Edició Nigel Browning, Slav Todorov, Caroline West Desenvolupament i gestió del projecte Ruth Patrick Disseny i direcció d’art Lindsey Johns Il·lustracions en color Tugce Okay
Dibuixos lineals Ian Durneen
Traducció Remedios Diéguez Diéguez Revisió de l’edició en llengua catalana
Manuel Ballesteros Vázquez
Professor emèrit, Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona Coordinació de l’edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer
Primera edició en llengua catalana, febrer del 2025
ISBN: 978-84-10268-72-2 Dipòsit legal: B. 20880-2024 Imprès a la Xina
Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics sense la deguda autorització per escrit de l’editor.
WWW.BLUME.NET
C005748
CRÈDITS DE LES IMATGES
Alamy Stock Photo: 130 Sipa US; 134 Art Heritage. Dreamstime.com: 142 Susan Hodgson. iStock: 121 onebluelight. Nature Picture Library: 151 Nick Hawkins; 20 Konrad Wothe; 26 Kim Taylor; 29 Vladimir Medvedev; 40 Piotr Naskrecki; 48 Sven Zacek; 65 Thomas Marent; 66 Paul Aniszewski; 93 Hans Christoph Kappel; 110 Andy Sands. Shutterstock: 15d Josef Stemeseder; 39, 151 Sari ONeal; 56 aspektreich Fotografie; 80iz Matee Nuserm; 80d Robert Ross; 83 KRIACHKO OLEKSII; 94 Cornel Constantin; 105 Danita Delimont; 124 Nigel Jarvis. Altres: 71 sneak-e; 113 moniquayle. Referències addicionals: 145 aacocucci.
PETIT LLIBRE DE LA NATURA
PAPALLONES
ANDREI I ALEXANDRA SOURAKOV
CONTINGUT
2. Biogeografia i hàbitats
On es troben les papallones? 22
Lligades a les seves plantes hoste
3. Papiliònids, hedílids i hespèrids Papiliònids (Papilionidae)
Hespèrids (Hesperiidae)
Diversitat de les erugues d’hespèrids
4. Pièrids i nimfàlids
Pièrids blancs i sulfuris (Pieridae) 46
Llimoneres i blanques de la col 48
Amants de les cols i els pèsols 50 Nimfàlids (Nymphalidae) 52 Veig, veig... un ocel 54 La gran propagació de Nymphalinae
5. Ales de papallona i riodinins
Riodinins (Riodinidae) 58
Des del Nou Món i de tornada 60
Licènids (Lycaenidae) 62 Mestres de l’engany 64
Papallones de coure 66
Les blavetes no sempre són el que semblen 68
6. Històries de vida
Quatre vides en una 70
Ous: el bressol 72
Erugues: les culturistes 74
Crisàlides: les que s’amaguen 76
Els enemics naturals 78
Coevolució de papallones i plantes 80
7. Anatomia i fisiologia
8. Sentits
POLIMORFISME
Quan dues o més formes coexisteixen en equilibri dins d’una població, es parla de «polimorfisme». A diferència del concepte de subespècie, el polimorfisme no té un component geogràfic significatiu. La forma més comuna és el dimorfisme sexual, en el qual els mascles tenen un aspecte diferent del de les femelles, però també n’hi ha d’altres tipus. Entre les femelles del papilió tigrat ( Papilio glaucus ), a l’est dels Estats Units, la forma fosca imita la papallona reina iridescent blava i aconsegueix evitar els ocells, mentre que la forma ratllada, més estesa, és més hàbil fugint de l’atenció dels depredadors. Cap de les dues formes no s’ha imposat quant a supervivència, per la qual cosa totes dues persisteixen amb la mateixa població.
POLIFENISME ESTACIONAL
Moltes papallones tenen formes d’estació humida i d’estació seca, i aquestes últimes són les menys conegudes (vegeu pàgina 117). Malgrat tot, un dels exemples més espectaculars de polifenisme estacional és el de la papallona teranyina (Araschnia levana). En la seva fase d’eruga, aquesta papallona s’alimenta d’ortigues i produeix una generació primaveral de color vermell amb taques negres que recorda les desagradables papallones nimfàlides dels gèneres Melitea i Euphydryas, i una generació estival de color negre amb ratlles blanques que s’assembla a una diminuta nimfa blanca nordamericana (espècie Limenitis).
La teranyina mostra el polifenisme estacional amb les seves dues formes totalment diferents en generacions consecutives.
Els factors ambientals, com la durada del dia i la temperatura, fan que els mateixos gens produeixin fenotips diferents.
Al sud-est dels Estats Units, hi trobem dues formes de la femella del papilió tigrat, que es produeixen dins de les mateixes poblacions.
EVOLUCIÓ DE LA CONDUCTA DIÜRNA
Les papallones són conegudes pels seus hàbits diürns, i el més freqüent és veure-les volar a plena llum del dia. Malgrat tot, hi ha una gran varietat de comportaments relacionats amb la llum, des de papallones que volen en la foscor del bosc, a prop de terra, fins a espècies que prefereixen el crepuscle. Les papallones han desenvolupat les corresponents adaptacions per a aquestes conductes, com ara la capacitat de distingir certs colors o de tenir més bona visió nocturna.
FLORS, EXCREMENTS, PEIX I FRUITA
Les papallones tenen un olfacte molt desenvolupat i se senten atretes per diverses substàncies volàtils. A més dels compostos produïts per les flors i les plantes hoste, també ho fan per les olors de l’amoníac i altres productes de la fermentació en la fruita podrida, l’olor de l’orina, la carn podrida i els excrements de carnívors, que indiquen nitrogen accessible.
EL BUFET DE LES FLORS
Les papallones són pol·linitzadores, per la qual cosa les flors es veuen incentivades a adaptar la seva presentació per resultar tan vistoses com sigui possible per a aquestes buscadores de nèctar. Les flors adaptades als pol·linitzadors diürns solen ser grans i acolorides, sovint vermelles o grogues, mentre que les que atreuen les espècies crepusculars són petites i blanques. Moltes plantes han evolucionat per florir i produir nèctar en determinats intervals de temps, així com per fabricar fragàncies especials, amb l’objectiu d’atreure determinades papallones que pol·linitzaran i milloraran l’èxit reproductiu d’aquestes plantes.
VISIÓ NOCTURNA VERSUS VISIÓ EN COLOR
En general, el registre d’un espectre més ampli de llum es produeix a costa d’una bona visió en la foscor. Tant les papallones mussol crepusculars (Caligo) com les seves parentes diürnes, les morfos, s’alimenten de fruita en fermentació al sòl forestal. Com que les papallones mussol ho fan quan es fa fosc, amb molt poca llum, els seus ulls han desenvolupat adaptacions estructurals, com ara facetes ampliades, que els permeten veurehi millor en aquestes condicions. Les morfos, per la seva banda, han conservat una capacitat més bona per distingir els colors.
Papallona macaó (Papilio machaon).
A més dels pigments visuals als ulls anomenats opsines, responsables de
la visió del color, altres proteïnes polivalents també intervenen en el processament visual.
PAPALLONES I PESTICIDES
Parlant des de l’experiència personal, cada vegada que una furgoneta de control de mosquits «fumiga» per combatre els mosquits adults del nostre barri, també es moren totes les papallones i les erugues. L’efecte és immediat i pertorbador, ja que podem veure que les papallones que voletegen sense més ni més en l’aire s’acaben morint indefenses a terra. Aquests pesticides tendeixen a actuar de manera indiscriminada sobre el sistema nerviós dels insectes, a qui causen una mort quasi instantània, i també poden dipositar-se en el fullatge a manera de residus que maten les erugues que se n’alimenten.
EL PREU D’UNA VIDA SENSE MOSQUITS
Fa anys, uns dels autors va visitar un hàbitat coster a la República Dominicana i després un altre de similar al sud de Florida. La diferència entre els dos hàbitats era sorprenent. Durant el dia, en el primer hi abundaven les papallones crepitadores, papallones nassudes, papallones d’ales de daga i Eunica, però de nit, en un restaurant a l’aire lliure, es necessitaven pantalons llargs i repel·lent per espantar els mosquits. A Florida succeïa el contrari: la total comoditat d’un sopar a l’aire lliure sense mosquits s’aconseguia al preu d’un paradís subtropical sense papallones (i sense molts altres organismes).
El mosquit Aedes aegypti que es mostra a la imatge pot transmetre el dengue i la febre groga. Malgrat tot, en absència de malaltia, la fumigació amb adulticides hauria de ser l’últim recurs, perquè
altera l’equilibri natural de depredadors i preses en l’ecosistema i redueix enormement la biodiversitat, fins i tot la de les papallones.
Papallones dels hàbitats costers del Carib. Des de dalt: nassuda de les Antilles (Libytheana terena), papallona d’ales de daga caribenya (Marpesia eleuchea) i papallona tornassotada de Florida (Eunica tatila). Aquestes espècies eren comunes i encara persisteixen allà on no es fumiga contra els mosquits.
Aquesta obra deliciosament dissenyada i il·lustrada i plena d’informació sorprenent captivarà qualsevol amant de la natura. És un manual de referència accessible i entretingut sobre el món de les papallones. El coneixement d’experts en la matèria es conjuga amb dibuixos artístics originals i fotografies en color per concentrar tota l’essència de les papallones del nostre planeta en un flascó petit i exquisit. Anatomia i diversitat de les papallones, reproducció, hàbitat i conservació, fets curiosos, mites, folklore i cultura popular...: el resultat és una irresistible guia sobre la sorprenent vida de les papallones.
