Biologia i geologia 2016 by Editorial Casals

ESO / BATXILLERAT

EDICIÓ EN CATALÀ

2016 2017

I A I G O L O A I I B LOG O E G

ÍNDEX ESO Claus del projecte Material per a l’alumne Biology & Geology Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Adaptació curricular Pissarra digital Índex de continguts

4-5 6 7 8-9

10-15

BATXILLERAT Material per a l’alumne

Material per al professor

ecasals.cat Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

18-19

ESO

4 ESO M. Duñach A. Jimeno I. Saumell L. Ugedo

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

BIOLOGIA I GEOLOGIA 4

ecasals.net/byg4eso

I A I G O BIOL LOGIA GEO

NOVETATS PER AL CURS 2016-2017

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA

CLAUS DEL PROJECTE

Activitats elaborades específicament per facilitar l’aprenentatge per part dels Alumnes amb Necessitats Educatives Especials, reunides en el quadern fotocopiable Aprèn el que és bàsic.

Seccions dissenyades per promoure l’adquisició de les tres competències científiques avaluades a les proves PISA. Identificar qüestions científiques

Pa de Motlle

QUÈ SÓN ELS ADDITIUS?

% CDR*

72 kcal

2,5 g

Hidrats de carboni

47 g

12,8 g

(dels quals sucres)

1,1 g

Greixos (dels quals saturats) Fibra alimentària Sodi Sal

0,8 g

0,5 g

0,1 g

<1%

2,2 g

0,6 g

0,2 g

1,5 g

0,4 g

* Els valors utilitzats fan referència a quantitats orientatives d’un adult (2000 kcal). Poden variar segons l’edat, l’activitat física i d’altres factors.

8 6

Conservar en lloc fresc i sec. Consumir preferentment abans del 23-Setembre-2016 Lot 74.12.23

Pes net: 600 g ℮

Fabricat a la UE per MASPAN, S.A. Ctra. de Gurb, km 2, Vic (Catalunya)

Sèrie

Tipus Colorants

Serveixen per a afegir color a l’aliment, bé perquè l’ha perdut durant la manipulació o bé per a fer-lo més atractiu.

E-200/299

Conservants

Retarden el deteriorament de l’aliment ja que eviten el desenvolupament de microorganismes.

E-300/399

Antioxidants

Ajuden a mantenir l’aliment en bones condicions.

E-400/499

Emulgents, estabilitzadors i espesseïdors

Donen estabilitat a les mescles de greixos i aigua formant emulsions, com per exemple en margarines, salses, etc.

E-500/599

Reguladors de l’acidesa, antiaglomerants

Els reguladors s’utilitzen per a modificar l’acidesa aconseguint una millor conservació. Els antiaglomerants serveixen per evitar que les farines s’empedreeixin.

E-66/699

Potenciadors del sabor

Augmenten el sabor del propi aliment.

E-900-999

Edulcorants i d’altres

Els edulcorants són substàncies sense valor nutritiu que donen sabor dolç als aliments.

7 4

COM LLEGIR L’ETIQUETA?

1. Nom o denominació de venda. Descriu què és el producte. Ha d’indicar l’estat físic o el tractament al qual ha estat sotmès (concentrat, en pols, congelat, etc.). 2. Ingredients. Enumera totes les matèries primeres i additius que conté en ordre decreixent de pes. Els nombres E que apareixen a la llista d’ingredients (per exemple, E-330, E-300, E-950, etc.) corresponen als additius utilitzats en l’elaboració de productes alimentaris. La lletra E indica que és un additiu d’ús autoritzat a la Unió Europea.

aV a L u

cional

ta nutri

a etique

Llegir un

NAL

g RACIÓ 350

476 kcal 7g 2g 26,3 g 7,5 g 8g 2,3 g 35 g 10 g 7g 2g 8g 2,3 g g 1,8 g/3,9 g 0,5 g/1,1 a, pastanag t, ceba, sal, salsa (50%): tomàque (sulfits), l (31%): blanc verdures vi de d’oliva, all; Beixame t ENTS: Mescla albergínia, oli i tapioca), or (midó modifica ó, INGREDI t d’arròs ó, xampiny espesseïd de blat, pebre i modifica carabass de la llet, or (midó e xanté), farina i ou; Formatg llet i derivats de pesto, espesseïd de gira-sol, ador (goma blat dur (gluten) en greix, aigua, oli e reduït moro), estabilitz sèmola de formatg s de llet, de blat de proteïne r ; Pasta (13,4%): al, greix vegetal, patata, correcto e Emment midó de nou moscada i lecitina), de sodi, 1226 44 formatg patata, de grassos 07 t (citrats fos (5,6%): midó modifica s d’àcids 8 4370 diglicèrid s), sals fundentsestabilitzant icèrids i aigual, sal, VEGETAL (caroten de sodi), ts (monogl colorant , fosfats emulgen LASANYA (àcid cítric), trifosfats 0 °C i 4 °C. de l’acidesa fosfats de potassi, . ar entre ts, Conserv de mantega a polifosfa ns), aroma recoman (carrage obert, es nem FORN

350 g е

T PER: FABRICA NA, S.A. PASTAFI l Industria Polígon r El Colmena a) Buñol (Valènci

nts artificials Sense conserva artificials Sense colorantstrans afegits Sense greixos (E-621) Sense glutamat

Espanya

Una vegada en 24 h. el seu consum

Proteïnes de carboni Hidrats sucres dels quals

NES 800W

MICROO

1. Perforar el film.

casals.cat/big4eso

Fibra

Sodi/Sal

resultat

òptim, recoma

minuts) durant 15 a 180 °C de plàstic i la safata d’alumin 2. Retirar r la safata i introdui fat. al forn preescal

3. Fornejar °C. 180 15 min a gust. al Gratinar

5 min 3. Escalfar reposar i deixar 1 min.

r totes dues 2. Introdui es, microon safates al alumini. plàstic i

5 min

i nutrients ies entre rient més les diferènc quin és el nut Explica t més est cas, ? I l’alimen . En aqu aliments t producte nt d’aques abunda ergia nt? ada d’en abunda ia recoman %CDR ntitat diàr 0 kcal/dia, quin Si la qua t de 200 5. ó d’aques nir com se sol defi se una raci ta menjarrepresen teu ? est fos el aqu producte Si plet? aries ent com el complet e? És un alim s aliments ilibrada possibl 6. amb quin equ menjar, a al més r una diet per teni ostes. resp les Raona

4. 1.

té edient con Quin ingr

gluten?

a) El blat ta b) La pata c) La llet gira-sol següents d) L’oli de on a les ta i resp l’etique Observa es. pregunt tingut net? és el con n Qui a) ó? conté? una raci aliment s aporta b) Quin eïne prot de les c) Quantes es quina ta i digu te. l’etique incorrec Observa era. cions és 3. ar a la nev informa següents de conserv . ucte s’ha a) El prod cap tipus d’additiu líacs. té cel· b) No con en consumir els pod clar. c) No el es pot reci vàs d) L’en

MA Rc

UAc D’AVAL

BÀSIC

IA I G O BIOL LOGIA GEO

IÓ pIsA

rs humans

A: Ésse onal cATE GoRI t ció: Pers ts: Salu : situa contingu coN TEXT

Àrea de

ncies de

Competè

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

ESO M. Duñach A. Jimeno I. Saumell L. Ugedo

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

Greixos saturats dels quals

a un ACIÓ Per

LS DE PREPAR

CONSEL

ONAL (Escalfar FORN TRADICI 1. Retirar ament complet el film.

15 min

800 w

Valor energètic

ns: gluten, Al·lèrge ou i sulfits

PES NET

Competències de l'àmbit cientificotecnològic: 14

CIÓ NUTRICIO INFORMA 100 g per mitjana 136 kcal Valor de

Pastafina llet, A

A ÉS PRÈ BÀ N E SI L Q C U E

Funció

E-100/199

5 3

I GIA O L BIO LOGIA GEO

Els additius són substàncies naturals o sintètiques (químiques) que s’afegeixen als aliments, no pel seu valor nutritiu, sinó per facilitar la seva conservació, millorar la seva aparença, el sabor, el color, etc. Els additius permesos es classifiquen en diferents categories segons les seves funcions.

BÀSIC

Per ració (27 g)

267 kcal

ESO

Per 100 g

Proteïnes

BIOLOGIA I GEOLOGIA 4

Informació nutricional Els valors nutricionals mitjans

Valor energètic

BIOLOGIA I GEOLOGIA 1

LDEPAN MO Ingredients: Farina integral de blat, aigua, farina de blat, segó de blat, llevat, sòlids làctics, sucre, oli de gira-sol (1,90%), sal, additius: E-472e, E-471, E-481, E-281 i E-202.

I GIA O L BIO LOGIA GEO

A ÉS PRÈ BÀ N E SI L Q C U E

DEP MPaOLde MotlleAN

3. Lot de fabricació. Indica el conjunt de productes fabricats el mateix dia en condicions quasi idèntiques. 4. Contingut net. Mostra la quantitat de producte que hi ha. En els productes envasats amb líquid ha de figurar també el pes escorregut. 5. Data de duració mínima. L’expressió «consumir preferentment abans de» significa que, fins a aquella data, el producte manté totes les seves propietats nutricionals. 6. Conservació. Indica en quines condicions s’ha de conservar el producte perquè mantingui les seves propietats fins a la data assenyalada. 7. Nom i domicili del fabricant, envasador o importador. 8. Informació nutricional. Informa de les propietats nutritives del producte.

ESO A. Jimeno S. Liras I. Saumell L. Ugedo

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3

ecasals.net/byg1eso

La comercialització dels aliments Les etiquetes dels aliments ens aporten tota la informació necessària del producte. Saber llegir-les correctament ens pot ajudar a dur una dieta més equilibrada.

ESO M. Trobaràs Duñach els recursos digitals i el format digital del llibre a A. Jimeno casals.cat/big3eso S. Liras I. Saumell L. Ugedo

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

coMPetències sota La LuPa

ESO

BÀSIC

Utilitzar proves científiques

A ÉS PRÈ BÀ N E SI L Q C U E

Explicar fenòmens científicament

l’àmbit

tecnològ

cientifico

ic: 2

Banc d'actiVitats Ho TIN c cLAR?

22. Què és la nutrició? És el mateix nutrició que alimentació? Explica'n la diferència.

Ho sé A pLI cA R? 36. Anota el nom de cada una de les parts de la cavitat bucal indicades en el dibuix següent:

23. Quins aparells intervenen en la nutrició? 24. Quin tipus de nutrients s’obté dels següents aliments? a) Pa b) Oli d’oliva c) Formatge d) Sucre 25. Quines funcions realitzen les proteïnes? Esmenta un exemple de cada una. 26. Què és l’aparell digestiu? 27. Quines són les glàndules annexes del tub digestiu? 28. Quines glàndules digestives es troben a les parets del tub digestiu? 29. Què entens per digestió dels aliments? Per què s’ha de realitzar la digestió? 30. Amb quins altres aparells es relaciona l’aparell digestiu per poder realitzar la funció de nutrició? 31.

La càries dental és un dels mals més corrents als països desenvolupats. Els seus símptomes són mal sabor de boca, mal alè i dolor en prendre líquids i sòlids tant freds com calents. Observa i identifica les teves dents en un mirall. a) Quantes dents tens? b) Quantes en tens de cada tipus? c) Quantes dents et falten? d) Quantes dents estan sanes i quantes tenen càries?

32. Descriu les funcions de la saliva. 33. Explica la importància de les amígdales. 34. Descriu el fetge, indica on es localitza i explica quina és la seva funció. 35. Descriu com és el pàncrees, indica on es localitza i explica la seva funció.

37. Què és la vesícula biliar i per a què serveix? 38. Quines són les funcions de l’intestí prim? 39. Quines són les parts que constitueixen l’intestí prim? Amb quines altres estructures o òrgans es relaciona cada una d’aquestes parts? 40. Explica què són els moviments peristàltics i digues on es produeixen. 41.

Al quadern, fes un quadre comparatiu on s'expliquin les funcions dels diferents òrgans de l'aparell digestiu.

42. Escriu el nom de les secrecions pròpies de les glàndules següents i la part del tub digestiu on les aboquen: a) Glàndules salivals b) Glàndules gàstriques c) Fetge d) Pàncrees e) Glàndules intestinals 43. Quines diferències hi ha entre el quim, el quil, el bol alimentari i les matèries fecals? On es produeix cada un d’aquests productes? 44. Quines són les parts de l’intestí gros i què contenen al seu interior? 45. Què els passa als aliments a l’intestí gros?

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 2, 14 (act. 31)

46.

Per a saber les seves necessitats calòriques ha utilitzat la fórmula del metabolisme basal (MB) proposada per Harris–Benedict, que per als homes és: MB = 66 + 13,75 P + 5 A - 6,75 E (P = pes en kg, A = alçada en cm i E = edat en anys). (Dades: pes = 85 kg, alçada = 1,8 m, edat = 40 anys) a) Calcula quantes quilocalories ingereix en cada àpat. Quantes n’ingereix en un dia? b) Quina necessitat calòrica diària té aquest home segons la fórmula del metabolisme basal? c) A partir d’aquestes dades, és normal que l’home s’hagi aprimat? Raona la resposta.

Un home està preocupat perquè s’ha aprimat en les darreres setmanes, per aquest motiu ha decidit investigar si la causa és que està menjant poc. Per a esbrinar-ho ha anotat tot el que ha ingerit en un dia. • esmorzar: Un got de llet (250 cm³) amb una cullerada de sucre (10 g). • a mig matí: Un entrepà de 150 g de pa, amb uns 10 g d’oli i 50 g de pernil dolç. • dinar: Un plat de pasta amb 70 g d’espagueti, 80 g de salsa de tomàquet, 10 g d’oli i 25 g de formatge. Un segon plat d’un filet de vedella de 200 g acompanyat de 25 g d’enciam i uns 10 g d’oli. Per postres, una poma de 200 g. Ha begut 400 cm³ d’aigua i ha menjat 50 g de pa. • Berenar: Un got de llet (250 cm³) amb cafè, 10 g de sucre i una ensaïmada de 100 g. • sopar: Un plat de mongetes tendres (200 g) amb patates (50 g) i una mica d’oli (10 g). De segon plat un llucet de 150 g arrebossat amb 10 g de farina i que ha absorbit 8 g d’oli, acompanyat d’un tomàquet de 50 g. Per postres ha pres una pera de 150 g. A més ha begut 400 cm³ d’aigua i ha menjat 80 g de pa. Valors calòrics Oli

900 kcal/100 g

Sucre

380 kcal/100 g

Ensaïmada

469 kcal/100 g

Carn de vedella

181 kcal/100 g

Farina

353 kcal/100 g

Pernil dolç

289 kcal/100 g

Mongetes tendres

47.

A Internet hi ha moltes pàgines web que fan referència a consells alimentaris i a com seguir una bona dieta. Busca i consulta les següents pàgines i fes un petit comentari de cada una d’elles indicant les seves principals característiques i a quin tipus de persones van dirigides. a) Fundació Alícia b) Programa Perseo c) Projecte Shape up Europe d) Programa Thao e) Fundació Alimentum

48.

Copia i completa la taula anotant el pes més adequat per a cada talla.

Talla

49.

39 kcal/100 g

Llet

68 kcal/100 g

Enciam

18 kcal/100 g

Poma

52 kcal/100 g

Lluç

86 kcal/100 g

255 kcal/100 g

Pasta

375 kcal/100 g

Patates bullides

86 kcal/100 g

Pera

61 kcal/100 g

Formatge parmesà

393 kcal/100 g

Tomàquet (salsa)

22 kcal/100 g

Tomàquet

21 kcal/100 g

Aigua

0 kcal/100 g

1,50

1,55

1,60

1,65

1,70

1,75

Pes

La forma i disposició de les dents es pot expressar amb una fórmula dentària que indica quantes i de quina classe són les dents de les meitats superior i inferior dels maxil·lars. La dentició de llet és I2/I2, C1/C1, P2/P2. Amb l’ajuda d’un mirall, observa la teva dentadura i escriu la teva fórmula dentària. … potser ja tens respostes.

Torna a llegir les preguntes relacionades amb el vídeo inicial. a) Quines són les respostes a les preguntes? b) Són les mateixes que vas donar abans d’estudiar la unitat? c) Després d’acabar la unitat, tens noves preguntes?

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 2 (act. 46), 5 (act. 46, 47 i 49), 14 (act. 47 i 48)

4 Diversitat de suports complementaris (paper, web i llibre digital projectable a l’aula) amb recursos multimèdia de gran qualitat (activitats interactives, animacions i vídeos).

Gran oferta de textos i activitats que fomenten el treball de les competències clau des de l’àrea de Ciències ( ). Matemàtica Aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personal Comunicativa, lingüística i audiovisual

5 La nutrició

Tractament de la informació i competència digital

Visualitza el següent fragment del documental Super Size Me de Morgan Spurlock, pel que fa als efectes del menjar ràpid en l’organisme. Ara reflexiona, creus que és sa menjar als restaurants de menjar ràpid?

En els éssers humans, la nutrició correspon al conjunt de processos mitjançant els quals el nostre organisme obté, processa i utilitza els nutrients presents en els aliments. Aquests processos són la digestió, la respiració, la circulació i l’excreció; és a dir, calen quatre aparells: l’aparell digestiu, el respiratori, el circulatori i l’excretor. En aquesta unitat s’estudia el primer d’aquests aparells. En l’esquema es pot observar com tots aquests aparells actuen de manera coordinada per aconseguir que els nutrients dels aliments arribin a cada una de les cèl·lules de l’organisme.

tió

es 11 La dig

Les principals funcions de l’aparell digestiu són les següents: • Tastar i ingerir els aliments, esmicolar-los i a continuació transportar-los. • Reduir les grans molècules (macromolècules) de glúcids, lípids i proteïnes que contenen els aliments a molècules simples (sucres, àcids grassos, glicerina i aminoàcids), que poden entrar a les cèl·lules i ser utilitzades per del següent aquestes. el fragment ina Visualitza íble máqu • Absorbir les molècules simples a través de les parets de l’intestíment prim al Lai incre ci docu Geographi National passar-les a la sang, per tal que aquesta les distribueixi a tots els teixits dedel humana que fa l’alirecorregut cos. digestiu. observa el e aparell • Eliminar les restes ingerides que no són digeribles. ment al nostr

Social i ciutadana Artística i cultural

Captació d’oxigen i expulsió de diòxid de carboni Respiració Trituració d’aliments CO2

Digestió d’aliments

Absorció Nutrients Substàncies de rebuig i CO2 Defecació

Nutrients i O2

Teixits Aparell respiratori

Aparell digestiu

Aparell excretor

s molt : at bucal. següents en molècule que ent a la cavit les etapes aliments Comprèn la trituració rada de l’alim degradació dels . És l’ent la ànica, com ents. És 1. Ingestió Pot ser mec stius. dels alim cèl·lules. enzims dige la sang i la limfa. 2. Digestió ces d’entrar a les l’acció dels n pogut stí fins a petites capa o química, com des de l’inte tàncies que no s’ha s, subs fan les dent el pas dels nutrients les erior de ó. És ulsió a l’ext 3. Absorci saliva ó. És l’exp ivació. La 4. Defecaci nçant la insal rbir. el midó. bucal mitja digerir i abso acàrids, com hí la cavitat glúcids polis que conté àcid clor , s’inicia a química a sobre els ICA aliments gàstric, La digestió ptialina, que actu STIÓ QUÍM ega el suc Transport ts durs dels la im LAdeDIGE c, on se segr ) degrada els teixi enzim que inicia conté l’enz nutrients, O2, NUTRIENTS óma l’est , (HCl a DELS ídric pepsina substàncies Es continua Digestió . L’àcid clorh el pepsinogen en de rebuig (urea ient sinogen passa a la saliva sforma Nutr dric i pep . Aquest ptialina de eris i tran i àcid úric) i CO2 t Boca: la na quim en molts bact eïnes. , proceden s’anome a el midó mata c Glúcids bilis form la óma n prot trans vene le l’est de les les. . Hi inter que omp digestió t sucres simp intestinal resultant mitjançan ea stió sa prim: prot dige mas í La ms Intest a stinal. té lloc la conté enzi noàcids, pancreàtic prim, on el suc inte l’amilasa sacàrids. reàtic, que l’intestí creàtic i s a ami Substàncies els mono el suc panc el suc pan proteïne s’obtenen greixos i de rebuig del fetge, ament, les ina inicia Filtració de lsiona els . respectiv ac: la peps emu acaoses , ada, Estóm bilis gluc La la sang i amilases lases, degr sos, i el midó a Proteïnes s, lipases el procés. mitjançant les ses i ami ses, lipa àcids gras ms protease Intestí prim: reàtiques a (lípids) a é conté enzi panc sta passa els greixos stinal, que tamb s. proteases . Quan aque tica els aminoàcid El suc inte s’obtenen omena quil a per la microbiò Excreció de les aliments. es prim s’an són stió dels els greixos substàncies de rebuig és degradad titat de l’aigua a l’intestí ba la dige Intestí prim: la bilis per orgànica que ocup quan amb (urea i àcid úric) Greixos . La massa la matèria rs, barregen ltants i gran lsades a l’exterior part de r-los. Llavo resu , ies siona gros expu ues emul Aparell l’intestí les substànc fecals, que són s pancreàtiq i part de les lipase ries circulatori s. tinal matè dar-lo les intes degra en poden es; qued absorbid

H o TI Nc cLA R ? 8.

Observa la figura, realitza i completa una taula com la següent sobre la nutrició. Aparells

Funció

9. Quins són els dos principals productes de rebuig?

Banc d'activitats: 29 i 30

Competències de l'àmbit cientificotecnològic: 2, 14 (act. 8, 9 i 10)

stiu i Tub dige s glàndule Boca Glàndules

10. Quina diferència hi ha entre defecar i excretar? salivals (saliv Faringe Esòfag

s Processo digestius ó Masticaci ó Insalivaci salival Digestió ntari) (bol alime Deglució ó Progressi Digestió l (quim) estomaca

Estómac gàstriGlàndules gàstrics) ques (sucs

cies de

Competèn

l'àmbit

Esòfag Progressió

Glàndules c Suc gàstri

gàstriques

Estómac estomacal Digestió

ntari

Bol alime

Fetge

Quim Suc pancreàtic Vesícula biliar

Intestí prim inal intest Digestió Absorció

Pàncrees

Bilis Quil Intestí gros Progressió Defecació

Suc intestinal

ó Progressi Absorció d’aigua Defecació ) fecal (matèria

Intestí gros

salivals

Faringe Deglució

Digestió (quil) intestinal Absorció

Intestí prim Fetge (bilis) Pàncrees reàtic) (suc panc Vellositats intestinals tinal) (suc intes

Glàndules

Boca Masticació Insalivació salival Digestió

Vellositats intestinals

Capil·lar

sanguini

Vas quilífe

: 2, 14

ecnològic

cientificot

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

ESO

ESO IA 1

I GEOLOG BIOLOGIA els recursos

digitals i

el format

digital del

ESO

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-6089-2

llibre a

M. Duñach A. Jimeno ll I. Saume L. Ugedo

et/byg4es

ecasals.n

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5467-9

I A I G IA O L BIO OLOG GE

ESO

IA 4 I GEOLOG BIOLOGIA

Trobaràs

3 ESO

4 ESO

NOVETAT

IA 3

et/byg1es

ecasals.n

I A I G IA O L BIO OLOG GE

at/big3es ecasals.c

I GEOLOG

del llibre

A. Jimeno ll I. Saume L. Ugedo

M. Duñach a A. Jimeno del llibre ll at digital I. Saume s i el form do els recursos digital L. Uge Trobaràs o

BIOLOGIA

at digital

s i el form

rsos digital

ESO

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5466-2

els recu Trobaràs

1 ESO

I A I G IA O L BIO OLOG GE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-15 DEL CATÀLEG. E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

ESO BIOLOGY & GEOLOGY

EDICIÓ EN ANGLÈS PER A CENTRES BILINGÜES

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5875-2 at digital

s i el form

rsos digital

els recu Trobaràs

ESO

Biology & Geology 1 ESO M. Duñach A. Jimeno ll I. Saume L. Ugedo

a del llibre

et/byg1es

Y1 & GEOLOG BIOLOGY

ecasals.n

Y& G O GY L O BI OLO GE

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5876-9

ESO

Biology & Geology 3 ESO A. Jimeno ll I. Saume L. Ugedo

Trobaràs

els recursos

digitals i

el format

digital del

llibre a

et/byg3es

Y3 & GEOLOG BIOLOGY

ecasals.n

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

Y& G LO GY O I B OLO GE

ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA

digitals i

el format

M. Duñach A. Jimeno S. Liras ll I. Saume L. Ugedo

re a ital del llib

dig

BIOLOG

IA 1 IA I GEOLOG

NOVETAT digitals i

el format

ESO

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-6120-2

els recursos

digitals i

el format

re a ital del llib

dig

t/big3eso a3 casals.ca iaigeologi at/biolog ecasals.c

4 ESO

Trobaràs

A. Jimeno S. Liras ll I. Saume L. Ugedo

I A I G IA O L BIO OLOG GE

Trobaràs

t/big1eso a1 casals.ca iaigeologi at/biolog ecasals.c

ESO

3 ESO Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5496-9

I A I G IA O L BIO OLOG GE

PROPOSTA A DIDÀCTIC

ESO M. Duñach A. Jimeno ll I. Saume L. Ugedo

re a ital del llib

dig

BIOLOG

IA 4 IA I GEOLOG

t/big4eso a4 casals.ca iaigeologi at/biolog ecasals.c

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

BIOLOG

els recursos

ESO

PROPOSTA A DIDÀCTIC

IA 3 IA I GEOLOG

Trobaràs

PROPOSTA A DIDÀCTIC

ESO

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5495-2

ESO

1 ESO

MATERIAL PER AL PROFESSOR

I A I G IA O L BIO OLOG GE

DVD DEL PROFESSOR Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic. Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne. Inclou un solucionari.

20 1

Fa br ica er tp

Fa br ica

· Le s re

ro p

ESO

Recursos de l’alumne off-line

Lle id

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la

ent d’a qu e st DV D.

Lle id

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

el· int at iet

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

ESO

BÀSIC

ro p

el· int at iet

També disponibles a: ecasals.cat/big4eso

BÀSIC

Lle id

També disponibles a: ecasals.cat/big3eso

ESO

ecasals.net/byg1eso

BIOLOGIA I GEOLOGIA 1

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

IA I G O BIOL LOGIA GEO

ESO

BÀSIC

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

ESO A. Jimeno S. Liras I. Saumell L. Ugedo

M. Duñach Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a A. Jimeno casals.cat/big3eso S. Liras I. Saumell L. Ugedo

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

A ÉS PRÈ BÀ N E SI L Q C U E

I GEO

Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/big1eso

ESO

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

Recursos de l’alumne off-line

20 1

MA GE

s re

ESO

105 76-

er tp

· Le

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

PROPOSTA DIDÀCTICA

MA GE

OGIA BIOLOLOGIA E IG

r at pe Edit

3 BIOLOGIAGIA

er tp

PROPOSTA DIDÀCTICA

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

Fa br ica

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

OGIA BIOLOLOGIA E IG

s re

105 7620 1

· Le

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

MA GE

PROPOSTA DIDÀCTICA r at pe Edit

ESO

105 76-

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

IA I G O BIOL LOGIA GEO

A ÉS PRÈ BÀ N E SI L Q C U E

r at pe Edit

ADAPTACIÓ CURRICULAR

A ÉS PRÈ BÀ N E SI L Q C U E

Programacions. Desenvolupament de cada una de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Banc d’activitats – Solucionari – Avaluacions Avaluacions trimestrals. Activitats de l’apartat Aprèn el que és bàsic. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

ESO M. Duñach A. Jimeno I. Saumell L. Ugedo

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

BIOLOGIA I GEOLOGIA 4

casals.cat/big4eso

IA I G O BIOL LOGIA GEO

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs. Recursos també disponibles a ecasals.cat

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

ESO 1 BIOLOGIA I GEOLOGIA CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CM Matemàtica / CA Aprendre a aprendre / CI Autonomia i iniciativa personal CL Comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Tractament de la informació i competència digital / CS Social i ciutadana / CC Artística i cultural

Em situo

CF CD CA CL

Continguts CF CM

Competències sota la lupa CF CA

Practica

Faig recerca científica CI

Avalua

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. L’Univers 2. Les estrelles 3. Les galàxies i les nebuloses 4. El sistema solar 5. Els planetes del sistema solar Banc d’activitats

L’Univers

Totes les estrelles romanen fixes al cel?

Pluja de meteors

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. La Terra 2. Els moviments de la Terra 3. L’estructura interna de la Terra 4. Les plaques tectòniques 5. La Lluna Banc d’activitats

L’arribada de l’home a la Lluna, un somni fet realitat CS

On s’originen els volcans i els terratrèmols?

El dia més llarg CS CC

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. L’escorça 2. Els minerals i les roques 3. Propietats dels minerals 4. La utilització dels minerals 5. Tipus de roques 6. Aplicacions de les roques 7. La representació del relleu Banc d’activitats

Taules dicotòmiques i classificació de materials CI

La densitat d’un mineral determina la resta de les seves propietats?

L’enfonsament de la mina de San José CL

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. L’atmosfera de la Terra 2. La composició de l’aire 3. Dinàmica de l’atmosfera 4. L’acció de l’ésser humà sobre l’atmosfera Banc d’activitats

Algunes conseqüències de l’escalfament de la Terra CS CD

L’aire pesa?

Dades d’una estació meteorològica CL

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. L’aigua al nostre planeta 2. Algunes propietats de l’aigua 3. L’aigua que bevem 4. Potabilització i tractament de l’aigua Banc d’activitats

Gestió dels recursos hídrics CS

Quin tipus de material origina un aqüífer millor?

La persistent sequera CL CS

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. El cicle geològic de la Terra 2. El modelat del relleu 3. L’acció dels agents geològics externs 4. Els sediments i les roques sedimentàries Banc d’activitats

El vessament de petroli de BP CS

Com podem reconèixer les diferents roques sedimentàries al laboratori?

El Gran Canyó CS CL

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Els éssers vius 2. La cèl·lula 3. Les cèl·lules eucariotes 4. Les funcions de la cèl·lula Banc d’activitats

El microscopi

Els microbis poden resistir sequeres?

Vida extraterrestre? CL

L’Univers, la Via Làctia i el sistema solar

La Terra

L’escorça terrestre

L’atmosfera

La hidrosfera

El modelat del relleu

La vida a la Terra: els éssers vius i les cèl·lules

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

ESO 1 BIOLOGIA I GEOLOGIA

Em situo

CF CD CA CL

Continguts CF CM

Competències sota la lupa CF CA

Practica

Faig recerca científica CI

Avalua

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Les funcions dels éssers vius 2. La nutrició autòtrofa fotosintètica de les plantes 3. La nutrició heteròtrofa 4. La funció de relació 5. La funció de reproducció Banc d’activitats

Menjar o alimentar-se CS

Les plantes mengen terra?

Fotografies perdudes CS

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. El concepte d’espècie 2. La biodiversitat 3. La nomenclatura científica 4. L’origen i l’evolució dels ésser vius 5. Els cinc regnes Banc d’activitats

Importància de la conservació de la biodiversitat CS

Tots els individus de la mateixa espècie són iguals?

Nova espècie de simi CL

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Els virus 2. Les moneres 3. Protoctists 4. Els fongs i els líquens Banc d’activitats

Microorganismes, sempre assassins? CS

Com es reprodueixen els fongs? CC

El diari de Semmelweis CL

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Les plantes o els vegetals 2. La classificació de les plantes 3. La fotosíntesi 4. L’evolució de les plantes 5. Les plantes sense flors 6. Les plantes amb flors i llavors Banc d’activitats

Biodiversitat de les plantes CS

Germinaran les llavors sobre el marro del cafè?

Un arbre per a cada nou cotxe CS CL

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Els animals 2. Els porífers 3. Els cnidaris 4. Els anèl·lids, els platihelmints i els nematodes 5. Els mol·luscs 6. Els artròpodes 7. Els equinoderms Banc d’activitats

Creen una aplicació per atrapar mosquits tigre mitjançant el mòbil CS

Com s’alimenten els musclos?

L’aquari d’en Pau

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Els vertebrats 2. Els peixos 3. Els amfibis 4. Els rèptils 5. Els ocells 6. Els mamífers Banc d’activitats

Biodiversitat dels vertebrats CS

Es pot conèixer l’edat d’un peix?

Comportament de l’espinós

Les funcions dels éssers vius

Les espècies, el seu origen i classificació

Virus, bacteris, protozous, algues i fongs

Les plantes

Els animals invertebrats

Els animals vertebrats

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

ESO 3 BIOLOGIA I GEOLOGIA CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CM Matemàtica / CA Aprendre a aprendre / CI Autonomia i iniciativa personal CL Comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Tractament de la informació i competència digital / CS Social i ciutadana / CC Artística i cultural

Em situo

CF CD CA CL

Continguts CF CM

Competències sota la lupa CF CA

Practica

Faig recerca científica CI

Avalua

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

1. El cos humà 2. La morfologia i la funció cel·lular 3. Els teixits 4. Els òrgans, aparells i sistemes Banc d’activitats

Els mitocondris i la teoria endosimbiòtica CS

Quin tipus de teixit entapissa l’interior de la boca? CC

La clonació: L’ovella Dolly CS CL

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CS

1. Els nutrients i els aliments 2. La dieta 3. L’alimentació i la salut 4. Malalties relacionades amb l’alimentació 5. La nutrició 6. L’aparell digestiu 7. La cavitat bucal 8. La faringe, l’esòfag i l’estómac 9. Les glàndules digestives 10. Els intestins 11. La digestió 12. Les malalties de l’aparell digestiu Banc d’activitats

La comercialització dels aliments CS

La saliva intervé en la digestió?

Llegir una etiqueta nutricional CS

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. L’aparell circulatori i la sang 2. Els vasos sanguinis 3. El cor 4. La circulació de la sang 5. El sistema limfàtic 6. Malalties de l’aparell circulatori Banc d’activitats

Les donacions de sang CS CC El colesterol CS

Els ventricles són diferents? CC

Les cèl·lules mare del greix cardíac regeneren el cor CL

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. La respiració cel·lular 2. L’aparell respiratori 3. La respiració pulmonar 4. Malalties de l’aparell respiratori 5. L’excreció 6. L’aparell urinari i la formació de l’orina 7. Malalties de l’aparell urinari 8. Altres òrgans excretors Banc d’activitats

Deixar de fumar CS CI

Quina és la funció del diafragma?

Un risc per a la salut? CS

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. El sistema nerviós i les neurones 2. Organització del sistema nerviós 3. Trastorns del sistema nerviós 4. Funcions de relació 5. Els òrgans dels sentits 6. Les drogues 7. El sistema endocrí Banc d’activitats

El perill del consum de les «drogues toves» CS

Es pot reconèixer un sabor a qualsevol lloc de la llengua?

Fumar tabac CS

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

1. L’aparell locomotor 2. El sistema esquelètic 3. El sistema muscular 4. Malalties i traumatismes de l’aparell locomotor Banc d’activitats

Cura de l’aparell locomotor CS

De què estan formats els ossos?

Lesions d’esportistes famosos CL

El cos humà

La nutrició i la digestió

La circulació sanguínia i limfàtica

La respiració i l’excreció

La coordinació

La locomoció

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

ESO 3 BIOLOGIA I GEOLOGIA

Em situo

CF CD CA CL

Continguts CF CM

Competències sota la lupa CF CA

Practica

Faig recerca científica CI

Avalua

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Pubertat i adolescència 2. L’aparell reproductor 3. El cicle ovàric i el cicle menstrual 4. La fecundació, l’embaràs i el naixement 5. La planificació familiar 6. Malalties de transmissió sexual 7. La sexualitat humana 8. Salut i higiene sexual Banc d’activitats

La reproducció humana i la societat CS Els mètodes anticonceptius

Treballs d’investigació basats en enquestes

La píndola de l’endemà CL CS

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. La salut i la malaltia 2. La immunitat 3. El sistema immunitari 4. Els microbis i les infeccions 5. Malalties infeccioses 6. Els trasplantaments 7. Primers auxilis Banc d’activitats

La malària o paludisme CS

Quins microbis podem observar amb el microscopi òptic?

Cirurgia amb anestèsia CS

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

1. L’energia solar 2. El cicle geològic 3. Els agents naturals que modelen el relleu 4. La meteorització i els seus efectes 5. El modelat del relleu 6. Els sediments i les roques sedimentàries 7. Risc per processos geològics externs, mesures de predicció i prevenció Banc d’activitats

El Torcal d’Antequera CD WWF denuncia l’ocupació il·legal de sòl protegit per a cultius a Doñana CS

Quines condicions són necessàries perquè es formin roques evaporítiques?

Tragèdia al càmping del Pirineu d’Osca (1996) CS

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. L’estructura interna de la Terra 2. L’energia interna 3. Les plaques tectòniques 4. Volcans 5. Terratrèmols 6. Deformació de les roques de l’escorça 7. Les roques endògenes Banc d’activitats

Com sabem que la geosfera està dividida en escorça, mantell i nucli? CD Kola Superdeep: un pou superprofund CS

Es pot calcular l’epicentre d’un terratrèmol?

Distribució de volcans i epicentres de terratrèmols al món

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Components d’un ecosistema 2. Factors abiòtics 3. Relacions biòtiques 4. La matèria i l’energia d’un ecosistema 5. Els biomes terrestres 6. Ecosistema terrestre: el bosc 7. Els biomes aquàtics Banc d’activitats

Les abelles CS Impactes dels incendis forestals i la importància de la seva prevenció CS

El color de la llum influeix en el desenvolupament de les llavors?

La biodiversitat CL CS

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Els recursos naturals 2. Els recursos hídrics 3. Impactes a la hidrosfera 4. Impactes a l’atmosfera 5. Problemes globals 6. Els residus Banc d’activitats

La diversitat de l’ecosistema i la seva preservació CS El desenvolupament sostenible CS

La pluja àcida influeix en el desenvolupament de les plantes?

L’ozó CL

La reproducció

La salut i les malalties

El modelat del relleu

L’energia interna del planeta

Els ecosistemes

L’activitat humana i el medi ambient

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

ESO 4 BIOLOGIA I GEOLOGIA CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CM Matemàtica / CA Aprendre a aprendre / CI Autonomia i iniciativa personal CL Comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Tractament de la informació i competència digital / CS Social i ciutadana / CC Artística i cultural Em situo CF CD CA CL

1 La Terra i la tectònica de plaques

2 Tectònica cortical

La ciència té més preguntes que respostes...: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

La ciència té més preguntes que respostes...: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

3 La història de la vida a la Terra

4 La cèl·lula, unitat de vida

5 L’herència biològica

La ciència té més preguntes que respostes...: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

La ciència té més preguntes que respostes...: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

Continguts CF CM

Competències sota la lupa CF CA Practica CL

Faig recerca científica CI

Avalua CI

1. L’estudi de l’interior de la Terra 2. Estructura interna de la geosfera 3. Litosfera i mesosfera 4. La deriva dels continents 5. Paleomagnetisme 6. Tectònica global 7. Distribució de terratrèmols i volcans Banc d’activitats

Descobreixen un tercer nucli a l’interior de la Terra

La Terra és homogènia?

La fúria del mar CL

1. El relleu terrestre 2. Deformació de l’escorça 3. Diàclasis i falles 4. Plecs 5. Volcans 6. Els sismes. Terratrèmols i sismes submarins 7. Riscos geològics 8. Representació del relleu 9. Talls geològics 10. Columna estratigràfica 11. Unitats geològiques de la península Ibèrica Banc d’activitats

La catàstrofe volcànica més gran del segle XX CS

Quins factors influeixen en la formació dels plecs de l’escorça terrestre?

El sòl tremola a Múrcia CL

1. La història de la Terra 2. Els fòssils 3. La datació de l’antiguitat dels fòssils 4. Etapes en la història de la Terra 5. L’era paleozoica 6. L’era mesozoica 7. L’era cenozoica Banc d’activitats

Actualisme, uniformisme i catastrofisme CI

Es poden veure fòssils a la ciutat? CD

La sisena extinció CS CL

1. Els nivells d’organització de la matèria viva 2. La teoria cel·lular 3. L’estructura cel·lular 4. L’àcid desoxiribonucleic i els gens 5. Els cromosomes 6. Tipus de divisió cel·lular 7. La reproducció dels organismes Banc d’activitats

El descobriment de l’estructura de l’ADN

Quines conseqüències pot tenir el canvi d’un cromosoma en un cariotip? CD

La cèl·lula, unitat de vida CL

1. L’herència dels caràcters biològics 2. Les lleis de l’herència 3. La teoria cromosòmica de l’herència 4. Càlcul de probabilitats aplicat a la genètica 5. L’herència del sexe 6. L’herència lligada al sexe 7. L’herència dels grups sanguinis 8. La genètica molecular 9. Les mutacions 10. Els aspectes preventius: el diagnòstic prenatal 11. La biotecnologia Banc d’activitats

El projecte genoma humà CS

Es pot esbrinar la dominància d’alguns caràcters mitjançant la simple observació?

Els clons de vedell CL

Teoria del punt calent CI

Tipus d’activitat volcànica CS

Simulació de la formació de fòssils de motlle extern i de buidatge CC

Mida, forma i funció

La clonació terapèutica i la clonació reproductiva CS Transgènics: a favor o en contra? CS

ESO 4 BIOLOGIA I GEOLOGIA

Em situo CF CD CA CL

6 L’evolució

La ciència té més preguntes que respostes...: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

7 La dinàmica dels ecosistemes

8 Els éssers vius i el medi ambient

9 Problemes mediambientals

La ciència té més preguntes que respostes...: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

La ciència té més preguntes que respostes...: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial CC

La ciència té més preguntes que respostes...: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

Annex

Continguts CF CM

Competències sota la lupa CF CA Practica CL

Faig recerca científica CI

Avalua CI

1. La diversitat dels éssers vius 2. Evolució i teories evolucionistes 3. Proves de l’evolució 4. L’especiació 5. Els arbres filogenètics 6. Mecanismes de l’evolució 7. El control de l’evolució per part de l’home: selecció artificial i enginyeria genètica 8. L’origen dels homínids 9. La història evolutiva dels homínids 10. L’origen de la vida Banc d’activitats

La biodiversitat com a resultat del procés evolutiu CS

Van poder ser els coacervats el primer pas cap a l’origen de la vida?

L’evolució del cavall CL

1. L’estructura de l’ecosistema 2. L’energia i la matèria dels ecosistemes 3. La successió ecològica 4. L’explotació dels ecosistemes Banc d’activitats

L’educació mediambiental CS

El tipus i la intensitat de la llum influeix en la fotosíntesi?

El cultiu més rendible CS

1. Els biomes: classificació 2. Adaptacions al medi aeri 3. El sòl 4. El bosc 5. Adaptacions al medi aquàtic 6. Funcions de la hidrosfera 7. Agressions al medi aquàtic 8. Control de plagues Banc d’activitats

Els respiradors de les profunditats marines

Es poden comparar els tipus de sòl estudiant-ne les propietats abiòtiques? CC

S’hauria de prohibir el blat OMG? CS

1. Desenvolupament sostenible 2. La superpoblació humana 3. Els recursos naturals 4. Els residus 5. La contaminació 6. Anàlisi de la contaminació Banc d’activitats

La hipòtesi Gaia CS

És Espanya un país superpoblat? CS

Destrucció del patrimoni CL

La classificació dels homínids

La destrucció de la selva amazònica CS

Wangari Maathai, Nobel de la Pau CS El mosquit tigre CS

El canvi climàtic CS

El projecte d’investigació

E S O BIOLO GIA I GEO LO GIA

BATXILLERAT BIOLOGIA

MATERIAL PER A L’ALUMNE 1 BA Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-3891-4

2 BA Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4023-8

BATXIL L ERAT BI O LOG IA

BATXILLERAT BIOLOGIA

MATERIAL PER AL PROFESSOR 1 BA

2 BA

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-3947-8

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4066-5

CD DE L’ALUMNE Un CD amb: Banc d’imatges. Documents. Esquemes de repàs. Directoris web. Biologia 2 Material multimèdia batxillerat

Editat per Editorial Casals, S. A. Dipòsit legal: M–53562–2008 Fabricat per: MPO IBÉRICA Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de la propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest CD. Aquest CD s’ha editat com a complement del llibre Biologia 2.

BATXIL L ERAT BI O LOG IA

ecasals.cat PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

ÀMPLIA OFERTA DE RECURSOS

LLIBRE DIGITAL ON-LINE

Els llibres de l’àrea de Biologia i Geologia inclouen: Fragments de documentals reconeguts que reforcen i amplien la teoria explicada. Fragments motivadors de pel·lícules i notícies. Animacions interactives.

Recursos digitals en el context de cada pàgina i apartat. Amb la proposta didàctica integrada i les solucions en el context de cada activitat. Amb la possibilitat d’incorporar-hi activitats i recursos propis. En els llibres d’ESO totes les activitats es poden fer en línia. En els llibres de Batxillerat hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats en el llibre sense haver-se de registrar. Els recursos presenten dues modalitats: Navegables en línia a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital en línia amb una llicència gratuïta per al professor. Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals. cat BI O LOG IA I GE O LO GIA

SUPORT AL DOCENT Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres serveis i recursos: docencia@editorialcasals.com

LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES

Amb un mur de comunicació en línia que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions. S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta. Els llibres digitals eCasals es poden integrar a l’entorn Moodle i a les plataformes EVA que hi ha a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format fora de línia (off-line) per a tauletes a la plataforma

CONEIX LES UNITATS DE MOSTRA!

1 s i el

os digital

els recurs Trobaràs

L. Ugedo

llibre a

h M. Duñac A. Jimeno ll I. Saume

I GIAIA O L BIO OLOG GE

s i el

os digital

els recurs Trobaràs

eso ls.net/byg1

ESO

ESO h M. Duñac A. Jimeno ll I. Saume

del format digital

L. Ugedo

llibre a

eso ls.net/byg1

& GEO BIOLOGY

I GEO BIOLOGIA

LOGY 1

ecasa

LOGIA 1

ecasa

ecasals.cat/big1eso

& GY O L Y BIO OLOG GE

ecasals.net/en/bg1eso

ESO A. Jimeno ll I. Saume L. Ugedo

s i el format

digital del

llibre a

IA I G O L IA BIO OLOG GE

A. Jimeno ll I. Saume L. Ugedo

s i el

os digital

els recurs Trobaràs

os digital

del format digital

llibre a

eso ls.net/byg3

/byg3eso

LOGIA 3 I GEO BIOLOGIA

LOGY 3

ecasa

ecasals.net

& GEO BIOLOGY

els recurs Trobaràs

ESO

ecasals.cat/big3eso

& GY O L Y BIO OLOG GE

ecasals.net/en/bg3eso

ESO

4 ESO h M. Duñac A. Jimeno ll I. Saume

si os digital els recurs Trobaràs eso

el format

digital del

L. Ugedo

llibre a

/byg4

I GEO BIOLOGIA

LOGIA 4

ecasals.net

IA I G O L IA BIO OLOG GE

ecasals.cat/big4eso ecasals. cat BI O LOG IA I GE O LO GIA

SNC1602

editorialcasals.cat ecasals.cat

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA El millor aliat per formar alumnes competents!

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres. Atenció al client Tel. 902 107 007 casals@editorialcasals.com