Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l’editor.
WWW.BLUME.NET
C008047
DINOPEDIA
Una enciclopedia de BESTIES PREHISTORIQUES
Tom Jackson
Good Wives and Warriors
CRETACI: L’ERA DELS MONSTRES
HYLONOMUS
Un rèptil primitiu
L’Hylonomus va viure fa uns 314 milions d’anys. En aquella època, enormes arbres cobrien gran part de la terra formant boscos densos i humits plens d’insectes gegants. A mesura que creixien, totes aquestes immenses plantes noves afegien més i més oxigen a l’atmosfera, i aquest aire ric en oxigen va fer que els insectes del món creixessin més del que ho fan avui dia. Alguns parents de les libèl·lules van arribar a assolir la mida de corbs! Malgrat tot, aquests boscos no eren com els actuals, sinó que estaven formats per diversos tipus de plantes primitives molt grosses, algunes de les quals tenien un tronc escatós i podien créixer fins a 50 metres d’alçada. L’Hylonomus sembla que va trobar la seva llar a les soques podrides d’aquestes plantes, i tot i que els insectes gegants eren massa grans perquè aquest depredador els pogués atrapar, és probable que cacés insectes petits, mossegant-los amb les seves llargues fileres de dents esmolades.
És probable que l’Hylonomus pongués els ous proveïts amb una closca impermeable i que les cries, en lloc de néixer en forma de capgrossos, ja nasquessin completament formades. Així es reprodueixen els rèptils moderns. Però el que realment fa especial aquest animal de 20 centímetres de longitud és que, segons creuen els experts en fòssils, tenia un esquelet més proper al dels llangardaixos i les serps actuals, i una pell seca i escatosa. Els primers tetràpodes eren amfibis. Això significa que l’Hylonomus era una bèstia clarament reptiliana, una de les primeres d’aquesta mena que coneixem.
PTERODACTYLUS
Un dit amb una ala
Durant el període juràssic, el cel estava ple d’animals alats anomenats pterosaures o «llangardaixos alats». El Pterodactylus és el primer rèptil volador que es va descobrir, fa més de 200 anys. El seu esquelet malforjat es va trobar en unes roques calcàries d’Alemanya, i l’os d’un dit (equivalent al dit anular de la mà humana) era tan llarg com la resta del braç. Aquest os del dit era l’extrem frontal d’una ala de pell que s’estenia cap enrere i es connectava amb les potes.
Les ales tenien una capa fina de músculs i nervis, per la qual cosa no funcionaven com un estel que atrapa el vent, sinó que el Pterodactylus podia sentir l’aire al voltant i flexionar així la forma de l’ala per controlar el vol. Tot el cos estava cobert per un pèl moixí que el mantenia calent en l’aire. La cresta del cap és probable que servís per exhibir-se i presumir davant dels de la seva pròpia espècie.
A l’hora de caçar, el Pterodactylus es llançava en picat per atrapar la presa. Quan s’elevava cap al cel per sortir a caçar, el Pterodactylus s’impulsava amb l’ajuda dels seus braços poderosos, saltant-hi a sobre, i tot seguit, començava a aletejar utilitzant els poderosos músculs pectorals.
Però, a finals del juràssic, als pterosaures com el Pterodactylus se’ls va unir un altre animal al cel: l’ancestre de les aus.
Descobreix els animals que van viure fa milions d'anys, des del ferotge monstre mari Ichthyosaurus i el pesant Stegosaurus fins al Velociraptor, el sigil·los cacador bipede, i el Quetzalcoatlus, el deu dels cels.
Una guia per fer un recorregut pel món de la paleontologia.
