Petit llibre de la natura. Escarabats by Editorial Blume

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

ESCARABATS

ARTHUR V. EVANS

Títol original The Little Book of Beetles

Edició Nigel Browning, Slav Todorov, Caroline West Desenvolupament i gestió del projecte Ruth Patrick Disseny i direcció d’art Lindsey Johns Il·lustracions en color Tugce Okay

Dibuixos lineals Ian Durneen

Traducció Lluïsa Moreno Llort Revisió de l’edició en llengua catalana

Ramiro Albar Pujol

Assessor naturalista

Coordinació de l’edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer

Primera edició en llengua catalana, febrer del 2025

Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net

PRINCETON press.princeton.edu

ISBN: 978-84-10268-74-6 Dipòsit legal: B. 20452-2024 Imprès a la Xina

Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics sense la deguda autorització per escrit de l’editor.

WWW.BLUME.NET

C005748

CRÈDITS DE LES IMATGES

Age Fotostock: 148 James E. Lloyd. Dreamstime.com: 29 Oleksii Kriachko; 48 Paul Reeves; 53 Alexmax; 100 Bennymarty; 125 Photogolfer. iStock: 121 Henrik_L. Nature Picture Library: 11 Mark Moffett; 15 Thomas Marent; 66 John Abbott; 75 Paul Bertner; 79 Nature Production; 88 Konrad Wothe; 111 Michael Durham; 147 PREMAPHOTOS. Shutterstock: 139d alslutsky. Altres: 25 Anders L. Damgaard www.amber-inclusions.dk; 40 David R. Maddison; 43 Joyce Gross; 63 Soebe; 83, 134 Arthur V. Evans; 105 UBC Micrometeorology de Vancouver, Canadà; 115 John Abbott; 139l Yves Bousquet. Altres referències a il·lustracions: 35 Mario Sarto/Björn S...; 47 Alpsdake; 69 Journal of Anatomy, juny del 2018; 232(6): 997-1015, figura 8, © 2018 Anatomical Society; 87 Bernard DUPONT; 95 P.S. Meng, K. Hoover i M.A. Keena/Patrick Randall; 99 Yves Bousquet; 107 Geoff Gallice; 131 Judy Gallagher.

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

ESCARABATS

ARTHUR V. EVANS

CONTINGUT

7. Estils de vida

9. Hàbitats

10. Escarabats i humans

Estudi i conservació

12. Curiositats

RECONSTRUCCIÓ FILOGENÈTICA

Aristòtil (384-322 aC) va ser el primer a reconèixer els escarabats com un grup que es caracteritza per tenir èlitres. El 1758, Carl von Linné (1707-1778) va incorporar el concepte aristotèlic de coleòpters en la classificació que va fer dels animals. La seva classificació i altres de principi del segle xix es van organitzar a partir de la similitud física. Cap a mitjan segle xix les classificacions dels escarabats i altres organismes es van començar a dur a terme d’una manera més lineal, segons la qual uns tàxons representaven formes inferiors o més primitives, i els seguien aquells tàxons considerats superiors o més avançats.

NOVA SÍNTESI

Durant la primera meitat del segle xx, les classificacions d’escarabats es van elaborar amb l’ús estès d’una àmplia varietat de sistemes de caràcters. La venació i el plegatge de les ales, els genitals masculins i la morfologia de les larves es van incorporar als estudis sistemàtics dels escarabats, en un intent per obtenir classificacions genealògiques que reflectissin vertaderament les seves relacions evolutives. Durant aquest temps, a partir d’ingents quantitats de dades morfològiques, es van identificar els primers tres dels quatre subordres de coleòpters (arcostemats, adèfags i polífags).

CLADÍSTICA

El 1950, l’especialista en mosques alemany Willig Hennig (1913-1976) va publicar Grundzüge einer Theorie der phylogenetischen Systematik («Fonaments d’una teoria de la sistemàtica filogenètica»). En aquesta obra revolucionària, va reconèixer que els caràcters ancestrals (plesiomòrfies) no suggereixen un parentiu, mentre que uns caràcters avançats o derivats compartits (sinapomòrfies) sí que suggereixen relacions evolutives. El seu mètode filogenètic tan rigorós es coneix actualment com a cladística. La reconstrucció d’esquemes de branques filogenètiques deriva d’unes anàlisis cladístiques dels atributs físics, bioquímics, conductuals i zoogeogràfics dels escarabats moderns, així com les peculiaritats estructurals i la distribució dels fòssils.

 Els cérvols volants (Lucanidae), com el Lucanus cervus europeu, estan emparentats amb els

Scarabaeidae. Els mascles sovint tenen unes mandíbules enormes, com es mostra a la imatge.

CLADOGRAMES

Les anàlisis cladístiques s’utilitzen per reconstruir les relacions evolutives dels escarabats i altres organismes en un cladograma. La disposició de les branques dels cladogrames simbolitzen aquestes relacions hipotètiques i serveixen de guies per elaborar classificacions amb tàxons agrupats pels seus innovadors caràcters compartits o sinapomòrfies. Els èlitres són una característica sinapomòrfica principal que es troba a la majoria dels escarabats adults, tot i que, en el transcurs de l’evolució, s’han perdut en espècies, normalment en les femelles. Atenent la seva edat i diversitat geològica, els escarabats contenen una abundància increïble de dades morfològiques i moleculars que potser algun dia revelaran les causes i els correlats de la diversificació.

DIGESTIÓ

El tracte digestiu dels escarabats està adaptat de nombroses maneres per ingerir i processar una extraordinària quantitat d’aliments. Les espècies que consumeixen teixits animals rics en nutrients no necessiten l’intestí llarg i sinuós que requereixen els escarabats herbívors per extreure la nutrició suficient de les matèries vegetals. Com els de la majoria dels insectes, el tracte digestiu dels escarabats es divideix en tres regions funcionals: el digestiu superior, el digestiu mitjà i el digestiu inferior.

TRACTE DIGESTIU PROXIMAL: ENTRADA

El tracte digestiu superior és on tenen lloc la ingesta, la trituració mecànica i l’emmagatzematge temporal dels aliments. Aquests, tallats i triturats o matxucats per les mandíbules, són transportats a l’esòfag per uns poderosos músculs cibarials i faringis, a vegades amb l’ajuda de saliva. L’esòfag s’acostuma a estendre fins a una gran bossa d’emmagatzematge, el pap. Darrere d’aquest es troba el proventricle, una vàlvula que controla els aliments que entren en el tracte digestiu mitjà i, en el cas dels escarabats terrestres depredadors i morruts que s’alimenten de plantes, actua com un òrgan que mol aliments.

TRACTE DIGESTIU MITJÀ: ABSORCIÓ

El tracte digestiu mitjà produeix i secreta enzims digestius, absorbeix nutrients i transporta les restes d’aliments i residus fins al tracte digestiu posterior. A l’interior de la cavitat abdominal hi ha uns túbuls de Malpighi, en forma de cucs, que intervenen en l’excreció i l’osmoregulació. Aquests òrgans excretors cecs neixen a prop de la unió del tracte digestiu mitjà i distal i extreuen aigua i residus de l’hemolimfa. Per a la digestió, alguns escarabats compten amb l’ajuda de microorganismes simbiòtics que viuen al tracte digestiu mitjà.

TRACTE DIGESTIU DISTAL: GESTIÓ DELS RESIDUS

El contingut restant del tracte digestiu mitjà travessa la vàlvula pilòrica abans d’accedir al tracte digestiu distal. Allà, l’aigua, les sals i altres minerals són absorbits abans de l’eliminació dels excrements pel recte i, finalment, per l’anus.

LA FUNCIÓ DELS BACTERIS SIMBIÒTICS

En els escarabats i altres insectes holometàbols, els bacteris simbiòtics poden estar plenament integrats en la seva morfologia o fisiologia (simbionts obligats) o no (simbionts facultatius) i no s’utilitzen com unes simples ajudes digestives. Les larves dels longicornis i dels escolítids, que s’alimenten de fusta, depenen dels bacteris simbiòtics fixadors de nitrogen per compensar la baixa qualitat nutritiva de les seves dietes riques en carbohidrats. Altres espècies depenen dels simbionts bacterians per a la gestió i l’eliminació de toxines potencialment perilloses associades als aliments. L’escarabat barrinador del cafè (Hypothenemus hampei) té uns bacteris facultatius a l’intestí que descomponen la cafeïna, que li és perjudicial, mentre que els bacteris presents al corc del tesol Callosobruchus maculatus l’ajuden a eliminar la toxicitat dels pesticides.

 Aquest escarabat daurat Carabus auratus (Carabidae), un escarabat

depredador, ataca un cuc de terra.

FOTOGRAFIA I CIÈNCIA CIUTADANA

Amb una mica de paciència i pràctica, és fàcil fer bones fotografies macro d’escarabats de mida mitjana o gran amb telèfons intel·ligents amb funcions macro. Les imatges d’escarabats sobre fons simples i nets són les que ofereixen més bon resultat, en especial les que mostren escarabats actuant de manera natural, com alimentant-se i aparellant-se.

Considera la possibilitat de compartir les teves imatges a iNaturalist.com, on la comunitat pot ajudar a la identificació de les espècies. Aquestes imatges poden arribar a formar part d’un o més projectes científics en curs sobre la documentació de la distribució i la diversitat dels escarabats. Identificar les espècies de les teves fotografies i saber que les teves imatges contribueixen a una entesa més gran del món natural et farà gaudir més tant dels escarabats com de la fotografia.

Les fotografies per si mateixes poden no ser suficients per a la identificació, ja que moltes espècies requereixen disseccions dels òrgans reproductius i altres característiques difícils de veure. Per tant, potser és convenient col·leccionar escarabats a fi d’examinar-los amb una lent rígida o un microscopi estereoscòpic.

 Els telèfons intel·ligents s’han convertit en unes eines útils per captar imatges d’escarabats i identificar-los sobre el terreny.

 Una petita lupa de mà o de butxaca és un objecte essencial per examinar els escarabats sobre el terreny.

 Les millors imatges dels escarabats es capten amb càmeres digitals DSLM o DSLR equipades amb lents macro específiques d’una distància focal mínima de 50 mm. La macrofotografia requereix paciència i pràctica, però els resultats sens dubte valen la pena.

Aquesta obra deliciosament dissenyada i il·lustrada i plena d’informació sorprenent captivarà qualsevol amant de la natura. És un manual de referència accessible i entretingut sobre el món dels escarabats. El coneixement d’experts en la matèria es conjuga amb dibuixos artístics originals i fotografies en color per concentrar tota l’essència dels escarabats del nostre planeta en un flascó petit i exquisit. Anatomia i diversitat dels escarabats, reproducció, hàbitat i conservació, fets curiosos, mites, folklore i cultura popular...: el resultat és una irresistible guia sobre la sorprenent vida dels escarabats.

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

ARBRES