la fotog rafia i ass certes. enyala amb un a creu les afirm acion

Extrec conclusions pròpies.

EL PLAN ET

s que só n

Expresso la pròpia opinió.

Redacto una resposta detallada i comprensible.

Si la foto grafia s’h a fet des de l’Algue r, es tra Si la foto cta d’una grafia és sortida de feta des sol. d’una sor d’un pun tida de sol t de l’es . t de Me Si la foto norca, es grafia s’h tracta a fet des posta de d’un pun t de l’oe sol. st d’Eivis sa, es tra Si la foto cta d’una grafia s’h a fet des tracta d’u d’un pun na posta t de l’es de sol. t de la Costa Bra va, es

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit de socials. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

I ARTÍSTICA

DIMENSIÓ

     

GEOGRÀFICA

    

         



HISTÒRICA





          CULTURAL

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Ciències socials posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %, l’aprenent; un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com RÚBRIQUES • Unitat 1 els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió geo

gràfica

Pàgina 19, Acti

vitat 2

Descriptors

1. Utilització de les fonts cartogràfiques.

Expert 4 (100 %)

Utilitzo correctament les fonts propo sades i n’extrec de manera ràpid a i precisa la informació que l’activitat requereix.

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %

) Utilitzo prou bé les Utilitz o fonts propo sades suficientment i n’extrec de bé les fonts manera prou proposades ràpida i preci sa i n’extr ec amb la informació alguna dificu que l’activitat ltat i prou precisió requereix. la informació que l’activitat reque reix.

Novell 1 (25 %)

Pes

Tinc dificultats per utilitzar les fonts propo sades i extreure’n la informació que l’activitat requereix.

15 %

2. Interpretac ió de Interp reto amb la informació que Interpreto amb total precisió aporten les Interpreto amb la fonts prou precisió informació que Em costa la cartogràfiques. precisió sufici informació que ent ofereix el planis interpretar la la informació feri ofereix que i sé reconèixer el planisferi informació que ofereix el planis i sé reconèixer amb tota feri ofereix i sé reconèixer el planisferi amb prou seguretat l’èpoc i reconec amb amb alguna a segur etat l’època de l’any que dificultats l’èpoc dificultat l’èpoc de l’any que a representa a a de l’any que partir repre de l’any que senta de la inclinació 25 % de de la inclin a partir representa a partir representa a partir l’eix de la terra. ació de de de la inclinació la inclinació l’eix de la terra. de de l’eix de l’eix de la terra. la terra. 3. Comprensió Entenc de conceptes Entenc prou perfectament bé i fenòmens Entenc com com es es produeix produeix Tinc dificultats geogràfics. el suficientment el moviment per moviment de bé de entendre com com es produ translació terres es eix translació terres produeix el tre el movi tre i quina ment de i quina incidè incidència moviment de ncia translació terres té la inclinació té la inclinació tre translació de i quina incidè de terrestre l’eix de la Terra ncia l’eix de la Terra i quina en té incidè en la clima la inclinació ncia la climatolog tologia. de 15 % té la inclinació ia. l’eix de la Terra de en l’eix de la climatolog la Terra en ia. la climatolog 4. Descripció ia. Descric amb d’informació Descric amb precisió i clared prou Desc geogràfica. at claredat ric de manera el fenomen el Em costa explic suficientm fenomen geog ar geogràfic ràfic però amb ent clara amb suficient en qüestió. algunes clared en qüestió. at el dificultats el fenomen geog fenomen geog ràfic ràfic en qüest en qüestió. ió. 15 % 5. Raonamen t Justifico de fonamentat manera Justif ico amb prou raonada i amb d’aspectes Justifico de detall i solide arguments sòlids Em costa justif relacionats la meva respo sa la manera icar meva sta. resposta. la meva respo amb la geog acceptable rafia. sta. la meva respo sta.

20 %

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

DIANES

1 • Unitat

2 1

DIANES

sem pre

De veg ade

• Unita t1

Dimens

Pàgina

Ma i

ió geog

18, activ

ràfica

4 Sem pre

itat 3

ica

ogràf nsió ge

Dime

Pàgina

13,

1 activitat

o Interpret ent correctam ica ó geogràf informaci ses eixo cau i en dedu üències. i conseq Utilitzo ent correctam fonts iques. cartogràf

vir el Faig ser fic ri especí vocabula rafia la geog propi de cisió. pre b am

DIANES • Unitat 1

4 Sempre

Dimensió geogràfica

Pàgina 18, activitat 2

De vegades

Mai

Conec el sistem a de coord enades format per paral ·lels i merid ians.

Utilitzo correcta ment fonts cartogràf iques.

4 3 2

Expresso la pròpia opinió.

Gairebé sempre

Entenc com fun ciona el sistem a de paral ·lels i merid ians.

Conec els principals conceptes de les afirmacions.

Extrec ns conclusio pròpies.

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Aplico

Valoro la ó informaci da de obtingu fonts. diverses

Sé aplicar la teoria apresa a situacions concretes.

Redacto sta una respo a detallad nsible. i compre

3 2

mprenc

Co ment perfecta gut el contin itat de l’activ queda i no em . cap dubte

correcta ment els càlcu ls matem àtics.

4 Classifico les característiques adequadament.

Resolc l’activitat aplicant el raonament i la deducció.

adequa

Interpret o

Localitz o en un mapa unes coorden ades donade s.

dament les dade cartogràf s iques qu m’oferei e xen els atles.

Busco la informació necessària per resoldre l’activitat.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » CIÈNCIES SOCIALS: GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

C10

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

C11

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

C12

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

C13

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

HISTÒRICA

DIMENSIONS

GEOGRÀFICA

CULTURAL I ARTÍSTICA

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS (GEOGRAFIA i HISTÒRIA) » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS

1 2 3 4

EL PLANETA TERRA 1. L’univers, el sistema solar i la Terra 2. Els moviments de la Terra (I). La rotació 3. Els moviments de la Terra (II). La translació 4. La representació de l’espai terrestre Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS 1. Components bàsics del medi físic (I). Les capes de la Terra 2. Components bàsics del medi físic (II). Les formes del relleu 3. Com es forma i com es modifica el relleu? 4. La hidrosfera Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. ELS CONTINENTS 1. El mapa físic dels continents (I). Àsia 2. El mapa físic dels continents (II) Amèrica 3. El mapa físic dels continents (III) Àfrica 4. El mapa físic dels continents (IV) L’Antàrtida i Oceania 5. El mapa físic dels continents (V) Europa Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA 1. Situació i relleu d’Espanya 2. Les aigües a Espanya 3. Catalunya: situació i medi físic Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

250

500

750 km

20° O

10° O

0°

10° E

20° E

30° E

40° E

ar à rtic

Climes d’Europa Mediterrani costaner

Meridià de Greenw ich

pol

50° E

Mediterrani

70° N

Ce rcle

Mediterrani continentalitzat Oceànic Oceànic Continental

°N

Continental de transició Continental Polar Polar de tundra Muntanya Alta muntanya Sec Subdesèrtic estepari Subtropical Subtropical

50°

40°

°N

40°

0°

10° E

20° E

30° E

40° E

5 6 7 8

EL CLIMA I LES ZONES BIOCLIMÀTIQUES 1. Elements del clima (I). Temperatura i precipitacions 2. Elements del clima (II). Pressió i vent 3. Climes, vegetació i bioclimes Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

ELS GRANS CONJUNTS BIOCLIMÀTICS DE LA TERRA 1. Els grans conjunts bioclimàtics. La 2. Els grans conjunts bioclimàtics. La 3. El bioclima dels deserts 4. Els grans conjunts bioclimàtics. La 5. Els grans conjunts bioclimàtics. La Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

zona càlida zona temperada zona freda muntanya

ELS CONJUNTS BIOCLIMÀTICS D’EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA 1. El temps i el clima d’Europa 2. Els bioclimes d’Europa 3. Els climes i la vegetació d’Espanya 4. Els conjunts bioclimàtics d’Espanya 5. Els climes i els conjunts bioclimàtics de Catalunya Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EL MEDI NATURAL I LES ACTIVITATS HUMANES 1. El medi i els recursos naturals 2. El medi com a risc 3. L’acció de l’ésser humà sobre el medi ambient 4. El terme energia i el canvi climàtic i els seus efectes 5. Les solucions als problemes mediambientals globals . Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

9 10 11 12

LA PREHISTÒRIA 1. Edats i fonts de la prehistòria 2. Origen i evolució de l’ésser humà 3. La vida en el paleolític (I) 4. La vida en el paleolític (II) 5. La vida en el neolític 6. La vida en l’edat dels metalls (I) 7. La vida en l’edat dels metalls (II) Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

MESOPOTÀMIA 1. Les primeres civilitzacions històriques 2. L’espai i el temps 3. Organització política i econòmica 4. Societat, religió i vida quotidiana 5. El llegat cultural i artístic Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EGIPTE 1. Una antiga civilització fluvial 2. L’organització política i social 3. L’economia egípcia 4. Aspectes de la vida quotidiana 5. La religió egípcia 6. El llegat cultural i artístic Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

GRÈCIA 1. L’evolució històrica. Època arcaica 2. L’evolució històrica. Èpoques clàssica i hel·lenística 3. L’organització política de les polis 4. L’economia i la societat 5. La religió i la cultura 6. L’art grec. L’arquitectura 7. L’arc grec. L’escultura i la ceràmica Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

13 14 15

ROMA 1. L’espai i l’evolució històrica. La monarquia 2. La República (509-27 aC) 3. L’Imperi (27aC-476 dC) 4. Les activitats econòmiques 5. La societat i la vida ciutadana Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EL LLEGAT DE ROMA I LA SEVA DECADÈNCIA 1. Religió i cultura romanes 2. L’art romà. L’arquitectura 3. L’art romà. Escultura, pintura i mosaic 4. Els germànics. La fi d’una era Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

ESPANYA I CATALUNYA EN L’ANTIGUITAT 1. L’Espanya preromana (I). La diversitat cultural 2. L’Espanya preromana (II). Celtes i ibers 3. La Hispània romana. Conquesta i romanització 4. La Hispània romana. L’organització del territori 5. Catalunya en les èpoques preromana i romana 6. Els visigots a Hispània Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

APÈNDIX Vocabulari Diccionari visual de termes artístics Mapes

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 1

HORES LECTIVES

El planeta Terra

HORES LECTIVES

El medi físic d’Espanya i de Catalunya

1. L’univers, el sistema solar i la Terra

1. Situació i relleu d’Espanya

1 h 30 min

2. Els moviments de la Terra (I). La rotació

1 h 30 min

2. Les aigües a Espanya

3. Els moviments de la Terra (II). La translació

1 h 30 min

3. Catalunya: situació i medi físic

1 h 30 min

4. La representació de l’espai terrestre

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

30 min

Posa a prova les teves competències

UNITAT 2

HORES LECTIVES

El medi físic de la Terra. Components bàsics 1. Components bàsics del medi físic (II). Les capes de la Terra

2. Components bàsics del medi físic (II). Les formes del relleu

3. Com es forma i com es modifica el relleu?

4. La hidrosfera

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 3

HORES LECTIVES

El medi físic de la Terra. Els continents

UNITAT 5

HORES LECTIVES

El clima i les zones bioclimàtiques 1. Elements del clima (I). Temperatura i precipitacions

1h 30 min

2. Elements del clima (II). Pressió i vent

1h 30 min

3. Climes, vegetació i bioclimes

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 6

HORES LECTIVES

Els grans conjunts bioclimàtics de la Terra

1. El mapa físic dels continents (I). Àsia

2. El mapa físic dels continents (II) Amèrica

3. El mapa físic dels continents (III) Àfrica

4. El mapa físic dels continents (IV) L’Antàrtida i Oceania

5. El mapa físic dels continents (V) Europa

UNITAT 4

1 h 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

1. Els grans conjunts bioclimàtics de la Terra. La zona càlida

2. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona temperada

3. El bioclima dels deserts

30 min

4. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona freda

30 min

5. Els grans conjunts bioclimàtics. La muntanya

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 7

HORES LECTIVES

Els conjunts bioclimàtics d’Europa, Espanya i Catalunya

HORES LECTIVES

La prehistòria

1. El temps i el clima d’Europa

2. Els bioclimes d’Europa

3. Els climes i la vegetació d’Espanya

4. Els conjunts bioclimàtics d’Espanya

5. Els climes i els conjunts bioclimàtics de Catalunya

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 8

UNITAT 9 1. Edats i fonts de la prehistòria

2. Origen i evolució de l’ésser humà

3. La vida en el paleolític (I)

4. La vida en el paleolític (II)

30 min

5. La vida en el neolític

6. La vida en l’edat dels metalls (I)

30 min

7. La vida en l’edat dels metalls (II)

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

HORES LECTIVES

UNITAT 10

El medi natural i les activitats humanes

HORES LECTIVES

1. El medi i els recursos naturals

30 min

Mesopotàmia

2. El medi com a risc

30 min

1. Les primeres civilitzacions històriques

1h 30 min

2. L’espai i el temps

1h 30 min

3. Organització política i econòmica

1h 30 min

3. L’acció de l’ésser humà sobre el medi ambient

4. El terme energia i el canvi climàtic i els seus efectes

4. Societat, religió i vida quotidiana

1h 30 min

5. Les solucions als problemes mediambientals globals

5. El llegat cultural i artístic

1h 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 11

HORES LECTIVES

Egipte

HORES LECTIVES

El llegat de Roma i la seva decadència

1. Una antiga civilització fluvial

1 h 30 min

1. Religió i cultura romanes

2. L’organització política i social

1 h 30 min

2. L’art romà. L’arquitectura

3. L’economia egípcia

1 h 30 min

3. L’art romà. Escultura, pintura i mosaic

4. Aspectes de la vida quotidiana

4. Els germànics. La fi d’una era

5. La religió egípcia

Posa a prova el teu aprenentatge

6. El llegat cultural i artístic

Posa a prova les teves competències

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 12

HORES LECTIVES

Grècia

UNITAT 15

HORES LECTIVES

Espanya i Catalunya en l’antiguitat 1. L’Espanya preromana (I). La diversitat cultural

2. L’Espanya preromana (II). Celtes i ibers

1. L’evolució històrica. Època arcaica

2. L ’evolució històrica. Èpoques clàssica i hel·lenística

3. L a Hispània romana. Conquesta i romanització

3. L’organització política de les polis

4. L’economia i la societat

4. La Hispània romana. L’organització del territori

5. La religió i la cultura

6. L’art grec. L’arquitectura

7. L’arc grec. L’escultura i la ceràmica

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 13

HORES LECTIVES

Roma

UNITAT 14

1. L’espai i l’evolució històrica. La monarquia

1 h 30 min

2. La República (509-27 aC)

1 h 30 min

3. L’Imperi (27 aC - 476)

1 h 30 min

4. Les activitats econòmiques

5. La societat i la vida ciutadana

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

5. C atalunya en les èpoques preromana i romana

1 h 30 min

6. Els visigots a Hispània

1 h 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1. EL PLANETA TERRA Presentació de la unitat L’estudi de la geografia s’inicia amb una presentació de la Terra que parteix de la seva situació dins l’univers, dins la seva galàxia i dins el sistema solar, i dels trets que la singularitzen respecte dels altres planetes. A continuació, s’analitzen els moviments de rotació i de translació, amb les conseqüències corresponents. L’apartat «Repte» presenta les diferents maneres que coneixem per orientar-nos de dia i de nit, de manera que puguin ser aplicades a la pràctica per l’alumnat. La unitat es tanca amb les nocions bàsiques sobre localització i representació de l’espai terrestre: els mapes, la xarxa geogràfica, els sistemes de projecció i l’escala. L’apartat «Tècnica» està dedica al comentari de mapes geogràfics: diferenciació de mapes i procediment per al seu comentari, amb especial èmfasi en el mapa topogràfic.

Elements transversals  Foment de la lectura i comprensió lectora • Podem llegir —al principi individualment, però posteriorment també en veu alta—, en almenys una de les sessions, alguns apartats de la unitat per fer-ne comentari, debat i interpretació en el grup. Pot ser d’interès per a l’estímul de la lectura. • Com a tasca complementària es pot proposar la lectura del llibre La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne, o d’algun dels capítols d’aquest llibre. •P otenciarem l’assimilació i la definició dels conceptes bàsics relacionats amb l’univers, amb les característiques del planeta Terra i amb l’ús de mapes. •S uggerim d’insistir que l’alumnat sigui capaç de comprendre la relació dels moviments del planeta amb les conseqüències d’aquests moviments, que sigui capaç d’interpretar la xarxa geogràfica, com també els mapes i l’escala.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Expressió oral i escrita   •C om que el llibre és fungible, hem de procurar que l’alumnat exposi adequadament els conceptes i idees principals recollits en la unitat: característiques i singularitat del nostre planeta, els seus moviments i conseqüències, i la utilització de la cartografia. • Així mateix, contribuirem al desenvolupament d’aquesta habilitat i fomentarem que l’alumnat expressi correctament i amb precisió definicions dels conceptes de la unitat, com també explicacions i comentaris de les imatges que acompanyen el text.

Foment de les TIC   A internet hi ha moltes pàgines i adreces que, aprofitant les pissarres digitals i els recursos informàtics de què disposen molts centres, poden utilitzar-se per aconseguir que l’alumnat assimili de manera amena els continguts de la unitat, com, per exemple, mitjançant recreacions, animacions virtuals i activitats interactives. Algunes adreces d’internet interessants per a la unitat les trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Interès i cura pel medi ambient   En aquesta qüestió suggerim insistir a reconèixer i valorar la singularitat del nostre planeta, les condicions que hi han permès el desenvolupament de la vida, i a reflexionar sobre les conseqüències que l’acció de l’ésser humà exerceix sobre el medi ambient. Són continguts interdisciplinaris que s’aborden també en l’àrea de Ciències de la naturalesa.

Anticipació de tasques   Podem recórrer a l’experiència vital de l’alumnat, com també a l’observació de la imatge recollida a la portada, la qual cosa ens pot permetre de plantejar, a tall de motivació, algunes preguntes d’aquest tipus: «Què és l’univers?», «Quina importància té el Sol per a la Terra?», «On se situa el nostre planeta?», «Per què es produeixen els dies i les nits? », «Com ens orientem?», «Per a què serveix un mapa?», etc. Podríem fer una espècie de pluja d’idees i seleccionar les que ens semblin més útils per introduir l’alumnat a poc a poc en la unitat.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Recursos didàctics Cartografia •G lobus terraqüi; mapes del món amb la xarxa geogràfica i les escales gràfica i numèrica; mapa de fusos horaris, mapes cedits per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, plans urbans. • Atlas del mundo, Anaya, Madrid 1998.   • Atles de Catalunya, Espanya, Europa i el món, Barcanova, 2011.

Audiovisuals   • Diapositives de l’Editorial Hiares, que, malgrat que siguin antigues, poden resultar útils, especialment les dedicades a la Terra dins l’univers.

Bibliografia per al professorat  •A guilera Arilla, M.J. i d’altres: Exercicis pràctics de Geografia Física. Madrid, UNED, 1992. •A lonso, J. i d’altres: Geografia. Madrid, Editorial Centre d’Estudis Ramón Areces, SA, 2000. • Ekrutt, J.: «Com classificar-los, conèixer-los i observar-los», dins Estrelles i planetes. Madrid, Cercle de Lectors, 1995. • Fernández Fernández, A. i d’altres: Introducció a la Geografia. Madrid, Editorial Centre d’Estudis Ramón Areces, SA, 2003. • Lacoste, A., Salomon, R.: Biografia. Barcelona, Editorial Oikos Tau, 1981. • Strahler, A.: Geografia Física. Barcelona, Edicions Omega, SA, 1981.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Mapa conceptual LA TERRA

es diferencia d’altres planetes per

és Dimensions

Planeta singular

Moviments Forma són dos

gràcies a

Temperatura moderada

Moviment de rotació

Moviment de traslació

té conseqüències, que són

té conseqüències, com

Successió del dia i de la nit

Successió de les estacions

Moviment del Sol en l’horitzó

Diferent durada del dia i de la nit

Atmosfera Abundància d’aigua líquida

es representa per mitjà de

ens permet Localitzar punts cardinals

Mapes Xarxa geogràfica formada per

Paral·lels Meridians

Existència de zones tèrmiques

Orientar-nos a la Terra

utilitzen Sistema de projecció Escala Signes convencionals

Existència d’hores

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió geogràfica COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Criteris comuns de l'etapa (geografia)

3.1. Sap explicar amb el vocabulari adequat si seria possible la vida a la Terra si aquesta no girés sobre si mateixa.

3. L’alumne ha de ser capaç d’usar correctament el vocabulari geogràfic específic. Criteris de 1r d'ESO 1. L’alumne ha de ser capaç de comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funció dels elements naturals i humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva diversitat, així com els obstacles i les oportunitats que possibiliten d’acord amb els recursos que proporcionen.

3.2. Relaciona conceptes geogràfics amb la seva definició. 1.1. Calcula a quants quilòmetres viatja la Terra quan fa el moviment de translació i quants quilòmetres recorre al dia.

CONTINGUTS – El paisatge com a resultat de la interacció entre la humanitat i el medi.

ACTIVITATS 1 (pàg. 13) 1 (Posa a prova el teu aprenentatge)

4 (Posa a prova les – L’univers, el sistema teves competències) solar i la Terra. – Orientació i representació de l’espai: la cartografia i les coordenades geogràfiques.

1 (pàg. 15)

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Criteris comuns de l’etapa (geografia)

3.1. Sap explicar la formació de l’univers.

3. L’alumne ha de ser capaç d’usar correctament el vocabulari geogràfic específic.

3.2. Sap explicar què significa una escala 1:5.000.

2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia.

2.1. Sap dir si afirmacions sobre les característiques del planeta Terra són vertaderes o falses.

3.3. Identifica les característiques dels paral·lels i dels meridians.

2.2. Completa unes frases sobre l’univers amb les paraules correctes. 2.3. Sap respondre una pregunta a partir de la informació que proporciona un text. 2.4. Sap indicar sobre un dibuix el que és un solstici i el que és un equinocci. 2.5. Aconsegueix trobar informació sobre un personatge femení important dins el món de l’astonomia, les matemàtiques, etc. 2.6. Calcula la latitud i la longitud de diverses ciutats a partir de diversos tipus de mapes. 2.7. Sap distingir si una afirmació és vertadera o falsa a partir d’un text. 2.8. Aconsegueix calcular i explicar el que se li demana a partir de les dades que ofereixen els dibuixos.

CONTINGUTS – Orientació i representació de l’espai: la cartografia i les coordenades geogràfiques.

ACTIVITATS 3 (pàg. 11) 3 (pàg. 17) 2, 3 (Posa a prova el teu aprenentatge)

– Paral·lels i meridians. – Les estacions de l’any. – El dia i la nit.

4, 5 (pàg. 11) – L’univers, el sistema 2 (pàg. 13) solar i la Terra. – Els fusos horaris

2, 3, 5 (pàg.15) 1, 2, 4 (pàg. 17) 1, 2, 3 (Posa a prova les teves competències)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE COMPETÈNCIES

CRITERIS Criteris de 1r d’ESO 2. L’alumne ha de ser capaç de descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents característiques i a escales diverses. Reconèixer elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació.

INDICADORS 2.1. Aconsegueix destriar la informació de la taula i sap respondre quin és el planeta del sistema solar més gran i quin és el més petit, també sap dir la distància que hi ha entre la Terra i altres planetes.

CONTINGUTS

ACTIVITATS 1, 2 (pàg. 11) 3, 4, 5 (pàg. 13) 4 (pàg. 15)

2.2. Sap dir cap a on està orientada la cuina de casa seva. 2.3. Sap interpretar un mapa de l’esfera terrestre i sap identificar les diferents zones tèrmiques de la Terra. 2.4. Sap distingir amb quin sistema de projecció s’ha elaborat un mapa. 2.5. Sap resoldre problemes geogràfics consultant un atles i un mapa de fusos horaris.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NCI E S CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi. CC2. Estratègies comunicatives en situacions d’interacció oral. CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics. CC11. Les dones en la història i en les societats actuals.

CC18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial. CC19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia. CC24. Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional.

Solucionari

Pàgines 10-11

Pàgines 8-9

1. L’UNIVERS, EL SISTEMA SOLAR I LA TERRA 1. El planeta més gran del sistema solar és Júpiter

JUGA AMB L’ESPAI 1. Suggerim

fer aquesta activitat per parelles i fer servir la tècnica de treball cooperatiu, ja que pot comportar un debat entre els companys. a) El big bang va consistir, segons els científics, en una explosió de la petita massa que concentrava tota la matèria i l’energia existents, i que va donar origen a l’univers. Es va produir fa uns 13.700 mi lions d’anys. b) Van transcórrer uns 8.700 milions fins a la formació del nostre sistema solar i uns 9.100 milions fins a l’aparició de la Terra.

2. a) El planeta que es pren com a base per mesurar

la massa és el nostre, la Terra, a la qual es dona el valor d’1. b) El planeta més gran és Júpiter i el més petit, Mercuri.

3. Un any llum és la distància que recorre la llum en un any, això és, uns 9,5 bilions de quilòmetres. Andròmeda es troba a 2,5 milions d’anys llum de la Terra i, per tant, a uns 23,75 bilions de quilòmetres.

4. Al voltant de Saturn hi ha un sistema d’anells for-

mat majoritàriament per partícules de gel i una quantitat menor de petites roques i pols. També té seixanta-un satèl·lits que orbiten el planeta. Està compost d’hidrogen amb petites quantitats d’heli i té un petit nucli de roca i gel.

CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses.

i el més petit, Mercuri.

2. En aquesta activitat l’alumnat ha d’extreure infor-

mació d’una taula. El planeta del nostre sistema solar més llunyà a la Terra és Neptú, situat a 4.354,70 milions de km i, el més proper, Venus, situat a 41,40 milions de km.

3. L’univers es va originar fa 13.700 milions d’anys a causa, segons els astrònoms, de l’explosió, coneguda com a big bang, d’una petita massa que concentrava tota la matèria i l’energia existents.

4. a) Falsa.

b) Vertadera. c) Falsa.

5. a) La Via Làctia és una galàxia i està composta

per estrelles, satèl·lits, asteroides, cometes i planetes. b) La Terra forma part del sistema solar, que comprèn el Sol i set planetes. c) La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra.

Pàgines 12-13

2. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA (I). LA ROTACIÓ 1. Aquesta activitat es planteja perquè l’alumnat

reflexioni sobre la importància del moviment de rotació de la Terra. Si la Terra no girés sobre si mateixa, la meitat del planeta il·luminada assoliria temperatures altíssimes,

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE mentre que l’altra meitat estaria sempre en la foscor i patiria temperatures baixíssimes, per la qual cosa la vida seria impossible.

2. D’est a oest.

va destacar en els camps de les matemàtiques i l’astronomia. Va ser membre i cap de l’escola neoplatònica d’Alexandria a començaments del segle v. Amb l’ús d’astrolabis va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un planisferi.

3. Dependrà de cada cas, però cal tenir en compte

Pàgines 16-17

que, per saber-ho, una manera de fer-ho és posar els braços en creu i assenyalar amb el braç dret l’orient o lloc per on surt el Sol al matí.

4. A les 16 h. A les 10 h del vol li hem de descomptar les 6 de la diferència horària.

No seria bona idea trucar al Japó a les 4 de la tarda perquè, en estar situat més a l’est que Espanya i en haver-hi 9 hores més, seria la una de la matinada.

Pàgines 14-15

3. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA (II). LA TRANSLACIÓ 1. Si la Terra es desplaça a una velocitat

de 106.000 km/h i una hora són 3.600 segons, només cal fer l’operació 106.000 / 3.600 = 29,44 km/s. Per calcular els quilòmetres recorreguts per dia només cal multiplicar 106.000 × 24 = 2.544.000 km.

2. La inclinació de l’eix terrestre provoca que, en el solstici d’estiu, els rajos de sol incideixin més perpendicularment sobre l’hemisferi nord, per això s’escalfa més que l’hemisferi sud.

3. 21 de juny: solstici; 21 de març: equinocci; 22 de desembre: solstici; 23 de setembre: equinocci.

L’alumnat ha de deduir informació a partir de l’observació d’una il·lustració. - Zones fredes: entre el pol nord i el cercle polar àrtic; entre el pol sud i el cercle polar antàrtic. - Zones temperades: entre el cercle polar àrtic i el tròpic de Càncer; entre el cercle polar antàrtic i el tròpic de Capricorn. - Zona càlida: entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn.

Hipàtia d’Alexandria va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que

4. LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI TERRESTRE 1. a) Es poden observar en el mapa els paral·lels següents: l’equador, els tròpics de Càncer i de Capricorn i els cercles polars àrtic i antàrtic. b) El meridià 0° o de Greenwich. c) El tròpic de Càncer.

2. Aproximadament són les següents: Lisboa, 38,7° latitud nord - 9,1° longitud oest; Moscou, 55,7° latitud nord - 37,6° longitud est; Girona, 41,9° latitud nord - 2,8° longitud est.

Indica que 1 cm mesurat en el mapa equival a 5.000 cm reals.

4. a) Vertadera. b) Falsa. c) Falsa. d) Falsa.

Pàgina 18

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. a) Sistema solar; b) Via Làctia;

c) Atmosfera;

d) Galàxia.

a) Paral·lels; b) Meridians; c) Paral·lels; d) Meridians; e) Paral·lels; f) Meridians.

a) París. b) Moscou.

Pàgina 19

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES 1. L’equador, els tròpics de Càncer i Capricorn i els cercles polars àrtic i antàrtic.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 2.

Representa el solstici d’hivern a l’hemisferi nord (22 de desembre), ja que els rajos de sol incideixen perpendicularment al tròpic de Capricorn, per tant l’hemisferi sud rep més insolació del Sol i els dies són més llargs; al contrari, a l’hemisferi nord els rajos de sol incideixen més obliquament i, per tant, aquest hemisferi rep menys insolació i els dies són més curts.

Notes

3. a) La nit.

b) A l’hemisferi sud, perpendiculars; a l’hemisferi nord, inclinats.

Els moviments de la Terra són els que determinen l’any, el canvi d’estacions, que sigui de dia o de nit i els nostres horaris.

Guia Teresa Claramunt 1r. Mostra. Socials

Articles inside

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS

Competències de l’àmbit social . Ciències socials: geografia i història