ESO / BATXILLERAT
EDICIÓ EN CATALÀ
2015 2016
ÍNDEX ESO Visual i plàstica Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Índex de continguts
4-5 6-8 9
10-12
BATXILLERAT Dibuix tècnic Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Índex de continguts
14-15 16 17
18-21
ecasals.cat Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals
ESO / BATXILLERAT VISUAL I PL ÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC
22-23
2
ESO
ESO
Carles Núñez Núñez úñez Josep osep p M. Padrol P o Padro Miquel iquel Romagosa Romagosa magosa mag osa
LI A U VIS Carles Núñez Núñez ú z úñ Josep ep M. Padrol Miquel iquel R Romagosa omagosa gosa
LI A U VIS
Eu EEuclides Euclid uclides uclide clid llid li ide dess d’Alexa Alexandria Ale lexa andr (325 325 25 5 – 265 26 aaC, aC C C,, aproxim aproxi aapro adamen adament) dam Matemàtic tem emàt emà em mà greec conegut mà conegu e com om m el «pa «pare ree de laa g geometria» per haver ver ve ver er fixat, fi een n el fa famós famó fam s tractat Elements Element lement ntss, els nts nt e cinc postulats quee vva que van an fonamentar foname aamentar am mentar m ar la geometria metria triaa fin nss al a ssegle XIX. Euclides uclides clides dess cco onsiderava nsiderava nside nsidera n id quee els seus alumnes ha h vien d’estudiar ’estudiar s per amo amor o a la veritat i no per interès pràctic. Un dia, un d’ells ells lli va preguntar: «I què hi guanyo, jo, estudiant tot això?» Ell mestre va entregar unes quantes monedes e al seu esclau i li va dir: «Dóna-les-hi, a-les-hi, que aquest aq hi ha de guanyar alguna cosa, cosa aamb el que aprèn.»
NOVETATS PER AL CURS 2015-2016
3
ESO / BATXILLERAT VISUAL I PL ÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC
BAT BATX BATXI AT LLER ATXI AT LLLERA LLERAT
Bernardo M Mas Ramon Gasull
ESO VISUAL I PLÀSTICA
CLAUS DEL PROJECTE
1
2
Exposició sintètica dels continguts expressats en un nivell assequible per a l’alumne i enriquits amb una gran quantitat de recursos digitals per cada unitat.
2
Un gran banc de recursos multimèdia complementaris sobre Art, Tècniques i Geometria.
V EL SISTEMA DIÈDRIC
.ESTILS.
Surrealisme
Modernisme
Neoclassicisme i Romanticisme
ELS PLÀNOLS TÈCNICS
Art d’acció
Moltes explicacions del llibre s’han il·lustrat amb obres d’estils i moviments artístics diferents. També s’ha parlat de pintors, escultors, arquitectes..., i s’ha indicat la data en què van viure o produir una obra determinada. En aquest fris històric hi pots veure ordenats els principals moviments i estils artístics. Quan tinguis la data d’una obra, pots mirar de quin estil és, o quan vulguis situar un estil en la història, també ho pots fer.
EN SISTEMA DIÈDRIC EUROPEU I AMERICÀ
Ara, però, ens cal fer una matisació per aprendre a interpretar aquestes representacions en sistema dièdric europeu i americà.
En aquest enllaç trobaràs els estils definits i una galeria d’imatges per exemplificar-los. Art pop Dadaisme
Art prehistòric Renaixament
p E = D / R (Per exemple, una de les
El sistema europeu és el que hem utilitzat fins ara en la nostra explicació.
Vistes en dièdric d’un cotxe esportiu.
p Així utilitzarem escales de reducció, Sistema europeu
D
A
C
Art romà
Ø 45 Ø 42
Ø 32 Ø 18
F
Ø 16
Ø 15
100
dC
XI
XII
0
1000
1100
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
XIX
XX
1500
1600
1700
1800
1900
XXI
R 33
1300
1950
70
E C
A
Ø 54
98
D
F
Sistema americà
E
p Una escala gràfica és un segment
Neoplasticisme
Projecte de rellotje: seccions
graduat. Les divisions serveixen per relacionar les mides dibuixades amb les reals. S’utilitza com un regle fix o mòbil.
E: 5:1
Realisme
Acabats: polits
les vistes imprescindibles per explicar la figura.
es (arestes ocultes).
10
pa
3 pa
rts 0
Contraescala
Nova figuració
E: 5:1 Dibuixos: Miquel Saletti
Art islàmic Escala gràfica 10:3
Art gòtic
Expressionisme
Art grec
rts
1
2
3
Art cinètic
10 unitats Barroc
Puntillisme Hiperrealisme
Mida d’un objecte: Determinació de la quantitat d’una magnitud física de longitud, superfície o volum.
Cubisme 56
2000
58 28
B
A
Cal utilitzar un nombre mínim de Es preferiran les vistes que tenen el p L’alçat, o vista principal, ha de mos- p vistes. S’han de representar només p menor nombre de línies discontínutrar sempre la forma més característica del contorn de l’objecte.
I
400
32
B
C
Com ja hem comentat, el sistema dièdric ens ajuda a l’hora de representar amb exactitud els objectes tridimensionals en el pla. També hem vist que podem obtenir una informació molt precisa de l’objecte, perquè podem representar-hi fins a sis cares, però cal tenir en compte les normes següents:
aC
IV 2
D
En el sistema americà, les vistes queden ordenades sense inversió i el perfil dret serà a la dreta de l’alçat, i el perfil esquerre, a l’esquerra, etc.
SELECCIÓ DE LES VISTES.
Land art
Plànol urbà de Berlín, 1925.
com en el plànol d’una ciutat, i d’ampliació, si representem objectes petits com peces de rellotgeria, etc.
E B
F
Impressionisme
Art romànic
escales utilitzades en construccions civils és 1:500. Hem d’interpretar que 1 cm dibuixat correspon a 500 cm reals.)
9
En aquest sistema, les vistes de l’objecte projectat queden invertides quan es despleguen les sis cares del cub de projecció. La vista dreta de l’objecte representat queda situada a l’esquerra de l’alçat, la planta (vista des de dalt) a sota de l’alçat, etc.
Pots observar com a partir del segle XX les noves tendències i estils apareixen amb molta freqüència. Això fa que sigui freqüent que artistes d’estils diferents treballin en un mateix moment.
DIBUIX A ESCALA.
Normalment en un plànol o representació tècnica dibuixem objectes que tenen una mida més gran, o més petita, que en la realitat. Així, el que fem és dibuixar-los proporcionats, però augmentant-ne o reduint-ne totes les mides. Per tant, fem un dibuix a escala, en què hi ha una relació matemàtica entre les mides dels objectes representats en el paper i les reals:
Fins aquí hem vist les normes del sistema dièdric i coneixem les relacions amb els plans de projecció, que ens faciliten la tasca de saber les mides exactes dels objectes per representar-los fidelment sobre el pla.
&RPSHWqQFLD GH O·jPELW GLJLWDO
E S O VISUAL I PL ÀSTICA
57
90
Art bizantí
Art mudèjar
Informalisme 91
4
VDOV 6 $
(GLWRULDO &D
IQUES
AXONOMÈTR SPECTIVES 1. LES PER
PECTIVA EN PERS sentats es EL DIBUIX cossos repre a isomètrica, entals dels ectiv
VI
Z (1)
Z
Z
cions fonam traçat de la persp s les direc mple del omètrique tens l’exe ectives axon A la dreta vistes dièdriques. En les persp l·leles als eixos. r de les para han cos, a parti dibuixen dièdriques i militar d’un cles vistes cavallera Fixa’t que s’han aplicat redu resoldre. s, el llapis dur, hauràs de alguns caso que 1 ar itat ents i, en ença treballant amb reix les cares Activ ici simil correspon un exerc i acolo els plans de preparat ectives. Com de punta fina dor cas el nom la 2:1 sobre completa les persp A sota tens amb retola i en cada s, des a esca contorns i indicant-h estat situa r d’aquestes viste repassa els es identificant-les t parti A . traça el cions ectiv completat les persp quan hagis mple. Completa ada. com en l’exe la reducció aplic amb cada eix Z Z
Z (2/3)
(1)
Y (1) Y (1) X Y (1) X
X (1) X (1/2) Y
P. Isomètric
P. Militar
P. Cavallera
X (1)
a
Y X
X
Y
..............
..............
..............
..............
.......
....... ..............
..............
........ NÚM.:
GRUP:
.......
....... ..............
..............
..............
NCIES COMPETÈ A ESCALA
..............
..............
..............
..............
........
31
........
ca
Matemàti
ALUMNE/A:
3
4
Activitats en una carpeta de làmines, classificades per competències i nivells de dificultat, que es poden utilitzar com a material complementari del llibre de l’alumne o com a material autònom.
Els exemples i les obres d’art estudiades són, preferentment, d’art actual, i les activitats proposades estan plantejades sempre en contextos reals i contemporanis.
VDOV 6 $
(GLWRULDO &D
DIGITALS IMATGES VII LES
ses Són famo enat art pop.En la figura 2 ment anom vius. ol. En nyer al movi gut amb colors 4 i Andy Warh cone ol va pertà Andy Warh personatge d’un retrat del prop teva. -americà t d’algun feta a partir r d’una fotografia L’artista nord què repeteix el retra seves obres a parti en les obres ció de les semblant imita obra una una pots veure ici hauràs de fer rafia i vecto la teva fotogt. Obtindràs un aquest exerc a, importa unita ra següent: at a la pàgin de la mane 1 d’aquesta Dóna form ats en l’activitat Procedeix Inkscape. valors aplic Amb la programa mateixos de sota. 1.Obre el o amb els el requadre la figura 2. nxa’l en la de ritza-la. Fes-har a la figura 1. gut i enga ista com s tat obtin osició color resultat simil i col·loca-le de comp x el resul rial una imei s ge vecto u, impr às de fer els color s de la imat i canvia 2. Desa l’arxi aconseguit haur has quatre còpie a cada imatge . grup cape. Fes imatge que tat impactant amb l’Inks vitat 1, desa ciona fet a l’acti per obtenir un resul treballant itat. Selec s 3. Segueix mple. Com ja has propera activ s contrastat rà per a la . com en l’exeTreballa amb color bits, et servi tar mapa de bits.. de es. les form com un mapa Archivo/Expor a següent. a de la pàgin la composició -les amb l’opció de la làmin 4. Exporta i desa requadre e imatges mida del les quatr final a la el resultat 5. Imprimeix 5 Activitat
Activitat
ritzad ge vecto a la imat Espai per
a
.ELS CREADORS. Fig. 1
ART FUTURA
Fig. 2
Fig. 3
la teva fotoWarhol amb a manera feia Andy D’un ar al que animada. ista. Ho ltat simil osem fer-la globus giratori color gut un resu i et prop ra. Ja has obtin imatge estàtica composició en un que es most una s la teva l’exemple grafia. És illa convertirà Gimp. Fixa’t en molt senz el programa faràs amb desat ó que has passos: sts osici aque de la comp Segueix la imatge el Gimp fila una sola 1. Obre amb 4. les imatges disposar en l’activitat lienzo... marc per maño del la mida de rat un quad 2. Canvia ió Imagen/Ta imatge en Usa l’opc forma la (Fig. 3). 4) ngle que en... (Fig. x el recta lobo imag ertei r ión/G Conv scala imac 3. ió Imagen/E ió Filtros/An amb l’opc amb l’opc giratòria una bola epro4. Genera imación/R .. (Fig. 5) ió Filtros/An giratorio. ó amb l’opc ix l’animaci en qualduir 5. Reprodue . podràs repro u electrònic o ducción.. at .gif i la ó en form un missatge de corre l’animaci r-la en 6. Desa ador, envia a web. adre sevol ordin pàgin en el requ a en una s i enganxa’l incloure-l fotograme x un dels 7. Imprimei preparat.
NÚM.:
Art Futura és un festival que mostra el panorama internacional de la cultura i creativitat digital que se celebra anualment des de l’any 1990 a l’Estat espanyol.
GRUP:
NCIES COMPETÈ A ESCALA
És un magnífic aparador dels avenços dels nous mitjans tecnològics i de la seva utilització en la creació artística, el disseny interactiu, els videojocs i l’animació digital. L’organització planteja el festival com un espai
Fig. 5 Fig. 4
Richard Linklater, Una mirada misteriosa, 2006.
d’exposició i debat al voltant de la creació amb els nous mitjans tecnològics. Oferta diversos actes com conferències, tallers, instal·lacions interactives, exposicions i actuacions musicals en directe. Aquests tipus d’esdeveniments demostren com l’art i el pensament de cada moment històric estan influenciats per les innovacions tecnològiques. En les seves darreres edicions s’ha evidenciat la importància que van adquirint Internet i les xarxes socials i el seu poder per transformar les relacions socials i polítiques en la nostra societat. Durant aquests més de vint anys, Art Futura ha mostrat l’obra de creadors de referència com Moebius, Richard Linktaker, Andrew Huang, David Bowes, Marcel·lí Antúnez, Theo Jansen…
.TECNOLOGIA DIGITAL.
p El QCAD (Linux, Windows, Mac i Unix) és un
programa molt semblant a l’autoCAD però només es poden realitzar dissenys en 2D.
EL PROGRAMARI LLIURE I EL GRATUÏT Com diu la Free Software Foundation, el programari lliure és una qüestió de llibertat, no de preu. Un programari és considerat lliure si compleix les quatre condicions essencials de llibertat detallades per la mateixa fundació:
p 1 - La llibertat d’executar el programa amb qualsevol propòsit.
p 2 - La llibertat d’estudiar com funciona el programa i canviar-lo perquè faci el que es desitja.
p 3 - La llibertat de redistribuir còpies per tal que pugui ser útil a tots els usuaris.
Paula Rivas, Quantica, 2009.
p 4 - La llibertat de distribuir còpies de les teves versions modificades.
Gorillaz MH5, Passion Pictures, 2009.
És indispensable disposar del codi font per tal de poder gaudir de les llibertats 1 i 2, ja que sense aquests arxius no és possible realitzar cap modificació en un programa. Alguns programes són gratuïts però no faciliten el codi font, per tant no es consideren programes lliures.
s ge del globu a la imat Espai per
.MATERIALS I TÈCNIQUES.
Hi ha un gran ventall de possibilitats creatives en la utilització de l’escàner:
L’ESCÀNER, UNA EINA PER CREAR IMATGES
p Escanejar objectes en tres dimen-
L’escàner és un dispositiu perifèric que converteix una imatge analògica, o un objecte, en una imatge digital que es pot emmagatzemar i modificar a l’ordinador. Hi ha molts tipus d’escàners, però els més utilitzats són els plans.
39 al ió i digit
informac nt de la
Tractame
El funcionament de l’escàner és diferent del d’una càmera fotogràfica, ja que la imatge no s’obté de manera instantània. L’escàner digitalitza línia per línia a mesura que el sensor fa l’exploració. El programari que processa la digitalització permet definir l’àrea d’exploració, la resolució de lectura, la profunditat de color, el contrast, la lluminositat i la saturació.
Textura d’un teixit.
sions, des de monedes fins a flors, anant en compte de no ratllar la pantalla de vidre de l’aparell.
p Digitalitzar textures (llana, pell,
papers pintats…) per tal d’utilitzarles com a fons per a altres composicions o de fons de pantalla…
p El
p El Reflexos de la cara d’un CD.
resultat d’escanejar paper d’alumini o un CD és molt interessant perquè reflecteix la llum del mateix escàner.
Gimp (existeixen versions per a Linux, Mac i Windows) és l’equivalent al Photoshop, serveix per retocar imatges i crear petites animacions (GIFS animats).
p L’Inkscape (Linux i Windows) és un programa vectorial semblant a l’Illustrator.
p El Blender (hi ha versions per a gairebé tots
p També
podem moure l’objecte quan s’està escanejant i obtindrem una composició abstracta de diversos tons.
Tots aquests programes es poden obtenir fàcilment a Internet o en revistes especialitzades. Existeixen pàgines web que faciliten gratuïtament els manuals, tutorials i les diferents versions d’un mateix programa. L’oferta d’aquest tipus de programes, sistemes operatius, jocs, disseny, maquetació, retoc fotogràfic d’ús lliure és cada vegada més àmplia. Se’n distribueixen versions per a diversos sistemes operatius (Linux, Mac, Windows i Unix). Aquests són alguns dels programes lliures més coneguts:
els sistemes operatius) permet crear animacions en 3D.
Descàrrega del programa Inkscape.
Obra de Paul Klee distorsionada. Codi font: És un conjunt d’instruccions en llenguatge de programació imprescindibles per tal de poder fer funcionar un programa.
86
&RPSHWqQFLD GH O·jPELW GLJLWDO
87
ALUMNE/A:
PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
E S O VISUAL I PL ÀSTICA
5
ESO VISUAL I PLÀSTICA
MATERIAL PER A L’ALUMNE
I
VISUAL I PLÀSTICA I ESO
ESO
ESO
Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5472-3
4 ESO
ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom
II
VISUAL I PLÀSTICA II ESO
Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5476-1
ÀSTICA 4
LI A A U VIS ÀSTIC PL
VISUAL I PL
ÀSTICA I VISUAL I PL
NOVETAT
ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom
4 ES ESO Llibre de l’alumne Llibr CURS 2016-2017 2016
LI A A U VIS ÀSTIC PL
Presentem el llibre de 4t curs en un estoig amb 5 fascicles monotemàtics que faciliten un mètode de treball personalitzat a l’aula.
ESO ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom
VISUAL I PL
ÀSTICA II
NOVETAT
LI A A U VIS ÀSTIC PL
4 ESO Llibre de l’alumne
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-12 DEL CATÀLEG. E S O VISUAL I PL ÀSTICA
6
DVD DE L’ALUMNE Un DVD específic per als llibres I i II amb:
Vídeos Tutorials TIC Resums ClicArt: ajudes interactives, estils, tècniques i museus. rial Casals, SA · Dipòsit r Edito lega l: B at pe -10 Edit 576 -
20 1
Fa b
ric a er tp
MA GE
· Le s re
AL I VISUSTICA PLÀ
i ducc pro
realitzat d’acord am b l’a rticl e3 2d
at Edit
B -1 057 6-2 01
Fa br ica MA GE
· Le
Recursos de l’alumne off-line
asals, SA · Dipò ditorial C sit le gal: p er E
er tp
ESO
han ons s’
I
el
s re
AL I VISUSTICA À PL
’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32
aL lei d
II
ep
També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso
ro p
el· int at iet
tu lec
al.
a la toritz s’au No
comercialització inde
pe n d ent d’a que st DV D.
ESO
la
Lle id
També disponibles a: ecasals.cat/vipIIeso
ep
ro p
e l· int at iet
l tua lec
. No
to s’au
comercialització inde pe n d ritza la
ent d’a qu e st DV D.
E S O VISUAL I PL ÀSTICA
de
Recursos de l’alumne off-line
7
ESO VISUAL I PLÀSTICA
MATERIAL PER A L’ALUMNE VISUAL I PLÀSTICA I
4 ESO
Carpeta d’activitats ISBN 978-84-218-5474-7 18-5474-7
Carpeta d’activitats
NOVETAT
CU CURS 2016-2017 201
VISUAL I PLÀSTICA ÀSTICA TICA II Carpeta d’activitats ISBN 978-84-218-5478-5
NOVETAT
Les làmines inclouen exemples i pautes per a la resolució de les activitats. Estan confeccionades amb paper de 130 grams, adequat per aplicar qualsevol tècnica pictòrica.
E S O VISUAL I PL ÀSTICA
8
DVD DEL PROFESSOR Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.
MATERIAL PER AL PROFESSOR
Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne. Proposta didàctica: programacions, orientacions didàctiques, activitats complementàries, avaluacions, solucionari.
I
PROPOSTA A DIDÀCTIC
ESO
ESO
VISUAL I PLÀSTICA I
ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom
057 6-2 01
Fa b
ric a
er tp MA GE · Le
II
ESO
s’han realitzat d’acord amb l’ ar ti c le 3 2d
Recursos de l’alumne off-line
ions ducc pro
I
ESO
s re
AL I VISUSTICA À PL
s’han realitzat d’acord amb l’ ar ti c le 3 2d
STICA 1
B -1
PROPOSTA DIDÀCTICA PROP s re
AL I VISUSTICA À PL
asals, SA · Dipò ditorial C sit le gal: per E
ric a
· Le
VISUAL I PLÀ
Fa b
ions ducc pro
LI A A U VIS ÀSTIC PL
at Edit
20 1
PROPOSTA DIDÀCTICA
MA GE
NOVETAT
rial Casals, SA · Dipòsit r Edito lega l: B at pe -10 Edit 576 -
er tp
Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5501-0
Recursos de l’alumne off-line
ro p
el · int at iet
l tua lec
. No
to s’au
comercialització inde pend ritza la ent d’a qu
est DV D.
el· int at iet
tu lec
a l.
to s’au No
comercialització inde pe n d ritza la
ent d’a q ue st DV D.
ESO
ESO ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom
VISUAL I PLÀ
STICA 2
LI A A U VIS ÀSTIC PL
4 ESO Proposta didàctica
4
ESO
PROPOSTA A DIDÀCTIC
PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.
ESO ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom
VISUAL I PLÀ
STICA 3
CURS 2016-2017
aL lei de p
II
PROPOSTA A DIDÀCTIC
També disponibles a: ecasals.cat/vipIIeso
ro p
NOVETAT
aL lei de p
Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5503-4
el
el
També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso
VISUAL I PLÀSTICA III
LI A A U VIS ÀSTIC PL
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia. Recursos també disponibles a ecasals.cat
E S O VISUAL I PL ÀSTICA
9
ESO VISUAL I PLÀSTICA I CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal
CONTINGUTS
ELS CREADORS CC
UNITAT I LA PERCEPCIÓ DE LA FORMA
MATERIALS I TÈCNIQUES
TECNOLOGIA DIGITAL
COMPETÈNCIES A ESCALA
CA
CD
CA CC CD
1. Percepció pràctica i percepció estètica 2. Forma i grandària 3. Color i textura
Robert Morris i l’antiforma
El collage i la textura en la pintura
Treballar l’expressivitat del color amb l’ordinador
–Test –Lectura d’imatge: Spider, de Louise Bourgeois –Recurs TIC
1. Formes geomètriques bàsiques 2. Formes poligonals 3. Polígons regulars
Vassily Kandinsky i l’art abstracte
El joc d’escaires
Dibuix geomètric amb ordinador
–Test –Lectura d’imatge: mosaic de l’Alhambra –Recurs TIC
1. La circumferència 2. Tangències, enllaços i corbes tècniques 3. Transformacions geomètriques en el pla
M. C. Escher i els dibuixos de transformacions i metamorfosis
El compàs i les plantilles de corbes
Crear composicions modulars amb l’ordinador
–Test –Lectura d’imatge: mosaic d’Arles –Recurs TIC
1. Llums i ombres 2. L’enquadrament 3. La perspectiva cònica
Chuck Close i l’hiperrealisme
La utilització del visor
Programes de retoc fotogràfic
–Test –Lectura d’imatge: Lliçó de piano, de Johannes Wermeer –Recurs TIC
1. La iconicitat 2. La imatge objectiva i la subjectiva 3. Les funcions de les imatges
La fotografia i l’impressionisme
Les qualitats graficoplàstiques
Estereogrames o imatges en 3D
–Test –Lectura d’imatge: litografies de Pablo Picasso –Recurs TIC
1. Els components del missatge visual 2. La retòrica de les imatges 3. Valors i contravalors de la publicitat
L’art pop
La serigrafia
Il·lusions òptiques
–Test –Lectura d’imatge: campanya publicitària –Recurs TIC
El videoart
El cinema d’animació
El croma
–Test –Lectura d’imatge: càmera fotogràfica –Recurs TIC
CC CD
1. L’art fotogràfic 2. Cinematografia i televisió 3. El còmic i la infografia
CLICART
Galeria d’estils i moviments artístics. Ajuda interactiva. Tècniques. Museus.
CC CF
UNITAT II LA GEOMETRIA DE LES FORMES CC CM CF
UNITAT III CORBES I TRANSFORMACIONS GEOMÈTRIQUES CC CM
UNITAT IV LA REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT CC CM CF
UNITAT V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES CC CL
UNITAT VI IMATGE I COMUNICACIÓ VISUAL CC CL
UNITAT VII LA IMATGE TECNOLÒGICA I SEQÜENCIADA
E S O VISUAL I PL ÀSTICA
10
ESO VISUAL I PLÀSTICA II CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal
CONTINGUTS
ELS CREADORS CC
UNITAT I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES CC CF
UNITAT II EL COLOR CC CF CL
UNITAT III LA COMPOSICIÓ ARTÍSTICA CC CF CM
UNITAT IV QUAN L’ART ENS PARLA CC CL
UNITAT V EL SISTEMA DIÈDRIC CC CM
UNITAT VI EL DIBUIX EN PERSPECTIVA CC CM
UNITAT VII LES IMATGES DIGITALS CD
CLICART
E S O VISUAL I PL ÀSTICA
MATERIALS I TÈCNIQUES
TECNOLOGIA DIGITAL
COMPETÈNCIES A ESCALA
CA
CD
CA CC CD
1. Classificació de les formes 2. Percepció visual de la forma 3. Interrelació de les formes
El surrealisme
El fotomuntatge
El fotomuntatge amb ordinador
–Test –Lectura d’imatge: Gala de les esferes, de Salvador Dalí –Recurs TIC
1. Dimensions del color 2. Sensacions cromàtiques 3. Aspectes comunicatius del color
Joan Miró
Els pigments
L’inkscape
–Test –Lectura d’imatge: Cavall blau, pintura de nen, de Franz Marc –Recurs TIC
1. L’estructura de la composició 2. La composició modular 3. La composició tridimensional
Land art
Materials i tècniques tridimensionals
El sistema CAD-CAM
–Test –Lectura d’imatge: Flamenc, d’Alexander Calder –Recurs TIC
Guia d’anàlisi i lectura d’imatge: Le Chahut, de Georges Seurat
Les obres del Museu del Prado a Google Earth
–Test –Lectura d’imatge: Les espigolaires, de François Millet –Recurs TIC
1. L’expressivitat de la composició 2. Plantejaments compositius de l’art 3. La simbolització en l’art 1. Els fonaments del sistema dièdric 2. Els plànols tècnics 3. La normalització industrial
Gaspar Monge
L’escalímetre
El QCAD
–Test –Lectura d’imatge: el plànol acotat –Recurs TIC
1. Les perspectives axonomètriques 2. La perspectiva cònica 3. L’ambientació de les perspectives
Masaccio
El perspectògraf
SketchUp
–Test –Lectura d’imatge: El casament de la Verge, de Raffaello Sanzio –Recurs TIC
1. Píxels, vectors i colors 2. La imatge fixa 3. Imatges en moviment
Art Futura
L’escàner, una eina per crear imatges
El programari lliure i el gratuït
–Test –Lectura d’imatge: fotograma d’Els móns de Coraline, de Henry Selik –Recurs TIC
Galeria d’estils i moviments artístics. Ajuda interactiva. Tècniques. Museus.
11
ESO 4 VISUAL I PLÀSTICA CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal
DIBUIX, MATERIALS I TÈCNIQUES: PROCÉS CREATIU
Anàlisi i representació de formes. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.
CC CD CA
El dibuix: pensament, representació, comunicació. Les tècniques gràfiques. El color i les tècniques pictòriques. Configuració gràfica. El dibuix realista. Altres tècniques artístiques. Annex: La simulació infogràfica de les tècniques artístiques tradicionals.
2
Elements configuratius del llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum.
EL DISSENY: FORMA I FUNCIÓ
cossos .» ofunditat i pro amplada
1
CC CM CA CS Què és el disseny. Conèixer els objectes. Quan sorgeixen les idees. El cos humà és la referència. El poder del color. Les paraules tenen forma. Valorar i decidir: la concreció definitiva. Annex: Estudis i professions.
3 COMUNICACIÓ I LLENGUATGE AUDIOVISUAL CC CM CD CA
4 LA REPRESENTACIÓ TÈCNICA
El llenguatge visual. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals. La comunicació visual. La campanya publicitària. El llenguatge cinematogràfic. El guió i el muntatge. Gèneres audiovisuals. Tècniques d’animació i interactivitat. Annex: Animació i interactivitat amb Flash. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.
CC CM CD CA Dibuix geomètric aplicat. Fonaments i aplicacions dels sistemes de representació. Les projeccions dièdriques. Resolució d’interseccions i desenvolupaments. Les perspectives axonomètriques. La normalització en el dibuix industrial. Annex: CAD, el dibuix tècnic informatitzat.
5 LES CLAUS DE L’ART
El llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.
CC CM CL CA CS 1. Lectura d’imatge I: l’anàlisi formal. 2. Lectura d’imatge II: la interpretació dels significats. 3. Estructura i composició arquitectònica. 4. Components dels estils arquitectònics. 5. El paisatge i la preservació de l’entorn. Annex: Sistematització de la lectura d’obres artístiques: avantguarda, escultura i arquitectura.
E S O VISUAL I PL ÀSTICA
12
AT R E L L I X T BA Monge Gaspard 818) (1746 – 1 dear que va id ic francès l og i polít suposar e ic, pedag a que va ic r Matemàt cció dièd . a de proje escriptiva un sistem ometria d t de la ge naixemen gons les ge era, se guia Mon tode per que perse ar un mè L objectiu L’ és té ules, «cre pies para –que nom seves prò de dibuix ll els s fu t ar en un plada– to m a i represent ngitud, longitud ensions: en tres: lo dues dim ue en ten q , la natura cossos de .» ofunditat i pro amplada
133
BATXILLERAT BATXI I L L ER E R AT A T DIBU DIIIB D B U IIX X TÈ T È C N IC IC
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC
CLAUS DEL PROJECTE
2
Polígons Geometria
4
Un polígon regular s’acostuma a construir a partir d’una d’aquestes dues dades: el radi de la seva circumferència circumscrita o el seu costat. Veurem els diferents procediments de resolució en els apartats següents:
4.1 Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita Q
Polígons Geometria
CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS REGULARS
Construcció general Amb el radi conegut, descrivim una circumferència i hi tracem el diàmetre vertical. Dividim aquest diàmetre en
2
OBJETI
– Quadrat i octàgon. Si tracem dos diàmetres perpendiculars, la circumferència queda dividida en quatre parts, que són els vèrtexs del quadrat inscrit (Fig. 34). tantes parts com les que vulguem fer sobre la circumferència, o en tantes parts com vèrtexs ha de tenir el polígon: 7 en l'exemple de la figura 32. Fent centre en els extrems del diàmetre, i amb un radi igual a la seva longitud, tracem dos arcs que es tallen en els punts M i N. Per aquests punts i per divisions alternatives del diàmetre, hi fem passar semirectes auxiliars que, en la intersecció amb la circumferència, assenyalen les divisions corresponents als vèrtexs del polígon inscrit.
TAL
Les mediatrius de cada costat divideixen la circumferència en vuit parts iguals, que són els vèrtexs de l'octàgon regular inscrit. Amb noves mediatrius als costat de l'octàgon podem dividir la circumferència en setze parts iguals.
A C TI V IT
AT S
40 i figures 39, . ua de les ectiva obliq de l’enunciat una persp les dades 9 Realitza a partir de a doble, 41, a escal
a 43, de la figur la a obliqua ectiva cònic s de l’enunciat. Situa tza la persp les dade 11 Reali , segons punt N. a escala doble de la posició del figura a partir
la línia
ICA FRON terra (LT), IVA CÒN la línia de timent soPERSPECT a cònic per (P) i l’aba it el sistem xa la principal 15 Defin (V), dibui (LH), el punt de vista de l’horitzó quadre del punt da pel seu del plana dona aquesta la figura bre el pla que cònica de re, si saps re del quad perspectiva per darre sobre el pla el pla geometral, ). abatiment sobre 2003 situada alusia, 47) (And figura està quadre. (Fig. del pla del
Fig. 34
– Pentàgon i decàgon. A partir del radi donat dibuixem la circumferència, traçant dos diàmetres perpendiculars (Fig. 35). Determinem el punt mitjà M del radi OA i, situant-hi el centre i amb radi MB, tracem un arc que talli en el punt N el diàmetre horitzontal.
a partir figura 44 ua de la l’enunectiva obliq ns les dades de tza la persp at i sego 12 Reali de vista indic del punt at apaïsat. o en form ciat. Fes-h
El segment NB és el costat l5 del pentàgon i NO és el costat l10 del decàgon. Aquests segments, traslladats sobre la circumferència, ens permeten determinar la resta de vèrtex dels dos polígons regulars i inscrits.
ER U UNIV
S I TA T
dibuila figura, iques de punt ccions dièdr escala 1:1 per al a des les proje de terra l central, 18 Dona al p, la línia ectiva linea xa la persp quadre vertic (Galícia, setembre i el pla del 50) LH. (Fig. de vista V de l’horitzó LT i la línia de 2002).
dila figura, iques de de pla ccions dièdr l central la des les proje la perspectiva linea vista (V), 16 Dona a 1:1 punt de derant el (Fig. 48) buixa a escal vertical, consi de l’horitzó (LH). línia de quadre (LT) i la línia de terra ). 2010 (Galícia,
xa la 51, dibui la figura ccions de des les proje obliqua següent: 19 Dona cònica mm perspectiva P-V = 70 100 mm a. Distància LT-LH) = V (distància b. Altura es mil·límetr en s c. Cote
Fig. 32 Fig. 35
Q
a partir figura 45 ua de la en milectiva obliq a’n les cotes ixa la persp nciat. Indic 13 Dibu s de l’enu apaïsat. de les dade za-ho en format realit límetres i
– Heptàgon. A partir del radi dibuixem la circumferència i, a dintre, dos diàmetres perpendiculars. Tracem la mediatriu del radi OA, que talla la circumferència en el punt N (Fig. 36). El segment MN és el costat de l'heptàgon que, traslladat sobre la circumferència, ens permet completar l'heptàgon regular.
Construccions particulars Triangle i hexàgon. Agafant com a unitat el mateix radi amb el qual hem traçat la circumferència, aquesta queda dividida en sis parts iguals (Fig. 33). Si les unim de manera alternativa, obtenim un triangle equilàter i, si les unim de manera consecutiva, un hexàgon regular.
l redel mode a obliqua troba ectiva cònic vista V es el ixa la persp a 42. El punt de mm sobre 10 Dibu re i a 65 a la figur en del quad presentat les cotes mm del pla recolza. Indica’n situat a 70 qual etral en el pla geom es. mil·límetr
La mediatriu en un dels costats de l'hexàgon tallarà la circumferència en un punt que, unit amb un dels extrems d’aquest costat de l'hexàgon, és el costat l12 d’un dodecàgon també inscrit a la circumferència inicial, com els altres dos polígons. Fig. 33
40
Fig. 36
de pla l central ectiva linea ts la a 2:1 la persp punt de vista V, dona 49) ixa a escal des del N. (Fig. 17 Dibu i el punt re vertical, π del quad de l’horitzó , la línia línia de terra ). juny de 2001 (Galícia,
52, la figura iques de re vertical ccions dièdr pla de quad de terra des les proje lineal del 20 Dona t la línia perspectiva consideran realitza la dades. Fesvista V, i N de les punt de LH i el punt π des del 2002) de l’horitzó LT, la línia ia, juny de a 1:1. (Galíc escal a ho
ecxa la persp la a 46, dibui . Disposa de la figur de les vistes de l’enunciat les dades 14 A partir ua segons at. tiva obliq format apaïs làmina en 181
41
180
1 Exposició sintètica i molt visual de la teoria, amb els passos dels traçats i construccions geomètriques fonamentals detallats de manera clara i concisa.
BATXILLERAT DIBU IX TÈ C N IC
2 Gran quantitat d’activitats per exercitar-se en les proves d’accés a la universitat en totes les unitats del llibre.
14
Dibuix infogràfic. CAD
5.1 Interfície d’usuari Una vegada dins d’un programa, com el Cabri Geometre II Plus, per exemple, ens trobem una pantalla (Fig. 26) que té una certa semblança amb l’AutoCAD i que està formada per: 1. Àrea de dibuix. Zona on es realitzen les construccions geomètriques. 2. Barra de títol. Mostra el nom de l’arxiu en el qual treballem. 3. Barra de menús. Permet accedir a les diverses ordres de l’aplicació. 4. Barra d’eines. Mostra les diverses eines de creació i manipulació d’entitats. 5. Barra d’estat. Mostra l’eina que s’està utilitzant a cada moment. 6. Barra d’atributs. Permet modificar els atributs dels objectes. S’activa amb la tecla F9. 7. Finestra d’ajuda. Proporciona ajuda sobre l’eina seleccionada. S’activa amb la tecla F1. 8. Finestra de text. Mostra una descripció de la figura en format text. S’activa amb la tecla F10.
• Líneas. Conté les opcions pròpies de dibuix per realitzar rectes (il·limitades), segments a partir de dos punts coneguts, semirectes o polígons, tant regulars com irregulars, amb especial atenció als triangles (Fig. 29).
Fig. 29
• Curvas. Aquesta eina ens permet dibuixar circumferències, arcs i còniques (ellipse, paràbola i hipèrbole) (Fig. 30).
Fig. 30
• Construcciones. Amb aquestes ordres podrem realitzar rectes perpendiculars i paral·leles a altres ja donades, mediatrius de segments, bisectrius d’angles, etc. (Fig. 31). Fig. 26
5.2 La barra d’eines La barra d’eines del programa està formada per onze icones que, al seu torn, es divideixen en submenús (Fig. 27). Per tal de seleccionar l’ordre que volem utilitzar, fem clic a sobre de la icona corresponent i, mantenint premut el botó esquerre del ratolí, apareix un menú amb les diferents opcions; en veiem tot seguit les eines bàsiques: Fig. 31 Fig. 27
• Puntos. Serveix per crear un punt en el dibuix, ja sigui un punt lliure, un punt sobre un objecte o un punt d’intersecció (Fig. 28).
Fig. 28
256
• Manipulación. Ens serveix per modificar una determinada figura, amb la possibilitat de desplaçar-la, girar-la, escalar-la (Fig. 32).
Fig. 32
257
3 Iniciació als programes de dibuix infogràfic (CAD) en forma de tutorial, amb moltes activitats per posar en pràctica les seves especificitats.
PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
BATXILLERAT DIBU IX TÈ C N IC
15
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC
MATERIAL PER A L’ALUMNE
Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4790-9
CURS 2016-2017
Les làmines d’exercicis per a l’alumne es poden descarregar en format PDF a ecasals.cat Ma M s Bernardo ull Ramon Gas
ta Traceu les pu des d’un g. 72 Fig
14
EXERCICI
Tangèn
U2
DATA
políedres dièdric, Sistema
U6
regulars NOM
16
BATXILLERAT DIBU IX TÈ C N IC
ard Monge Gaspar 8) (1746 – 181 ear ea ear dea idea cès que va el i polític fran osarr el , pedagog que va sup Mattemàtic ó dièdrica de projecci riptiva. un sistema metria desc t de la geo naaixemen les ns era, sego ia Monge mètode per que persegu L jectiu L’ob , «crear un té ies paraules dibuix –que només seves pròp de – tots els en un full i amplada , representar longitud : longitud ensions: tenen tres dues dim ra, que en d la natu cossos de ita » itat. i profund amplada
Llibre de l’alumne
RAT BATXILLE
2 BA
ria ndria and xan exa Allexa Alex Al ’Ale t) t nt) des d’Al de d ide ides id men m men lid lide cli clid Eucli Eucl Euc ap oximada C, apr aC aC » per 22655 aC, 255 – 26 (325 eometria rre de laa g s pare c postulat com el «pa gut co negu ts, els cin ts nts nt ecc con ents rec emeent lem at Elem mààttic gre emà ctat teem t ctat Mattem e XIX. mós tra e fam n el fins aal ssegl fin riaa fins tria fi t, een m met me er fixa ver havver tarr la geo ntar menta men ame nam nam on vvan fona ue va ien qu que hav alumnees que els seus rès pràctic. inte per siderravva side nsid n dess con ides lide clide v ritat i no Eucl nyo, jo, r a la ve u hi gua què ar per amo iar dia ntes tudi stud guntar: «I d estu d’es r unes qua ls lli va pre va entrega a est d un d’el Un dia, i, que aqu El mestre s-hi, a-lees-h na-l tot això?» va dir: «Dó estudiant aprèn.» esclau i li aamb el que edes al seu moned na cosa, nyar algu hi ha de gua
1 BA
figura. la mateixa recta r de a 64, i la e de la figur l’octàedr secció entre a la inter nt. Determin del conju visibilitat Estudia la Fig. 64
a, (Fig. 71). a la cònic ents de les tang AB i una el seu eix coneixem de la qual l’el·lipse Construïu Fig. 71
ATT RA ILLLER TXIL BATTX BA
NOVETAT
NOM
NOTA
Dibuix tècnic 2 Material multimèdia batxillerat
Mas do M narrdo Berrna ull Ramon Gas
Fabricat per: DUPLICAT Elaborat por: B. Mas, R. Gasull
Editat per Editorial Casals, S.A. Dipòsit legal: B–34.249–2010
Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de la propietat intel·lectual.
No s’autoritza la comercialització independent d’aquest CD.
Aquest CD s’ha editat com a complement del llibre Dibuix tècnic 2.
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-21 DEL CATÀLEG.
ar ti b l’
2 cle 3
de l a L
l e i d e p ro p i e t a t i n t e l · le c
tua
DIB DI BU UIX IX T CNIC TÈ TÈCN
am
l. N
os ’au to r itz
al
a
co za lit
ció
ind
epe nde
DIDÀCTICA
ord
PROPOSTA
’ac
Ca
sa
td
ial
a tz
to r
ls
at p
er
to r
Ca
sa
li
ls
A DIDÀCTIC
Ed i
DIDÀCTICA
DIBU UIIX X TÈÈCNIC C
l
Ed i
l e i d e p ro p i e t a t i n t e
er
de l a L
at p
2 cle 3
li
re a
PROPOSTA
ar ti b l’
Ed i t
am
cia er
ial
ord
Ed i t
’ac
PROPOSTA
td
A DIDÀCTIC
a tz
tots els coss tat.» amplada– i profundi amplada longitud,
Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats. VD. a q u e st D nt d’
CURS 2016-2017
Monge Gaspard 818) r un (1746 – 1 que va idea nt ic francès el naixeme gog i polít va suposar màtic, peda Matem dièdrica que projecció sistema de riptiva. etria desc seves de la geom segons les un Monge era, esentar en perseguia ode per repr longitud i bjectiu que L’ob ar un mèt ns: ules, «cre dimensio òpies para és té dues prò tenen tres: ra, que en ix –que nom ull de dibu fu os de la natu
Proposta didàctica
BATXILLERAT
n
’ha ss
ion ucc
ro d s rep · Fabricat per GEMA · Le
-2012
0576 B -1
al: le g
sit ipò ·D ,S
A
Rec R Recu e ursos de e ll’alum mn ne offof off-li off fff-l -li line e També béé dis b disponibles ponib ponible pon onibles a: a: ecasals ecasals.c ecasals. ecas casal casals.c asals. asals asa sals als. als.c l at/dibuix ls.c at/dibu at/dibui t/dibu t/dibuix /di xba /dibuixb
17
BATXILLERAT DIBU IX TÈ C N IC
PIS PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA OR 2 BA
BATXI BATX TXIL TTXI TX X LERAT LERA ERA ERA R
re a n
’ha ss
ion ucc
ro d s rep · Fabricat per GEMA · Le
-2012
0576 B -1
al: le g
sit ipò ·D A
,S
m
ATT A L ERA IILL XIL BATTTX BA
d’aque
MATERIAL PER AL PROFESSOR
Rec R Recur Recu ecursos ec ecur ecurs c de l’alum um mn ne e off-l off off-li offf li line ne Taambé També mbé m béé d b dis di ponibles a: ecas ca cas asa asals.c as a sa at/dibui at/dibuixba a
Mas Bernardo ull Ramon Gas
1 BA
Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i ampliació – Solucionari Avaluacions trimestrals A Recursos R digitals del llibre de l’alumne ia ndria andr xand lexa idess d’Alex lide li lides cli clide cl Eucl madament) a ximad ap C,, apro 2 aC, 265 ria» per trri tri etr 25 – 26 met 325 32 (3325 e de la geom o ulats post po com co eel «par c ncc p cin cinc lss ci co gutt nt , els ents grecc cone men leme ic grec àtic àtic emàt temà tem atem at tractat EElem Mat M móss trac egle XIX. eg f m al segl e fa e el fins a att, en ria etri met haver fixat ttarr la geom ntar eenta men m me van ffonam va quee van es havien umnes lum alumn al alu uss alum seus pràctic. vaa que els erav erava der dera idera per interès nsid nssside on onsi on no p cons ess cons at i n at lides cclide erit eerritat veri uclid yo, jo, Eucl l verit orr a la o mor am què hi guan er aamo iaarr per tes dia diar d t r: «I q ud u udia tudi stu stud untar: unta estu d es d’est unes quan l va preg ells li ’ells d’ell entregar st nd di un dia que aque Un dia, m tre va ??» El mes ó a-les-hi, nt tot això dian udia va dir: «Dón estu aprèn.» esclau i li amb el que d s al seu monedes na cosa, un yar algu hi ha de guan
NOVETAT
AT BATXILLER
Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4975-0
PROPOSTA
DVD DEL PROFESSOR
Un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.
Mas Bernardo ull Ramon Gas
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia.
Recursos també disponibles a ecasals.cat
st DVD.
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 1 Competències específiques de la matèria CeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat CR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món
I GEOMETRIA UNITAT 1 Construccions geomètriques fonamentals
1. Elements fonamentals: posicions relatives
El punt. La recta. El pla.
2. Llocs geomètrics
La mediatriu. La bisectriu. La recta paral·lela. La circumferència. L’arc capaç.
3. Traçats de paral·leles i perpendiculars
Traçat de paral·leles amb escaire i cartabó. Traçat de perpendiculars amb escaire i cartabó. Perpendicular des d’un punt P exterior a una recta. Perpendicular per un punt P d’una recta. Paral·lela a una recta que passi per un punt P.
4. Angles: tipus, criteris d’igualtat
Classificació pel seu valor. Classificació en relació amb altres angles. Igualtat d’angles. Traçat d’angles amb escaire i cartabó. Traçat d’angles amb compàs.
5. Operacions amb segments
Suma, resta i producte de segments. Teorema de Tales. Divisió d’un segment en parts iguals. Divisió d’un segment en parts proporcionals.
6. Operacions amb angles
Transport d’angles. Operació combinada d’angles. Divisió d’un angle en parts iguals.
UNITAT 2 Polígons
1. Polígons
Elements de qualsevol polígon. Classificació.
CeL CM
2. Triangles
Propietats i classificació. Rectes i punts notables d’un triangle. Construcció de triangles.
3. Quadrilàters
Classificació i característiques. Quadrilàters inscriptibles i circumscrits. Construcció de quadrilàters.
4. Construcció de polígons regulars
Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita. Construccions a partir del costat.
CeL CP
5. Polígons estrellats 6. Mòduls i xarxes
UNITAT 3 Igualtat, semblança i equivalència
1. La igualtat
Per triangulació o radiació. Per transformacions isomètriques o moviments en el pla.
2. Transformacions isomòrfiques: semblança i homotècia
Semblança. Homotècia. Homotècia entre circumferències. Escales. Escales gràfiques.
3. Proporcionalitat
Proporcionalitat directa i inversa. Utilització de la proporcionalitat directa. Teoremes del triangle rectangle. Mitjana proporcional de dos segments. Part àuria d’un segment.
4. Equivalència
Equivalència entre triangles. Construccions de figures equivalents.
CeC CI
1. La circumferència UNITAT 4 La circumferència. Tangències i 2. Posicions relatives enllaços
Elements de la circumferència. Propietats. Rectificació. Cercle: elements. Recta i circumferència. Entre circumferències.
CeC CM
UNITAT 5 Corbes geomètriques
3. Propietats de la posició de tangència
Entre recta i circumferència. Entre circumferències. Llocs geomètrics relacionats.
4. Traçat de tangents
Entre rectes i circumferències. Entre circumferències.
5. Enllaços
Traçats d’enllaços.
1. Corbes geomètriques
Classificació.
2. Corbes tècniques
Corbes tècniques tancades. Tipus i construcció. Corbes tècniques obertes. Tipus i construcció.
3. Corbes còniques
Generació i classificació. El·lipse. Paràbola. Hipèrbola.
4. Corbes guerxades
Hèlix.
CeL CM
BATXILLERAT DIBU IX TÈ C N IC
18
II SISTEMES DE REPRESENTACIÓ UNITAT 6 Els sistemes de representació CeC CI
UNITAT 7 El sistema dièdric. Introducció
1. El pas de tres a dues dimensions
Elements de la geometria projectiva. Operacions de la geometria projectiva. Tipus de projecció. Invariants projectius. Teorema de Desargues.
2. Sistemes de representació
Característiques d’un sistema de representació. Classificació.
3. Sistema de plans acotats
Representació de punt i recta: graduació i tipus de rectes. Representació del pla: tipus. Interseccions, rectes i plans. Aplicacions del sistema acotat.
1. Fonaments del sistema dièdric 2. Projeccions dièdriques de sòlids
Vistes normalitzades. Tipus de línies. Introducció a l’acotació.
3. Projeccions dièdriques d’elements simples
Representacions. Veritables magnituds. Pertinences.
UNITAT 8 Sistemes axonomètrics i perspectiva cavallera
1. Fonaments del sistema axonomètric
Elements que s’han de tenir en compte. Tipus d’axonometries.
2. Coeficients de reducció i escales gràfiques
Escales gràfiques.
CeC CP
4. Representacions axonomètriques
Dels elements simples. De formes planes. De sòlids tridimensionals.
5. Sistemes de perspectiva cavallera
Característiques. Tipus. Ternes més usuals. Representacions en perspectiva cavallera.
CeC CR
3. Ternes axonomètriques més usuals
6. Determinació de seccions planes
UNITAT 9 La perspectiva cònica
7. Determinació d’ombres
Ombra per un focus puntual. Ombra produïda per la llum solar.
1. Percepció visual i fotogràfica
La visió humana. La fotografia.
2. Fonaments de la perspectiva cònica
Elements que cal considerar. Tipus de perspectiva cònica. Variacions i tipologies de la perspectiva cònica.
3. Construcció de perspectives frontals
Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva de formes planes. Perspectiva de sòlids.
4. Construcció de perspectives obliqües
Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva obliqua de formes planes. Perspectiva obliqua de sòlids.
CeC CP
DIBUIX INFOGRÀFIC UNITAT 10 El dibuix infogràfic 2D. Ordres bàsiques
1. Introducció
El dibuix infogràfic: tipus i programes. L’entorn gràfic. Introducció de comandaments. Modes de visualització.
2. Ajudes al dibuix
Associades a tecles de funció. Coordenades per teclat. Referències a objectes. Selecció d’elements. Propietats d’objectes. Correcció d’errors.
3. Ordres bàsiques
De dibuix. D’edició o modificació. Exercicis guiats com a aplicació de les ordres bàsiques.
1. Creació i control de capes
Estat de les capes. Creació de capes.
2. Ordres més habituals
De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.
3. Ordres complementàries
De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.
4. Treball amb blocs
Creació d’un bloc de dibuix. Creació d’un bloc del disc. Inserció d’un bloc.
1. Acotació
Elements d’acotació. Estils d’acotació. Creació de cotes.
CeA CD
UNITAT 11 Treball amb capes. Ampliació d’ordres de dibuix i edició CeA CD
UNITAT 12 Complements al 2. Ombreigs dibuix infogràfic CeA CD
3. Dibuix isomètric 4. Impressió 5. Programes de geometria dinàmica
Interfície d’usuari. La barra d’eines. Exercici d’aplicació.
ANNEX Art i dibuix tècnic Glossari
BATXILLERAT DIBU IX TÈ C N IC
19
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 2 Competències específiques de la matèria CeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat CR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món
UNITAT 1 AMPLIACIÓ DE GEOMETRIA PLANA
1. La circumferència
Angles relacionats. Arc capaç.
2. Triangles
Elements; triangles relacionats. Relació entre els elements d’un triangle. Segment d’Euler. Circumferència dels nou punts. Traçat de triangles.
3. Concepte i tipus de transformacions geomètriques
Transformacions isomètriques. Transformacions isomòrfiques. Aplicacions de l’homotècia.
4. Homologia
Homologia a l’espai. Homologia al pla; característiques. Rectes límit d’una homologia plana. Construccions fonamentals en homologia plana. Determinació d’una homologia plana. Aplicacions de l’homologia.
5. Afinitat
Aplicacions de l’afinitat.
1. Potència respecte a una circumferència
Concepte de potència; les seves expressions. Eix radial de dues circumferències; propietats. Centre radical de tres circumferències; propietats.
2. Inversió
Concepte d’inversió i elements. Invers d’un punt. Inversa d’una recta. Inversa d’una circumferència.
3. Generalització de l’estudi de tangències
Casos possibles. Resolucions basades en l’eix radical. Resolucions basades en la inversió.
4. Propietats de les tangents a les còniques
El·lipse. Paràbola. Hipèrbola.
CeL CI
UNITAT 2 TANGÈNCIES CeC CM
UNITAT 3 SISTEMA DIÈDRIC. ELEMENTS
1 Delimitació del sistema i notacions a utilitzar 2 Projeccions dièdriques dels elements fonamentals
Representació del punt. Representació de la recta. Representació del pla.
3 Posicions favorables; propietats derivades
De rectes. De plans. Altres formes de definir el pla.
4 Pertinences entre elements
Punt i recta. Recta i pla. Punt i pla. Rectes notables del pla.
5 Paral·lelisme
Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans.
6 Perpendicularitat
Teoremes relacionats amb la perpendicularitat. Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans.
1. Canvis de pla
Noves projeccions del punt. Noves projeccions de la recta. Noves projeccions del pla. Obtenir posicions favorables de rectes. Obtenir posicions favorables de plans.
2. Girs
Gir d’un punt. Gir d’una recta. Gir d’un pla. Obtenir posicions favorables de rectes. Obtenir posicions favorables de plans.
3. Abatiments
Abatiment d’un pla. Abatiment i relació d’afinitat. Traçat de formes en veritable magnitud; combinació de moviments. Restitució de formes abatudes a les seves projeccions.
UNITAT 5 SISTEMA DIÈDRIC. INTERSECCIONS I VERITABLES MAGNITUDS
1. Interseccions entre els elements fonamentals. Visibilitat
De rectes. Entre recta i pla. Entre plans.
2. Distàncies entre elements fonamentals. Posicions favorables de resolució
Entre dos punts. Entre punt i pla. Entre punt i recta. Entre rectes paral·leles. Entre plans paral·lels. Entre rectes que es creuen.
CeC CM
3. Angles entre elements fonamentals. Posicions favorables
Entre dues rectes. Entre dos plans. Entre recta i pla. Amb els plans de projecció.
UNITAT 6 SISTEMA DIÈDRIC. POLÍEDRES REGULARS
1. Superfícies i cossos. Introducció
Concepte de superfície. Generació i classificació. Políedres regulars. Fórmula d’Euler. Políedres conjugats.
2. Característiques dels diferents políedres regulars
Tetràedre. Elements i relacions. Hexàedre. Elements i relacions. Octàedre. Elements i relacions. Dodecàedre i icosàedre.
3. Representacions dels políedres regulars
Tetràedre. Hexàedre. Octàedre. Dodecàedre. Icosàedre.
4. Seccions planes, desenvolupaments i transformades
Seccions planes de políedres. Interseccions recta-políedre. Desenvolupaments.
5. Presència dels políedres regulars
Antecedents històrics. Políedres i art.
CeL CM
UNITAT 4 SISTEMA DIÈDRIC. MOVIMENTS CeL CM
CEC CM
BATXILLERAT DIBU IX TÈ C N IC
20
UNITAT 7 SISTEMA DIÈDRIC. SUPERFÍCIES RADIALS
1. Superfícies radials de vèrtex propi
Concepte. Classificació. La piràmide. Classificació i elements. El con. Classificació i elements.
2. Superfícies radials de vèrtex impropi
Concepte. Classificació. El prisma. Classificació i elements. El cilindre. Classificació i elements.
CeL CM
3. Seccions planes; interseccions amb rectes
Secció plana, mètodes de determinació. Seccions planes particulars. Intersecció recta-cos.
4. Desenvolupaments
Concepte. Desenvolupament d’un prisma oblic. Desenvolupament del con de revolució; rectificació.
1. Representació del tríedre trirectangle
Partint del triangle de les traces. Partint de les projeccions dels eixos.
2. Interseccions entre superfícies de revolució
Per plans auxiliars. Per contraprojecció. Determinació d’interseccions; visibilitat del conjunt.
3. Ombres
Ombra d’un punt. Ombra d’una recta. Ombres de plans i sòlids.
UNITAT 8 AMPLIACIÓ DEL SISTEMA DIÈDRIC CeL CM
1. La normalització UNITAT 9 NORMALITZACIÓ EN EL DIBUIX 2. Normes fonamentals INDUSTRIAL I DE CONSTRUCCIÓ
Classificació de les normes. Organismes de normalització. Normalització a Espanya.
CeL CI
3. Representació normalitzada de cossos
Distribució de vistes. Vistes especials.
4. Talls, seccions i trencats
Concepte de tall i secció; representació. Tipus de talls. Tipus de seccions. Simplificació per trencat.
5. Elements roscats
Tipus de rosques. Representació simbòlica de rosques.
6. Acotació
Elements d’acotació. Sistemes de distribució de cotes. Principis d’acotació.
7. Aplicacions de la normalització
Especejament d’un conjunt mecànic. Dibuix arquitectònic.
1. Introducció
El procés de disseny i fabricació: perspectiva històrica i situació actual. Tipus de projectes. Parts del projecte. Planificació del projecte. Tipus de dibuixos i plànols.
2. Elaboració d’un projecte
Primeres idees. Estudis previs. Esbossos a mà alçada. Avantprojecte. Croquisació de peces i conjunts. Dibuixos acotats. Elaboració de la documentació gràfica: sistemes dièdric i axonomètric. Normalització. Exposició i valoració. El dibuix en perspectiva com a part del projecte.
1. Entorn de treball 3D
Les finestres gràfiques. El sistema de coordenades personals SCP. Maneres de visualització.
2. Superfícies i sòlids
Superfícies. Sòlids. Regió.
3. Ordres de creació i edició de superfícies i sòlids
Generar sòlids a partir de les 2D. Edició de sòlids.
4. Operacions booleanes en sòlids
Unió. Diferència. Intersecció.
UNITAT 10 EL PROJECTE CeL CM
UNITAT 11 DIBUIX EN CAD. TRES DIMENSIONS
Formats. Línies i usos. Retolació normalitzada.
CeA CD
UNITAT 12 DIBUIX EN CAD. ESPAI PAPER CeA CD
1. Espai paper 2. Obtenció de vistes a partir d’un sòlid 3D
Solview (configurar vista) i soldraw. Creació del perfil d’un sòlid.
3. Acotació de vistes en espai paper 4. Visualització de sòlids en perspectiva cònica
Crear càmeres. Visualització 3D.
5. Presentacions en espai paper i la seva impressió
UNITAT 13 DIBUIX EN CAD. MODELATGE DE SÒLIDS CeA CD
1. Configuració del modelatge 2. La finestra rendera 3. Utilització de materials i textures 4. Assignació de llums i determinació d’ombres
Llum puntual. Llum distant. Focus de llum.
5. Altres elements paisatgístics i efectes realistes 6. Realitzar renders d’instal·lacions senzilles
BATXILLERAT DIBU IX TÈ C N IC
21
ecasals.cat PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS
RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE
RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR
L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats: Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.
El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta per al professor. Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.
ecasals.cat VISUAL I PL ÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC
22
TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS ALS TEUS LLIBRES D’ESO I BATXILLERAT EN UN SOL ESPAI.
Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat de mostra de totes les novetats. Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic al docent: docencia@editorialcasals.com
LLIBRE DIGITAL Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només per al professor, i les solucions en el context de cada activitat. Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i les activitats propis. En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line. En els llibres de Batxillerat disposes de les avaluacions autoavaluables on-line. Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions. S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.
COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.
MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format off-line per a tauletes a la plataforma
ecasals.cat VISUAL I PL ÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC
23
SPC1501
editorialcasals.cat ecasals.cat
NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT El millor aliat per formar alumnes competents!
Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres. Atenció al client Tel. 902 107 007 casals@editorialcasals.com