ORTOGRAFIA La síl·laba tònica Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser: • Monosíl·labes: tenen una síl·laba (nen). • Bisíl·labes: tenen dues síl·labes (Ra-quel). • Trisíl·labes: tenen tres síl·labes (di-a-ri). • Polisíl·labes: tenen més de tres síl·labes (sim-pà-ti-ca). Les paraules de dues o més síl·labes tenen una síl·laba que es pronuncia amb més intensitat que les altres: és la síl·laba tònica (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca). La resta de síl·labes s’anomenen àtones (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca).
L ’accentuació Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes, planes o esdrúixoles.
AGUDES La síl·laba tònica
UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua
és l’última.
18
TIPUS DE PARAULES
PLANES
S’accentuen quan acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in: bu-fó, des-prés, en-tén, em-bús.
S’accentuen quan no acaben en
La síl·laba tònica
-a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us,
és la penúltima.
-en, -in: bi-ò-leg, fan-tàs-tic, sím-bol.
ESDRÚIXOLES La síl·laba tònica és l’antepenúltima.
S’accentuen sempre: sim-pà-ti-ca, de-lí-ci-a.
