ARANYES
SIMON D. POLLARD
PETIT LLIBRE DE LA NATURA
ARANYES
SIMON D. POLLARD
CONTINGUT
4. Seda eficaç
7. Caçar amb teranyina
8. Caça sense teranyina
9. Enemics de les aranyes
Dades curioses
TERANYINES D’ESPERMA I OUS
Les aranyes tenen un parell de palps, uns apèndixs curts semblants a potes que es troben a cada costat dels quelícers. Mascles i femelles els utilitzen com a òrgans sensorials i per aferrar les preses. En els mascles estan modificats per contenir i transferir l’esperma a l’interior de l’epigí (obertura genital) de la femella.
CARREGAR ELS PALPS
Encara que els mascles produeixen esperma a l’abdomen, no hi ha una ruta interna perquè l’esperma viatgi des d’aquest lloc fins als palps. En comptes d’això, els mascles fabriquen una xarxa espermàtica de seda que s’empra per retenir temporalment l’esperma secretat abans que s’introdueixi als palps. Alguns mascles tenen palps similars als de les femelles; altres semblen guants de boxa de miniatura. Tan bon punt els mascles fan la
PROTECCIÓ DE LA PATERNITAT
Els mascles de les aranyes han desenvolupat estratègies per assegurarse que seran l’únic pare de la descendència de la femella amb qui s’han aparellat. Volen tenir la certesa que és la seva esperma la que fecundarà els òvuls de la femella, i no el d’un competidor que pogués haver enretirat l’esperma i substituir-la per la pròpia. Una de les estratègies més extremes ha de ser la dels mascles de Nephila komaci (Araneidae). Després de l’aparellament, en què transfereixen l’esperma a les obertures genitals de la femella, els mascles trenquen els palps i els deixen a dins de la femella, creant una barrera física, de forma que altres mascles no podran aparellar-s’hi. Aquests mascles eunucs, que viuen aproximadament un any, es dediquen a protegir la femella de les aproximacions amoroses d’altres mascles.
FECUNDACIÓ DELS OUS
Les femelles produeixen ous a l’abdomen, i diversos conductes connecten els ous amb l’obertura genital de la femella. Durant l’aparellament, el palp del mascle s’encaixa a dins de la femella com un pany i una clau. La majoria de mascles només poden transferir esperma a femelles de la seva mateixa espècie.
EMMAGATZEMATGE DE L’ESPERMA
L’esperma s’emmagatzema a l’interior de la femella en unes cavitats especials que es coneixen com a espermateques. Quan l’aranya està preparada per pondre ous, l’esperma emmagatzemada s’utilitza per fecundar-los.
Un mascle de l’aranya saltadora Cosmophasis umbratica (Salticidae), de Singapur, festeja una muda per última vegada, transfereixen l’esperma als palps. Amb els palps carregats, la conducta de l’aranya mascle canvia: és possible que deixi d’alimentar-se i que opti per anar a buscar femelles. Mentre que la majoria de les femelles viuen un o dos anys, molts mascles adults viuen només unes quantes setmanes.
femella mostrant-li els pedipalps grocs tan vistosos i fent uns moviments de ball.
TRAPES
L’aranya trapa viu en caus folrats de seda, coronats amb una trapa amb frontissa. La trapa acostuma a estar decorada amb petites parcel·les de vegetació que es troba a prop del cau, la qual cosa fa gairebé impossible veure que es tracta de l’obertura del lloc on viu una aranya. Les femelles passen tota la vida a dins del cau.
ATRAPAR LES PRESES
A la nit, aquestes caçadores nocturnes obren parcialment la trapa i treuen del cau els dos parells de potes del davant. Mantenen les potes posteriors a dins del cau per evitar que la trapa es tanqui. Els pèls sensorials de les potes de l’aranya capten les vibracions dels insectes (sobretot formigues i escarabats) que caminen a prop. Quan la presa és a la vora per capturar-la, l’aranya obre la trapa, agafa l’insecte i l’arrossega fins al cau, on se’l menja. Les restes de la presa es treuen periòdicament del cau i es deixen a prop en petits monticles no gaire agradables.
El cau sense porta de l’aranya Arbanitis longipes (Idiopidae) acostuma a estar decorat amb petites clapes de vegetació.
Les femelles de l’aranya Arbanitis longipes passen la major part de la seva vida a dins dels caus folrats de seda.
Amb una porta abatible dissimulada entre la vegetació del voltant, el cau de l’aranya de trapa sud-americana Actinopus pusillus (Actinopodidae) està molt ben camuflat. A la nit, la femella obre la tapa, s’asseu a l’entrada del seu cau i espera que aparegui la presa.
VALORAR ELS MÉS GRANS
El 1974 es va posar en marxa un estudi en una reserva de bosc baix autòcton del sud-oest d’Austràlia a fi d’estudiar la història vital d’una aranya trapa nadiua, Gaius villosus (Idiopidae). Les femelles passen tota la seva vida a dins d’un cau folrat de seda i les nimfes (les cries) l’abandonen al cap de poques setmanes de vida per construir els seus propis caus a prop d’aquell on van néixer. El 1974, la setzena cria d’aranya a la qual es va fer un seguiment va rebre el nom de número 16.
MORT PER PARASITOIDE
Al maig del 2016, l’aranya número 16 (una femella) continuava viva, però a l’octubre d’aquell mateix any una vespa parasitoide va practicar un petit forat a la tapa del seu cau. La vespa va matar l’aranya i la va utilitzar com a font d’aliment per a la seva larva en desenvolupament. La femella tenia 43 anys quan va morir, l’edat més avançada que es coneix per a una aranya, i ni tan sols va morir de vella.
Després d’abandonar el cau de la seva mare, l’aranya trapa femella Gaius villosus excava el seu propi cau.
El cau està envoltat de branquetes per ajudar l’aranya trapa a recollir les preses que passen a prop.
La taràntula Brachypelma smithi (Theraphosidae), que pot viure fins als 20 anys, aproximadament, és originària de Mèxic i és popular com a mascota pels seus colors tan vius i el caràcter tan dòcil. Aquesta popularitat va arribar a suposar una amenaça per a la seva existència, i el 1985 es va incloure a la llista d’espècies protegides de la CITES.
Aquesta obra deliciosament dissenyada i il·lustrada i plena d’informació sorprenent captivarà qualsevol amant de la natura. És un manual de referència accessible i entretingut sobre el món de les aranyes. El coneixement d’experts en la matèria es conjuga amb dibuixos artístics originals i fotografies en color per concentrar tota l’essència de les aranyes del nostre planeta en un flascó petit i exquisit. Anatomia i diversitat de les aranyes, reproducció, hàbitat i conservació, fets curiosos, mites, folklore i cultura popular...: el resultat és una irresistible guia sobre la sorprenent vida de les aranyes.
PETIT LLIBRE DE LA NATURA
